Difícilment oblidarà David Momoh el seu últim gol amb la samarreta de la UE Sant Andreu, ja que, molt poques vegades, un gol val un ascens. Minut 69: servei d’or de Carlos Guzmán per a Sergi Arranz que la ‘pica’ sobre la sortida del porter del Salamanca UDS. El toc del figuerenc l’hagués tret un defensa local, però va arribar Momoh com una exhalació, es va tirar en planxa i va col·locar l’1-2 definitiu. Grandiós!

Era el premi per al davanter, per a l’equip i per a tota una afició que ha tornat a tocar el cel i així ho van tornar a demostrar a l’Helmántico i en la festa del dilluns.

MOMOH I DEL BOSQUE

“Sóc d’Espanya i Sierra Leona, visc actualment en una residència per a estudiants i acabo de graduar-me del batxillerat internacional. Passo els dies estudiant i entrenant per a millorar perquè vull arribar a ser jugador professional de futbol”, afirma a Futbolcatalunya aquest admirador de “Benzema“.

Aquesta admiració per l’exdavanter blanc la pot entendre perfectament el nostre exseleccionador espanyol, Vicente del Bosque. “Encara que sóc de la UD Salamanca de tota la vida, els felicito per aquest ascens, sempre cal ser esportiu. Felicitats per al Sant Andreu i especialment per a David Momoh. Abraçades“, ens transmet el gran Vicente.

UN GOL PER A LA HISTÒRIA

David sempre recordarà que “em vaig sentir molt content amb aquest gol, va ser un moment molt especial per a mi. En aquests moments penses a ascendir i continuar millorant com a jugador per a arribar el més lluny possible i obtenir els objectius del club”, afegeix com si llegís un text molt desitjat.

En aquest moment “vaig celebrar el gol amb l’equip encara que hi havia dubtes sobre si la vaig tocar abans que entrés o no. La veritat és que Arranz va fer una gran jugada i estic molt content per ell i per l’equip”. Primer va ser l’equip i després la família: “Jo sempre dedico tots els meus gols a la meva mare, al meu pare i al meu germà, els qui m’han estat fent costat des del principi. Mai han deixat de fer-ho, fins i tot quan estava en divisions inferiors”.

Una altra prova del gran xaval que és Momoh es pot comprovar quan parla de l’entitat quadribarrada. “Estic molt content amb el Sant Andreu per l’oportunitat que m’han donat amb el primer equip, així com de poder contribuir als objectius del club”

LA SATISFACCIÓ DE MANUEL CAMINO

El president de la UESA, Manuel Camino, assegura que “comptem amb David Momoh amb caràcter general, a més on millor creixerà esportivament serà amb el Sant Andreu”.

El màxim responsable de l’entitat andreuenca ha tornat a respirar. “Després de 15 anys, en el 2008 conta l’Arandina, ja ens tocava. Feia 5 anys que acariciàvem l’ascens i per pèls se’ns escapava sempre; ha hagut de ser en un gran camp com és l’Helmántico on aconseguim l’ascens”.

Camino sap que estar en la Segona RFEF és un pas de gegant que arriba “en un moment molt oportú per a emprendre un creixement ordenat esportivament i econòmicament”. No obstant això, “volem tenir els peus en la terra”

The post Del Bosque felicita la UE Sant Andreu i Momoh appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va superar la UE Sant Andreu a Peralada, San Cristóbal i Salamanca en aquesta segona fase i entre totes les imatges, que són moltíssimes, hi ha una molt destacable. Quan el migcampista quadribarrat va marcar el gol definitiu (82′) en l’anada enfront dels xampanyers, el mític Josu Rodríguez va dibuixar un cor amb les seves mans.

No era una dedicatòria més, ja que la destinatària era la seva mare convalescent en un hospital per una operació delicada de cor. Tot va sortir bé i ja és a l’habitació, però aquesta ha estat també una altra ‘motxilla’ amb la qual també ha hagut de carregar.

JOSU, A SEGONA RFEF

Ara ja tot ha passat i acabat d’aterrar a Barcelona el ’22’ de la UESA parla per a Futbolcatalunya.

El primer que ha fet aquest dilluns?

Riure, cantar amb el meu company d’habitació (Carlos Guzmán) i anar a esmorzar que teníem una gana de bojos.

I, ara, què?

Avui és un dia per disfrutar, celebrem a Sant Andreu amb la gent que vingui i gaudim d’aquests moments que es donen molt poques vegades.

“HEM MERESCUT MOLT AQUEST ASCENS”

Quina reflexió obligada hauria de fer el club de cara a present i futur?

El club ha donat un pas a endavant a nivell de molts aspectes. Xarxes socials, massa social… etc. Crec que aquest any s’ha enganxat molta gent a la UESA i s’han de seguir fent coses així. Hem de millorar el club a nivell estructural, ficar una tenda pròpia, treure jugadors del futbol base i consolidarse a 2RFEF que es la categoria que es mereix com a mínim.

I quina obligada reflexió hauria de fer vostè de cara a present i futur?

Doncs, ara disfrutar del momento. Ha sigut un any molt dur a nivell personal i crec que a nivell esportiu hem merescut molt aquest ascens. És hora de descansar i valorar molt tot el que hem fet.

The post El dolor de Josu ja té la seva recompensa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni el guió més imaginatiu podria esperar tant sofriment, tants inconvenients ni tants obstacles com els que ha hagut de superar aquest Sant Andreu de Xavi Molist. Felicitats a l’entitat quadribarrada perquè 15 anys després ha aconseguit un ascens vital per a la seva supervivència. Ni la calamarsa, ni la pluja, ni el Salamanca UDS (1-2) van frenar a la UESA.

En una tard-nit èpica, ningú oblidarà aquest ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico. Primer es va haver de parar el xoc durant 10′ donada la força de la pluja i la calamarsada que va caure en el camp.

UN ASCENS ENFRONT DEL MATEIX ZEUS

I, després, el descans d’una hora i quart, ja que calia llevar tota l’aigua, alguna cosa que van fer de manera extraordinària emprats i voluntaris. Mentrestant, en la graderia, no es va moure ningú. Cal tenir valor per a aguantar el que es va aguantar, així que també felicitats a tots els presents.

GOL I CALAMARSADA

Convidada inesperada en la primera meitat amb una calamarsada espectacular que va obligar a suspendre el partit per espai de deu minuts. A partir d’aquest moment va ser waterpolo jugat amb els peus i amb situacions molt perilloses per a tots els futbolistes.

Primer va aparèixer l’etern salvador Jaime, al cap de dos minuts, per a treure una mà extraordinària amb xut de Marco Tulio. L’esglai castellà-lleonès va desaparèixer immediatament perquè un servei de cantonada (treballat) va acabar amb el 0-1. Va tocar Jordu, va centrar Pochito, va tocar amb el cap Noguera i va definir Genís Blasco a la dreta de la porteria local (12′).

El pols va ser constant per les dues parts i amb més ocasions per part de Benito (20′), parada de Jaime, i tret de Pochito (24′) que va ser al pal dret.

El posterior diluvi només va deixar un encertat cop de cap del mateix Benito dins de l’àrea que va treure el millor del porter andreuenc. La ‘piscina’ castellana no permetia cap luxe.

GOLLLLL DE MOMOH (ARRANZ)

Una hora i mitja d’obligat descans va retardar una segona mitad que sempre quedarà per a la història quadribarrada. Igualtat màxima, tensió màxima i aplaudiment majúscul per als operaris del club de Salamanca (xavals del futbol base i aficionats) que van netejar la inundada gespa d’aigua.

Treball extraordinari de tot el món davant el Salamanca i entrada de Momoh per Pochito que va resultar decisiu en l’1-2. Primer va arribar el gerro d’aigua freda perquè l’enèsim centre de Suley va trobar el cap de Navas (63′) per a bogeria local. Poc va durar, ja que sis minuts després Carlitos Guzmán va col·locar una assistència de luxe sobre Arranz -se’l trobarà a faltar al futbolcat– , autor d’un toc sensacional per sobre del porter rival, i amb aparició meravellosa del juvenil Momoh.

Fins al final tot va ser una pel·lícula. Quinze anys després la UE Sant Andreu lluitava contra tots els inconvenients possibles, però amb la clara decisió de l’ascens. I això els va servir per a ‘mossegar’ fins al segon final.

Ningú oblidarà ni una possible mà que el col·legiat no va veure (i gràcies) o l’error de Javi Navas (sol!!!!) en el 90 amb Jaime ja superat. El que tothom s’acordarà és que, després de Castelló, Badalona, Rubí..., després de molts intents la UESA aconsegueix l’ascens. Persistir sempre té premi. Enhorabona, andreuencs!

The post Èpic ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico appeared first on FutbolCatalunya.com.

Xavi Molist va arribar al Narcís Sala el febrer passat amb la finalitat d’endur-se la UE Sant Andreu a la Segona RFEF, es va classificar en la cinquena posició de la Lliga regular, i va caure eliminat enfront de l‘Olot. I, ara, a la segona, ja no contempla una altra cosa que un ascens que es va escapar enfront d’un potent Europa, però que té gravat a foc amb aquests sis partits de propina.

El tècnic andreuenc transmet serenitat, o això vol, ja que la passió va per dins i no vol frenar la il·lusió d’un barri que respira pel seu equip. L’Helmántico, un camp que sortia en els cromos on també apareixia Molist, dictarà sentència i el gironí ho té tot lligat i ben lligat.

XAVI MOLIST I L’ASCENS

Nerviós o molt nerviós?

Res, estic tranquil, gaudint del dia de descans d’aquest dimarts i a punt de començar a preparar el que tenim aquest cap de setmana

És el que cal ‘vendre’, tranquil·litat?

És la realitat i cal saber que el que toca és preparar la setmana de treball per a mesurar-nos a un rival important, donar-li al jugador la màxima informació possible i sabent el que ens trobarem (un camp ple). Per això, cal estar el més tranquil possible.

Clar que, es pot treballar moltes coses, però després el guió del partit mai se sap

Clar i això passa cada partit

Però la pressió i la transcendència del resultat no és la mateixa.

“SABEM EL QUE ENS TROBAREM”

Correcte i per a això estem. Cal evitar que ens sorprenguin encara que el Salamannca fa molt temps que juga igual que nosaltres. En l’anada hi havia més desconeixement, però hem jugat de la mateixa manera tot l’any i hem solucionat les situacions

Deia el seu admirat Johan Cruyff que el futbol és un joc d’errors i error com el gol de l’empat en el 47 no es pot repetir…

Clar, és un joc d’errors i, qui menys cometa, guanyarà. Vam cometre un en el 47, vam regalar una falta en el mitjà de camp i els regalem el gol en la seva primera aparició. No estaven fent un bon partit per culpa nostra. En la segona part es va igualar més la possessió encara que sense fam per a acabar les jugades.

Estarà en condicions Carlos Guzmán el diumenge?

Esperem que sí, està en tractament i tant de bo que arribi. Aquest dimecres es començarà a veure coses.

“TANT DE BO ARRIBI CARLOS GUZMÁN”

A nivell individual, i després de no aconseguir l’ascens directe, nota vostè que ‘la soga’ s’estira una mica més?

No, l’equip estava fet per a ascendir com a L’Hospitalet, Europa o Girona i mai ens hem amagat que desitjàvem quedar primers. L’Europa ho va fer molt bé, sobretot en les primeres vuit jornades que va agafar avantatge, després no aprofitem les nostres oportunitats i ara l’objectiu és el mateix. Ens ha tocat el Salamanca i ara cal fer-ho.

Per molt Helmántico que sigui i que imposi l’equip castellà-lleonès no ha de perjudicar el ple de les graderies, no?

És cert que els donarà suport molta gent com també aniran els nostres i cal veure com gestionen els futbolistes aquesta situació. N’hi ha molts que ja han jugat en aquests ambients, no ens ha d’influir perquè és molt bonic jugar amb molta gent a la graderia.

“L’AMBIENT DEL HELMÁNTICO NO ENS HA D’INFLUIR”

A Molist li agrada controlar i controlar per a marcar, però no es tracta també de sortir a marcar des del minut un?

Al final, hem fet un play-off per a marcar des del minut un i amb avantatge de camp enfront de Peralada i San Cristóbal, sempre hem sortit a guanyar. Volem la pilota, ser protagonistes i els parroquians ens van dificultar molt el treball al Narcís Sala amb una gespa molt dolenta. És impossible estar 90 minuts assetjant al rival.

S’imagina pujar amb gol de Sergi Arranz en el seu comiat?

Tant de bo, Sergi també està per a aquests partits, està fent un bon play-off, serà el seu últim partit i tant de bo tanqui la seva gran història en el futbol català amb aquest gol de l’ascens. Seria perfecte. Tant de bo m’hagués pogut retirar jo així. Seria un gran final per a un jugador mític del futbol català.

“TANT DE BO ARRANZ FACI EL GOL DE L’ASCENS”

Una més: quin seria el missatge per a la seva meravellosa afició?

Que siguin allí com han estat tot l’any, que vagin en massa perquè nosaltres intentarem donar el màxim per a tornar amb l’ascens a les nostres mans.

The post “Volem tornar amb l’ascens a les nostres mans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tots els implicats sabien que l’eliminatòria duraria 180′, com a mínim, i la primera part del guió jugat al Narcís Sala ho deixa tot per a l’Helmántico (gespa natural). Val la pena destacar aquest tipus d’herba, ja que els castellans-lleonesos s’han defensat avui molt bé en un terreny artificial en pèssimes condicions.

No és excusa per a justificar aquesta igualada, però sempre perjudica més l’equip creatiu que al destructiu. Els quadribarrats, que van oferir una primera part espectacular, van caure en un nul ritme en la segona enfront d’un enemic que va venir amb la lliçó apresa i li va sortir.

‘PAL’ PER AL SANT ANDREU

La primera meitat només va tenir color andreuenc perquè el balanç dels primers 45′ va oferir tres aparicions de gol per als de Molist mentre els de Chiapas només van aparèixer en el gol (m.48). Va ser un autèntic gerro d’aigua freda per a un Sant Andreu que manava enfront d’un rival que ho deixava tot al contraatac.

Se li’n va anar a Albertito (17′) en la primera oportunitat enfront del porter del Salamanca, Villanueva, poc abans d’un gran gol, obra de Carreón (20′). El dur xut amb la seva cama dreta va superar el meta visitant per l’esquadra esquerra.

Eren els millors minuts locals perquè Genís va acariciar una rematada de cap (29′) dins de l’àrea i Sergi Arranz va obligar a lluir-se (34′) al ‘gegant’ (1’97) castellà. Assistència estel·lar de Josu.

Fins a aquest moment poc o res havia ofert un rival que va començar a apuntar-se amb un tret llunyà, que va sortir molt alt, de Gabri (39′). Va ser el primer avís de l’empat (47′) amb una rematada de Marco Tulio, dins de l’àrea, a plaer. Massa facilitats defensives es paguen molt car.

MASSA RESPECTE AL CAMP

En la segona meitat es va imposar el respecte dels dos equips davant els 4.619 espectadors que van acudir a animar als seus. El gol de l’empat visitant va augmentar el nerviosisme de la UESA, perquè es van dedicar més a no deixar-se a sorprendre que a crear.

No va haver-hi ni intercanvi de cops ni res semblant com si Sant Andreu i Salamanca pensessin més en la tornada que en la 2a part de l’anada. Un únic tret precipitat d’Iker García (59′) va ser l’única cosa destacable perquè ni els canvis van canviar res. Tot queda per a la volta.

FITXA TÈCNICA

UE SANT ANDREU, 1

Jaime, Casti, Noguera, Albertito (Vives 86’), Arranz (Martí Alonso 86’), Carreón, Pochito (Aparicio 65’), Méndez, Iker García (Cargol 76’), Genís Blasco i Josu

SALAMANCA, 1

Jon, Miguelito, Suley, Pablo, Alvarito (Franco 73’), Amaro, Gabri (Marc 86’), Benito (Mati 68’), Víctor, Marco Tulio i Javi Navas.

GOLS: 1-0, Carreón (20’); 1-1, Tulio (47’)

ÀRBITRES: Jorge López Santos (Tenerife), Morales Hernández (Tenerife) i Rizo Negrín (Tenerife), amb Montesdeoca García (Tenerife) com a quart àrbitre.

TARGETES: Grogues a Méndez, Josu i Pochito / Tulio, Alvarito, i Franco

The post L’ascens de la UE Sant Andreu haurà de ser a l’Helmántico appeared first on FutbolCatalunya.com.

Es va acabar el misteri i la UE Sant Andreu ja sap amb qui es jugarà la glòria de l’ascens a la Segona RFEF perquè el sorteig ha volgut que sigui el Salamanca UDS. El partit d’anada tindrà al Narcís Sala com a protagonista (diumenge, 28 de maig) mentre que la tornada serà a l’històric Helmántico (3 o 4 de juny).

Aquest serà l’últim obstacle per als quadribarrats que ja han superat a Peralada i San Cristóbal pel camí després de la provada ineficàcia i nul poder de Joan Soteras i la FCF. Amb el sistema de competició anterior podien ser fins a 4 els equips catalans que barallessin per un ascens mentre que ara només poden ser dos (campió i guanyador de la doble eliminatòria de Territorial).

RESPECTE AL SALAMANCA PERÒ…

La reacció per part de tota la família andreuenca ha estat unànime amb màxim respecte per a un clàssic del futbol espanyol. No obstant això, també val destacar el gran paper que està realitzant l’equip dirigit per Xavi Molist aquesta temporada. En resum: màxim respecte al Salamanca però també màxima creença en les seves possibilitats.

L’equip de Castella i Lleó, que va finalitzar tercer en el grup VIII de Tercera divisió amb 53 punts, a 15 del líder Astorga, està dirigit pel mexicà Jehu Chiapas. Els protagonistes del mític Helmántico han aconseguit 38 gols per 26 encaixats enfront dels 50 a favor per 31 en contra de la UESA.

El Salamanca ha superat, com destaca Roger Graells (cap de premsa quadribarrat), a Real Avilés (2-0 i 0-2, per penals) i a l’Astorga (3-1 en el seu camp i 0-1, a domicili).

A MOLIST LI VA LA MARXA

Bé, a Xavi Molist, entrenador, i a la resta de la plantilla perquè així s’han manifestat. ” Tenemos rival! Esta semana el Narcís Sala, a reventar! La vuelta en el Helmántico. Som-hi UESA “, afirma l’heroic porter Jaime González, clau per al seu equip. Mostres d’ànim per part d’Albertito, que podrà reaparèixer aquest diumenge, o Josu Rodríguez –” Que bonito es el fútbol”-.”-.

Atenció al cos tècnic perquè Molist no es talla – “Quan més difícil, millor!! Dale UESA!!- ni Carlos Domínguez (analista) tampoc perquè afegeix que “la il·lusió és màxima davant l’últim pas cap al somni”.

The post Sant Andreu-Salamanca, l’últim obstacle appeared first on FutbolCatalunya.com.