El futbol és molt bonic, però “no vull saber res del futbol quan em retiri”. El futbol és molt bonic també implica sacrifici. Entrenaments diaris, l’obligació de cuidar-se i tots els caps de setmana hipotecats.

A més, amb viatges lluny de la família. Aquest ha estat el dia a dia de Miquel Robusté des del 2003 fins ara. Espanyol B, Poli Ejido, Levante, Xerez, Ponferradina, Rapid de Bucarest i Badalona són els equips de la seva dilatada carrera.

Natural de Vilassar de Mar, juga molt a prop de casa per segona vegada a la seva carrera.  “Tothom busca pujar de categoria. La nostra il·lusió és quedar entre els tres primers. Això és molt complicat i no serà fàcil”, explica un Miquel Robusté que afegeix que “és un repte per mi i pel club. Jo ho veig així. Tenim la motivació de pujar a la Lliga Pro, que seria important pel club i la ciutat”.

“EL FUTBOL NO HA ESTAT JUST AMB MOYANO”

Des del 2016 fins avui Robusté ha compartit l’eix central de la defensa amb Ismael Moyano al Badalona (Segona B, Grup III), de qui diu que “el futbol no li ha tornat tot el que ell li ha donat i no ha estat just amb ell. Ha fet molts play-off i no ha tingut la sort de jugar a Segona Divisió”. Respecte Manolo González, unes sentides paraules: “En els moments complicats, quan estàs lesionat, es veu la persona i aquí el míster sempre m’ha tractat molt bé i per això li estic molt agraït”.

Però durant la seva carrera, Robusté ha compartit equip amb noms il·lustres. I grans experiències: “em quedo quan era sub19, que era el capità de la Selecció Espanyola i vaig aixecar la Copa de campió de l’Europeu. Després l’ascens a Primera Divisió amb el Llevant en un any que el club tenia deute i era el del Centenari. Em quedo amb aquests dos moments”.

Silva, Albiol, Sergio Ramos, Juanfran formaven part d’aquell equip del que Robusté era el capità. De fet, en el mundial sub20 els va eliminar l’Argentina de Messi. En aquella època, els colors blanc-i-blaus el van marcar per sempre: “A l’Espanyol m’ho van ensenyar tot. Em van fer el meu primer contracte de professional i em va permetre anar a les seleccions catalana i espanyola. És l’equip que m’ho ha doant tot”.

“QUAN ETS VETERÀ, JUGUES AMB DOLORS”

Aleshores tenia 18 anys i ara en té 35. El que més ha canviat, és l’aspecte físic: “L’edat es nota. Costa molt recuperar-se després d’un partit. Les molèsties estan i jugues amb dolor, que quan ets jove no passa. Ara amb 35 anys costa tot més a nivell físic”. Però, de moment, la mentalitat segueix viva:  “Quan s’acaba la il·lusió ja està. Depèn de la temporada. T’ho has de prendre any a any i qualsevol temporada pot ser la última perquè ho has fet tot ja”.

“Em fa il·lusió pujar a la lliga pro amb el Badalona, que és la única categoria que no hi he jugat”. Aquesta és l’ambició per un jugador atípic, que vol oblidar-se del futbol quan acabi la seva carrera:  “no vull saber res del futbol quan em retiri. Porto tota la vida sempre entrenant, cuidant-me, desconnectat de la família els caps de setmana. Els diumenges… sempre la dona amb la criatura fora… i jo no vull viure més això. “No vull saber res del futbol quan em retiri”.

The post Robusté: “No vull saber res del futbol quan em retiri” appeared first on FutbolCatalunya.com.