Robert Simón (1993) és història del CF Badalona. Format a la pedrera i natural de la ciutat, l’extrem ha disputat 179 partits amb el club escapulat i ara torna per viure la seva tercera etapa a l’equip de la seva vida. Robert, format a la base des dels quatre anys, arriba en un moment d’inflexió de la seva carrera futbolística. No ha fet net mentalment del trencament del tendó d’Aquiles del 2023 i no ha estat el mateix ni a Terrassa ni a Cornellà. Ara, a Badalona, Pedro Dólera té la missió de tornar a treure la millor versió del badaloní.

Com s’ha gestat aquest retorn a Badalona?

Després de la lesió les experiències a Cornellà i Terrassa no van ser molt bones, no acabava de tornar-me a sentir bé i a ser feliç. El Badalona és casa meva, jo necessitava el Badalona, el Badalona després de la decepció del playoff necessitava això també, ens hem trobat i és una solució bona pels dos.

“MENTALMENT NO HE GAUDIT DESPRÉS DE LA LESIÓ”

Comenta que no ha estat el mateix després de la lesió de Tarragona. És un tema físic o mental?

Físic no, em trobo molt bé, mentalment no he acabat de gaudir del futbol un altre cop i crec que tornant a casa i als orígens puc ser feliç un altre cop jugant a futbol.

Clar, entenc que el Badalona per Robert Simón és especial.

Vaig començar a jugar a futbol allà als quatre anys. Vaig debutar al primer equip , vaig tornar i tinc gairebé 200 partits amb la samarreta escapulada. Sempre ho dic, és el club de la meva vida.

Quin record té de les dues primeres etapes allà?

Molt bo. Super especial el debut amb Manolo Márquez, les temporades després amb Manolo González… A Badalona he estat molt feliç jugant a futbol i torno amb aquesta intenció, la de ser feliç i tornar a demostrar qui soc. També retornar al club a la categoria que crec que mereix estar.

Segons bdfutbol.com està a 38 partits dels 217 d’Albert Cámara i David Prats, els dos jugadors que han vestit més la samarreta escapulada de la història.

És una responsabilitat ja que son jugadors que quan era petit els anava a veure al camp i eren ídols per mi i poder fer aquestes xifres i intentar superar-los és molt bonic.

“DE PETIT, L’AVINGUDA NAVARRA ERA UNA SEGONA CASA PER MI”

Clar, és que no és només que hagi jugat al Badalona des dels quatre anys, sinó que ja anava al camp com aficionat.

Al final l’Avinguda de Navarra era com una segona casa per mi. Recordo de petit que vaig viure l’ascens contra el Villarreal B, les següents promocions. De petit he fet vida allà. El dia del Barça a la Copa del Rei era aplegapilotes. Son moltes coses les que he viscut a Badalona.

Segueix vivint a la ciutat?

Sí, sí. Segueixo vivint a Badalona.

Venint d’un playoff d’ascens, renovant Fassani i fitxant Josu o Robert Simón té bona pinta la temporada no?

Crec que van aprendre dels errors que van tenir l’any passat. També el míster és molt important al futbol. No cal dir res de Pedro Dólera i la seva trajectòria. És molt important el tècnic, la base de jugadors és bona i amb això només no s’aconsegueixen els objectius. Haurem de treballar, anirem a camps molt durs i serà una temporada difícil.

“ÉS IMPORTANT TENIR L’EXPERIÈNCIA DE PEDRO DÓLERA”

Tenir un entrenador amb experiència com Pedro Dólera ajuda.

Fa bona pinta. L’afició es va engrescar a final de temporada amb el playoff i al final el Badalona ha d’estar a una altra categoria. Per circumstàncies està a Tercera i ara ens toca a nosaltres parlar al camp i intentar pujar de categoria.

Ha seguit el possible ascens als despatxos que s’ha acabat emportant l’Atlètic Lleida?

Al final arribaven notícies. El Badalona ho va intentar, però el reglament era clar. Pots estar d’acord o no, perquè el Badalona va estar més a prop de pujar que l’Atlètic Lleida, però s’han de respectar les normes i ja està.

Sap greu que clubs històrics com el Badalona estiguin a Tercera i altres de nous a base de comprar ascensos estiguin més amunt?

Es perd la màgia del futbol, de veure un playoff i un ascens. És un reflex de com està la societat avui dia, que ha canviat tot. Aquests canvis han arribat al futbol i es veuen reflectits en aquests casos.

Parlant de canvis, com ha canviat Robert Simón respecte a quan va marxar de Badalona la última vegada?

Son 32 anys, soc un jugador molt més madur, més veterà. He viscut situacions que abans no havia viscut, he jugat a un club com el Nàstic de Tarragona que és dels més grans de Catalunya. Aquesta experiència la porto amb mi i estic per ajudar als companys, per ajudar al cos tècnic i fer un bon any.

“ELS CANVIS DEL NÀSTIC SON ESTRANYS I SORPRENEN”

Com ha viscut la neteja de jugadors i cos tècnic d’aquest estiu al Nàstic?

Una mica sorprenent des de fora. Sempre dic que el Badalona és el meu club, però el segon és el Nàstic. Allà vaig estar molt bé i la gent em va tenir molta estima. Des de fora es veu estrany el canvi del Dani Vidal. El Dani per mi és una persona especial, ell ho sap. Els canvis de jugadors no s’entenen. Havien creat una base, un sentiment de pertinença a Tarragona que crec que ara s’ha perdut. Els de dalt prenen decisions i s’han de respectar, però des de fora es veu estrany.

Aquesta temporada que ve és un punt d’inflexió per Robert Simón?

Sí. He vingut a Badalona pel Pedro, pel míster. Ell em coneix i sap que vinc amb moltes ganes. Estic amb la il·lusió del juvenil que puja al primer equip. És un tema especial i sentimental Badalona i vaig al màxim per fer una gran temporada i ascendir de categoria.

Parlant d’entrenadors, Manolo González què?

A mi no em sorprèn. El conec des de petit i sabia el míster que era. Però havia de tenir aquesta oportunitat i aquesta mica de sort. Ell afortunadament l’ha tingut i està a l’elit i jo que me n’alegro el primer. Per sort no ha canviat, cada setmana parlem i comentem coses i continua sent el mateix, que és el més important.

The post “Vull tornar a ser feliç al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un solitari gol de Guillermo es va traduir aquest passat diumenge en el primer triomf del Nàstic 2022-2023. Després de l’empat enfront de Logroñés (2-2) i la derrota enfront de l’Intercity (1-3), al Nou Estadi, i les igualades a la Nucia (1-1) i Calahorra (0-0), va arribar sumar tres punts. I encara sort perquè ja van començar a aparèixer els nervis a Tarragona.

Sis punts reeixits de quinze disputats van accelerar la normalitat d’un Nàstic necessitat sempre de triomfs.

ELDA, PROPERA ESTACIÓ

El badaloní Robert Simón ho admetia aquest dimecres: “Necessitàvem una victòria i el diumenge va arribar, que era l’important, per créixer a partir d’aquí. La victòria ens ha de donar confiança perquè l’equip agafi la línia que ha de seguir”.

Un intercanvi d’impressions entre tècnics i jugadors va evidenciar que “ens va faltar contundència en les dues àrees; a Calahorra ens va faltar atac encara que en defensa vam estar molt bé”. Encara sort que aquest passat diumenge “a casa nostra enfront de l’Amorebieta vam aprofitar l’ocasió que vam tenir i a partir d’aquí toca ara créixer”.

Aquesta sisena jornada arribarà un nou examen a Elda: “serà difícil perquè tots sabem de la inversió econòmica que ha fet l’Eldense i dels jugadors que té; així i tot, som el Nàstic, hem d’anar a guanyar i seguir amb la ratxa”

Personalment, “em falta una mica i, encara que no acabo d’arrencar. a poc a poc vaig trobant-me”, comenta el jugador grana qui “haig d’aprofitar bé “els minuts que tingui i treballar com faig sempre”.

SEMPRE HI HA PRESSIÓ

Jugar a una categoria “tan igualada i tan competida” fa que sempre quedin “els resultats, ja que a tots ens agrada guanyar jugant bé, però a vegades no es pot per la competitivitat que hi ha”. Per a Robert Simón, “a vegades cal oblidar el com i simplement aconseguir la victòria”.

La pressió és un enemic que sempre és aquí i “quan portes 5 jornades sense guanyar, es fica una mica al cap. Estàvem davant un moment complicat i es va guanyar davant un gran rival. A partir d’aquest triomf cal créixer”

The post Robert Simón: “Ara cal anar a guanyar a Elda” appeared first on FutbolCatalunya.com.