L’ascens a Primera Federació de la UE Sant Andreu i la seva lògica reivindicació de jugar al Narcís Sala ha acabat d’obrir els ulls al CE Europa. Després d’una temporada dissenyada pel seu pitjor enemic, els escapulats s’han afartat de les seves ‘excursions’ i desitgen que el pròxim curs (tant de bo sigui en el futbol professional) sigui a casa seva, el Nou Sardenya.

No obstant això, perquè aquesta situació es doni, la directiva que presideix Hèctor Ibar haurà d’enfrontar-se a massa rivals. Clar que els gracienss compten amb una afició extraordinària que poden decidir moltes eleccions polítiques.

Després del silenci impresentable del president de la FCF, Soteras, la ignorància dels seus propis companys de categoria que desitgen gespa natural SÍ o SÍ, el CE Europa ha d’afegir a uns polítics locals que només volen sortir a la foto. Les pròximes hores seran claus.

NOTA INFORMATIVA CE EUROPA

En els darrers dies s’ha reobert el debat sobre la normativa que obliga els clubs de Primera Federació a disposar de gespa natural als seus estadis, fet que ha obligat el primer equip masculí del CE Europa a disputar enguany mitja temporada lluny del Nou Sardenya. Tot i que l’equip encara està immers en les darreres jornades de la competició, el Club ja treballa en la planificació de la propera temporada. I ho fa amb una idea clara: continuar a Can Dragó és inviable, i el desig i la ferma voluntat del CE Europa és tornar a casa.

Per aquest motiu, la Junta Directiva ja està treballant per complir el desig de tots els aficionats i aficionades escapulats: tornar a veure jugar el seu equip a casa, al Nou Sardenya.

El trasllat a Can Dragó no només ens perjudica a nivell esportiu, sinó també social i especialment econòmic. Can Dragó suposa un cost econòmic inassumible que posa en risc la viabilitat del Club Esportiu Europa i compromet el seu futur. Al gener no vam tenir cap altra opció que acceptar el trasllat a mitja temporada, però no podem continuar acceptant un model que ens expulsa del nostre territori i ens condemna a la inviabilitat econòmica.

NORMATIVA INJUSTA

Per aquest motiu, exposem de forma clara i rotunda la nostra postura: volem tornar a jugar a casa nostra la propera temporada, en condicions que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del Club, ja que la situació actual és insostenible i necessitem una solució urgent i definitiva pel nostre present i futur. Estenem la mà a totes les parts implicades per explorar solucions que garanteixin la continuïtat i sostenibilitat del club, incloent la possibilitat d’un canvi de gespa al Nou Sardenya.

El Club ja està treballant per que aquest retorn a casa sigui una realitat i seguirem en aquesta línia.

Recordem també que la normativa que obliga a disposar de gespa natural és injusta, desproporcionada i perjudicial per a la sostenibilitat dels clubs. No respon a criteris esportius reals ni a la realitat econòmica de la categoria i, per aquest motiu, es troba impugnada als tribunals.

Defensarem el nostre Club, el nostre estadi i la nostra vila fins al final.

El Nou Sardenya és casa nostra, i l’Europa ha de tornar a casa.

Club Esportiu Europa

The post “Normativa injusta, desproporcionada i perjudicial” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Municipal de L’Hospitalet serà escenari del partit de Copa del Rei entre l’At. Sant Just i el Mallorca després del pacte que van aconseguir els alcaldes de les dues ciutats afectades. Així ho va confirmar el president de l’equip baixllobregatí, Pep Palacios, ja que “no tenim més collons”. Punt.

Primer van ser descartats Gavà, la CE Joan Gamper –“és un club privat”-, Esplugues, i el Municipal de Cornellà. “No ens portem malament amb ningú, però, si hi ha algú de qui no estem molt ‘enamorats’ és Cornellà i el Sr. Manzano no seria al primer a qui anomenaria”-, va afegir i finalment va arribar L’H.

L’HOSPITALET, “PER COLLONS”

La roda de premsa de presentació del xoc coper va ser el pròleg d’un monòleg minuciós de Palacios. Va repetir diverses vegades que “nosaltres som l’At. Sant Just i no el Sant Just”. A més, “van néixer d’un frau electoral”, que disposen de 50 equips, que els seus valors són “l’educació i la competició” i va entrar en el detall de la Copa.

“No tenim la millor instal·lació de totes, però aquí s’han jugat ja dues promocions d’ascens”, va destacar com va fer davant la visita de l’empleat federatiu Josep Ayuso. L’equip anirà “a entrenar un dia abans a L’Hospitalet, no anirem a tocar els collons sinó que ho farem el dia del partit (dimecres 29, 20 hores)”.

LA MALA GESTIÓ DE LA RFEF I DE LA FCF

La sorpresa va arribar quan va començar a assenyalar cap a la RFEF i la FCF. “Han estat tres setmanes per a dir, a través d’una nota de línia i mitja, que la instal·lació no és apta i ens van donar tres dies de termini per a presentar una alternativa. Vam dir que L’Hospitalet, però encara no han contestat i cal tenir una mínima educació”, se’n va queixar amb raó.

En conseqüència, “no paren de dir que defensen als modestos i ens trobem que no són gens empàtics ni professionals. Si ens posen la pastanaga, després no ens la pots llevar, no ens han donat opció.”

Palacios va elevar una mica més el seu to quan se li va recordar la seva amistat i les bones relacions que té (o tenia) amb el president Soteras i el director Calle. Fins i tot semblava molest amb la pregunta: “Vostè no sap de qui soc amic, no té ni idea”, va comentar, va negar una sola trucada telefònica amb cap dels dos protagonistes de referència -“clar que no”- i se’n va recordar del sotssecretari Garrido ja que va ser “qui ens va dir que la instal·lació no era apta”.

El president de l’At. Sant Just va donar pas a les entrevistes individuals després d’una llarga exposició inicial i un final que alegrarà a la RFEF i a la FCF. “No farem més guerra perquè no hi ha res a fer”, va concloure.

The post “No tenim més collons que jugar a L’Hospitalet” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nou Sardenya té un dels millors ambients de futbol de Catalunya. Aquest recinte, de 85 anys d’història, sempre ha tingut l’Europa de local fins aquesta temporada. És impossible posar gespa natural en aquest camp degut al pàrquing que té a sota i la normativa de la RFEF és clara: amb gespa artificial no es pot jugar. L’Europa va debutar a la tercera categoria estatal al Nou Sardenya el passat cap de setmana, però si no canvien les coses no trigarà gaire en mudar-se a un camp alternatiu.

L’estadi gracienc és un dels pilars de l’equip d’Aday Benítez. De fet, l’ascens de la temporada passada es va fonamentar, sobretot, en el rendiment a casa. L’Europa només va perdre dos partits al Sardenya contra Lleida (0-3) i Sant Andreu (4-6) i no cau a casa des del desembre del 2024.

NOU SARDENYA, ALTERNATIVA INCERTA

L’Europa, tot i lluitar-ho, no serà l’excepció de la normativa. El Cornellà ja va haver de mudar-se consecutivament al RCDE Stadium i a Palamós no fa tant, tot i que també és cert que diversos camps de la categoria tenen gespa natural però infringeixen la normativa pel que fa a altres aspectes com la grada perimetral o la il·luminació.

L’alternativa a partir de la segona volta pels partits de local és Can Dragó. Des del 16 de gener l’Europa ja no podrà jugar al Sardenya i ho haurà de fer en aquest estadi, que ja ha estat inscrit a la RFEF com a camp alternatiu. El Club d’Atletisme de Nou Barris, que fa ús d’aquest camp, ha acceptat la convivència tot i les reticències inicials per manca d’informació.

MOLTA FEINA PER FER

El principal problema a dia d’avui és tota la reforma que s’ha de fer a Can Dragó per complir amb la normativa. Hauria de tenir 3.000 localitats, grada perimetral a tot el camp i millorar la il·luminació. Una obra d’aquesta magnitud en pocs mesos s’ha de veure si és possible. Mentrestant, l’Europa segueix lluitant per jugar la temporada sencera al Nou Sardenya. Una altra cosa ben diferent és el que digui la RFEF…

The post Nou Sardenya, un fortí amb data de caducitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest fet no només genera incertesa, sinó que qüestiona la integritat i la transparència dels òrgans federatius. Especialment si tenim en compte que la RFEF ha estat molt més contundent, denegant la seva inscripció en categories estatals i publicant les seves resolucions..

La normativa de la FCF és clara. L’article 11 dels seus Estatuts estableix com a obligació ineludible dels clubs el pagament puntual i total de tots els deutes. A més, l’article 391 del Reglament General atorguen a la Federació la potestat d’adoptar mesures coercitives, com la no tramitació de llicències o la no prestació de serveis federatius, per assegurar l’efectivitat de les resolucions.

‘LA FÚRIA’ DE SOM MARESME I PETROSYAN

Aquí és on entra en joc la manca de transparència. El silenci de la FCF sobre aquest cas és ensordidor. A diferència de la RFEF, que ha denegat la inscripció del club a la Tercera Federació per qüestions econòmiques, la FCF ha permès que el club es reubiqués a una
categoria inferior, la Lliga Elit, sense explicacions. Quina és la raó d’aquesta diferència de criteri?.. Per què la FCF mostra una “flexibilitat” que la RFEF no ha tingut? El Protocol Anticorrupció, en l’apartat 7, és molt explícit: “Mentre no es resol la petició d’ajornament o fraccionament, el bloqueig de llicències s’ha de mantenir”. Si el Som Maresme ha estat inscrit, és legítim preguntar-se si ha arribat a un acord amb la FCF i, si és així, per què no s’ha fet públic.

SILENCI ENSORDIDOR DE LA FCF

L’opacitat en aquest afer beneficia només una part i perjudica el conjunt del futbol català. No es tracta de jutjar les accions d’un club, sinó de qüestionar la gestió d’una entitat que ha d’actuar amb imparcialitat i transparència. En un context on altres equips lluiten per competir en igualtat de condicions, és incomprensible que es permeti a un club, continuar la seva trajectòria sense una explicació pública que tothom pugui comprendre. I, si no està d’acord, recórrer-la.

Les preguntes queden a l’aire. Perquè la FCF ha permès aquesta inscripció quan la RFEF no ho ha fet? S’ha perdonat o fraccionat un deute?. I el més important: quin pacte ocult hi ha hagut entre el club i els alts càrrecs de la Federació?. Aquesta falta de claredat només alimenta les sospites i posa en perill el principi de ‘fair play’ i la igualtat d’oportunitats que han de regir en l’esport.

The post Som Maresme FC SAD: deutes, transparència i dubtes appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és la primera vegada que Joan B. Agustí declara obertament la seva posició dialogant per un futbol on els valors mereixin els millors titulars. Encara que alguns mitjans (molt pocs) li han escoltat i han transmès el missatge de la seva junta, ha de picar molta pedra.

L’última vegada es va donar va ser aquest passat divendres 8 d’agost al programa ‘La banqueta’ d’Olot TV. Excel·lent mitja hora d’entrevista amb un balanç positiu de temporada encara que sempre millorable. Atenció als seus objectius amb el club que presideix i amb el càrrec que representa en el futbol català.

AGUSTÍ I LA FILOSOFIA DE LA UE OLOT

Val la pena que aprofitin aquests 30 minuts de conversa amb el màxim responsable garrotxí. “Ens movem sobre la base de tres ‘pals de paller’: la competició amb futbolistes de Catalunya, el futbol com a eina social i el nostre posicionament en coses, que mai s’han dit en el nostre futbol, ja que tenim una Federació rutinària i conformista”.

A partir d’aquí, el discurs està ple de titulars. “La nostra afició aspira a més que una Segona Federació “La UE Olot tindrà un dels pressupostos més ajustats de la categoria” “El nostre projecte és diferent, ja que veu el futbol com a valor social”, com a exemples.

“M’AGRADARIA SER CAMPIÓ DE 2a RFEF”

L’objectiu passa per “continuar creixent en qualitat, intentar aconseguir alguna cosa que mai s’ha aconseguit com un play-off d’ascens o una plaça en la Copa del Rei”. Després aniria més enllà: “M’encantaria ser campió de Segona RFEF, seria magnífic i extraordinari”.

I, a nivell no competitiu, que “hi hagués tres candidats a la presidència, seria fantàstic. Tenim gent en la junta capaç i a la Garrotxa, en general; si no ‘hi ha més remei’, seguiré, però aniria molt bé que em substituïssin”.

LA RFEF I L’ACTUAL FCF

Els arguments de Joan B. Agustí necessiten més de tres capítols per a poder completar tots els seus pensaments. Són molts anys (18) al capdavant de l’entitat volcànica i ara afegeix el seu desig de representar al futbol català, a Madrid, al costat del Nàstic.

“A les Assemblees de la RFEF he vist que abans molts anaven a votar, a aplaudir i a dir que Sí i això no pot ser”, comenta. Per això especifica la seva lluita per rebre més en concepte de drets per TV “més del 10% per al futbol no professional. També he demanat al president que repartís 80 milions d’euros de sobrant de tresoreria de la Espanyola i que se solucioni el dèficit de llicències del futbol català”. Exemple: “mentre un ‘pastís’ se’l reparteixen 8, a Catalunya ha de ser per a 200.

Resum: “Tres grups per a la Tercera divisió i el doble de representants catalans a l’Assemblea (actualment 11 sobre 135).

ACUSACIONS GREUS DE CORRUPCIÓ

Després d’elogiar a Rafael Louzán com “una persona molt educada i dialogant amb perfil conservador”, el seu pròxim referent va ser una Federació Catalana que “dorm fa molts anys”. A més, per al president olotí, cal afegir que “han de contestar a les acusacions de falsificacions de document públic i privat, per això el que volem és un canvi radical”.

El desig implica estar en una “Federació Catalana que no sigui corrupta i ara té moltes posicions sobre la taula que han de solucionar immediatament”.

LA “SORPRESA” DEL FUTBOL FEMENÍ

No obstant això, encara que tot això inclou moltes variants, la qual cosa més ha indignat a Agustí ha estat “la sorpresa de passar de 4 a 18 grups de Tercera femenina. És a dir, les noies que juguen a Catalunya tindran quatre vegades menys de possibilitats per a promocionar el seu talent i la FCF rebrà menys recursos. Crec que és l’assumpte més important que hi ha ara al futbol”.

AVÍS PER ALS ‘NAVEGANTS’ DE L’AJUNTAMENT

Una última reflexió per a l’Ajuntament de la ciutat, responsable del Camp Municipal. “No és que sigui el pitjor camp de la 2a RFEF o de 3a, no sols el camp no està bé”, afegeix el president. Encara més, “les nostres instal·lacions no tenen la seguretat, la categoria o les facilitats requerides. Després de 69 anys d’existència hauria d’haver-hi un projecte d’Estadi de remodelació conjunta, és el mínim que haig de demanar amb respecte”.

The post Joan Agustí: “La FCF dorm fa molts anys” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El secretari general de la RFEF, Alvaro de Miguel, ha tornat a posar negre sobre blanc el present i el futur del Som Maresme. En una nova resolució, amb signatura del dijous 14 d’agost, decideix impedir al conjunt maresmenc tramitar fitxes “mentre continuïn existint els deutes reconeguts”.

Les quantitats fan referència a tècnics i auxiliars ja que les 26 denúncies de futbolistes que van arribar al sindicat de AFE ja van ser resoltes.

Segons la carta a la qual ha tingut accés Futbolcatalunya “la present resolució esgota la via esportiva i és recurrible a la via jurisdiccional ordinària en tractar-se d’un acte propi de la RFEF de naturalesa associativa”. La FCF ha de prendre nota de la decisió i fer-la efectiva encara que sembla que Soteras tenen altres preocupacions.

‘LA FÚRIA DE LA MAR’ I EL SOM MARESME

En resum: la RFEF insisteix que l’empresari armeni-català pagui el que deu mentre que l’amo de ‘La Fúria de la mar’ diu que tot està perfecte. Li ho podria preguntar a diferents afectats que encara estan esperant cobrar quantitats importants per part seva.

A només tres setmanes perquè comenci la Lliga de Tercera i més d’un mes de la Lliga Elit, el Som Maresme no té ni actualitzada la seva pàgina de presentació a la web de la FCF. La deixadesa i la desgana federativa és evident.

Mentrestant, aquest pròxim diumenge jugaran el seu tercer partit de preparació a Palamós (Marc Boada, àrbitre) després de guanyar a San Cristóbal i perdre enfront del Vic davant les abraçades efusives de l’amo del club i de l’alcalde Josep Triadó.

The post El cas del Som Maresme fa pudor appeared first on FutbolCatalunya.com.

‘Som i serem, mai morirem’, diu el lema del Lleida, tot i que aquest club, que tantes vegades ha ressorgit com un au fènix, està vivint una agonia que sembla tenir un únic destí: la desaparició. En aquest cas, la segona en només 14 anys. La RFEF va fer públic el passat dimecres el descens administratiu del club blau per problemes econòmics i impagaments. La seva plaça surt a subhasta per 288.920 euros i els clubs descendits a Tercera Federació del grup 3 de Segona Federació i els que no van pujar al playoff a aquesta última categoria tenen prioritat.

Els penals de Sevilla, la golejada a Valdebebas o els playoff amb Toni Seligrat quedaran en un record per un club que s’ha anat apagant poc a poc. Des d’aquell llunyà 2016 gairebé tot han estat males notícies pel Lleida. La fatídica tanda de Sevilla van enfonsar el club, no només esportivament sinó a tots els nivells.

LLEIDA CF: UNA MORT ANUNCIADA

El drama econòmic i social que van deixar els Esteve es va salvar in extremis el 2022 amb l’arribada de Luis Pereira. L’empresari gallec ha invertit 2,8 milions d’euros al club blau, però ni així ha estat capaç de salvar-lo. Pereira ha hagut de barallar-se contínuament amb tothom fins al punt que ha dit prou.

Les disputes amb la Paeria els últims mesos han estat constants, des del conveni del Camp d’Esports fins a la gespa passant pel refús a la proposta de Ciutat Esportiva. Sempre amb el rerefons de l’afinitat del consistori amb l’Atlètic Lleida. La única nota positiva de tot aquest panorama ha estat el revifament social, arribant als 3.000 abonats i amb bones entrades sovint a l’estadi.

SOLIDARITAT DELS RIVALS

I és que el Lleida no deixa de ser un club històric, estimat per molts i respectat per tants d’altres. Es va veure amb les reaccions de clubs rivals a la notícia del descens administratiu. Olot, Sabadell, Europa, Badalona, Reus o Sant Andreu van fer publicacions donant suport al club blau. Fins i tot Gerard Piqué s’hi va afegir al seu compte personal.

El Lleida CF ha fet un comunicat oficial, afirmant que ha demanat al jutjat que deixi sense efecte aquest descens administratiu i que esgotarà totes les vies per la salvació del club. També la Paeria va fer un fil a X quan es va conèixer la notícia afirmant que convocarà als representants del Lleida CF properament i lamentant la situació. Sembla que, en tots dos casos, ja és tard.

UNA PLAÇA, MOLTS ASPIRANTS

La venta de la plaça ja està en marxa i la prioritat la tenen els descendits del grup 3 de Segona Federació de la temporada passada: Cornellà, Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Som Maresme. Si cap d’aquests la vol, llavors un dels catalans que va quedar eliminat al playoff d’ascens seria la opció: Atlètic Lleida, Peralada o Badalona.

The post La mort del Lleida s’acosta per abandonament appeared first on FutbolCatalunya.com.

Altra vegada, la FCF i, evidentment, la RFEF (Louzán). Per no fer-ho gaire llarg, es resumeix en quatre punts claus, que costa de creure que puguin ser realitat:

– Instruccions a empleats de la FCF per presentar una denúncia anònima falsa contra el president del FS Castelldefels. Mentre, s’investiga la denúncia, se’ls bloqueja la subvenció RFEF.

– Paralitzar la subvenció de la RFEF a la UE Sants per la queixa que va presentar aquest club sobre Rubiales en el cas Jennifer Hermoso i el “piquito”.

UNA FCF QUE IMPORTA MOLT POC ALS SEUS DIRECTIUS

– No regalar pilotes de competició al FS Santboià, perquè no els van votar.

– Assignar els horaris “complicats” als clubs que no els han votat, coincidint amb hores de molta calor, per exemple, a les 4 de la tarda.

Només faltava que en una època en què s’ha discutit amb molta polèmica els horaris ‘professionals’, ara, més. Sí, ja que es reveli que també al futbol català, “presumptament”, s’assignin horaris per perjudicar els clubs que “no són del règim“.

A LOUZÁN LI INCOMODA LA MALA IMATGE DE SOTERAS

Estem parlant de subvencions de la RFEF a clubs que necessiten diners per participar a la competició, que afavoreixen els federats i el futbol base català. I també estem parlant de la salut dels futbolistes.

A quina ment recargolada se li podria acudir perjudicar els jugadors jugant en hores de màxima calor només perquè el seu club no hagi votat Soteras? Segur que a ningú, però surt a la notícia.

El president de la RFEF, Rafael Louzán – a qui li incomoda molt la mala imatge del sabadellenc-, i els seus vicepresidents Javier Tebas (LaLiga) i David Aganzo (AFE), alguna cosa hauran de dir, o no? Els dos màxims executius de la FCF, protagonistes de les darreres noticies, són els seus companys de viatge. Pel que sembla, ara es tracta presumptament de paralitzar subvencions que arriben de la RFEF, casa de Louzán, Tebas i Aganzo, entre d’altres.

Louzán informarà segur sobre què faran els seus departaments d’ètica i compliance a Las Rozas una vegada coneguda aquesta notícia.

NO HI TENEN RES A DIR, LA RFEF I LA ’GENE‘?

També la pregunta la fem al conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i al Secretari General d’Esports, Abel García. Tampoc val la pena actuar ara?

No s’hi val allò que ja van dir a futbolcatalunya.com, sobre que no faran res fins que hi hagi sentència dels tribunals i que la FCF és una entitat privada.

Si volen els Srs. Berni i Abel, els recordarem que sí, que ja ha actuat la Generalitat, ja que han assentit a la demanda de Juanjo Isern. Si no teniu el vostre escrit d’aplanament a mà, en un proper lliurament us informarem perquè recordeu que fa 13 mesos Presidència de la Generalitat va demanar al TSJC l’exclusió immediata dels directius actuals de la FCF, recordant que la seva actuació podria acabar en inhabilitació a perpetuïtat.

URIBES I LES ‘SEVES’ MESURES CAUTELARS

Quan sembla que està en joc la salut dels esportistes de Catalunya, no mereix ni una sola actuació per part seva? Hi haurà d’haver alguna desgràcia en un camp de futbol perquè els polítics decideixin actuar una vegada? No seria lògic que el futbol català hagi de demanar més explicacions a les autoritats esportives que als que actuen de manera incorrecta.

Per què no s’actua ja amb les denúncies presentades pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i pel president de l’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport, Miguel Galán?

RESPONSABILITAT? RESPONSABLES?

Fa unes quantes setmanes el secretari d’Estat per a l’Esport, Rodríguez Uribes, va concedir una mesura cautelar per “protegir la carrera esportiva” de dos jugadors catalans professionals. Si fos cert que s’assignen horaris quan hi ha molta calor per perjudicar clubs que “no són del règim”, també actuarà el Sr. Uribes actuant d’ofici amb una altra mesura cautelar per a esportistes que no cobren sinó que paguen per jugar? O demanarà explicacions a Louzán sobre el futbol català?

Dels directius i directives de la FCF, no cal dir gaire més. No ens consta que hagin fet res amb els treballadors que han incomplert el deure de neutralitat que ells mateixos van exigir en el procés electoral, ni consta que hagin actuat contra el treballador que va insultar greument un company directiu en una reunió de junta directiva.

Tampoc faran res ara quan s’estaran assabentant que un criteri per perjudicar els ‘díscols’ era presumptament posar partits en horari de màxima calor? Algú els haurà d’explicar algun dia la responsabilitat en què poden caure

The post Louzán, Tebas, Berni, Abel, FCF, Uribes… Quo vadis futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els clubs no professionals del futbol català plantaran cara a l’actual directiva de la FCF encapçalada (encara) per un desorientat Joan Soteras. Després de sol·licitar en tres ocasions poder reunir-se al carrer Sicília, llavors va arribar la resposta positiva (com calia esperar) d’una Catalana més que nerviosa i molesta.

Es més: sota una convocatòria que van signar els presidents de Nàstic i Olot, Lluís Fàbregas i Joan B. Agustí, respectivament, els clubs consideren de “vital importància” aquesta trobada al qual ja han confirmat la seva presència 41 clubs.

ELS CLUBS, PER TOTES

Per cert, la FCF ha demanat ser present en aquesta cita –encara que sigui com convidat de pedra- i s’ha acceptat sense cap problema. Soteras tem la posada en escena de Nàstic i Olot, però també la d’altres presidents que aniran amb ganes de reiterar les seves eternes reivindicacions a la cara dels actuals gestors.

”Sense cap ànim de crear polèmiques” afegeix la nota de convocatòria, Fàbregas i Agustí, els dos clubs representants a l’Assemblea de la RFEF, ja avancen que “es necessita un canvi en la gestió del futbol”.

Després d’escoltar els presents, les decisions es traslladaran a la RFEF sense que Soteras ni cap altre membre de junta actuï com a nefast intermediari. En resum: des dels interessats a la RFEF de Louzán però sense comptar amb Soteras

ASSUMPTES A TRACTAR

– Defensa de la representativitat dels clubs catalans com a territori líder en número de llicències dins el futbol estatal.
– Igualtat real d’oportunitats competitives.
– Compromís amb un futbol social i inclusiu.
– Sostenibilitat financera sòlida.
– Implementació de l’IVA reduït en els ingressos per entrades i carnets d’abonat en el futbol no professional.
– Protecció del futbol base.
– Modernització dels camps de futbol.
– Negociació centralitzada de la RFEF d’avions en vols als illes i ferrocarrils peninsulars.
– Bona administració dels comptes econòmiques de la RFEF.

The post Trobada dels clubs amb la FCF de convidada de pedra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com era previsible, la ‘gentil’ invitació del nou (atípic) president de la RFEF, Rafael Louzán, a 47 clubs no professionals a la Supercopa d’Aràbia no es complirà totalment. Per exemple: Nàstic i Olot passen radicalment

La seva ‘generosa’ oferta, a 47 clubs no professionals per a acudir a la Supercopa d’Aràbia pot quedar en res. En les pròximes hores se sabrà alguna cosa més sobre l’esplèndid detall del president gallec, amb els diners del futbol espanyol, no de la seva butxaca. L’Espanyola abonaria les despeses derivades d’aquest mig centenar d’entitats no professionals durant una setmana.

Ara com ara, i que aquesta Redacció hagi pogut confirmar, ni Nàstic ni Olot, els dos representants per a l’Assemblea, han acceptat la proposta. És més, molt correctament han descartat tal possibilitat. Louzán va disfressar aquest oferiment per a “conèixer de prop les seves inquietuds” i per a això res millor que anar a Aràbia a xerrar.

NÀSTIC I OLOT, ROTUNDS

Per part dels dos representants de clubs no professionals de la FCF, Nàstic i Olot, han estat rotunds en la seva negativa. Els grana van rebre la invitació, no van veure clara aquesta oferta i han preferit centrar-se en el dia a dia del club que ja és suficient.

D’altra banda, la UE Olot ha tornat a posar els punts sobre les is. En una nota pública, els garrotxins exposen una gran “preocupació per la iniciativa”.

En cinc punts resumeix la directiva que presideix Joan B. Agustí la seva postura radicalment oposada al regal de Louzán i el septuagenari Soteras.

• Una gestió econòmica ineficient amb molts recursos dedicats a uns pocs beneficiats.
• Generen desigualtat i fomenten el clientelisme que volem desterrar.
• Falta de transparència que posa en dubte el sotmetiment de decisions com aquesta al sistema de compliance, que evidentment no superaria.
• Un llenguatge equívoc que situa el futbol no professional com a màxim beneficiari de decisions que comporten la promoció de cultures i països amb una base social molt feble.
• Poca profunditat en l’anàlisi d’ingressos, despeses, superàvits i de la desmesurada tresoreria de la RFEF on buscar recursos per millorar el futbol no professional.

Aquest primer comunicat d’aquest 2025 per part de la UEO s’ha ignorat totalment a la FCF, ja que el seu encara president Soteras, que sí que sembla anirà a Aràbia, té altres problemes.

De fet, cada dia ‘pinta’ menys a una RFEF provisional amb només un representant català a la junta directiva (Conxita Esteve), gràcies a la insistència de la Lliga. A la tresorera Altimira l’han acomiadat i ningú diu res desdee el carrer sicilia.

The post Nàstic i Olot passen de Louzán/Soteras i de la Supercopa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Anotin-s’ho bé a les seves agendes, el futbol català i espanyol estan d’enhorabona. Aquest dilluns 25 de novembre (10 a 17h), els clubs i estaments del futbol estan citats a escollir els seus representants a l’Assemblea General de la RFEF.

La festa de la democràcia. Catalunya té circumscripció pròpia de clubs no professionals i de jugadors i tots ells, poden exercir el seu vot a la seu central al c/Sicília.

La partida més interessant serà amb els clubs no professionals. La UE Cornellà aspira a revalidar mandat com a assembleista i el San Cristóbal aspira a debutar, en substitució d’un Santfeliuenc que està esgotat d’haver-ho donat tot.

CATALANS NO PROFESSIONALS

Aquests serien els candidats oficialistes perquè des d’aquesta Redacció estem convençuts que no hauran rebut cap trucada de Joan Soteras, recordant-los-hi qui han de votar. Ja ho saben, les campanyes electorals no es dirigeixen des de la FCF, ho tenen ben clar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

La neutralitat brilla per la seva absència, per no perdre les sanes costums. Però que no hi hagi neutralitat, no vol dir que no hi hagi alternativa. Contra els candidats oficialistes, enguany han decidit donar un pas endavant Nàstic i Olot.

Tots dos ho tenen difícil tot i què el futbol català viu un moment ’màgic’, àmpliament representat en categories estatals. Amb una FCF forta, unida, però sobretot neta i molt pròxima -si ens permeten la ironía-, lluita pels interessos dels clubs catalans. El bagatge del Cornellà com a membre assembleista i del San Cristóbal com a representant dels clubs de Tercera Federació és ‘immillorable’.

PRIMERA FEDERACIÓ: EL ‘REGAL’ DE SOTERAS

Han aconseguit que la Primera Federació, de la mà del (ir)responsable de la categoria (un tal Joan Soteras), sigui rentable, competitiva, amb operadors de televisió de gran qualitat i compromesos amb la categoria. A més, amb un control econòmic ferotge que ha garantit la igualtat de condicions en la competició, amb grans encerts en la configuració de les agrupacions. No es podria haver fet millor, si em continuen permetent la llicència.

SEGONA FEDERACIÓ: ‘MILIONS’ PER ALS CLUBS

A Segona Federació, ha regnat també l’excel·lència habitual. En cap moment s’ha devaluat la categoria, els ajuts econòmics han crescut meteòricament gràcies a ‘una major solidaritat en el repartiment dels drets audiovisuals’. Evidenment, els equips catalans són sistemàticament premiats amb agrupacions competitives perquè se saben créixer en l’adversitat.

D’altra banda, gosen d’unes bases de la competició on tenen els ascensos que ‘mereixen’ en base al pes específic del futbol català. I, sobretot, després de vàries temporades de sequera sense rebre ni un sol cèntim de la televisió pública catalana, per fi han assolit 7.000 euros anuals que ben bé mereixien una bona festa, doncs superen amb escreix els 30.000 (més play-off) que alguna vegada havien arribat a rebre. ‘Felicitats pels èxits’, president i assembleistes.

TERCERA DIVISIÓ: ‘DOS GRUPS CATALANS’

En la Tercera Divisió no es pot demanar més. Haver aconseguit dos grups per Catalunya, sí que ha desbordat veritablement qualsevol expectativa. O dos ascensos directes. Encara que es digui Lliga Elit, realment és un segon grup de Tercera. S’ha sabut promocionar de tal manera, que s’han comercialitzat els drets televisius per més de 60.000 euros, a favor de l’empresa que produeix  i retransmet els partits i no dels clubs. Felicitats a LaXarxa!.

I, com no podia ser d’una altra manera, per aquests serveis ha cobrat l’assessor de comunicació del president, Álvaro Montoliu, una mòdica mensualitat de 4.000 euros (més IVA). Ho va afirmar ell mateix s’ha encarregat de declarar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

ENDARRERIMENTS EN EL COBRAMENT DE LES SUBVENCIONS

Sobre els endarreriments selectius en el cobrament de les subvencions, provinents de diner públic per cert, o el desinterès absolut sobre aquells clubs que es queden sense rebre-les, potser millor parlar un altre dia per no avorrir.

En el que no hi ha endarreriment, és en els bonus que cobren alguns privilegiats de l’entorn del president i el seu director general. La lleialtat es paga amb… diners.

I DILLUNS, ’LA PANTOMIMA’

En definitiva, Nàstic i Olot, Olot i Nàstic, ho tindran molt complicat amb una gestió tant neta, transparent, solidària, compromesa, propera i eficaç de Soteras i els seus. Cap raó per no votar un candidat oficialista, de contrastada solvència pels resultats obtinguts en benefici dels clubs catalans.

Si teniu dubtes quins són, no patiu, que Soteras en persona us ho explica; no fos cas que els candidats oficialistes no tinguessin ni prou mitjans, credibilitat ni ganes per presentar-se per si mateixos.

Sort i encert el proper dilluns, després de Soteras que només ha deixat fang i devastació, sempre hi ha l’opció de seguir cavant quan es toca fons. La ‘pantomima’ del futbol espanyol segueix cap endavant

The post Representants catalans a l’Assemblea RFEF (ja,ja,ja) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quatre minuts i mig de veritats, 270 segons per a comptar al futbol català una realitat que molt pocs mitjans de comunicació denuncien. Val la pena escoltar i llegir el que aquest president veterà del futbol català, Antonio Morales (FE Grama), argumenta.

Ho tindria molt fàcil per a seguir al costat de Soteras, però prefereix la denúncia davant una situació insostenible. Fins al seu gran amic Morales li van falsificar la signatura per a benefici del septuagenari. I d’això s’ha queixat al programa de Rafa Fernández ‘No dimitiré’ a Onda Cero.

MORALES I SOTERAS

Un monogràfic sobre l’actualitat del futbol català –’El cortijo de Joan Soteras’- ha servit perquè molts protagonistes denunciïn l’actual realitat. Juanjo Isern, ex candidat FCF, Miguel Galán ‘Querellator’ de CENAFE, Xavi Estrada, Raquel Elola (exemprada federativa) i Txus Lahoz (ex manager futbol sala del FC Barcelona) han aportat més llum a la cruïlla.

RESUMEN DECLARACIONS DE MORALES

“Llevar 47 años en este club me da derecho a decir que esto (la realidad de la FCF) es una puta vergüenza y que tenemos lo peor de cada familia en la RFEF y en la FCF”

“Yo creí en Soteras, le voté y pedí el voto para él”

“Alguien sabe si han echado a algún presidente por algún escándalo o alguna estafa. Llevan toda la vida ahí. En 5 minutos podemos votar todos pero no hay vergüenza en el futbol y estos personajes no hay que esconderlos sino meterlos en la cárcel”.

“FALSIFICAR FIRMAS ES UN DELITO GRAVE”

“Falsificar firmas es un delito grave y poner el suelo que tiene Calle, ahora con otro más en Madrid, es increíble. Sabrá tantas cosas de Soteras y de esta pandilla que le han dado otro cargo para que viaje con su Mercedes a cargo de la FCF”

“En la Federación hay biberones; si te callas, te lo dan con leche y, si no, con agua salada. A mí nadie me ha amenazado desde allí y, si a alguien se le ocurriera, que se atenga a las consecuencias”.

“AHORA PONEN AL ZORRO EN MADRID”

“Soteras me ha llamado más de cinco veces y no quiero saber nada de el, ya le dije que era un golfo y un sinvergüenza como todos los que habéis pasado por allí. Es escandaloso que un ‘chupatintas’ se lleve 300.000€ mientras yo voy loco para colocar la Loteria de Navidad por Sta Coloma y las rifas en los campos para que esté esta pandilla de golfos que tendrían que ser nuestros trabajadoresy resultan que son nuestros jefes y hacen estas gamberradas”.

“Y ahora, ponen al zorro a guardas las gallinas a la RFEF, pero ¿cómo puede ir este golfo a Madrid que está imputado y tiene 18.000 escándalos, no nos da vergüenza?”.

“Jamás he aceptado ni nadie de mi junta un cargo en la Federación ya que tengo suficiente con mi empresa, mi club con 37 nacionalidades distintas y más de 800 niños”.

The post Soteras! Ets un ‘golfo’ i un pocavergonya! appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’extensa entrevista de FutbolCatalunya a Lluís Fàbregas segueix. Després dels temes tocats a la primera part, arriba l’àmbit esportiu. El Nàstic ve de quedar-se a un minut de l’ascens i en certa manera ha estat capaç de mantenir el bloc. Ara mateix formen part de la plantilla 15 jugadors de la temporada passada, mentre que han arribat cinc futbolistes i han estat baixa nou. Amb tot, l’ascens és l’objectiu no només per la part esportiva, sinó també per l’econòmica i la social.

Fàbregas destacava ahir a aquesta Redacció que volien abandonar una Primera Federació que és “insostenible”. Doncs bé, cada estiu el Nàstic ha de fer ampliacions de capital per compensar pèrdues i poder competir amb equips descendits de Segona – amb ajuda de descens – i filials. Així seguiran, tot i que a mig termini, com en tota empresa, la opció d’una venta està sobre la taula.

“EL PLAYOFF DE VIGO VA SER PER INTERESSOS ECONÒMICS DE LA RFEF, NO PEL COVID”

Per un club com el Nàstic de Tarragona era més fàcil ascendir a l’antiga Segona B que a l’actual Primera Federació?

Sense cap dubte. Molt més fàcil era. Aquest sistema entre el 25% d’equips que baixen, un únic que puja directe i el playoff del segon al cinquè dona menys possibilitats. Totalment.

NÀSTIC: A UN MINUT DE L’ASCENS

Clar, ho deia perquè són cinc anys fora del futbol professional i això és el rècord del club en aquest segle.

És cert, no havíem estat mai fora més de tres anys seguits. El nostre objectiu sempre ha estat el de tornar a LaLiga per fer sostenible l’entitat, però a Vigo en aquell playoff unificat a 1.000 quilòmetres de distància la nostra gent va fer dos viatges llargs en una decisió totalment incomprensible. El covid ja no hi era i va ser un tema purament d’interessos econòmics de la RFEF. Ja vam veure què va passar allà. Ens van anul·lar un gol legal contra el Villarreal B, un equip amb un poder econòmic rellevant. En aquest cas la diferència era important i un jugador que es diu Jackson i ara juga al Chelsea de la Premier League ens va fer dos gols. El Nàstic aleshores estava clarament en desavantatge i va fer molt per pujar a Segona.

“AL PLAY-OFF ENS VÀREM VEURE EN DESAVANTATGE”

Ara, fa tres setmanes, la gent ja va veure com va anar el partit de Málaga, com ens van fer el gol allà i què va passar a Tarragona.14.500 persones a l’estadi i molta des de casa seva per televisió van veure tot el tema de l’àrbitre, l’expulsió d’un jugador al minut 50, el Málaga sense cap amonestació, l’àrbitre va marxar del camp, va aturar el partit i el va allargar més del compte. Tot plegat, una sèrie de condicionants que van fer reviure que el Nàstic era més petit que el Málaga. Només veure la representació institucional a Tarragona, amb el president de la Junta d’Andalusia, el president de la Federació Andalusa, etc. ens vàrem veure en desavantatge. No només al camp, sinó a la llotja. És una pena perquè tots ho donàvem per fet, sobretot amb el dos a zero. Les circumstàncies estaven escrites de que el Nàstic no podia estar a Segona aquest any. Ho tornarem a intentar i l’objectiu és quedar primers.

“L’ÀRBITRE VA ALLARGAR EL PARTIT MÉS DEL COMPTE”

Ha parlat de Vigo, de Málaga. Si li afegeixo Llagostera què li ve al cap?

Em venen decepcions profundes. D’un objectiu que tens a l’abast, que el tens a tocar i que et veus superior. Contra Málaga i Llagostera va passar. A Llagostera es va jugar en unes condicions no aptes pel futbol semiprofessional. Les dimensions del camp, els aficionats agafant jugadors nostres… és una història que queda lluny, però que les circumstàncies no permetien la pràctica del futbol. Davant del Villarreal B a la lliga regular els vam guanyar els dos partits. En una final pot passar de tot, no volem buscar excuses, però la realitat és aquesta, que van ser tres decepcions molt fortes.

“LA GESTIÓ DE TV A 1ARFEF L’HAURIA DE FER LA LIGA, QUE SÓN ELS QUE EN SABEN I DONEN VALOR”

Abans hem parlat de la Primera Federació com a categoria, però vull anar a un punt concret que potser és l’origen del problema. El 2020 els equips catalans de Segona B demanen a Joan Soteras que defensi a Madrid anar separats i acaben els 10 a un grup juntament amb l’Andorra. Allò va ser l’inici del problema?

Crec que sí. No va estar massa encertat. La RFEF no tenia clara aquesta competició. Sí que tenien clar el dibuixar el que volia ser. És la seva primera categoria regular i la que haurien de potenciar a nivell de recursos i de venta de drets de televisió centralitzats. Hi ha hagut impagaments, canvis de productora a mitja temporada, promeses d’ingressos que no s’han pagat. Aquest any hem rebut menys diners de televisió que la temporada passada, s’han incrementat els costos d’arbitratges, les llicències i quedant segons hem rebut menys diners que l’any passat. No és merescut això.

“ABANS LA LLIGA ERA EL DIMONI”

Si ho diem és perquè nosaltres hem estat a LaLiga i hem vist el que cobraven i com es gestionava tot i el que rebem ara. Sabem que els drets que cobra la Segona A no són els que genera, en som conscients. Però hi ha un acord que el 10% dels diners de Primera es cedeixen a Segona. Teníem una oportunitat que la gestió dels drets de televisió de Primera Federació es fes a través de LaLiga, que són els que en saben i els que donen valor per col·locar aquest producte. La RFEF es va negar sempre perquè LaLiga era el dimoni. Si algú sap de què va això és LaLiga, que ha incrementat els drets any rere any. Col·locar una Primera Federació amb equips com Málaga, Deportivo, Castellón, nosaltres, 10 filials. Hi ha elements per treure un rendiment que no han sabut treure.

“VENDRE EL CLUB ÉS UNA OPCIÓ REAL I TENIM PROPOSTES DE COMPRA”

Si el Nàstic no puja a Segona Divisió a curt i mig termini és sostenible econòmicament?

És sostenible sempre que la propietat vulgui aportar recursos. Quan no ho facin farem un pressupost alt per massa social, però no podrem competir amb filials i equips que baixen de Segona Divisió. Nosaltres serem sostenibles fins que els accionistes decideixin deixar d’aportar el diferencial de recursos. Si nosaltres tenim tres i en gastem quatre vol dir que en falta un. Què fem? Acumulem deute? No. Posem els diners en forma d’ampliació de capital fins que arribem a pujar. Si passen sis, set, vuit anys, doncs pot ser que venguem el club. És una opció real i tenim propostes de compra. Si les tenim és perquè la gent s’interessa en aquesta entitat. Quan els accionistes es cansin de posar recursos s’acabarà això de fer pressupostos per mirar de pujar i quedar primers.

“SI ACUMULEM DEUTE? NO”

Què han donat Dani Vidal i Iván Moreno al Nàstic des de la seva arribada?

Creiem que han portat coses molt positives. Tenim un cos tècnic de la casa amb ells dos i també Jordi Abella, el preparador físic, en Jaume Garcia, analista, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters que porta set anys aquí. Això ha donat una cohesió que no teníem altres anys. També una figura clau ha estat l’arribada del Javi Sanz a la direcció tècnica. Venia de la pedrera del Real Madrid, té 30 anys i s’ha bolcat amb el Sergi Parés a construir l’equip de la temporada passada. Estem molt segurs i creiem que tenim una estabilitat en quant a la direcció esportiva i als tècnics.

“NOMÉS VENDREM JUGADORS AMB CONTRACTE SI LA PROPOSTA ÉS EXTRAORDINÀRIA”

En aquestes categories costa mantenir el bloc, però el Nàstic manté porter, laterals, migcampistes i davanter.

La perspectiva és il·lusionant. Hem tingut propostes per jugadors que tenen contracte en vigor d’equips de LALIGA HYPERMOTION i d’altres potents de la Primera Federació. No els volem deixar anar si no és per una proposta extraordinària. Jugadors que havien acabat contracte que tenien ofertes superiors a la nostra han decidit quedar-se aquí com Gorostidi i David Concha. Ens hem quedat a mig camí i trobem fonamental mantenir el bloc i incorporar jugadors de qualitat.

“VOLÍEM QUE NACHO I TRIGUEROS SEGUISSIN. EL CAS DE NACHO ÉS DIFÍCIL D’ENTENDRE”

Hi ha jugadors que marxen. Fer-ho a equips de Segona té lògica, però entén que Trigueros prefereixi l’Andorra que el Nàstic o que Nacho fitxi per l’Intercity abans que seguir a Tarragona? Aquesta és la nova realitat de la Primera Federació?

Nosaltres la oferta de renovació de Nacho i Trigueros la vam presentar i volíem que es quedessin. Són dos centrals que vam fitxar l’any passat i han donat un rendiment magnífic. En el cas de Trigueros està clar que Andorra té una casuística especial a nivell fiscal i els hi costa menys que a nosaltres poder pagar els seus empleats. Un altre desavantatge clara respecte a nosaltres que a més li afegeixes que l’Andorra estava a Segona l’any passat i té una ajuda pel descens d’1,3 milions d’euros.

Trigueros ha volgut assegurar un rendiment econòmic i un rendiment esportiu a l’espera del que pugui passar. El cas de Nacho és més difícil d’entendre que hagi optat per aquesta proposta. Nosaltres al veure que no volia seguir vam anar a per l’altra opció que teníem l’any passat, que era Gorka Pérez. Canviem peces i molt contents de que Gorka pugui estar aquí.

“TRIGUEROS? ANDORRA TÉ UNA CASUÍSTICA ESPECIAL”

Curiosa aquesta autopista sense peatge de Lugo a Tarragona. Gorka Pérez, Antoñín Cortés i Víctor Narro.

Eren jugadors amb contractes molt alts a Lugo. Allà tenien una ajuda del descens important i unes fitxes que multiplicaven per dos o per tres les nostres. Ara, al veure que això no garanteix estar a dalt, el Lugo ha aplicat una reducció de pressupost, els jugadors han baixat les seves pretensions i els hem pogut fitxar.

“MARC FERNÁNDEZ TÉ CONTRACTE I LA COMISSIÓ ESPORTIVA VALORARÀ LA SITUACIÓ”

Deia que no està pendent de les xarxes socials, però els últims dies hi ha hagut bastant de rebombori per la possible sortida de Marc Fernández, un dels capitans. Seguirà Marc Fernández?

Marc Fernández té contracte, com altres jugadors. La situació la valorarà la comissió esportiva, que són els tècnics, la direcció esportiva i les condicions de pressupost. Són els tres elements que defineixen aquesta plantilla pel que fa a entrades, sortides i jugadors que segueixen. A partir d’aquí doncs es prendrà una decisió. El Marc té contracte en vigor, és un professional excel·lent i ho ha donat tot per l’equip. Està super integrat a la ciutat i quan el vam fitxar va ser una aposta important nostra i vam haver de fer un esforç econòmic. És el que passa en aquestes situacions, que després potser has de renegociar condicions o buscar una sortida. Totes aquestes casuístiques es parlaran i es prendrà una decisió que beneficiï al Nàstic i perjudiqui el mínim possible als afectats.

“SI UNA COSA TÉ EL NÀSTIC ÉS TARRAGONA”

Abans parlàvem de Llagostera. Creu que aquesta temporada vinent té similituds amb la de després d’aquell cop letal del 2014?

És un plus motivacional. Nosaltres, independentment del que ha passat, tenim clar que l’habitat natural del Nàstic és LaLiga d’una manera estable. Sense anar a patir cada any i després intentar aconseguir el que vam assolir el 2006, que és recuperar la Primera Divisió. Nosaltres tenim una clara diferència respecte un equip que ho ha fet molt bé i està classificat per jugar Champions, que és el Girona. El Nàstic, a dia d’avui, és de capital local amb la propietat a Tarragona mentre que el Girona, per exemple, ha optat pel model de grup, de holding, del City que dona una sèrie d’avantatges enormes, que ben treballats com han fet ells donen fruits. Fa 10 anys que tenen a Quique Cárcel, el president Delfí Geli és una persona de futbol i la propietat, amb el Pere Guardiola, Bolívar i el grup City. Nosaltres quan competíem amb el Girona érem de propietat local i patíem per no baixar.

“HI HA GENT D’AQUÍ QUE NO LI AGRADA EL FUTBOL”

També hem vist un cas molt concret, a 10 quilòmetres d’aquí, que tenia 100 anys d’història i ja no existeix i això que stava a LaLiga i el van fer desaparèixer per una mala gestió i per no ser sostenible. Avui per avui nosaltres ens considerem seriosos a l’hora de treballar tot i que el fet de vendre’ns, que és una opció, si ho fem serà deixant el club en mans de professionals amb bones mans, en definitiva, i no a qualsevol. Perjudicaria a l’entitat i no ho volem. Si una cosa té el Nàstic és Tarragona. Hi ha gent d’aquí que no li agrada el futbol i li parles del Nàstic i és una cosa que se la fa seva.

“EL MODEL CITY DONA AVANTATGES ENORMES”

Per acabar, vol transmetre un missatge a l’afició?

Crec que hem tocat tots els temes, l’esportiu, el social, l’econòmic i el federatiu i animo a la gent del Nàstic a que sàpiga que l’entitat està en les mans del mateix Consell d’Administració des del 2012. Som persones amb prestigi, professionals i amb rigor. Josep Maria Andreu ha donat un pas al costat, però no es desentén i representa les seves accions al Consell. El més important és que ha deixat aquest camí marcat de saber fer i ser respectat a tot arreu, tot i que alguns no ho considerin així.

The post “Si una cosa té el Nàstic és Tarragona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lluís Fàbregas acaba d’assumir la presidència del Consell d’Administració de la SAD del Nàstic de Tarragona després de 15 anys com a director general del club. El dirigent, també ex porter grana, passa a liderar un club que viu el pitjor moment d’aquest segle a la 1a Federació, esportivament parlant i és que per primer cop des del 2000, els grana acumulen cinc temporades fora del futbol professional, és a dir, tornar és l’objectiu, tot i que l’estructura competitiva, amb una Primera Federació que no agrada a ningú, ho dificulta.

El Nàstic té molts fronts oberts ara mateix i alguns engrescadors, com superar els 8.000 socis de la temporada passada i d’altres complexes, com el de rebaixar la dura sanció de la RFEF pel Nàstic-Málaga. Fàbregas té feina per davant i explica a FutbolCatalunya el seu full de ruta.

“UNA 1a. FEDERACIÓ INSOSTENIBLE”

Comencem aclarint alguns temes. Paradox substituirà a Sorigué com a patrocinador?

No és veritat això: Paradox per Sorigué no. Estem tancant el tema de qui serà el nou patrocinador enlloc de Sorigué, però no està decidit que sigui Paradox ja que Paradox és una de les alternatives, però n’hi ha d’altres.

I a nivell econòmic canviarà molt?

No, no canviarà gaire sinò que és un patrocini Premium.

“UN 75% DE LES ACCIONS ESTAN EN MANS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ”

Com es reparteix l’accionariat del Nàstic de Tarragona?

Gairebé un 75% de les accions estan en mans del Consell d’Administració i després de l’ampliació de capital de l’altre dia és gairebé un 80%. Un 10% és de l’Ajuntament i un 10% la resta de petits accionistes.

Quin tant per cent té Fred Wester d’aquest 80% que comenta?

Josep Maria Andreu és el màxim accionista i Fred Wester el segon màxim accionista. Jo sóc president executiu i com a Lluís Fàbregas no tinc accions.

El Nàstic té escoles de futbol al món?

El Nàstic té un acord amb una acadèmia internacional, que és la Nàstic Sports Academy. Fa dos anys que està en marxa i aportem el nostre coneixement a nivell tècnic i de metodologia al centre educatiu que tenim a Arbòs del Penedès. És el centre amb més volum de nois i noies de la província de Tarragona.

“EL PRESSUPOST DEL NÀSTIC 24/25 ÉS DE 4,5 MILIONS D’EUROS”

A quan puja el pressupost del Nàstic ara mateix a la 1a Federació?

Estem sobre els 4,5 milions d’euros de pressupost global.

Quina perspectiva hi ha respecte al número de socis?

La temporada passada vam acabar gairebé amb 8.000. Tenim moltes esperances créixer a partir d’aquesta xifra.

“SUPERAR ELS 8.000 SOCIS SERIA UN ÈXIT PEL NÀSTIC”

Arriba als 10.000 és un objectiu?

Tan de bo, seria una xifra molt bona. Superar els 8.000 a la 1a Federació i mirar cap amunt ja seria un èxit. Feia molts anys que no teníem aquest volum de massa social fidel. La primera setmana que vam obrir la campanya online hi van haver més de 300 altes de gent que no era soci. Això són unes expectatives molt il·lusionants.

Pràcticament no fa un mes que és president. Vostè es gira quan li diuen president o no?

No, si fa poc més d’una setmana que es va fer el nomenament. Costa que em giri quan em diuen president. Jo he estat el director general del Nàstic durant 15 anys. A la primera xerrada d’aquesta temporada amb els jugadors, quan els hi vaig donar la benvinguda, els hi he explicat la situació. Els vells ja em coneixien i els nous ja ho saben. La meva figura és executiva, de fer funcionar les diferents àrees del club. Ara representaré la part institucional com a president del Consell d’Administració de la SAD i m’honora moltíssim. Mai hagués pogut imaginar arribar a aquest càrrec i faré el que he fet fins ara: defensar els interessos de l’entitat per sobre de tot.

“DEFENSARÉ ELS INTERESSOS DEL NÀSTIC PER SOBRE DE TOT”

Canvia molt?

Estem al mateix despatx, treballant de la mateixa manera, amb el mateix equip de professionals tot i que canviarà a la part institucional, representant el club com a primera figura.

Ara qui farà d’home dolent?

Jo assumeixo la màxima responsabilitat. Soc una persona honesta, una persona valenta i em caracteritzo per això ja des de la meva època de futbolista, que era porter. Estava sol davant del perill i ara enlloc d’aturar pilotes aturaré altres coses. Som un equip de professionals molt qualificats i entre tots farem la feina com hem fet fins ara.

“NO EM FAN POR LES CRÍTIQUES I M’AGRADA EL CARA A CARA”

Té por a les crítiques?

No em fan por les crítiques. Hi he conviscut sempre. Estar en una posició pública i que ve de gust. Molta gent voldria estar al meu lloc i tenir el privilegi de ser president del Nàstic. Som conscients que crea enveges i frustracions. Mai he decidit res en base a les crítiques. Soc una persona antiga, no m’agrada el tema de les xarxes socials i sé perquè prenc les meves decisions. És per donar satisfaccions a accionistes, socis i aficionats. Això és el que em marca. Que em critiquin més no em farà canviar. A mi m’agrada el cara a cara, saber qui tinc davant i estic cada dia al despatx. Qualsevol persona que tingui alguna cosa per millorar pot venir i el rebré encantat o em pot escriure un correu, un missatge o trucar-me per telèfon.

Creu que l’afició sap que els ingressos de socis representen una quarta part del total d’ingressos del club?

Ara agafa més rellevància el fet d’estar fora del futbol professional ja que allà el percentatge és més petit i aquí al no tenir aquells drets de televisió puja. Som dels clubs que més recursos generem, però no de forma suficient per fer un pressupost equilibrat que no generi unes pèrdues. La gent és conscient, perquè hi contribueix. Sobretot empreses i institucions del territori. La propietat cada any ha de posar diners de la seva butxaca per equilibrar el pressupost i no deixar un deute a l’entitat.

“LA SANCIÓ DE LA RFEF PEL NÀSTIC-MÁLAGA ÉS IMMERESCUDA I DESMESURADA”

Com està l’assumpte de les al·legacions del partit Nàstic-Málaga?

Estem esperançats. Fa uns dies amb temps i forma vam fer arribar unes al·legacions molt sòlides, contundents i aportant criteris objectius. Tots van en la línia de rebaixar la sanció totalment immerescuda i desmesurada que vam tenir. No tan sols per tancar l’estadi quatre partits, sinó l’acarnissament amb Concha (12 partits de sanció) i Nacho (6 partits i tres mesos). És totalment immerescut. Nosaltres defensem, encara que Nacho ja no estigui amb nosaltres, que no era merescut aquell càstig.

S’ha parlat d’una possible amnistia de sancions pel títol de l’Eurocopa, però clar sense Rocha es desconeix qui la podria aplicar. No s’ha de descartar, ja que ha passat altres vegades. Tenim el mateix dret els que estem ara que els que estaven el 2012. L’amnistia l’ha de donar la RFEF, Rocha ja sabem que no és doncs la persona que el substitueixi és la que hauria de considerar aquesta opció. Hi ha antecedents d’amnistia en situacions similars.

NOTA

L’ENTREVISTA amb Futbolcatalunya va ser divendres passat 19 i encara no se sabia la decisió del Comitè d’Apel·lació que ha arribat aquest DILLUNS 22La RFEF desestima el recurs presentat pel Nàstic. En resum: les sancions derivades de la final del play-off contra el Málaga queden intactes: clausura del Nou Estadi quatre partits i 12 partits sense jugar per a Concha. El Nàstic pot continuar recorrent al TAD.

“HI HA UN ABISME ENTRE LA MANERA DE TREBALLAR DE LALIGA I DE LA RFEF”

El repte està clar: arribar al futbol professional.

És aquest i arribar a Primera al mig termini, però, clar, el primer pas és estar a LALIGA HYPERMOTION. Avui ja hauríem de ser equip de LaLiga. Vam fer de tot i més per poder-ho ser. Circumstàncies alienes a nosaltres no ens van permetre fer-ho. En els últims tres anys hem arribat a dues finals de playoff. Nosaltres treballem en aquest únic objectiu, en deixar una categoria totalment insostenible com és la Primera Federació i formar part de LaLiga. D’aquesta competició prestigiada, ben gestionada i on el club se senten representats. L’equip de professionals de LaLiga està al servei dels clubs i ens permet obtenir recursos. Hi ha un abisme entre la manera de treballar de LALIGA i la de la RFEF. Ho trobem molt a faltar això.

No volem oblidar-nos de preguntar-li pel Nàstic Genuine.

Per nosaltres és un abans i un després a la història del Nàstic, la creació d’aquest equip Genuine ja que van de quatre anys a 55 o gairebé 60 els més grans. Entrenen un cop per setmana a les nostres instal·lacions i tenen tractament d’equip dins de la nostra estructura de futbol base. LaLiga Genuine ja porta set temporades i tots els equips de Primera i Segona estan representats, els que hem format part de LaLiga i ara ja no hi som ens han permès seguir.

“LA FCF HA D’ESTAR AL SERVEI DELS CLUBS, NO PER SERVIR-SE DELS CLUBS”

Parlem de la Federació Catalana de Futbol. Suposem que quan Joan Soteras qualifica de “descerebrat” a l’ex president causa sorpresa oi?

Jo espero que el senyor Soteras quan es dirigeixi al Nàstic ho faci amb respecte ja que és el mínim que podem demanar a una persona que ostenta un càrrec que representa a tots els clubs catalans, des del més humil al més potent. Esperem que estiguin al costat del club, que en escoltin i ens representin. Sobretot que treballin pels clubs. Entenem la FCF com una entitat que ha d’estar al servei dels clubs, no per servir-se dels clubs. Aquesta és la màxima que hem entès sempre en una organització que marca la reglamentació i organitza competicions. Nosaltres per desgràcia no ens sentim representats ni acompanyats en aquest viatge.

Suposo que quan vostè i la directiva del Nàstic escolten a Joan Soteras dient que no tornarà mai més a Tarragona no dormen.

Ell és lliure de prendre la decisió que consideri mentre que nosaltres entenem que el Nàstic, amb 140 anys d’història, el quart equip més representatiu del país a dia d’avui, es mereix que se’l tingui en consideració. Si el president decideix no venir a Tarragona tindrà els seus motius. Nosaltres sempre rebrem amb els braços oberts als dirigents de les institucions que ens han de representar, ja siguin nacionals o territorials.

“OPINAR ÉS L’ÚNIC QUE HA FET MALAMENT EL NÀSTIC”

Per què no van anar a l’Assemblea del futbol català?.

Nosaltres parlem clarament, sense miraments, el que creiem és el que transmetem i quan ens convoquen a Madrid o a Barcelona diem el que veiem que no està bé o ens pot perjudicar i donem la nostra opinió. Això és l’únic que ha fet malament el Nàstic per rebre el tracte que estar rebent. Altres clubs opten per no dir res o tenen temor a possibles represàlies. No és el nostre cas. Nosaltres defensem els interessos del nostre escut i no ens callaran.

Creu que es pot fer pitjor una gestió com la de la Primera Federació?

És totalment insostenible. és un desastre i això que aquesta competició té quatre anys i perd al voltant de 40 milions d’euros de mitjana per temporada sense tenir en compte els filials. És una categoria fora de lloc amb un format de 1a Federació que no és el correcte i amb 40 equips que són de característiques molt diferents i, a més, tenim una greu competència deslleial, que és competir amb filials. Els filials tenen la font d’ingressos de LaLiga i això és una clara avantatge seva respecte nosaltres. Ells opten al mateix que nosaltres, a aconseguir un ascens de categoria. Veig bé que filials participin a Primera Federació, però hauria d’estar topat el seu dret a pujar de categoria. Això és un greuge que perjudica a clubs importants.

“EL FUTBOL CATALÀ S’HA DE REPLANTEJAR COM ESTÀ FENT LES COSES”

Si vostè té cara a cara a Joan Soteras com a president del Nàstic què li diria?

Li diria: “Joan pensa bé el que estàs representant i com ho estàs representant” ja que hi ha molts clubs que no ens sentim representats per la gestió que està aplicant a la FCF. És una Federació amb prestigi, la primera a nivell nacional pel que fa a llicències juntament amb Andalusia, però l’evidència és que no hi haurà cap equip català a LALIGA HYPERMOTION aquesta temporada. L’Espanyol a pujat a Primera, el Girona juga Champions i el Barça està on ha d’estar sempre mentre que, a Segona, no hi haurà cap català i a Primera Federació, dos, (el filial del Barça i nosaltres), dos històrics i que els hi va costar molt ser-hi com Sabadell i Cornellà han perdut la categoria desgraciadament. Crec que el futbol català s’ha de replantejar com està fent les coses, sobretot veient com altres territorials amb menys llicències que nosaltres tenen més representació.

No ha estat tan contundent com el president de la FE Grama, que li va demanar directament que marxés.

Entenc que cada persona sap el que ha de fer, a més, som gent adulta i el senyor Soteras ha portat un club com el Sabadell i és conscient de la dificultat de gestionar clubs fora del futbol professional. Això es mereix un respecte i un recolzament per part de la FCF; jo no li diria que marxés, però la situació a la que estem mereix un respecte.

Tanquem aquesta primera part reprenent el tema social. Si arribessin als 10.000 socis seria…

Tan de bo, això sria un bon indicador de que l’equip guanya partits ja que, per desgràcia la gent sol apuntar-se quan les coses van bé. Fa molts anys que el Nàstic no té 10.000 socis, des de l’any del descens de Primera Divisió i ara estem en una molt bona xifra a la 1a Federació, que tan de bo puguem mantenir i créixer pel que hem de ser conscients de la ciutat que tenim i de com costa.

The post “Volem marxar d’aquesta Primera Federació insostenible” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per què un nen de La Rioja, que té 600.000 habitants, té més possibilitats d’arribar al futbol professional que un de Catalunya, amb 8 milions? Com és que el futbol català, amb 200.000 llicències, té menys probabilitats d’ascens que La Rioja, amb 10.000? Són preguntes que planteja Joan Agustí a la segona part de l’entrevista a FutbolCatalunya. El president de l’Olot lamenta la situació a la FCF i creu que “no acabarà bé” i també insisteix en que per molt que no se l’escoltin a les entitats federatives seguirà denunciant que l’estructura del futbol espanyol és injusta.

Tenen pràcticament 500 jugadors al seu club.

450 jo penso, amb tècnics uns 500. Amb el futbol femení el nostre objectiu no és tenir el femení a categoria nacional. El nostre objectiu és que totes les noies d’Olot que vulguin jugar a futbol tinguin una eina per fer-ho en igualtat de condicions amb la resta del futbol masculí. Si cada equip de futbol masculí té un entrenador i un monitor, doncs cada equip de futbol femení el mateix. Els entrenadors del femení cobren igual que el masculí

Vam llegir a Relevo que el 26% de nois i noies de la UE Olot jugaven amb una beca del 95%. No recordo que la FCF els hagi donat cap premi per actes com aquests.

No ho fem perquè ens donin cap premi. Fa uns anys sí que ens van fer un reconeixement, però el nostre reconeixement és que haguem pogut servir durant 11 anys perquè els nens d’Olot tinguin més possibilitat d’integrar-se. Que nens de diferents cultures, nivells econòmics, races i religions riguin, plorin i visquin el futbol. Que Olot sigui una ciutat que pugui participar al 100% en el futbol, que és el que ens agrada.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ, IMPOSSIBLE?

Vostè com a president d’un club català no sent vergonya aliena quan escolta tot el que surt des del carrer Sicília?

Jo ho tinc molt clar. Criticar el carrer Sicília és molt fàcil, però nosaltres ens centrem en explicar què volem que facin i que sigui el futbol català i espanyol. Ningú et diu que la RFEF ha tancat dos anys consecutius amb 160 milions d’euros de tresoreria. El benefici de l’any 22 van ser 30 milions d’euros i que el pressupost d’una Federació amb 200.000 llicències és 28 milions d’euros. Estan disputant un europeu en el que han guanyat 28 milions d’euros i que el 40% d’aquesta xifra va a parar a uns senyors que ja guanyen uns sous astronòmics i que el 60% va a parar a la RFEF. Jo ho sento, no ho entenc. No entenc perquè la RFEF ha de tenir 160 milions de tresoreria, no entenc perquè les federacions no tenen pressupostos més reforçats i no entenc perquè el futbol espanyol no s’estructura a través del número de llicències i no a través d’una cosa que el Rubiales em va dir: “La estructura territorial del futbol espanyol es intocable”. Doncs molt bé, ja pot ser tan intocable com vulguis però la UEFA quan reparteix llocs de participació a competicions europees dona quatre llocs a Champions a Espanya i Andorra fa dues preliminars i dues prèvies. Em sembla il·lògic que una RFEF que té 10.000 llicències i 600.000 habitants tingui la mateixa entrada al futbol professional que una que en té 200.000 i 8 milions d’habitants. Són coses tan evidents, tan clares que no entenc com l’Olot és l’únic club que ho té apuntat al web.

Acaba de dir que és molt fàcil criticar a la FCF. Vostè creu que és crítica fàcil que s’han falsificat
presumptament actes notarials a unes eleccions? Vostè entén que un president de la FCF qualifiqui de ‘descerebrat’ a un company president, com Josep Maria Andreu? Que el president de la FCF digui que el president del Mercantil té un coeficient intel·lectual baix?

Crec que si el president diu totes aquestes coses no les diu ben dites. Com que ja hi ha prou baralles i jo penso que el futbol es fa construint doncs ens centrem en marcar els camins a seguir. Entenc que si algú insulta a un altre és una falta d’educació. Però si els recursos d’una Federació amb 200.000 llicències són 28 milions d’euros i la RFEF guanya 30 milions i 260 de tresoreria això és un fet gravíssim que ni els jugadors de l’Olot, ni els directius de l’Olot, ni els jugadors catalans, ni els directius catalans, ni la Secretaria General de l’Esport, ni la Generalitat de Catalunya, ni la FCF ni la UFEC hi haurien d’estar d’acord. Com pot ser que en un esport amb tants recursos no siguem capaços de dedicar un 10% de la venta centralitzada de drets audiovisuals al futbol base. Hi havia clubs que demanaven desregular, però jo crec que s’ha de regular i que baixin diners al futbol. Per què si aquests diners existeixen no arriben a la base? Per què es queden a tresoreria de la RFEF?

I ?

Per què els pressupostos de les federacions territorials no milloren començant per la nostra? Jo crec que això és molt més constructiu que posar-me a opinar de les declaracions del president. A més a més, parlant del tema judicial el que penso és que haurien d’anar més ràpid. Quan tu ets innocent tens pressa perquè la sentència surti ràpid. Quan ets culpable et molesta que hi hagi casos. Hem de pujar una mica el nivell. Jo a les eleccions tenia dos vots, un de la Fundació i un de la SAD. A mi no em van permetre votar per la SAD. El més fàcil era no votar, però vaig fer 50 quilòmetres de tornada a Olot, vaig fer el que em van demanar, 50 quilòmetres més, vaig votar i no em va agradar com van anar les eleccions i el que vaig veure. Però no vull estar parlant tot el dia de les eleccions, vull parlar del futur del futbol català. Amb això serveixo molt millor als nens que estan a casa meva. Tots conduïm la il·lusió de nens i nenes que juguen a futbol i hem de ser responsables i donar mitjans que no tenen altres.

“LA GUERRA A LA FCF POT ACABAR MALAMENT”

Com pensa que acabarà aquesta guerra a la FCF amb més de 30 acomiadaments?

Em sap greu, però penso que pot acabar malament. Això no fa lluir al futbol català davant del futbol espanyol i el futbol espanyol tampoc és que llueixi massa.

Tenen un president de la FCF que quan se li parla de fer dos grups catalans de Tercera Divisió el primer que diu és que és impossible. El que va dir el 2020 quan els equips catalans de Segona B van demanar anar separats i no tots a un grup és que “sí, sí” i al dia següent a Madrid tots acaben al mateix. Clar, la paraula no val res.

Passa una cosa, que en Joan Soteras és president de la FCF igual que abans hi havia un senyor que es deia Andreu Subies. Subies i Soteras són presidents electes que els han votat els clubs. Jo vaig declarar clarament a qui votava i ho vaig dir públicament. Ara ell és el president i jo crec que està parlant nosaltres sempre del tema judicial sense atacar els fonaments del que volem que sigui el futbol català no ens fa lluir massa. De fora deuen pensar que tenim uns problemes de nassos aquí. El tema judicial segueix el seu curs, el senyor Soteras està elegit, a mi no m’agraden moltes coses de les que ha fet i les protesto totes. De forma molt educada i el que pensem i defensem ho diem molt clar. Has escoltat molts clubs que pensin que el futbol català és diferent i ho defensin com ho fem nosaltres?

Vostè no és partidari de suprimir l’Assemblea de clubs?

Quan tinc una teoria formada soc molt contundent, però hi ha temes, com aquest, que no soc capaç de dir-te com fer-ho millor perquè no ho sé. Penso que l’Assemblea hauria de ser més participativa.

“ESTEM MOLT CONTENTS D’HAVER ACONSEGUIT EL 10% D’IVA A LES ENTRADES”

Ningú sap que gràcies a aquest club que està enmig de volcans, la UE Olot, les entrades porten un 10% d’IVA i no un 25%, que és el que volia Hisenda. El primer que no ha publicitat això és la FCF.

Sí que em sap greu. Ja li vaig comentar a l’Oriol Camacho una vegada. Em van dir que aquesta sentència és jurisprudència, però que no és eficientment contundent. Realment estem molt contents d’haver aconseguit el 10%. Ens van fer cinc actes, les vam avalar i vam acabar guanyant. Nosaltres ho fem tan bé com sabem i segurament si estiguéssim al mig de Barcelona seríem un club que ens coneixeria tothom, però estem a la Garrotxa.

Per acabar, quin missatge li agradaria transmetre a la gent si és que li ha quedat algun per dir.

M’agradaria que les persones que els hi agrada el futbol i aquest país donessin suport a aquest projecte de l’Olot per fer un futbol diferent. Demostrar que un altre futbol és possible. No solament ho fem i ho demostrem, sinó que també utilitzem el futbol com a eina social i com a eina de posicionament per tenir una millor organització al futbol català i una millor organització al futbol espanyol.

The post “Se m’ha dit que canviar l’estructura territorial és impossible” (i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

La FCF ha acollit amb preocupació la decisió del CSD d’incoar expedient sancionador a la junta de Pedro Rocha. És a dir, a l’obedient Joan Soteras i companyia el futur de la qual a Madrid és tan fosc com el que se li presenta a Catalunya.

No obstant això, el sabadellenc és una figura ja caducada al carrer Sicília. Encara que la seva prepotència i supèrbia dibuixa a un personatge etern, la veritat és que el seu principal protector, el director Calle, ja li ha posat l’etiqueta de passat de data.

CALLE I PEP PALACIOS

El full de ruta del directiu millor pagat al carrer Sicília fa temps que la té dissenyada. El ‘timing’ -una paraula que agrada molt usar al sr. executiu-, passa per un pla d’actuació que consumeixi tots els rècords en el temps.

Per aquesta raó va haver-hi qui, poc temps enrere, va parlar del ’32 de gener’ com a data de lliurament d’una certa documentació. Un ‘lapsus’ el té qualsevol, cert.

Com a cert és que el gran Jose, únic director general d’una Federació catalana que ni parla ni escriu català ni encerta amb un accent en castellà, el té tot previst. Per a això, guanya 140.000€ anuals més 16.000€ per Seguretat Social més el càrrec de la RFEF més el cotxe Mercedes. Ah! no oblidin un parell de ‘Bonus’ que li van arribar l‘any de la pandèmia per valor de 16.900€ (2020) i 17.200€ (2021), respectivament, sense aprovació de la junta directiva ni de la Comissió Econòmica.

Bé, tornem al TSJC, ja que, si decideix declarar inelegible al septuagenari president, s’obre un panorama espectacular.

Obriran un nou període electoral? Decidiran que Juanjo Isern, segon candidat més votat, sigui el seu substitut? Presentaran una tercera via? Com ningú ho sap, Calle no oblida Pep Palacios, l’únic candidat que va sumar menys vots (12) que directius portava a la seva llista.

EMBULLAR TOT EL POSSIBLE

Palacios, capaç de sentir-se “molt orgullós” pel seu notable ridícul a les urnes, es deixa voler, com si les elucubracions del totpoderós il·lusionista del futbol sala li embruixessin.

Qualsevol cosa seria benvinguda per al director, ja que Soteras camina cap a la seva jubilació forçosa i a ‘passejar el gos’ que diria el seu fidel emprat. Si cal preparar un grup de clubs (Ivan Carrillo-Gavà, Dorado-FEF L’Hospitalet, germà de Carrillo, Futbol Sala Martorell, Mercantil….) que impugnin davant el Tribunal, es fabrica. O qualsevol cosa.

Embullar és l’objectiu i sempre es pot trobar temps al temps, ja que encara queden 3 anys de mandat i sap que, si hi ha relleu, el primer que anirà al carrer serà ell.

SOTERAS, PENDENT DEL TAD

Per cert: si la Comissió Directiva del CSD suspèn “motivadament i de manera cautelar i provisional, al President i altres membres dels òrgans de govern i control de les Federacions esportives espanyoles i Lligues professionals”… Soteras ha de deixar la Catalana?.

Segons fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció “si els inhabiliten després de la tramitació de tot l’expedient, aquesta inhabilitació és per a ocupar càrrecs a l’organització esportiva”.

En resum: afectaria el futbol nacional i el territorial, només en el que tingui relació amb l’RFEF (que no és poc). Passaria el mateix amb la suspensió.

L’AGENDA DEL 55È PRESIDENT

Imaginen l’AGENDA de l’encara president de la FCF

1r – Investigat Jutjat Sabadell
2n – Denunciat pel seu secretari general
3r – Expedientat per TAD
4t – Suspès, probablement, a la RFEF per CSD
5è -Cap a ser inhabilitat a l’RFEF per TAD. El dubte és si serà una o dues vegades inhabilitat, ja que ‘Querellator’ Galán li ha interposat dues denúncies.
6è -Inelegible per TSJC i cessat a la FCF després d’aplanament GenCat?
7è-  Inhabilitat FCF per TCE?
8è – Condemnat o absolt al Jutjat Sabadell
9è – Arribarà a l’Assemblea de final de temporada?
10è – Sembla clar que no anirà a l’Eurocopa de París ni als Jocs Olímpics a càrrec del futbol espanyol.

The post Caducat Soteras, Calle mira cap a Palacios appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel Galán, president de CENAFE, acaba de denunciar Rocha, ‘capo’ de la gestora de Las Rozas ja que demana la seva inhabilitació per haver estat sis mesos ‘okupant’ un càrrec RFEF que no li corresponia i per prendre decisions que no devia.

Gestora en què Soteras ha ocupat un paper estel·lar. Com es deia la pel·lícula? doncs, potser una trama de pel·lícula semblant ja s’ha vist en algun dels cinemes del carrer Sicília.

ROCHA O SOTERAS O TOTS DOS?

Fa uns dies, a Ràdio Sabadell, Soteras deia “El president de la RFEF serà qui els presidents de les territorials vulguin que sigui si anem més o menys agafats de la mà. Qui es vulgui presentar ho tindrà molt difícil. Si Pedro Rocha s’hi presenta, que crec que ho farà, li donarem suport”. 

S’auguren mals presagis per al sabadellenc i els seus. Miguel Galán, on posa l’ull, hi posa la bala. Que ho preguntin a Villar i a Rubiales, en el seu paper de “torracollons”. Cap dels dos és al càrrec.

ISERN I GALÁN, UNS ‘TORRACOLLONS‘

Pel·lícules amb arguments semblants i protagonistes similars. Rocha i Soteras, amics per sempre i propers en edat, ancorats al poder quan no toca, en contra del que diuen les lleis.

Galán contra Rocha (RFEF), Isern contra Soteras (FCF). Isern i Galán, maratonians amb esperit de Robin Hood. En tots dos casos acusen els presidents d’incomplir les normes… Però el septuagenari té dues butlletes perquè li toqui el premi. El primer ho té si la denúncia de Galán engloba tots els membres de la Gestora RFEF que l’han secundat com el mateix Soteras.

INHABILITACIÓ SONORA

I el segon ho han regalat els advocats de la Generalitat al declarar que, a més d’incomplir les normes, ell i tota la seva candidatura FCF han comès la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.

Els finals d’un i dels altres estan marcats en fosforit. El destí els regalarà una inhabilitació sonora. La incògnita serà si a perpetuïtat o per a diversos anys. En el cas de Soteras, a més, la inhabilitació serà “solidària”, a l’estil ‘Tots som un equip’. Quan es presenti la denúncia al TCE, el regal enverinat serà per a la resta de companys i companyes de viatge de la seva candidatura, que fins ara han callat i han preferit mirar cap a una altra banda. El final feliç serà el viatge enlloc.

The post Què serà primer, la inhabilitació de Rocha o la de Soteras? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que a més d’un dels actuals executius de la Federació Catalana els agradaria que pogués ser així, Joan Soteras va traient pit davant els seus afirmant que és una de les opcions a ser relleu de Luis Rubiales.

Ho diu amb la boca petita, ja que sap que el futbol espanyol està molt malament, i, particularment, la RFEF, i obrir la porta al septuagenari només pot implicar el caos definitiu. El seu llarg historial judicial i l’estat de guerra en el qual té immers al futbol català és suficient raó perquè qualsevol li pugui riure a la cara davant semblant fanfarronada. “O Pedro Rocha o jo” se li ha arribat a escoltar per a somriure interior i incredulitat de gairebé tots.

SOTERAS NO EMPASSA A TALAVERA

Hi ha un que ho veuria magníficament: el seu escuder Calle, ja que d’aquesta manera la porta de la FCF s’obriria definitivament per al mut Àlex Talavera. L’expresident del Cornellà continua alimentant les il·lusions dels seus amb el seu aterratge encara que la ‘moguda’ Rubiales/Soteras ha frenat la seva arribada.

La veritat és que el vocal (que no vicepresident) de l’Espanyola no empassa a un personatge que “només val per a revisar comptadors”. La frase també pertany a la màxima autoritat del nostre futbol català, ja que, difícilment, ningú podria ser tan original per a crear-la excepte el sabadellenc.

Així doncs, ja saben o Joan Soteras o el mateix cap visible actual de la RFEF, Pedro Rocha, però, atenció, que només és un comentari d’un president al qual el món polític li demana que deixi el càrrec.

The post Soteras vol substituir Rubiales (és broma?) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni tan sols el mateix Luis Rubiales es creu que pugui presentar la seva dimissió aquest pròxim divendres. Seria un ‘regal’ majúscul a aquest estiu abrasador mentre que la veritat és que aquest pròxim 25 estan convocats tots els integrants de l’Assemblea del futbol (a la imatge els triats pel futbol català).

“La consecució del Mundial Femení i les diligències internes de la Federació referents a assumptes d’Integritat”, són les dues causes que publicita l’RFEF. Gens de dimissió del president Luis Rubiales, ni res semblant, així que arribarà en el torn de ‘Precs i Preguntes’?. S’aixecaran les 1.000 persones presents per a elevar als cels a aquest president ‘exemplar’? Tot és possible.

RUBIALES NO DIMITIRÀ

I, si no dimitirà, per a què mobilitza tants recursos a tota velocitat i amb una sobredosi de victimisme alarmant? Només ell ho sabrà. Mentrestant, les veus que li demanen que es vagi perquè les seves actituds fan vergonya es multipliquen.

En l’àmbit de l’esport català, esment especial per a la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Anna Caula. Excel·lent reacció de la màxima responsable del nostre esport així com de diversos clubs (molt pocs) que també han elevat la veu. L’exemple de la UE Sant Andreu, com primer, mereix ser aplaudit.

CAULA I LA RESPOSTA SOTERAS

Però tornem a Anna Caula sempre disposada a donar la cara per l’esport catalá sense distinció. Masculí i femení sempre ha merescut el seu esforç; potser per aquesta raó encara estranya molt l’absència de cap comentari per la seva part quan l’única directiva de l’anterior junta de Soteras (Paquita Linares) va denunciar als directius del carrer Sicília per “assetjament”. El cas està en el Jutjat i tot arribarà.

El que preocupa ara és que Luis Rubiales se’n vagi a casa seva amb aquesta innegable taca que suposa una gestió plena de dubtes. Així ho demana Caula, així ho demanen molts clubs i així ho demana l’excolegiat català Estrada Fernández, entre molts.

No ho ha fet encara, i pot fer tot el contrari, l’encara president Joan Soteras. Què dirà Anna Caula si aquest divendres Soteras ratifica a Rubiales com la resta dels seus companys (a sou) de Territorials? Aquesta complicitat augmentarà el distanciament amb una junta aduladora i servil?

The post El divendres toca agenollar-se enfront de Rubiales appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou capítol del desagradable i impressionant cas ‘Enríquez Negreira’ revelat per la Cadena SER (Catalunya) i davant el qual el CTA (Comitè Tècnic d’Àrbitres) no acaba de comptar tota la veritat. Igual que la FCF. Roda de premsa corporativa facilitada pel secretari general de l’Espanyola, Andreu Camps, i el president dels col·legiats, Luis Medina Cantalejo, que deixa la polèmica molt visqui encara que amb poques respostes.

ESTRADA SABIA ON ES FICAVA

Entre les moltíssimes curiositats que es donen en el cas ‘Enríquez Negreira-FC Barcelona’ s’afegeix la querella interposada pel català Xavi Estrada Fernández contra l’exvicepresident arbitral i el seu fill. Un presumpte delicte de corrupció esportiva o de frau esportiu han estat les dues raons per a aquest anunci en solitari perquè cap dels seus companys (en actiu o retirats) li han donat suport.

La querella argumenta que “els querellats han actuat amb un manifest ànim de lucre i amb la pretensió evident d’influir en les decisions arbitrals, a fi de garantir que aquestes no perjudiquessin l’FC Barcelona”. Aquest pas no ha agradat massa a Madrid i ha quedat molt clar en la roda de premsa d’aquest dijous.

Ningú pot respondre per què el lleidatà s’ha quedat només en aquesta lluita per esclarir la veritat mentre tot el col·lectiu continua sense fer un pas definitiu en els jutjats així com les federacions.

NI ESTRADA NI XAVI MORENO PARLEN

Curiós i sorprenent ha estat escoltar a Medina Cantalejo dir que “la seva querella serà una qüestió del col·lectiu i d’ell. Li tractarem amb el màxim respecte”. Només faltaria perquè sembla que Estrada, psicòleg amb especialització neuro, hagi faltat a algú i això està molt lluny de la realitat.

Aquesta distància dels seus actuals companys s’ha repetit amb la FCF i amb el seu màxim responsable arbitral, Xavi Moreno Delgado, qui no va voler manifestar-se en cap sentit a aquesta Redacció. Sempre ha quedat clar que les relacions del col·legiat internacional amb els responsables de Catalunya no han estat excel·lents i ara, per descomptat, no anava a ser una excepció. El silenci és l’ordre des del carrer Sicília.

EQUIVOCACIÓ I RECTIFICACIÓ

Al llarg de la matinal, alguns mitjans han publicat que Estrada havia estat apartat de la seva posició al VAR per la seva actitud. Ha estat el cas del diari AS la informació del qual ha estat retuitejada per aquesta Redacció quan després es va saber que tenia dos partits d’AVAR a l’ésser un àrbitre català i apareixien tres equips als quals no pot arbitrar. Rectificat queda.

“En aquesta situació hem d’engranar tots els partits perquè no hi hagi problemes. No ho hem apartat. Hi ha hagut moments enguany que per la protecció dels àrbitres, han descansat. Se li tractarà amb absolut respecte, esperem que sigui recíproc”, va declarar Medina.

The post Estrada és queda sol enfront d’Enríquez Negreira appeared first on FutbolCatalunya.com.

La notícia que ha avançat Futbolcatalunya aquest migdia ha sorprès, inicialment, al futbol català i, poc després, al futbol nacional perquè l’interès de l‘Atlétic Lleida costava de ser assimilat. No obstant això, la ratificació d’aquesta notícia s’ha oficialitzat aquesta tarda amb la nota oficial.

El club aclareix en el seu comunicat oficial –cal agrair la seva reacció positiva sense dissimulacions ni mitges veritats- que “aquesta informació està sent estudiada per a valorar la possible presentació i cobrir aquesta vacant”.

L’ATLÈTIC LLEIDA DEMANA

Segons el club que presideix Xavier Batalla, s’ha demanat “una sèrie d’aclariments sobre el procés establert, quant a terminis i condicions que estableix la circular de la RFEF sobre aquest tema”. Això no significa que vagin a pagar un euro, sinó que només s’han informat.

Per cert, la circular número 9 de l’Espanyola marca que aquest dimarts (23,59 h.) acaba el primer termini per a enviar les sol·licituds i ocupar la plaça que deixa buida l’Extremadura, sempre que es cobreixi la petició de 2 48.599,8 milions d’euros.

D’altra banda, el passat 4 d’agost sempre serà una data inoblidable per al Cerdanyola, en particular, i per al futbol català, en general. Aquest dijous (tard-nit) la junta directiva de la RFEF va aixecar la camisa a Joan Soteras perquè on va prometre la permanència del Cerdanyola -per extensió, vida en Tercera per a Sants i 1a Catalana per a Martinenc-, tot va desaparèixer. ‘Don Dinero’, una vegada més, va poder amb l’esportiu i deixa en evidència (una altra més) a Soteras.

SI APAREIX UN EQUIP, ANIRÀ Al GRUP V

En el cas que aquesta nit no aparegui candidat, arribarà el segon termini que finalitzaria el dijous 11 d’agost, al preu d’1.024.299,9. Si persisteix, el preu baixa a mig milió i una quarta oportunitat a 257.000 euros.

És més, si s’arribés al final del procés i ningú s’interessés (alguna cosa que sembla molt improbable), es procediria a l’estudi de les opcions presentades. Finalment, sempre que el grup no es pogués completar, aquesta plaça quedarà “amortitzada”, segons l’RFEF; per contra, si algun acceptés, aniria a jugar, SÍ o SÍ, al grup V amb diversos representants extremenys.

The post L’At. Lleida pregunta per la vacant de l’Extremadura appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’infal·lible Soteras s’ha quedat amb el cul a l’aire perquè el president de la RFEF., Luis Rubiales, li ha aixecat la camisa i el septuagenari responsable de la FCF s’ha limitat a agenollar-se. Fins al divendres 29 de juliol prevalien els mèrits esportius, però ara tot passarà per l’habitual subhasta i qui pagui més es quedarà la vacant de l’Extremadura.

Quatre terminis marquen el camí d’aquesta Segona Federació mentre la resta de clubs esperen calendaris i fins i tot decisions per a confeccionar plantilles. Després de la junta directiva de la RFEF d’aquesta tarda-nit només es coneix la nota oficial de l’Espanyola, ja que Soteras no vol donar la cara i enrogir al seu cap Rubiales. El lloc de vicepresidència, pel que sembla, val el seu pes en or.

Si hi ha comprador abans del dimarts 9 d’agost haurà d’abonar 2 milions €. En cas contrari es marcarà un segon termini amb el preu d’1 milió o un tercer per 500.000 € i fins i tot un quart per 257.000 €. Si no interessa a ningú, GRATIS.

LA PARAULA DE SOTERAS

Pendents de si recapacita i dóna la cara (difícil, difícil), el silenci del president impugnat és un altre detall més de la preocupació que es viu al carrer Sicília. No sols estan els processos judicials en l’horitzó sinó també la poca paraula d’un president que ha deixat en més d’una ocasió als clubs catalans en clara inferioritat.

Mentrestant, aquests clubs, i més particularment Cerdanyola, Sants i Martinenc, emeten primer un comunicat conjunt i després conten la seva pel·lícula. La seva generositat és tan absoluta que fins i tot se centren més en l’RFEF que en la FCF i Soteras, però… així s’escriu la història.

Destaquem aquestes declaracions dels dos presidents (Sants i Cerdanyola) i el director general (Martinenc) realitzades al nostre company Martí Odriozola a RAC1.

DECLARACIONS A RAC1 (DIMECRES 3.8.22)

Joan Forcadell, president de la @uesants: “El divendres passat (1 d’agost) rebo una trucada del mateix president, el Joan Soteras, comunicant-me, una mica extraoficialment per donar-nos una mica la tranquil·litat, que això estava decidit en un 98-99%”.

Joan Forcadell, de la @uesants: “Ens han tingut molt temps en espera i amb unes falses expectatives. El que voldríem és que la Catalana lluités per aquest tema. He tingut la sensació que potser no han estat a l’altura a l’hora de defensar els drets dels equips catalans”

Felipe López, president del @CERDANYOLAFC: “De cop i volta, al cap de setmana va canviar tot, i vam passar de ser equip de #2RFEF a ser equip de #3RFEF. Al final, t’adones que, per molt bé treballis, Don Dinero és una miqueta el que marca la pauta”

Alfred Porcar ‘Fido’, director general del @martinenc: “Saber el canvi ens fa malpensar que hi ha coses que sobrepassen els nostres dominis; que es contradiuen paraules que s’havien donat als clubs i es canvien per uns criteris que desconeixem i que ens fan sospitar”

Alfred Porcar ‘Fido’, del @martinenc: “Confiem en els fets. Portem més de dos mesos treballant en aquest sentit, lluitant perquè això es tiri endavant, que no hi hagi coses estranyes en el procediment normal, que és que passi la vacant primer esportiva per davant de tot”

The post A l’infalible Soteras li aixequen la camisa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dilluns s’ha produït la dimissió del president del Nàstic, Josep María Andreu, com a vocal de la Federació Espanyola, res que pugui sorprendre després d’anunciar-ho dissabte passat. Amb l’interrogant etern de si hagués fet el mateix en el cas d’ascens, la reacció del màxim dirigent grana no és sinó una més de qualsevol soci o aficionat. Sobretot després de veure com culminava de manera atroç una temporada planificada amb els peus per l’Espanyola.

El primer responsable del caos d’aquesta Primera RFEF es diu Luis Rubiales i, en segon lloc, el seu adjunt Joan Soteras; el sabadellenc no ha perdut ocasió per a repetir aquests últims mesos que “tenim molta influència a Madrid”. Aquí està la prova del seu poder i de la seva absoluta inutilitat federativa.

DIMISSIÓ, CARTES I ‘PALS‘

Però aquest dilluns ha tingut molt més doncs només 18 dies després de “manifestar el seu compromís i suport amb la competició de Primera Divisió RFEF”. Ho van signar els 5 equips catalans més l’Andorra com a suport ferm a Luis Rubiales per petició del mateix Soteras que per a això està. Ara ja se sap.

Tot això ha fet que aquest dilluns es multipliquin les cartes als clubs de Primera, Segona i Tercera RFEF des de Las Rozas per a “obrir diàleg” de futur. Increïble! Rubiales i el ‘mut’ Soteras (no se’l coneix una paraula en cap dels seus viatges a Madrid) volen tractar assumptes relatius a les bases de la competició. A més, desitgen revisar l’assumpte COVID i conversar sobre els drets de televisió.

Gran oportunitat perquè Rubiales (Soteras no s’assabenta) confirmi aquesta relació que mantenen amb la indecent posició de Footters aquesta temporada; a més, confirma aquest compromís de 3 anys per al play off. Tres anys! amb seu a subhasta i contra les aficions!.

Això sí, Rubiales aprofita per a mostrar el seu costat de bon negociador, ja que aquestes condicions no són “inamovibles”, però avisa que “si hi ha bona voluntat”. Toc innecessari i prepotent per als clubs contestataris des del primer dia.

The post La dimissió d’Andreu inquieta a Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.