Si hi ha un sorteig de setzens de final de Copa del Rei l’Atlético de Madrid, un clàssic pel futbol català, sempre és un dels més desitjats, juntament amb el Real Madrid i el FC Barcelona. El que és més curiós és la relació que està tenint l’equip matalasser amb els de casa nostra.

I és que amb el duel contra el Cornellà ja són sis eliminatòries en set anys. Sant Andreu (2 vegades), L’Hospitalet, Reus, Lleida Esportiu i ara el Cornellà. Tots els anteriors van caure derrotats, però la dels verds serà la primera que es jugarà a partit únic al camp de l’equip de Segona B.

UN CLÀSSIC PEL FUTBOL CATALÀ

L’Atlético ha visitat el Camp D’Esports, el Municipal de L’Hospitalet, el Municipal de Reus i el Narcís Sala i ara arriba al Municipal de Cornellà. L’equip de Simeone ha guanyat sempre l’anada a Catalunya. A Sant Andreu dues vegades – 0-1 fa dues temporades i 0-4 la 13/14 – a Lleida (0-4 la 17/18), a Reus (1-2 la 15/16) i a L’Hospitalet (0-3 la 14/15).

Els partits de tornada, en la seva gran majoria, han estat plàcids per l’Atleti. No ha tingut problemes per a superar el Sant Andreu – 4-0 fa dues temporades i 2-1 la 13/14 – i el Lleida Esportiu (3-0 la 17/18). L’Hospitalet, a la temporada 14/15 va ser l’únic equip que no va perdre davant els matalassers de tota aquesta sèrie. El doblet de Rubén Alcaraz al Vicente Calderón va permetre empatar a dos gols.

EL REUS, EL QUE MILLOR HA COMPETIT

Un any més tard va ser el Reus qui va visitar l’antic feu matalasser. L’equip aleshores entrenat per Natxo González va ser, amb diferència, el català de Segona B que li va posar les coses més difícils a l’Atlético.

Els roig-i-negres es van avançar en el marcador al partit d’anada, que va acabar amb un ajustat 1-2. Mentre que a la tornada els de Simeone van guanyar per la mínima. Aquella temporada el Reus acabaria pujant a Segona Divisió.

Totes les visites han estat a setzens de final a excepció de la del Lleida Esportiu la temporada 2017/2018. Els blaus, que venien de superar a la Real Sociedad, no van tenir cap opció. 0-4 a l’anada i 3-0 a la tornada.

Simeone no va reservar a ningú i per exemple al partit d’anada van marcar Godín, Fernando Torres, Diego Costa o Griezmann. Què fara el Cholo el proper dimecres? El Cornellà serà el primer equip català de Segona B que elimina els matalassers a la Copa? És clar que l’Atlético de Madrid és un clàssic pel futbol català Ah! Aquets són els àrbitres dels partits de Copa del Rei

The post L’Atlético de Madrid, un clàssic pel futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El passat dimarts 17 de Setembre no va ser un dia qualsevol al Municipal de Reus. S’hi van presentar els disset equips de futbol 7 i 11 masculí, futbol femení i Genuine de la Fundació Futbol Base Reus. Tots ells van desfilar a l’estadi aprofitant la disputa del primer Trofeu Ciutat de Reus Juvenil, que va enfrontar el CF Reus amb el Villarreal. Aquest va ser el punt culminant d’un projecte, el de la Fundació, que es va crear el passat mes de maig amb l’objectiu de garantir la continuïtat del futbol base, femení i genuine del CF Reus Deportiu.

Durant la presentació van assistir l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el regidor d’esports. També Joan Plana, representant territorial de l’Esport a la Generalitat de Catalunya i Xavi Castro, president de la Fundació. Aquest últim va agrair el suport del consistori, la Federació Catalana de Futbol, la Diputació de Tarragona i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Els joves jugadors i jugadores del futbol base podran seguir gaudint del futbol gràcies a l’esforç de la Fundació. 270 nois i noies que la propera temporada competiran i aprendran els valors d’aquest esport a la ciutat de Reus.

The post El futbol segueix ben viu a Reus appeared first on FutbolCatalunya.com.

Premià, Cornellà, Gavà, Castelldefels, Badalona, Ceuta, Reus, Teruel, Palencia, Burgos, Castelló, Olot, Salamanca i Badalona. 14 clubs han passat per la batuta de Ramon Maria Calderé, ‘el noi de Vilarrodona’, amb els quals ha sumat un total de 6 ascensos de categoria i 7 campionats, però, per sobre de tot, una gran persona.

“A Badalona no vaig ser el Calderé d’anys anteriors”

Des del principi van passar coses molt difícils que no toca ni comentar-les i de les quals també em faig responsable perquè no vaig ser el Calderé d’anys anteriors. És un tema passat del qual he après moltíssim.

Jo sempre he volgut, de forma humil, entrenar, i, si no era en Primera Divisió doncs a Segona. El que és cert és que reconec que m’encanta treballar dia a dia i estar ocupat i, quan m’han vingut ofertes, sempre m’he sentit feliç d’entrenar. Si hagués sabut esperar potser hauria estat una altra cosa, però va venir així. L’estiu està per a descansar però jo necessito treballar, entrenar.

“Sempre he estat molt impulsiu, amb caràcter”

Vostè que té ADN Barça, on està el Barça?

Em van oferir entrenar quan estava Txiki i Alexanco per a anar al B però no es van donar les circumstàncies. Tothom que ha anat al B o al futbol base ha portat la seva persona de confiança, tots, i jo vaig demanar al meu company de batalla, el meu amic, el meu germà Jesús Toré que sempre em dóna molta pau. Jo sempre he estat molt impulsiu, amb caràcter, i vaig considerar que el necessitava. El Barça no va aceptar

“I per què no director esportiu?”

Això és passat. Parlem del present. Quan torna a entrenar?

Bona pregunta. Alguns contactes hi han hagut, jo em ‘mullo’ i et diré que igual també val la pena replantejar-se si és el moment de dedicar-me a una altra faceta com a director esportiu, no sé. O continuar entrenant per a acabar sent jo, cosa que sempre ho he fet menys aquest últim any a Badalona. Lamento profundament no haver estat jo. Vull sumar algun èxit a la banqueta sent jo.

“Jaume Langa és dels grans homes del #futbolcat”

Em vaig reunir amb “l’americà” però està molt complicat.

“L’Olot és un exemple a seguir”

The post Ramon Maria Calderé té molta ‘gana’ de banqueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El derbi del camp de Tarragona va acabar en combat nul. El Reus, en una magnífica primera part, va superar a un Nàstic perdut, però persistent. Els grana no ho podien fer pitjor, però van anar de menys a més per a remuntar el resultat i equilibrar el partit. Tot i això, van ser els roig-i-negres els qui van disposar de les millors ocasions. Amb una mica d’encert, l’equip de López Garai hauria guanyat el partit. La grandesa dels derbis són aquests detalls i també no donar-se per vençut quan van mal dades, com va demostrar el Gimnàstic. Tots dos van honrar un derbi que cadascú fa més gran temporada rere temporada.

Un derbi és un derbi i hi ha coses que no canvien en aquest tipus de partit. Una, primordial, és posar la cama forta, deixar-t’ho tot dins del camp per l’escut que defenses. Així va ser a la primera jugada del partit, amb una trompada amb Mayor que va aturar el matx durant els tres minuts inicials. Sortosament, el davanter es va recuperar i el joc va prosseguir.

Esperonat – o no – per aquesta acció, el Reus va anar minvant mica en mica la moral del Nàstic, aculat, sense pilota ni intensitat. Les segones jugades sempre eren per l’equip de López Garai, netament superior al de l’altre debutant a les banquetes, Lluís Carreras. No es tractava d’una qüestió de joc o circulació de la bimba, sinó més aviat d’un factor tan simple com anar més fort que el rival a cada duel. I, és clar, tenir els conceptes clars quan recuperaves l’esfèrica.

Gus Ledes, un impacte perfecte

El premi a la voluntat pel Reus va arribar gràcies a un golàs de falta de Gus Ledes. Des de casa seva, a uns 35 metres de la porteria, el portuguès va enviar un obús que es va empassar Dimitrevski. Els locals manaven justament a l’electrònic, embogia el Municipal. Ni l’avantatge roig-i-negre va esperonar a un Nàstic desdibuixat i superat, inconstant i massa llarg.

Els grana erraven passades fàcils i arribaven sempre tard a les disputes. Mentrestant, Miguel Garcia, el millor de la primera part, tenia una autopista per la seva banda. Més encertat i pacient, el Reus no arriscava amb la pilota ho feia fàcil i només se la jugava a tres quarts. Tot el contrari al Nàstic, massa angoixat i que no va xutar fins a tres minuts del descans. Necessitava una sacsejada important l’equip de Carreras.

Maikel Mesa obre un nou partit

El Nàstic va mostrar una altra imatge a la represa, amb una possessió llarga inicial que deixava clar que l’equip grana no es donava per vençut. On el joc no arribava, ho fa fer la pissarra. En un córner, Maikel Mesa igualava el partit, rematant amb tot i obrint la porta a un nou panorama. ERa el tret de sortida a un partit que des d’aleshores adquiria un ritme frenètic.

Cámara, a l’altra banda, no va encertar a controlar i va perdre l’avantatge per a superar Dimitrevski. Emana, que havia substituït Barreiro, responia en un córner. S’encenia el duel. Clamava el Municipal, conscient que el Reus el necessitava més que mai. Les possibilitats s’obrien i fer qualsevol aposta era jugar-se-la un cop establert l’empat.

El Reus perdona el Nàstic

Ara el Reus ja no estava tan tranquil, com ho van demostrar les pèrdues no forçades davant l’àrea pròpia. El Nàstic va superar la depressió, però la inèrcia del gol va durar fins que la defensa va ficar la pota. Primer, per a forçar un lliure indirecte que Edgar Hernández enviaria al cos d’un defensor.

Després, per a cometre un clar penal en una jugada de fantasia de Ricardo Vaz. Querol no podia tirar-lo pitjor i amb un xut tou i no gaire escorat va facilitar l’aturada a Dimitrevski. Segurament, el Reus va marxar amb la sensació que podria haver recollit un resultat més positiu per la primera part i les ocasions generades. El Nàstic, per la seva part, va acabar satisfet per la capacitat de reacció i supervivència. Tots dos van honrar un derbi que aixeca passions i que en aquesta ocasió, sortosament, no va deixar males notícies a la graderia.

The post Reus i Nàstic honren el seu derbi (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

13 anys han passat sense una victòria del Reus en el derbi contra el Nàstic. Massa temps, potser, tot i que durant una dècada no hi va haver enfrontaments entre els dos grans de la província de Tarragona. Aquesta última està d’enhorabona, ja que per primera vegada a la història té dos representants al futbol professional espanyol. El matx del proper diumenge promet emocions fortes. Un derbi és un derbi i un Reus-Nàstic és apassionant, estimulador i entusiasma a qualsevol. Com per exemple, a tota la parròquia roig-i-negra. Molts adolescents no han vist una victòria del seu equip contra l’etern rival. L’última, va ser el 5 de gener del 2003 gràcies a un gol de Fèlix Prieto. Dos empats i cinc derrotes després, el Reus només té un pensament al cap: superar la seva bèstia negra.

Un ascens després i set punts per sobre dels grana, aquesta sembla la bona. L’historial, però, no és gens favorable al Reus. El darrer precedent va ser la victòria mínima del Nàstic el 2014, l’any de l’ascens dels de Vicente Moreno. Aquella temporada, dues victòries tarragonines, tres gols a favor i cap en contra. Un via crucis pels de Natxo González, que no obstant van fer un meritori play-off d’ascens.

El Municipal de Reus només ha vist derrotes des d’aquell llunyà 2003. Botxins n’hi ha hagut de la plantilla actual del Nàstic, com Jean Luc o Ferran Giner i d’altres que ja no hi són com Jesús Perera o Javi Martínez. Cap gol a favor i cinc en contra en cinc partits a la capital del Baix Camp. Molts disgustos i cap alegria.

Al Nou Estadi la història ha estat una mica diferent. El Reus va esgarrapar dos empats en quatre duels. El més recent, la temporada 2012/13, quan un gol d’Álex López – avui grana – al minut 92 va privar una victòria que ja semblava del Nàstic (2-2). L’altra igualada va ser aquell llunyà 2003, en aquest cas a un gol.

UNA DÈCADA SENSE DERBIS

Des d’aleshores fins el 2012 no hi va haver ni un sol derbi. Aquella dècada va ser la pitjor pels uns i la millor pels altres. El Nàstic va passar-la al futbol professional des del 2004 fins el 2012, amb un ascens a Primera Divisió inclòs el 2006. Mentrestant, la categoria del Reus era la Tercera Divisió. Sempre ho feia tot per a pujar, però no aconseguia l’ascens.

Fins a quatre vegades consecutives van caure els roig-i-negres al play-off d’ascens a Segona B. Qui la segueix l’assoleix i el Reus va pujar de categoria l’any 2010. Cinc intents després. Dos anys després, va arribar el primer derbi de ‘l’etapa moderna’. El Nàstic, que venia d’un descens de categoria, es va imposar al seu rival (2-1).

FÈLIX PRIETO, L’ÚLTIM (I ÚNIC) HEROI

Un guió massa conegut. L’única – i última – excepció a la tirania grana va ser el 5 de gener del 2003, quan el Reus es va imposar a l’Estadi Municipal. Fèlix Prieto, al minut 80, marcaria l’únic gol del partit. Aquells tres punts no servirien als roig-i-negres per a mantenir la categoria. I és que aquell Reus acabaria divuitè amb 41 punts, a tres de la permanència final.

I sense veure’s les cares amb un rival al que des de la distància observava com pujava a Segona, a Primera i a Segona de nou. El Reus, per primera vegada, va fer-ho també el passat estiu. Possiblement, el de diumenge és un dels derbis amb pronòstic més incert del segle XXI. Del que no hi ha dubte és que és una nova – i guanyada – oportunitat de que l’equip de la capital del Baix Camp acabi amb el malefici.

The post La bèstia grana dels roig-i-negres appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Si pensem en sinònims de gol al futbol català durant els últims anys, segurament a més d’un li vindrà al cap Santi Triguero o Marc Sellarès. Desconeguts pel gran públic, dins de l’àmbit més modest són dos autèntics mites. Durant els últims 20 anys han format part de més de mitja dotzena d’equips i allà on han estat han deixat petjada. Triguero, encara en actiu com a capità del Vilafranca, acumula l’espectacular xifra de 305 gols. Sellarès, per la seva part, n’ha fet prop de 175 en una exitosa carrera al futbol professional. Cap dels dos, però, ha oblidat que hi ha vida més enllà del futbol. ‘Triguerinho’ ja fa anys que és professor a l’Escola Pia de Vilanova. De fet, va prioritzar aquesta feina a jugar a Segona B en el seu moment. ‘Sellagol’ exerceix des de la temporada passada com a psicòleg del primer equip del Reus. Aleshores, compaginant-ho amb ser davanter del Morell. Des d’aquesta temporada, exclusivament, ja que es retira. El seu record serà etern.

Què en pensen l’un de l’altre?

ST11: Jo amb el Sella vaig coincidir només un any com a company d’equip al Vilanova. Aquella temporada vam fotre 22 gols ell i 24 gols jo. Des d’aquell any hem tingut una amistat molt maca. Jo l’aprecio molt com a jugador i com a persona i evidentment per a mi ha estat un referent dins del futbol català.

MS9: Però no vam quedar que havíem empatat a gols aquella temporada? Davant de la premsa de FutbolCatalunya me la lies d’aquesta manera! Per a mi vam quedar empatats i va ser un any increïble. Com diu el Santi hem seguit mantenint el contacte. Tenim un profund respecte per la feina. Quan ens trobem i fem unes canyes i tapes i la colla d’ex Vilanova ens ho passem bomba i això no té preu.

Una pena que fos només un any junts, no?

ST11: Ens vam quedar a un gol de la glòria. Per a un club humil com el Vilanova pujar a Segona B hagués estat una experiència extraordinària. Aquell any vam fer bona temporada tant el Marc com jo. Vam tenir moltes ofertes, érem molt joves, i tots dos vam tenir la mateixa oferta del Miapuesta Figueres de Segona B. Ell va escollir aquest camí i jo vaig preferir el de la feina i l’estabilitat a casa. Són dues opcions diferents, totalment respectables. S’ha demostrat que ell va encertar i per la meva part jo crec que també.

MS9: La veritat que sí. Aquell grup tenia uns jugadors excepcionals i ens mereixíem aquell ascens. Si l’haguéssim aconseguit segurament hauríem jugat més anys junts.

I tant si els hi ha anat bé. De fet, són els dos últims futbolistes no professionals en jugar amb la Selecció absoluta.

ST11: Sí, perquè des que va arribar Johan, pobre home en pau descansi, va treure aquesta norma. L’últim vaig ser jo i el penúltim va ser Marc. Tenim un seguit de coincidències a la nostres carrera. Tot i estar només un any junts hem viscut experiències iguals.

MS9: L’esport i el futbol com el sentim és el millor que ens passa. Jo estic a punt de retirar-me i el Santi està allargant tant com pot aquesta vida. Això és únic. Es viuen experiències inoblidables. Desitjo que el Santi segueixi amb aquesta salut i aquest olfacte golejador perquè això s’ha d’estirar. El que es viu al camp és molt bonic.

També són dos exemples de que hi ha vida més enllà del camp. Un professor i l’altre psicòleg.

ST11: Jo ho vaig tenir clar. Tenia ofertes molt bones i de molts diners als 26 anys, però si no estàs a Primera Divisió o Segona A molt contrastat és pa per avui i gana per a demà.M’han educat des de petit en que el primer eren els estudis i també gràcies a això he pogut seguir jugant fins als 40 anys que faré ara. Aquesta compatibilitat m’ha allargat la vida futbolística i per tant no me n’arrepenteixo.

MS9: Lògicament s’ha de ser conscient que és molt difícil arribar a jugar a un nivell que et doni uns estalvis per a tota la vida. La vida del futbolista és curta. El Santi ho va tenir molt clar des de ben jove. Jo vaig optar pel camí de la Segona B durant 10 temporades, però sempre pensant en els estudis per a poder viure bé el dia de demà. En aquest aspecte, és important tenir més coses a part del futbol.

La retirada?

ST11: Jo no ho sé. Cada any dic el mateix, però n’hi haurà un que haurà de ser. Em sento bé, il·lusionat i mentre m’ho passi bé als entrenaments seguiré. El dia que vegi que tot i això no hi arribo seré conscient de deixar-ho. De moment el míster em dóna molta bola i aquí estem, competint.

MS9: Encara no és 100% segur, però aquest any en principi penjaré les botes. Al Reus compten amb mi per a estar al dia a dia de psicòleg i vull donar tot el temps a l’aposta que fan per a mi. Hem arribat al futbol professional, amb partits lluny fora de casa. Hi ha feina per a fer i sento aquesta responsabilitat de poder ajudar el jugador en tot el que pugui. Lògicament, això és incompatible amb seguir jugant. He arribat bé físicament als 36, però deixaré que el Santi arribi als 40 i ja no li faré competència i em retiro. Gairebé segur penjaré les botes.

The post Triguero i Sellarès, el paradís etern del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El 29 de maig del 2016 es recordarà per sempre a la capital del Baix Camp. El Reus va aconseguir el que mai havia fet i a més ho va fer amb autoritat. No és només haver pujat per primera vegada a Liga Adelante, sinó la forma com s’ha arribat fins aquí. Atropellant a tot un Racing, inoperant davant la personalitat de l’equip de Natxo González. El tècnic vitorià aconsegueix el seu segon ascens – ja va assolir fa uns dies el tercer campionat – a la que reconeix ell mateix com a “casa seva”. Tot és alegria entre la parròquia roig-i-negra que, eufòrica, es pregunta de quin planeta han vingut els seus jugadors. Uns homes capaços de fer història amb lletres d’or per a ser de plata. Un equip, el Reus Deportiu, que ha aconseguit la fita més gran dels seus 107 anys d’història.

Tothom la veia a prop. Potser per això l’estadi ja estava ple a quasi una hora per l’inici. Després de la golejada al Sardinero, es palpava l’ambient de tarda gran al Municipal. No calia matar el Racing, sinó només no donar-li vida. Amb aquesta premissa, el Reus va executar el pla perfecte. Davant de 5.000 espectadors es va coronar com el que és, un equipàs.

Capaç de fer en cada moment el que toca. De gestionar els partits com ningú i interpretar què toca en funció de les circumstàncies. L’inici demanava intensitat i el Reus la va tenir. Va sortir a espantar el Racing i ho va aconseguir amb un gol oportú. Novament David Haro, com a Santander, perforava el marc contrari. Ángel penetrava per l’esquerra i servia un regal pel menut davanter.

El Reus tocava de peus a terra, però tenia el cel ben a prop. Al Racing li calien 4 gols per a pujar i la muntanya era massa alta. Insuperable per a qualsevol mortal i una gesta per a titans. Els càntabres tampoc van tenir el dia i van tornar a mostrar carències en els moments clau. Encara que sembli mentida, l’equip gran aquesta vegada no va ser el més històric.

Per què el Reus no va patir gens. Natxo González podia estar tranquil amb el partit dels seus homes. Hi havia poc a corregir i no passava res. Tampoc interessava. Eren els roig-i-negres els que tenien la paella pel mànec i van evitar qualsevol cremada. Potser el Racing va tenir més la pilota durant tot el partit, però el control va ser local.

EL COMPTE ENRERE MÉS DOLÇ

Conforme passaven els minuts el públic era l’únic protagonista. Cantant, animant i fins i tot fen l’onada repetides vegades. No n’hi havia per a menys, amb la temporada del seu equip. L’únic interès pel final va ser veure com passava cada minut. Un dolç compte enrere cap a un destí que ja estava escrit.

Per molt que la megafonia pregués el contrari, l’invasió de camp va ser inevitable. Jugadors i afició celebraven tots a una un èxit fins ara mai assolit i difícil de repetir. Una nova efemèride a la carrera de Natxo González, que no va poder contenir l’emoció. El vitorià es va descobrir davant la personalitat dels seus. Capaços de mostrar la mateixa imatge al Calderón, el Sardinero o Lloseta. Extraterrestres roig-i-negres que han fet possible allò que semblava impossible. Reus és de Segona.

The post Extraterrestres roig-i-negres appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’obra mestra del Reus al Sardinero quedarà per a la història. Una simfonia harmònica, farcida de personalitat, que va permetre aconseguir un resultat tan inesperat com merescut. Només el Real Madrid Castilla va aconseguir aquesta fita, guanyant per 0-3 al Carranza el 2012. Amb tot, no s’és agosarat si s’afirma que el Reus té mig ascens a la butxaca. Només cal un pas més per a confirmar-lo. Serveix qualsevol victòria i empat. Fins i tot una derrota, sempre i quan no sigui per més de dos gols. Panorama immillorable, doncs. Ara, els futbolistes reusencs són els propis enemics. I és que la relaxació o l’excès de confiança pot jugar una mala passada. L’avantatge, enorme, ho provocaria. És el coixí que permet somiar a la capital del Baix Camp.

Des de dins del club, s’afirma que res està fet. Natxo i alguns jugadors ja van advertir que pensar-ho seria un error. No queda gaire lluny l’experiència del Girona i ha de servir de lliçó. El 0-3 de La Romareda no va servir de res després de l’1-4 que el Saragossa va propinar a Montilivi. En futbol tot pot passar i s’ha de mantenir la tensió competitiva.

En això, però, no cal patir amb aquest Reus. Un equip competitiu, ben armat i amb infinitat de recursos. Tant se val que jugui un punta alt com Edgar o Fernando com que ho facin els petits. Tothom se sent important amb Natxo González, que vol repetir l’ascens que ja va viure amb l’Alavés. L’entrenador basc ja pot presumir d’haver sumat tres campionats de lliga de Segona B.

L’HÉRCULES HO VA FER

Seria un miracle no aconseguir l’ascens, però s’ha de ser cautelós. No per difícil, deixa de ser possible. De fet, aquesta mateixa temporada ja s’ha vist un resultat que forcaria la pròrroga diumenge. El passat 7 de febrer l’Hércules guanyava 0-3 al Municipal. El coixí permet somiar, però l’ascens encara no és una realitat. Somiar és gratis i legítim. Aconseguir el primer ascens a Liga Adelante de la història del Reus, més possible que mai.

The post El coixí dels somnis appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El sempre emocionant sorteig d’ascens a Liga Adelante no va decebre. Les boles van determinar dos emparellaments vibrants pels representants catalans. El Reus, com el Llagostera el 2013, es jugarà l’ascens amb el Racing de Santander. Esperen els del Baix Camp disposar de més sort que no la que van tenir els gironins aleshores. El Barakaldo serà el rival del Lleida Esportiu. Equip conegut, ja que va estar al grup 2 juntament amb els blaus el 2013. El duel té una història darrere. I és que aquell Lleida de Seligrat li va arrebatar la quarta plaça als bascos. Cada any i cada equip són una història ben diferent, però el que està ben clar és que aquests equips del nord no ho posaran gens fàcil.

No cal dir moltes coses del Racing de Santander. És un equip històric, conegut per tothom, i un clàssic de la Primera Divisió. Ara mateix està vivint una època delicada, però segurament és l’equip que arriba més en forma al play-off. Sense anar més lluny, ha protagonitzat una remuntada espectacular per a campionar. Li ha retallat 9 punts a les últimes 10 jornades a un Racing de Ferrol que va perdre el liderat a última hora. L’entrena l’històric ex jugador Pedro Munitis, que va vestir la samarreta del Racing i del Real Madrid entre altres.

El Reus Deportiu sí que ha estat afortunat en l’ordre dels partits. L’anada serà el proper cap de setmana a Santander i la tornada al Baix Camp la següent. Camp favorable, a diferència de l’última eliminatòria de campions dels càntabres contra un equip català. Aquella contra el Llagostera del 2013, que es va decidir per un sol gol. Xavier Llastarri, president reusenc, espera millor sort, però sap de la qualitat del rival: “No hem tingut sort. El Racing és un club històric i molt fort. Serà molt difícil”.

COMPTE PENDENT?

Tampoc tindrà un camí de roses el Lleida Esportiu, que si vol pujar haurà de superar tres eliminatòries amb el factor camp en contra. Una fita, tot sigui dit, que cap equip ha aconseguit en tota la història del format. Però els blaus arriben molt bé. Són el quart amb més punts dels quatre grups. Per tant, cap pereta dolça. Ni molt menys.

A més, els precedents afavoreixen als de la terra ferma. El Lleida li va prendre el play-off al Barakaldo a l’última jornada del 2013. Els duels entre tots dos també van caure pels blaus. 2-2 al Camp d’Esports i 0-1 a Lasesarre. No cal confiar-se, ja que els bascos van perdre el liderat del grup 2 a l’última jornada contra el Real Madrid Castilla. Tot i això, el director esportiu Jordi Esteve confirmava a FutbolCatalunya en els instants previs que aquest era el rival que preferia. Un cop passat el sorteig, les seves declaracions van ser les següents: “Jugarem dissabte a Lleida. Volem omplir el camp. La clau és marcar i no encaixar”.

ELS PARTITS D’ANADA

Racing-Reus (diumenge 22, 17.00 h., El Sardinero)
Lleida Esportiu Barakaldo (dissabte 21, 18.30 h., Camp d’Esports)

The post L’ascens a Liga Adelante passa per no perdre el nord appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Natxo González va deixar de jugar a futbol als 20 anys per a asseure’s a una banqueta, la seva autèntica passió. Ja ho va deixar clar a la primera part de l’entrevista. Durant tot aquest temps ha buscat projectes convincents, que abans eren més abundants i ara ho són menys. El vitorià considera el Reus com un d’ells i no descarta continuar. Un ascens, això sí, suposaria la renovació automàtica. Natxo detesta i alhora estima la Segona B, categoria que l’ha marcat durant tota la seva carrera. Té el clar objectiu d’abandonar-la. No per a quedar-se a l’atur, sinó per a pujar amb el seu equip. Per a aconseguir-ho, primer, haurà de guanyar a Cornellà. Ser primer garantiria les opcions per a un Natxo González que ja va campionar amb Sant Andreu i Alavés.

A Segona B hi ha camps grans, petits, de gespa natural, artificial… la clau és adaptar-se a les diferents circumstàncies, que no són poques.

Jo mai he entès com pot haver-hi tant de marge de dimensions entre uns camps i uns altres. Al futbol és l’únic esport que passa. Bàsquet, handbol, tennis… tots tenen unes mides establertes. Estem parlant de metres! El tipus de gespa no importa tant. Ara hi ha gespes artificials bones. Els camps petits no afavoreixen l’espectacle i s’hi veu poc futbol sense espais. Amb tot tant comprimit s’ha de recórrer a un altre tipus de futbol.

Desgràcies com les de Marc Sellarès o Jaume Delgado han reforçat en certa manera el vestidor?

L’efecte ha estat més negatiu que positiu. El que li va passar a Marc Sellarès va venir en un moment on ens jugàvem molt, contra el Racing de Ferrol. Era un jugador important, tant futbolísticament com pel seu lideratge. Jaume, un altre líder, capità. Ens ha costat trobar la lectura de partit que ell era capaç de fer. Ens han perjudicat els dos casos.

Els impagaments també han tingut un efecte negatiu?

Indubtablement negatiu. Un treballa per a viure i cobrar a final de mes per a mantenir la família. Lògicament ha afectat perquè la cosa es va allargar bastant. Vam intentar abstreure’ns i centrar-nos en el futbol, però això afecta a la vessant personal i això acaba afectant.

Creu que els equips que no paguen al dia adulteren les competicions?

No entenc el perquè. En el cas del Reus sabíem que era una situació que s’anava a solucionar. Mai hem parlat de mala fe per a no cobrar. No entenc a què es refereixen quan diuen que s’adultera la competició.

Vostè va estar quatre partits a la graderia la temporada passada i dos aquesta per sanció… S’hauria de fer un front comú per a canviar això?

El problema és que no saps quan és el límit. Les expulsions d’entrenadors normalment són per protestes. La d’aquest any per alçar els braços. El més normal seria una advertència prèvia, però venen, t’expulsen i t’has d’estar dos partits a la graderia. No sabem quin és el límit i molts àrbitres no saben controlar la tensió que genera un partit. Hi ha entrenadors de Primera que ho fan i no passa res. S’està arribant a extrems que són delicats, perquè els mateixos extrems mai són bons. Ens sentim una mica atenuats.

Hi ha poca companyonia al gremi d’entrenadors?

No hi ha relació. A mi ningú em consulta quan es pren una decisió sobre el gremi d’entrenadors. Es prenen decisions, però no sé qui ho fa.

Falta informació, doncs?

Mai m’han trucat per a dir-me de reunir-me per a tractar X tema. És un gremi en el que ningú es reuneix ni es parla i no sé perquè. L’única notificació que tinc és la de pagar la quota de cada any i fora.

Una comunicació molt minsa…

No entenc. Em poden cessar a mi o a un altre. Això va així i tots ho sabem. Entre tots els entrenadors ens hauríem d’arropar perquè rebem per totes les bandes.

Quan acaba contracte?

Al juny. M’agrada i no m’agrada tenir contractes curts. Tinc renovació automàtica per un any en cas d’ascens. És difícil agafar un contracte de més d’un any avui en dia.

I més en aquestes categories.

Doncs no sé si és millor tenir-lo així o un llarg, de veritat. Mai se sap. El que sí que és veritat és que els contractes curts no et donen estabilitat. Quan arriba aquesta època de l’any comences a pensar en el teu futur i a preguntar-te pel que passarà.

Vol seguir a Reus?

Estic bé dins d’aquesta categoria, feta un fàstic cada vegada més. Projectes fiables i estables no en queden gaires i jo estic dins d’un dels pocs. Estic còmode i satisfet. A partir d’aquí hem de parlar les dues parts, sense deixar d’estar obert a altres projectes.

Doncs sí. Com parlàvem, amb Natxo González sempre passen coses a final de temporada, s’hi està molts anys i no li agrada canviar. Aquesta és la conclusió.

Quan entro a un club la meva idea inicial és estar-hi com més temps millor. És bo per a la família, per a mi i per conèixer millor on estic. També espero respondre a qui ha confiat en mi amb treball i resultats. Sobretot resultats. Però per aconseguir-los cal una bona feina. Amb aquesta idea un s’aixeca cada dia i no queda una altra. M’agraden els projectes i no estar un any a un lloc i un any a un altre.

The post La petjada de Natxo (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El vitorià José Ignacio González Sáenz (1966) ha viscut la seva vida a cavall entre el seu Euskadi natal i Catalunya. Amb el futbol com a fil conductor, s’ha guanyat un prestigi a base d’èxits. És un entrenador de projectes més que d’equips, ja que només n’ha entrenat a tres durant 20 anys. Se’l recorda i respecta a Alavés (10 anys), Sant Andreu (4) i, com no podia ser d’una altra manera, a Reus (6). Sempre se l’ha associat al bon futbol, encara que no li agrada tancar-se en un sol estil. Amb tot, es troba d’avant d’un play-off, un més al seu historial. La possibilitat de campionar, com ja va fer amb el Sant Andreu o l’Alavés, està a un partit. El futbol, al que ha donat tant, encara li deu una. El millor encara està per venir.

Sempre lluitant pel campionat. Fins i tot es va parlar de ‘lliga de dos’, però Déu n’hi do com ha costat assegurar el play-off.

La Segona B és complicada. El grup 3 té fins a 8 aspirants clars per a les posicions de privilegi i no és fàcil. Costa molt, com s’ha demostrat.

No només la lliga. Gairebé sempre un play-off depèn de la posició en la que hi arribes.

El primer objectiu està aconseguit. Tenim la possibilitat de barallar pel primer lloc. Hem estat així tota la temporada. Sabem que no depenem de nosaltres i que si guanya el Villarreal ja ho aconsegueix. El més important és guanyar a Cornellà, que no és poc, i acabar com a primers si es pot. És un avantatge, però tampoc tant. No veig just que després de 38 partits puguis pujar en una sola eliminatòria, però està muntat així. De no quedar primer, em dóna igual quedar segon o tercer. Mai se sap.

Guanyi qui guanyi, serà just. El duel, la veritat, ha estat tan prolongat com atractiu. Fins i tot aguantant un empat a Villarreal… amb 11 contra 8!

I més amb 8, perquè ens van expulsar a tres. Estar disputant la primera posició és per a valorar-ho. El Villarreal B està per sobre de tots per potencial i li dono molt valor lluitant amb ells. Acabi com acabi la diferència serà mínima i veurem com acaba.

Un Villarreal B que té els dos màxims golejadors del grup i ha fitxat al tercer. Com ho veu?

Per a mi fer això és adulterar la competició. Després de permetre’s fitxar un jugador com Carlitos… Al final la resta lluitem amb el que tenim per a arribar a la seva alçada.

Una de les claus del Reus és la continuïtat. 15 futbolistes de la temporada passada.

En qualsevol projecte s’ha de buscar una estabilitat. L’any passat, el primer, teníem ambició d’estar amb els millors i ho vam aconseguir. A partir d’aquí vam aprofitar la base de futbolistes per a donar continuïtat a la idea i reforçar les necessitats. Aquesta temporada és prolongació de l’anterior.

El mateix passa amb vostè. Només ha entrenat Alavés, Sant Andreu i Reus en 20 anys de carrera.

És una cosa de la que em sento orgullós. Vol dir que els diferents projectes no hi he estat de pas, sinó que he estat vàries temporades en cada club. Això em fa sentir bé, perquè es valora la feina que un fa i més sabent com està avui en dia el futbol. Que a la mínima et pengen.

Està pendent del Sant Andreu?

Per suposat. Sé que hi ha problemes amb el ‘senyor’ Camino. Clar que és especial el Sant Andreu. Vaig passar quatre anys al Narcís Sala vivint emocions molt fortes.

Un ascens a Segona B, un descens a Tercera, un campionat de Tercera i un play-off de Segona B. Natxo González ha viscut de tot en els més de 200 partits com a entrenador del Reus.

El que està clar es que tots els anys que porto a Reus cada final de temporada hi ha emocions fortes. Per play-off, ascensos o descensos. Cada any aquí el final ha estat emocionant.

Millor així que no estar de vacances.

Al final si he tingut continuïtat és per complir els objectius marcats. A Reus he viscut la màxima satisfacció, el pitjor com un descens i sí que asseguro emocions fortes (riu).

Com una eliminatòria de Copa del Rei contra el finalista de la Champions.

Arribar a setzens són només tres eliminatòries. Quan arribes a setzens pots pensar que s’ha de gaudir, però no ens equivoquem. Representem a un club i en aquest aparador s’ha de donar una bona imatge i un cert nivell. Que el Reus soni com un equip interessant. Ho vam aconseguir. L’Atlético no es relaxa ni als entrenaments i vam sortir molt satisfets. Espero poder dir que a la Copa del Rei ens va eliminar el campió d’Europa. Podríem ‘xulejar’ una mica tots.

Del global contra el Bayern (2-2) i contra el Reus (3-1) va de poc.

No hi va haver molta diferència en el resultat, però en joc el Bayern va ser d’un altre món.

Parlant del Bayern. Natxo González s’ha enfrontat directament a Guardiola, Luis Enrique o Simeone, però està a Segona B. On hauria arribat si fos ex futbolista professional?

Sense cap mena de dubte és més difícil per a entrenadors com jo. S’ha de lluitar contra ex futbolistes que sense cap experiència els hi donen projectes de Primera Divisió. No s’hi pot lluitar contra això i en determinats moments et pot generar certa frustració. Ho tinc assumit i el que faig és intentar fer bé les coses. Esperant que algú confiï en tu en categories superiors i sinó pujar on estic, perquè és la única forma de fer-se un lloc. És el que em queda.

Entre Guardiola, Simeone o Luis Enrique amb qui es queda?

Aquest debat d’estils de futbol no m’agrada. M’agrada el Bayern. El partit de tornada contra l’Atlético va ser quasi la perfecció. M’encanta l’Atlético de Madrid. Com competeix amb menys arguments que molts. Eliminant els dos millors. No sóc addicte a una forma de joc, sinó que els bons equips són els que s’adapten a diferents situacions. El Bayern, això sí, és el que més m’agrada. Tots els camins porten a l’èxit. Només cal mirar quin equip ha guanyat la Premier aquest any. Això és bo. Durant uns anys semblava que només servia el futbol del Barça de Pep i s’està demostrant que altres tipus de futbol també poden donar resultat. Tracto de dominar com més registres millor en els meus equips.

Continuarà…

The post La petjada de Natxo (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’esforç de tota una temporada pot esfumar-se en un sol moment. El Reus, que sempre s’ha mantingut a l’estela del Villarreal B, va veure perillar una segona posició que ja es donava per feta. I, en conseqüència, les opcions de campionat. El partit, més que notable, no servia per a derivar un mur com els de Saetabis, Xàtiva a l’època romana. Si hi ha un equip competitiu a Segona B aquest és l’Olímpic. Experimentat com pocs, sempre ha sabut sobreviure a les situacions límit. D’aquí que faci 8 anys que no abandona la categoria. Els guerrers de Garrido no comptaven amb una aparició inesperada. Èdgar Hernández, suplent i queixat darrerament pels problemes físics, tornava a vestir-se d’heroi. Va creure per a empènyer al fons de la xarxa la pentinada de Moyano al primer pal. Embogia, com els 4.000 presents a l’estadi, conscient que aquest gol trencava la banca. Situació coneguda pel protagonista, que també va ser l’autor del que tombava el Lleida Esportiu a la Copa. Èdgar Hernández ja es pot considerar el nou fill predilecte de Reus.

Té mèrit, ja que va arribar-hi en el seu pitjor moment. A la Nova Creu Alta va perdre l’olfacte, la sort i la confiança. Només va marcar un gol i el dia després d’aconseguir-lo s’acomiadava del Sabadell i del futbol professional. Un canvi d’aires necessari, sense cap mena de dubte. Un pas enrere que a la fi li ha servit per a retrobar-se.

I és que Èdgar es troba ara mateix en plenitud. Ha viscut un play-off a Reus i se n’acaba d’assegurar un altre. Lluitarà pel títol de campió de lliga fins l’última jornada i va viure una experiència pel record contra l’Atlético de Madrid a la Copa. Més enllà de tot això, als seus 29 anys, viu en plenitud. El seu fill Dante ha estat el seu millor gol.

Els nens de l’Sporting Gavà, el seu suport. Quan la cosa funciona, més val no tocar-la i Èdgar ha trobat el seu lloc a Reus. No canviaria res. Només la categoria si s’assoleix l’ascens. Perquè dóna i rep felicitat. Més no pot demanar a dia d’avui. Bé, potser sí. Un últim esforç per a campionar a l’última jornada. Per a fer-ho caldrà guanyar a Cornellà.

The post El ‘fill predilecte’ de Reus appeared first on FutbolCatalunya.com.

Començarem pel final encara que els partits del Nou Congost i Can Jofresa posen en joc tres punts d’or per l’ascens a la Divisió d’Honor. El que és clar és que les remotes possibilitats de supervivència per a Prat i Reus passen per aquesta antepenúltima jornada. Si l’esperança és l’últim que cal perdre, a això s’agafaran potablavas i roig-i-negres en els seus xocs davant Barcelona B i Badalona, respectivament.

Difícil, sí, però impossible mai. Els blaugrana, que només miren la primera plaça per orgull i poder, han deixat escapar 8 punts dels 45 disputats a la Ciutat Esportiva, un altre detall a considerar per un Prat que no llença la tovallola encara que arribin amb tres derrotes consecutives a l’esquena.

Per cert, aquesta setmana es va saber (va informar Gerard Romero) que el segon juvenil barcelonista també entrenarà als matins la temporada vinent.

Tan complicat ho té el Prat (30 punts) com el Reus (31) la visita del qual al Municipal de Badalona és transcendental. Ha de guanyar o guanyar i esperar que punxi l’Europa per seguir tenint esperances i això sembla molt complicat. Els de Roberto Ahufinger porten tres derrotes i una victòria en les seves últimes quatre actuacions.

Aquestes dues places segueixen pendents d’amo i atents al que ocorri a Can Jofresa, ja que el Jàbac i Terrassa pot frenar a un Europa que va llençat amb quatre triomfs i un KO en els últims cinc partits. Clar que els egarencs, a 4 punts de la UNI, però amb dues més que l’EF Mataró, volen la segona plaça d’ascens. Rafa Bermejo ha posat la directa cap a la DHJ i Enric Vega (20 gols) també.

Com també la té posada el ‘doctor’ Raúl Paje i la seva UNI. Els de Bellvitge volen fer història al Congost en l’últim partit de la jornada enfront d’un Manresa que està lliure ‘de pecat’. Gran feina la d’Albert Nualart en una temporada complicada. Els de L’Hospitalet no estaran sols en aquesta penúltima sortida abans de rebre al Sabadell i acabar davant Mercantil.

De poc importa qui queda a dalt en quant als filials es refereix, però sempre cal tenir-ho en compte. El líder Damm B es mesurarà a l’Espanyol B mentre el Cornellà (62 punts) estarà atent al que passi allà i en el seu camp enfront del descendit Cambrils.

The post Compte enrere a la Lliga Nacional Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El grup 3 de Segona és particularment especial. Només aquí un equip que no juga pot arribar a ser el gran vencedor de la jornada. És el cas del Lleida Esportiu, que gràcies als tres punts d’Huracán i les ensopegades dels rivals ha viscut una jornada rodona. És l’únic dels sis primers que va guanyar el seu partit. Ni Villarreal B, Reus, Cornellà, Hércules o Alcoyano van poder fer-ho. Tot plegat, per a viure la millor setmana en mesos al Camp d’Esports. I és que no només s’entra de ple al play-off, sinó que s’ha encaminat la situació d’impagaments del club. El Lleida, tercer classificat, no només aspira a això sinó que té a tir la segona plaça… i fins i tot el campionat.

Més quan els de dalt no estan fins. A aquestes alçades les victòries costen i també valen el doble. Tothom s’hi juga molt i ningú perdona res. El Mestalla, amb més orgull que no pas objectius en joc, va superar clarament al Reus. L’expulsió de Vítor al minut 20 va ser una llosa massa pesada pels roig-i-negres, que no obstant mantenen la segona posició.

És així perquè el Cornellà tampoc va guanyar. Amb tot a favor, i coneixent tots els resultats de la jornada, els de Jordi Roger van caure contra l’Atlético Levante. Els verds no havien perdut al Municipal durant el 2016 i han ensopegat en el pitjor moment. Sobretot perquè ara el calendari fa pujada. I a més, de veritat. Alcoyano, Villarreal B, Lleida Esportiu i Reus és el que li queda. Una barbaritat.

EL BARÇA B NI COMPETEIX A SON MALFERIT

Amb coses en joc, l’incentiu competitiu serà evident. No com el Barça B, que va dimitir de jugar a Mallorca. L’Atlètic Balears, vigent campió de la Copa Federació, va passar per sobre del filial. Victòria per tres gols a zero tan clara com decebedora pels interessos blaugrana. Segona derrota consecutiva pels de Gerard López, sense res en joc pel que queda.

Un punt per sobre està el seu etern rival. L’Espanyol B va saber sobreviure contra un bon Olot. Estan de pega els de la Garrotxa, imprecisos en atac i en defensa. L’actitud a Sant Adrià va ser immillorable, però l’encert sí que s’hagués pogut incrementar. Al final, el punt no és bo pels resultats de la resta. I és que tots els equips de baix van guanyar excepte l’Olot i la Pobla.

TOTHOM GUANYA MENYS OLOT I POBLA

El filial del Nàstic, però, va sumar un punt de mèrit. Va igualar un marcador en contra a tot un Hércules per a seguir creient. És L’Hospitalet, amb 38 punts, qui marca la permanència. El segueixen Olímpic (36), Pobla (35) i Olot (34). Si per dalt la cosa està que crema, per baix més o menys igual. I la propera setmana, Olot-Hospi i Atlético Levante-Pobla de Mafumet.

Arribaran tocats els riberencs a la Garrotxa, després de patir una ensopegada de les que fan mal. L’Hospi va fallar un penal i va ser incapaç de superar un Llosetense amb 10. No només això, ja que els de Nico López van endur-se la victòria a l’últim minut. Lliçó de coratge per a un Hospi massa irregular i entestat en complicar-se la vida en una temporada per a oblidar.

Un dels millors partits de la jornada el vam explicar a FutbolCatalunya. El Sabadell va sortir com un avió i el Badalona va aguantar. Va passar de tot a la Nova Creu Alta, que va homenatjar a Toni Lao. Bruno va fallar un penal, Enric Pi en va marcar un altre i Agus i Serrano van acabar expulsats. 3.048 espectadors ho van veure en la millor entrada a la lliga a l’estadi arlequinat.

The post El Lleida Esportiu, espectador i afortunat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per a dalt, tothom guanya mentre que, per a baix, ningú passa de l’empat. Aquest va ser el balanç final d’aquesta 33a jornada de competició en la qual els cinc primers van certificar quatre triomfs mentre que el Cornellà va sumar un importantíssim empat en el Rico Pérez.
Per contra, en la part baixa de la classificació es perllonga l’agonia. Olot, Pobla M., L’Hospitalet i Badalona van esgarrapar un valuós punt encara que pels de la Garrotxa i els de L’Hospitalet són insuficients.

‘CHAPEAU’ A MIGUEL ÁLVAREZ

El cap de setmana va començar amb un altre repàs del Sabadell al Barcelona B. Miguel Álvarez li té agafada la mesura als de Gerard López i en una gran segona part van acabar amb els blaugrana. Al costat del Llosetense, els barcelonistes tenen el ‘honor’ d’acumular més derrotes (7) en el grup que qualsevol altre equip. Els arlequinats van cantar victòria per segona ocasió consecutiva aquest curs.

Quatre partits es van disputar en la matinal dominical amb un triomf local i tres empats. Va guanyar el Reus per la mínima i això que quan va marcar Olmo es veia golejada en el Municipal. No eren tan optimistes a La Feixa Llarga encara que Xavi Puerto (34′) va aconseguir un golàs espectacular pel seu equip en la primera meitat. Amb Corominas convalescent i Olmo a la graderia, l’Hospi no va saber rematar la feina, Planagumà va prendre nota en el descans i Gual va igualar el xoc perquè els locals pateixin una mica més. Els riberencs han perdut 32 punts dels 48 jugats en el seu estadi.

Mentrestant, el Badalona de Manolo González arrencava un valuós punt, però insuficient pels seus mèrits, en Es Puig. Els escapolats són un dels conjunts als quals la retirada de l’Huracán encara manté pendents tres punts d’or en aquest espring final de temporada com a Lleida E., Reus, Barcelona B i Sabadell. També va acabar amb empat a dos el derbi entre At. Llevant i Olímpic de Xàtiva, un marcador que hagués ‘beneficiat’ als catalans si l’Hospi i Olot van complir.

TARDA D’EMOCIONS

A la tarda es va viure de tot. L’alegria de veure com el Cornellà allargava la seva ratxa invicta a 9 jornades consecutives davant l’Hèrcules i comprovar com el Lleida Esportiu superava al València Mestalla. Aplaudiment per als blaus de Idiákez, ja que els dos gols de Marc Martínez, en tres minuts, un de penal, els deixen a solament un punt de la quarta plaça malgrat el polvorí en el que estan.

Aplaudiment, una jornada més, també, per als verds de Jordi Roger amb 27 punts assolits fora de casa seva dels 51 disputats. Mantenir, una vegada més, la porteria de Marcos a zero és una garantia. El Cornellà pot acabar primer, segon, tercer o quart després d’una Lliga fantàstica.
La tragèdia va tornar a instal·lar-se en el Municipal d’Olot. El ‘rei de l’empat’ d’aquest grup, amb 8 a casa seva, ho tenia tot fet, gràcies a un gol, de penal que va anotar Héctor, quan la destinació i la insistència de la Pobla de Mafumet, amb Martín Posse a la graderia, va obtenir la seva recompensa. El valencià Kike Tortosa va sentenciar als de la Garrotxa en el minut 93. Els de Santi Castillejo ‘dormen’ a tres punts de la salvació. Ha estat un pas enrere, però té remei.

The post Una jornada menys, la vida segueix igual appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El que està fent el Lleida Esportiu mereix un aplaudiment i el reconeixement de tot el futbol català. Idiakez va dir que “la situació és insostenible”, però tot i aquesta important llosa l’equip no s’enfonsa, sinó tot el contrari. Professionals com pocs, els futbolistes blaus van golejar sense pietat l’Atlètic Balears. Sis gols com sis sols per a refermar-se com a candidat a play-off i, de pas, eliminar un rival més com els balearicos. Carlos Rodríguez, amb un hat-trick, va sobresortir. Encara que no sigui notícia, nou partit amb la porteria a zero… i ja en van 22 de 32. Tot plegat, mostres de que davant l’adversitat la plantilla i el cos tècnic del Lleida ha respost. Ara només falta que ho facin l’afició i la directiva. En aquest sentit, el proper dimecres hi haurà roda de premsa del president Albert Esteve.

Tot i la bona dinàmica, els de la terra ferma segueixen fora de les places de promoció. El Lleida és cinquè amb 54 punts, per darrere d’Hércules (57), Reus (58), Cornellà (59) i Villarreal B (61). Hi ha hagut notícia a la zona alta, ja que el Cornellà li ha pres la segona posició al Reus. Una golejada impecable contra l’Olot referma els de Jordi Roger com a candidats. Sense pressió com els altres, el que té l’equip “no és una il·lusió, és un somni”, segons el seu entrenador. Si en set dies es guanya al Rico Pérez això ja s’acostarà a una realitat.

SETMANA GRAN A SABADELL

Més quan la resta fallen. El Reus va pagar cara una mala recta final, en la que va encaixar dos gols que li van costar el partit. El Sabadell va allargar la festa de la Copa Catalunya, amb un altre bon partit contra un rival d’entitat. Bones notícies pel conjunt arlequinat, que acaba la temporada amb bones sensacions. I amb gent de casa, com Manel, que va estrenar el marcador. Aquesta ha de ser la fórmula per a tornar a glòries no tant passades.

Ja no arribarà a play-off el Barça B. A dotze punts del quart quan queden 18 en joc caldria un miracle per a canviar-ho. El filial, que va perdre també la final de la Copa Catalunya, no va poder amb el Badalona. Montigalà va veure un duel intens, com és costum, que va acabar amb taules. Punt més bo pels escapulats, ja que acaben la jornada més lluny del descens que quan la van començar.

El de Gerard López és ara mateix el millor filial català de la categoria. Per poc, això sí. L’Espanyol B, que ha guanyat dos partits aquesta setmana, s’acosta a només un punt. Còmoda victòria pels de Lluís Planagumà contra un Llosetense que s’enfonsa al pou. La lluita pel descens segueix sent cosa de set equips, tot i que Badalona i Hospi encara tenen marge d’error.

TÈCNIC NOU, VICTÒRIA SEGURA A L’HOSPITALET

Pel que fa als riberencs, la destitució de Martí Cifuentes ha tingut un efecte immediat. Tant que en el primer partit després de la decisió s’ha guanyat. Important victòria, vital més ben dit, al camp d’un rival directe com la Pobla de Mafumet. El gol de Coro va valer el seu pes en or i, per fi, L’Hospitalet aprofitava una de les moltíssimes oportunitats que ha tingut de deixar enrere el perill. Res està fet, però, i tot pot passar a les sis jornades que queden pel final d’un apassionant grup 3 de Segona B.

The post Golejada de professionalitat del Lleida Esportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada 31 de Segona B està sent el més similar a una processó de Setmana Santa. No només per aquesta data tan marcada, sinó perquè va començar el dijous 24 de març i acabarà el proper dimecres 30. Ha servit, però, per a moltes coses pels catalans. L’Olot, en primer lloc, s’ha tret un pes de sobre. L’anhelada victòria ja és un fet i va recomfortar a les 1.235 persones que van assistir al partit. Els tres punts, que no es sumaven en joc des de feia quatre mesos, acosten la salvació a dos punts. El descens serà una crema a les 7 jornades que falten, com també el play-off. El Villarreal B tornava a punxar i ho aprofitaven Reus i Cornellà per a posar setge al liderat. La ‘lliga de dos’ ha passat a ser de quatre, ja que l’Hércules tampoc ha dit la seva última paraula.

Però comencem per baix. Hi ha fins a set equips implicats en la lluita per la permanència. Només un català, l’Olot, no tindria garantida la seva continuïtat a Segona B a dia d’avui. Tot i això, els garrotxins estan millor que fa una setmana. La victòria contra l’Olímpic, rival directe per cert, serveix per a agafar aire i tornar a creure. Els de Santi Castillejo van capgirar el gol de Luismi Loro i una situació realment delicada. Vallho va ser l’heroi, amb dos cops de cap al fons de la xarxa. Encara sort, ja que els aficionats de l’Olot no veien una victòria del seu equip des del 29 de novembre…

DAVID HA DONAT 12 PUNTS AL CORNELLÀ!

Ara mateix qui marca la permanència és L’Hospitalet. Els riberencs van desaprofitar l’enèsima oportunitat de sentenciar la permanència i es veuen (altre cop) abocats al pou. El Cornellà, més fiable, va treure rèdit d’un gol de David per a endur-se el derbi. El capità, amb les seves quatre dianes, ha donat 12 punts al seu equip. És la cinquena jornada sense encaixar dels verds. En definitiva, el Cornellà olora a play-off. A l’altra banda, situació delicadíssima, quasi crítica per a L’Hospi i Martí Cifuentes.

Se l’hauran de jugar a la Pobla, que per cert juga el dilluns contra l’Espanyol B. El Badalona, amb 36, també es complica la vida. La visita a Reus va acabar amb victòria còmoda dels roig-i-negres. Tres punts que serveixen als de Natxo González per a igualar el Villarreal B al capdavant de la classificació. El filial groguet, però, és líder pel goal average general (+26 a +17). Queden 7 jornades d’infart i la criva, ara mateix, sembla de cinc equips per a quatre posicions.

EL LLEIDA, SENSE GOL NI SORT

Perd pistonada en aquest sentit el Lleida Esportiu. Empat a res contra el Sabadell que, amb els resultats de la jornada, es pot considerar dolent. No poden volar punts del Camp d’Esports si es vol acabar entre els escollits. L’única nota positiva és que el mur blau segueix intacte. Nova jornada sense encaixar… i ja en van 21 en 31 partits! En qualsevol cas, caldrà alguna cosa més (marcar) per a guanyar a Son Malferit.

De les illes, precisament, torna amb tres punts el Barça B. Partit pragmàtic del filial a Lloseta, on els gols de Ros i Perea van decidir. Amb 44 punts, la distància de 10 respecte el quart es manté. Sigui com sigui, molt bona segona volta del filial, amb 26 punts de 39 possibles. Els fitxatges del mercat d’hivern hi han tingut molt a veure.

The post S’acaba el ‘via crucis’ per a l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’arribada de la primavera en sentit literal també ho ha estat en sentit figurat per alguns dels equips catalans de la categoria. Ha estat una jornada rodona per a Reus, Cornellà i Lleida. Tots tres han guanyat, mentre que el Villarreal B ha perdut. El gol de Bruno pot valer un play-off per a tres dels nostres. El Sabadell va complir i va fer el millor partit de la temporada contra el rival més dur. També ho va fer per baix la Pobla de Mafumet, que sumava tres punts vitals per a sortir de la zona de descens. El futbol de Segona B no s’atura ni per Setmana Santa i tot està per decidir. Beneïda fortuna de viure aquest espectacle competitiu.

Més quan la lliga de dos ha passat a ser de cinc. I és que els cinc primers classificats estan en un marge de set punts. El primer és el Villarreal B, amb 57. El filial groguet va patir la cinquena derrota a la lliga a mans del Sabadell. Bon partit del conjunt arlequinat, que feia un mes que no guanyava. Els de Miguel Álvarez, amb 40 punts, tenen la permanència a tocar. La final de Copa Catalunya del proper 30 de març és ara el gran al·licient de la temporada.

El Reus ha escurçat la distància respecte el líder després de conquerir el Mini Estadi. La victòria contra el Barça B elimina a un rival pel play-off i referma les opcions de campionat dels roig-i-negres. Dos grans gols de Folch i Vítor van decidir. Tres punts importantíssims per a un Reus amb problemes econòmics, però grans arguments dins el terreny de joc.

EL CORNELLÀ VOL PLAY-OFF…

La reacció reusenca no podria haver estat més oportuna. El Cornellà va prendre durant uns minuts la segona plaça gràcies a la victòria – una més – contra l’Espanyol B. Ningú s’amaga ja al Municipal. L’objectiu ha deixat de ser la permanència i ja es parla obertament de play-off. No n’hi ha per a menys després de quatre partits sense encaixar. Els de Jordi Roger són cada vegada més sòlids i s’enfilen fins als 53 punts.

Tres quarts del mateix podríem dir del Lleida Esportiu. Els blaus han sumat dues victòries clau per a seguir a la lluita. A Badalona, Idiakez va plantejar un partit pragmàtic i l’aposta li va sortir bé. Dos gols en moments clau van sentenciar el matx. Menció a part mereix Crespo, que va aturar un penal. El ‘Zamora’ de la competició ha encaixat 17 gols en 30 partits. Una xifra impressionant, només superada per l’Atlético de Madrid al futbol professional a Espanya.

… I LA POBLA PERMANÈNCIA

Canviant d’objectius, per baix el gran triomfador de la jornada ha estat la Pobla de Mafumet. El filial grana va superar a un rival directe com el Llosetense. Varo va tornar a la porteria i, fins i tot, va atrevir-se a xutar dues faltes. Amb 33 punts, els de Martín Posse surten de la zona de descens i L’Hospi, amb 34, ja sent el seu alè.

És així perquè els riberencs van desaprofitar una oportunitat d’or per a sentenciar la permanència. Tot i començar guanyant, els de Martí Cifuentes van caure a la Murta. No només això, ja que van donar vida a l’Olímpic de Xàtiva. Males notícies també per a l’Olot, que va perdre a Elda. Encara que guanyi la propera jornada, el conjunt garrotxí seguirà en descens. Mal assumpte pels de Castillejo, que tenen cinc finals a casa per a salvar-se… o ‘morir’ en l’intent.

The post Arriba la primavera a Reus, Cornellà i Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Feia un mes que el Reus no guanyava. El mateix dia que els roig-i-negres perdien la segona posició, la recuperaven i s’acostaven a dos punts del líder. Tot plegat, gràcies a dues accions de qualitat. Tres minuts màgics que decidien el partit i deixaven KO al Barça B. En tots els sentits. I és que el filial tancarà la jornada a 10 punts del quart, quan queden 24 per disputar. Només una gesta donaria la promoció als de Gerard López, que va acabar expulsat. Més a prop la té el Reus i també el Lleida. Els dos equips que han baixat del cel a la terra al filial. La Segona B és molt dura, duríssima, però aquesta temporada els de Natxo González mereixen el play-off. Amb Vítor i la seva bareta serà més fàcil.

Encara que soni a tòpic, no eren tres punts més. El Reus havia perdut la seva condició de segon classificat després de la victòria del Cornellà. El Barça B, per la seva part, va baixar del cel a Lleida. Els blaugrana no podien fallar per a ser a dalt, mentre que els roig-i-negres havien de guanyar per a no deixar d’estar-hi.

La victòria era necessària, però no hi van haver atacs en tromba. Més aviat el contrari. Respecte, control i poc ritme. L’únic desajust de l’inici va ser el d’Ángel, que va jugar mig minut sense bota. L’altre protagonista va ser l’àrbitre, Brea Peón, i això mai és una bona notícia. El col·legiat gallec va indignar el Barça B. Va mostrar quatre grogues als blaugrana i va expulsar a Gerard López. El Reus, per contra, no va rebre cap amonestació.

Desconcertat, el filial no va trobar el ritme en cap moment. El Reus tampoc, però aparentava tenir la situació controlada. Sabien els de Natxo González que ja arribaria el seu moment… i així va ser per partida doble. Primer, Ramon Folch trencava 450 minuts d’imbatibilitat al Mini definint a plaer una gran jugada col·lectiva. Primer gol del migcampista del Reus a la lliga aquesta temporada, després d’una gran assistència de Benito, que tornava a l’onze.

VÍTOR, EL ‘TRENCA TERANYINES’

Quasi sense temps per pair aquest gol, va arribar-ne un altre. Just abans del descans, Vítor convertia el futbol en art. El portuguès, un jugador diferencial, perforava l’escaire de la porteria local amb un xut antològic, brillant, impossible d’aturar per a Ortolà. Mereix la pena pagar una entrada per a veure un gol així. O pels dos, més ben dit. I és que a part d’antològics van ser d’una bellesa estètica brutal.

Així s’arribava al descans. Gerard López, des de la graderia, va decidir moure fitxa. Va retirar els amonestats Fali i Moisés per donar entrada a Xemi i Salva Chamorro. Doble canvi ofensiu, sense cap mena de dubte, per a donar un nou aire a l’equip. Però no era el dia del Barça B. Als cinc minuts de la represa Tarín, lesionat, va haver de ser substituït per Palencia. Tres canvis fets a falta de 40 minuts pel final. Mal panorama pel filial, però quedava molt.

Els canvis, això sí, van provocar un pas endavant de tot l’equip. L’arsenal era temible. Chamorro i Dani Romera eren les puntes de llança, secundats per Alberto Perea, Xemi o Cámara. Els 2.431 presents – segona millor entrada de la temporada – tampoc van veure un atac i gol del seu equip. Si alguna cosa té el Reus són fonaments defensius i al Mini ho va demostrar.

DINIS DINAMITA EL PARTIT

La línia defensiva, juntament amb la bona feina de Folch i López Garai, primer, i després de Rafa García van impedir qualsevol ensurt. Passaven els minuts i tot seguia igual. Fins que es va complir el 75’ i va canviar tot. Dinis evitava la rematada de Salva Chamorro introduïnt-se la bimba al fons de la seva porteria. Quedava un quart d’hora per davant que podia ser molt llarg per al Reus.

És ben cert que els roig-i-negres van estar ben plantats a la segona part, però tampoc deixa de ser veritat que van especular amb el marcador. Com canviava la cosa amb el gol. El Barça B va creure encara més, mentre que el Reus va ‘penjar-se del travesser’. Cada vegada li costava més sortir a l’equip de Natxo González. Uns empenyien i els altres patien.

Quan el partit agonitzava, el Reus va tenir un parell de sortides que podrien haver-lo sentenciat. Va ajudar que el Barça B va acabar amb 10 futbolistes, degut a l’expulsió de Dani Romera per una acció lletja. El filial capitulava. Els roig-i-negres es refermaven. Els tres punts volaven al Baix Camp. Les aspiracions de play-off dels blaugrana, també.

The post El ‘mag’ Vítor treu la pols a la vareta (1-2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Queden 10 capítols pel final d’aquesta història i el final no està definit. Fins a 10 equips aspiren a les quatre places de promoció, mentre que sis estan directament implicats a la lluita per evitar el descens. Reus i Villarreal B segueixen destacats, però han perdut marge respecte els perseguidors. En aquest sentit, el Cornellà és la gran amenaça pels dos líders. Ha sumat 18 dels 27 punts en joc de la segona volta i s’ha fet fort a casa. L’arribada d’Abraham ha dissimulat la baixa de Xemi i els verds no perden pistonada. El que semblava un somni està agafant cada setmana que passa un caire més real. Amb 49 punts i deu jornades per davant, el Cornellà ho té tot a favor per a complir-lo.

No es pot descartar, fins i tot, que els de Jordi Roger lluitin per la lliga. Més quan Villarreal B i Reus han sumat menys de la meitat dels punts en joc de la segona volta. El submarí groc només ha guanyat un partit dels últims cinc. El Barça B va ser l’últim botxí, amb una victòria amb més ofici que brillantor que el confirma com a aspirant a play-off. El filial blaugrana tanca la jornada a quatre punts del quart gràcies a la ratxa de 9 partits invicte.

I a tres del Lleida Esportiu, el seu proper rival. Els blaus van aconseguir un bon empat a Reus en un partit tan tàctic com poc agraït per l’espectador. Els roig-i-negres no atrapen el Villarreal B i els blaus segueixen de pega de cara a porta. El Lleida acumula 360 minuts sense marcar. Tot i ser l’equip menys golejat, amb 17 encaixats en 28 partits, sense punteria serà difícil arribar al play-off. No obstant, cal dimensionar, com va dir Albert Esteve.

EL SABADELL NO ENGANXA

En el cas del Sabadell es podria aplicar el mateix. Els arlequinats venen de Segona A, però els hi està costant agafar el punt a la categoria. L’empat a zero contra el Llevant B evidencia les mancances de l’equip. Els de Miguel Álvarez no patiran per la permanència, però tampoc, sembla, tindran opcions de lluitar pel play-off o la Copa del Rei. Actualment en zona de ningú, caldrà buscar al·licients de cara al que queda per davant.

El mateix podem dir de l’Espanyol B. Irregular a les últimes jornades, el filial blanc-i-blau va tenir el pitjor final a Elda. L’Eldense, una de les revelacions de la lliga, va guanyar el partit a l’últim minut. Ja se sap que quan tot va de cara aquestes coses poden passar. En qualsevol cas, és positiu que Marc Gual, substitut de Dalmau que ha marxat cedit al Numància, mullés.

MORAL I VICTÒRIA PEL BADALONA

La visita de l’Alcoyano va significar, probablement, el millor partit del Badalona aquesta temporada. Els escapulats, amb problemes a Montigalà, van superar clarament a un bon rival. Els gols de Morgado i Sekou sentenciaven la victòria i qui sap si la permanència. Amb 36 punts, els de Manolo González tenen un marge de 10 punts respecte el descens.

La Pobla de Mafumet no el marca, però està només tres per sobre. Sembla que al filial del Nàstic li tocarà patir fins el final. A Xàtiva va perdre un partit contra un rival directe, d’aquells que valen més que tres punts. L’Olímpic guanyava i igualava a punts als de Martín Posse. Ningú perdonarà res d’ara en endavant.

L’Olot no escapa de la crema. Santi Castillejo es manté invicte a la banqueta garrotxina, però tampoc ha guanyat. L’empat a Paterna, contra un Mestalla en plena forma, es pot considerar com a bo. Més quan la propera setmana toca descansar i es sumaran tres punts contra Huracán. L’Hospi ja els ha sumat aquesta jornada. Aire pur per a tots dos.

The post El somni del Cornellà deixa de ser-ho appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La revelació de la lliga és el Cornellà. Va començar liderant-la i no ha perdut pistonada en les 27 jornades disputades. Des de dins, no s’ha reconegut que l’objectiu sigui promocionar, però amb 46 punts ja només queda gaudir i ambicionar. Després de l’agònica salvació de fa uns mesos, ja toca. Amb victòries com la viscuda contra l’Olímpic s’ha confirmat la permanència. David Garcia, capità i líder del vestidor, ha marcat 3 gols a la lliga que han donat 9 punts al seu equip. Els imparables Villarreal B i Reus són els únics que miren el Cornellà pel retrovisor. La resta, ho han de fer mirant cap amunt. Cap a on aquest equip ha merescut ser per mèrits propis.

Un d’ells és el Lleida Esportiu. Els blaus han perdut la promoció d’ascens després d’encadenar dues jornades sense guanyar. Es Puig no va intimidar a un pragmàtic Lleida, però la falta de gol, una vegada més, va llastrar l’equip. Cinquens, els de la terra ferma es juguen bona part de la temporada en els dos propers partits contra Reus i Barça B. Tot plegat, a l’espera de que aquest dilluns es resolguin els impagaments al Camp d’Esports.

També deuen mensualitats a Reus. Tot i no cobrar i acabar el partit amb 8 homes, els homes de Natxo González conserven opcions de lliga. El Villarreal B no va saber ‘matar’ a un rival ferit. Va ser incapaç de sentenciar la lliga amb tot a favor i dóna ales als roig-i-negres. Lliçó de compromís a l’espera de resoldre els problemes extra esportius que ja fa massa que duren al Baix Camp.

ALCOYANO I BARÇA B, EMPATATS A MORAL

Uns no poden pagar i altres canvien mig equip al mercat d’hivern. Aquesta és la realitat de la Segona B. Tot i això, cap equip és infal·lible. L’Alcoyano va ser el primer que va ser capaç de frenar el nou Barça B. Després de 6 victòries consecutives, el filial cedeix punts. Els de Gerard López van capgirar el gol inicial per a imposar un clar 1-3, però els de Palop van igualar el desavantatge. Amb 10 homes. Qüestió de moral.

L’Hércules se la va menjar al Sabadell en un obrir i tancar d’ulls. El conjunt arlequinat va fer el més difícil i no va servir de res. Dos gols en 10 minuts van enviar a norris el gol d’Agus Medina. Ara mateix, els de Miguel Álvarez estan en terra de ningú. A 8 punts del play-off d’ascens i a 10 del descens. Caldrà buscar al·licients per a afrontar les 11 jornades que falten. La Copa del Rei sembla, a hores d’ara, el més realista.

Gran jornada pel Badalona. Remuntada a Buñol, que deixa la permanència a pocs passos de distància. Els escapulats, amb 33 punts, tenen un coixí important per a gestionar amb tranquil·litat. Queda, això sí, l’assignatura pendent de Montigalà. Com a local, l’equip de Manolo González ha sumat 3 victòries en 14 partits. Un bagatge molt pobre, solventat amb un bon rendiment fora de casa.

La Pobla de Mafumet també agafa aire. Després de 15 dies d’inactivitat, el filial del Nàstic va complir en la final contra l’Eldense. Primera victòria des del 6 de Desembre, que serveix per a sortir de la zona de descens. Trascendental per a conservar opcions de permanència, després d’una ratxa nefasta. El proper diumenge, toca una nova final contra un rival directe com l’Olímpic de Xàtiva.

QUINZE DIES DE REFLEXIÓ A L’HOSPITALET

Qui no compleix és L’Hospitalet. Fa una volta sencera que els riberencs no guanyen a casa des del 4 d’octubre del 2015. Massa temps per a il·lusionar a una afició ja cansada de decepcions a l’estadi. El Valencia-Mestalla, l’equip més en forma del campionat, no va tenir pietat. Va guanyar bé i justament a un Hospi que va jugar “un partit lamentable”, segons el seu entrenador Martí Cifuentes. Els 3 punts de la propera setmana estan assegurats, ja que toca Huracán. Ara, hi ha per davant quinze dies de reflexió sobre un equip que no troba la regularitat.

Tampoc ho fa l’Olot. Sigui amb Rodri o Castillejo, guanyar costa un món a La Garrotxa. El tòpic d’entrenador nou, victòria segura no es va complir amb el navarrès. Tot i això, la igualada es pot qualificar de positiva, després de remuntar un gol en contra. No ho és, però, si mirem la classificació. Amb 25 punts, l’Olot és l’únic equip català en zona de descens. La visita a Paterna exigeix una victòria.

The post David Garcia vol un Cornellà de play-off appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Hi ha vegades que no cal guanyar per aconseguir una victòria. El Villarreal B, líder, equipàs, millor que qualsevol al grup 3 no va poder sentenciar la lliga contra 8. El Reus, amb les circumstàncies en contra dins i fora del terreny de joc, vol la lliga. Els impagaments i les expulsions no van frenar la fam competitiva d’un grup que vol fer història. “Volíem venir a gaudir i hem acabat corrent i patint”, comentava Natxo González en roda de premsa. La sinopsi perfecte del que va ser un partit de pel·lícula a La Plana. Que va tenir de tot, com no podia ser d’una altra manera tractant-se dels dos millors. No va servir, però, per a confirmar el que ja se sabia. El Vila-Real B juga com els àngels i el Reus competeix com un gladiador. Hi ha lliga.

Veient el final, pocs pensarien que l’inici va ser el millor pel Reus. Fran Carbia, l’home dels gols importants, va avançar l’equip roig-i-negre. Sense centímetres, però lliure de marca va enviar de cap la pilota al fons de la xarxa. L’avantatge va durar menys que l’hivern aquest 2016 boig (que, per cert, sí es va notar amb un aire gèlid al Mini Estadi) – i el Vila-Real B va empatar tres minuts després.

LEO SUÁREZ TREU LA VARETA

Anton aprofitava un mal refús per a establir les taules. El mateix futbolista podria haver marcat el segon poc després, però la seva rematada s’estavellava al pal. Eren minuts crítics pel Reus. Leo Suárez va treure la vareta i va fer anar de corcó a la defensa visitant, especialment a Alberto. Aquest últim era expulsat per una entrada sobre l’elèctric ‘7’ del submarí.

El Reus, que amb onze va patir per a contenir a un rival desfermat, veia com quedava en inferioritat numèrica. El Villarreal B olorava sang i en volia més, però arribava el descans. Moment per endreçar peces, com per exemple amb l’entrada de Moyano per Fran Carbia. Curiosament, la defensa en inferioritat va ser millor que la que hi va haver en igualtat de condicions.

TERANYINA NUMANTINA DEL REUS

Més enrederits, sí, però també més concentrats. Els futbolistes del Reus no cedien espais i els groguets, tan bons com inexperimentats, s’impacientaven. No hi havia forma de superar la teranyina roig-i-negra. Com si fossin gladiadors, els roig-i-negres lluitaven cada pilota com si fos l’última. Fins i tot va haver-hi un tram en el que, tot i jugar amb un home menys, el Reus dominava el tempo del partit amb la possessió de la bimba.

Paco López, inquiet com els seus, va veure’s obligat a dinamitzar l’equip amb un doble canvi. No va ser això el que va variar el guió, sinó una acció amb Dinis com a protagonista. El jove defensa portuguès, consolidat a l’eix després de les últimes actuacions, no va arronsar la cama davant la sortida d’Aitor. El resultat va ser una vermella directa que ell, incrèdul, no entenia.

El Reus, ja sense Edgar ni Haro, ubicava a Colorado com a referència. Acompanyat per Vítor, fins que el portuguès també va ser expulsat. Jugar amb 8 contra 11 contra el millor equip de la lliga era, sense cap mena de dubte, preocupant. Per a posar-se a tremolar o penjar-se del travesser. Però, amb tres vermelles a les esquenes, el Reus va aguantar. Va persistir, va tirar d’orgull i va frenar a un rival que fregava els sis punts d’avantatge més l’average. També va protestar un penal sobre Olmo, que va ser la cirereta de la indignació amb l’àrbitre per part dels visitants.

Al crit de “no passaran” per part dels 150 aficionats del Reus desplaçats va ‘morir’ el partit. Carlos Martínez, el més veterà d’un equip farcit de talent i joventut, va ser qui més a prop va estar de decidir-lo. Però no era el dia. No tocava que la lliga es decidís aquest 27 de febrer encara amb 11 jornades per davant. Es manté la diferència entre els dos millors i queden palesos els arguments que els han portat a tenir aquesta condició. Sigui pel talent del Villarreal o per la persistència del Reus, el campió de lliga al maig serà just.

The post Entestats a superar l’adversitat (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

L’encara president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Villar, ha decidit, a sol·licitud del president de la Federació Catalana, Andreu Subies, abonar les quantitats corresponents pels seus drets federatius i per la seva participació en la Copa del Rei a vuit dels deu equips catalans.

CF Reus Deportiu, Lleida Esportiu, Sabadell, L’Hospitalet, Pobla Mafumet, Badalona, Cornellà i Olot, per l’ordre que marca el total que rebran en les pròximes hores i que poden repassar en la part inferior d’aquest text, podran abonar amb aquestes quantitats alguns pagaments pendents, com és el cas dels roig-i-negres.

No entren en el repartiment dos dels filials, ja que tant Barcelona B com Espanyol B entren en el ‘paquet’ del futbol professional.

‘SILENZIO STAMPA’

Per cert, en el club reusenc, segons ha comunicat el departament de Premsa a aquesta Redacció, prefereixen anul·lar “les entrevistes, ja que ens hem de centrar en entrenar i jugar”. Tant de bo aquesta mesura ajudi a guanyar a Vila-real B aquest cap de setmana vinent.

Com a mínim, el president del club, Xavier Llastarri, podrà comunicar a la seva plantilla que els arriben 114.000 euros des de la Federació Espanyola.

REPARTIMENT RFEF

CF REUS DEPORTIU – 114.000 euros

LLEIDA ESPORTIU – 84.000

SABADELL – 48.000

L’HOSPITALET, POBLA MAFUMET, BADALONA, CORNELLÀ, OLOT I SABADELL – 37.500

The post Respir econòmic per als equips catalans de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiMestres7

No hi ha millor resposta als impagaments que els triomfs. Aquesta ha estat la contestació que la plantilla roig-i-negra li ha dedicat al president del seu Consell d’Administració i a una junta que no compleix la seva paraula. Aquest diumenge, en el terreny de joc, els de Natxo González han fos a l’Alcoià per 3-0.

I això que va costar moltíssim, tal com es preveia. Fins que Dinis va trencar el marcador inicial i va tranquil·litzar a tots abans del descans. En la segona van sortir per totes i el premi va arribar per mediació de Fran Carbià en el 65. Per redondejar la festa i ‘enrogir’ a més d’un, Alex Colorado va certificar el 3-0. I dissabte que ve, a Vila-real.

RESULTATS POSITIUS

El triomf local ha arribat en la mateixa jornada en la qual Barcelona (sisè triomf consecutiu) i Sabadell (27 punts assolits a la Nova Creu Alta de 42 disputats) també van aconseguir els tres punts.

Els de Gerard López van llançats, com no podia ser d’una altra manera, i amb la ‘ajuda’ del visitant Dani Calvo, en marcar en pròpia porta, se situen a 5 punts de la quarta plaça. Això sí, fins que no va sortir Salva Chamorro no van respirar tranquils.

Més ho han pogut fer aquest diumenge Miguel Álvarez i els seus amb tres gols que enfonsen més a l’Olot de Rodri. Els vallesans van golejar gràcies a Marc Fernández, Valentín (preciós centre de Batanero) i Manel mentre que els de La Garrotxa ja estan igualats amb At. Llevant i Llosetense.

Qui ha guanyat més ha estat la Pobla de Mafumet en incrementar els tres punts que la RFEF atorga pels impagaments del desaparegut Huracán.

EMPATS AMB MAL SABOR

Cornella i L’Hospitalet se’n van amb pitjor sabor de boca després de les seves visites al Pepico Amat i a Son Malferit, respectivament. Els de Jordi Roger, que es van avançar per dues vegades en el marcador, van veure com, abans del descans, el Eldense els igualava dues vegades des del punt de penal. Pitjor fortuna, impossible.

O gairebé. L’Hospi va acariciar el seu sisè triomf a domicili fins al minut 93. Primer va fallar una pena màxima Coro (16’), després va ser expulsat Aleix Coch (70’), va marcar Oliva i Chando (magnífic jugador) va sentenciar en el minut 93. Clar que també l’At. Balears va estavellar una pilota en la creueta (Xisco) d’un excel·lent Aulestia .

El Badalona, per la seva banda, ja és el rei de l’empat d’aquest grup (13) al costat de l’Olot, vuitè a Montigalà, enfront d’un poderós Hércules que només ha caigut una vegada fora d’Alacant.

CREU PER A LLEIDA E. I ESPANYOL B

El diumenge negre va ser per a Lleida Esportiu i Espanyol B. Arribava tocat el submarí groc a la Terra Ferma amb la seva tercera derrota a l’esquena, però Fran Sol va decidir (46’) amb el seu gol. Segon KO dels de Idiákez a casa seva i disposats ja a afrontar el repte de ser els primers a guanyar a Vila-real la propera jornada.

Millor ho tindran els de Planagumà, ja que els toca l’aparellament amb l’Huracán. Aquests tres punts li vindran bé als blanc-i-blaus per prendre aire. L’única nota positiva a València va ser el debut del juvenil Pipa.

The post Vila-real B i Reus volen jugar-se la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.