Dotze mesos donen per a molt, i resumir molt del succeït en el nostre futbol català mereixeria molt més espai i temps que el que desitgem brindar a tots vostès sense caure en l’avorriment. Molts minuts de futbol. Dins i fora dels terrenys de joc.

Molts protagonistes que han tret el cap a la nostra pàgina web i moltíssims més que, sens dubte, s’han quedat fora, però que han estat notícia al llarg d’aquest 2015 que s’acaba.

No obstant això, el primer que desitgem és enviar el nostre afectuós record a tots aquells que ens han deixat, a tots aquells que han lluitat pel futbol català d’una manera sacrificada i, en bona part, sense rebre res a canvi.

Fets inoblidables

Aquest any que ens deixa ha tingut moltíssims moments per emmarcar, molts instants que sempre quedaran gravats en la nostra memòria. Esportivament, l’Ascó es va proclamar campió d’hivern, al març li va arribar la glòria al CE Europa, nou campió de Catalunya, només tres dies després que el juvenil del RCD Espanyol es proclamés campió d’hivern i un mes abans que la Damm aconseguís classificar-se per jugar la Copa del Rei.

Aquest quart mes de l’any va portar al Girona a ser nou equip de la Divisió d’Honor de juvenils i, a meitat de maig, a Cornellà i Lleida Esportiu a seguir un any més a la Segona B. Aquest final de temporada 2014-15 va portar amb si també l’ascens del Júpiter a Tercera igual que el Morell, al juny, i l’Andorra a la Primera Catalana. Clar que aquest primer dia de Juny Tarragona va explotar de felicitat, doncs ja estaven a la Lliga Adelante.

El 13 del mateix mes es duien a terme els Campionats de Catalunya de futbol formatiu alhora que Vista Alegre, JM i la Peña San Pedro conquistaven la passada a la 1a Catalana. Eren solament hores abans que un altre històric, el CE Granollers, tornés a tercera deu anys després.

La nova temporada 2015-2016 es va obrir amb el títol en els Històrics per al CE L’Hospitalet, per primera vegada en la seva història. El clàssic torneig del futbol català obria una nova campanya en la qual ja estan en joc totes les categories i en la qual Barcelona B o Sabadell pugnaran per ser el proper campió de la Copa Catalunya Absoluta.

Quart aniversari de Subies

Aquest 2015 també ha estat molt intens per la Federació Catalana de Futbol i, en particular, per al seu president, Andreu Subies, ja amb quatre mandats al capdavant de tota l’organització. Any complicat amb la ‘baralla’ enfront de la Seguretat Social i les diferents inspeccions que s’han dut a terme en els clubs, o l’actualització del gran nombre d’immigrants sense la documentació precisa en el nostre futbol. Enrere va quedar la protesta que tots els clubs d’Espanya van dur a terme després d’iniciativa del president Angel Villar. Subies va tancar al juny amb aprovat la seva cinquena Assemblea.

Però, si alguna cosa cal destacar de la gestió d’aquest 2015, és l’inici de multitud de campanyes per la conscienciació del que és i significa aquest esport. La campanya ‘Antiviolència’ ha estat i està sempre present en un curs on novembre va tancar el feliç centenari dels àrbitres de Catalunya i l’elecció dels millors futbolistes de la temporada passada.

Llàstima del KO sofert per part de la selecció CATUEFA, subcampiona d’Europa, a Múrcia a inicis d’aquest desembre.

Noms propis

En un any en el qual vam dir adéu a l’estadi de l’Avinguda de Navarra de Badalona –Xavi Saisó ho va viure amb intensitat- o la Diputació de Girona va garantir fins al 2019 el MIC, una cosa extraordinària, els noms propis que han passat per Futbocatalunya mereixen ser destacats amb lletres d’or. I, de pas, també demanem disculpes a tots aquells que no han sortit per alguna raó encara que mereixen idèntica consideració.

El mític David Bermudo apareixia a les nostres pàgines el dia de Reis i Carlos Martínez, ara en el Vila-real B, es va esplaiar amb el nostre company Jordi Mestres. Van ser els dos primers jugadors d’una llarga llista amb Toni Doblas en el Cornellà (març), Edu March, el ‘Fergusson’ de Primera en el seu comiat com a tècnic etern del Tàrrega (abril), Jordi Roger (Cornellà) en un dia molt especial (Sant Jordi) i Pedro Dólera, ara al Prat.

El mític Santi Triguero ens va dedicar la ‘gran reserva’ del seu futbol al maig i repetiria després, al novembre, en arribar als 300 gols. Bestial, Triguerinho!. Com ho va ser la lluita de Marc Sellarès contra el maleït càncer a qui, per descomptat, també va derrotar. Un altre guerrer, José Miguel Morales, ara en el Badalona, molts anys en el Sant Andreu li va explicar tot a Mestres al juliol igual que un altre mite, Xavi Molist.

En aquest grup de triats val la pena citar a Javi Revert, l’etern golejador i a l’agost va tornar a marcar les diferències a Figueres després d’una història immaculada.

Més joves són futbolistes com Alberto Varo, el porter de la Pobla, l’uruguaià d’or del Sant Andreu, Andrés Borges, Enric V de Cornellà, Enric Vallès –curiosa història-, els dos ‘Lewandoskis del Grup V (Sascha i ), Xavi Puerto (L’Hospitalet), Edgar Hernández (Reus), el porter verd Marcos, un altre especialista en el gol com Albert Virgili, el tècnic ‘tricentenari’ Andrés González (Santfeliuenc) o Lluís Planagumà.

Més recents han arribat a Futbolcatalunya de la mà de Carola Ugrinovic diversos personatges més com Ricardo Vaz (Reus), Putxi o ‘El líder exemplar’, Dilla ‘el Verdy català’ o Edu Franco (Vila-seca).

No obstant això, aquest final d’any ha estat Jaume Delgado qui mereix tot el nostre suport. Una afecció cardíaca l’ha allunyat dels terrenys de joc encara que segur que tornarà.

Directius ‘molt particulars’

Mereixen un capítol especial. Millor oblidar-nos d’impagaments, sancions, agressions i tot aquest tipus de circumstàncies que sempre té com a pèssims protagonistes als de sempre. Però en aquesta relació cal començar amb Txuma Peralta. Se’n recorden? A Terrassa, sí. Al gener deia això, però al març el detenien. Bé està el que bé acaba.

També sembla que hagi passat un segle, però només han estat mesos. Dinorah Santa Ana s’acomiadava del futbol català un 19 de Juny ‘rajant’ contra tot. Va desaparèixer i va tornar Manolo Camino.

Uns se’n van i uns altres en venen. Han estat els casos de Xavi Sancliment al Manlleu o Joan Pau Pérez al Palamós. Un 2015 en el qual moltes entitats han fet anys com la modesta UE Celtic. Vagi des d’aquí la nostra felicitació i el nostre homenatge per tots aquells que segueixen lluitant dia a dia pel bé de tots els esportistes i aficionats. I per a vostès… el millor en aquest 2016.

The post Bones festes i molt esportiu 2016 appeared first on FutbolCatalunya.com.