JORDI MESTRES @jordimestres7

El Lleida Esportiu de Gerard Albadalejo és un equip competitiu. Sigui contra el Cornellà o la Real Sociedad, l’equip blau mai baixa els braços. No encaixa els cops amb resignació, sinó que els afronta amb valentia. Amb les idees clares, ni un rival d’Europa League va poder passar per sobre dels de la terra ferma. La victòria va ser visitant, sí, però el Lleida la va vendre cara. Va lluitar per assolir un millor resultat fins l’últim minut i no va escatimar esforços. Després del desavantatge mínim, passar l’eliminatòria és difícil, gairebé utòpic. El que sí està clar és que a Anoeta el Lleida Esportiu competirà. Com ho va fer a l’anada. Com ho ha fet sempre aquest inici de temporada.

La festa del Camp d’Esports començava amb una idea clara per part de la Real Sociedad. L’equip d’Eusebio Sacristán, fidel al seu estil, tenia molt clar que volia tenir la pilota com a premissa si ne qua non. Amb la bimba, pretenia superar el mur de ciment que havia armat Gerard Albadalejo, amb el 4-2-3-1 suportat amb el doble pivot Moustapha-Valiente.

El panorama no incomodava al Lleida Esportiu, que veia com el rival tenia sèries dificultats a partir de la línia de tres quarts. Tot i això, és cert que al conjunt blau li faltava confiança quan sortia de la cova i alguna possessió llarga. El Lleida no arribava a tot. O defensava amb fermesa o s’exposava a que la qualitat rival el castigués per ser massa agosarat.

Dues categories de diferència queden paleses, tant si es vol com si no. La Real Sociedad, però, no traduïa el seu domini amb ocasions de gol. Li faltava profunditat a l’equip txuri urdin. També al Lleida Esportiu, que quan trepitjava àrea rival – poc, per no dir menys – no encertava a rematar pilotes franques. Musa i Marc Nierga, que no es van entendre, en poden donar fe.

Canales destrossa el mur d’Albadalejo

Quan es complia la mitja hora va ser la primera vegada que la Real Sociedad va ser capaç de desajustar el Lleida. Januzaj, tot qualitat, propinava una voleia que sortia fora per poc. Els vascos no van perdonar dues vegades i a l’acció següent va arribar el cop. Sergio Canales va mostrar la vareta, per no dir el canó, i va estrenar el marcador.

El migcampista txuri urdin va treure les teranyines de l’escaire d’Oliveros amb un obús espeterrant i antològic. Imparable, al cap i a la fi. Amb el marcador en contra es presentava una gran disjuntiva pel Lleida Esportiu. Avançar línies i obrir espais a la Real Sociedad o seguir tancats i no disposar d’opcions per a empatar? La represa tindria la resposta.

Quatre dies després de la remuntada contra el Cornellà, el Lleida necessitava una gesta. Tocava encomanar-se a l’èpica, com aleshores, i confiar en el frenesí del Camp d’Esports. El 4-2-3-1 d’Albadalejo va mutar en un 4-4-2, amb Agudo i Nierga com a puntes de llança. L’olotí, per fi, trobava un company.

El Lleida s’ho creu, però se li acaba la benzina

I el Lleida va aconseguir fer rugir al Camp d’Esports, amb la primera oportunitat clara a peus de Valiente, que feia lluir el porter. Les línies locals s’avançaven. El Lleida, ara sí, s’ho començava a creure. En ple estat d’efervescència, l’equip enganxava el públic, entusiasmat per l’esforç dels seus. Gerard Albadalejo va agitar més la situació amb un doble canvi que, dissortadament, no va fer l’efecte desitjat.

I és que el dipòsit començava a buidar-se i l’empenta disminuïa a cada minut que passava. La Real Sociedad va fer seu el partit fent el just i necessari, no més. Podria haver sentenciat el conjunt visitant, però tampoc ho va intentar gaire. La fatiga local jugava a favor dels interessos dels d’Eusebio Sacristán, conscients que l’embranzida del rival anava a menys.

No obstant, el Lleida Esportiu, en una mostra d’orgull, ho va intentar fins el final. Unes vegades amb més encert i d’altres amb menys, però va competir. D’això es tracta en eliminatòries de Copa del Rei. Una festa, sí, però que no deixa de ser un partit de futbol en el que del que es tracta és de guanyar. No ho va aconseguir el Lleida, però va plantar cara i l’afició s’ho va reconèixer amb una merescuda ovació al final.

The post La màgia de Canales no minva la fe del Lleida (0-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Dos mesos i mig han servit per a posar fil a l’agulla i reconduir la trajectòria del Lleida Esportiu després d’un any difícil com el passat. Només set futbolistes segueixen al Camp d’Esports d’aleshores i un d’ells és el capità, Marc Nierga (Olot, 1992). Després de comptar els equips per temporades, sembla que l’olotí ha trobat el seu lloc a la terra ferma. Amb el braçalet de la senyera al braç lidera al camp un projecte, el de Gerard Albadalejo, que fa molt bona pinta. L’únic lunar és el seu escàs bagatge golejador – 2 gols en 12 partits – en proporció a la seva feina. I és que Marc Nierga és dels que suen i, fins i tot, sagnen per la blava. Un nou ídol per a una afició, la del Lleida Esportiu, acostumada a l’èxit tan als play-off com a la Copa del Rei.

El dia del sorteig les cares eren de decepció, però passades unes setmanes la sensació respecte la Real Sociedad ha canviat?

És veritat que no era l’equip que tothom desitjava, però amb el pas del temps l’equip ha anat creixent. Sabem que la Real Sociedad juga bé i té un joc molt vistós. Ens agrada aquest partit i crec que serà molt ofensiu, maco de veure per l’afició.

El fet de no jugar contra un equip gran com Barça o Real Madrid i evitar el show mediàtic intrínsec en partits com aquests us pot ajudar a treure un millor resultat?

Potser ara tenim més possibilitats que no contra equips més grans. Equips com la Real Sociedad o el Villarreal són grans clubs i una possibilitat de gaudir d’una gran eliminatòria.

La Copa es pot prendre com una festa o competir-la com el Reus i L’Hospi contra l’Atlético o el mateix Lleida contra el Betis. L’objectiu, més enllà de jugar, ha de ser guanyar.

És veritat que la Copa del Rei és una festa, però venim aquí a competir. L’afició serà molt important en un dia com aquest al Camp d’Esports i si les coses van bé podem tancar la Real Sociedad al seu camp i aconseguir una gesta important.

És partidari de jugar les eliminatòries de Copa a un partit?

La meva opinió és que sí. D’aquesta manera sortiria més beneficiat l’equip petit. Al final si només es juguen 90 minuts pot passar de tot.

Jugaran demà amb la samarreta de la Senyera?

En principi està acordat jugar amb la primera equipació i si no hi ha cap canvi d’última hora serà així.

Què li sembla que la RFEF els hi impedís jugar amb aquesta samarreta o inclús s’hagi sancionat el Reus per mostrar una bandera?

Jugar amb una samarreta o l’altra és un tema secundari. Sabem tot el que està passant i que està bé defensar la democràcia, però nosaltres pensem en el futbol i en el partit contra la Real Sociedad i això ho deixem en segon terme.

Què ha canviat Gerard Albadalejo respecte Gustavo Siviero més enllà dels resultats?

Crec que som un equip més compacte i més sòlid. S’han fet les coses bé des del principi i el cos tècnic i la plantilla s’han associat molt bé. L’afició també ens està donant molt suport i en partits com la remuntada contra el Cornellà s’han implicat molt. Si seguim així, podem aconseguir coses grans aquesta temporada.

Gerard Albadalejo deuria tenir molt a veure en aquella victòria. La xerrada al descans deuria ser un punt d’inflexió.

Sí, durant el descans va fer un parell de canvis que van revifar l’equip. Després d’aquella primera part podria haver canviat a qualsevol i està clar que la xerrada del descans ens va donar un plus de motivació a tots. Ens va tocar, ens va arribar i just sortir a la segona part vam marcar gols només començar. Pels jugadors va significar molt aquesta victòria de l’altre dia.

Aquest any el Lleida pujarà de categoria?

Aquest és l’objectiu. Sabem que això és molt llarg i queden jornades, però anirem dia a dia intentant fer les coses bé.

S’hi jugaria alguna cosa per aquest objectiu?

De moment no em vull jugar res, però sóc de fer promeses. Quan la cosa estigui més encaminada en parlarem.

Ha marcat dos gols en dotze partits. Aquesta sequera li provoca un punt de frustració?

Sé que l’equip està guanyant i això és el més important i fa que estigui content. Tot i això, al final un davanter necessita fer gols i les coses no m’estan sortint com jo voldria de cara a porteria. Espero que l’equip segueixi guanyant i que arribin els gols. No és una cosa que m’hagi d’obsessionar, però espero que canviï aquesta ratxa.

Pot marcar més gols, però no negocia el compromís i l’esforç. En aquest sentit, sent capità del Lleida, aquesta temporada està sent diferent a les anteriors?

La meva funció de capità comporta altres coses dins l’equip més enllà del joc. Intento estar a sobre dels jugadors joves per a ensenya’ls-hi tot el que he après els últims anys en els filials que he estat. Aquesta experiència per a mi serà important per a seguir creixent.

Un compromís, dit de pas, que s’ha segellat amb sang i 5 punts a la cella.

Estic lluitant molt aquests últims partits. M’he posat el mono de treball i corro molt. No fer gols quan treballes tant és difícil, però les victòries finals són la satisfacció més gran al final.

De fet, és una mica rodamón, oi? Abans del Lleida Esportiu, l’únic equip en el que havia estat més d’una temporada seguida és l’Osasuna B.

Des que estic a Segona B no havia repetit temporada a un equip, com ara al Lleida. Aquí estic bé i estar dos anys en aquest club és un autèntic repte.

Com és la vida d’un futbolista de Segona B, jove, en ciutats tan diferents?

Al final he anat canviant de ciutat i de vida cada temporada i és complicat. Necessitava una mica d’estabilitat en un equip i això és el que buscava darrerament. És cert que quan vaig arribar al Lleida Esportiu el club vivia un moment difícil i delicat i ara és completament diferent.

Més enllà del futbol què fa al seu dia a dia?

Normalment els hobbies que tinc és veure cine i sobretot jugar al FIFA18, que últimament estic bastant enganxat. M’agrada jugar amb equips menys top que els típics, com Barça i Madrid, i estic jugant últimament bastant amb la Real Sociedad per veure com els podem guanyar demà.

Un ídol?

Lewandowski és el referent per mi, un davanter molt complet, i també Luis Suárez per la seva forma de lluitar.

The post “La Copa del Rei és una festa, però anem a competir” appeared first on FutbolCatalunya.com.