Ningú discutirà que el Nàstic ‘va perdre’ bona part de l’eliminatòria d’ascens a la Lliga Hypermotion al Nou Estadi (1-3). No obstant això, la vergonya que significa per a la RFEF-FCF un KO com el que ha sofert l’equip grana mereixeria l’expulsió d’alguns dels seus directius.

Amb un 0-2 favorable es van produir dues jugades claus. La primera (105’), amb una mà inexistent que va afavorir als donostiarres, i la segona (115’), amb una altra claríssima del local Peru que el malagueny Abraham Domínguez Cervantes no va veure.

UN NÀSTIC DESFAVORIT

El resultat podia haver estat un altre i, per descomptat, ningú pot afirmar que el col·legiat ha evitat l’ascens del Nàstic. El que sí que es pot afirmar és que la RFEF es gasta els diners que vol en instruments absurds mentre s’estalvia uns euros a l’hora de la veritat.

Ah, per cert: ningú de la Federació Catalana va acudir a Tarragona ni a Sant Sebastià (que se sàpiga). Ni una sola nota en la web oficial (23.35 h.). El Nàstic no és català.

CONTROL I GOL IL·LUSIONANT

Li va costar bastant al conjunt grana (de verd, a Zubieta) trobar una via d’accés a la porteria del ‘gegant’ Arana qui tan bon record va deixar al Nou Estadi. Les novetats en la parella de centrals van donar major solidesa amb l’entrada d’Oscar Sanz i Pol Domingo mentre Antoñín (5’ i 32’) va protagonitzar les dues úniques aparicions ofensives. A Pablo Fernández li van tenir molt marcat.

Dos esglais, obra d’Astiazarán (28’) i Rupérez (35’), van provocar l’aparició de rebrioix, poc abans d’una mà polèmica que el col·legiat no va veure de Toni Domínguez (29’) que podria haver variat el guió.

No obstant això, ho va trencar el titular Jaume Jardí amb un llançament al punt de penal, al qual no va arribar Antoñín, i que es ‘va menjar’ Arana per a ser el primer gol grana. Aquí va quedar la primera meitat.

Tota una temporada lluitant i treballant, @NASTICTARRAGONA, i un parell de jugades clamoroses—que el VAR hauria resolt— et deixen fora de l’ascens. Injust. @LaLiga2 @RealSociedad @CTARFEF Feu el favor d’utilitzar als playoff les eines que les noves tecnologies us proporcionen i…

— Xavi Estrada Fernàndez (@XavierEstradaF1) June 22, 2025

DEL 0-2 AL ‘XOU’ ARBITRAL DE SEMPRE

Ja en la segona meitat van arribar els canvis perquè Victor Narro i Alex Jiménez van substituir a Concha i Antoñín i es va notar. L’únic error del porter local el va certificar Edu Oriol (77’) des del punt de penal. Hi havia il·lusió i temps. Fins que es van consumir els minuts, els dos equips van triar millor no perdre la seva renda que caure eliminats. I es va arribar a la prórrroga.

No obstant això, aquest afegit va ser un altre calvari per als nastiquers perquè una mà, que només va veure el col·legiat andalús, es va traduir en l’1-2 (108’). Manex no va fallar mentre que després (115’) l’àrbitre andalús no va veure una altra acció claríssima de pena màxima de Peru. Aquesta distinta manera de considerar una acció va desnivellar la balança.

The post El Nàstic ensopega amb una altra pedra arbitral appeared first on FutbolCatalunya.com.

El gol de Carrera al minut 94 del Nàstic–Real Sociedad B de la setmana passada, anada play-off d’ascens, va ser un autèntic punyal a les opcions locals. El panorama, d’un 1-2 a un 1-3, canvia per complet. Fins aquell moment els de Luis César havien de guanyar per la mínima per forçar la pròrroga a Zubieta i guanyar de dos gols per pujar. Ara han de guanyar de dos gols al final dels 90′ i fer-ho de tres a la pròrroga, és a dir, una autèntica gesta.

La Real Sociedad B només ha perdut 4 partits a casa en tota la temporada i tots per la mínima. El Nàstic, per la seva part, és un dels pitjors visitants de 1a Federació i només ha guanyat cinc de visitant i cap per tres gols de diferència. Els números converteixen la fita en un miracle.

EL NÀSTIC PATEIX FORA DE CASA

I és que els números del Nàstic lluny de Tarragona fan esfereir. Els grana serien els quinzens de la lliga regular si només fos de visitant; en tota la temporada han guanyat cinc partits fora de casa, n’han empatat sis i n’han perdut nou. És cert que a Múrcia, en el dia assenyalat, es va guanyar per la mínima… però es venia d’un empat a l’anada i aquest resultat ara mateix no forçaria ni la pròrroga.

Els errors de Dufur i Rebollo costen cars, però el Nàstic no perd l’esperança. Solucionar aquesta fragilitat defensiva és una de les claus per creure que és possible. De fet, l’equip grana és el màxim golejador de tota la 1a i s’ha d’agafar a això per tenir opcions a Zubieta.

PABLO FERNÁNDEZ, EN RATXA

En aquest sentit el nom de Pablo Fernández serà clau. L’asturià està fent la millor temporada de la seva carrera i acumula 15 gols marcats. Tres d’aquests han estat al playoff d’ascens, dos contra el Murcia i un contra la Real Sociedad B a l’anada. De fet, son tots els gols del Nàstic en aquesta promoció.

Pablo, a més, ha vist porteria els últims quatre partits de forma consecutiva. El de l’Arenteiro a la última jornada i els tres del playoff han tingut gol de l’asturià. Marcar primer a Zubieta serà el primer pas per creure. Després, tenir com a objectiu un avantatge de dos el següent i ja jugar-s’ho tot a la pròrroga en cas que això passi l’últim.

LUIS CÉSAR: “HI HA ELIMINATÒRIA”

Els missatges del vestidor demostren que es creu. Luis César va afirmar que “no ens rendim” i que està convençut que “hi ha eliminatòria”. El capità Joan Oriol declarava que “lluitarem fins al final com el lema que portem a les samarretes”, mentre que Marc Montalvo afegia que “l’equip es deixarà la pell fins al final” i que “ho intentarem i ens veiem capaços de fer-ho”.

El Nàstic solament disposarà de 300 entrades pel partit de tornada, que es jugarà a unes instal·lacions de Zubieta que clarament no compleixen la normativa de la Primera Federació. Un obstacle més per un equip que tot i les adversitats seguirà creient fins al final.

The post El Nàstic, fins al final passi el que passi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Resultat possible, però inimaginable en un play-off d’ascens on el Nàstic va regalar massa; no obstant això, es pot creure en la remuntada. Cert que va caure per 1-3 encara que es va poder igualar per a arribar més viu a Zubieta aquest proper diumenge. L’equip de Luis César ha d’arriscar molt més si desitgen pujar encara que la lectura ha de ser positiva.

Encaixar un gol en el minut deu va condicionar el guió d’aquest partit d’anada enfront d’un rival extraordinari i això que tenia moltes baixes. A més de tenir un porter (Egoitx Arana) sensacional.
El Nàstic ha de tenir confiança perquè els 14.591 espectadors del Nou Estadi s’ho mereixen com ho mereix tota l’afició.

DE LA IL·LUSIÓ A L’ANGOIXA DE L’ASCENS

La sortida dels grana va ser espectacular i prometedora amb molta participació d’Antoñito i Víctor Narro, per les bandes, i Pablo Fernández com primera referència d’atac. No obstant això, aquest impuls va durar deu minuts perquè una mala entesa entre el porter local Dani Rebollo i Unai Dufur va acabar amb toc del visitant Gorosabel i rebot desgraciat en el central favorable als donostiarres. Només havien passat deu minuts. I el segon esglai, amb Astiazarán com a protagonista, va arribar un instant (3’) després.

El Sanse, que va aterrar amb 4 baixes importants a Tarragona, inclòs el golejador Mikel Goti, va treure serietat i bona disposició. Aquesta jugada va tocar el dibuix de Luis César i va necessitar molts minuts per a reaccionar.

Antoñito (23’ i 30’) va monopolitzar l’atac local encara que va ensopegar amb el ‘gegant’ basc Arana. I gràcies perquè rebrioix va evitar el pitjor (28’) després del xut del mateix Astiazarán. Els nervis, l’ansietat i l’angoixa derrotaven al Nàstic.

DESESPERACIÓ I OBSESSIÓ

En el segon període tot va ser a pitjor fins que va arribar la reacció en els minuts finals. L’entrada de Jardí i Oscar Sanz (57’) va donar més ànim a l’equip local encara que es van oblidar de xutar a porteria i, quan ho van fer al final, va aparèixer el gran porter basc.

Hi havia obsessió i nul·la capacitat per a anar a l’atac i la desesperació va augmentar amb el 0-2 obra de Mikel Rodríguez (60’). Luis César va llevar a un desorientat Víctor Narro i es va revitalitzar Migue Leal per la banda per a treure el gol habitual de Pablo Fernández (82’).

Aquí va aparèixer l’agressivitat que farà falta a la tornada. David Concha (92’) i Pablo (93’) es van estavellar amb Arana mentre una jugada per la banda va superar a un gris Dufur i Carrera va posar l’1-3 final. Derrota cruel, però lectura ràpida per a superar l’examen de Zubieta perquè un 0-2 conduiria als grana a una pròrroga i després ja podria somiar perquè cal somiar i molt.

The post El Nàstic es complica molt l’ascens però… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nàstic i Reial Societat B tenen cita aquest dissabte (20.30 h.) al Nou Estadi de Tarragona amb la finalitat de sumar el primer èxit en la carrera per l’ascens a la Lliga Hypermotion. Amb 3 finals en les últimes 4 temporades, als grana ja els toca fer aquest salt que tant mereixen i pel qual la ciutat, el grup i tot el futbol català sospira. La tornada del 22, a Zubieta, ja arribarà; primer interessa el xoc d’aquest dissabte.

I per a aquesta cita, l’entrenador local Luis César, que no podrà comptar amb Borja Granero per lesió ni amb Gorka Pérez, que segueix amb molèsties, anirà per totes. Per contra, el Sanse dirigit per Iosu Rivas, amenaça amb tenir “mucha hambre” en aquesta eliminatòria.

Dirigirà el partit el col·legiat de La Rioja Alejandro Morilla Turrión.

DECLARACIONS DE LUIS CÉSAR (TÈCNIC NÀSTIC)

“Aquest equip rival és el menys golejat de la categoria (33), sòlid i compacte. No ve a passejar ni a acabar la competició, ve a guanyar i a ascendir. És un ‘miura ‘que hem de bregar durant 180 minuts, amb jugadors que aviat veureu en la primera divisió. Això és el que ens espera, i hem d’estar preparats”.

“Aquest dissabte) hi haurà un ambient espectacular al Nou Estadi. Cadascun sent la pressió a la seva manera. La Reial Societat B és un equip jove, ple de talent i projecció, que juga amb la pressió de voler pujar, de guanyar prestigi i primes per l’ascens. Nosaltres tenim la responsabilitat de la nostra afició i de la ciutat, ells la seva, però tots dos arribem a la guerra”.

UN ‘MIURA’ QUE REP POCS GOLS

“L’eliminatòria és una altra història a la Lliga. No és la mateixa competició. Això és una final, un partit decisiu on cada detall importa. Mai hi ha dos partits iguals, ni tan sols amb la mateixa alineació”.

“No espero un partit obert ja que la Reial Societat B és un equip molt sòlid, amb la defensa més forta de la categoria i capacitat golejadora. Són joves, sí, però bons, i jugaran en primera o segona en poc temps”.

“El partit a casa és molt important, és el penúltim, volem guanyar i pel màxim marge possible, però sabem que hi haurà un altre partit fora, i que serà igual de dur”.

15.000 ÀNIMES GRANES

“Tarragona està il·lusionada ja que seràn15.000 persones al camp, 15,000 famílies que viuen i senten el Nàstic. Sabem la responsabilitat que tenim, i volem donar-los una alegria. Sentim l’escut, a qui representem, i tenim l’obligació d’estar a l’altura“.

“Abans érem un equip de Primera amb afició de Primera, omplíem el camp. Avui, en Primera RFEF, estem dues categories a baix i continuem omplint el Estadi. La passió ha crescut, i això no té comparació. És una altra època, altres generacions, però la il·lusió és la mateixa”.

“No vull parlar de derrotes ni ser profeta de desgràcies ara. La meva ment només pensa a guanyar, a pujar, a complir el somni que tots compartim. I si per desgràcia no ho aconseguim, respondré amb sinceritat, però avui no atrauré la mala sort. Confio plenament que ho aconseguirem”.

The post Nàstic-Reial Societat B: a guanyar la primera gran final appeared first on FutbolCatalunya.com.