JORDI MESTRES @jordimestres7

Hi ha pocs equips més fiables al futbol professional que aquest Lleida Esportiu. És un bloc sòlid, sense grans individualitats, que basa la seva força en el conjunt. Un equip solidari, que ha viscut el pitjor durant tot l’any per a protagonitzar el millor al final. El Real Madrid Castilla no va poder contra els blaus i, a diferència del primer partit, a Valdebebas va ser molt inferior. Immadur i tou, el filial blanc no va llegir el que calia al partit i els nervis el van trair. Tot plegat, pera acabar per primera vegada a la seva història, amb el Lleida Esportiu a la final del play-off. És una victòria que val per Jaén i Leganés. I per tantes altres coses d’un club que, a dia d’avui, està molt viu.

Ho van demostrar els 300 desplaçats a Madrid, que s’hi van deixar la pell sota un Sol de justícia. També els futbolistes, com és habitual, ho van donar tot. Aquesta vegada el Lleida Esportiu no es va deixar sorprendre pel Castilla. Va sortir amb l’idea clara d’evitar ser dominat com fa set dies al Camp d’Esports. I ho va aconseguir.

Només van haver-hi dues arribades clares pels locals, protagonitzades per Mariano. Si alguna cosa té aquest filial són individualitats i calia estar ben atent. El Lleida, però, també hi va dir la seva. Colinas va aprofitar una indecisió entre porter i defensa per a fer una vaselina que va marxar alta. És ben cert que ha quedat demostrat que el Real Madrid Castilla és temible en atac i tou com un flam en defensa.

PENA MÀXIMA PEL CASTILLA, EUFÒRIA PEL LLEIDA

Ho sabia el mateix Colinas, que va provocar un penal indiscutible d’Abad. El porter era l’últim home, va evitar un gol cantat i per això va ser expulsat. La clau de l’eliminatòria la tenia Marc Martínez. A les seves botes estava un gol que valia per dos i el pes de la responsabilitat no el va afectar. Va transformar el penal amb tranquil·litat i encarrilava el passi.

Quedava una hora de partit i el Castilla havia de marcar tres gols per a passar. Amb 10 futbolistes, es preveia una tasca més difícil que trobar una ombra a l’Alfredo Di Stéfano. Encara més, tenint en compte que el Lleida havia deixat la porteria a zero en 28 partits dels 45 d’aquesta temporada. Una missió (quasi) impossible.

Ramis va moure banqueta, però el destí estava escrit. El Lleida Esportiu, molt més madur, va tancar espais a la primera part i va ensenyar les urpes a la represa. No van tenir pietat els blaus del rival i, molt resolutius, van tancar el partit a la contra. Colinas no va faltar a la seva cita amb el gol – ja en porta 3 al play-off – i va marcar el segon amb una estètica vaselina.

UN PARTIT ES CONVERTEIX EN LLEGENDA…

Ara sí, el Lleida Esportiu tenia un peu i mig a la següent eliminatòria. Els dos els va ficar poc després gràcies a Urko Arroyo. El basc va fer el que va voler amb la defensa i sentenciava el passi. Quedaven 20 minuts per a gaudir o fer un escarni contra els blancs. El Lleida va optar per divertir-se a la recta final, com la seva afició a la graderia. El destí ja estava escrit.

El marcador reflectia un resultat per a la història que unit a la victòria de fa set dies deixava un espectacular global de 4-0. Una fita per a l’hemeroteca d’aquest club de 5 anys que té una ciutat darrere que no recorda gestes similars des de les de l’anyorada UE Lleida. Els Crespo, Molo, Fuster, Albístegui o Colinas han fet història. Tots explicaran aquesta gesta d’aquí unes dècades als seus nets. A la terra ferma se’n parlarà durant anys, encara més si es puja.

The post El Lleida Esportiu mana a la capital (0-3) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

David va tornar a guanyar a Goliat. El Lleida Esportiu, afectat per mil problemes aquesta temporada, va superar al Real Madrid, campió del grup 2 de Segona B. El filial blanc, un equipàs amb les millors individualitats de Segona B, va ser un os molt dur. Va posar entre la espasa i la paret als blaus, en una primera part d’asedi total sobre la porteria de Crespo. Aquest últim, com ve sent habitual, va fer un partit monumental. Ja són 23 gols encaixats en 41 partits! La casta tampoc va faltar. El Lleida va créixer a la represa i va capgirar-li la situació a un Castilla que va acabar amb 10. Ho va celebrar un Camp d’Esports com mai s’havia vist, amb quasi 13.000 persones a la graderia. Lleida va guanyar al Real Madrid i ho va fer gràcies als de dins i, sobretot, als de fora del terreny de joc.

Els euros invertits en l’entrada van ser una bona inversió, sense cap mena de dubte. Óscar Vega va regalar una meravella en forma de xilena als assistents. Un golàs de bandera que costa de veure en els millors escenaris i que els milers d’espectadors que el van gaudir en directe guardaran a la retina.

Encara que sembli mentida, el gol va tenir un efecte negatiu sobre el Lleida. La seva intensitat va veure’s reduïda i va patir diverses pèrdues de pilota, impròpies en l’equip menys golejat de Segona B. La medul·lar era blanca. Els joves davanters del Castilla sortien com bales i no perdonaven les errades. Sí ho feien davant de porta, però no només va ser culpa seva.

CRESPO, EL FITXATGE DE L’ANY

Bona part de la responsabilitat de que el Lleida mantingués la porteria a zero va ser de Crespo. El porter s’ha guanyat una estàtua a la Seu Vella i va tornar a signar una actuació pel record. ‘Sant Crespo’ ho va treure tot. Amb la mà o amb els peus, el càntabre va ser insuperable i va amargar la tarda a Mayoral i, sobretot, a Mariano.

Ho va passar molt malament el Lleida. No tenia la pilota i veia com el rival tenia un reguitzell d’oportunitats de gol. Fins a onze a la primera part. Calia ajustar les coses a la represa. De seguir així, el més normal seria l’empat blanc. De fet, ja va ser un autèntic miracle no haver encaixat la primera part. I ja se sap que la porteria a zero és mitja eliminatòria en un play-off d’ascens…

EL LLEIDA CREIX CONTRA 10

Idiakez va fer d’entrenador i va canviar detalls tàctics a la represa. El Lleida, més sencer, va començar a trobar els forats que no havia tingut a la primera part. Diego Suárez va estar a punt d’ampliar l’avantatge, però la seva rematada amb la punta de la bota va acabar picant el pal. Tot l’estadi ja cantava el gol. Va ser l’última acció del davanter aragonès, que va deixar el seu lloc a Ekhi.

Un mig defensiu pel davanter centre. A priori, un canvi per a poblar la medul·lar i guanyar consistència. Tot i això, va acabar sent una arma ofensiva inesperada. Colinas, de referència, i Urko Arroyo, més alliberat, van començar a causar estralls al Castilla. En una d’aquestes jugades Salto, molt innocent, acabava sent expulsat. Quedaven 20 minuts, que el Lleida jugaria amb un home més.

S’acabava el partit i qui atacava era el Lleida Esportiu. Encoratjat per una afició entregada, l’equip blau va acabar buscant el segon amb insistència. No va arribar, però guanyar i mantenir la porteria a zero és un gran pas. El primer, cap a la última i definitiva eliminatòria d’ascens. Amb aquesta afició, el Lleida és invencible.

The post Lleida guanya el Real Madrid (1-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.