Quaranta-vuit hores després i, encara que la pluja continua present a les Terres de l’Ebre, la veritat és que ja es comença a respirar. O, com bé diuen els protagonistes, ja ‘torna a sortir el sol’
Al llarg d’aquest dimarts han estat els mateixos directius de la Rapitenca, al costat d’operaris de la Brigada de l’Ajuntament, els qui han pogut posar-se a la feina i intentar rehabilitar el camp Municipal de la Devessa.

CAP DESGRÀCIA PERSONAL A LA RÀPITA

“S’ha passat malament, ha estat bastant dur, però ens anem recuperant. Per sort no hi ha hagut cap desgràcia personal i això és el més important”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Txema Miralles.

Aquesta feliç notícia significa també que “aquest dimecres podrem obrir el camp a tot el futbol base i al primer equip”. D’aquesta manera, el primer equip podrà preparar el pròxim partit a Rubí on els espera el Joventut 25 de Setembre. Per descomptat que han de recuperar també el del passat diumenge davant el Viladecans perquè els dos clubs van acordar ajornar-lo pel mal temps.

ELS CLUBS DECIDEIXEN; LA FCF PASSA

Insistim: van ser els dos clubs els qui van decidir ajornar el partit, ja que el pronòstic del temps era molt negatiu. “La Federació Catalana no ens ha dit ni ens va dir res encara que era de sentit comú i ens vam entendre perfectament amb el president del Viladecans”, afegeix.

Txema Miralles, que va recollir aquest juny passat el relleu de l’etern Fernando García, es mostra molt respectuós amb Ajuntament i FCF encara que la Delegació i la mateixa Federació va brillar pel seu silenci. “No hem rebut cap trucada de la FCF, de ningú, ni del delegat Subirats, que també és rapitenc, ni Joan Soteras (no li conec) tampoc. No hem rebut cap notificació ni cap trucada”, admet amb certa desesperança.

La solidaritat dels equips veïns és “exemplar. L’última ha estat aquest dimarts l’Amposta, el nostre màxim rival, i ha estat encantador. Gràcies a tots. Un altre: el Joventut 25, el nostre pròxim rival, també s’han preocupat i s’agraeix”.

L’ODISSEA D’ALCANAR I AMPOSTA

Desgraciadament, no sols ha sofert la dura situació climatològica la Rapitenca sinó que han estat molts més a les Terres de l’Ebre. El ‘Diari de Tarragona’, ja va publicar aquest dilluns l’odissea que van sofrir Alcanar i Amposta en els seus desplaçaments que els van obligar a passar la nit a La Ràpita i Tortosa, respectivament. Un altre episodi que es podria haver evitat si hi hagués hagut coordinació des de la Federació Catalana.

The post A La Ràpita torna a ‘sortir el sol’, però la FCF no s’assabenta appeared first on FutbolCatalunya.com.

25 anys en actiu, 11 samarretes, 880 partits, 322 gols marcats i 90 minuts inoblidables amb la Selecció enfront de l‘Argentina (2008). Dir Santi Triguero és a dir història i present del nostre futbol català. Com a tècnic ja s’ha estrenat en les banquetes d’Igualada i Vilafranca i ara és un espectador de luxe.

Al mestre vilanoví li hem demanat una reflexió general sobre la Tercera Federació i la Lliga Elit. VEURE MERCAT LLIGA ELIT 2024-2025

PARLEM DE LA LLIGA ÈLIT (SANTI TRIGUERO)

La Lliga Èlit vol ser equivalent o tornar als orígens  a l’antiga 1aCatalana quan només hi havia un sol grup a tot Catalunya de 20 equips. Clar, amb la diferència que ara la Lliga Èlit equival ( a la 6a categoria del Futbol a Espanya) un símil  a l’antiga Regional Preferent de l’època.

Per això soc partidari de crear l’opció d’ un 2n grup de 3RFEF a Catalunya com ja tenen altres comunitats autònomes( però aquesta és només la meva humil opinió).

Penso que és una categoria que serveix de filtratge per accedir a la 3a RFEF i amb un format de 16 equips (molts d’ells ex 3a i equips històrics del Futbol Català) i on el format, permet fins al 6è classificat aspirar a pujar de categoria i on del 13è al 16è baixarien a 1aCat.

Això farà que sigui una lliga molt igualada, competitiva i on qualsevol equip estigui lluitant per enganxar se al Play off d’ascens o lluitar per voler sortir de les zones de descens fins l’últims jornada.

ASPIRANTS A L’ASCENS

Per mi, els possibles aspirants a l’ascens podrien ser: Horta, Figueres, i Vic per la bona campanya
de l’any passat; també Pobla Mafumet, Vilafranca, Rapitenca i Castelldefels per l’obligació de recuperar la categoria perduda la temporada passada.

També penso que hi haurà algun equips històrics que volen aspirar a pujar a 3aRFEF, per diversos motius com urgències  històriques o per pressupost. És a dir: Vilanova, Manlleu, Valls, Rubí.

EQUIPS ‘REVELACIONS’

Atents també a possibles equips ‘revelació’ com Atl. Sant Just o San Mauro. I també a la lluita per les  4 places de descens més les possibles de descens compensat.

Serà una lliga entretinguda i atractiva  fins l’última jornada.

Veurem que passa!! Estaré i us encoratjo a estar pendents de les dues lligues.

Emoció fins la darrera jornada no en faltarà, us ho puc ben assegurar!!. Salut i futbol!!

The post 2ª Edició de la Lliga Èlit, per Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els locals, amb un partit menys, encara mantenen esperances per a eludir el descens de categoria i els tres punts davant els mariners d’aquest dissabte són claus.

Per contra, la UE Vilassar, ja amb el premi de jugar la promoció d’ascens a Segona Federació en la butxaca, sap que, si gana, dormirà un punt per sobre del CE L’Hospitalet.

Clar que aquesta satisfacció pot durar molt poc perquè els de Joan Sánchez també se la jugarà aquest diumenge davant el Tona a casa seva. A 3 jornades per al final d’aquesta Fase regular només sembla decidit que la UE Olot celebrarà aquest cap de setmana el seu títol de campió.

DECLARACIONS UE VILASSAR

The post El Vilassar vol la 2a plaça davant la Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

Divendres Sant i amb futbol a La Devesa encara que el xoc entre Rapitenca i Mollerussa no ha arribat al final (0-0). El col·legiat del Baix Llobregat, Xavi Ariño Jiménez, va decidir en el minut 27 de la segona meitat la seva suspensió, pel que sembla, per haver rebut uns insults en primera persona o bé els seus auxiliars.

L’àrbitre, que va advertir en dues ocasions al delegat local i que se’n va adonar per megafonia, no va aguantar una tercera ocasió. El que no s’entén és que demanés la presència dels Mossos al camp i, quan van arribar, va decidir suspendre’l definitivament.

LA RAPITENCA NO OBLIDA

“Durant el partit no ha passat res per cap de les dues parts”, afirma a Futbolcatalunya el president local, Fernando García. Això sí, “la gent estrenyia de veritat i es van sentir insults com en qualsevol altre camp. Està malament, però com en molts llocs, desgraciadament”, afegeix.

Fernando García es lamenta d’aquesta circumstància que obligarà el Comitè de competició a jugar-se els 18 minuts pendents o a donar per finalitzat el partit.

A Sant Carles de la Rápita encara no han oblidat el xoc del passat curs 2022-2023 enfront de la Pobla de Mafumet i que va acabar amb 2-2 al marcador. Els locals van remuntar un 0-2 en contra en només 1 minut (88′ i 89′) i aquesta circumstància continua fresca per als del Montsià.

EL MOLLERUSSA, TAMBÉ SORPRÈS

Cal recordar que aquest Rapitenca –Mollerussa és un dels tres desplaçaments més llargs de la categoria. Pràcticament, 5 hores de viatge, més de 300 km, només superada aquesta distància des de Peralada i des de Girona.

Per part seva, l’entrenador visitant, Jordi Cortés ,també oferia la seva versió dels fets a través del compte de twitter del club. En qualsevol cas només quedarà que admetre la decisió del Comitè de torn.

The post Rapitenca i Mollerussa no entenen res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els 4 punts que separen a Olot i L’Hospitalet, primer i segon de la Tercera Federació (Grup V) mereixen capítol a part, però els 3 que separen al quart del dècim, també.

Prat, Reus FC Reddis, Peralada, Badalona, Montañesa, Tona i L’Escala formen un grup interessant de 7 equips separats només per 3 punts d’or.

UNA LLIGA MOLT IGUALADA

A falta de 10 partits per al final de la Fase regular, ningú podria atrevir-se a pronosticar res i, per descomptat, tot pot passar. 30 punts en joc són massa per a buidar el futur; no obstant això, la igualtat que demostra aquesta Lliga aquesta temporada és aclaparadora.

Tot sembla indicar que qui ‘viu’ millor és el Vilassar de Peque situat en una còmoda tercera plaça amb dret a promoció de play-off.

Aquesta setmana s’han mantingut en aquest lloc de privilegi els habituals Olot i Hospi, els mariners i els potablava i han tornat els roig i negres.

Segur que les pròximes jornades aclariran una mica més aquesta curiosa classificació a la qual encara li queda pendent el partit Tona-Pobla Mafumet corresponent a la 23a Jornada.

PER BAIX, TAMBÉ 3

Aquesta igualtat entre els 7 equips destacats també es repeteix per la zona baixa. El Castelldefels de Miki Carrillo és l’actual cuer amb 22 punts; després, amb 1 més, i amb 3 de marge apareixen Vilafranca (23) i Rapitenca amb Girona B (26).

Però atenció perquè l”infern’ de Tercera tampoc està buidat perquè San Cristóbal suma 27 per 28, Mollerussa i Pobla Mafumet.

24a JORNADA

Per a aquest pròxim cap de setmana, 24a jornada de competició, hi ha partits estel·lars i molt directes. Tona-San Cristóbal, Girona B-FE Grama, L’Escala-Pobla M. Prat-L’Hospitalet, Vilassar-Montañesa i Reus FC Reddis-Badalona prometen xocs interessants. I, per descomptat, la visita del líder UE Olot a Mollerussa.

The post Tres punts d’or per a animar la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va començar la temporada 2022-2023 en la Tercera Federació i ho va fer amb ganes, ja que cap dels vuit partits va acabar sense gols i amb victòries importants de Tona i Rapitenca. 6 triomfs locals, 1 empat i 1 victòria a domicili és el balanç d’aquest nou curs amb 5 marcadors que es van resoldre per la mínima.

Atenció a aquest primer contacte amb la realitat de la competició perquè el primer KO del Sant Andreu ha estat contundent al Municipal de Tona. Dos gols claus (Dídac Serra 44′ i Marc Roquet 89′) col·loquen als osonencs a dalt al costat d’una Rapitenca contundent perquè en mitja hora ja anaven 3-0 sobre el Sants. Pachu 25′, Omar 32′ i Guillem Martínez 34′ van superar als blanc i verds en el primer partit del tècnic Borja López.

UN TONA DE CATEGORIA

Aquest doble triomf dels nouvinguts –la Montañesa va caure per la mínima a Riuderenes- deixa en bon lloc als de Ricard Farrés i als de Beto Company en la seva presentació. Especialment als osonencs perquè superar al gran favorit per al títol és tasca difícil i es va aconseguir gràcies a un bon futbol i sacrifici. Bona impressió al Municipal i primera reflexió obligada per a Xavi Molist.

El mateix que farà Héctor Simón amb el seu Hospi perquè Canario, sempre Canario, va evitar la primera tragèdia, de falta directa, a Sta Coloma. No serà una plaça fàcil la de Manu Peláez, però els colomencs van notar la baixa de Juan Carlos i Escarrabil i, encara que es van avançar gràcies a Montalbán (47′) només van treure un punt. Primer respir per als visitants.

També va prendre aire el Girona B perquè per a ningú pot ser sorpresa que els de Vizuete són un dels grans equips per a obtenir l’ascens. En aquesta ocasió va ser per la mínima encara que la ‘Monta’ podria haver empatat al final. Karim 19′ i Joel Roca 23′ van marcar i Favio va col·locar l’honor.

TRES PENES MÀXIMES

En la columna d’estadístiques cal incloure les penes màximes amb un total de 3 (una fallada) i la primera es va produir a Vilafranca. Va afavorir als d’Ivan Moreno, amb gol per a Ashot (8′), alhora que era expulsat Eloi Zamorano per aquesta jugada. Oscar Reche (33′) va posar el 2-0 encara que el Vilassar, amb un menys, es va acostar amb gol de Carmona 75′. Els de Peque van fallar una pena màxima després d’expulsió de Reche (72′).

El tercer penal va ser decisiu perquè li va servir al Peralada de Miquel Muñoz per a imposar-se al San Cristóbal. Partit molt igualat a Vilatenim i decidit per Marc Nierga (64′).

Idèntic marcador es va donar al Municipal de La Pobla amb positiva intervenció de Nil Garrido (20′) perquè finalment no es mouria més aquest marcador. Bona imatge la del Badalona de Santi Alvarez encara que no va ser suficient amb la il·lusió.

L’EUROPA DE SENABRE GANA

L’únic triomf visitant va arribar a Els Canyars, camp difícil i que a les ordres de Miki Carrillo sempre es complica. No obstant això, l’estrena de l’entrenador Ignasi Senabre no va poder resultar millor perquè va debutar amb victòria gràcies a un gol de Nolla (10′) que li va valer per a aguantar l’alegria durant tot el xoc.

The post Tona i Rapitenca mostren les seves credencials appeared first on FutbolCatalunya.com.

A les pròximes hores tenim la possibilitat d’acudir a un nou ‘festival’ de 700 km. preparat per la Federació Catalana de futbol en tres escenaris. La Ràpita, Mollerussa i Badalona acolliran les semifinals del Campionat de Catalunya amateur i la final Fase autonòmica de la Copa RFEF, respectivament.

Mentre en el primer cas s’enfrontaran Mollerussa-Montañesa i Rapitenca-Tona, en el segon es trobaran Badalona i Terrassa, ja que han estat els únics que han decidit anar a aquesta llarga competició.

700 KM I DINERS A LES ESCOMBRARIES

El grandiloqüent Campionat de Catalunya és una altra de les ‘barbaritats’ que Soteras manté de manera ferma. Diversos clubs (‘Monta’ i Tona, en concret) ja li van dir el mes de maig passat que no es podia jugar al juny. Semblava clar que, una vegada finalitzada la Lliga dels grups I i 2 (14 equips) enfront de l’III (final 29 de maig), hi havia avantatge per als rapitencs.

És més, els de Nou Barris i Osona ja van acomiadar als seus jugadors fins al pròxim curs. Els va costar assimilar aquest NO al carrer Sicília i ara tornen a la càrrega.

La UE Tona haurà de desplaçar-se 460 km (anada i tornada) a La Ràpita en aquestes semifinals mentre als de Pedro García li esperen 260. Això es tradueix en despeses d’autocar i manteniment de la plantilla, ja que als àrbitres (que, lògicament, cobren) els paga el Comitè des que l’expresident Andreu Subies ho va decidir.

Després arribarà la final en seu neutral (curiosament Prat. 3 setembre, 18 h.) encara que els desplaçaments també seran a càrrec dels clubs. En resum: 2.000 euros per als osonencs aquest dissabte (18h. La Devesa) i poc més de 2000 per als barcelonins (Mpal. Mollerussa 19.30 h.). De la calor no val la pena ni parlar.

Els tres campions de grup i el millor subcampió (Mollerussa) lluitaran per veure qui és el millor equip de Catalunya amateur. Val per a alguna cosa? Al ‘mut’ Soteras, a qui esperen a La Ràpita o a Mollerussa, sí, encara que li ve de gust més Badalona com a representant de la ‘trista figura’ per a l’Espanyola.

COPA RFEF: BADALONA-TERRASSA

D’altra banda, toca la final de la fase autonòmica de la Copa RFEF entre Badalona i Terrassa. Curiosa competició que pot donar diners i més prestigi si es guanya, però que deixa molts km. I lesions pel camí. Per a aquesta edició només s’han apuntat els dos finalistes, és a dir, que l’interès dels clubs queda clar. Per cert, el Cornellà va intentar jugar la Copa RFEF, però l’FCF va denegar el seu concurs perquè la RFEF va deixar mans lliures a les seves delegacions per a decidir els seus participants.

La conya és tan evident que mentre l’Espanyola diuen que SÏ que poden jugar aquesta Copa RFEF (en altres autonomies és així), la Catalana de Soteras li ho ha impedit als verds

The post Campionat Catalunya: 700 km per a res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Competència?, cap, però una manera més d’allunyar als aficionats dels camps, sí, per això sembla absurda aquesta coincidència Copa Catalunya (1a eliminatòria) enfront de la Supercopa d’Europa (21 hores).

La veritat és que els clubs no creuen que aquesta simultaneïtat es pugui notar massa en la graderia. Fa temps que les entitats, amb el vistiplau de la Federació Catalana, miren cap a un altre costat respecte als seguidors del futbol.

7 TRIOMFS VISITANTS

Aquest dimecres 10 està previst que es disputin tres partits corresponents a la 1a eliminatòria de la Copa Catalunya. Els tres partits completaran aquesta primera fase, ja que la majoria es van disputar el passat cap de setmana.

Per cert, com a important curiositat, 7 dels vuit partits van acabar amb victòria (i classificació) per a l’equip visitant mentre només el duel Castelldefels-Lleida E. va acabar en empat. Després els de Pere Martí es van imposar en el llançament de penes màximes (2-4).

COPA CATALUNYA DE PAGAMENT

En referència als tres partits d’aquest dimecres els horaris coincidiran amb el Reial Madrid-Eintracht de Frankfurt (21 h.). Primer ho faran Rapitenca i Sant Andreu (19.30) i, mitja hora després, començarà El Congost (Manresa-Cornellà) i Ca N’ Anglada (San Cristóbal-Terrassa), concretament a les 20 hores.

A La Devesa i a Terrassa els socis hauran d’abonar 5 euros (10 per a la general dels parroquians) mentre a Manresa serà entrada gratuïta. Els de Ferran Costa, que s’estan marcant una sensacional pretemporada, després de golejar al Cornellà, i arribar a la final dels Històrics, s’han fixat la il·lusionant xifra de 500 socis per a aquesta nova temporada 2022-2023 amb el primer equip en la Segona Federació.

The post Copa Catalunya enfront de Supercopa d’Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Toni Teixidó sempre ha estat un referent per al futbol no sols per al català i l’ascens de la UE Rapitenca és una altra obra mestra seva i d’un grup de futbolistes que han sintonitzat de meravella amb el seu responsable. Aquest diumenge van derrotar a l’Igualada, van festejar l’ascens i la pròxima jornada podran anar a degustar caragols a Mollerussa com a final de curs.

Tercera presència de Teixidó en la banqueta de la Rapìtenca (2007-2009 i 2011-2014) i pas endavant al costat de Montañesa i Tona, un èxit sensacional per a aquest treballador del futbol que al juliol complirà 70 anys. La seva trajectòria com a jugador va ser excel·lent des que va començar en el Barça i va acabar a l’Elx i com a entrenador, també.

No obstant això, en el nostre comiat se li escapa que “la pròxima temporada ja veurem….la Tercera és molt complicada…” i els desplaçaments al costat de la tensió passa factura. Però, atenció: “si algun equip de Segona Catalana o de categories inferiors (juvenil) vol a un entrenador simpàtic, aquí sóc”. Ja ho saben, un autèntic regal.

TEIXIDÓ I LA SEVA RAPITENCA

Felicitar un entrenador com Teixidó amb el seu gran historial, a què sona?

Serà per la meva edat (70).

Per l’edat, no; per l’historial, sí.

En realitat, és l’única cosa que sé fer en aquesta vida. Vaig sortir del Barça als 18 anys i fins ara o jugant o entrenant

Enguany no era molt fàcil aconseguir l’ascens en Primera Catalana.

No. Aquí tenim el 70% de jugadors del poble, no podem tenir de fora, estem molt lluny de Barcelona.

“L’ÚNICA COSA QUE SÉ FER ÉS FUTBOL”

Home, míster, però té autèntics cracks com Oribe, Vadillo, Peke, Ivan….

Sí, però, per exemple, Iván ha estat sis mesos lesionat i la veritat és que no tinc queixa de cap.

Per què sempre que es parla de la Rapitenca se cita més de Teixidó que a qualsevol futbolista?

Bé, jo sóc una persona senzilla encara que una mica ‘chulesca’ en alguns sentits, sí, ho reconec; sóc molt amic dels meus amics i molt enemic dels meus enemics. He viscut tota la meva vida fora de Catalunya i vaig tornar per a entrenar a la Rapitenca, Ulldecona, Jesús i María, Amposta….

“VAN GAAL EM VA FELICITAR AMB DOS COLLONS”

És cert que Van Gaal té una foto seva a casa seva després de la històrica eliminació Novelda-Barça de Copa?

Et diré una cosa: també vam eliminar al València d’Héctor Cúper (4-4) i ni em va venir a saludar mentre que Van Gaal no és així. Vint minuts després del 3-2 va entrar en el nostre vestuari, ens va felicitar a tots, amb dos collons, i mai desitjo que parlin malament d’aquesta persona.

Bé, parli’ns una mica de les festes que ara gaudiran a La Ràpita?

Farem alguna cosa aquest dimarts, ja que vam festejar el diumenge, bo, festejarem tota la setmana i qui vulgui jugar que jugui l’última jornada a Mollerussa on menjarem caragols.

“PORTEM IMBATUTS 22 JORNADES”

Aquest grup III de Primera Catalana és un dels més difícils…

Sí, i el de Barcelona i el primer perquè té molt mèrit el que ha fet la Montañesa també. El que ha fet Paje té molt mèrit perquè no han perdut cap partit com nosaltres que portem 22 i a casa quedem imbatuts amb 10 victòries i 4 empats. Hem agafat una dinàmica increïble,

Ens quedem sense saber qui és millor dels tres (Tona, ‘Montap’, Rapitenca), ja que, a més, només pugen els campions

Hauríem de jugar encara que ells ja fa tres setmanes que no juguen, no ho sè. Els tres hem estat els millors encara que parlaria amb la FCF per a dir-los que és injust que només pugi el primer. Unes eliminatòries entre segon, tercer i quart seria més lògic i que pugés un més.

“ÉS INJUST QUE NOMÉS PUGI EL CAMPIÓ”

Bueno, a Tercera contínua Toni Teixidó amb la Rapitenca….

No puc dir-te res, però ja fa molts anys que vaig arribar de la mà del president Fernando i el meu repte era deixar-lo en Tercera. Cal fer un equip nou, moltes coses i ja se’m fa molt llarg. Jo continuaré: si saps un equip de Segona Catalana o un juvenil aquí tenen un entrenador simpàtic.

The post Teixidó retorna a la glòria amb la Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

Montañesa i Tona no volen que es dispari l’eufòria, però el tenen difícil, ja que els dos acaricien el desitjat ascens a tercera RFEF mancant cinc jornades per a tancar curs. L’1 de maig és una data fenomenal per a acabar i assaborir una alegria després dels temps tristos que es multipliquen.

En el Grup III serà més llarga i interessant l’odissea perquè, en ser 15 equips, el calendari s’allargarà fins al 29 de maig. Avui per avui, mana la Rapitenca de Toni Teixidó (només 2 KO) amb tan 4 punts d’avantatge sobre Viladecans, 5-Vilanova i 6-At. Lleida. Un detall important: els 3 primers han de ‘descansar’ obligatòriament un cap de setmana mentre que els de Josep María Turull ja l’han complert.

MONTAÑESA, AMB MÉS 7

Els de Nou Barris, amb el seu president Pedro García al capdavant, no el reconeixen, però tenen els seus números per a cantar un triomf merescut. Esperen, una altra vegada a casa, a Les Franqueses, Unificació Llefià i Costa Brava B encara que desitgen que els últims siguin un tràmit i una festa continuada.

El dissabte s’enfronten Lloret i Palamós i el líder del Grup 1 estarà amb tota l’atenció posada allí. 13 partits (3 empats) consecutius sense perdre, precisament per 4-1 en un novembre ‘maleït’ davant l’equip dirigit per Albert Batllosera, animen a un grup indestructible. 7 punts de diferència són molts i, encara que tot es pot decidir, davant la Uni Llefià, a casa, tampoc importa que sigui abans.

TONA, AMB MAS 10

El Tona de Ricard Farrés marxa imperial en el Grup 2 –desena victòria consecutiva- amb 10 punts de renda sobre el veí Manlleu i amb el 0-2 molt recent en la memòria. Tampoc volen treure pit ni especular on es pot ‘enterrar’ el mal sabor que encara queda de la temporada anterior i menys amb la pròxima visita a Vic. Saben que els de Manel Sala no fallaran davant el cuer Vic Riuprimer i als visitants no se’ls oblida una de les seves 3 derrotes, dues a casa (2-3).

La jornada 23 pot ser una altra cosa perquè es presenta un Manlleu-Vic (3 abril) enfront d’un Tona-Horta. Igual, després, els nou restants són una alegria continuada.

The post Montañesa i Tona acaricien l’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per fi: aquest pròxim cap de setmana donarà inici la Primera Catalana amb 43 aspirants a poc premi, ja que només pujaran els campions de cadascun dels 3 grups. Això és el que té prometre coses i no complir i amb l’objectiu que la temporada 2022-2023 es mantinguin els 3 grups però amb 16 equips.

Després d’un curs 20-21 marcat per la pandèmia i per la poca serietat de la FCF entorn de la competició i als seus afiliats, arriba la sisena categoria del futbol estatal amb menys atracció mediàtica que anys anteriors encara que, a nivell esportiu, sempre interessant.

PRIMERA CATALANA: Grup 1

Amb 4 tècnics nous sobre 14 equips (Gabri Maragall, Arnau Liesa, Mario Fernández –canvia de club a la mateixa categoría- i Alex Rodríguez), aquest Grup I acull a 7 representants de la provincia de Girona i igual quantitat de Barcelona. S’han reforçat, de luxe Montañesa i Palamós (21 futbolistes) mentre que mantenen els seus blocs Bescanó, Les Franqueses, Mataró i Unificació Llefià.

VEURE MERCAT GRUP I

Els descendits Banyoles i els de Nou Barris són primeres opcions per a lluitar per la primera plaça encara que Martinenc, Palamós i Lloret tenen moltes coses a dir.

PRIMERA CATALANA Grup 2

Horta i Santfeliuenc se situen en un Grup 2 on el grau de dificultat és, com a la resta, notable. Entre els quatre representants d‘Osona es presenta molt fort el Tona -amb regust amarg encara pel no ascens a Tercera-, Vic i, per descomptat, el Manlleu de Manel Sala. Per cert, encara es pregunten què fan en aquest grup i no al primer.

Pel que fa  als 6 representants del Baix Llobregat destaquen no només el descendit conjunt de l’etern Andrés González sinó també altres opcions; a destacar, el novíssim Santboià (encara que només sigui per història), el bloc seriós del Can Vidalet, At. Sant Just, Sant Ildefons i Rubí.

Els de Sant Boi, sota la direcció esportiva de Miguel López, només han mantingut al defensa Dani Martínez.

VEURE MERCAT 1CAT Grup II

Continuen inamovibles 9 banquetes de les 14 (arriben Adam Fontes, Pedro Milla –canvia de casa-, César del Pozo, José Alcaraz i Lluis Padrós).

PRIMERA CATALANA Grup 3

Especial atenció mereix aquest grup de 15 equips perquè, si la competitivitat dels dos anteriors és important, aquí s’eleva a la màxima potència. Molts candidats al triomf final per a només una plaça de glòria i fins a 12 entrenadors nous (12!!).

El Vista Alegre de Jorge Sánchez i El Catllar d’Alex González han estat els equips amb més fitxatges (20 i 19) encara que també es mantenen en aquesta línia de gent nova l’Igualada (18) i el potent At. https://atleticlleida.com/Lleida (16) amb Josep María Turull.

Molt a prop queden, amb 14 nouvinguts, Gavà, Martorell i la fabulosa Rapitenca de la mà de Toni Teixidó

VEURE MERCAT 1CAT Grup III

És absurd parlar de favorits, ja que hi ha moltíssims; des del poder dels 6 equips de Ponent, passant pels 3 de Tarragona, els 4 del Baix Llobregat o els únics equips d’Anoia (Igualada) i Penedès-Garraf (Vilanova) amb un habitual Agus Isabel. 

The post Primera Catalana: 43 aspirants a poc premi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Isaac Becerra, Joan Verdú, Enric Vallès i Àngel Rangel amb els últims quatre grans noms a afegir a la llista de reforços per als equips catalans que s’estrenaran aquest pròxim cap de setmana. Superada la barrera dels 30 anys, l’experiència d’aquests 4 futbolistes animaran molt més les possibilitats de Cerdanyola, L’Hospitalet, Olot i Rapitenca, respectivament.

Cert que més d’un pot dir que la mitjana d’edat s’incrementa a les seves corresponents plantilles, però ningú podrà negar la qualitat i experiència d’aquests quatre grans protagonistes.

BECERRA, ‘MANS’ PER AL CERDANYOLA

‘Porteràs’. Així de senzill, clar i directe. El treball d’Isaac Becerra sota la porteria del Girona 2016 va ser definitiu perquè l’equip de Montilivi lluités fins a l’últim per un ascens a Primera que es va escapar finalment. Les seves mans li van valer el premi Zamora de la Segona divisió i fitxar pel Valladolid.

Als seus 33 anys, aquest badaloní, que va començar a les categories inferiors de Barcelona i Espanyol, va provar fortuna al Panionios (fa 12 anys) i va tornar a lluir al Reial Madrid Castilla. No obstant això, seria Girona qui li llançaria. Valladolid li confirmaria, no va tenir gran fortuna a Tarragona i ve de dues bones temporades al Còrdova. Per tot això, la seva presència en el Cerdanyola pot ser determinant per als vallesans.

VERDÚ, DE LUXE PER A L’HOSPI

Joan Verdú és un altre exemple per a qualsevol xaval que desitgi ser futbolista. S’ha vist a la seva última temporada en el modest Montañesa al costat del seu inseparable Sergio García. Sobra qualsevol presentació per a aquest migcampista de l’Eixample amb inicis a la Penya Anguera i a partir d’aquí tocar la glòria: Barcelona, Espanyol, Depor, Betis, Llevant, Qingdao Huanghai i ‘Monta’.

Amb 38 anys a la seva esquena, es mou com un juvenil encara que amb la saviesa del mestre i ha de conduir l‘Hospi a la 2a RFEF.

VALLÈS, ‘DELICATESSEN’

Aquesta exquisidesa de Verdú es pot aplicar perfectament a Enric Vallès amb només 31 anys i amb les seves últimes sis temporades a la Lliga de Noruega. Els seus inicis a les categories inferiors del Barcelona apuntaven molt alt encara que la fortuna mai ha estat la seva millor companya. Fitxatge de ‘centenari’ per a una UE Olot que coneix a la perfecció.

És l’any del Centenari i no es pot fallar. Hem d’aconseguir l’objectiu, que és guanyar la lliga i licitar. Vull ajudar al fet que l‘Olot faci un joc atractiu”, ha declarat el de Puigreig al seu retorn a casa. Segur que Albert Carbó, el club i l’afició agrairà el seu esforç.

RANGEL, ‘GALÀCTIC’

I, per a coronar la llista de fitxatges, anotin el d’Àngel Rangel a la Rapitenca. Ja apareixia retirat encara que se li ha convençut perquè s’incorpori al ‘equipàs’ que Toni Teixidó vol conduir a la 3a RFEF. Va jugar a la League One (Swansea) –escollit millor lateral dret-, amb Roberto Martínez, i va passar per la Premier. Va penjar les botes (o ‘va desaparèixer’) per a tornar amb honors de crack on va començar.

La seva aportació pot ser determinant al costat de companys com Xavi Jaime, Peke, Ivan Vidal o Jordi Oribe, entre molts.

Llegeixin l’article dels companys de ‘La Mitjana Anglesa’ publicat l’octubre del 2011 perquè val molt la pena.

The post Becerra, Verdú, Vallès i Rangel, luxe per al futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Als seus 26 anys, Jordi Oribe, que frega els 200 partits a Tercera (Morell, Vilafranca, Reus D., Vilafranca i Pobla Mafumet), desitja tornar a ser feliç. Tampoc ho va ser en el seu pas per la Segona B al Prat.

Professor i amb el cap ‘molt ben posat’, aquest migcampista amb passat, present i futur futbolístic arriba a la Rapitenca amb la idea de tornar a enfrontar-se al seu cosí germà, Víctor Oribe (VIlafranca).

“ARRIBA UN MOMENT QUE ET ‘CREMES’ UNA MICA”

El fitxatge de Jordi Oribe per la Rapitenca ens ha sorprès a tots una mica…

Sí, és la veritat, hi ha molta gent que m’ha preguntat per què no segueixo a Tercera i jo els contesto que als meus 26 anys he vist moltes coses. Arriba un moment que et ‘cremes’ una mica, personalment em trobava ‘cremat’ i necessitava un repte per a mi, alguna cosa que em motivés i que em fes agafar noves ganes.

Ara sí que ens preocupa: si ens diu que amb 26 anys se sentia ‘cremat’….

Doncs sí, era així de clar. Vaig tenir l’època del Reus D. on tot anava molt bé i amb un equip que estava a dalt i amb ganes de pujar; després vam estar vuit mesos sense cobrar i va desaparèixer el club. Després vaig ser a la Segona B amb el Prat i no van sortir les coses com esperava, va arribar, a més, la COVID, i vaig acabar a La Pobla.

“AQUEST ESTIU HE PENSAT MOLT”

Exacte: i va arribar La Pobla.

Amb l’objectiu de pujar a Segona B. Quan em van cridar, em van dir que era un projecte ambiciós per a pujar i vaig acceptar i ja se sap. Va arribar la destitució de Beto, al cap de poques setmanes, va entrar Dani Vidal i acabem lluitant per a no baixar. Van ser diversos intents per a pujar a segona B i no vaig gaudir com hagués volgut i per tot això aquest estiu m’ho vaig pensar.

S’ho va pensar i va arribar a la Rapitenca.

Sí, ho vaig pensar, volia pensar-ho tranquil i trobar alguna cosa que, de veritat, em motivés, ja sigui Tercera –la meva primera intenció- o a una altra divisió. Jo treballo com a mestre en una escola i valoro molt el treball, volia combinar-me’l amb el treball perquè a La Pobla no m’ho permetia pels entrenaments. I, especialment, alguna cosa que em motivés per a continuar jugant al futbol, vaig tenir diverses trucades, una de la Rapitenca i em van explicar les seves ganes i el seu projecte ambiciós.

Un projecte ambiciós?

Sí, És gent que desitja fer les coses bé, que em dóna un paper important i això sempre es valora i acabes decidint el que creus que és el millor.

“AQUEST EQUIP TÉ UN GRAN POTENCIAL”

Suposem que li parlaria el gran Toni Teixidó i li convenceria ràpid?

No, van ser el president Fernando i el secretari esportiu, Juanma, però després també em va parlar l’entrenador Teixidó, ens asseiem tots a parlar, ens expliquem les nostres intencions i ja està.

Jordi Oribe està cridat a ser el gran referent d’aquesta Rapitenca encara que s’ha reforçat molt bé.

Crec que no i no ho dic per llevar-me pressió. Portem només dos dies, però hi he pogut veure a Peke, Vadillo, Xavi Jaime o Ivan Vidal igual que els que estaven i he vist un gran potencial. I, especialment, he vist a gent motivada i amb ganes de jugar al futbol

A qualsevol que repassi el seu historial li pot costar assimilar això que accepti baixar una categoria…

Molta gent m’ha preguntat per què faig aquest pas cap avall i sóc molt sincer: no és fàcil fer-ho.

“VENIR A LA RAPITENCA NO ÉS UN PAS ENRERE”

I menys amb només 26 anys..

Sí, però considero que no és un pas enrere, ja que veig el projecte amb ganes i no considero un problema per a mi baixar de categoria. Al final, les categories estan per al que estan i no és un problema de baixar.

Vostè creu que amb totes les reestructuracions que hi ha hagut no s’ha perdut, d’altra banda, molta il·lusió en les inferiors?

Sí, poses moltes categories pel mitjà abans de fer el salt al futbol professional. No obstant això, cada club és un món i jo m’he trobat una Rapitenca amb ganes de tornar a Tercera, amb una infraestructura molt semblant a qualsevol altre Tercera.

No val la pena oblidar que parlem d’un històric del futbol català..

Per això dic, l’única cosa que m’he trobat és gent que desitja fer les coses bé i al final això
s’agraeix.

“TENIR A TEIXIDÓ ES BO PER A TOTS”

Ha tingut molts entrenadors, però ara li toca un luxe com és Teixidó.

Quan em van cridar des de la Rapitenca ja sabia que estava Teixidó, no li coneixia encara que el meu pare, per exemple, va jugar contra ell i coneixia la seva trajectòria com a futbolista i com a tècnic. Això és bo per a tots i per a la gent jove perquè tens a algú que sap molt d’això.

Una curiositat: quants Oribes estan actualment en acció?

Ara mateix el meu cosí Víctor i jo perquè el meu germà i un altre cosí ja el van deixar. Clar, i el meu pare, fa bastant més.

Dius Oribe i sembla que sigueu molts i que porteu molts anys marcant gols..

Clar. El meu pare va començar molt jove al Reus, després va ser al Nàstic, va coincidir amb el meu oncle, després va sortir el meu cosí i jo.

Una reflexió entorn de la Primera Catalana amb rivals més atractius que fins i tot els de Tercera.

“L’AT LLEIDA ÉS UN DELS FAVORITS”

Per això hi ha molta gent, que no coneix les categories, pensa que és baixar de nivell perquè creuen que la Primera catalana som quatre amics i no és així. Pel que he vist, hi ha equips que poden competir perfectament en Tercera. És una Lliga estranya, que comença una mica tard amb aquests tres grups i hi hauran molts candidats que oferiran un bon nivell.

Entre favorits, la Rapitenca, per descomptat, i…

És una pregunta difícil, però pel que m’he informat està l’At. Lleida, el Valls, el Borges, el Mollerussa i les dues sorpreses de sempre.

Qui ho té més complicat vostè amb la Rapitenca o el seu cosí Víctor amb el Vilafranca?

El Vilafranca té també un gran equip i lluitaran per estar a dalt; tant de bo estiguem els dos a dalt.

Imaginem que els hauran felicitat moltes vegades pels gols del seu cosí o a l’inrevés?

Sí, moltes vegades. Tant de bo puguem aconseguir el nostre objectiu els dos.

The post Jordi Oribe: “Necessitava un repte com la Rapitenca” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La històrica Rapitenca aspira a tot als seus 91 anys i entre els seus interessants fitxatges per a aquesta campanya 2021-2022 brilla amb llum pròpia l’arribada de Jordi Oribe des de la Pobla de Mafumet. L’esquerrana reusenc és un reforç estel·lar per al conjunt de Toni Teixidó en el seu desig de tornar a la 3a RFEF després de 7 anys d’absència.

Lluny queda aquell equip que va saber mantenir-se durant dos cursos a Tercera (2012-2013-2014) malgrat totes les dificultats que significa una categoria dura, competitiva i plena d’inconvenients.

JORDI ORIBE, A BRILLAR

L’arriba de Jordi Oribe s’ha convertit en el dotzè fitxatge del conjunt del Montsià i això demostra la seva ambició per a aquest pròxim exercici. Teixidó sap el que s’emporta entre mans, per això ha sabut on buscar i on centralitzar els seus esforços.

Amb 6 anys a Tercera divisió i més de 150 partits, repartits entre Morell, Vilafranca, Reus D. i Pobla, a més dels 11 disputats a Segona B amb el Prat, aquest migcampista esquerrà pot ser clau per als interessos locals.

Amb la presència d’Oribe, a qui cal afegir, entre altres, a Xavi Jaime (Ascó), Marc Vadillo (Sant Ferran), David Silva ‘Peke’ (Acero), Ivan Vidal (Figueres) el grup apunta a ser un dels grans de la categoria. Aquí cal afegir els tres xavals del filial, els juvenils Samper i Salva Bes, i Yatma (La Cava) al costat d’Omar (Jesús i María).

NOVA JUNTA DIRECTIVA

A aquest brillant futur esportiu cal destacar que l’actual junta directiva presidida per Fernando García, només porta oficialment un mes i 13 dies en el càrrec.

Van superar una assemblea còmoda i positiva, van apuntar les nombroses modificacions a realitzar i no van ocultar les seves ambicions malgrat la problemàtica actual que ens envolta a tots.

The post Jordi Oribe vol brillar a la Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Rapitenca aposta per un vell conegut. L’equip blau es reforça amb l’arribada del polivalent defensa Manel Subirats Gasparín, després de la seva experiència a equips de Finlàndia. El futbolista de Sant Carles de la Ràpita, de 34 anys, jugarà a les ordres de Ramon Sancho al conjunt que milita al subgrup A de Primera Catalana 2, on el mercat segueix obert.

Fins ara, Subirats jugava al IF Gnistan, un club de la Ykkonen, com és coneguda la Segona Divisió finlandesa. Juga de lateral dret, tot i que també pot actuar com a central dretà o bé com a mig centre, tal com ha demostrat a la seva llarga experiència.

DOBLE ASCENS

El futbolista rapitenc torna a casa, ja que va ser a la Rapitenca on va debutar encara en edat juvenil, la temporada 2003-2004. Abans, havia passat pels planters del Villarreal i del mateix conjunt del Montsià. Amb la samarreta blava, Manel Subirats va viure un doble ascens. Aquella campanya del debut, de l’antiga Preferent fins a Primera Catalana. I a la següent, amb Xavi Cid i Isaac Fernández a la banqueta, l’històrica fita de la Tercera Divisió.

Manel va seguir durant dues campanyes més a la Rapitenca i a la 2007-2008 es va incorporar a l’Amposta, on va viure un altre ascens a Tercera. Després d’un fugaç pas pel conquense amb retorn al club ampostí, va tornar a Sant Carles a la campanya 2009-2010, on va viure l’altra cara de la moneda, el descens a Primera Catalana.

EXPERIÈNCIA ‘CAT UEFA’

A la temporada 2010-2011 tornava a vestir el blanc-i-negre del CF Amposta  a Tercera Divisió, en una etapa que va durar dues campanyes i durant la qual va ser cridat a la selecció catalana amateur que dirigia Miguel López, per disputar la Copa Regions UEFA. Després, va tornar al futbol valencià, passant pel Vinaròs i per la UE Gandia, a la Preferent. Va ser el darrer pas abans d’iniciar el seu periple estranger.

I és que Manel Subirats va arribar a Finlàndia als 30 anys. El seu primer club va ser el FC Legirus Inter, a les ordres de Pepe Murcia. L’abril del 2017 va passar al FC KTP, on va estar dues campanyes, fins que a l’estiu del 2019 va tornar a Espanya per jugar una temporada al Formentera a Tercera Divisió on, per cert, va coincidir amb l’actual defensa del Prat John Neeskens.

MANEL SUBIRATS, EL FINLANDÈS

Aquest estiu, el lateral va tornar a Finlàndia per incorporar-se a l’IF Gnistan però ara accepta el repte de tornar al club on va debutar, la UE Rapitenca, per ajudar als de Ramon Sancho tan bon punt torni l’activitat, ja que la Lliga de Primera Catalana resta aturada des de la segona jornada, que es va disputar el cap de setmana del 10 i 11 d’octubre.

Cal recordar que la Rapitenca ha signat dos empats als dos primers partits del campionat i ocupa la setena plaça del subgrup A. L’equip ‘trikitri’ va pujar des de Segona Catalana a la campanya aturada al mes de març a causa de la pandèmia del coronavirus. Ara, amb el reforç de Manel Subirats, apuntala la seva defensa.

The post Manel Subirats, roda el món i torna a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha una dita catalana que pot resumir aquest article: no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat. L’anècdota que us expliquem s’ha produït a terres ebrenques i de ben segur que no serà l’única d’aquest caire que es viurà als pròxims mesos al mercat del futbol català. Un futbolista que s’havia compromès per continuar amb el seu equip –fet públic- canvia d’opinió i desfà l’acord per canviar d’aires.

Els tres protagonistes d’aquesta història són Rapitenca, Ferran Roig i Tortosa. L’equip de Sant Carles de la Ràpita va pujar a Primera Catalana com a un dels millors segons de la Segona Catalana, malgrat empatar a 46 punts amb el Tortosa, però fent valer la diferència de gols. El club va començar a definir la plantilla 2020-2021, que seguirà a les ordres de Ramon Sancho.

I una de les primeres renovacions va ser la d’un futbolista que la mateixa Rapitenca definia com “una de les peces clau del mig camp”. Havia de ser la segona temporada de la segona etapa al club blau de Ferran Roig, després del seu retorn a l’estiu del 2019 provinent de La Cava. El 25 de maig ho feien públic a les seves xarxes socials.

Ferran Roig, una de les peces clau del mig del camp d’enguany, renova amb el primer equip i, per segon any en aquesta nova etapa, seguirà vestint la camiseta de la UERapitenca #Trikitrí pic.twitter.com/xvDopMV4kx

— UE Rapitenca (@uerapitenc) May 25, 2020

Però en onze dies, tot va canviar. El futur de Ferran no continuaria a La Devesa, malgrat l’interès del club i l’acord tancat. En un curt però clar tweet, la Rapitenca informava de la marxa del jugador “de mutu acord”.

[COMUNICAT] Finalment, i després de mutu acord entre club i jugador, Ferran Roig no acabarà renovant amb el primer equip del club

— UE Rapitenca (@uerapitenc) June 5, 2020

No van passar ni 24 hores quan es va desvetllar el motiu de la marxa. Ferran Roig passa a ser jugador del Tortosa. Un reforç important per a un club que es va quedar a les portes del retorn a la Primera Catalana. Així ho anunciaven els de la capital del Baix Ebre.

Ferran Roig és un mitja punta amb molt bona arribada, a més ďun bon llençador de faltes i penals, jugador tècnic i de bon tracte de pilota.
Ferran arriba procedent de la UE Rapitenca i defensarà la nostra samarreta la propera temporada.
BENVINGUT FERRAN! ⚪#2cat #Futbolcat pic.twitter.com/99jF6bbgmA

— CD Tortosa (@cdtortosa) June 6, 2020

És una anècdota de les moltes que passaran fins que comenci a rodar oficialment la pilota. De renovat confirmat a baixa inesperada, però ja ho deia Vujadin Boskov, futbol és futbol…

The post Ferran Roig: Renovació, adéu… i hola, Tortosa appeared first on FutbolCatalunya.com.

El rotund KO sofert aquest passat diumenge a la Devesa (0-4) per la Rapitenca va portar amb si la dimissió del seu tècnic, Guillermo Camarero. Després d’haver acumulat 5 victòries, 5 empats i 11 derrotes i quedar igualat amb el Sant Ildefons en la zona vermella de la classificació, els locals necessitaven un revulsiu i, com sempre, s’intenta que es produeixi a partir de l’adéu de l’entrenador.

Aquest pròxim diumenge hi haurà estrena a casa enfront de l’Andorra de Piqué

Camarero és el novè que cau d’una banqueta en aquest grup II de Primera Catalana, una xifra sempre a l’alça i amb tota la segona volta per davant. La meitat dels entrenadors que van començar la temporada 2018-2019 ja han estat substituïts i Camarero ha estat l’últim. El seu relleu és un nouvingut al futbol català: Gregorio Ocaña ‘Yoyo’ i posseeix molta experiència en diferents equips de la Tercera Divisió com Quintanar, Albacete B, O. Xàtiva, Alzira, Almansa o Guadalajara.

“La duresa del futbol”

Yoyo ja ha posat amb el seu nou president Hernan Subirats qui va tenir paraules d’elogi per al seu ja extècnic. “La duresa del futbol ve quan encara estàs encaixant el cop de la sortida d’un gran entrenador i et toca buscar el relleu perquè el diumenge següent torna a haver partit”, va declarar el màxim dirigent del club del Montsià. No obstant això calia buscar un revulsiu ja que “solament li va faltar treure els punts per poder estar en una zona més tranquil·la a la classificació”

The post ‘Yoyo’ s’estrenarà amb la Rapitenca davant l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @CarolaUgri

Onzena jornada que començava amb la notícia de la destitució, el passat divendres, de Germán Inglés, fins ara entrenador de la Rapitenca. Aquest mateix diumenge, el club ebrenc anunciava el nom del seu substitut: un clàssic de la zona, com és Isaac Fernández.

Pel que fa a la jornada pròpiament dita, destaquen les victòries del líder i de, gairebé, tots els seus perseguidors i, sobretot, la derrota de l’Alpicat que posa fi a la seva condició d’únic equip invicte de la categoria.

Els alpicatins van viatjar fins a Terrassa per veure’s les cares amb un San Cristóbal a la recerca de la seva quarta victòria consecutiva. Els locals van sortir forts i al minut 5 ja van disposar de la seva primera ocasió que Crisos va enviar a córner. A continuació, Kevin no va fallar engaltant un xut que es va colar a la porteria. Els egarencs van marcar el segon poc abans de la mitja hora gràcies al gol d’Aitor. Amb el 2-0 es va arribar al descans.

A la represa, el Centre Parroquial va fer patir de valent al seu rival. Eduard al minut 56 va sentenciar el matx fent el tercer. Els lleidatans ho van intentar però el partit ja estava dat i beneït. Mentre que els de Mena sumen la seva primera derrota, els de Ballabriga segueixen segons a l’estela del líder.

Cop d’autoritat

Un líder que va tornar a guanyar i golejar després de dos empats seguits. Aquesta vegada la víctima va ser un Andorra que va arribar al Guinardó en precàries condicions a causa del virus FIFA, els jugadors tocats i els sancionats. En una primera part marcada per la igualtat, Alabau va marcar un autèntic golàs des de 35 metres que va desequilibrar el matx. Els andorrans no van perdre la cara a l’encontre, no obstant això, l’expulsió de Font per doble amonestació al minut 37 va deixar molt tocat al conjunt del Principat.

Als segons 45 minuts, el Martinenc no va tenir compassió. De nou Alabau, ara des del mig del camp al minut 52 i Roland al minut 66 van tancar la golejada. La mala sort es va acarnissar amb els tricolors amb les lesions d’Aláez i Betriu. Un nou contratemps per Marc Castellsagué.

Aguantant el ritme del líder

Si el líder no afluixa, tampoc ho fan la majoria dels seus immediats perseguidors. Viladecans, Sants i Borges Blanques continuen sumant per no perdre de vista al Martinenc.

El Viladecans, tot i el 2-0, va patir més de l’esperat davant d’un Valls que continua sense conèixer la victòria. Els espectadors que es van desplaçar fins al Municipal van presenciar com els seus van sortir a per totes, intentant tenir la pilota i moure-la, mentre que els visitants no arribaven amb gaire perill. Mario Cantí al minut 28 va obrir la llauna després d’una errada defensiva. Un gol polèmic, ja que els jugadors vallencs van reclamar que no havia entrat. El gol va canviar el matx. Els locals van passar a defensar el resultat. Per la seva banda, els de l’Alt Camp van començar a buscar amb més intensitat l’empat.

Mateix guió a la segona meitat. Els de Pallarés van seguir intentant-ho però sense gaire sort i van veure com els anul·laven un gol al minut 73. Amb el seu rival avocat a l’atac, els barcelonins van aprofitar els espais i una jugada per banda la va rematar Roger al minut 83 per sentenciar el partit. Un encontre molt seriós dels tarragonins que no va tenir la recompensa dels 3 primers punts.

Uns punts que si es va emportar el Sants gràcies al seu triomf per la mínima davant el Sant Ildefons. Els barcelonins van quallar un molt bon encontre a L’Energia, dominant i mostrant-se molt incisius durant els 90 minuts. El gol del triomf el va fer Chicho al minut 5. Tot i que els locals van gaudir d’ocasions clares per ampliar el marcador com la de Gala al 35 o el remat de Guillermo al 87, el resultat ja no es va moure. L’entrenador local, Tito Lossio, va haver d’abandonar la banqueta en veure la vermella directa.

Dos punts per sota de Viladecans i Sants trobem a unes Borges Blanques que es va apuntar la seva segona victòria consecutiva en vèncer per 3-1 al Vista Alegre. Dos gols d’Aitor Serrano, un al minut 17 i l’altre al 68, decantaven l’encontre cap al costat lleidatà. Tanmateix, Peralta va retallar diferències, posant l’ai al cor a la parròquia local. La tranquil·litat va tornar amb el gol de Torné al minut 83 que va donar els tres punts als de Roca. Cal destacar el debut del porter visitant Gallardo.

Domini local, victòria visitant

Triomfs, però per allunyar-se de la zona perillosa, van aconseguir Rapitenca i Balaguer. Dos partits i dues victòries a domicili.

Els primers van guanyar a Almacelles en un partit protagonitzat pel vent i on la sort no va estar, precisament, de part dels locals. L’EFAC va veure com Ciru es va lesionar a l’escalfament i el seu substitut, Hortal ho feia a la mitja part. No serien els únics, el porter Jordi Chiné va haver de deixar el seu lloc a Pau Mora (debutava aquesta temporada) també per lesió.

Pel que fa al matx, els visitants va saber aguantar el domini i les embranzides lleidatanes, colpejant en el moment oportú. Sergi José al minut 49 va marcar el 0-1 que seria definitiu. El gol no va fer defallir als almacellencs que van continuar assetjant la porteria ebrenca, encara que sense fortuna. Un triomf que col·loca a la Rapitenca a la part mitja de la taula, a l’espera que Isaac Fernández comenci a treballar.

Mateix resultat es va produir entre l’ Igualada i el Balaguer. El partit es va disputar a Les Comes donat que les obres que s’estan portant a terme al Municipal de la capital de La Noguera encara no han finalitzat.

Un solitari gol d’Adri (va abandonar el terreny de joc després de veure la segona groga al 90) just abans d’arribar al descans va donar la victòria als visitants en un encontre on l’àrbitre va ser decisiu i no va deixar gens contents als igualadins, els quals van reclamar, entre d’altres, un clar penal en aturar un jugador rival la pilota sota la línia de gol. Els de Dani Gimeno, qui va ser expulsat amb vermella directa al minut 53, van dominar el partit, tanmateix no va ser suficient.

Els balaguerins van aprofitar les seves opcions per sumar tres punts que els fan pujar fins a la novena plaça.

Derbi d’urgències

Si aquest cap de setmana hi havia un duel directe, aquest va ser el derbi tarragoní entre Vila-seca i Tortosa. Dos conjunts amb molts problemes, separats per un sol punt i enfonsats a la zona de descens. Un partit vital per a tots dos i on sumar els tres punts era una necessitat.

Sembla que, el recentment arribat a la banqueta tortosina, Nacho Pérez ha portat aires nous i, almenys, ha pogut frenar la sangria de gols que afectava el conjunt ebrenc.

L’encontre va finalitzar amb empat a 1. Els dos gols van tenir lloc a la primera meitat. Daniel va avançar als visitants al minut 15. Valerio al 36 va igualar el partit pels d’Edu Franco.

En el matx que va obrir la jornada, Unificació Bellvitge i Lleida Esportiu B es van enfrontar a la Feixa Llarga. Tots dos van protagonitzar un partidàs, intens i on la Uni va estar a punt de sumar la seva primera victòria de la temporada. Va ser un partit molt igualat durant els 90 minuts. La primera ocasió va ser pels lleidatans al minut 12 quan Peco va fallar una pena màxima.

A la segona meitat, el guió va ser el mateix amb intensitat i ocasions per part dels dos. Mesu al minut 60 va caçar un rebot a l’àrea per posar per davant als barcelonins. El gol no va desmotivar al filial que ho va intentar, sobretot per bandes on trobaven espais. I així, van arribar els gols. Dues rematades de cap, una d’Enric Bosch al 75 i l’altra de Soldevila al 83 en anticipar-se a la defensa van capgirar el marcador.

The post L’Alpicat deixa orfe d’invictes la Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La Rapitenca s’ha convertit en el primer líder del grup 2 després de guanyar el diumenge al Vista Alegre per un contundent 3-0. El municipal de La Devesa va poder presenciar com el seu equip no tan sols aconseguia un marcador ampli, sinó que va veure un conjunt sòlid que va guanyar de manera molt convincent. Àlex Fores al minut 33, Jack Cid al 77 i Nacho al 79 van ser els golejadors. El projecte de Germán Inglés no han pogut començar millor, vencent i convencent.

Un altre equip que va deixar unes grans sensacions va ser el Sant Ildefons, que tot i l’empat contra el Vila-seca, va dominar la primera meitat i s’hagués pogut emportar la victòria del Municipal de Vila-seca. Els visitants només van tardar 5 minuts a avançar-se al marcador mitjançant Alan, qui rematava al fons de la xarxa un córner. Els locals es van sobreposar al gol i al minut 26 van gaudir d’una gran oportunitat que no van saber aprofitar en fallar un penal. Qui no va fallar va ser Saddik quan faltava un minut pel descans va posar l’1 a 1 al lluminós. La segona meitat va ser més oberta i amb oportunitats per tots dos. Al 77 els de Cornellà es van poder avançar, no obstant l’àrbitre va anul·lar el gol per fora de joc. Quan tot semblava que acabaria amb empat a 1, Sergio al 90 va tornar a avançar als del Baix Llobregat i a la jugada posterior, Domínguez va aconseguir el gol de l’empat final pels homes d’Edu Franco.

CARA I CREU

Després de quedar-se a les portes de l’ascens la temporada passada, el Santboià està gairebé obligat a pujar en aquesta nova campanya que acaba de començar i el seu inici no ha estat gens dolent. Els de Juan Camilo Vázquez van obrir la jornada desplaçant-se fins a Lleida per enfrontar-se al Lleida Esportiu al Municipal Gardeny. Els locals van dominar i van tenir el control en gran part de les fases de l’encontre, no obstant als visitants els hi va bastar amb la gran qualitat que posseeixen els homes de dalt. D’aquesta manera Buba va marcar el 0-1 al minut 12 després d’aprofitar un refús a dins de l’àrea. El filial blau ho va intentar però la pilota es va estavellar contra el pal. Reacció que es va quedar en no res quan Iván Romano va posar el 0-2 final just iniciar-se el segon temps. Una victòria per començar el somni.

Bon inici també per un Balaguer que voldrà estar lluitant per les places de dalt de la classificació i que és un dels ferms candidats per l’ascens. No ho tenien gens fàcils els homes de Jordi Cortés que van viatjar fins a Igualada per veure’s les cares amb l’equip igualadí. Els visitants es van imposar amb un solitari gol d’Asier Eizaguirre al minut 62 i d’aquesta manera es van emportar els tres punts del Municipal de Les Comes, un dels camps més complicats de la categoria.

Si Santboià i Balaguer són la cara dels equips, a priori favorits de la categoria, la creu la trobem en el Vilanova. El nou projecte de Joan Anton Pallarès, amb una renovació gairebé total de la plantilla, va arrencar amb derrota per la mínima al camp del Viladecans. Els visitants van aguantar l’empat a 0 inicial fins al minut 88 quan Alberto Triguero va fer l’únic gol que pujaria al marcador. Paciència és la consigna que hauran de seguir els aficionats del Garraf.

ELS ‘NOUS’ SORPRENEN

La sorpresa de la jornada la va donar, sense cap mena de dubte, l’EFAC Almacelles en vèncer per 1-0 al Jesús i Maria, un dels equips revelació de la passada temporada. Els seguidors que es van apropar al Municipal d’Almacelles van veure com Enric Bosch feia el gol de la victòria al minut 69, gol que al final suposaria els primers 3 punts a la categoria pel conjunt lleidatà. Gran començament per un equip recentment ascendit.

Qui va estar a punt donar també una gran sorpresa va ser l’Alpicat que va fer suar de valent al Suburense. El Municipal d’Aiguadolç va veure com el seu equip havia de lluitar fins al final perquè els punts es quedessin a casa. Encontre mogut, intens i sobretot amb gols, com reflexa el 3-2 final. Els visitants es van avançar per dos cops al marcador, primer Iván Romero al 13 i després Xavier Gomá al 44, posaven el 0-2 amb el qual s’arribava al descans. No va ser fins al minut 70 quan Marcè va reduir diferències i un minut més tard, Geri va fer l’empat a 2. Amb els nervis a flor de pell, Pascua al minut 87 va marcar el tercer gol pels de Josu Julián, que permetia que els tres punts es quedessin a Sitges.

DUEL D’ASCENDITS I DESCENDITS

Aquesta primera jornada també ens va deixar dos duels molt interessants entre els dos equips descendits i dos dels equips que van aconseguir l’ascens la temporada passada.

Rubí i Morell es van citar al Municipal de Can Rosés en el seu primer encontre després de baixar de categoria. Va ser un partit amb moltes imprecisions i poc control per part dels dos conjunts, sobretot en els primers 45 minuts. Tot i que els locals van tenir algunes ocasions la poca punteria de cara a gol els va impedir emportar-se els tres primers punts. Pel que fa als homes d’Angoy es va veure que continuen amb la mateixa filosofia de l’any passat, de control de pilota i toc. 0-0 final i repartiment de punts per dos equips que voldran tornar a Tercera com més aviat millor.

The post Primera Catalana 2: Rapitenca, vèncer i convèncer appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dels 36 clubs que componen els dos grups de Primera Divisió Catalana, 12 estan pendents de les matemàtiques per conèixer el seu futur. Alegria, angoixa i decepció són els sentiments que els implicats en aquesta lluita viuran poc després de les 13.45 h. D’aquest diumenge, quan la pilota deixi de rodar.

Les dues places d’ascens directe i les dues de promoció d’ascens, una de descens directe i dues més de descens no compensat es posen en joc, amb equips que depenen d’ells mateixos i d’altres que hauran d’estar pendents de trucades, xarxes socials i altres mitjans de comunicació per tal de saber la seva sort. Analitzem totes les opcions.

Dos favorits que no es poden confiar

No hi ha res decidit a la zona alta, tot i que sí que hi ha favorits. Al grup 1, on hi ha hagut una lluita intensa al llarg de la temporada, el Vilassar té moltes opcions d’assolir la primera posició. Els de Manel Moya la poden obtenir fins i tot perdent al camp del Sants, sempre que l’Horta no guanyés el seu partit. En tot cas, tindrien assegurada la promoció contra el segon de l’altre grup.

L’Horta és qui té més números per jugar aquesta promoció. Guanyant el Mataró la té assegurada –o bé l’ascens directe, en cas de KO del Vilassar-. Si empata, la jugaria sempre que La Jonquera no guanyés L’Escala. I en cas de derrota contra el Mataró, es quedaria sense promocionar si La Jonquera guanya i també si ho fa el Sants, contra qui té perduda la diferència particular de gols.

Les opcions són més reduïdes per La Jonquera i Sants. En els fronterers, implica guanyar i esperar que L’Horta no ho faci. Pels de Tito Lossio seria un miracle. Han de guanyar el Vilassar i esperar una derrota de l’Horta i que La Jonquera ensopegui contra L’Escala.

Al grup 2, l’ascens directe és cosa de dos, tot i que hi ha un tercer convidat que es juga algunes opcions de promoció. Castelldefels i Santboià són els aspirants a pujar directament. Als de la Riera dels Canyars li val igualar o millorar el que facin els de Juan Camilo Vázquez a Igualada. Si no ho fan, almenys tindrien assegurada la promoció.

I el Santboià també sap que ha d’esperar un ‘favor’ de l’Amposta per assolir el títol i el passaport a Tercera. Ha de guanyar –o empatar- i esperar. Però alerta: no té assegurada la promoció en cas de derrota a Les Comes, ja que si el Vilanova guanya al camp de la Rapitenca, els del Garraf optarien a l’ascens assolint la segona posició.

El drama, a la cua del grup 1

Amb L’Escala, Abadessenc i Molletense (grup 1) i Terrassa 1906, Amposta, Reddis, Torredembarra i El Catllar (grup 2) com a nous equips de Segona Catalana, poca cosa queda per decidir a la zona baixa. Només un lloc de descens directe al grup 1 i dos llocs de descens no compensat… que podrien ser només un (el catorzè del grup 1) si el Prat assoleix l’ascens a Segona B aquest diumenge a Tajonar contra Osasuna Promesas (3-1 a l’anada).

La lluita aferrissada queda pel grup 1, amb Girona B, Mataró i Lloret com a protagonistes i un duel directe entre el filial gironí i els selvatans. El Mataró, per la seva banda, haurà e patir al Feliu i Codina contra un Horta que s’està jugant l’ascens.

En aquest  cas, el Girona B és qui ho té millor. Només una derrota contra el Lloret, combinada amb un triomf del Mataró, el condemnaria al descens ocupant la quinzena posició. El Mataró necessita guanyar i que el Girona B ensopegui per almenys assolir la tretzena plaça. I al Lloret d’Edu Urdiales només li val guanyar i que el Mataró no ho faci.

La tretzena posició seria de descens no compensat pel tretzè dels dos grups amb pitjor puntuació final. És per això que Rapitenca i Viladecans se la juguen al grup 2. De fet, les opcions són clares. El Viladecans necessita guanyar i que la Rapitenca perdi contra el Vilanova.

Aquesta seria l’única opció que faria perillar els ebrencs, però tot dependria de la diferència general de gols comparada amb el Girona B, ja que tots dos empatarien a 44 punts en cas de triomf del filial. La Rapitenca té ara (+5) i seria més baixa per la derrota, mentre que el Girona B està amb (0) i la milloraria per l’hipotètic triomf. Però en qualsevol cas, l’ascens del Prat acabaria amb aquest patiment.

Aquí teniu totes les combinacions. Poca cosa a decidir però molta emoció. Ens espera una darrera jornada vibrant.

The post Totes les opcions de la darrera jornada a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

És fàcil pensar que quan equip es queda amb nou jugadors i amb molt de temps per davant, la seva sort no ha de ser guanyar un partit. Però el Sants es va voler carregar aquesta lògica sorprenent al Martinenc. Com s’explica? Difícil. Coratge, empenta, decisió, inspiració… o desaparició del rival. Detalls que demostren que això no és una ciència ni de bon tros.

L’energia positiva del Carrer Energia va quedar personalitzada en Sergio Navarro, un ‘killer’ dels d’abans, l’hereu de Manolo Castillo. Assistència al primer gol, marcat per Peke, i culminació dels tres següents. El darrer, de penalti comès per Casillas al 83’ i que va fer que Ainara Acevedo mostrés al jugador del Martinenc la mateixa vermella que van veure els santsencs Gala (54’) i Arbulu (59’). Tres punts pel Sants de Tito Lossio, intractable per ara a casa, i moments de reflexió a un Martinenc on a Vacas se li gira feina. Tres jornades sense guanyar i 1 punt de 9 possibles.

El Sants ja ha arribat als 10 punts, com també ho ha fet el Vic gràcies a l’encert des dels onze metres d’un altre dels ‘Pekes’ del grup, Gerard Verdaguer. 1-0 contra el Mataró al partit televisat de la jornada. I per sobre dels dos de ‘10’ queda un Horta que ja sap guanyar al Feliu i Codina. Després de dos empats, els de Xavi Molist han vençut l’Abadessenc amb un gol de Miguelito als darrers minuts. Els blancs són líders en solitari, tot i que l’Avià els té a la mà. Els d’Oliver Ballabriga sumen nou punts després del triomf de dissabte contra el cuer de la categoria, la Molletense, però no s’ha d’oblidar que tenen pendents els 17 darrers minuts del partit contra el Manresa, suspès per la climatologia, que dominaven 1-0.

Per la seva banda, el Mollet segueix invicte i puja a 283 minuts els que porta Pol Flores sense encaixar un gol, però no va passar del 0-0 contra L’Escala al Germans Gonzalvo. Sempe és millor sumar de tres en tres, com el Tona a Fontajau contra el Girona B. 0-2 pels osonencs, el mateix resultat que es va veure al Nou Congost. Era jornada de debuts. Enric Vallès (titular) i Gerard Bordas (suplent) s’estrenaven al Manresa, però els de Dani Andreu van veure com l’Andorra aconseguia la seva primera victòria de la temporada.

No va debutar Mateo Rodríguez al Lloret, però els selvatans van arrencar un punt del Xevi Ramon. Podrien haver estat els tres després del gol de Bader, però Pompido va igualar pel Vilassar. I on no va haver-hi gols va ser a Les Forques. La Jonquera i Farners no van veure porta a la jornada en què el rei del gol va ser Sergio Navarro amb el seu triplet.

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 1

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 1

EL TERRASSA 1906, COM UN COET

I al grup segon, nou líder en solitari. El Terrassa 1906, el filial egarenc hereu de la Peña San Pedro, arriba a una primera posició on des de fa dues jornades ‘vivia’ el Balaguer, però els de La Noguera l’han cedit sense conèixer encara la derrota, ja que han empatat a Les Comes contra l’Igualada (0-0). L’equip de José Luis Duque ha tingut prou amb un gol de Lucas Palma per a signar la seva quarta victòria consecutiva, aquesta vegada al camp d’un altre equip que va pujar la temporada passada, el Vila-seca.

A poca distància hi ha el Santboià, encara invicte, com el Balaguer. Després d’empatar al partit ajornat que es va recuperar dijous passat contra el Castelldefels, els de Juan Camilo Vázquez no han tingut pietat del Reddis. 4-0 incontestable davant un conjunt reusenc que no millora ni dues jornades després del canvi d’entrenador. Miquel Aguza tindrà força feina per canviar la dinàmica del conjunt de Mas Tallapedra, tot i que el partit d’aquest diumenge, contra els ‘diables vermells’ de la Ronda Sant Ramon, no era el més indicat per a iniciar la reacció, com s’ha pogut veure.

L’altra golejada de la jornada s’ha viscut a Amposta, amb un 0-5. L’equip local s’ha vist superat per un Sant Ildefons que no marcava cinc gols com a visitant des del 21 d’abril de 2013, encara a Segona Catalana i al camp del Vallirana (1-5). Segona victòria seguida dels de Javi Gómez, malgrat que la igualtat després de només cinc jornades de Lliga no els permet relaxar-se. Un altre festival de gols, però més repartit, ha estat el 3-3 que han protagonitzat El Catllar i Jesús i Maria. Els locals sumen la seva tercera setmana seguida sense guanyar, tot i que ho han tingut a la mà però els ebrencs els han igualat dos cops.

Les remuntades de la jornada s’han viscut a Els Canyars i Aiguadolç. Al migdia d’aquest diumenge, el Vilanova ha vist com el Castelldefels aixecava el gol inicial de Carlos Contreras, amb dianes de Jairo Conesa i Uri Fernández. I a la tarda, la mateixa història a Sitges. El Viladecans s’avançava gràcies a Miguel, però Adrià Creixell –per partida doble- i Dídac van tancar la ratxa de dues derrotes seguides del Suburense.

Qui no sap com guanyar és el Torredembarra. Un punt dels quinze disputats és el balanç de l’equip d’Issac Fernández, que va perdre 2-0 a La Devesa contra la Rapitenca, en un partit en què van acabar jugan 9 contra 9. Xavi Marqués i Moha van ser expulsats al quadre ebrenc i el debutant Unai Barceló i Manu Sosa, als torrencs. I respira el Lleida Esportiu B a costa de l’equip que sempre marca i sempre encaixa, el Vista Alegre. Per no perdre la tradició dels de Castelldefels, 3-1 encaixat a Torrefarrera, malgrat arribar al descans amb empat a un gol. Noel i Peralta han donat una victòria als de Gerard Albaladejo, que havien perdut els dos primers partits com a locals. Però ja se sap, no hi ha res que sigui etern a la Terra…

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 2

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 2

The post El Sants o com golejar amb dos jugadors menys appeared first on FutbolCatalunya.com.

És una història curiosa però que no deixa de ser una més de les que es viuen a les categories més modestes. La UE Rapitenca ha anunciat aquest dimarts mitjançant les xarxes socials la incorporació del davanter Mohamed Reda Benkiran Khoyya, conegut futbolísticament pel renom de Moha, qui fins ara jugava al CD Tortosa, del grup sisè de la Segona Catalana. Un reforç per a l’equip de Delfí Ferreres de cara al tram final de la temporada, amb el conjunt de Sant Carles de la Ràpita a mitja taula.

Moha es presenta al club rapitenc amb la baixa sota el braç, tot i que el Tortosa no tenia cap mena d’intenció de desfer-se del seu davanter. I un cop conegut el seu destí, l’enuig al club tortosí és evident, ja que, com reflecteix al seu web oficial, se sent “enganyat” pel futbolista. Aquest dilluns, l’entitat informava que aquest jugador i Marc Gisbert marxaven de l’entitat. En el cas de Gisbert, com a conseqüència d’una lesió de llarga durada.

Però Moha, segons la versió del club on militava fins ara, va demanar la baixa federativa “al·legant que volia deixar la pràctica del futbol”. Dit d’una altra manera, el davanter va voler amagar al seu club de formació el motiu real de la seva decisió de deixar l’entitat, ja que en només 24 hores va passar de la ‘retirada’ a ser confirmat com a reforç de la Rapitenca.

Tot i que des del Tortosa deixen clares les “bones relacions” amb l’equip de Sant Carles de la Ràpita, el que més ha molestat els dirigents tortosins han estat “les maneres demostrades pel jugador” en el que consideren un engany per part d’un futbolista a qui, per cert, el mateix club va homenatjar fa tres setmanes quan va disputar el seu partit 100.

Moha, qui el pròxim 17 de juliol farà 22 anys, vivia la cinquena temporada al primer equip, on va debutar en partit oficial el 17 d’abril del 2011, en un Tortosa-Guíxols de Primera Catalana, substituint Sergi Ventura al minut 85. Ara seguirà la seva carrera a la Rapitenca, malgrat que al seu club de formació la seva sortida no ha agradat gens ni mica… per les formes.

The post Moha, de la ‘retirada’… a fitxar per la Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.