Des de la posició privilegiada que dona poder veure futbol sense passions ni lligams a cap club, veig amb sorpresa i indignació que qui ens representa a tots els equips, són notícia per tot menys per organitzar competicions.

Justament aquesta seria la seva finalitat, però està molt lluny de la realitat. Tots hem assumit com una cosa normal que el futbol professional fa molt temps que va deixar de ser un passatemps per a ser un negoci lucratiu.

El problema és quan veiem que el futbol modest, el nostre futbol, segueix el mateix camí. Està format per nombrosos clubs que cada vegada tenen més jugadors amb el que això repercuteix a nivell de moviment de diners.

FEDERACIONS ‘TOCADES DE MORT’

Per desgràcia com sempre passa en la vida ‘poderoso caballero es Don dinero’ i tot això porta a molts interessos i molta gent vulgui entrar a la Federació. Unes federacions que, no sols en l’àmbit autonòmic sinó també nacional, semblen ‘tocades de mort’; només es mantenen perquè necessitem a algú que organitzi les competicions, però correm un gran risc.

Si continuem amb el mateix rumb, podem acabar en mans d’interessos totalment privats com la Kings League, cosa que seria la total desaparició del nostre futbol modest.

UN FUTBOL CATALÀ DIVIDIT

Davant unes perspectives tan negres, ningú fa res. El que es veu és una RFEF, amb un president dimitit i una FCF, amb molts problemes i divisions (massa). Després de dues votacions estem igual, sense unitat: una candidatura continuista (sembla que hi ha algun petit canvi, benvingut sigui), una altra, que era la favorita, no la van deixar presentar i una amb mínima representació. Finalment, altra que no acaba d’acceptar els resultats sortits de les urnes. Mal futur té el futbol català sense unitat.

MÉS REPRESENTACIÓ FEMENINA

Últimament estem veient petits aires de canvi, tot viatge comença amb un primer pas. Canvis que ens portin a la Federació que els clubs necessiten, al servei d’ells, no a l’inrevés. Amb directius que no estiguin en cap club, amb més dones dins de la directiva però no per quotes sinó per a deixar-les treballar i aportar.

En resum: una federació on ens sentim representats tots.

PER: RAMON ANDREU, EXPRESIDENT FC SANTBOIÀ

The post Cap a on va el nostre futbol català? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ja han passat 180 dies des de aquell 28 de març, últim dia com a president del F.C.Santboià. Temps suficient per tirar la vista darrera i reflexionar en fred. Deixar la presidència de un club, encara que sigui modest com el Santboià, provoca un gran canvi en la vida personal i laboral de les persones.

ANDREU: “GUANYES MOLT DE TEMPS”

Et treus de sobre responsabilitats, preocupacions, mals de cap, i sobre tot guanyes molt de temps per dedicar als teus i a la feina. Sembla que no, però son moltes hores robades, sobre tot a la família. Hores que no tornaran. El pitjor de tot? arrivar a casa al vespre i trobar a la meva filla dormint, 11 anys i encara em feia mal cada cop que pasava.

Seria bo fer un exercici col.lectiu on tothom en algun moment de la seva vida participes en la gestió de una entitat modesta sense ànim de lucre. En un país on es fàcil criticar al del costat, es veuria tot el que comporta gestionar una entitat.

A part del temps, que això ja ho saps des de el minut 1, no sabem la responsabilitat que portem sobre. Si ens paréssim a pensar-ho, segurament més d’un no hauria entrat.

Però ara ve la part positiva. Quina és? La gent que et permet conèixer. Tanta i tanta gent. Hi ha gent que actua de mala fe, a fer mal sense importar-li el club ni les persones, però a aquests el temps els fica al seu lloc. Em quedo amb la resta, tanta gent que està sempre.

“ARA VEIG EL FUTBOL DE MANERA DIFERENT”

Companys de junta que mai s’aparten, jugadors, entrenadors i personal de futbol base que donen molt més del que seria normal, treballadors del club que fan molt més del que els hi tocaria, a nivell institucional et trobes amb gent que veus que s’impliquen i sempre hi son, encara que sigui per anar a fer un cafè i dir-te “no puc fer res” però hi es.

En fi, gent gràcies a la qual ha valgut  la pena tota la resta de patiment i mals de cap. No cal ficar noms, vosaltres sabeu qui sou sense que us anomeni. Gent que heu passat de coneguts en una relació futbolística a part de la meva vida. Gràcies per ser-hi sempre i no haver fallat.

Ara veig el futbol de manera diferent, sense nervis, gaudint del joc. El temps de nervis durant un partit ja son història. Ara toca gaudir d’aquests amics que el futbol m’ha donat però sense patir, i sobre tot, de la família, la Raquel i la Martina s’ho mereixen. Fent un símil futbolístic, estem al minut 90, el Santboià es passat, d’aquí endavant toca ajudar al futbol modest de un altre forma.

The post L’ex president Ramon Andreu ja és ‘lliure’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va arribar al Santboià com a directiu la temporada 2001-2002 i va assumir la presidència un 2-11-2009. Gairebé 12 anys després, Ramon Andreu, es va “cansat i cremat” i amb ganes de recuperar situacions perdudes. Els seus laments passen per no haver pogut liquidar un deute amb la Seguretat Social, que va heretar, i no deixar a l’equip en Tercera Divisió.

“Ja veníem parlant fa temps, només feia falta un grup de socis que desitgés entrar i ara l’hem pogut executar”, afirma a Futbolcatalunya, Ramon Andreu. Diumenge passat la plantilla no va poder dir-li adéu amb un triomf davant el Vilanova.

Andreu deixa un Santboià “al corrent de les despeses ordinàries” encara que “no hem pogut liquidar el deute amb Seguretat Social (hem pagat 137.000 i queden 58 quotes de 11.000)”.

Aquest serà el detall més important que Francisco García, el seu vicepresident i successor haurà de solucionar. No obstant això, primer “ha volgut formar una junta gestora i que l’Assemblea ratifiqui el càrrec, si ho considera oportú. Paco va estar molts anys amb mi i ara ha tornat i si algú pot tirar això avanci és ell”.

ANDREU: “CANSAT I CREMAT”

Ramon Andreu encara no ha tingut temps per a assimilar el seu comiat. Porta molts mesos de pressió i se li nota alliberat o, com diu ell, “cansat i cremat, no avorrit”.

La sanció econòmica pes “molt encara que també hi ha moltes coses bones”. No entén com l’FCF fa costat als clubs “tan poc” i tampoc entén totalment la postura d’un Ajuntament que es mouen “entre el que poden i el que fan”

Per cert, que ningú li apunti a una futura lluita electoral a la Federació Catalana perquè “no val per a això però sí que m’agradaria anar amb algú que vulgui que l’FCF sigui dels clubs i no passi com ara”

Qui ha sortit guanyant amb aquest comiat són “les meves dues dones (la meva nena i la meva dona) i de veure futbol sense sofrir”. I també el seu pare ja que podrà delegar una mica més en el seu fill Ramon a l’hora de viatjar, per exemple, a Fraga per motius laborals.

The post Ramon Andreu: “Em vaig cansat i cremat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és una decisió fàcil encara que els 300 socis del @FClubSantboia tenen l’última paraula aquest proper dijous 16. O Fundació i Societat Anònima o seguir en l’estat actual on els del Baix Llobregat estan pendents del resultat d’una Inspecció per part de la Seguretat Social.

El seu president, Ramón Andreu adverteix: “Només si hi ha diners, pot haver-hi Societat Anònima”. És a dir, o paga l’empresa ‘Triangular Sports’ 500.000 euros, d’entrada, o no hi ha res de res.

“Per convertir-nos en SA primer han de pagar aquests diners sempre que,  per descomptat, que el soci ho accepti” comenta a ‘Futbolcatalunya.com’, un president al que que li ofeguen moltes coses. Per exemple: el resultat d’una Inspecció per part de la Seguretat Social i al que li preocupa el futur de l’entitat que dirigeix.

“El futbol va per dos camins: o en mans d’un senyor o que segueixi com a club formatiu en mans dels socis però totalment amateur”, afegeix.

RAMON ANDREU I ELS CALERS

Andreu, que cita a “Miguel Sors i Edu Herrero” com els referents de l’empresa gironina, assegura que “en tres anys es faria una ampliació de capital fins a arribar als 4.800.000 euros doncs la intenció és portar al club a Segona A”. Aquestes són les intencions i el missatge. La realitat es comença a marcar aquest dijous encara que perquè no hagin dubtes, es parla de “un grup d’inversió” i, com a tal, buscarà beneficis.

El Santboià crearia una Fundació per portar el primer equip i estaria gestionat com a Societat Anònima “pels seus màxims accionistes”, comenta Andreu.

En qualsevol cas, l’amenaça del pagament de 700.000 euros per la Seguretat Social i el futur que marcaran en 300/400 euros els ingressos com amateur “ens poden obligar i llençar cap a baix la persiana”

The post Andreu: “Només si hi ha diners, pot haver-hi SA” appeared first on FutbolCatalunya.com.