El gol marcat pel porter de la UE Rubí, Rafa Leva, en la sèrie de penes màximes enfront del Rotler Molinar és i serà inoblidable. Si no és així, que li ho diguin a aficionats, jugadors, tècnics i directius d’una entitat que estarà molt atenta aquest dimarts al sorteig de Las Rozas.

El record d’aquest triomf després de 120 minuts de joc i la taquicàrdica sèrie de penals, i el seu definitiu gol, ja és història i ara només es pensa en el pròxim adversari.

CAN ROSÉS VOL COPA

“Tant se val qui ens toqui, de veritat”, comenta a Futbolcatalunya l’heroi Rafa Leva mentre atén des de la seva oficina d’assegurances de Santa Lucia. Els rubinencs, que van rebre una nova injecció de moral en superar aquest diumenge a la E.E. Guineueta (83′), saben que el gran premi ja és seu. Tot el que vingui, a partir d’ara, serà un extra excel·lent.

Leva comença a enumerar i no s’atura mai, ja que “Betis, Sevilla, València... ens és igual. Només volem gaudir aquesta eliminatòria i tant de bo que sigui a casa nostra”, afegeix. Aquest és un problema afegit, jugar a Can Rosés, perquè, pel que sembla, no es compleixen amb les condicions d’il·luminació necessàries. Si l’Ajuntament aconsegueix solucionar aquest inconvenient, tothom ho agrairà, sens dubte.https://x.com/UERubi/status/1713142886265462903?s=20

L’equip dirigit per Jordi Peris està vivint “un bon moment i es nota en el grup”, destaca Rafa Leva, qui, als seus 42 anys, sembla tenir molt de futbol encara per demostrar. “Ara trec la pilota amb els peus des de darrere, alguna cosa que no havia fet mai; els tècnics m’estan ajudant molt i li ho agraeixo”.

Rafa no seguirà aquest dimarts el sorteig, en directe, ja que “aquí tothom ha de treballar” encara que “el sentirem amb la mateixa intensitat”. El porter vallesà viu una nova joventut en un Rubí immers a la Lliga Elit i que vol fer el salt. Jugar aquesta Copa del Rei 2023-2024 li ha servit per a recordar un altre penal que va executar en el 2014 a l’Europa de Pedro Dólera i que també va acabar en gol.

The post “Tant se val qui ens toqui, però volem jugar a Can Rosés” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El seu adéu a 11 anys de treball en el Santboià obeeix a conceptes molt oblidats com a lleialtat i valors. Va ser dir el seu amic (i president) del Santboià que posava punt i final al seu manat al capdavant de l’equip baixllobregatí i Rafa Leva també es va acomiadar de la seva casa.

Es poden resumir onze anys?

Els resumeixo només dir Ramon Andreu, ja està

Suposem que un final així és difícil d’esperar?

Mai. Jo imaginava sortir per la porta gran després de tants anys. Per moltes coses crec que surto per la porta de darrere encara que no m’ha tractat malament la nova junta, en absolut. Es fa una sensació molt rara. Quan m’acomiadava dels meus companys era una cosa molt dura, pensava que m’anava de la meva casa però així és la vida.

RAFA LEVA: TRES FRASES

I quan li pregunten la raó de la seva sortida del Santboià, què contesta?

Perquè jo em considero carn i ungla amb Ramón Andreu. Quan veig que ho està passant molt mal i que, encara que en teoria, anava a arribar al 30 de juny i no pot, ho passem malament i també decideixo anar-me El diumenge em va confirmar que s’anava i jo li vaig dir que m’anava amb ell també. No vaig dubtar.

És a dir, ni va donar l’ocasió a la nova junta de seguir?

No. Sé que ells desitjaven que continués però ho tenia molt clar. Defensar aquesta capitania i aquest escut sense estar Ramon se’m feia estrany

“CREC QUE SURTO PER LA PORTA DE DARRERE”

Va poder parlar amb Miguel López, el nou responsable esportiu del projecte del Santboià?

No. No he tingut paraules encara que no tinc res en contra. No tinc res a parlar, sí que ho vaig fer amb el nou president Paco i em va entendre.

El que sorprèn és llegir reaccions en les xarxes socials al seu comiat sense que sembli que té 39 anys.

És veritat. Per il·lusió sembla que tinc 18 i vull continuar jugant en el futbol català ampliant el meu llibre d’història com a porter. Si tinc l’oportunitat de fer-ho en un altre club, serà espectacular.

“EM CONSIDERO CARN I UNGLA AMB RAMÓN ANDREU”

Ho farà al Júpiter on va tancar un acord aquest dimecres a la nit

Sí, ara el Júpiter on vaig amb la mateixa il·lusió de sempre.

També molt pocs li poden lliurar a aquest ja expresident la seva samarreta històrica amb la qual va aconseguir aquest ascens a segona B i vostè el va fer.

Per a mi és el meu germà major ja que com a pares és molt jove. Li donaria tot perquè ho mereix aquest home.

“TINC MOLTES GANES DE CONTINUAR ENTRENANT”

Escolti, tal com està el futbolcat no és per a dir aquí us quedeu?

És que jo tinc moltes ganes de continuar entrenant i jugant, demostrant que no sóc vell i sí que sóc útil.

Algun record especial o massa?

Molts. Sempre dic que el Santboià ha tingut el millor president que ha pogut tenir en tota la seva història. Va aconseguir que aquest equip fes tres play off, estigués en segona B i va mantenir a l’entitat amb un deute de 600.000€, i això poca gent ho pot fer.

“VULL ASSABORIR EL DIA A DIA”

Seguirà en el futbol formatiu?

El que faré és gaudir el meu pròxim equip i assaborir el dia a dia, només em plantejo continuar jugant

Què li va dir als seus ja ex companys?

Primer els vaig demanar disculpes perquè porta un temps tocat per això de Ramon, els vaig demanar que m’entenguessin perquè ja no podia aportar res positiu. A la gent li va cridar l’atenció però tots han demostrat estar amb mi

The post Rafa Leva, lleialtat i valors sempre appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 38 anys i un historial complet per a un futbolista que ja està apuntant-se a un gran final però Rafa Leva continua dominant l’espai pel qual lluita cada diumenge. Ho juga tot en l’equip de José Manuel Álvarez, una cosa molt normal donat els seus resultats, perquè haver encaixat 5 gols en 13 partits està a l’abast de molt pocs. A més, és indispensable des que va tornar en el 2016.

The post Rafa Leva es ‘menja’ la Bombonera appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després de passar per Barça, Espanyol, Recreativo, Europa o el mateix Santboià, al gener del 2016, Rafa Leva aterrava de nou a l’entitat del Baix Llobregat per encetar la seva segona etapa al club. És la barreja perfecta d’experiència, maduresa, il·lusió i caràcter al servei del Santboià. Un porter estimat per molts i criticat per uns quants. Als seus 35 anys segueix donant guerra a la porteria del Joan Baptista Milà.

Com estàs vivint la teva segona etapa al club?

Bé, encara que estem patint molt per la situació que està travessant l’equip. Al cap i a la fi el club no es mereix estar a Primera Catalana.

El 2010, gràcies a una aturada teva a la tanda de penaltis contra el Tudelano, el Santboià aconsegueix l’ascens a Segona B. Què passa pel teu cap en aquell moment?

Et passen moltíssimes coses pel cap, els esforços que has fet, el treball que portes a l’esquena… Recordo que aquella era la tercera promoció d’ascens que feia l’equip i, concretament el partit contra el Tudelano va ser un matx molt igualat on vaig tenir la sort d’aturar el penalti que ens va permetre pujar. En definitiva, una experiència increïble per algú tan jove com jo.

“Hem passat per moltes dificultats i, tot i això, estem a dalt i lluitarem per seguir allà”

A partir d’aquella aturada et converteixes en un ídol a Sant Boi. L’afecte i l’estima de l’afició va ser clau en la teva tornada?

Per descomptat. Vaig marxar a l’Europa per motius personals però després de 4 temporades volia tornar a casa. El fet que aquest és un gran club i l’estima de la gent van ser factors decisius.

Arran de quedar-vos a les portes de l’ascens la temporada passada, us va costar tornar a començar des de zero a Primera Catalana?

Moltíssim, als jugadors, al club, a la directiva. La temporada passada ja vam patir per arribar al playoff i quedar-te a les portes de l’ascens pel goal average va ser un cop molt dur. Sabíem de la igualtat i la complicació de la categoria. No obstant això, ho vam agafar amb ganes.

No va ser un inici fàcil, tan sols 18 punts dels 30 possibles en les 10 primeres jornades van acabar amb la dimissió de Juan Camilo. Creus que era necessària aquesta ‘renovació’ a la banqueta?

Això mai se sap. Camilo va fer dues promocions d’ascens amb el club, tanmateix, érem conscients que no hi havia marge d’error. Al final és més fàcil que marxi un entrenador que ho facin 20 jugadors per iniciar un projecte nou.

Marxa Camilo i arriba ‘Piti’ Belmonte. Quina ha estat la seva aportació a l’equip?

Ha aportat molt, tant en l’aspecte tàctic com personal. Sobretot, ens ha transmès una tranquil·litat que, en aquesta fase del campionat, és molt important per a nosaltres.

Què ha canviat en el Santboià des de l’inici de la temporada fins ara?

Una mica de tot. Evidentment, tenim un míster nou i això ha comportat un sistema i un estil de joc diferents.

“De petit, el meu ídol era Buyo. I després, Cañizares, Casillas i Buffon”

És una obligació pujar a Tercera?

Sí, no hi ha més.

Veus al vestidor capacitat per aconseguir-ho?

Sí, sense cap dubte, ho estem. Hem passat per moltes dificultats i, tot i això, estem a dalt i lluitarem per seguir allà.

Un rodamón del futbol

Deixa’m que, primerament, et pregunti per una curiositat: la teva samarreta rosa. Hem vist que durant molts anys has jugat amb ella, però quan comences a vestir-la?

Vaig començar a posar-me-la, precisament, al Santboià fa molts anys. Ara el club ha canviat de marca esportiva i, de moment no la fan rosa, encara que, mentre guanyem m’és igual el color de la samarreta.

Centrant-nos en la teva carrera, com són els teus inicis sota pals?

Em poso per primera vegada sota pals amb 5 anyets a l’equip del meu barri.

Quin era el teu ídol?

De petit, Buyo i després Cañizares, Casillas, Buffon. Com veus, tots molt diferents però amb quelcom què els fa especials.

Els teus punts febles i forts.

Com a porter de la vella escola, no sóc bo jugant amb els peus. Pel que fa a les meves virtuts diria que són el treball, la constància i la il·lusió.

T’has format en equips com el Barça, l’Espanyol o la Damm. Què has après del teu pas per aquests grans del futbol base?

He après molt. No només et formen com a futbolista, sinó també com a persona per saber afrontar la vida després del futbol.

“Sincerament, ha arribat un moment en què l’únic que vull és guanyar i el que pensin els altres no m’importa”

Anys després, aconsegueixes jugar amb el Recreativo a Segona Divisió. Com va ser aquella experiència?

Va ser molt enriquidor per a mi. Compartir vestidor amb jugadors de tanta qualitat i poder aprendre cada dia és una experiència increïble.

Suposo que jugar a Segona ha estat un dels millors moments de la teva carrera. Quin ha estat el pitjor?

Te’n diria dos, baixar amb el Santboià de Segona B a Tercera i jugar 3 playoffs amb l’Europa i no aconseguir pujar.

Per a un jugador com tu amb una dilatada trajèctoria i que has assaborit gairebé totes les categories, què et motiva a seguir jugant?

A dia d’avui, ascendir a Tercera amb el Santboià. Si tinc la sort d’assolir aquesta fita, espero trobar una altra motivació.

Quin és el teu secret per mantenir-te en actiu amb 35 anys?

Treballar molt fort, la competència sana que tinc amb l’Àlex, el porter suplent i la feina diària amb el Juanma.

“Quan no tingui il·lusió, serà el moment de deixar-ho però, ara per ara, em treus això i em prens mitja vida”

Sempre has estat un porter molt enèrgic, fet que t’ha convertit en un personatge controvertit i criticat a vegades. Tens la sensació que potser s’ha exagerat amb el tema del teu caràcter?

Sí, i és més, molta gent ha aprofitat per treure més punxa a tot això. Sincerament, ha arribat un moment en què l’únic que vull és guanyar sí o sí i el que pensin els altres no m’importa.

Criticat, polèmic, controvertit i, alhora reconegut com un dels millors porters del futbol català. Què significa per a tu aquest reconeixement?

Un autèntic orgull.

Per acabar, quanta corda et queda?

No ho sé. Quan ja no tingui la il·lusió d’entrenar o jugar serà el moment de deixar-ho però, ara per ara, em treus això i em prens mitja vida.

The post Rafa Leva: “L’ascens del Santboià és una obligació” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Santboià ha mogut peça. La situació no es podia allargar més i, després de confirmar-se la greu lesió de Jaume Albert, torna un vell conegut per ajudar a l’equip en el seu intent de tornar a Tercera. Torna Rafa Leva a un grup en el qual la història sempre deixarà gravada una data: 20 Juny 2010 (Tudela).

Aquest dia, que recorda amb estima Joan Vendrell en el seu blog, sempre anirà parell a aquest experimentat porter que fa història en el futbol català. Leva va començar la temporada al Masnou de Miguel López encara que incompatibilitats horàries li han retornat al Baix Llobregat. El seu debut pot arribar aquest diumenge en Els Canyars davant el Castelldefels, un partidàs per començar.

APLAUDIMENT A JAUME ALBERT

El Santboià, per la seva banda, mantindrà la fitxa dels seus tres porters en nòmina. Al costat de Leva, seguirà Àlex Espinet, qui ha complert molt bé en aquests primers partits del 2016, i el lesionat Jaume Albert . El seu últim partit va ser el 29 de novembre contra el Sant Ildefons, tot i que jugava lesionat i infiltrat des del 27 de setembre, contra l‘Amposta amb trencament al supraespinós d’una de les seves espatlles.

Jaume Albert ha pagat aquest generós esforç i s’ha acomiadat de la temporada encara que l’afecte de tot el grup és la millor medicina per al seu desitjat retorn.

The post Rafa Leva arriba per Jaume Albert al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

Minut 40 del primer partit de Lliga entre Europa i Terrassa en l’exili de Santa Coloma i, tal com han demostrat diferents resums televisius, el col·legiat del partit, Josep Subirats Matamoros, s’equivoca greument en expulsar al jugador del Terrassa, Pere Segarra. La interpretació d’agressió del egarenc al porter local, Rafa Leva, que es tira al terra, porta a l’error a l’àrbitre i deixa als de Pirri amb un futbolista menys durant una hora de partit.

El pitjor no només va ser la pèssima i antiesportiva acció de Rafa Leva, el record nefast de la qual d’una altra acció semblant davant el Cerdanyola Vallés encara està molt present, sinó que, a més, el seu entrenador, Pedro Dólera, es va reafirmar en roda de premsa. “No hi ha dubte. Segarra ha passat pel seu costat i li ha donat, segur que no per fer-li mal, però li ha donat i l’àrbitre no ha dubtat”.

The post Leva simula, Dólera ‘cau’ i Segarra es va al carrer appeared first on FutbolCatalunya.com.