19 maig 2019

logo
Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Purgatori de bronze a la terra ferma

Publicat per: Jordi Mestres Rius 13 de maig de 2019


Fa 13 anys que la ciutat de Lleida no té un equip de futbol a Segona Divisió. El Lleida Esportiu acumula tres temporades consecutives sense play-off d’ascens

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Lleida Esportiu, tres anys sense play-off d'ascens // FOTO: Jordi Echevarria

Des d’aquell penal al travesser d’Óscar Rubio a Sevilla el Lleida Esportiu no ha tornat a apropar-se al futbol professional. Ni Siviero, ni Albadalejo ni Oliva han trobat la tecla per a fer funcionar grans plantilles ideades amb un sol objectiu. Dels 13.000 espectadors d’aquell play-off de 2016 s’ha passat al miler de mitjana al Camp d’Esports. La massa social, decebuda pel rendiment de l'equip i en alguns casos barallada amb la directiva, ha deixat d'acudir a l'estadi. Moltes coses bones s’han perdut en els darrers tres anys de travessia pel desert de Segona B. Un purgatori de bronze que és l’hàbitat natural del Lleida, sigui Unió Esportiva o Lleida Esportiu.

I és que les decepcions s’han anat encadenant una rere l’altra en un equip que ara mateix, amb 16 punts de 54 possibles, és el pitjor de la segona volta al grup 3. La caiguda sense frens ha portat el Lleida d’aspirar a guanyar la lliga a quedar fora del play-off sense competir-lo fins el final. No hi ha càbales possibles ja. 4 victòries en 18 partits són números de descens i així és impossible aspirar a cotes altes.

La reacció no ha arribat al terreny de joc, però tampoc a la graderia. El Camp d’Esports no ha ofert una bona imatge a les bones i tampoc a les dolentes. La millor entrada no ha superat els 2.500 espectadors, mentre que la mitjana ha estat entre 1.000 i 1.500. Sense anar més lluny, a Sabadell el passat cap de setmana es van arribar als 5.600 amb un equip que lluita per la permanència. Alguna cosa no funciona.

Els abonats tenen dret a la queixa, però no poder de decisió en un club que és propietat del president Albert Esteve. Les decisions de la directiva no han de ser aprovades pels socis. De l'encert de la junta depèn el futur d'un Lleida Esportiu que és el tercer club que acumula més temporades consecutives (8) a Segona B, només superat pel Badalona (15) i l'Atlètic Balears (9).

El conglomerat de circumstàncies no és positiu i comença un període de reflexió a la terra ferma. De pensar en les errades de tres ensopegades consecutives. De rememorar què es va fer bé quan es van assolir tres play-off en quatre anys i de recuperar aquella comunió que va portar el Lleida a un penal de pujar a Segona Divisió.

Un mal endèmic a la província

No són bons temps per la província de Lleida. No hi ha cap Mollerussa ni cap Andorra que acompanyi el Lleida Esportiu a les categories més altes. Tampoc el Balaguer, l’últim equip de la província que va trepitjar la Tercera Divisió. Fa sis anys que el Lleida és l’únic representant. Des del 2013 cap equip representa a la província de Tercera cap amunt.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2015 // redaccio@futbolcatalunya.com