Aquest pròxim diumenge (20h.) es veuran les cares, al Municipal de Can Sant Joan, l’At. Sant Joan At Montcada enfront de l’At.  Sant Just al partit (anada) de la segona eliminatòria per l’ascens a la Lliga Elit. Tercer millor classificat (55 punts, 61 gols marcats per 40 rebuts) enfront d’un dels segons de Primera Catalana (56 punts, 66/38) amb idèntic objectiu.

No obstant això, des de l’aparició del conjunt dirigit per Dani Sánchez sembla existir una certa incomoditat a l’ambient. Equip de barri, sòlid, amb una afició molt solidària van eliminar a un favorit (Martinenc) i ara freguen una nova categoria. Hi ha qui diu que els penosos successos originats al partit del seu filial a Sant Feliu de Llobregat provoquen el rebuig per part de la Federació catalana que aquest diumenge (segur) enviarà informador.

INCOMODA L’AT. SANT JOAN DE MONTCADA

“Cal fer-nos forts a casa, aquí cal estrènyer i treure un bon avantatge a casa nostra. No es coneix tant l‘At. Sant Just com al Martinenc, però tothom parla molt bé”, declara a Futbolcatalunya un dels fixos locals com és Joshua Ortiz.

L’experimentat lateral, amb recorregut històric a la Montañesa, creu “sincerament, per tot el que s’escolta sembla que no interessa que pugi el Sant Joan At Montcada perquè sempre, no sé la raó o raons, sempre es provoquen situacions de queixa”. En resum: “Ha d’haver-hi moltes diferències perquè, com tot vagi igualat, escombraran per al contrari”.

La clau passa per “preocupar-nos del nostre equip i saber que el 80% de l’eliminatòria ens la juguem aquest diumenge i la gent ho sap“. Joshua, d’altra banda, té màxim respecte pel rival: “L’At Sant Just també sap els qui som nosaltres i coneix a la nostra afició que estrenyerà des del minut un; a pocs equips els agrada venir al nostre camp. Ningú desitjava enfrontar-se a nosaltres o que ens eliminessin en el primer partit perquè, el sento, no ha estat així”.

L’equip del barri de Sant Joan a Montcada és “molt, molt humil, molt, però la nostra il·lusió està per sobre de tot. Tot pot canviar en un minut i buscarem una bona renda”. I atenció al duel de golejadors perquè “nosaltres tenim Òscar Muñoz que no per a ficar gols,  clar que ells tenen a Jan González, un gran xaval de club, sempre amb gol i caldrà controlar-ho”. Joshua destaca al tècnic rival Marc Cabestany perquè té molt treballat a aquest equip i es nota la seva mà. Tot això em sembla bé, però juguem a casa nostra”

The post A qui no interessa el Sant Joan At. Montcada a la Lliga Elit? appeared first on FutbolCatalunya.com.

ALBERT MENDOZA @AlbertMendoza_1

Els quatre equips del grup V de tercera divisió que intentaran pujar de categoria són, i per ordre de classificació quan va quedar aturat el campionat de lliga, el CE l’Hospitalet, FC Terrassa, CE Europa i UE Sant Andreu.

Els encreuaments com tots sabeu 1r (CE l’Hospitalet) contra el 4t (UE Sant Andreu) i 2n (FC Terrassa) contra el 3r (CE Europa).

Al no haver, en cas d’empat, ni pròrroga ni penals als 3r i 4t classificats només els hi serveix guanyar, això vol dir que ja surten a competir amb una important desavantatge pel que fa als dos primers classificats. Així que pita l’àrbitre l’inici del partit ja comencen perdent l’eliminatòria.
Després d’aquests mesos aturats veurem com estan els equips. Segur que no hi ha el mateix ritme de competició, farà calor a causa de l’època que estem, i d’altres condicionants…

El que mana en un partit és si la piloteta entra o no, per la qual faré un repàs als gols encaixats i marcats pels quatre equips.

Partit CE Hospitalet – UE Sant Andreu: en els últims 10 minuts de partit el CE l’Hospitalet ha encaixat 7 gols però en el seu favor també n’ha marcat 9 en la mateixa franja de minuts. El Sant Andreu n’ha marcat 8 i només encaixat 4.

FC Terrassa – CE Europa: el primer ha marcat 4 gols en els 5 primers minuts del partit i 4 gols ens els últims 5 minuts del partit. En canvi l’Europa del minut 36 al 45 (final primera part) i del 46 al 55 (inici segon temps) ha marcat 20 gols. En 20 minuts ha marcat quasi la tercera part dels gols que va fer en lliga (62).Amb tot aquest resum vull donar importància a la concentració en certs minuts del partit. Es vital !

The post Dades que sempre s’obliden en la promoció appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Com prova l’estiu?

Desitjant començar ja el play-off.

Ja va prendre dimecres passat les mides del Municipal de Badalona?

És un camp en el qual vaig jugar una vegada amb la selecció catalana amateur però el canvi arriba per la gespa nova perquè no té res a veure amb la nostra. Les dimensions són molt similars a les de l’Olímpic.

Quina pretemporada porten! Sense jugar des de mitjans de març i en la quarta setmana de treball, quines sensacions té?

Sensació estranya en començar un any sense acabar un altre, és el doble i cal preparar-se en menys de mes i mig per a jugar-te una categoria. És una mica estrany. No pots examinar-te del tot bé contra altres equips i això estressa bastant.

“Tot és una mica estrany. Ens juguem la categoria a un partit”

Diuen que als porters els costa més l’adaptació per allò d’assimilar espais. Això a casa no ho podien treballar i ara costa. És així?

És cert. Ja s’ha vist a Primera i Segona que els que fan més errors són els porters per allò del rodatge, calcular espai-temps. Ens juguem la categoria en un partit i cal afinar el màxim possible.

Quarta promoció després de Linares, Ontinyent i Compostela. Quins records! o cal deixar-los a un costat?

Cal tenir-los molt presents encara que ens hagin eliminat perquè et serveix per a reflexionar i refrescar errors. Cal aprendre i aplicar-ho en el present.

Zamora contra Pitxitxi. Segur que ja sap quant mesura Jordi Cano, la seva cama bona, fins i tot si té núvia…

Ens coneixem bastant bé, coincidim en la selecció, té molt ‘desborde’, està en un bon moment de manera que es reflecteix en els números, esquerrà encara que utilitza les dues, colpeja a pilota parada, ho fa tot, és un jugador molt desequilibrant. Caldrà tenir-ho en compte encara que està l’equip.

“Jordi Cano és un jugador molt desequilibrant. Caldrà tenir-ho en compte”

Al Terrassa li va marcar un gol. Va servir per a poc però li va marcar. Això no s’oblida, eh!

No s’oblida. És un duel entre Pitxitxi i el porter i sempre és present i més ara que toca jugar contra ells.

Han marcat 17 gols més que vostès encara que han rebut també 12 més que el Terrassa. Això és per culpa seva? 

No és només pel meu treball sinó pel grup des del davanter fins al defensa. Ens sacrifiquem tots perquè mai ens marquin; aquesta ha estat sempre la nostra sintonia: primer defensar i després atacar i això ens ha portat al segon lloc.

Juguen 24 hores després que L’Hospitalet i Sant Andreu. Un avantatge? Qui desitja que passi?

No pots desitjar que passi un en concret perquè qualsevol dels dos és un rival molt dur. Que passi el que hagi de passar perquè al final pujar depèn de tu, no d’un altre; són dos equips amb molt de nivell.

“Un porter no determina, però sí que pot ajudar”

Què té Ortega que ho juga tot?

No sé. Intento treballar al màxim, ser humil, no sóc conflictiu, intento portar-me bé amb els altres i ajudar-los, no faig distincions amb ningú. Vaig sempre a competir al màxim pel meu lloc i valorar cada minut que jugo. El míster decideix.

Craviotto 37, Ortega 28, Adrià Aliaga 25 i Marc Priego 24. Hi ha qui diu que l’estratègia i els porters decidiran el nou equip de Segona B. Comparteix l’argument?

Quan hi ha eliminatòries els davanters i els porters solen ser decisius, són moments claus. No sols un porter determina, sí que pot ajudar i més si és experimentat perquè aporta moltíssimes coses.

Segur que Xavi Molist, el seu tècnic, i Ferran Costa els han passat milions de vegades vídeos d’aquest jove Europa.

Sí. Ja hem jugat entre nosaltres en la Lliga, ens coneixem, i és cert que seguim un examen exhaustiu per a contrarestar el potencial de l’Europa.

“Si aconseguim contrarestar el seu contraatac…”

Prefereixo parlar en el camp, al final tot es veurà en el camp, no ‘entraré al drap’.

El conegut atreviment del seu rival és una arma que pot anar en contra seva enfront de la major experiència de vostès?

És un equip que arrisca, darrera no tant, però són molt ràpids, el millor equip de la categoria en transicions, en pocs tocs es planta a dalt, ja s’ha vist. Marquen molts gols. El bo és que ataquen molt bé però també estan les voltes i, si aconseguim contrarestar el contraatac, aquí podem portar el partit al nostre terreny.

Si l’afició sempre juga, per què no s’ha anul·lat aquesta promoció?

Al final tot és una cadena; si juguen els de 1a, repercuteix en Segona B i en Tercera. La sort que tenim és que es dóna per TV (Footters), no obstant això el bonic d’un play-off és l’afició però…, la gent. L’ambient és el que queda en la retina.

Acabem: quin titular posaria, si s’arriba, diumenge que ve 19.

Un Terrassa preparat per a l’ascens.

The post José Ortega: “El més bonic d’un play-off és l’afició, però…” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Coincidència general: serà molt complicat. Res nou en l’horitzó d’una promoció atípica en la qual tampoc l’afició tindrà res a dir. Quant als equips catalans, primer va sortir la bola del Cornellà per a aparellar-se amb l’únic rival que no es volia, però ha estat nomenar a l’Eivissa de Pep Caballé i Pablo Alfaro, entre altres, i tenir ja contrari el conjunt verd de Romo. Després li va tocar al Barcelona B enfront del Valladolid Promeses i, finalment, al CE Sabadell que es mesurarà a l’Atlético B.

PETTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

Serà aquest pròxim dissabte 18 en el camp del Ciutat de Màlaga (sense definir horari) quan l’ex verd Pep Caballé s’enfronti a la UE Cornellà; aquí estarà el crack de Ripoll al costat d’altres coneguts com el tècnic Pablo Alfaro i els seus companys Sergio Cirio i Fran Grima, entre altres. Els insulars van tancar en la segona plaça del grup I amb 17 victòries/5 empats/6 derrotes, amb 41 gols anotats per només 18 rebuts, l’equip menys golejat dels quatre grups

PROMESES DE PUCELA

El segon classificat del Grup III (Barcelona B) tindrà al Valladolid Promeses com a enemic (Diumenge 19 Juliol, Ciutat de Màlaga). El filial val·lisoletà, dirigit per Javier Baraja, va acabar en el 4t lloc del Grup II després d’haver disputat 28 partits (12 victòries/11 empats/5 derrotes) i amb un total de 43 gols favorables per 28 en la seva porteria. Mentrestant, el tècnic Javi García Pimienta segueix sense renovar un contracte que acaba aquest dimarts 30 de Juny

GOLEJADORS MATALASSERS

Finalment li va tocar al CE Sabadell contra l’Atlético B (diumenge 19, Nou Mirador d’Algesires). Els de la Nova Creu Alta tindran a un rival que va sumar 53 punts (16 triomfs/5 empats/7 KO) amb 52 gols a favor (segon màxim realitzador de Segona B després de l’Atleti, 53) i 27 en contra. Els matalassers estan dirigits per l’asturià Nacho Fernández.

RESTA D’APARELLAMENTS

CAMPIONS

La Rosaleda (Dissabte 18-07) Castellón-Logroñés

La Rosaleda (Diumenge 19-07 Cartagena- At Balears

SEGONS CONTRA QUARTS

Ciudad de Málaga (Dissabte 18) Ibiza- CORNELLÀ

Ciudad de Málaga (Dissabte 18) Marbella- Peña Deportiva

Ciudad de Málaga (Diumenge 19) Barcelona b- Valladolid Pr.

Ciudad de Málaga (Diumenge 19) Cultural Leonesa- Yeclano

TERCERS

Nuevo Mirador Algeciras (Dissabte 18) Athletic B- Badajoz

Nuevo Mirador Algeciras (Diumenge 19) SABADELL- Atlético Madrid B

The post Promoció: Eivissa-Cornellà, Barça B-Valladolid B i Sabadell-Atlético B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @JordiMestres7

“A aquests jugadors no se’ls pot dir res per l’esforç que estan fent”. Paraules de Pedro Dólera minuts després del primer capítol d’una final per l’ascens a Segona B. El Prat havia derrotat el Portugalete amb el càlid suport –mai millor dit- d’una munió d’incondicionals que han fet, com es diu en pòquer, un ‘all in’ pels del Sagnier. S’espera que molts d’ells s’animin a viatjar a La Florida diumenge vinent, on espera un conjunt basc que va tornar a casa amb opcions.

2-1. Un resultat curt si s’analitza el que ha passat aquest diumenge. Era el marcador que reflectia l’electrònic del Sagnier al descans i que ja no va canviar, malgrat algunes clares oportunitats, la pressió local i arribades aïllades dels bascos, com una que ‘Sant’ Andrés Díez va neutralitzar a la mateixa ratlla de gol.

Resultat curt però suficient per no desendollar-se del que els hi espera. Com els esperava a Ceuta. Com els esperava a la barriada de Tamaraceite, a Las Palmas. Un altre esforç i van uns quants per una plantilla sobreposada al llarg calendari del grup català de Tercera, les greus lesions de Padilla i Poves, el fet d’afrontar el play-off només contra equips que han acabat primers o segons i sempre jugant la tornada lluny de Catalunya…

CARREGATS D’IL·LUSIÓ

No se’ls pot demanar més i tenen dret a desitjar l’ascens. Un ascens que mereixen ells i els seus seguidors, els mateixos que a primera hora els esperaven ja a les portes del Sagnier en una rebuda de categoria i que s’han trobat amb la sorpresa que els jugadors s’han unit a ells en els càntics d’ànim. Una circumstància habitual quan s’acaben els partits… però mai a una hora i mitja de l’inici.

Falta de concentració, dirà el purista de torn. Res d’això. Al contrari. Endollats des del primer minut i, seguint l’exemple del Llagostera a la primera eliminatòria de campions, avisant el Portugalete que d’inferioritat classificatòria, res de res. Que aquí estava el Prat, el gall potablava que lluita fins al final. Des de la solidesa de darrere, només qüestionada en un parell d’oportunitats, fins a la pegada atacant.

PRIMER AVANTATGE

Els paisans de Julen Guerrero i l’ex de la UDA Gramenet i Sant Andreu Unai Vergara venien disposats a treure un bon resultat de cara a la tornada de diumenge 30 (18.00 h.) a La Florida. I van veure com els pratencs atacaven a batzegades, sense complexes i amb moltes ganes. El rival pràcticament no passava de mig camp, encomanat a atacs esporàdics o a pilotes penjades. I en una acció a pilota aturada, Dólera i els seus van trobar petroli. Després d’un servei de falta, rebuig constant de pilotes fins que Héctor Rodríguez empalmava a la porteria de Mediavilla.

Va ser la primera pedra del triomf del Prat contra un equip difícil de sorprendre per alt –però no impossible, com veurem després- però feble arran de gespa. Eufòria a les grades –tret del centenar de seguidors del Portugalete situats a la zona mar de la grada lateral- i empenta potablava que no s’aturava.

ENTRE DESCUITS I LESIONS

Però l’alegria no va durar gaire i el Portugalete va assolir un dels seus grans objectius del dia, marcar. En un dels pocs moments en que van sorprendre la defensa catalana, Andoni Arbeloa va rematar una centrada a la xarxa d’Andrés. Un empat que no feia justícia al que s’estava veient, una sort que no mereixien els de Dólera, tot i que quedava molt partit per davant.

I una de les lliçons que s’aprenen en partits com aquests és que de les errades es treu or. I si no, que li diguin a Raíllo, que va veure com un servei llarg per l’esquerra no era ben rebutjat pel lateral del Portugalete i, com dient “aquesta és la meva”, va aprofitar per enviar una centrada que Pedro Bravo va fer bona picant per sota Mediavilla. Mal rotllo per l’equip basc qui, per més inri, va perdre Ukerdi abans del descans per una malaguanyada acció al seu genoll.

BONA (I MALA) SORT

La lectura del partit va seguir a la segona part amb el mateix guió. El Prat veia que podia fer més. El Portugalete, que podia marxar amb menys. Els atacs locals es van intensificar, mentre que els visitants guanyaven alçada a la recerca de pilotes penjades a l’àrea. La sortida de Galder va ser un bon reflex de què volia Ezequiel Loza.

Dólera també va moure fitxes, amb la presència de Dani Argilaga i Sergi Moreno a la recta final, després que Guiu i Raíllo disposessin d’accions per inquietar Mediavilla, sense encert. Però si la sort no acompanyava en atac, sí que ho feia darrere. Sobretot, quan els bascos van somiar amb el 2-2, en una rematada de cap del central Cuberia al travesser que Andrés va blocar damunt la mateixa ratlla de gol.

Una acció que –no cal que li recordem perquè segur que ho tindrà present- és un avís per a Pedro Dólera de cara al 30-J. Pilotes a l’olla i a veure què passa. El Portugalete assetjarà buscant un triomf que li doni un ascens que, per cert, se’l va escapar també l’any passat al darrer partit, contra el Castellón. Però el Prat ja ha passat dues rondes jugant-se les garrofes lluny del Sagnier. La tercera és la bona o, com es diu en castellà, ‘a la tercera va la vencida’. El premi és l’ascens. El primer pas ja l’ha fet, però el segon no serà gens fàcil. Sort!

The post El Prat dona un pas que sembla poc però val molt appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Acostumat a mil batalles, sona estrany escoltar a Oriol Alsina, tècnic del Llagostera, recórrer a una prudència, que sona excessiva, encara que sempre acostuma a ser bona consellera. La família que dirigeix l’experimentat tècnic gironí segueix encara en estat de ‘xoc’ per la greu lesió que pateix el mite Pitu Comadevall i que li portarà aquest divendres al quiròfan per ser operat de trencament del lligament creuat anterior.

No estaran sols

The post Oriol Alsina: “A Portugalete cal marcar un gol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Amb tot per decidir pel 0-1 del partit d’anada a terres egarenques, Gramenet i Can Parellada es jugaven en un partit a tot o res l‘ascens a Segona Catalana al Municipal del Besós. I el color blau es va imposar des del primer minut. El conjunt blanc-i-vermell no va tenir cap opció davant un rival molt superior que el va superar amb comoditat.

Agus, el golejador del partit d’anada, es va internar a l’àrea amb una jugada individual extrordinària. Christian, però, li va guanyar la partida i va enviar a còrner el xut de l’atacant de la Grama. En aquell mateix servei de cantonada, al minut 13, va arribar el primer gol del partit. Alberto va rematar al fons de la xarxa la centrada de Samu, després de l’errada del porter visitant, que va calcular malament.

Amb el gol, la Grama va jugar amb més calma i, a través de llargues possessions, va fer còrrer el seu rival darrere la pilota. I és que el Can Parellada no era capaç de fer tres passades seguides ni de superar el mig camp. En un altre còrner, Alberto va colpejar de nou. Al minut 21′, el ‘9’ de la Grama va aprofitar un cop de cap del capità Raúl per fer el segon a plaer. Passada la mitja hora de joc, el conjunt de Remo Forzinetti va sentenciar l’eliminatòria. Baby, en una acció de killer, va posar la puntera per fer el tercer del seu equip.

L’alegria a la @UDAGramanet està més que justificada #futbolcat #Ascens2cat pic.twitter.com/rxKxYSCCDj

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) 10 de junio de 2018

Abans del descans, encara va haver temps per un quart gol. De nou Baby, amb golàs espectacular, va completar el seu doblet posant la pilota a l’escaire de la porteria de Christian, que no va poder fer res.

La segona part va ser un tràmit. Ambdós equips van treure el peu de l’accelerador i van deixar passar els minuts. La Grama, però, va poder arrodonir la golejada amb un gol al minut 86, obra del defensa Max. Acabat el partit, i confirmada la catorzena victòria seguida del conunt blau, el Municipal del Besós va celebrar l’ascens a Segona Catalana d’un equip històric com la Grama.

FOTOS: VICTOR LLUCIÀ
FOTOS: EDUARDO BERZOSA

The post La Gramenet destrossa el Can Parellada i puja a Segona Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR GARCÍA @vga_victor

Un dels atractius de les eliminatòries de play-off és la salsa que aporta haver de jugar a doble partit. De res serveix bordar-ho a l’anada si no dones la talla a la tornada.

De ben segur que això ho tenen molt present jugadors, entrenador i seguidors de la UE Sants. Els barcelonins van perdre dissabte passat 1-2 a casa davant el Reus B en l’anada de la promoció per pujar a Tercera Divisió, i una setmana després disputen el segon assalt a Cambrils (dissabte, 18:00h).

Davant la complicada tasca d’haver d’aixecar l’eliminatòria, FutbolCatalunya ha pogut parlar amb el tècnic del conjunt santsenc, Tito Lossio, amb qui hem repassat no només el partit sinó també altres aspectes com la desafortunada acció de Fran Avilés a l’anada o la continuïtat de l’entrenador al club.

El Sants ja ha aconseguit passar pàgina del que va succeir a l’Energia?

Sí, l’equip ha entrenat bé i estem força recuperats a nivell anímic. Sí que és cert que dissabte després del partit la gent estava una mica enfonsada, més que res per com va anar el matx, però ara l’equip ja està pensant en què farem i com remuntarem.

Què teniu pensat plantejar de cara a la tornada?

És un partit diferent, hem de poder jugar amb l’aspecte psicològic del rival, sabem que tenim un resultat en contra, per tant, ara mateix no tenim res a perdre, són ells els que tenen més coses a perdre. El passet endavant, la intensitat i el ritme del partit els hem de posar nosaltres. Hem d’afrontar el partit sense cap tipus de pressió, al contrari, traslladar-lis a ells qualsevol mena de nerviosisme.

A més, haurem d’afinar l’encert de cara a porta per acabar jugades i materialitzar-les en gol.

Quins motius té el Sants per creure en aquesta remuntada?

Cal pensar que nosaltres aquesta temporada tot el que ens hem proposat, encara que hagi estat complicat, ho hem acabat aconseguint. Mai se’ns han posat les coses fàcils i sempre hem aconseguit aixecar-nos, sempre hem aconseguit sortir de la part dolenta del futbol, i aquesta és la nostra principal basa.

Un Reus B que només ha perdut una vegada aquesta temporada a casa, les dades no són gaire esperançadores…

Doncs serà la segona [entre riures] som molt optimistes.

Una de les taques del partit d’anada va ser l’acció antiesportiva de Fran Avilés. Com ha gestionat la situació el cos tècnic i el club?

Per part del club se li ha obert un expedient. Entenem que és una acció reprovable i que hauríem de treure de tots els camps de futbol. D’altra banda, pel que fa a la part humana, nosaltres coneixem el Fran, sabem que ha tingut una errada molt gran, però també coneixem l’altra part del jugador, per tant, no només hem de valorar una acció sinó que hem de fer un còmput general.

A nivell esportiu i de cohesió de vestidor, el Fran no és un jugador conflictiu. Sí que és cert que el fet d’estar fora del partit per lesió, vivint la tensió de l’encontre des de fora del terreny de joc fa que en part entenguem que pugui haver reaccionat així, però evidentment no ho recolzem de cap manera i l’acció és totalment reprotxable.

A nivell personal, tens decidit que continuaràs al Sants passi el que passi en aquesta eliminatòria?

Encara no hem parlat ni signat res sobre aquest tema. Sí que és cert que el Sants és una entitat on estic des de fa molt anys i hi ha un percentatge molt alt de continuar. Quan tot finalitzi acabarem de decidir.

Tindrà influència l’ascens o no del club a Tercera per la continuïtat de Tito Lossio?

La idea de poder estar a Tercera Divisió ajuda a decidir, però hi ha més aspectes a valorar i no només la categoria, està l’equip, la gent, la directiva, el futbol base… vull dir que només em fixo en la categoria. Tot i això, evidentment entrenar a Tercera fa molt de goig, és clar.

Per acabar, quin missatge envieu a l’afició del Sants de cara al partit davant el Reus B?

A l’afició li diem que vingui, que animi, que realment cregui perquè nosaltres som els primers en creure i que estem convençuts que ho tirarem endavant.

The post Tito Lossio: “Mai hem tingut les coses fàcils, nosaltres creiem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La cita, dissabte vinent a les 18 al Camp Municipal de Cambrils. Reus B Cambrils i Sants es jugaran tot a la darrera carta que els queda. Els d’Albesa surten amb un cert avantatge gràcies a l’1-2 aconseguit al partit d’anada. Tot i això, el seu míster té molt clar que “serà un partit difícil i intens per tot el que ens estem jugant i, sobretot pel premi final”.

Ara, els cambrilencs tenen una segona oportunitat després de quedar-se a les portes de l’ascens directe. Llavors, la pressió va poder amb l’equip i va “ser un cop molt dur per a tots” en paraules del propi Albesa, però està convençut que els seus jugadors arriben “físicament i mentalment recuperats del cop”.

Si al camp de l’Energia, el filial es van trobar un Sants mossegador des del minut 1, a Cambrils s’espera una Unió Esportiva “molt perillosa, sense res a perdre” i un guió molt semblant al de fa una setmana, com el mateix entrenador roig-i-negre vaticina: “Espero un Sants ofensiu i encara més mossegador, donat que necessiten com a mínim 2 gols si vol capgirar l’eliminatòria”. Sense cap mena de dubte, en Lluís és coneixedor de la gran “qualitat de tots els jugadors del club barceloní” encara que ni això ni el resultat favorable farà variar el seu plantejament tàctic. “Sortirem com sempre, intentant contrarestar els punts forts del rival, aprofitant els nostres i molt seriosos en defensa; a partir d’aquí, anirem replantejant el matx segons es vagin succeint els esdeveniments.

A noranta minuts de tocar la glòria i tancar un any excepcional, els nervis comencen a florir en un vestidor “molt jove però motivat i entrenat per viure partits com a aquests”. Un ascens desitjat i anhelat que en cas de no assolir-se no esborrarà la gran temporada viscuda al club. “La temporada s’ha de valorar en global i la nostra ha estat molt bona” afirma Albesa qui afegeix que “no aconseguir l’ascens no seria cap decepció“.

Dissabte es desvelarà el misteri. No obstant això, passi el que passi ens hem de treure el barret amb aquest Reus B Cambrils de rècord, ja que cal recordar que la temporada anterior, encara amb la denominació de Cambrils i també amb Lluís Albesa al capdavant, ja van assolir l’ascens a la Primera Catalana.

Alta tensió

El bon futbol viscut al camp de l’Energia es va veure entelat per l’agressió soferta pel míster cambrilenc a mans d’un futbolista rival. Albesa reconeix el seu error “en rebutjar la pilota en sortir fora” encara que aclareix que va ser un acte “reflex i involuntari”.

La tensió que es va viure sobre el terreny de joc es va traslladar a la zona de vestidors on un jugador del Sants no inscrit a l’acta va cometre una agressió. En aquest sentit, l’inquilí de la banqueta roig-i-negra no es mossega la llengua: “Sóc conscient que aquesta tensió és pròpia d’una promoció d’ascens però, en cap cas, això pot justificar aquestes actituds”.

Tanmateix, l’entrenador vol rebaixar aquesta tensió pel partit de dissabte i té clar que “tot el que passa al camp es queda al camp i forma part del passat”, posant punt final a aquest capítol.

The post Lluís Albesa: “Estem motivats per viure un partit com aquest” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR GARCÍA @vga_victor

La promoció d’ascens a Tercera Divisió no ha decebut en el seu primer assalt. Emoció, intensitat, gols i trifulques han amanit el duel d’anada entre Sants i Reus B que ha acabat amb avantatge pels reusencs de cara a la tornada, que es jugarà a Cambrils dissabte 17, a les 18.00 hores.

Difícil, molt difícil ho tindrà el Sants si vol pujar de categoria. Els dos gols fora de casa del Reus B obliguen al conjunt de Tito Lossio a fer-ne un parell a la tornada i no encaixar-ne cap. L’1-2 de l’anada deixa el filial reusenc amb un peu a Tercera.

Pegada màxima

El Sants començava incisiu en atac i, impulsat per la seva afició, disposava de les primeres aproximacions, tot i no acabar de concretar-les en gaire perill. A mesura que passaven els minuts i sense fer gaire soroll, el Reus B aconseguia estirar-se i sentir-se cada vegada més còmode en el partit.

Mentre les ocasions del Sants només acabaven en “uys” per part de la grada de l’Energia, arribava la primera punyalada del filial reusenc.

Poc abans de la mitja hora de partit, i havent passat amb prou feines del mig del camp, el Reus B es trobava amb una falta a la frontal que propiciava el primer gol. Jaime enviava el llançament a la tanca, el rebuig queia a l’interior de l’àrea i Torres, oportú, aconsegueix rematar creuat i amb col·locació per batre a Yamandú, que s’estirava però no podia evitar el primer dels visitants.

Un gol fora de casa que donava ales al Reus B per començar a desplegar el seu bon joc combinatiu i que, per contra, deixava molt tocat a un Sants que es mostrava molt desencertat en atac.

Reacció fulminant

Amb el 0-1 s’arribava a l’equador del matx i Tito Lossio i els seus sabien de la importància d’aconseguir ràpid l’empat. Dit i fet. Quan només havia passat un minut de la segona part, una gran jugada individual per banda dreta de Borrull acabava en centrada al cor de l’àrea per trobar sol a Navarro, que aquest cop no fallava i col·locava l’empat en el marcador.

L’èxtasi envaïa l’Energia, que veia possible la remuntada, però un final cruel esperava els seguidors del Sants.

Tensió i traca final

A partir de l’empat, el joc va començar a embogir, la tensió per la transcendència del partit es notava tant en els jugadors com en l’ambient. El Sants ho buscava amb insistència però no trobava l’última passada. Borrull, Crivilles i Navarro posaven a prova a Sillero amb poca eficàcia.

Tot i les envestides locals, el Reus B aconseguia arribar amb perill a l’àrea de Yamandú. Jaime era l’home més actiu dels de Lluis Albesa i va avisar de la seva perillositat amb un centre-xut que repel·lia el travesser.

Fins que va arribar la traca final dels del Baix Camp. De nou Jaime provava una centrada des de banda dreta que s’enverinava i, en una indecisió, el lateral Fabregat se l’acabava introduint en la seva pròpia porteria amb el pit en la jugada desgraciada del matx que acabaria sent determinant.

L’1-2 va ser una autèntica gerra d’aigua freda per un Sants que no va poder sobreposar-se tot i la recerca de l’empat.

Poc es va jugar en el tram final després d’una pica-baralla a la zona de banquetes que va acabar amb ball de bastons i de targetes per part de jugadors dels dos equips. Amb tot, el partit moria i el Reus B, s’enduia un botí enorme de l’Energia que haurà de saber conservar en el partit de tornada al Baix Camp.

Pel Sants, una autèntica epopeia la que espera als homes de Tito Lossio si volen revertir l’eliminatòria i aconseguir l’ascens a Tercera Divisió.

LES IMATGES DEL PARTIT (VÍDEO BETEVÉ)

The post L’eficàcia del Reus B desconnecta el Sants a L’Energia appeared first on FutbolCatalunya.com.

La grandesa i la misèria del futbol, aquest esport capaç de fer embogir al més tranquil en situacions límit. Tot, resumit en més de 210 minuts de joc. Els 180 del temps reglamentari dels partits d’anada i tornada, els 30 de la pròrroga i els que van contenir la gran rifa dels penaltis, on la sort va ser blaugrana.

El Gavà va guanyar el bitllet que buscava des que va quedar aparellat al Marino de Luanco, a la primera eliminatòria. Un bitllet que torna a l’equip gavanenc a Segona B, la categoria que van perdre la temporada 2009-2010. I un bitllet que ara fa any i mig, quan Pons es va incorporar a un equip en plena crisi, era gairebé impossible d’imaginar.

Però el futbol dóna moltes voltes i a Gavà s’han oblidat les penes. L’equip de La Bòbila es presentava amb l’avantatge del 2-2 de l’anada, pel valor doble dels gols en camp contrari, aquell dia en què Fabiani va ser un malson als primers 15 minuts però en què es va reaccionar abans del descans. Aquest diumenge, història invertida perquè els gavanencs manaven abans de la mitja part per 2-0.

Van ser dos gols de bandera. El primer, del lateral Jaime Hernández que es va inventar una jugada de luxe per sorprendre Campos. El segon, de l’home de les assistències, David Jiménez, executant una rosca tremenda a l’escaire de la porteria castellonenca.

Ni el més optimista podia creure el que estava veient a una grada plena de gent #futbolcat, si se’ns permet la utilització de la popular etiqueta de Twitter. Presidents, entrenadors, jugadors… i representació d’un dels equips que ‘jugava’ amb el Gavà, el Granollers, patint per evitar un descens no compensat a Primera Catalana, com també ho feia el Girona B, el Blanes i l’Arbúcies per no baixar a Segona, Tercera i Quarta, respectivament.

REACCIÓ VISITANT

Però la història del partit reservava espai pel patiment. El Castellón de Kiko Ramírez no es rendia, amb el suport dels 500 incondicionals que es van quedar afònics cantant l’himne del “pam pam orellut” que representa una forma d’entendre el futbol. Antonio, substitut de l’exbarcelonista Ebwelle a l’inici de la segona part, va emmudir la part gavanenca de La Bòbila amb una rematada fàcil al punt de penalti i habilitant l’altíssim Fabiani perquè establís el 2-2.

Moments d’angúnia i de manca de claredat per part dels de Pons, amb complicacions quan Nico Kata va veure la segona groga. Tot i això, no van passar ni uns segons quan el partit es va equilibrar per la vermella directa a Castells, a poc que es complís el temps reglamentari i els dos equips anessin abocats a la pròrroga.

Els 30 minuts extra no van canviar res, malgrat que les millors ocasions van ser per l’equip de Kiko Ramírez, el tècnic que va substituir al seu dia Ramon Maria Calderé i que va fer somiar l’afició del Castellón amb fer el pas cap a la Segona B, com anys enrere també va il·lusionar els seguidors del CE L’Hospitalet en una inoblidable promoció a Segona A en què el Leganés va evitar la gesta riberenca.

Però Gavà també volia el seu lloc a la història. I s’havia de guanyar des dels 11 metres en direcció a la porteria on s’havien marcat tots els gols del partit, la porteria del costat mar, la del marcador. No fallava ningú fins que ho va fer Éric Pujol. Campos el va endevinar les intencions… com també ho va fer Éric Alcaraz a l’estrella del partit per part del Castellón, Antonio. La tanda va anar a la ‘mort sobtada’ i després que Luismi enviés el seu xut als núvols, el defensa Jean Marc Faye, el popular Marco, no va perdonar.

Marco, com Toni Lima al seu dia, es va fer un lloc a la història del club amb un dels gols que cap seguidor gavanenc podrà oblidar. És la glòria d’un futbolista que va canviar la categoria d’un CF Gavà que torna a ser de bronze i, de pas, fa feliç a altres clubs catalans que patien pels ‘no compensats’. Una jornada d’alegria.

RESUM DEL PARTIT (LA XARXA)

The post La gran tarda d’un Gavà que ja és de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Patint fins al final. Era el que tocava malgrat el 3-1 del Sagnier, però els de Pedro Dólera van saber aguantar, van marcar terreny, com han fet tota la temporada, i la millor defensa de la categoria li va donar l’ascens als potablava. El triomf pratenc no s’oblidarà fàcilment a Sant Feliu de Llobregat, ja que els blanc-i-blaus van ser els primers que es van sumar a aquest èxit. Els hi anava la vida i els d’Andrés González, recentment renovat, seguiran a Tercera.

Molt ràpid va poder marcar Jordi Sánchez (14′) en la qual va ser la primera gran parada del meta local Álvaro, home clau en aquesta eliminatoria, savia que un gol del seu equip sentenciava qualsevol somni pamplonica. Un minut després, rematada de cap d‘Ignacio, després d’un servei de cantonada servit per Javi Lara, va ser la segona sense fortuna.

Per contra, Toni Texeira va viure una sessió més plàcida de la prevista. No obstant això, aquesta pau es va trencar en el minut 72 quan una falta lateral servida per Arana la va enganxar Miguel Díaz en el segon pal. Van ser els pitjors minuts per als visitants però la sort estava beneïda. El Prat torna a la Segona B.

CREU PEL VILAFRANCA

Mentre el Prat lluitava en El Tajonar, el Vilafranca va arribar a La Rosaleda on als de Manel Ruano els va costar arribar al triomf final. Tot es va resoldre en la segona meitat, ja que els d’Iván Moreno van saber frenar l’ímpetu andalús. Una pilota perduda a l’àrea vilafranquina va acabar en el primer gol de Kuki Zalazar (75′), només dos minuts abans del segon (77′), obra de Nesyri. Va acabar el somni

The post El Prat ja està a segona B i tothom s’alegra appeared first on FutbolCatalunya.com.