Avui és 30 de juny. Al món del futbol és una data especial, ja que significa el comiat oficial a la temporada en curs. L’1 de juliol ja entrem a la temporada 2024-2025 i seria quan els equips haurien de començar a fer les seves plantilles. Res més lluny de la realitat.

El mercat del futbol català comença ben aviat. A partir de maig, quan moltes competicions regulars acaben, els moviments són incessants. Tant, que hi ha clubs que a hores d’ara ja podrien competir pel número de jugadors que tenen confirmats. Però l’estiu és llarg i hi pot haver canvis.

UN MERCAT INTENS

A FutbolCatalunya mantenim durant tota la temporada unes taules que permeten comprovar els moviments als clubs catalans des de Primera Federació fins a Primera Catalana. Ho fem en base a informacions oficials i d’altres que, sense ser-ho, ens arriben de forma fidedigna per les nostres fonts informatives.

En aquestes taules fem constar una xifra a sota del nom de cada club. Correspon als futbolistes en plantilla segons les dades que hem recollit. I és fàcil veure que un bon número de clubs ja arriben o superen els 15 efectius de cara a la temporada que s’inicia aquest dilluns.

També és cert que n’hi ha entitats amb un zero a la casella. Potser per discreció, potser per falta de comunicació a la seva afició o potser perquè, senzillament, esperen a que evolucioni l’estiu. En qualsevol cas, tard o d’hora el zero desapareixerà.

UN MERCAT DE PLANTILLES ‘INFLADES’

Fent un cop d’ull a les plantilles dels tres equips representants de la Federació Catalana a Primera Federació -un d’ells té la seu al Principat d’Andorra-, es podria concloure que la feina ja està feta. Res més lluny de la realitat. En el cas d’Andorra i Barça Atlètic es registra l’entrada de futbolistes cedits al llarg de la campanya que ara acaba. I també alguns amb contracte que podrien sortir.

Per tant, hi haurà un bon número de moviments al mercat fins que els seus ‘rosters’ quedin tancats de cara a l’inici de la competició, previst pel cap de setmana del 24 i 25 d’agost. En el cas del Nàstic, a 30 de juny només té 13 futbolistes confirmats, comptant el retorn d’Iván de la Peña, cedit al Manresa.

SANT ANDREU I TERRASSA, GAIREBÉ TANCATS

A Segona Federació hi haurà nou representants catalans. O vuit, segons com acabi el sainet del Badalona Futur comandat per qui fou advocat d’aquell ‘viatger’ Miapuesta de principis de segle, Toni Freixa. En aquest equip, tot són baixes, amb onze futbolistes que ja tenen destí. Tota la plantilla acabava contracte aquest 30 de juny, davant un futur no gaire esperançador.

En canvi, al Sant Andreu i al Terrassa han anat per feina al mercat. Amb 19 i 20 efectius respectivament, els de Xavi Molist i Chus Trujillo fan que els seus seguidors ja puguin jugar a fer les possibles alineacions de la temporada. Cal recordar que les plantilles d’aquesta categoria, com també a Tercera Federació, podran comptar amb un màxim de 25 fitxes actives, 9 d’elles per jugadors sots-23.

L’únic ascendit de la temporada, l’Olot de Pedro Dólera, compta amb quinze efectius. Pel que fa als qui arriben des de Primera Federació, tant Cornellà com Sabadell estrenen entrenador -Genís Sampietro i David Català, respectivament- i van treballant amb certa calma.

Qui per fi podrà exercir com a entrenador titulat és Ignasi Senabre. Serà al capdavant d’un Espanyol B sense incorporacions anunciades, tot i que es preveuen pujades des del seu Juvenil A.

Finalment, Europa i Lleida CF -nova denominació del Lleida Esportiu- estrenen entrenadors amb Aday Benítez i Marc García, amb 11 i 14 futbolistes confirmats a cada equip fins aquest 30 de juny.

UNA TERCERA AMB MOLT A FER

Les caselles de mercat de Tercera Federació són més buides. Equips com Badalona o Mollerussa són una incògnita per motius extraesportius. Els ascendits Europa B, Sabadell B i Atlètic Lleida tampoc no registren gaire moviment. Ni els dos equips que han caigut des de la Segona Federació, Cerdanyola i Manresa, on ni tan sols hi ha entrenador confirmat, per bé que al club manresà gairebé està tancada la presència de Mikel Azparren.

L’altra cara de la moneda és el San Cristóbal. Cristian García compta amb 19 futbolistes, 10 d’ells renovats. La Montañesa estarà dirigida per Antonio Escudero amb 16 efectius per ara, 6 d’ells renovats. I també destaca el Reus FC Reddis de Marc Carrasco, amb 16 jugadors.

I si n’hi ha una aposta ‘casolana’, aquesta és la del Prat. Els 14 jugadors que fins ara ha confirmat són denominació ‘pota blava’. 10 renovacions, tres ascensos del Prat B i el retorn d’Aleix Ruiz. Pel que fa al Girona B, com en el cas dels de Primera Federació, pendent del destí de cedits i jugadors amb contracte. Els germans Álvarez Sanjuan, fills de l’estimat Quique Costas, tenen força feina.

SET PLANTILLES DEFINIDES A LLIGA ELIT

Passem a la ‘Tercera encoberta’, la categoria obstacle inventada per la Federació Catalana per por a demanar un segon grup de Tercera Divisió pel futbol català. L’anomenada Lliga Elit compta amb 16 equips i 7 d’ells semblen gairebé conformats, superant els 15 jugadors lligats al mercat.

Si no hi ha cap sortida entre els ja confirmats, al Lloret només li resten tres places per cobrir. 22 futbolistes a les ordres d’Albert Batllosera, amb 13 renovacions per intentar l’ascens a tercera una temporada més. I també aposta per la continuïtat l’Horta de Juan Camilo Vázquez. Dels 18 jugadors aparaulats, 16 segueixen de la campanya 2023-2024.

El Rubí renova la banqueta amb José Solivelles i, com l’Horta, arriba al 30-J amb 18 places cobertes. En aquest cas, amb més novetats, ja que només hi ha 8 renovacions. Amb 17 futures fitxes hi trobem tres equips. Un d’ells, el Can Vidalet, també té majoria de renovats, amb 16 efectius. Palamós i l’ascendit Vilanova també hi arriben a aquesta xifra.

Un altre ascendit, el Manlleu, ja ha tancat la presència de 15 futbolistes abans de la data de final de temporada. En el capítol dels qui tenen més feina a fer, destaquen l’Atlètic Sant Just i el Vic, dels qui no es coneix cap moviment en fitxatges i renovacions. Són dels qui penses que l’estiu és molt llarg.

A PRIMERA CATALANA, SIS A PUNT

Tot i que seran els qui comencin més tard -a finals de setembre-, sis clubs de Primera Catalana ja tenen gairebé tancada la plantilla. Una feina que els ha permès rubricar 20 o més jugadors dels 25 que poden tenir en competició. I la palma és pel Castellar de Juan Antonio Roldán. 16 continuïtats pactades i 6 fitxatges fan un total de 22 efectius.

Al Santfeliuenc ja hi tenen 21 amb una aposta pels de casa. 9 renovacions i 6 jugadors que pugen del planter, amb un entrenador que també puja. David Rebollo dirigia la temporada 2023-2024 al Juvenil A de l’equip del Baix Llobregat. Els altres quatre amb 20 jugadors mantenen el seu entrenador: L’Argentona, a Rafa Garro; l’Ascó, a Arnau Alcoverro; el Martinenc, a Toni Carrillo i el Tossa, a Edu Urdiales.

També hi destaquen 16 clubs dels 48 que participaran on hi ha ja 15 o més jugadors confirmats. Un dels qui ha fet bona feina és un dels 12 ascendits, els santboians del Ciudad Cooperativa. L’equip de la ‘Coope’ ja coneix 18 dels seus integrants, amb 13 dels protagonistes de l’ascens que ja s’han compromès a seguir. Bescanó -un dels clubs que acostuma a tancar plantilla aviat- i Sitges també hi compten ja amb 18 jugadors.

FEINA PENDENT

I d’altres no hi ha notícies. Vacances o paciència, però el cert és que una quarta part dels participants a la categoria no té cap jugador tancat, almenys públicament. Els dotze del ‘zero’ fins la nit del 29 de juny són Balaguer, Gimnàstic Manresa, Juneda, Juventud 25 de Septiembre, Montcada, Natació Terrassa, Parc, Racing Vallbona, Roses, Sant Cugat -un clàssic en tancar mercat amb l’estiu avançat-, Torelló i Torroella. D’ells, sis són nous a la categoria i un setè -l’equip manresà-, debutant per fusió amb l’Artesa Lleida.

Òbviament, el mercat encara serà molt llarg però cada cop s’avança més la feina. A FutbolCatalunya seguirem treballant perquè no hi perdeu detall.

The post Mercat: Com fer els deures abans del 30-J appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada 38, Cornellà i permanència. Tres conceptes que han anat estranyament lligats a la última dècada de l’equip verd, amb fins a tres playoff d’ascens de forma consecutiva. Els verds se la juguen el proper dissabte a les 19:30 hores a Los Pajaritos contra el Numància i el millor és que depenen d’ells mateixos. Amb 46 punts, el Cornellà marca la permanència empatat amb el seu rival de la propera jornada.

Un per sota es troba el Real Unión de Irún, amb 45, mentre que l’Atlético Baleares en té 44. El Cornellà té l’average perdut amb els bascos, mentre que el té guanyat amb els balearicos. Un empat podria valdre en cas que el Real Unión no guanyés, però res està clar tenint en compte que per davant del Cornellà ni Numancia (46), La Nucía (46) i tampoc l’Alcoyano (47) tenen assegurada la permanència.

LA UE CORNELLÀ I ELS FELIÇOS 2015 I 2022

Sis equips es jugaran quatre llocs per una permanència que la temporada passada va quedar en 48 punts. Aleshores, precisament, la va marcar el Cornellà després d’una victòria inoblidable a la última jornada a Castàlia amb dos gols de Chiki i un altre de Jairo Morillas. L’equip de Riutort va arribar a l’últim partit en zona de descens i sense dependre d’ell mateix, però la derrota del Sevilla Atlético va possibilitar la salvació.

Una situació similar es va viure el 2015 en la primera de les nou temporades consecutives que acumula el club verd a la tercera categoria del futbol estatal. Aquell Cornellà de Jordi Roger arribava a la última jornada en descens. Havia de guanyar el Lleida, que es jugava el playoff, i esperar una ensopegada del Mallorca B.

Ambdues coses es van produir i no va ser fins al minut 87 que es va aclarar el panorama pels verds. Óscar Muñoz es vestia d’heroi i marcava l’únic gol del partit contra el Lleida per donar la permanència al Cornellà. Els verds esperen repetir la història del 2015 i el 2022 el proper dissabte a Los Pajaritos.

NÀSTIC I SABADELL, A PER LA COPA

L’altre al·licient de la jornada 38 al grup 2 de Primera Federació pels catalans és veure si Nàstic i Sabadell es classifiquen per la Copa del Rei. Ara mateix, l’últim que entraria a la competició del KO és la SD Logroñés, que es troba un punt per sobre dels grana i dos per davant dels arlequinats.

A més, el Barça B també ha de confirmar la plaça de playoff. El filial blaugrana ho té realment bé, ja que li val amb un empat contra la UD Logroñés – ja descendit – per classificar-se per la post temporada. I és que els de Rafa Márquez tenen l’average guanyat al Real Murcia, que és l’immediat perseguidor a dos punts de distància. El proper dissabte s’esperen emocions fortes a Primera Federació.

The post El Cornellà vol repetir la història de 2015 i 2022 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una temporada que semblava complicada a Sabadell ha deixat dos ídols que engresquen – i de quina manera – a la Nova Creu Alta. El curs va començar amb una roda de premsa preocupant d’Esteve Calzada fent una crida a inversors, va seguir amb la tràgica marxa de Gerard Escoda i la destitució de Gabri i va tenir un moment especialment delicat amb Miki Lladó. Tot plegat s’ha superat, especialment des del passat gener. I és que l’arribada de Cristian Herrera ha dinamitzat un equip que, ara sí, està a punt de complir l’objectiu.

El davanter català ha marcat set gols en tretze partits i a més ha donat una assistència. Són uns números espectaculars per un dels millors fitxatges d’hivern que es recorden al futbol català. L’acompanya Pau Víctor a la davantera, amb sis gols i sis assistències. Entre tots dos 20 participacions de gol, un registre realment espectacular.

SABADELL: PERMANÈNCIA, COPA O PLAYOFF?

L’equip a nivell col·lectiu ja fa dies que funciona com un rellotge. I és que són tres victòries consecutives que deixen el Sabadell amb 45 punts, a cinc de la Copa, a set del playoff i a cinc de la zona de descens. La situació és privilegiada, més si tenim en compte com estava l’equip arlequinat fa unes setmanes.

El Sabadell és el segon millor equip de les últimes cinc jornades (10/12 punts) i el tercer que ha sumat més punts (18) en els darrers deu partits. Intercity, La Nucía, Cornellà i Osasuna B. Fins a on arribarà l’equip arlequinat?

The post Herrera-Pau Víctor, parella de moda a Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la Setmana Santa i el futbol no s’atura per a les categories professionals i semiprofessionals. Una altra cosa ben diferent és per al futbol amateur i el formatiu perquè aquest cap de setmana ja estava reservat com a descans.

Aquests són els horaris fixats per a la 1aEFEF2, 2aRFEF3, 2aRFEF5 i 3RFEF5 corresponents a les jornades 31a, 29a i 28a, respectivament.

En resum: a 8 jornades per al final de la Fase regular en Primera, a 6 en Segona i a només 3 en Tercera

PRIMERA RFEF JORNADA 31

Sabadell – Nàstic Dissabte 8/4 19.15 h.
Cornellà – UD Logroñés Diumenge 9/4 12 h.
Numancia – Barça B Doumenge 9/4 19 h.

SEGONA RFEF JORNADA 29

Formentera – Badalona Futur Dijous 6/4 16.30 h.
Valencia Mestalla – Espanyol B Dissabte 8/4 18 h.
Manresa – Mallorca B Diumenge 9/4 12 h.
Terrassa – Ibiza I. Pitiusas Diumenge 9/412 h.
Peña Deportiva – Prat Diumenge 9/4 12 h.
Lleida E. – Hércules Diumenge 9/4 17 h.
Olot – Alzira Diumenge 9/4 17 h.

SEGONA RFEF (V) JORNADA 29

Alcorcón B – Cerdanyola Dissabte 8/4 16 h.

TERCERA RFEF JORNADA 28

Peralada – Castelldefels Dijous 6/4 18.30 h.
FE Grama – San Cristóbal Divendres 7/4 11.45 h.
Tona – Sants Divendres 7/4 11.45 h.
Vilafranca – Badalona Divendres 7/4 12 h.
Montañesa – Vilassar Mar Diumenge 9/4 12 h.
Girona – Sant Andreu Diumenge 9/4 12 h.
Europa – L’Hospitalet Diumenge 9/4 12 h.
Pobla Mafumet – Rapitenca Diumenge 9/4 12 h.

The post Horaris de Setmana Santa 2023 appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic es va treure un bon pes de sobre el passat cap de setmana. L’equip grana, que estava contra les cordes, va superar a un gran rival com el Murcia i ho va fer oferint una bona imatge. La por a equivocar-se i els plantejaments defensius van quedar enrere per veure un Nàstic agressiu i ofensiu, que va anar en tot moment a per la victòria. A Tarragona s’espera que aquest partit, el de la segona victòria en set jornades, sigui un punt d’inflexió. També, que Aarón Rey mantingui el nivell, ja que amb tres assistències de gol va ser el millor contra el Murcia.

El gallec va mostrar personalitat i qualitat sobre la gespa del Nou Estadi. Amb 0-1 al marcador i en una situació límit va aglutinar rivals i va deixar anar la pilota perquè Guillermo Fernández igualés el partit amb un xut ajustat. Ja a la segona part Aarón Rey va conduir un contraatac i va assistir a l’altre Fernández, Pablo, que va marcar el segon.

I el tercer i definitiu va arribar tres minuts després i va ser una bona jugada de dreta a esquerra, que va acabar amb una passada d’Aarón Rey perquè el capità Joan Oriol marqués de xut creuat. El Nàstic, que fins aleshores havia marcat sis gols en sis jornades, en va marcar tres per superar al Murcia.

AARÓN: “HEM DEIXAT ENRERE ELS FANTASMES”

Amb tot plegat, Aarón Rey va afirmar estar “molt content per ajudar a l’equip i pels tres jugadors que han marcat, que s’ho mereixen”. Parlant del col·lectiu, “estem satisfets pel partit que hem fet, pel marge de millora que teníem i que hem reflectit al camp avui. El seu primer gol ha estat un cop, però hem jugat bé i hem marcat gols, que ho necessitàvem”.

I és que el Nàstic venia de guanyar un partit de sis i “fantasmes poden venir sempre, són ratxes positives i negatives. Hem tallat la negativa i no volem que es torni a repetir el que va passar a Elda”. Aarón Rey, després de donar tres assistències, declarava que “Sé que puc donar molt més. Estic desitjant donar la meva millor versió i per això he vingut a un club molt important, que té aspiracions altes”.

The post Aarón, el ‘Rey’ de les assistències a Tarragona appeared first on FutbolCatalunya.com.

La salut del futbol català es podria mesurar per quants equips es troben a les categories més altes. A Primera res a dir, hi ha tres a diferència d’altres anys quan només hi estaven presents Barça i Espanyol. Si mirem més avall el panorama és certament desolador. Cap equip de Catalunya juga a Segona i només quatre dels 40 de Primera RFEF són catalans. La xifra és minsa, de fet es tracta de la més baixa des del 1987, quan la Segona B era de grup únic. Mai amb més d’un grup hi ha hagut menys de cinc catalans… fins ara.

L’explicació a aquest desastre – perquè es pot catalogar així – podria ser esportiva, de nivell. Molts diuen que ha baixat, que el Barça s’ho menjat tot i d’altres tòpics. Que la gent es desenganxa dels seus equips i del futbol modest i això provoca un problema social pels clubs, però també econòmic.

2020, EL PUNT I FINAL

Tot això pot afectar i clar que afecta, però si veiem l’evolució de catalans durant tota la història de la Segona B hi ha un canvi de tendència per arribar on estem ara. A més, ben recent. L’any 2020, amb la pandèmia, la RFEF va decidir reformular la categoria per a originar-ne de noves com la Primera RFEF i la Segona RFEF.

De 80 equips es passarien a més de 100 – no es va descendir a ningú aleshores – per acabar amb els 40 que actualment conformen la Primera RFEF. Això va provocar una escabetxina d’equips. Els que no havien descendit tenien pa per aleshores i gana per després i més de la meitat de clubs que conformaven l’antiga Segona B van patir descensos.

Entre ells, cinc catalans. Els nostres, els equips de Catalunya, van sol·licitar a Joan Soteras anar separats en dos grups i no estar els 10 en un, juntament amb l’Andorra. L’aleshores president de la FCF no va defensar aquesta petició a Madrid i tot va resultar en que ara mateix estem amb la xifra més baixa de catalans a la categoria de bronze des del 1987.

86-87 (1): UE Lleida.

87-88 (7): Mollerussa, Terrassa, L’Hospitalet, Nàstic, Barça Atlètic, Girona i Júpiter.

88-89 (5): Palamós, Nàstic, L’Hospitalet, Barça Atlètic i Terrassa.

89-90 (5): Barça Atlètic, Manlleu, L’Hospitalet, Girona i Nàstic.

90-91 (5): Barça Atlètic, Manlleu, L’Hospitalet, Girona i Sant Andreu.

91-92 (6): Sant Andreu, Manlleu, Girona, L’Hospitalet, Nàstic i Mollerussa.

92-93 (5): Sant Andreu, L’Hospitalet, Nàstic, Manlleu i Girona.  

93-94 (9): Gramanet, Manlleu, Figueres, L’Hospitalet, Sant Andreu, Nàstic, Girona, Premià i Rubí.

94-95 (11): Gramanet, Manlleu, Figueres, Sabadell, L’Hospitalet, Terrassa, Sant Andreu, Nàstic, Girona, Europa i Premià.

95-96 (11): Nàstic, Figueres, Terrassa, Gavà, Gramanet, Manlleu, Espanyol B, Sant Andreu, L’Hospitalet, Sabadell i Barça C.

96-97 (10): Nàstic, Gramanet, Figueres, Terrassa, L’Hospitalet, Espanyol B, Sabadell, Gavà, Manlleu i Sant Andreu.

97-98 (9): Barça B, Terrassa, Espanyol B, Gavà, Figueres, Gramanet, Sabadell, L’Hospitalet, i Nàstic.

98-99 (8): Terrassa, Gramanet, Sabadell, L’Hospitalet, Nàstic, Espanyol B, Palamós i Gavà.

99-00 (7): Gramanet, Nàstic, L’Hospitalet, Barça B, Premià, Sabadell i Terrassa.

00-01 (9): Gramanet, Nàstic, Sabadell, Espanyol B, L’Hospitalet, Figueres, Barça B, Terrassa i Premià.

01-02 (9): Barça B, Espanyol B, L’Hospitalet, Terrassa, Gramanet, Mataró, Lleida, Figueres i Sabadell.

02-03 (12): Barça B, Gramanet, Sabadell, UE Lleida, Nàstic, Espanyol B, Palamós, Mataró, Figueres, Gavà, Reus i L’Hospitalet.

03-04 (10): UE Lleida, Nàstic, Gramanet, Girona, Barça B, Espanyol B, Figueres, Sabadell, Mataró i Palamós.

04-05 (6): Badalona, Barça B, Sabadell, Gramanet, Girona i Espanyol B.

05-06 (8): Badalona, Gramanet, Barça B, Terrassa, Sant Andreu, L’Hospitalet, Reus i Sabadell.

06-07 (8): L’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Gramanet, Espanyol B, UE Lleida, Sant Andreu i Barça B.

07-08 (10): Girona, Gavà, Gramanet, Badalona, UE Lleida, Sabadell, Terrassa, Castelldefels, Espanyol B i L’Hospitalet.

08-09 (8): Sant Andreu, Sabadell, Barça B, Gramanet, UE Lleida, Badalona, Gavà i Terrassa.

09-10 (9): Sant Andreu, Barça B, Sabadell, UE Lleida, Badalona, Gramanet, Espanyol B, Gavà i Terrassa.

10-11 (6): Sabadell, Badalona, UE Lleida, L’Hospitalet, Sant Andreu i Gramanet.

11-12 (6): Badalona, Llagostera, L’Hospitalet, Lleida Esportiu, Reus i Sant Andreu.

12-13 (9): L’Hospitalet, Nàstic, Sant Andreu, Espanyol B, Llagostera, Prat, Badalona, Reus i Lleida Esportiu.

13-14 (10): Llagostera, L’Hospitalet, Lleida Esportiu, Nàstic, Espanyol B, Reus, Badalona, Olot, Sant Andreu i Prat.

14-15 (9): Nàstic, Reus, Lleida Esportiu, Badalona, L’Hospitalet, Espanyol B, Olot, Cornellà i Sant Andreu.

15-16 (10): Reus, Lleida Esportiu, Cornellà, Sabadell, Barça B, Espanyol B, Badalona, L’Hospitalet, Pobla de Mafumet i Olot.

16-17 (10): Barça B, Badalona, Lleida Esportiu, Cornellà, Gavà, Llagostera, Sabadell, L’Hospitalet, Espanyol B i Prat.

17-18 (7): Cornellà, Lleida Esportiu, Badalona, Peralada, Sabadell, Olot i Llagostera.

18-19 (8): Cornellà, Espanyol B, Lleida Esportiu, Badalona, Barça B, Olot, Sabadell i Peralada.

19-20 (9): Barça B, Sabadell, Cornellà, Lleida Esportiu, Olot, Espanyol B, Llagostera, Nàstic i Badalona.

20-21 (10): Nàstic, Barça B, Llagostera, Cornellà, Badalona, Lleida Esportiu, Espanyol B, L’Hospitalet, Prat i Olot.

21-22 (5): Barça B, Cornellà, Nàstic, Sabadell i Costa Brava.

22-23 (4): Barça Atlètic, Cornellà, Nàstic i Sabadell.

The post El bronze és cada vegada menys català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Andrés Manzano fa una dècada que és director general del Cornellà. De fet, no s’ha perdut cap partit del primer equip verd en els últims dotze anys. Amb el futbol base com a pilar, l’UE Cornellà és un club sòlid i sostenible i ho demostra el fet que aquesta temporada, competint a Primera RFEF, la tancarà amb un mínim superàvit. Ara el gran tema pendent és decidir on jugarà el primer equip la propera temporada. Els requisits de la Primera RFEF impedeixen fer-ho al Nou Municipal i les gestions ja estan en procés i s’espera tenir el tema tancat la propera setmana.

La última vegada que vam coincidir – Champions for Pedrito fa unes setmanes – ens va dir que havia de reflexionar. Ho ha fet?

Estem en una època constant de reflexió. Respecte el projecte del Cornellà, que era el que em preguntaves, de moment estem avançant. A nivell personal continuo engrescat a continuar intentant tenir un projecte esportiu com el que ha tingut els últims anys.

Què havia de reflexionar exactament?

Ha estat un any molt complicat. Crec que des del punt de vista esportiu ha estat l’any més complicat dels que jo porto gestionant l’equip. Això et fa plantejar si val la pena l’esforç i la dedicació quan jugues a una categoria amb equips amb moltes més possibilitats que les nostres. L’esport et permet fer gestes que ningú espera i l’any passat tothom ens donava com equip de descens. Una vegada més hem aconseguit una fita que no és fàcil al nostre nivell.

Té més mèrit aquesta permanència que fer un playoff com els que van fer a Segona B?

Aquest és l’any que té més mèrit dels últims deu a Cornellà. Aconseguir la posició catorze a un grup on érem el pressupost més baix amb moltíssima diferència. Amb entrenador nou i fent canvi d’entrenador, que és la primera vegada que en fem a meitat de temporada. Això ha comportat dificultat i patiments i també una alegria final enorme. Després de tot això has de dedicar temps a pensar com pots millorar les coses.

“SOM EL PRESSUPOST MÉS BAIX DEL NOSTRE GRUP”

Per un equip com la UE Cornellà compensa competir a Primera Federació?

Compensa perquè podem dir que esportivament jugarem contra molts equips amb història a Primera Divisió. Juguem a camps mítics i genera il·lusió. Els que som esportistes ens agrada poder competir i fer-ho al màxim nivell possible. El primer equip és un reflex per tota la base i tenir-lo a Primera RFEF, on només hi ha de catalans el Sabadell i el Nàstic, és un orgull. El Cornellà amb uns mitjans més petits està a aquest nivell i és una motivació pel futbol base, que és una de les bases fonamentals del nostre projecte.

Com a competició creu que a Primera Federació hi ha més requisits que no beneficis?

Sens dubte, la competició a nivell esportiu és fantàstica. Com a jugador o entrenador m’encantaria formar part d’aquesta competició. Com a gestor encara li falta maduresa i alguna de les normes que hi posen no tenen gaire sentit veient el nivell d’alguns clubs. Si no hi ha una reflexió abans de fer les coses pot provocar que hi hagi desaparicions de clubs. S’ha d’anar cap a un control econòmic més fort per evitar que gent prengui decisions per impulsos i després els seus clubs es vegin perjudicats. Estem encantats de jugar a la màxima categoria, que podem, però mai posarem en risc el futur del club perquè és un club que porta molts anys treballant per ser sòlid. Per davant de qualsevol interès esportiu està la continuïtat del club.

Decisions com la de donar un préstec de 400.000 euros a interès zero per part de la RFEF no ajuda en aquest sentit no?

Suposo que la RFEF dins de la falta de maduresa que he comentat de la categoria ha vist que hi havia risc d’impagaments, de que hi haguessin clubs que perdessin la categoria per no fer els pagaments als que s’havien compromès. Espero que no sigui una puntada cap endavant. Els clubs que prenguin aquests calers també els hauran de tornar i significa que l’endeutament serà encara més gran.

“AQUESTA TEMPORADA LA TANCAREM SENSE PÈRDUES”

I l’UE Cornellà a nivell de números com acaba la temporada?

Les dues temporades del Covid han estat molt complicades. La última vam proposar-nos no perdre calers. Des del punt de vista de la gent que hi ha al club vam haver de suportar una part de les pèrdues anteriors. Vam pensar en un pressupost equilibrat i a falta de tancar-ho hem aconseguit break even, que estem sense guanyar ni perdre. Algun petit benefici haurem tret aquest any.

I el tema del camp per la propera temporada imagino que ara mateix és el gran maldecap.

Sí, és un gran maldecap. Ahir finalment la Federació va publicar els nous requisits i era difícil buscar camp sense saber-los. Estem treballant en això. Sabem que és una situació que ens pot provocar un canvi en el nostre dia a dia. També a l’hora de plantejar fer l’equip hem de saber a quin camp jugarem. Això ens ha fet estar més aturats al mercat. Tenim alguns jugadors renovats, altres del juvenil que pugen al primer equip i algun cedit que torna. Estem bastant tranquils, però l’hora de prendre decisions encara no ha arribat.

Parlant de la temporada passada i del camp. Mantenir-se al Nou Municipal va ser un encert?

Aquí les dades no enganyen. Hem fet 37 punts a casa i onze fora. El Nou Municipal ha estat un fortí amb la nostra afició i segurament ens hagués costat més en un altre camp. Si digués que no va ser un encert mentiria vistos els números.

Com està la relació amb l’Ajuntament ara mateix?

Bé, com sempre. Els últims anys és correcta, d’entendre quin és el nostre projecte i amb una relació cordial que és la que toca.

Fa uns dies Esteve Calzada va fer una roda de premsa convidant a inversors externs a posar patrimoni al Sabadell. A Cornellà s’ha arribat a plantejar una venta?

Quan estàs a Primera Federació hi ha gent que s’interessa. Tenim un projecte molt sòlid i no estem pensant en fer caixa. De moment no ens hem plantejat vendre. No hem vist cap proposta que ens engresqués suficientment per avançar.

Per invertir en un equip de Primera Federació s’ha de ser una mica valent.

És una situació de risc. Si puges et compensa i si no puges són uns diners que has perdut i has de tornar a posar.

“TALAVERA HAGUÉS ESTAT UN FANTÀSTIC PRESIDENT DE LA FCF”

Com va viure les eleccions a la FCF i com valora el resultat?

No m’haig d’amagar. L’Àlex és un fantàstic candidat i hagués estat un fantàstic president per la FCF. No va ser així, va guanyar el Joan Soteras amb més vots en contra que els que va tenir a favor. Les regles electorals són les que són. S’ha de felicitar el guanyador i desitjar-li la millor sort pel bé del futbol català.

I com veu el panorama amb Luis Rubiales a la RFEF i Joan Soteras a la FCF?

La RFEF queda massa lluny. Estem veient moltíssimes notícies i hi ha una guerra al futbol espanyol que no beneficia a ningú entre Rubiales i Tebas. Al futbol català el que he dit abans. Espero que ho faci el millor possible. Nosaltres gestionem molts equips i la seva gestió serà beneficiosa per tots. S’han posat unes normes una mica populistes arran de les eleccions que no tinc molt clar si seran bones pel futbol. El temps ho dirà.

Parlant del futur, Gonzalo Riutort segueix segur i falta completar l’equip. De cara a la temporada vinent l’objectiu és sobreviure altre cop?

Tornarem a plantejar un pressupost equilibrat. Això en aquesta categoria, sobretot quan veus situacions com Intercity o Eldense més els equips grans del nostre grup, sortirem una altra vegada com un dels pressupostos més baixos. Ho intentarem fer el millor possible. D’inici mai renunciem a res, però la lògica diu que haurem de fer un projecte per donar la sorpresa un cop més.

En qualsevol cas està content amb el repartiment dels grups?

Crec que és just. L’any passat vam fer molts quilòmetres, amb moltes despeses. Gestionar tot el tema dels viatges és una situació prou complicada i més anant a Andalusia moltes vegades, a la província de Cádiz. S’agraeix no fer aquests desplaçaments. Per nosaltres i la nostra afició veure nous equips contra els que mai hem jugat és una novetat i un al·licient.

Parlava d’aquí, de l’afició. S’han de mentalitzar els jugadors que l’any vinent el primer equip jugarà fora de Cornellà?

Del que s’ha de mentalitzar és de que jugarem fora del Nou Municipal. És impossible posar el Nou Municipal amb gespa natural, ja que el nostre futbol base està molt arrelat. Tenim més de 1.000 nens que les seves famílies confien en la nostra forma de gestionar i d’ajudar-los a que practiquin esport. A partir d’aquí haurem de buscar la millor solució i en això estem.

The post “La salvació a 1aRFEF té més mèrit que el playoff a 2B” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Villarreal B-Nàstic d’infaust record per l’equip grana va ser el punt i final de la competició a Primera RFEF la temporada 2021-2022. La primera edició d’aquesta categoria ja es pot dir que ha estat experimental, marcada pels errors a tots els nivells. No només pel que fa a la competició – format, repartiment de grups, etc – sinó també en l’apartat econòmic i televisiu.

Els 15 milions de Footters van quedar en això, en una promesa. A més, la temporada va acabar amb un desgavell entre Fuch Sports i la pròpia cadena. Ara, a l’espera de l’assemblea a la RFEF per determinar la propera temporada, el debat se centra en el repartiment dels grups. En aquest sentit són dues les propostes.

EST I OEST, DIFICULTAT I DISTÀNCIES

La primera seria mantenir el repartiment actual amb un grup a la franja est i una altra a l’oest. S’ha vist que un dels principals problemes d’aquest repartiment és el de la dificultat esportiva. La temporada passada van pujar tres equips del grup 2, Andorra, Villarreal B i Albacete per només un de l’1, el campió Racing de Santander.

A més, un altre problema afegit d’aquest repartiment és el de les distàncies. Ajunta dues de les tres puntes d’Espanya, Catalunya i la província de Cádiz. La temporada passada van ser quatre equips gaditans i sis catalans, pel que la meitat del grup estava a una distància de més de 1.000 quilòmetres, amb els inconvenients logístics que això suposa.

A més, aquesta temporada s’ha de comptar que amb els ascensos i descensos que hi ha hagut els extremenys haurien de passar al grup 2. I un altre tema a considerar és que amb la proposta de la temporada passada els quatre descendits de Segona A (Amorebieta, Alcorcón, Fuenlabrada i Real Sociedad B) anirien al grup 1. Amb tot, al 2 quedaria així aquesta opció:

Sabadell, Nàstic, Barça B, Cornellà, Castellón, Alcoyano, La Nucía, Eldense, Intercity, Atlético Baleares, Murcia, Linares Deportivo, Córdoba, San Fernando, Algeciras, Linense, Ceuta, Badajoz, Mérida i Madrid Castilla. Quatre catalans, cinc valencians, un balear, un murcià, cinc andalusos, un de Ceuta, dos extremenys i un madrileny.

NORD I SUD, SENSE ‘MINI CLÀSSIC’

L’altra opció és la de dividir els dos grups seguint la franja nord i sud. El principal inconvenient d’aquesta opció – més per la RFEF que per una altra cosa – és que desapareixeria el mini clàssic entre Barça B i Madrid Castilla. El principal avantatge pels catalans amb aquesta proposta són les distàncies.

És cert que hi hauria quatre gallecs, però el gran gruix de la lliga estaria a uns 500 quilòmetres de distància, amb vascos, navarresos, equips de la Rioja, l’Atlético Baleares o el Numància. Un total de deu equips estarien a un desplaçament còmode, pràcticament mitja lliga. Contant els quatre catalans, només sis desplaçaments de 20 serien feixucs. La opció nord-sud quedaria així:

Amorebieta, Bilbao Athletic, Real Unión de Irún, Real Sociedad B, Osasuna Promesas, SD Logroñés, UD Logroñés, Calahorra, Numancia, Cultural Leonesa, Unionistas de Salamanca, Racing de Ferrol, Deportivo, Pontevedra, Celta B, Atlético Baleares, Nàstic, Sabadell, Cornellà i Barça B. Quatre vascos, un navarrès, tres de La Rioja, tres castellano-lleonesos, quatre gallecs, un balear i quatre catalans.

PLAYOFF A ANADA I TORNADA

Això està ara a la teulada de la Federació Espanyola de Futbol. També el replantejament del format del playoff d’ascens, clarament fracassat les últimes setmanes pel que fa a l’assistència de públic. L’ens federatiu va anunciar abans d’acabar el període de propostes per la propera temporada que la intenció és tornar al format antic. Rectificar, en aquest cas, era el més lògic.

The post Primera RFEF: ¿Nord i sud o est i oest? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El somni s’ha acabat. El Nàstic de Tarragona seguirà un any més a Primera RFEF. El Villarreal B, que fins aquest partit no havia pogut guanyar als grana, es va imposar a l’equip d’Agné. Jackson, amb dos gols a la segona part, va ser el gran protagonista d’un partit marcat per la seva actuació i també per la de Cid Camacho.

L’àrbitre va desesperar a un Nàstic que va fer una bona primera part, però no va saber jugar la segona. Tres dels quatre ascendits són del grup 2 de Primera RFEF. Els grana han caigut víctimes del format innovador de la RFEF i del repartiment de grups, clarament desigual pel que fa al nivell.

SORTIDA AMB IMPULS DEL NÀSTIC

Villarreal B i Nàstic presentaven els mateixos protagonistes de la semifinal de la setmana passada. Miguel Álvarez i Raül Agné repetien l’onze inicial d’aleshores, confiant en repetir les victòries contra Logroñés i Racing de Ferrol. La inèrcia dels dos finalistes era positiva, però en partits com aquest, com diu el tòpic, això importa poc.

El Nàstic va sortir al camp amb l’impuls de les cinc victòries consecutives que acumulava, amb nou gols a favor i només un en contra. Potser per això, el primer tram de la primera part va tenir un cert domini grana. No de la possessió, però sí de la situació. Les primeres arribades, sense ser gaire clares, eren grana.

I és que cal recordar que al Nàstic només li valia la victòria en aquest partit, mentre que al Villarreal B un empat al final de la pròrroga li era suficient. El filial groguet, contemplatiu i prudent, semblava signar cedir la iniciativa i sortir al contraatac. No era una mala idea, ja que a la que l’equip de Miguel Álvarez accelerava ja s’intuïa el perill. La qualitat es veia a simple vista.

FALTA MOLT RIGOROSA I GOL ANULAT

El Nàstic, com sempre aquesta temporada. Bona defensa, joc simple però efectiu i confiar en la seva solidesa per decidir el partit en un detall. Podria haver estat el córner del minut 22, però l’àrbitre va decidir que no fos així. El gol de Quintanilla, en posició correcta, acabava anul·lat per una falta prèvia molt dubtosa de Pablo Fernández. Una decisió rigorosa vista la jugada, que podia acabar sent decisiva.

Val a dir que la parella de davanters grana, amb Pablo Fernández i Dani Romera, va guanyar la partida vàries vegades a la defensa rival. Darrere, Ribelles com sempre aportava equilibri i estabilitat. Tot semblava controlat, però novament l’àrbitre va tornar a assenyalar una falta inexistent de Quintanilla que va acabar amb targeta i bona oportunitat pel filial. La sang no va arribar al riu – metafòricament parlant, clar – i al descans s’arribava amb empat a zero.

JACKSON NO PERDONA LES BADADES

La situació a la represa va canviar radicalment. Als cinc minuts la primera errada defensiva grana va acabar amb gol del Villarreal B. Jackson estava més viu que Aythami i Quintanilla i estrenava el marcador. Aquest era el primer gol que rebia el Nàstic després de 452 minuts i arribava en el pitjor moment.

El filial groguet va sortir millor després del descans i encara podria haver fet més sang acte seguit del seu gol. El Nàstic estava grogui i Raül Agné ho sabia. La possessió pel Villarreal B al primer quart d’hora de la segona part era de gairebé el setanta per cent. L’entrenador grana va fer un doble canvi als vuit minuts de la represa i un altre abans del quart d’hora.

Amb això va capgirar la inèrcia del partit i el Nàstic va millorar. Sense gaire presència a l’àrea sí, però millors sensacions. La primera clara va arribar en un córner, amb una rematada de cap de Ribelles que el porter rival va refusar a córner. L’àrbitre, en una acció erràtica més, havia assenyalat servei de porteria, però va rectificar la decisió.

EL PAL DONA UNA VIDA EXTRA AL NÀSTIC

El que hagués pogut ser definitiu i sense marge de rectificació és l’ocasió d’Arana. El temps es va aturar a Balaídos quan el tercer màxim golejador de la categoria enviava el seu xut al pal. La vida extra d’aquesta jugada donava esperances al Nàstic, que es frustrava una i altra vegada amb Cid Camacho.

L’àrbitre no va deixar gens contents als jugadors grana. Per l’acció del gol anul·lat de la primera part, principalment, però també per un possible penal per mans no assenyalat a la recta final del partit. Però certament el Nàstic va ser pitjor a la segona part i no va saber jugar en una situació límit.

JACKSON, GOLÀS I SENTÈNCIA

A més, va tenir un rival amb qualitat col·lectiva i individual. Personificada en un Jackson que va signar la sentència al minut 93 amb un autèntic golàs. Aquesta jugada posava el punt i final a les esperances d’un Nàstic que va acabar amb deu homes per l’expulsió de Joan Oriol. Nit negra pels grana a Vigo i massa factors en contra. El format, sobretot, i el repartiment dels grups. Tres dels quatre ascendits a Segona Divisió han jugat al grup 2 de Primera RFEF.

The post Jackson dilapida l’ascens del Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

S’han disputat dotze jornades de la segona volta a Primera RFEF i aquests quatre mesos de competició deixen vàries conclusions. La més evident és l’estat de forma dels dos millors del grup durant aquest tram de lliga. Andorra i Sabadell han estat els millors de la segona part del campionat. Aquest estat de forma ha servit als tricolors per mantenir les opcions del liderat, ara mateix a un punt. També al Sabadell per deixar enrere el descens per aspirar al playoff, un fet impensable quan va arribar Pedro Munitis.

I és que tot i la igualtat entre els dos es pot dir que a dia d’avui el Sabadell és l’equip més en forma del grup 2 de Primera RFEF. No només és el que ha sumat més punts a la segona volta, sinó també el màxim golejador i el menys golejat. En dotze partits l’equip de Pedro Munitis ha marcat 22 gols i només n’ha encaixat set.

EL SABADELL ÉS EL MILLOR VISITANT

El rendiment dels arlequinats és especialment destacable fora de casa. De fet el Sabadell és el millor visitant del grup 2 de Primera RFEF, igualat a 25 punts amb el San Fernando de Nacho Castro. Lluny de la Nova Creu Alta els de Munitis han guanyat a estadis com el Municipal de Cornellà, Castàlia o el Mini Estadi de Villarreal.

Sense anar més lluny, l’últim partit de visitant va acabar amb golejada per zero a quatre al camp del cuer. Ara toca millorar el rendiment a casa, ja que el Sabadell és el cinquè pitjor local de la lliga. Pot ser? Doncs segurament. ¿Sinó qui hagués apostat pels arlequinats quan tenien 20 punts i estaven en descens al final de la primera volta?

The post Sabadell i Andorra, els millors de la segona volta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la jornada 16 no guanyava el Nàstic i ha hagut de ser a la 21 quan el seu entrenador Raúl Agné pugui respirar tranquil enfront del cuer Betis B, a Sevilla. Va costar molt trencar el zero de la porteria del filial andalús, però una vegada va anotar Bonilla (65′), ja es va veure més clar, i Quintanilla (67′) va obrir el camí. Clar que fins que Robert (94′) no va aconseguir el 0-3 ningú va respirar tranquil.

DE RAÚL AGNÉ A RAÚL CASAÑ

També hi havia de sumar el Cornellà de Raúl Casañ, ja que es fan necessaris els triomfs al Municipal i no van desaprofitar l’oportunitat. Gonpi (44′) va col·locar l’1-0 per a major serenitat abans del descans i Moha (64′) va regalar més ordre en els minuts finals en els quals el Linares va col·locar el 2-1 definitiu en temps d’afegit. Els verds surten de la zona perillosa.

Segueixen a la zona vermella Sabadell i Costa Brava encara que els de Pedro Munitis van saber arrencar un punt meravellós de la Línia. Aarón va posar el 0-1 per als vallesans encara que van tenir temps per a igualar els de la RB Linense gràcies a Coulibaly (32′).

D’altra banda, el Costa Brava encaixava una nova derrota (la dècima) amb motiu de la seva visita a l’Estadi Balear. Un gol de Manel Martínez (15′) va ser suficient per als de Xavi Calm que segueixen d’aquesta manera en zona de escollits.

A la mateixa zona en la qual ‘dorm’ l‘Andorra perquè va saber aconseguir la seva segona alegria consecutiva. En aquesta ocasió va ser davant l’Algesires i gràcies a un servei de cantonada que va executar Ivan Gil, va tocar Pastor cap endarrere i va desviar el visitant Tomás.

EMPAT I GRÀCIES AL MINI

La jornada va tenir diversos ‘aperitius’ el dissabte amb especial atenció al mini derbi entre Barcelona B i Reial Madrid Castilla. Els de Raúl González, per mediació de Latasa (24′ i 47′) van deixar gelats a Xavi Hernández i companyia, a la llotja, encara que els vint minuts finals blaugranes mereixen aplaudiment. Primer va col·locar un gran gol Matheus (69′) mentre que Jordi Escobar (95′) va posar el 2-2 final per a un filial incrèdul.

The post Raúl Agné agafa aire a Sevilla appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dimecres de sensació per al futbol català i, particularment, per al futbol gironí en comunicar la UE Llagostera que el club es ven a un grup empresarial d’una manera immediata encara que, segons ha pogut constar aquesta Redacció, només podrà iniciar-se oficialment a partir de l’1 de gener.

El text de la nota informativa que llançava twitter, i que va saber guardar molt bé l’entitat presidida per Isabel Tarragó i dirigida tècnicament per Oriol Alsina, diu moltes coses. En resum: venda d’un paquet majoritari d’accions (75%) perquè “el control passarà a una empresa privada” encara que no es dóna el nom.

LA UE COSTA BRAVA SEGUIRÀ

L’empresa Costa Brava agraeix “la gran tasca de tots els membres del club”, garanteix i ha prioritzat la seva continuïtat; d’altra banda, el primer equip sofrirà en els pròxims dies “una certa reestructuració”.

Segons ha pogut saber Futbocatalunya es tracta d’una consultoria catalana amb 3 advocats al capdavant i que semblen disposats a revitalitzar a l’equip. El club ja avança que hi haurà moviments en el primer equip que actualment ocupa la divuitena posició de la classificació de la 1RFEF.

L’equip gironí, que va pujar a la Segona A des de la Regional en deu anys apoteòsics, deixa el seu segell amb la parella Isabel Tarragó-Oriol Alsina; la directiva, que va arribar en el 2014, ha posat el nom de la petita Llagostera en el mapa i aquest passat estiu es va veure obligada a emigrar a Palamós amb la finalitat de sobreviure, però tot acaba. El propi diari AS ho va explicar molt bé.

El passat 19 d’Agost la presidenta ja va assegurar a Futbolcatalunya que “la Primera RFEF era inviable” per al club i fins aquí han arribat.

PITU COMADEVALL SE’N VA

A més, per si no fos prou, aquest dimecres de ‘bogeria’ compta també amb l’anunci oficial de comiat per part del director institucional, Pitu Comadevall. L’històric saltenc agraeix els 9 anys que ha estat en l’entitat i sembla disposat a “acceptar menys reptes”

The post La UE Costa Brava es ven appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ser sòlid a casa és una base habitual pels equips que volen estar a dalt. És el cas del Nàstic de Tarragona, que aquesta temporada està mostrant la seva millor cara al Nou Estadi. Barça B, Betis Deportivo, Alcoyano i Sabadell han caigut al feu grana. 12 punts de 12 possibles que consoliden a l’equip de Raül Agné a la zona alta, on ara mateix ocupa la quarta posició. És el millor equip català ara mateix d’una lliga que comanda amb autoritat el Villarreal B.

EL FORTÍ DEL NOU ESTADI

El filial groguet, amb 19 punts, és el líder i amplia a sis la distància amb els seus immediats perseguidors. La jornada 7 va acabar amb 5 victòries locals, 4 empats i 1 victòria visitant, amb un total de 28 gols, 19 locals i 9 visitants. Com dèiem, la del Nàstic va ser de les més destacades.

I és que els grana van superar per la mínima a un Sabadell en caiguda lliure. Els arlequinats van ser millors i van tenir fins a cinc ocasions de gol clares, amb un gol fantasma inclòs. Però el gol, precisament, és el gran mal d’un Sabadell que n’ha marcat dos en set jornades. El Nàstic, molt més efectiu, va sentenciar el partit amb un nou gol del revulsiu Fran Carbia.

EL CORNELLÀ TOMBA EL CASTILLA DE RAÚL

Una altra victòria per la mínima va ser la del Cornellà contra el Real Madrid Castilla. Un gol de Chiki al minut 87 va donar els tres punts a l’equip de Raül Casañ, que no ha perdut cap dels seus últims tres partits a casa. De fet, la millora competitiva verda des de les dues primeres derrotes consecutives és més que destacable. El Cornellà ha sumat 10 punts dels últims 15 i mira cap amunt.

No es pot dir el mateix del Costa Brava. El cas dels gironins és invers al del Cornellà. Van començar bé, però estan en una caiguda lliure preocupant. En els últims dos partits l’equip d’Oriol Alsina ha encaixat vuit gols i només n’ha marcat un. L’Algeciras va penalitzar de valent als gironins, amb una maneta. El Costa Brava, amb sis punts, ocupa plaça de descens a Segona RFEF ara mateix.

PATIMENT I VICTÒRIA BLAUGRANA

El Barça B, per la seva part, està amb 11 punts i només un el separa de la zona de promoció d’ascens a Segona Divisió després de tenir el partit contra l’Andorra ben encarat, amb un 2-0 que semblava donar tranquil·litat. Tot i això, el gol de Carlos Martínez a la última jugada de la primera part va canviar el panorama. L’equip del Principat va prémer l’accelerador i al filial li va tocar patir. Finalment, victòria blaugrana i tres punts al Johan.

The post El Nou Estadi és el fortí de Primera RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera RFEF, com la seva predecessora Segona B, és una competició que sol tenir set dies entre jornada i jornada i a l’Andorra la rotació de Sarabia és màxima. Per aquest motiu s’estilen els onze tipus i no s’hi acostuma a veure moltes rotacions.

Tot i això, no és el cas de l’Andorra d’aquesta temporada. L’equip tricolor no ha repetit onze en cap de les tres jornades de lliga. I no només això, sinó que el porter Nico Ratti, Roger Riera i Martí Riverola són els únics futbolistes que han estat titulars a tots els partits.

La rotació de futbolistes, doncs, és evident. Ratti i Riera han disputat tots els minuts, però crida l’atenció que fins a 18 jugadors han estat titulars alguna vegada a les tres primeres jornades. Durant aquest inici de temporada, l’Andorra ja ha viscut de tot.

L’inici contra el Linares va ser més que bo. La primera part va tenir un equip tricolor superior, tot i que el Linares a la represa va tenir dues bones opcions per empatar. Finalment, els tres punts van quedar-se al Principat amb un triomf per la mínima (1-0).

ELS CANVIS VAN SALVAR UN PUNT A ALGECIRAS

Després la història va ser ben diferent. A Algeciras l’Andorra es va veure superat en un principi i anava perdent per dos a zero. A la segona part Eudald, Marc Fernández i Iván Gil van deixar el seu lloc a Martí Vilà, David Martín i Héctor Hevel. Aquest últim, precisament, va reduir distàncies amb un gol al minut 65.

A la recta final del partit Altimira i Martí Riverola van ser substituïts per Rubén Bover i Rubén Enri i va ser Enri qui va establir l’empat a dos definitiu. El d’Algeciras va ser un partit que resumeix l’inici de temporada de l’Andorra, en el que sembla no haver titulars ni suplents. El mateix va passar a Albacete, en la derrota de la setmana passada. Rubén Bover, Adrià Vilanova, Marc Fernández o fins i tot el golejador Carlos Martínez van ser suplents al Carlos Belmonte.

8 VICTÒRIES EN 19 PARTITS PER EDER SARABIA

La trajectòria d’Eder Sarabia des que es va fer càrrec de l’Andorra el Gener passat ha tingut de tot. El tècnic vasc va agafar l’equip tricolor segon de grup i a un punt del líder. Finalment, els del Principat es van classificar pel play-off, però van caure contra la Real Sociedad B. El balanç d’Eder Sarabia a la banqueta de l’Andorra fins al moment és de 8 victòries, 5 empats i 6 derrotes.

The post Rotació màxima a l’Andorra de Sarabia appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Cornellà es retroba amb golejada d’escàndol i les victòries van cares a Primera RFEF, aquests
serien els dos grans titulars de la jornada. Aquesta és una de les conclusions d’aquest inici de temporada. L’altra, que els gols també. Només s’han marcat 18 en els 10 partits d’aquesta jornada i d’aquests únicament 3 visitants.

Amb públic, el factor camp pesa. I molt. De fet, cap equip ha guanyat fora de casa aquesta jornada… i cap ho va fer l’anterior. Cornellà i Nàstic van fer valer la condició de local per sumar victòries convincents. Especialment destacable va ser la dels verds, que van passar per sobre de l’Algeciras.

GOLEJADA DEL CORNELLÀ

A la mitja hora l’equip de Raúl Casañ ja guanyava per tres gols a zero. Dorca, amb dues dianes, va ser el més destacat d’un partit rodó pels verds. Fins i tot Lucas Anacker va aturar un penal, ja a la segona part. Aleshores Gonpi va sentenciar amb el quart gol d’un Cornellà realment inspirat, que fins aquesta jornada no havia sumat punts ni marcat. Els quatre gols segurament faran oblidar les derrotes contra Atlètic Balears i Villarreal B. En resum: el Cornellà es retroba amb golejada d’escàndol.

L’empat entre aquests dos últims, fins ara líders, permet al Nàstic de Tarragona igualar-los a la classificació. L’equip grana és l’únic que manté la porteria a zero ara mateix, juntament amb l’Atlético Sanluqueño.

Aquesta fiabilitat defensiva ha permès als de Raül Agné sumar 7 punts de 9 possibles. Els 3 últims, com a la jornada anterior, amb aportacions vitals des de la banqueta. Edgar Hernández, que va entrar de revulsiu, va marcar un gol i va donar una assistència a Bonilla, també suplent el passat dissabte.

SABADELL I COSTA BRAVA, D’EMPAT EN EMPAT

El Nàstic comença a carburar, mentre que el Sabadell encara s’ha de definir. Almenys pel que fa als resultats, si més no. Un golàs de Diego Caballo va donar avantatge als arlequinats a El Collao, però l’Alcoyano va igualar el partit a la segona part. Morgado no va estar especialment encertat al gol local i aquestes errades a Primera RFEF es paguen. El Sabadell, un dels favorits, ha sumat 3 punts de 9 amb tres empats consecutius.

Idèntic registre té el Costa Brava. En aquest cas, el regust és millor. El nou club dirigit per Oriol Alsina té un nom propi en aquest inici de temporada i no és cap altre que Marcos Pérez. El porter va tornar a fer un parell de miracles a l’inici del partit contra el Barça B, tot i que no va estar molt exigit durant gran part del duel. El filial blaugrana va anar de més a menys i està a molta distància del nivell competitiu de les últimes temporades. Ja fa 261 minuts que l’equip de Sergi Barjuan no marca gol i el Barça B s’ha quedat a zero els dos últims partits.

ERRADA FATAL DE L’ANDORRA A ALBACETE

També ho va fer l’Andorra al Carlos Belmonte. La visita es preveia complicada i ho va ser encara més amb una errada de Roger Riera. El defensa tricolor no va refusar bé una pilota i la va regalar a Manu Fuster, que no va perdonar des de la frontal. L’expulsió de Maestre va obrir la possibilitat d’empatar a l’Andorra, però l’equip d’Eder Sarabia, molt pla, gairebé no va tenir ocasions de gol.

The post El Cornellà es retroba amb golejada d’escàndol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segona jornada de Lliga (1a RFEF) i primera (2a i 3a) i grans protagonistes per a començar aquest curs indefinit 2021-2022 amb detalls estel·lars d’Oscar, Marcos i Dani Martí, és a dir, Guineueta, Costa Brava i Cerdanyola. No obstant això, aquest trio es pot completar també amb el pratenc Joan Grasa i l’egarenc Aythami.

Cap de setmana amb grans gols i aplaudiment per als qui no es rendeixen i lluiten fins a l’últim sospir com va ser el cas de Joan Grasa (95′). Només cinc minuts abans va esclatar d’alegria el Municipal d’Esports gràcies a Larnin, però la constància de l’equip de Pedro Dólera va donar els seus fruits.

3a RFEF: LA CLASSE D’OSCAR

Segur que Òscar Muñoz haurà marcat moltíssims gols millors que el d’aquest passat diumenge perquè als seus 34 anys ha viscut situacions de tots els colors. Marc Jiménez es va recórrer tot el camp en un contraatac i va regalar el toc al davanter de Montornés del Vallès que només va haver d’empènyer la pilota. Tres punts que es queden a casa en el 93 i primer gol de la temporada per a aquesta nova 3a RFEF.

1a RFEF: ATURADA DE ‘SANT’ MARCOS

Clar que sempre s’aplaudeixen els gols de manera especial, però hi ha intervencions de porters que haurien de valer ‘Pilotes d’Or’ o ‘Guants d’or’. També ha realitzat bastants parades de luxe el porter de Bon Pastor, Marcos Pérez d’Arcos; encara que ens quedarem amb la que va obsequiar a l’afició aquest passat dissabte enfront del davanter del Sanluqueño, Lucas Gaucho (81′). Fins i tot no se sap com, però va desviar l’inevitable.

DANI MARTÍ, EXEMPLAR

D’altra banda, atenció al ‘Sarda‘ de Toni Carrillo. Debut a la categoria, gol rebut (18′) i remuntada en un quart d’hora perquè primer va anotar Kevin i va embogir a tothom Dani Martí (68′). Sisena temporada per al mataroní que va culminar un servei de cantonada realitzat per Pitu. ‘Només’ té 38 anys.

AYTHAMI x DOS

No podem acabar sense destacar el treball golejador del canari Aythami amb 3 gols en la pretemporada i els seus 2 primers en la Lliga aquest primer diumenge de Lliga. El davanter de Telde arriba a Terrassa amb moltes ganes de triomfar i ha començat a justificar la raó del seu fitxatge.

The post Detalls estel·lars d’Òscar, Marcos i Dani Martí appeared first on FutbolCatalunya.com.

Important baixa per al Nàstic: Carlos Albarrán no serà present aquest pròxim diumenge a Sanlúcar de Barrameda per a enfrontar-se a l’At Sanluqueño en el debut del conjunt grana.

Segons explica el comunicat, a qui cal agrair la seva transparència, el lateral badaloní “va sofrir un esquinç de grau II del lligament lateral extern i el lligament lateral intern del turmell esquerre”.

A més, el club afegeix que “després de les proves realitzades, s’estableix un període de recuperació d’entre 6-8 setmanes i el jugador ja ha iniciat la fase de fisioteràpia”.

CARLOS ALBARRÁN, KO

Però, en primer lloc, Albarrán, que suma la seva tercera temporada com grana, ha confirmat i ha agraït, via twitter, el comunicat mèdic de l’entitat sobre les 18 hores.

Aquest serà el primer problema per a Agné de cara a l’estrena del Nàstic a la 1a RFEF,
mentrestant, després d’això, els missatges de suport i ànim per al jugador s’han multiplicat.

D’altra banda, la cara positiva és que, l’entrenador de Mequinenza ja ha pogut comptar amb l’última adquisició, la del porter grec Theo Venetikidis.

RENOVACIÓ DE PEDRO MARTÍN

Interessant dijous a Tarragona, antepenúltima jornada de treball i prèvia al primer desplaçament a Andalusia donat que també s’ha fet oficial la renovació de Pedro Martín per dues temporades més una opcional.

Les dues temporades que el davanter malagueny ja porta en el Nou Estadi han confirmat les bones perspectives que s’havien dipositat en el seu treball. En resum: aquesta ratificació, unida als 19 gols que va marcar al Lleida Esportiu, li han convertit en una peça apetible per diferents equips.

Pedro ha afirmat “estar molt content de renovar amb un club que des que vaig arribar ocupa un lloc en el meu cor”. Per tant: Gràcies al Nàstic, a l’afició i al Nou Estadi, al qual ja considero casa meva”.

En conclusió: el seu discurs acaba dient que es troba “amb ganes de continuar barallant, marcant i guanyant amb aquest escut i aquesta ciutat. Visca el Nàstic!”

The post Carlos Albarrán, important KO per al Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català (els equips catalans) viu temps de canvis. La pandèmia ha afectat de ple a la competició, encara més tenint en compte que la RFEF ha decidit reformular-la a la temporada del Covid19. Més de 100 equips es van jugar el seu futur sense públic, amb aturades per positius i amb una competició express.

Un va ser el Cornellà, que va acabar bé la temporada confirmant la seva presència a Primera RFEF. Tot i això, el seu director general Andrés Manzano es mostra descontent amb la gestió de la competició. Primer, per haver fet un grup d’onze catalans la passada temporada i ara per ajuntar els nostres equips amb andalusos (4 equips de Cádiz i 2 de Sevilla).

“NO TENIM CLAR COM ES PODRAN COMPENSAR ELS COSTOS“

Com va la preparació per la Primera RFEF?

És una categoria nova, que pinta molt bé, però hi ha moltes situacions que encara són desconegudes per tots. Això genera inseguretat a l’hora de prendre les decisions, però tot i així hem començat i a veure com acaba tot.

Quins són els principals problemes que s’han trobat?

No tenim clar quin serà el volum d’ingressos. Hi ha una nova normativa en la que s’ha de presentar un aval, un salari mínim per jugador, uns desplaçaments que no tenen res a veure amb els que havíem fet fins ara. Tot això és un augment de costos que a dia d’avui no tenim molt clar com es podran compensar. El tema de la televisió va sortir fa poc i la Federació no ens ha comunicat si hi haurà finalment un operador que aporti una quantitat important per compensar aquestes despeses tan grans de la categoria. Hi ha pressupostos altíssims, sense límit i això provoca que sigui més complicat per clubs com nosaltres que tenim unes limitacions a nivell de pressupost.

Amb tot això, la Primera RFEF és una categoria viable ara mateix?

Evidentment, si hi ha 40 clubs apuntats és perquè pensem que serà viable. Nosaltres intentarem participar a la competició per moltes dificultats que anem trobant. Intentarem no hipotecar l’entitat de cara al futur.

“S’HAN VISCUT SITUACIONS INJUSTES”

La gran incògnita ara és el tema de la televisió.

Ens consta que s’ha publicat un tender, però no sabem quins operadors han optat i tampoc sabem les quantitats. Se’ns va comentar que hi hauria una quantitat important, però això em genera dubtes fins que no ho vegi.

Creu que ha faltat serietat en aquest tema?

Ja l’any passat amb el tema de la COVID vam viure situacions de competició bastant injustes. Situacions imprevistes, que s’anava decidint segons avançava la competició. Aquest any encara ens queda una mica per fer, és una competició nova i s’han posat unes normes que intentem interpretar. A veure com acaba tot, però de moment molts dubtes.

Aquests dubtes els pot parlar amb el president de la Federació Catalana, Joan Soteras, que alhora és el president de la Comissió de Primera RFEF.

La part institucional del Cornellà la porta l’Álex Talavera i entenc que Joan Soteras és el director de la Primera RFEF, però no tenim relació directa amb ell per parlar d’aquesta categoria. Ho porta l’Álex i hauries de parlar-ho amb ell.

El tema d’haver de canviar d’estadi el preocupa?

A dia d’avui no ens preocupa, perquè el Municipal compleix la normativa. La Federació Espanyola moltes vegades genera unes normes i després dona temps perquè els clubs puguin adaptar-se a les mateixes. Aquest any podem jugar al Nou Municipal de Cornellà i si l’any vinent no hi podem jugar haurem de buscar un camp de gespa natural i jugar allà.

“EL CORNELLÀ NO TÉ SUBVENCIÓ DE L’AJUNTAMENT”

La subvenció de l’Ajuntament augmentarà, no?

El Cornellà no té subvenció de l’Ajuntament. Tampoc està previst que s’augmenti. Bé, es podria doblar, perquè el doble de zero és zero, però augmentar no. Està bé dir que l’Ajuntament és conscient que estem en una categoria més complicada. Ens han dit que si hi ha situacions de la instal·lació com la llum intentaran ajudar-nos. La Primera RFEF tindrà molta repercussió i la imatge de Cornellà estarà en joc.

No s’han plantejat fer com el Llagostera i canviar d’estadi aquest mateix any?

Nosaltres estem molt arrelats a Cornellà. Sempre posem totes les opcions sobre la taula. Amb tantes incerteses creiem que la decisió més responsable i conservadora era mantenir-nos aquest any al Nou Municipal i si el vinent estem a Primera RFEF veurem quins són els requisits, i si estem a Segona RFEF o Segona A també.

“TENIM EL RÈCORD GUINNESS DE VENDRE 0 ENTRADES A LA COPA”

I el Cornellà aquest any perquè ha de lluitar? Per pujar a Segona A, competir a Primera RFEF o no baixar a Segona RFEF?

Si mirem el grup i som honestos som l’equip amb un dels pressupostos més baixos del nostre grup. Nosaltres som un equip que s’ajuda molt d’un futbol base ben treballat i pensem que amb això podrem compensar. Competirem al màxim i a veure quin resultat ens mereixem. Posar-se objectius comporta generar frustracions. Anem partit a partit i a guanyar el primer.

A nivell de pressupost com ha afectat el Covid19?

Costa quadrar els números. L’any passat va ser molt complicat. Tenim un rècord Guinness nosaltres, que és jugar Copa del Rei contra el campió de Lliga i el campió de Copa i vendre 0 entrades. Això no ha passat mai ni tornarà a passar a la història. Com exemple això et demostra que el Covid ha afectat moltíssim. Vam tancar l’any passat amb números negatius, que vam compensar amb fons propis i veurem aquest any com ho fem. Participar a la Primera RFEF no ha d’hipotecar al Cornellà de cara al futur.

“POSAR-SE OBJECTIUS COMPORTA GENERAR FRUSTRACIONS”

Clar, perquè els costos per competir ara són més alts.

Hi ha anunciat un salari mínim, que per nosaltres supera la mitjana dels nostres sous en general. Els desplaçaments són brutals i també l’aval de la RFEF. Cost més alt d’arbitratges i d’inscripció de jugadors, també. La categoria és més alta, més propera al futbol professional.

La proposta de grups no els hi ha agradat oi?

La Federació va proposar dues opcions, es van votar i una va guanyar per 20 a 19. Per tots els equips catalans aquesta distribució és molt perjudicial. El president de la Comissió de Primera RFEF és català, però ho era també l’any passat i vam sortir molt perjudicats amb la distribució de grups com es va veure després. Entenc que Joan Soteras defensa els interessos de tots els clubs a nivell estatal, però els catalans hem sortit molt perjudicats amb aquesta distribució.

De fet, la temporada passada va ser una autèntica agonia.

És una llàstima que clubs històrics com Badalona o Lleida ara estiguin a Segona RFEF o inclús Olot i L’Hospitalet no haguessin baixat. Equips molt forts, que és una pena que per com es va organitzar afectés tant. Aquesta agonia la vam patir tots i crec honestament que els equips catalans vam sortir molt perjudicats per la organització.

“HEM FET MÈRITS PER SER INDISCUTIBLES A PRIMERA RFEF”

El Cornellà la temporada passada va anar de menys a més. Sovint passa això i potser va faltar alguna jornada més aleshores per repetir un nou play-off.

Al final ens va faltar marcar un gol al Mini Estadi. Hem de donar l’any per molt bo. Vam tenir tres eliminatòries molt dures de Copa del Rei, amb un calendari molt atapeït. Al final vam aconseguir l’objectiu d’estar a Primera RFEF, on hem fet mèrits els últims anys per ser un dels indiscutibles. Tindrem rivals molt grans com Albacete, Sabadell o Atlètic Balears.

Començar aquesta categoria amb un canvi a la banqueta és un risc?

El Guillermo ha fet dos anys fantàstics. Acabava contracte i el futbol és així. Un equip de la mateixa categoria, però històric i amb poder econòmic més gran el volia i és totalment comprensible la decisió que va prendre. Hem buscat l’entrenador que s’adapta millor al nostre perfil i no pensem en si és un problema o no. Demanem competir com sempre.

Què destacaria de Raúl Casany?

Sempre observo els diferents equips i Raúl Casany ha fet un any fantàstic amb la Peña Deportiva, amb limitacions de pressupost altes i treballant bé amb jugadors joves. Ha tret un rendiment molt per sobre del que es podia demanar i s’adapta molt al que nosaltres necessitem.

“RAÚL CASAÑ S’ADAPTA MOLT AL QUE NOSALTRES NECESSITEM”

I pel que fa a la plantilla baixes importants, especialment la d’Agus Medina.

Això és futbol i és natural. A Cornellà les carreres dels futbolistes poden agafar un impuls. L’Agus Medina és un exemple, però també tenim Ramón Juan, Pol Moreno, Pablo Fernández… i també els anys anteriors. Per exemple Enric Gallego, Álex Gallar, David Goldar, Edgar González. Ens hagués agradat que es quedessin, però nosaltres sempre els desitgem el millor.

Què falta per completar la plantilla actual?

Estem bastant complerts. Sempre falta algun detall, però encara queda un mes per començar la competició. En funció dels amistosos que hem de jugar prendrem les decisions.

The post “La distribució de grups perjudica els catalans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El projecte del Sabadell mica en mica va agafant forma. Superat el descens a Primera RFEF, José Manzanera i la direcció esportiva treballen en la confecció de la plantilla pel nou repte de la propera temporada. Encara falta per tancar l’equip, però de moment el nivell que està adquirint l’equip d’Antonio Hidalgo és més que notable. 15 futbolistes estan confirmats a la plantilla i vuit dels quals jugaven l’any passat a LaLiga Smartbank.

Tot i això, hi ha hagut baixes notables. Ian Mackay i Jaime Sánchez (Deportivo),  Adri Cuevas (Badajoz), Heber Pena (Racing de Ferrol), Edgar Hernández (Nàstic), Ozkoidi i Guruzeta (Amorebieta) o Grego Sierra (Burgos) són alguns exemples. També els jugadors que van acabar la seva cessió com són Stoichkov, Álvaro Vázquez, Juan Ibiza o Juan Hernández. Tot plegat, un total de 14 baixes.

SABADELL: RAMÓN FOLCH, FITXATGE ESTRELLA

Aquestes sortides s’han vist compensades amb incorporacions de nivell. Kike Royo (Badajoz), Teo Quintero (Hércules) o Samuel Araujo (Cultural Leonesa) són alguns exemples. El que més crida l’atenció, això sí, és que bona part de les incorporacions procedeixen de categories superiors. És el cas de Iago Indias i Joseba Muguruza, procedents del Castellón i, sobretot, de Ramón Folch.

L’ex del Reus ve de Primera Divisió, tot i que va ser cedit al Tenerife, i ha estat un dels migcampistes destacats a les últimes temporades. Folch ha disputat 171 partits a la categoria de plata, d’on també procedeix el proper fitxatge arlequinat. Es tracta de Jacobo González, de 24 anys. Els dos clubs han ultimat detalls per un traspàs que tindrà cost zero pel Sabadell.

APOSTA PER LA CONTINUÏTAT

La prioritat dels arlequinats fins ara ha estat la de renovar el bloc de la temporada passada. Tot i això, com hem dit, no ha estat fàcil i gran part dels jugadors han marxat. Segueixen Froilán Leal a la porteria, Óscar Rubio i Aleix Coch a la defensa, Xavi Boniquet i Aarón Rey a la medul·lar i Néstor Querol a la davantera. La punta d’atac, precisament, és la gran vacant a hores d’ara d’un Sabadell que té com a proper objectiu incorporar un davanter.

The post Reforços de nivell pel Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’estrena de la nova tercera categoria del futbol espanyol, la Primera RFEF, donarà el tret de sortida el cap de setmana del 28 i 29 d’agost, i els equips ja han començat a preparar-se. Un dels representants catalans a la divisió, el CE Sabadell, ha començat els primers entrenaments, a l’espera encara de fitxatges que completin la plantilla.

La confiança en Antonio Hidalgo segueix intacta malgrat el descens de Segona Divisió. El tècnic de Canovelles serà l’encarregat de liderar el Sabadell una temporada més, amb l’objectiu de retornar l’equip a la categoria de plata. Per fer-ho, ja han arribat fitxatges de pes com Ramón Folch i Iago Indias, juntament amb Joseba Muguruza, Emilio Bernad, Teo Quintero i Samu Araújo.

Els futbolistes disponibles han trepitjat la gespa de la Nova Creu Alta aquest dilluns en la tornada a la feina. Hidalgo ha pogut comptar amb 20 futbolistes per aquesta primera sessió, amb onze jugadors del primer equip i nou de la base arlequinada.

SABADELL, EN ACCIÓ

Són aquests: Emilio Bernad, Froi Leal, Óscar rubio, Aleix Coch, Teo Quintero, Joseba Muguruza, Iker Hernández, Marc Vargas, Gabri Gausachs, Xavi Boniquet, Sergi Altimira, Ramon Foch, Pere Belmonte, Albert Morral, Néstor Querol, Aarón Rey, David Astals, Adri González, Iván Bustamante i Arnau Marcos.

Dimarts, també s’incorporaran al grup els nous fitxatges Iago Indias, Samu Araujo i Ramon Folch, que aquest dilluns han passat la revisió mèdica corresponent.

NO HI HA TEMPS A PERDRE

El CE Sabadell no és l’únic equip que ha iniciat la pretemporada ja que la UE Cornellà ha iniciat la setmana amb les proves mèdiques, aquest dimarts començarà els entrenaments i el Llagostera ja ha trepitjat gespa aquest dilluns.

Pel que fa el Nàstic de Tarragona i el Barça B, aquesta serà la seva segona setmana d’entrenaments. L‘Andorra d’Eder Sarabia també va començar la pretemporada la setmana passada, i aquesta començaran un stage a Alfàs del Pi, Alacant.

Tot plegat, amb els equips pendents de la Federació, aquest dimarts 20 de juliol es realitzarà el sorteig del calendari de la Primera RFEF; es disputarà del 28 i 29 d’agost al 29 de maig de 2022. El sorteig es podrà seguir en directe pels diferents canals de la Federació Espanyola de Futbol.

The post El Sabadell es posa en marxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Estem en ple mes de Juliol i els moviments de mercat al futbol català se succeeixen amb un mercat a tres bandes de Primera RFEF..El passat 28 de Juny el Nàstic de Tarragona va anunciar el fitxatge de Pablo Fernández. L’asturià, després de dues temporades al Cornellà, feia les maletes cap al Nou Estadi.

Aquest moviment en va provocar un altre, que va ser el fitxatge de Sascha Andreu tres dies més tard. L’1 de Juliol l’equip verd va anunciar el fitxatge i el dia després el Llagostera va fer pública la contractació de Boris Garrós. Tres moviments en cadena en una setmana.

I és que tots tres equips compartiran categoria la propera temporada i el gol és un dels bens més preuats. Pablo Fernández deixa Cornellà després de marcar 10 gols en 58 partits. El Nàstic serà el tercer equip de la seva carrera professional després de jugar a l’Sporting – filial i primer equip – i l’equip verd.

En el cas de Sascha els números són similars. Les darreres dues temporades, el davanter barceloní ha marcat 8 gols en 51 partits de lliga i Copa del Rei amb el Llagostera. Especialment destacable ha estat aquest últim any, en el que Sascha s’ha consolidat com la referència ofensiva blaugrana.

El davanter tenia una proposta de renovació sobre la taula, però finalment club i jugador no van arribar a un acord.

BORIS-SASCHA, DE PARELLA… A SUBSTITUTS

El seu substitut serà Boris Garrós, que torna a Catalunya després de l’ascens amb el Sabadell de fa dues temporades. Boris i Sascha van formar una parella letal al Gavà fa uns anys i ara un marxa i l’altre arriba. Garrós ve d’una temporada amb poc protagonisme a l’Ejido, amb 17 partits i un sol gol i tanca un cercle de davanters que ha estat frenètic els últims dies de mercat.

The post Estiu a tres bandes a la Primera RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

“El futbol me’l prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida”. Questes paraules d‘Edgar Hernández ho diuen tot. Les últimes tres temporades del Sabadell han estat una muntanya russa d’emocions. En totes ha estat Edgar Hernández amb el número 10 a l’esquena.

Primer a l’agònica permanència d’Olot, després a l’ascens a Segona de Marbella i per acabar a la temporada del retorn al futbol professional. El descens de Miranda és un final amarg per un futbolista que no volia marxar.

A la Nova Creu Alta, Edgar ha trobat una segona casa. Com ja va passar a Reus i també a Sant Andreu. El davanter de Gavà és un jugador compromès, que deixa empremta allà per on passa. La seva segona etapa d’arlequinat es tanca amb 90 partits i 14 gols. Però pel que es recordarà a Edgar, sobretot, serà pel seu compromís en totes i cadascuna de les seves aparicions amb aquesta samarreta.

Ha sortit del Sabadell. Expliqui això.

“VULL TROBAR UN NOU REPTE DE FUTBOL COMPETITIU”

Sí, he sortit d’allà. És un fi de cicle i la veritat que els primers dies trist, evidentment. Després amb el pas del temps te n’adones de la magnitud del que hem fet aquests anys, que han estat espectaculars. El final ha estat una mica tràgic, però estic content perquè vull trobar un nou repte competitiu. Em veig amb ganes, il·lusió i força per tenir-lo.

La sortida ha estat pactada? O volia seguir?

Jo volia seguir molts anys al Sabadell, però al final te n’adones que s’han de separar els camins. No hi ha un mutu acord i ells preferien un fi de cicle.

I quin cicle…

Exacte. Per mi han estat dos cicles. Vaig venir aquí com un nano molt jove i em van donar la oportunitat de debutar al futbol professional fa 8 anys. Després vaig tornar al club amb ganes de retornar-lo on el vaig deixar. Ho vaig aconseguir, però aquest any no ha acabat com tots volíem. Content per tenir aquest sentiment de pertinença, de passió i de responsabilitat de ser un dels capitans. La sensació d’estimar el club i que t’estimin a tu, aquest compromís és difícil de trobar-lo. Una de les meves virtuts és que a cada club al que vaig dono el màxim i m’involucro.

Això li anava a dir, que en el seu cas no és només a Sabadell. Aquest vincle l’ha tingut a Sabadell, Reus i Sant Andreu.

“UNA DE LES MEVES VIRTUTS ÉS QUE A CADA CLUB AL QUE VAIG DONO EL MÀXIM”

És una sensació de tenir un vincle molt fort. En això em baso jo, perquè sinó el futbol no seria la meva passió. Seria estar de passada per aquí. Jo m’ho prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida.

En aquesta història amb el Sabadell no hi ha hagut una temporada tranquil·la. Cada any ha passat alguna cosa.

I això encara em fa tenir més vincle. El primer any va ser complicat, on no vam tenir bon feeling amb Seligrat. Al final va arribar l’Antonio i vam acabar l’any amb l’Olot arlequinada. Tots ens vam deixar la vida fins l’últim minut i ho vam aconseguir. El segon va ser diferent, tot el contrari. Va passar el que tothom esperava que passés el primer any. Tot va anar rodat i va ser tot més com havia de ser. L’adrenalina arlequinada va seguir fins el final. Vam aconseguir un ascens màgic i ens plantem a la Segona Divisió, on tots volíem estar. Comences malament i ja tens aquest handicap tota la temporada. Anar remant i remant fins l’últim segon de Miranda, competint fins el final.

“NO CANVIO RES DEL QUE HE VISCUT AQUÍ”

Sí que hi ha un denominador comú en aquesta història i és que l’equip en totes les temporades ha estat bastant similar. No puc imaginar el que s’ha viscut en aquell vestidor.

El club, els jugadors i l’afició hem tingut el sentiment de que ens va la vida pel club i ens deixem tot pel Sabadell. Aquesta sensació de pertinença és una passada. Anem tots de la mà a les bones i a les dolentes. Passar per anys tan bonics com aquests és espectacular. La sensació al final d’aquest any va ser de pena, però després penses la resta i jo no canvio res del que he viscut aquí. Em sento un privilegiat de formar part de la història del club i de deixar-lo més viu que mai. Hem aconseguit que el Sabadell estigui com a club en el millor moment dels últims anys.

Li sap més greu encara el fet de marxar sense poder acomiadar-se de l’afició al camp?

Sí, l’altre dia quan vaig fer el vídeo de comiat em vaig emocionar perquè em feia molta pena no tenir les 4000 persones de sempre al camp. Algun dia quan torni a la Nova Creu Alta espero poder acomiadar-me d’ells. Els hi agrairé de per vida l’estima que m’han tingut.

“EM FA MOLTA PENA NO ACOMIADAR-ME DE L’AFICIÓ”

Després de la primera etapa quan va tornar tenia la sensació que tenia un deute pendent amb el Sabadell?

L’any passat em vaig treure aquest pes de sobre i ara torno a sentir-me en deute. No hem aconseguit que el club segueixi al futbol professional, però sé que tornarà a intentar-ho aquest any i ho aconseguirà. La gent del club té un nivell humà enorme i sap com va això.

I Edgar Hernández ara què? Parlava de nous reptes… però té decidit el seu futur?

Primer m’he centrat en el Sabadell i un cop m’han donat la notícia estem començant a buscar un repte competitiu, de sentir-me important a un equip, i, evidentment, tinc la màxima il·lusió pel que ve.

I una edat que li dona una experiència i també una confiança que s’ha vist en les faltes, per exemple. Jo no el recordava marcant tantes com a Sabadell.

Com que no? (Riu).

“LA GENT DEL CLUB (SABADELL) TÉ UN NIVELL HUMÀ ENORME”

Ja m’entèn. A aquest nivell jo diria que no.

És una especialitat que tinc. A Reus és veritat que no en vaig tirar masses, perquè teníem el Colorado que ho feia molt bé. M’agrada marcar gols de falta, d’empentar-la o de penal. Com sigui. Allà on vagi la meva intenció és seguir fent gols, aportant el gra de sorra d’experiència, el treball i el compromís. Si ho dones tot, no et pots retreure res.

Amb dos ascensos a Segona i una Copa RFEF, què li queda per fer al futbol?

Un ascens a Primera. Estic molt content de tot el que m’ha donat la meva passió i no em puc queixar. La constància i aixecar-te de les clatellades et dona això i et fa millor. Em veig amb força, cames i il·lusió de reenganxar-me a un projecte fort.

A part segueix amb el seu Sporting Gavà.

“L’SPORTING GAVÀ ÉS UNA GRAN FAMÍLIA”

Portem vuit anys i estic molt content. És una via de sortida del treball fort del futbol. Veure com creix el club, que hem aconseguit 4 o 5 ascensos. Tenim un primer equip a Segona Catalana i és una passada. Tinc els dos millors amics meus i els nostres pares aquí. Hem creat una gran família i això és molt bonic.

Si li pregunto quin és el seu club tindria un dilema?

El meu club és l’Sporting Gavà i els millors anys de la meva carrera esportiva han estat al Sant Andreu, que em va donar la oportunitat de consolidar-me a Segona B. Un tros és quadribarrat mentre que un altre és roig-i-negre i un altre molt gros és arlequinat, a més, l’Sporting és una cosa meva, personal i la meva escola de futbol.

A mig termini podria acabar la seva carrera aquí, no?

Pot ser, ja et dic que l’acabarem aquí tot i que espero que sigui amb 40 o 41 anys ja que em sento amb molta força.

The post “El futbol me’l prenc amb el cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic va dominar la fase regular i es veia clar candidat a optar a l’ascens a Segona. No obstant, una mala segona fase l’ha condemnat a conformar-se amb ser equip de Primera RFEF. L’encarregat de signar la condemna va estar l’Ibiza, el líder del subgrup, que va passar per sobre els catalans sense dubtar.

Al conjunt de Seligrat li servia l’empat per assegurar playoffs, però no va ser possible. Els eivissencs van ser molt superiors i, en canvi, al Nàstic no li va sortir res de res. El resultat, una golejada de quatre gols (4-0) que deixen sense playoffs a uns grana que no s’expliquen què pot haver passat en aquesta desastrosa segona fase.

NÀSTIC, KO

Tot i tenir els playoffs assegurats, el Barça B volia ser segon, i ho va aconseguir davant un Villarreal B completament superat en aquesta fase d’ascens. El resultat final, 3-4, és enganyós. Els de Garcia Pimienta van dominar i van ser molt contundents en atac, marxant al descans amb un 0-3.

A la segona meitat va haver-hi certa relaxació blaugrana, que va facilitar el gol dels de Miguel Álvarez. La rèplica de Rej Manaj va ser ràpida. Ja als últims instants, el Villarreal va aconseguir dos gols, però ja era massa tard. Els blaugranes estan més que preparats per intentar l’ascens a Segona.

L’OPORTUNITAT DE L’ANDORRA

L’Andorra necessitava guanyar i esperar que també ho fes l’Ibiza, i així va succeir. Davant un Alcoyano que ja no es jugava res, la motivació va ser diferencial. Abans del descans, els de Sarabia ja guanyaven per 0-2 i, tot just començar la segona meitat, Víctor Casadesús rematava la feina.

Tot semblava fet, però fins que l’àrbitre no va xiular no s’havia d’abaixar els braços, i menys després que l’Alcoyano aconseguís retallar distàncies i col·locar-se 2-3. Malgrat tot, els tricolor van aconseguir els tres punts i ja esperen rival per intentar arribar a Segona.

DECEPCIONS I ALEGRIES

Decepció badalonina. Els de Manolo González van empatar davant l‘Hércules i pràcticament s’acomiaden de les opcions de ser a Primera RFEF. El més dolorós, però, va ser que el gol de l’empat visitant es va produir al descompte.

Després de tot un partit dur i amb poques ocasions clares, Néstor Albiach va aprofitar una errada rival per posar els escapulats per davant. I, de nou, els fantasmes van aparèixer i el Badalona va tornar a rebre un gol al descompte. Empat amb molt mal regust.

El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara. Després de tot un partit sense massa acció, 15 minuts de bogeria van donar el triomf als verds davant La Nucía. Iván Guzmán aprofitava al 76′ una errada de la defensa per avançar els locals, però l’entusiasme va ser ínfim, ja que l’empat va arribar poc després.

Tot i així, aprofitant la bogeria, Baldrich feia el gol de la victòria el dia del seu debut. Una victòria que apropa el Cornellà a la desitjada Primera RFEF.

D’altra banda, bon pas endavant del Llagostera, que va sumar una gran victòria davant l’Atlético Levante per seguir ben viu i amb possibilitats de ser equip de Primera. Els d’Oriol Alsina es van fer forts a darrere i van evitar patiments innecessaris i, al davant, la insistència va acabar tenint premi.

Ben entrada la segona meitat, Sascha obria la llauna i, ja a les acaballes, Guiu sentenciava un partit molt seriós dels locals. Queden dues finals i les possibilitats hi són.

EN CAIGUDA LLIURE

L’Hospitalet segueix amb un peu i mig a Tercera després d’una nova derrota a casa davant el líder del grup, la Peña Deportiva. Ja fa setmanes que no li surt res de res al conjunt riberenc, mentalment ja sentenciats.

El conjunt balear només va necessitar un gol abans del descans per deixar estabornit el conjunt de la franja, que no van ser capaços d’aconseguir un empat, acabant el partit amb un home menys.

Mentrestant, l’AE Prat va tenir a les seves mans una victòria que hagués significat molt, però els últims minuts van condemnar l’equip a l’empat. Davant l’Atzeneta, rival directe, els potablava van signar una de les millors primeres meitats de la temporada. Amb efectivitat i bones idees, el Prat va aconseguir posar-se 2-0.

La segona meitat va començar amb l’Atzeneta retallant distàncies. A partir de llavors, els potablava no es van arronsar, i fins i tot van gaudir d’alguna altra ocasió. Tot i així, un penal en contra va condemnar els pratencs a un empat que fa mal. Queden dues jornades i no es pot fallar.

GRANS VICTÒRIES

L’Espanyol B va aconseguir superar l’Orihuela per allunyar-se una mica més del descens. En un partit de domini blanc-i-blau, un bon cop de cap de Becerra a la mitja hora de partit facilitava les coses. La segona meitat es va enfosquir, i enmig de domini altern, una vermella directa a Becerra ho trastocava tot.

Al 85′, els visitants empataven el partit. El que podia haver sigut un cop mortal, va acabar convertint-se en un atac i gol a posteriori que donava la victòria als de Luis Blanco.

Y finalment, l’Olot que no podia fallar davant el cuer, i no ho va fer. Segona victòria consecutiva del conjunt garrotxí que, malgrat semblar sentenciat en més d’una ocasió, segueix amb possibilitats d’evitar el descens a Tercera.

De nou, va aparèixer Alan Baró per fer gol a la sortida d’un servei de cantonada. El veterà central dona punts en defensa i en atac. A partir de llavors, el partit es va fer llarg i, com que les ocasions no es van concretar, tot va quedar igual. Victòria per la mínima, però que val or.

The post El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

Moltes dificultats pels equips catalans altra jornada. El Nàstic segueix sense retrobar-se amb la victòria en aquesta segona fase, i comença a ser imprescindible. L’efectivitat va ser el que va diferenciar el conjunt grana del conjunt illenc.

Ambdós equips van gaudir d’ocasions, però l’únic gol del partit el va fer Castel amb un bon cop de cap abans del descans.

Tot i buscar l’empat insistentment, no hi va haver manera. La setmana vinent, partit clau davant el Villarreal B. Els de Toni Seligrat no poden tornar a fallar.

Després d’un inici fulgurant, l’Andorra no va saber guanyar davant l‘Alcoyano. Els de Sarabia van dominar, com era esperable, però els visitants tenien clar què havien de fer. Un partit físic i una bona defensa dels d’Alcoi va fer impossible que ni Carlos Martínez aconseguís fer gol. No hi va haver manera.

Tot i així, la incapacitat del Nàstic per guanyar manté als tricolor en posicions de playoffs d’ascens a Segona.

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El FC Barcelona B va patir fins al final, però es va endur una victòria de gran valor a casa després de superar al Villarreal B. Els de García Pimienta ho van tenir difícil i no es van trobar gens còmodes en tot el partit, però a base de qualitat individual, van acabar aconseguint els tres punts.

Konrad i Collado, un altre cop de falta directa, van deixar encarat el partit, però els groguets no es van rendir i van retallar distàncies.

Minuts després, Rey Manaj feia el tercer des dels onze metres i Millán tornava a replicar en favor dels visitants. Finalment, però, el patiment es va quedar en anècdota, i el filial blaugrana fa un pas de gegant.

MÉS DIFICULTATS PELS CATALANS

Al Lleida Esportiu no li va valer dur la iniciativa, i es va estavellar davant la defensa del Levante B. Els de Molo, davant una defensa ben ordenada, no va saber generar ocasions prou bones com per aconseguir el gol de la victòria. La setmana vinent, davant La Nucía, el cuer del grup, caldrà aconseguir la victòria per seguir optant a ser a la Primera RFEF.

Derrota de les que fan molt mal. El Cornellà va deixar escapar tres punts en uns últims quinze minuts fatídics. Un partit que estava molt encarat gràcies a un matiner golàs d’Agus Medina, es va acabar convertint en un malson.

Dos serveis de cantonada favorables a l’Hércules es van traduir en un doblet de Pedro Sánchez. Els de Romo hauran de treballar per evitar que aquest partit afecti anímicament, perquè encara queda molta lluita per donar.

L’HOSPITALET I OLOT, A PATIR

La falta d’efectivitat va penalitzar l’Hospitalet. Ni tan sols des de la pena màxima es va poder marcar, ja que el porter visitant va poder aturar el llançament de Salinas. L’Atzeneta, en canvi, en un bon contracop sí que va saber avançar-se, i el conjunt riberenc va encadenar la segona derrota consecutiva tot i el bon començament. El gol es paga molt car en aquesta segona fase.

Cop molt dur a l’Olot. Els de Gabri Garcia tenien al seu davant una oportunitat boníssima per encadenar la tercera victòria consecutiva i posar-se en una bona posició per encarar la salvació, però la van desaprofitar.

Una segona meitat per oblidar van deixar amb un pam de nas un conjunt local que es va posar per davant ràpidament gràcies a Baró, però que ho va deixar perdre amb facilitat. Tres gols en la última mitja hora van deixar estabornit a un Olot que es complica la vida, però que ha de seguir lluitant. Les opcions es mantenen obertes.

LA VOLEN FER GROSSA

Al vestidor de l’AE Prat es respira eufòria, una gran excepció pels equipos catalans. Una segona victòria consecutiva ha deixat els de Pedro Dólera provisionalment fora del descens. Els pratencs van fer un partit molt seriós, dominant i fent valer la seva condició de locals, davant un filial del València que està pràcticament sentenciat.

Padilla va fer el gol de la victòria a falta d’uns vint minuts, donant als seus una victòria de gran valor. En resum: complicat pels equips catalans

The post Moltes dificultats pels equips catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.