“Per un projecte esportiu arrelat a la seva identitat i als seus valors de cara a la temporada 2026-2027”. Així resumeix el Nàstic de Tarragona l’arribada del seu nou tècnic, Francesc Xavier ‘Xisco’ Campos, el capità que va conduir als grana a l’últim ascens. Aquest dijous serà la seva presentació oficial.

Xisco Campos, que actualment formava part del staff tècnic del primer equip del Real Mallorca des de fa quatre anys (amb Jagoba Arrasate i Demichelis), va viure els dos anteriors en el filial insular del 2022 al 2024.

XISCO, BONS RECORDS

“Havia de fer el pas per un bé meu, quan estàs excessivament protegit no creixes”, va afirmar el nou entrenador tarragoní que arriba al club del Nou Estadi amb clars objectius. Ja no val citar la paraula ascens sinó, com a mínim, no sofrir fins a l’última jornada per a no perdre la categoria.

L’arribada del tècnic de Binissalem, exjugador grana durant sis temporades, coincideix també amb el fitxatge del nou director esportiu, Tomeu Nadal. Segons l’exporter i ara màxim responsable de l’equip tècnic des de la secretaria cal anar “amb humilitat, esforç, presa de decisions i tenir clar què vol ser el Nàstic”.

PARLEN LLUIS FÀBREGAS I XISCO CAMPOS

LLUIS FÁBREGAS: “la seva incorporació “reforça l’aposta per un projecte amb arrels del territori”

XISCO: “No podem prometre resultats, però sí que l’equip li ho deixarà tot. Independentment del resultat, la gent se sentirà identificada i honrada”

“Generarem uns hàbits d’excel·lència en treball i dedicació. Tots hem de remar en la mateixa direcció. “Hem de créixer des de la humilitat i des de la valentia”.

“Quan em vaig acomiadar ja vaig dir que no era un comiat perquè aquesta és com casa meva”.

“Era el moment. M’he vist moltes vegades aquí, però tot és un procés. Havia de créixer en molts aspectes”,

The post El Nàstic de Xisco,Tomeu i Fàbregas, al Nou Estadi appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Sergio Camus: ‘És millor no mirar la classificació” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dues jornades (1a, 3a Federació i Lliga Elit), o una (2a Federació), l’any 2025 tancarà aquest pròxim cap de setmana la persiana. Així va quedar disposat aquest passat estiu i així finalitzarà aquest pròxim 21 de desembre poc abans de les festes de Nadal.

Primera Federació complirà la seva 17a jornada, Segona arribarà a la 16a, Tercera a la 15a i Lliga Elit a la 13a. Mentrestant, 1a, 2a i 3a reprendran competició el 4 de gener, la primera del futbol català ho farà el 10.

A DUES JORNADES DEL FINAL 1a VOLTA

Complicades sortides per a Europa i Gimnàstic a Múrcia i Antequera, respectivament. D’altra banda, el CE Sabadell rebrà al líder At Madrileño a la Nova Creu Alta. Els tres estan en zona de promoció d’ascens i seria fenomenal tancar aquest exercici en aquesta zona de privilegi.

Gracienss i granes són els segons màxims realitzadors d’aquest Grup II (22) mentre els arlequinats poden treure pit d’haver rebut només 7 gols en 16 jornades de Lliga.

Els 4 primers de la classificació (At Madrileño, Europa, Sabadell i Tarazona) segueixen sense perdre a casa seva; d’altra banda, Eldense, Hèrcules, Sevilla At. Marbella i At Sanluqueño no ho han fet a domicili.

CAP DERBI DE SEGONA

L’última jornada de l’any es tancarà sense derbis entre catalans. Per cert, només Espanyol B, Reus FC Reddis i Sant Andreu s’acomiadaran davant la seva afició.

Blaugranes i roig-i-negres estan entre els cinc primers de la promoció d’ascens mentre el golejador Girona B està a un punt de la cinquena plaça i el Sant Andreu, a dos. El Terrassa queda a 3 de l’honor de play-off i anirà al camp del líder Poblense i el filial perico ja està a cinc igual que l‘Olot; o el que és igual, té el play-in a només dos punts. Pitjor ho mira l’At. Lleida (17è) encara que l’empat enfront dels quadribarrats els ha donat vida.

Només Poblense, Barcelona At. Girona B i Olot continuen invictes al seu estadi. Per contra, encara no ho han fet a domicili el mateix filial de Quique Alvarez, els garrotxins de Roger Vidal, Andratx, Porreres i els ilerdencs de Gabri García.

MÀXIMA IGUALTAT A TERCERA

Finalment, a Tercera Federació, la igualtat és el denominador comú. Ningú pot pensar més que en el partit a partit, ja que només 4 punts separen al primer del quart, o quatre punts el fan entre el cuer i el 14è.

Màxima rendibilitat del líder Badalona (només 8 gols rebuts), màxima efectivitat del segon Cornellà (26) i màxima fermesa al seu Municipal per part del conjunt de Pedro Dólera, encara invicte. El ‘rei de l’empat’ és la FE Grama (7) seguit de Montañesa i Vilanova (6) encara que els colomencs també hauran de superar aquest zero que tenen quant a triomf a domicili.

Aquest últim cap de setmana (15a Jornada) cal destacar en vermell: L’Escala-Vilanova, San Cristóbal-FE Grama, Montañesa-L’Hospitalet, Can Vidalet-Peralada i Badalona-Manresa.

The post A només una jornada per a tancar aquest 2025 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Era el miracle promès pel polític president de la RFEF, Rafael Louzán, als clubs de la Primera Federació, però estem en la idèntica situació de descontrol, desgovern i conya de sempre.

Els horaris dels partits i la introducció del ‘vídeo support’ o ‘vídeo barat‘ ha augmentat el malestar. I amb idèntiques conseqüències per a l’economia dels clubs com admet el president del Nàstic, Lluis Fàbregas, a MD.

14 HORARIS DIFERENTS I DESGOVERN EN DUES JORNADES

La veritat és que no sols ha enfadat el retard en la comunicació dels horaris i les corresponents incomoditats per a viatjar, sinó també els 14 horaris utilitzats. Això de jugar des del divendres fins al dilluns en aquesta jornada d’inici cal interpretar-la com una excepció. De la mateixa manera que els horaris condicionats per al diumenge 7 pel partit d’Espanya a Turquia (20.45h.).

Tot això s’entén, però posar un partit per al dilluns 1 (21.30 h.) i continuar amb la conya aquesta segona jornada és massa. Aquest dissabte 6 arrenca (19.15 h.) -altra vegada li toca al Nàstic-, ara a Sevilla). I acabarà a Sanlúcar de Barrameda (amb el Sabadell) i a La Condomina a les 18.15 h.

AFEGITS ESCANDALOSOS

La novetat del VS s’explica molt bé a molt bé a MD: “Son los entrenadores los encargados de solicitar la revisión de las jugadas o incidencias del partido.

Para ello, los técnicos entregan una tarjeta al cuarto árbitro en el momento de la jugada dudosa (antes de que se reanude el juego). Cada equipo tiene la posibilidad de dos revisiones durante todo el partido y, si la decisión arbitral se corrige, esta solicitud no cuenta. Y, además, mantiene las que tenía previamente. Estas revisiones las lleva a cabo el árbitro principal en un monitor instalado en el campo”.

En resum: més del mateix amb la categoria de bronze del futbol espanyol on interessa tot menys l’aficionat.

The post Segueix la conya i el desgovern en la categoria de bronze appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de 41 partits el Nàstic es jugarà l’ascens a un duel. Un cara o creu. L’èxit o la mel als llavis. Tan fàcil com guanyar un partit. Res més. Això és el que necessita l’equip grana i el que tota Tarragona espera que passi. S’ha penjat el sold out al Nou Estadi i si no es puja no serà per falta d’ambient. El dos a un de l’anada deixa l’eliminatòria molt oberta. Però, per què pujarà el Nàstic? Com afectarà el factor camp? I si es puja… què? Responen Toni Pinilla, Jordi Blanch i Carles Cortés.

Creus que el Nàstic aconseguirà l’ascens a la tornada? Sí o no i per què?

Toni Pinilla: Penso que el Nàstic aconseguirà l’ascens el dissabte contra el Málaga. Per què? Crec que és el moment ideal, aquest últim partit de la final de l’ascens, per posar en valor tot el que ha fet l’equip durant tota la temporada. El Nàstic, a nivell competitiu, ha donat la cara sempre. A nivell futbolístic ha assolit un estil de joc molt definit i molt sòlid i emocionalment ha gestionat molt bé tots els reptes que ha tingut. Davant equips de la categoria de bon nivell ha donat sempre la cara i ha estat un bon rival.

PINILLA: “EL MÁLAGA NO ÉS SUPERIOR AL NÀSTIC”

Per tot això, a nivell futbolístic, competitiu, anímic i emocional el Nàstic és un equip que s’ha gestionat molt bé aquesta temporada. El Málaga va demostrar que és un bon equip, però no el veig superior al Nàstic. La final de dissabte és una bona oportunitat per l’equip grana.

PINILLA: “LA SEGONA POSICIÓ DONA AVANTATGE AL NÀSTIC”

Fins a quin punt pot ser important el factor camp el dissabte?

Toni Pinilla: Aquestes eliminatòries han canviat molt les últimes temporades. S’ha tret el gol fora de casa i això era un avantatge pels equips visitants. A més a més s’ha instaurat el tema que l’equip que ha quedat per davant mai arriba als penals en cas d’empat. Això és determinant, no tant pel fet en sí sinó perquè l’equip que ha quedat per darrere està més obligat a exposar-se i a arriscar més. En aquest cas té avantatge el Nàstic.

Si el Málaga marqués un gol a una hipotètica pròrroga no valdria doble. Per mi és un canvi substancial i està molt bé, és just. El fet de jugar a casa, davant de la teva afició, si gestiones emocionalment bé el partit també és un avantatge.

BLANCH: “EL NÀSTIC VA FER UN SOBREESFORÇ PER ACABAR SEGON”

Jordi Blanch: El factor camp és molt important, la prova evident és que tothom lluita per quedar el més amunt possible. El Nàstic ha estat 33 de 38 jornades a playoff, algunes líder i al final l’equip va fer un sobreesforç per guanyar el Barça Atlètic al Johan per aconseguir la segona plaça. El Nou Estadi estarà ple de gom a gom i posarà molta pressió. Ja ho va fer dies com els del Ceuta o el Deportivo. Si li preguntéssim al Málaga segurament preferiria jugar la tornada a La Rosaleda i ho farà fora de casa.

Carles Cortés: La història del Nàstic ens diu que gairebé sempre que ha aconseguit l’ascens a Segona ho ha fet com a local. Amb necessitat d’empatar o de guanyar. A l’època moderna: Zamora, 2001; Ourense, 2004 i Huesca 2015. Es crea un ambient especial, un clima especial, una comunió especial. Quan recentment el Nàstic se l’ha jugat fora, s’ha quedat a les portes.

CORTÉS: “LA HISTÒRIA DIU QUE GAIREBÉ SEMPRE S’HA PUJAT COM A LOCAL”

Què suposaria pel Nàstic tornar al futbol professional?

Toni Pinilla: Pensem que el Nàstic és un club que hauria d’estar al futbol professional. També pensaran això els aficionats del Málaga. La justícia es veurà el dissabte, qui ha merescut pujar i qui no. Si acaba sent el Nàstic jo crec que suposarà un cop important a tots els nivells. Canvia molt la Primera Federació de LaLiga Hypermotion. Hi ha molts més ingressos i canvia l’estructura del club en cas de mantenir-se algunes temporades. Estar a Segona suposa consolidar l’estructura del club i això és important, ja que fa massa temporades que el Nàstic no està al futbol professional.

BLANCH: “A SEGONA, EL QUE MENYS COBRA DE TV, SÓN 6 O 7 MILIONS”

Jordi Blanch: Suposaria estar on li pertocaria. És allà on ha estat més temporades aquest segle. Aquesta travessia pel desert de les últimes cinc temporades suposo que ningú se la podia imaginar. Fa dos anys el Nàstic va caure a la final del playoff i esportivament estar a Segona Divisió et dona més prestigi, et col·loca al futbol professional i és un gran aparador. Econòmicament pel Nàstic això resoldria molts problemes. El Nàstic aquest segle no s’ha endeutat excepte quan va baixar de Primera Divisió.

Amb l’actual president a les seves dues etapes s’ha tingut molta cura de tot això. Aquestes últimes cinc temporades amb la pandèmia pel mig sí que han passat factura. El Nàstic ha fet projectes ambiciosos per pujar i la Primera Federació té uns drets televisius mínims, uns 300.000 euros, mentre que a Segona Divisió qui menys cobra són sis o set milions d’euros. No hi ha color. Els últims anys s’han tancat amb dèficit i s’han anat solventant amb ampliacions de capital, però arribarà un moment que això serà inviable. Pujar a Segona Divisió és molt interessant esportiva i econòmicament.  

CORTÉS: “AFICIONATS JOVES NO HAN VISCUT DIES DE GLÒRIA I SÓN EL FUTUR DE L’ENTITAT”

Carles Cortés: L’ascens té dues visions i no sé quina és més important. L’ascens donaria vida esportiva a un Nàstic que des del 2000 s’havia acostumat a estar al futbol professional amb tot el que representa de visibilitat, rivals d’entitat, projecció i, fins i tot, il·lusió de tornar un dia a Primera Divisió. A més, ara mateix hi ha una fornada d’aficionats molt joves que no han viscut aquells dies de glòria i són el futur de l’entitat. A la vegada, l’ascens donaria vida econòmica a l’entitat que ara mateix viu una situació al límit. Amb 1,5 milions de pèrdues cada temporada a Primera Federació, la situació és poc sostenible i només l’aportació econòmica de l’empresari suec i membre del Consell d’Administració, Fredrik Wester, està mantenint amb vida al Nàstic.

The post El Nàstic vol acabar amb 5 anys de purgatori appeared first on FutbolCatalunya.com.

Iván Moreno (1971) està vivint una temporada inoblidable a Tarragona. Després de tota una vida entrenant a Tercera Divisió està a les portes del futbol professional. El segon entrenador grana va fer història a Vilafranca i ara és la mà dreta de Dani Vidal al Nàstic. Tres partits separen l’equip grana de la Segona Divisió i tan Iván Moreno com tots els que formen el club tenen clar que, tot i que pugui valer, l’empat no és una opció. Com diu el lema del Nàstic, lluitaran fins al final.

Com es planteja el que queda de playoff?

Es planteja pensant en la victòria. No podem pensar en una altra cosa. Tenim un petit avantatge, però si jugues pensant que l’empat et val et donen un ensurt al minut 90 i te’n vas cap a casa. Som un equip que ens costa moltíssim esperar a veure què fa el rival i pel nostre model de joc som agressius i intensos i intentem que passin les coses que volem que passin.

Parlant de l’eliminatòria un primer objectiu era sortir vius d’allà i això ja s’ha aconseguit.

Ells portaven si no m’equivoco set victòries seguides al seu camp. Només havien perdut dos partits de local en tot l’any i sabíem de les seves fortaleses allà. La idea era guanyar, però si no pots fer-ho i empates tens aquest petit avantatge a l’eliminatòria. Sabíem que seria difícil, però l’equip va tenir unes respostes davant dels cops que es van donar i vam marxar relativament satisfets.

Si una cosa té aquest Nàstic és que és competitiu.

En aquest sentit ens ajuda el model de joc, la quantitat de gent a dalt que tenim per pressionar i complicar al rival des de la fase d’inici del joc. Som molt agressius i quan estem bé als rivals els hi costa sortir amb facilitat. Hem estat l’equip menys golejat, l’Alberto Varo ha estat el Zamora i tot és per aquest nivell d’intensitat que donem als entrenaments i que es trasllada al partit.

Sé que un cop passat és fàcil dir-ho, però sap greu haver coincidit amb un rival com el Deportivo o no haver tingut un davanter de 15-20 gols per haver ascendit directes?

Estem molt satisfets de la plantilla que tenim. És evident que ens hagués agradat marcar algun gol més, però els tenim molt repartits. Això a la llarga també és un avantatge. Ens hagués encantat tenir un jugador de 15 gols, però amb un futbolista d’aquest perfil et poden faltar altres coses com pressió, treball defensiu i intensitat. Nosaltres sabíem que mantenint la porteria a zero tiraríem molts partits endavant i així ha estat.

“NO SOM HARRY POTTER I SENSE JUGADORS NO POTS FER RES”

Un dels punts forts del Nàstic és responsabilitat seva: la pilota aturada.

Evidentment la xilena de l’altre dia de Godoy no està treballada, però Alan no està allà per casualitat. Aquí hi ha molta gent que participa de l’estratègia i els protagonistes són els jugadors. Sempre dic que no som Harry Potter i sense jugadors no pots fer res. L’analista, el Jaume, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters, són també importants a la pilota aturada. També el Dani, que s’ocupava d’això anys anteriors.

De fet, la pilota aturada en categories tan igualades és un factor diferencial.

L’únic equip que ha tret més profit que nosaltres de la pilota aturada és el Deportivo i ha quedat primer. Tampoc és casualitat. És veritat que ells tenen un nivell de qualitat de llançadors i un nombre de córners per sobre de la resta, però han estat els que més n’han fet. La pilota aturada és una part molt important del futbol a totes les categories.

L’altre dia vaig llegir que aquest segle el Nàstic ha superat totes les eliminatòries de playoff amb tornada a casa excepte la de l’ascens a Primera contra Osasuna. Jugar-te-la a un Nou Estadi ple es nota.

Amb la nostra gent, si els notem animant darrera i la seva il·lusió és fantàstic per nosaltres. Aquí als rivals els hi costa més i amb els jugadors ho parlem, que senten la gent des del principi. Quan va acabar l’altre dia el partit veiem els vídeos del parc del Francolí amb més de 5.000 persones. Veure això és una energia molt gran, amb l’alè de la nostra afició darrere.

“LA NOSTRA GENT ENS DONA UNA ENERGIA MOLT GRAN”

Quan notes ambients així es diu que el jugador vola i és així, perquè el futbol és molt mental.

Pots estar corrent darrere de la pilota dos minuts, la robes i la gent es ve amunt i el jugador ho nota. La millor preparació física és el gol. Quan el fas sempre dones una passa endavant.

Pensant en el playoff potser es troba amb un vell conegut, no?

El Málaga. No deixa de ser curiós, però anem a pensar primer en el Ceuta. Et diré la veritat, l’únic que ha estudiat al Málaga és l’analista, el Jaume. Nosaltres estem centrats en el Ceuta i hem ensenyat als jugadors coses bones i a millorar i demà tenim una altra sessió de vídeo. Veurem si és el Celta o el Málaga i si és el Málaga, com em deia un amic meu d’allà, em deuen una.

“VAIG SER ENTRENADOR DE DANI VIDAL, ERA UN BON PORTER”

Com va començar el fet d’acabar de segon entrenador de Dani Vidal al Nàstic?

Des de la meva sortida de Vilafranca he vist molt futbol i aleshores el Nàstic ja em va contactar. Els hi vaig dir que necessitava temps per respirar i quan va acabar la temporada ho vam tancar. De fet vaig ser entrenador del Dani Vidal a l’aleví, l’infantil i el cadet del Nàstic. Era un bon porter i vam coincidir tres anys. Quan em van proposar el Nàstic no vaig dubtar. És el club de la meva ciutat, de la meva vida i soc del Nàstic. Venia aquí quan era petit i quan venen de casa teva a buscar-te no pots dir que no. Estic encantadíssim de la decisió que vaig prendre.

No deixa de ser curiós passar de ser entrenador de Dani Vidal a segon de Dani Vidal oi?

Es que soc més gran que ell, ell és molt més jove. És extremadament jove però està extremadament preparat. Té les idees molt clares i jo estic aprenent molt al seu costat. Intento aportar el meu granet de sorra, també.

Llavors ara Iván Moreno ja no és professor i està al 100% amb el futbol?

No. Acabo de sortir del club, me’n vaig a casa i dino i després me’n vaig a l’escola per les tardes de tres a cinc. Estressat, però no em queixo. Hi ha dies que vaig molt cansat, però per exemple aquesta tarda ja he quedat amb l’entrenador de porters al club. Sempre hi ha coses a fer, partits a veure, coses a analitzar i com intentem anar al detall passem allà moltes hores. Com és una elecció meva no em puc queixar. És més, estic molt agraït i il·lusionat.

“SEGUEIXO TREBALLANT DE PROFESSOR A LES TARDES”

Deu tenir la dona contenta, amb perdó.

Mira, abans quan anava a Vilafranca tres dies a la setmana marxava a la tarda i no tornava fins la nit. Ara estic a la meva ciutat i normalment estic a casa a l’hora de sopar i de dormir els nens. Tinc una dona que és una passada i m’ho posa tot molt fàcil. Quan em va sortir la proposta del Nàstic havia de renunciar a certes coses i va ser la primera que em va recolzar. Darrere de cada gran home hi ha una gran dona.

Després de tants anys al futbol modest visualitza arribar al futbol professional? Aleshores ja es bolcaria al 100% aquí?

Exacte. És el que volem, arribar al futbol professional, poder dedicar-te al 100%. Igual que les categories estan per alguna cosa als jugadors és igual pels entrenadors. El salt de qualitat és evident i aquest és el nostre objectiu: intentar arribar al futbol professional i mantenir-nos.

The post “La millor preparació física és el gol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera Federació és una categoria amb moltes exigències i poc benefici econòmic. Des del principi, tota la normativa es va fer pensant en uns números de televisió que no s’han complert mai ni de lluny. Els clubs, ofegats, tenen números deficitaris per competir i alguns no disposen de les instal·lacions adequades. Això passa sobretot a Catalunya. El Cornellà ha hagut de fer una increïble peregrinació i ha jugat en quatre camps diferents en una sola temporada. Europa i Sant Andreu, en cas d’ascens, no volen repetir la història.

I és que el Narcís Sala i el Nou Sardenya són estadis mítics, amb carisma i una gran història. Però ara mateix els hi falta una cosa per competir a la categoria a la que pretenen pujar: la gespa natural. Tots dos camps tenen superfície artificial i compte, que ja va costar molts anys de lluita que l’Ajuntament la canviés als dos estadis no fa tant. L’Europa l’estiu del 2022 i el Sant Andreu l’estiu passat, el del 2023.

“EL SANT ANDREU HA DE JUGAR A SANT ANDREU”

“La nostra posició és que en cas d’ascens el Sant Andreu ha de jugar a Sant Andreu”, això ens revelen fonts del club quadribarrat. Des del club estan pendents del possible canvi de normativa, però admeten que la situació d’incertesa a la cúpula de la RFEF no ajuda. Queda un mes pel final del playoff i aquesta seria la data límit, ja que un canvi de gespa suposa un temps.

El Narcís Sala, com el Nou Sardenya, són municipals i en cas d’ascens aquest tema arribarà immediatament a l’Ajuntament de Barcelona. “Han de tenir en compte que podem arribar als 5000 socis potencials a Primera Federació, categoria ja professional, i que Barcelona no és menys que Madrid que té diversos club a l’elit”.

La comparativa amb la quantitat d’equips d’altres comunitats autònomes al futbol professional donaria per una altra peça sencera. El que sí és cert és que el problema del camp no només afectaria al primer equip, sinó també a tot el futbol base. Els equips inferiors s’haurien de repartir en altres equipaments del districte, ja que amb la gespa natural ja no entrenarien al Narcís Sala.

HÈCTOR IBAR: “SERIA UNA LLÀSTIMA PERDRE AQUEST AMBIENT”

Pel que fa a l’Europa el seu president, Hèctor Ibar, es pronuncia sobre la problemàtica: “És un tema que està a l’aire. La normativa d’aquesta temporada diu el que diu i per això casos com el del Cornellà, el club ha hagut de jugar on ha acabat jugant. La normativa de la temporada vinent està encara per tancar i definir federativament i, evidentment, haurem de fer tota la pressió necessària per a que la RFEF ens permeti jugar a casa”.

Ibar afegeix que “seria una llàstima que es perdés aquest ambient i deixessin a Barcelona sense la opció de tenir un equip a 1a RFEF. El club s’ho mereix, la gent s’ho mereix i la ciutat també”. L’Europa té “opcions mirades però no explorades en profunditat” pel que fa al camp. Tot i això, fins que no es confirmi l’ascens i es concreti la normativa “res es pot considerar del cert”.

LLEIDA SENSE PROBLEMES, FUTUR TAMBÉ?

Els altres dos catalans que disputen la promoció sembla que no tindran aquest problema. El Lleida Esportiu, amb el Camp d’Esports, compleix de sobres la normativa. Pel que fa al Badalona Futur tot sembla indicar que la propera temporada serà l’Atlètic Lleida i, qui sap, potser el camp de la capital de la terra ferma acaba sent un ‘San Siro’ català.

The post Un ascens pot suposar un problema? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tarragona, ciutat romana, té un casc antic realment espectacular. Runes, amfiteatre i muralla el formen, però aquesta temporada també un espectacular mur de color grana. I és que la porteria del Nàstic de Tarragona és pràcticament impenetrable pels rivals. A les últimes deu hores i mitja de joc com a visitant, els grana només han rebut un sol gol. Alberto Varo, amb aturades com la de l’últim minut a Ponferrada, però també la defensa i la resta de l’equip són un bloc molt sòlid.

Ponferradina (0-1), Cornellà (0-0), Arenteiro (0-1), Sestao River (1-1), Real Sociedad B (0-2), Celta Fortuna (0-1) i SD Logroñés (0-2). Aquests són els últims set desplaçaments del Nàstic. Un gol rebut només i 17 punts de 21 possibles de visitant que sostenen l’equip grana a la zona noble del grup 1 de Primera Federació.

PUNXADES A TARRAGONA

El gran rendiment recent com a visitant contrasta amb la pèrdua de solidesa al Nou Estadi. El Nàstic ha passat de ser el millor local de la categoria al tercer lloc després de perdre contra Unionistas de Salamanca i Arenteiro i d’empatar en el duel directe amb el Deportivo de la Coruña. És un punt dels últims nou possibles com a local.

Es compensa fora de casa i plantilla i cos tècnic estan realment entusiasmats. “Ens hem deixat punts a casa i fora estem treient pràcticament el 100% dels punts. En aquest punt de temporada tan de bo lluitem el liderat fins el final”, deia Dani Vidal. “Aquest Nàstic lluitarà fins el final, no sé que passarà, però lluitarà fins el final”, afegia el golejador Marc Fernández. Varo, heroi a Ponferrada, declarava que estava “molt content” pels tres punts i la forma d’aconseguir-los.

FINAL D’INFART A LA LLIGA

El Nàstic deixava a quatre punts més average a la Ponferradina i el triumvirat amb Deportivo (58 punts) Barça B (57) i el propi equip grana (54) promet emocions fortes. A més, si mirem el calendari, hi ha un Barça B-Nàstic a la jornada 37 el proper 19 de maig i també un Deportivo-Barça B el cap de setmana de la jornada anterior. Quin equip d’aquests tres aconseguirà l’ascens directe?

The post Una muralla grana lluny de Tarragona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un dels partits de la jornada del proper cap de setmana és el Cornellà-Nàstic. És un autèntic clàssic dels darrers temps, ja que tots dos s’han vist les cares a les últimes cinc temporades tant a Segona B com a Primera Federació. Els duels han tingut dues realitats ben diferents, una a Tarragona i l’altre al Nou Municipal i Stage Front Stadium. El Cornellà no ha guanyat mai a Tarragona, mentre que el Nàstic no ho ha fet mai prop del Sorral del Riu.

L’historial parla clar. A Cornellà són dues victòries verdes – 1-0 la 22/23 i 2-1 la 20/21 – i dos empats, un a zero la 21/22 i l’altre a un la 19/20. Mentrestant, a Tarragona la primera volta d’aquesta temporada va acabar amb golejada, les dues anteriors victòria mínima del Nàstic i les dues primeres dos empats a dos.

DIA DE LA CIUTAT O INVASIÓ GRANA?

En qualsevol cas el proper dissabte es preveu una gran entrada a l’Stage Front Stadium. El Cornellà celebra el dia de la ciutat, que la temporada passada va reunir 3.800 espectadors a l’estadi blanc-i-blau. A més, els socis de l’Espanyol tindran accés gratuït i diverses entitats de la ciutat fomentaran l’assistència.

Caldrà veure la comparativa entre aficions, ja que també es preveu un gran desplaçament pel que fa als grana. El Nàstic va donar a conèixer que ja són 711 seguidors els que han confirmat l’assistència al partit i es preveuen molts més. De fet, la temporada passada ja hi va haver la coneguda ‘invasió grana’.

ÓSCAR SANZ KO, ES RETROBA ROBERT SIMÓN

Dues notícies més envolten aquest partit. Una la greu lesió d’Óscar Sanz, que va tenir una mala caiguda contra el Deportivo i té afectat el lligament colateral intern del genoll i el menisc intern de la cama esquerra. D’altra banda qui està totalment recuperat és Robert Simón. L’extrem de Badalona va donar la victòria als verds la setmana passada a Donosti amb un gol al minut 88.

El de Badalona, ex del Nàstic, va passar la primera volta recuperant-se d’una lesió greu i va jugar les últimes tres temporades a Tarragona. S’enfronta el segon classificat contra el dotzè. Dos clàssics del nostre futbol, dels que han fet més bé les coses darrerament al futbol català.   

The post 16 de març: Dia de la ciutat o marea grana? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La temporada 2023/2024 anava encaminada a ser dramàtica pel CE Sabadell. Es va prescindir de Miki Lladó a la jornada 7 tot i estar marcant la zona de descens. El drama va venir després, amb un Gerard Bofill que no va trobar la tecla i va perdre els sis partits que va dirigir. L’equip arlequinat era cuer el 18 de novembre amb set punts i la permanència quedava aleshores a sis. En aquesta situació va arribar Óscar Cano, el tercer entrenador de la temporada. L’andalús ha capgirat l’equip com un mitjó i l’ha portat a sortir de la zona de descens amb uns números de playoff.

Amb el nou tècnic el Centre d’Esports ha sumat sis victòries, tres empats i tres derrotes, amb 13 gols a favor i 12 en contra. 21 punts de 36 possibles que deixen el Sabadell fora del descens. Tot i això, el marge és només de tres punts respecte la zona crítica i tot i aquests números el patiment segueix ben present.

SABADELL: EMPATATS AMB NÀSTIC

Si mirem el tram de 2024 el rendiment és encara millor. En els mesos de gener i febrer de l’any actual l’equip d´Óscar Cano ha guanyat cinc partits, n’ha empatat dos i només n’ha perdut un. El Sabadell ha sumat 17 punts, els mateixos que el Nàstic i només quatre per darrere dels 21 d’un Deportivo que ho ha guanyat tot a excepció d’una derrota.

CANO: “LA CIUTAT ESTÀ ENTREGADA AL CLUB”

L’artífex d’aquesta reacció, Óscar Cano, es va mostrar encantat: “M’he trobat a una ciutat entregada al seu club. Em fan sentir molt bé i tot són paraules d’agraïment. Això et fa sentir-te en un núvol perquè sentir-se estimat és molt important”. “Seguirem construint un Sabadell competitiu i que la fortuna ens entregui els punts que mereixem”, afegia.

The post Sabadell: números de playoff i patiment de descens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Està a punt d’acabar la temporada 22/23 de Primera Federació i com sol passar en aquestes dates ja comencen les càbales sobre com es repartiran els grups de la vinent. Passava a Segona B, amb 80 equips i quatre grups, i també ara quan 40 s’han de dividir en dos. A falta de saber si pugen Alcorcón/Castellón i Real Madrid Castilla/Eldense l’escenari és bastant clar. Es podria dividir la categoria en est i oest, però ara mateix la opció que sembla més senzilla és nord i sud.

I és que els equips de la franja nord ja sumen 20 a falta de saber ascendits. Gallecs (4), castellanolleonesos (3), bascs (3), navarresos (1), La Rioja (1), aragonesos (2), balears (2) i catalans (4) ja podrien tancar un grup. Una altra opció seria moure els balears i canviar-los pels valencians (2 a falta de saber si Castellón i Eldense pugen). No obstant, degut a la proximitat d’Alcoyano i Intercity amb la franja sud és bastant improbable.

PREDOMINI D’ANDALUSOS

Aquesta temporada la divisió nord/sud és bastant clara per la gran quantitat d’equips andalusos. Fins a nou, ja conformarien la meitat d’un grup i units a Melilla i Ceuta ja en farien onze. Si hi sumem extremenys (1), madrilenys (3), murcians (1), valencians (2) serien 18 i els dos que no pugin, que serien madrilenys o valencians, anirien en aquest grup sud.

Si el repartiment fos així tres dels quatre descendits de Segona Divisió jugarien al grup dels catalans: Ponferradina, Lugo i Ibiza. Sembla, per tant, que la única opció de no fer un grup nord/sud seria dividir els 9 andalusos en dos grups est/oest i en aquest cas el Málaga, l’Antequera, el Linares o el Córdoba podrien ser rivals pels equips de Catalunya. De fet, aquesta divisió ha estat la d’aquesta temporada. Què farà la RFEF?

The post Com seran els grups de Primera Federació? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La temporada regular a Primera Federació és molt llarga i dins de la mateixa hi ha ‘mini temporades’ que poden marcar l’any. Si les aprofites, aconsegueixes els objectius. En cas de badar poden condemnar-te. Els últims 10 partits, que van des del 3 de desembre fins avui, demostren com està ara mateix cada equip i donen bastantes respostes. En els últims dos mesos i mig de competició el Cornellà ha estat dels millors i és l’autèntica revelació del grup.

Els verds encaraven la segona temporada consecutiva a Primera Federació després de salvar-se sobre la botzina la temporada anterior. Aleshores van sumar 48 punts i van salvar-se a la darrera jornada. Ara, a falta de 14 jornades, n’acumulen 35.

La millora és evident i l’equip de Riutort està en plena forma darrerament. Són cinc victòries, tres empats i dues derrotes als últims deu partits. 18 punts de 30 possibles que el deixarien segon en una hipotètica classificació d’aquest període. El Cornellà ha guanyat amb golejades contra Barça Atlètic, Calahorra i Atlètic Balears (4-3 i 2-3×2). També per la mínima al RCDE Stadium davant de Nàstic i Numancia.

De fet, les dues derrotes també han estat per un gol a zero. A Las Gaunas contra la SD Logroñés i a Castàlia davant del Castellón. Gonzalo Riutort, satisfet, resumia bé el sentir de l’equip després de l’últim partit: “És important sumar i també destacar la porteria a zero. L’equip té identitat, competeix i ho dona tot cada setmana. Se li ha de donar valor”.

DRAMÀTICS SABADELL I NÀSTIC

La situació de Nàstic i Sabadell, en canvi, és radicalment diferent. Tots dos han sumat 9 punts dels últims 30 i han tingut una caiguda lliure que els ha portat a tenir números de descens. Les males dinàmiques es van emportar per davant tant a Gabri García com a Raül Agné i els substituts, Miki Lladó i Iñaki Alonso, encara no han donat amb la tecla.

The post El Cornellà té números de playoff… i de campió appeared first on FutbolCatalunya.com.