Pedro Dólera torna a somriure, ja que un dels millors entrenadors del futbol català assumeix un nou curs al capdavant de l’històric CF Badalona. Enrere queda un adeu inesperat al gener després d’un ascens anterior molt pròxim també. Això ha quedat enrere i ara li toca fer el mateix que ha fet en tots els equips que ha dirigit: ascendir de categoria.

Al costat d’un dels seus futbolistes amb més caràcter que ha tingut (Alberto Padilla), ara com a segon, intentarà retornar a l’històric CF Badalona a Segona Federació després de quatre anys de desterrament. Gran floreta per al seu ajudant: “Dels millors migcampistes que hi ha hagut, si no el millor, ara li tocarà com a entrenador”.

ASCENS O ASCENS (I HO SAP)

Acompanyat pel president Miguel Angel Sánchez, el secretari tècnic del club Aleix Mosqueda, el regidor d’Esports (Juan José Portillo), el patrocinador de Grup Lesseps Motor (Sergi Gaspar) i diversos representants badalonins, Dólera va mostrar els seus arguments.

“Els dos sabíem que algun dia ens creuaríem i ha estat ara”, va comentar el nou tècnic escapulat després d’haver escoltat com el seu president Sánchez li recordava que “havíem intentat 2 o 3 vegades portar-lo abans”.

I, a mode d’exposició, va afegir que “els meus equips sempre han estat equipo-equip, un búnquer i amb la idea sempre de millorar. Cal ser regulars, estar junts i tranquils. Venim aquí a passar-nos-ho bé”.

“CAL DONAR SEMPRE EL MÀXIM”

O, dit d’una altra manera: “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades. Cal sortir com un tir des de la primera jornada i serà una mica estrany ja que no podrem utilitzar el nostre camp durant dos mesos pel canvi de gespa”.

Aquest serà el gran inconvenient per a començar, però “jugarem sempre per a guanyar, és a dir, intentarem sempre dominar amb la pilota, sortir des de darrere i tenir diversos plans previstos”. És un simple missatge: “Donar sempre el màxim possible i veure el nostre Estadi ple i ja sé que és molt gran”.

“L’HOSPI VA AL SEU RITME; NOSALTRES, AL NOSTRE”

Pedro Dólera no va parlar de rivals encara que tothom coincideix que L’Hospitalet, At. Lleida o Cornellà i, evidentment, Badalona, són clars aspirants a tot. És més, les 18 altes de l’equip dirigit per Cristian Gómez no li inquieten. “L’Hospi va al seu ritme; nosaltres, al nostre. Ells han pogut començar abans mentre que nosaltres anem a poc a poc no passa res”.

The post “No parlarem d’ascens fins a les tres últimes jornades” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només el temps dirà si és un encert o tot el contrari contractar Natxo González encara que la primera impressió és un excel·lent per al director esportiu de la UE Sant Andreu, David Mordillo. No sols per l’experiència de l’entrenador basc (fonamental) sinó per la personalitat d’un profund coneixedor de totes les categories.

“És un tècnic amb molta capacitat, que ha treballat en molts clubs que suporten també molta força social. Necessitem algú que sàpiga el que la gent vol. Que li brillessin els ulls quan parlem demostra que és la persona perfecta”, va afirmar l’executiu andreuenc.

Per descomptat, hi haurà qui digui, com ja se li ha recordat en la roda de premsa de presentació el seu futbol ‘defensiu’ encara que val la pena repassar la seva excel·lent trajectòria per a analitzar.

NATXO SAP EL QUE HA DE FER

“La paraula ascens sortirà sempre, tots volem el millor i el millor és ascendir, però això s’aconsegueix al maig/juny. El més important és el dia a dia i cal anar agarrats de la mà”, va afirmar com a presentació. Aquesta paraula màgica de ‘ascens’ sempre anirà al costat de l’equip quadribarrat.

Natxo González torna 14 anys després -“ara estic en la joventut de la vellesa i estic millor”- sabent que “com més perds, més aprens”. Per cert: Que soc més defensiu que ofensiu? Els millors equips són els que menys encaixen i els que més registres dominen. Tinc capacitat d’adaptar-me al context”.

MIQUEL JOVÉ, EL TORALÍN…

Acompanyat pel president Taito Suzuki i el director esportiu, Natxo se’n va recordar de l’històric delegat “Miquel Jové, li hauria fet una gran abraçada” i va mostrar la seva espina. “Mai oblidaré els penals de l’eliminatòria a El Toralín perquè mai he plorat tant. La meva mare m’ho recorda moltes vegades”.

Aquesta mirada al passat era obligada però el que compte és el present i el futur. ““Quan em van trucar, vaig dir: Cony, si és el Sant Andreu!. Vaig pensar en els 4 anys que vaig estar a Sant Andreu, en el col·legi dels meus fills, el poble…” Molts pensaments per a “un projecte il·lusionant i tant de bo estigui el mateix temps. Increïble el que mou aquest club, per això és especial”.

The post Natxo González: “Cony!, si és el Sant Andreu!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Joan Sánchez sap on està, la raó de la seva contractació i com fer d’aquest CE L’Hospitalet un equip que guanyi, guanyi o guanyi. Amb tota l’experiència del món com a formador i com segon entrenador, ara li toca dirigir un conjunt obligat a guanyar o guanyar.

“Em sento preparat. Aquesta exigència jo no la veig com quelcom negatiu, és positiu, aquest context m’ajuda”, “, va afirmar amb serenitat encara que amb rotunditat l’entrenador gironí de Terrades. “És una oportunitat immillorable i estic molt agraït”, va afegir.

JOAN SÁNCHEZ SAP EL QUE SE LI DEMANA

Sánchez, que va passar per Llers, Esplais de Castelló, coordinador a Olot i com a ajudant d’Héctor Simón a Peralada i el curs passat a l’Hospi, buscarà “un bon inici de temporada, ja que sempre és millor”. No obstant això, “la Tercera d’aquest any serà molt competida, hi ha molts equips que estan fent bé les coses i a nivell econòmic també”. A l’hora d’apuntar favorits per a estar a dalt assenyala a “Olot ha fet molt bons fitxatges amb Del Campo o Urri, també el Tona” fins i tot uns altres com a “FE Grama o L’Escala“. I, per descomptat, al seu equip a qui demanarà “intensitat, agressivitat, solidaritat i iniciativa. És un any per a gaudir, segur”.

BALLESTÉ I HERMIDA

Amb la presència del president de l’entitat, Santi Ballesté, i del secretari tècnic, Àlex Hermida, Joan Sánchez és conscient del que li espera. “No és una benvinguda, és un bentornat a casa teva. Estic segur que demostrarà un bon nivel tot i que té la pressió d’entrada d’estar en un club com l’Hospi”, va afirmar el màxim dirigent.

Alex Hermida, per part seva, li demana al seu entrenador “treballo, treball i implicació. Després d’acabar la temporada passada vam fer una autocrítica molt dura i ara tots sabem el que volem aquí”. A l’espera de confeccionar el grup definitiu, ara com ara, “hem aconseguit renovar un nucli molt important de la plantilla”.

El dilluns 24 arrencarà la pretemporada 2023-2024 per als riberencs.

The post Joan Sánchez: “És un any per a gaudir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JAUME LANGA FERRER

Amb les bateries carregades o molt carregades comença un nou curs en una Tercera divisió on als més veterans ens costa admetre com poc a poc es van perdent tot un seguit de valors inqüestionables anys enrere.

Ara, més pendents de quadrar miserables pressupostos, priven altres protagonismes que el d’uns jugadors que ja han assimilat que aquesta categoria no dóna diners i no es pot viure del futbol. Ha fet falta una hecatombe econòmica perquè hagi caigut un castell amb més fantasia que realitat. Però així ha estat i així seguirà.

Això de ‘jugar’ a anunciar favorits no m’agrada gens. Em demanen que opini sobre com veig els moviments de l’estiu en Tercera i això vaig a fer, però sense pretendre mostrar res excepcional. No deixa de ser una opinió més en una categoria on Ascó, Europa, Prat i Sant Andreu, Figueres o Vilafranca surten amb l’etiqueta de favorits.

No ho dic jo, ho diuen tots aquells que segueixen un grup V on la desigualtat de pressupostos –tots a la mínima- també juguen. Els de Miguel Rubio juguen amb el millor bloc del grup i amb un entrenador excepcional. Aquí estan els seus resultats. Seriós, treballador, humil… condicions claus d’un líder i els tarragonins assumiran aquest paper que bregaran, entre uns altres, amb un ‘nou’ Europa post-Dólera.

L’arribada d’Albert Poch promet futbol encara que l’exigència de la graderia europeista cal saber portar-la. Els de Gràcia vénen d’una època daurada on els ha faltat la guinda de l’ascens. Val la pena recordar que el curs passat la quarta plaça es va decidir per gol average? Ens enrecordem? Es va classificar Figueres amb els mateixos punts (59) que Vilafranca, Prat i Terrassa. No ho oblidem perquè aquesta igualtat es mantindrà.

L’arribada de Dólera al Sagnier també ha de marcar diferències. Ho té difícil el tècnic pratenc ja que Manolo Márquez va deixar el pavelló molt alt encara que li sobra coneixement, i grans jugadors, per lluitar per la promoció. La quarta plaça pot estar més oberta i apunto, inicialment, a Figueres i Vilafranca. Tant Edu Vílchez com Iván Moreno s’han guanyat la confiança i han reunit un grup amb experiència per aconseguir els seus objectius.

A partir d’aquí, gairebé tots ‘japonesos’. Ja veurem qui és l’equip revelació d’una Tercera que ha tingut deu campions en aquests últims deu anys després d’haver repetit campionat, en dues ocasions, CE L’Hospitalet i Badalona. Però això queda molt lluny.

Atents a una nova temporada amb referents molt propers, doncs solament 2 punts (2) van separar al 10è (Cerdanyola Vallès) del 16è (Santfeliuenc) i el Manlleu es va salvar gràcies a l’ascens de La Pobla. Són detalls que tots oblidem en el dia a dia, però que sumen en el final.

Dit tot el que he dit, afegeixo una mica més: no descarto a ningú per res. La meva gran incògnita es diu Sant Andreu. Me’n alegro moltíssim que segueixi viu i que Márquez estigui en la banqueta. Ha hagut de córrer moltíssim per fer la plantilla i això sempre és perjudicial. Tant de bo m’equivoqui i no pateixi perquè és un històric. També ho és el Gavà. Quina pretemporada la dels xavals de Juanma Pons! Atenció als blaugrana perquè ha reunit a futbolistes coneguts i interessants.

La presència de Serramitja o Javi Revert en la Unió, la de Joan Mármol en el Palamós, Arnau Sala en el Peralada o David Pirri, en el Terrassa, obren la competició de manera més que interessant. Solucionats els problemes egarencs, li desitjo el millor a Pirri perquè s’ho mereix i, més, després del sofert durant aquests últims mesos.

No ha patit tant el Santfeliuenc del ‘etern’ Andrés González. Treball detallat d’un dels veterans de les banquetes de Tercera així com el de Julià García a Rubí. Tant de bo que no haguem de parlar de problemes econòmics o d’impagaments perquè ja sonen massa rumors.

Tot el contrari que al Masnou. Aplaudiment majúscul per al seu director esportiu i primer entrenador, Miguel López. Aquí sí que ha de fer ‘miracles’ per sobreviure, però els sap fer i sempre compleix el que promet. Aquesta és la clau. No mentir mai sinó complir com ho fa el president Juanjo i la seva junta. Idèntica política que duu a terme un Cerdanyola Vallès amb Toni Carrillo al capdavant.

Al capdavant de la Montañesa seguirà Toni Escudero, una ‘Monta’ que ha vist finalment substituïda una de les pitjors gespes de la categoria. Tant de bo serveixi aquest remei per a tants equips que com els de Nou Barris treballen el futbol base. Aquest any se’n ha anat un gran defensa (Andrés Borges), però han arribat uns altres que segur faran més grans als locals. Atenció a Fernando Velillas, un dels millors golejadors de Catalunya.

Quant als ‘nous’ cal esperar i desitjar el millor, no faltaria més. Granollers torna a la seva categoria així com el Júpiter de ‘tots’ i un Morell que ‘pinta’ molt bé. És el mateix cas que el filial arlequinat l’estrena del qual el passat curs la va passar amb un just aprovat.

NOTA-DISCULPA a la Montañesa i a tots els seus aficionats. El ‘lapsus’ omès en el comentari de Jaume Langa va ser un greu error de la Redacció de FC en la seva exposició. El nostre comentarista ni es va oblidar ni ‘va passar’ d’un històric com és la ‘Monta’. Disculpes.

The post Favorits molt coneguts a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.