Loren acaba d’acordar el seu adeu al Badalona Futur després de només sis mesos en què ha jugat 17 partits de competició i ha aconseguit 3 gols. No obstant això, la situació per a aquest gadità ha estat molt complicada com per a tot l’equip català.

Per aquesta raó, el davanter andalús ha decidit posar punt final a aquesta etapa i tornar a Cadis a l’espera de millors novetats.

LOREN HO VA VIURE AIXÍ AL BADALONA FUTUR

“Ho hem passat molt malament, ara hem arribat a un acord amb la nova propietat, que semblen gent molt treballadora, i ens l’han posat molt fàcil per a sortir a uns quants”, comenta ja des de terres andaluses el nostre protagonista.

I això que, esportivament, Loren ha viscut “la meva millor temporada perquè els números que he fet no els havia aconseguit en cap costat”. No obstant això, “futbolísticament ho hem passat fatal des del primer dia. No teníem benes, ni fisio (ens va ajudar un company que està estudiant) i els nostres amos ens cridaven perquè deixéssim els pisos. El que vaig viure allà no li ho desitjo a ningú”.

“SI HO HAGUÉSSIM SABUT MOLTS…”

Després de destacar que “el grup i el cos tècnic no s’ha trencat mai i si no fos per aquest grup hauria desaparegut l’equip”, el davanter va arribar sense saber on es ficava. “Quan jo vaig signar vaig preguntar si Freixa tenia alguna cosa a veure i em van dir que no; a mi i a tothom, però, un mes després, encara era propietari. Si ho haguéssim sabut molts, no haguéssim fitxat”

La veritat és que Loren sen va amb “tres mensualitats i mitja pendents” i la promesa que “la nova propietat ens pagarà abans de febrer. Tinc molts dubtes la veritat, ja que fins que no vegi la signatura no em fio de ningú perquè ens han fet moltes”.

Els millors desitjos de l’ex jugador del Badalona Futur són evidents: “els companys que s’han quedat ja han arribat a un acord amb la nova propietat i en dos anys segur que creixeran a Premià”.

The post Loren: “El que vaig viure allà no li ho desitjo a ningú” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un article d'ÀXEL AGUILAR @aguilaraxel

El CD Masnou no ha pogut encadenar una quarta temporada seguida a Tercera, cosa que no aconsegueix des de finals de la dècada dels setanta, i ha acabat cuer. Com reconeixen des del mateix club, es van excedir amb la confiança en Miguel López i l’arribada de Walter Pandiani no va ser suficient per a reflotar un equip sense punt de retorn. Ha plogut molt des que el club de la franja vermella va deixar de ser una família…

I com si ja fos una tradició, la UE Vilassar de Mar pren al conjunt masnoví la capdavantera dels equips maresmencs gràcies al seu ascens a Tercera. Altra vegada amb Manel Moya, l’entrenador que ha aconseguit els tres darrers ascensos del club blanc-i-vermell a aquesta categoria (2000, 2012 i 2016). El campió del Grup 1 de Primera Catalana s’ha guanyat a pols l’ascens amb la contribució decisiva d’Alberto Manga i Marc Masip. La cirereta a un any fantàstic dels vilassarencs l’ha posat el seu filial de Quarta Catalana, que ha pujat després de superar en la promoció al Masquefa.

En canvi, la temporada ha resultat més que amarga per a un CE Mataró que retornava a Primera Catalana i baixa de nou per la via ràpida. I és que el conjunt mataroní segueix immers en la seva particular muntanya russa històrica. La imatge dels homes de José María Polo desolats per terra res més acabar l’Horta-Mataró de la darrera jornada de lliga exemplifica la temporada: la impotència de veure com no es podia evitar el descens en una campanya que s’havia anat complicant sense que hi hagués cap reacció. La reformada graderia de l’abans anomenat Municipal del Passeig Carles Padrós haurà d’esperar per viure millors temps.

A Segona Catalana hi trobem un altre històric maresmenc com és el CE Premià de Mar, que sembla que encara no s’hagi recuperat de la promoció frustrada contra la Peña San Pedro (actual FC Terrassa 1906) fa dues temporades. Els premianencs no van poder aguantar el ritme del San Juan Montcada i de la FP Hermes i han acabat tercers del Grup 2. Els derbis de la propera temporada contra Mataró, Sant Pol, Cirera i el recentment ascendit Llavaneres seguiran sent apassionants.

En el grup gironí de Segona Catalana hi han participat dos clubs maresmencs ‘apàtrides’, ja que per proximitat geogràfica prefereixen jugar amb els equips de la província veïna. El Palafolls es va quedar a les portes del que hagués estat un ascens històric. Els groc-i-negres van finalitzar segons del grup gironí de Segona Catalana i van perdre la promoció d’ascens a la pròrroga contra el Ripollet de Juan Carlos Torres. Per la seva banda, l’històric Tordera va veure com els descensos no compensats el feien baixar de categoria tot i finalitzar la temporada en 13a posició.

Als habituals grups 4 de Tercera Catalana, i 5 i 6 de Quarta Catalana, els maresmencs sí que són majoria tot i que un any més es trobaran amb el poc premi d’una plaça d’ascens i una de promoció per grup. Clàssics com la Mataronesa, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Mar hi tenen molt a dir. Malauradament, qui no hi serà és el Liverpool. L’equip mataroní es va salvar gràcies a una bona segona volta de la mà de Fredi Cejudo, però la falta de diners i que ningú ha volgut agafar les regnes del club l’han portat a la desaparició.

Un que se’n va i un que arriba. A la categoria més modesta del futbol català la temporada vinent hi debutarà l’amateur de l’AEILL Cerdanyola, sota les ordres de Chava Jiménez, que té l’objectiu de retornar el nom de la popular barriada mataronina a l’escena del futbol català. Sense escut semblant ni els colors groc, vermell i blau sembla difícil que pugui recuperar l’afició que tenia l’extinta Unión Deportiva. Encara costa de creure com un equip amb la identitat del barri tan arrelada i que va ser capaç d’arribar a Tercera Divisió ja no existeixi. Però aquesta ja és una altra història que ben aviat explicarem. Aquesta i moltes d’altres que han quedat en l’oblit.

The post Quo vadis, futbol maresmenc? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llagostera B, EF Bosc de Tosca, Premià, Sant Juan At Montcada, FP Hermes, Sant Joan Despí, Bellavista Milà, Sallent i Cambrils només han sumat victòries i empats, la qual cosa en alguns casos tampoc els suposa figurar en les primeres posicions de la classificació general. De qualsevol manera, després de 19 partits, no perdre davant la mateixa afició sempre és positiu.

El Llagostera, amb 7 punts d’avantatge sobre el segon Palafolls, és el líder del Grup I i compta amb 9 victòries i 1 empat (Guíxols) mentre han aconseguit 6 triomfs i 4 empats, però estan a la vuitena posició. Per la seva banda, el CEF Bosc de Tosca està en el vuitè lloc del grup, a molts punts del líder (16), però ningú s’ha endut els tres punts del Municipal a Les Preses

Premià, Sant Juan At Montcada i FP Hermes, els tres primers del Grup II, només han cedit 1 empat, en el cas dels dos primers, i 2, en el dels tercers. Idèntiques igualades que també porta el Sant Joan Despí, líder del Grup 3 (amb 1 punt més que el Junior).

Curiós és el cas del Grup IV, ja que els únics invictes a casa són Bellavista Milán i Sallent. Els de Les Franqueses són cinquens, a 6 punts del líder Sant Quirze del Vallès, però han sabut deixar el seu caseller de derrotes a casa a zero. Fins a quatre empats han encaixat en el Municipal del Corro d’Avall. Quatre posicions més a baix (9è) apareix el Sallent amb 7 triomfs, 3 empats i 0 derrotes encara que a 11 punts del capdavanter.

L’únic cas on no hi ha cap equip invicte és el Grup V. És més, els dos primers (Alpicat i Efac Almacelles) i el 5è (Solsona) han caigut ja una vegada.

PARTIDÀS A CAMBRILS

En el Grup VI només figura el Cambrils com a intractable. Els de Lluís Albesa, amb 7 triomfs i 3 empats, tenen una difícil prova aquest dissabte (16.30 h.) davant el Tortosa. Líder i segon, separats per 3 punts, disputaran tres més que poden decidir moltes coses de cara al futur. En la primera volta (3a jornada) es va imposar el conjunt local de Dani Sereno en el Municipal Josep Otero per 1-0, gol de José Ramon Chillón ‘Mochi’.

The post Jugar a casa és encara una garantia a Segona Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

PER: EDUARDO BERZOSA

Es van trobar diumenge passat 15 en el Complex Esportiu de la Guineueta, en partit oficial. L’històric Puchi complia el 1.730 com a tècnic en una banqueta, si els comptes no fallen (i poden fallar), per 450 del jove Iván Rodríguez, en la seva segona temporada al capdavant del conjunt del Maresme. Mestre i alumne es van fer una bona abraçada abans de començar, van lluitar com sempre durant el partit i es van acomiadar amb un empat, com mal menor.

“La veritat és que no el conec molt, però sempre m’ha encantat com a tècnic pel poder que té perquè els seus jugadors confiïn en ell. Fa unes plantilles molt competitives encara que, a priori, no ho puguin ser”, afirma Iván Rodríguez sobre un dels degans de les banquetes a Catalunya. “Futbolísticament tenim poc a veure, ja que el Premià, per les nostres condicions de plantilla, toquem una mica més la pilota, anem menys al joc directe, però a Puchi li ha donat molt resultat i cal aplaudir-li”, afegeix.

EL MAJOR REPTE

Iván, que prepara el difícil compromís d’enfrontar-se al capdavanter, EF Mataró, aquest diumenge vinent (12 hores), aplaudeix el treball de Puchi, ja que “té molt mèrit tenir la seva trajectòria. Tampoc és fàcil que tothom et faci cas en un grup tan ampli com és una plantilla de futbol”.

El Premià, situat a la tercera plaça al costat de l’equip de Puchi, i a deu punts del capdavanter, viurà aquest diumenge un partit clau. “Estan molt forts i deu punts són molts, però sortirem per totes. Si no podem aconseguir aquesta primera plaça, lluitarem per la promoció d’ascens”

The post Puchi i Iván Rodríguez, mestre i alumne appeared first on FutbolCatalunya.com.