JORDI MESTRES @JordiMestres7

“A aquests jugadors no se’ls pot dir res per l’esforç que estan fent”. Paraules de Pedro Dólera minuts després del primer capítol d’una final per l’ascens a Segona B. El Prat havia derrotat el Portugalete amb el càlid suport –mai millor dit- d’una munió d’incondicionals que han fet, com es diu en pòquer, un ‘all in’ pels del Sagnier. S’espera que molts d’ells s’animin a viatjar a La Florida diumenge vinent, on espera un conjunt basc que va tornar a casa amb opcions.

2-1. Un resultat curt si s’analitza el que ha passat aquest diumenge. Era el marcador que reflectia l’electrònic del Sagnier al descans i que ja no va canviar, malgrat algunes clares oportunitats, la pressió local i arribades aïllades dels bascos, com una que ‘Sant’ Andrés Díez va neutralitzar a la mateixa ratlla de gol.

Resultat curt però suficient per no desendollar-se del que els hi espera. Com els esperava a Ceuta. Com els esperava a la barriada de Tamaraceite, a Las Palmas. Un altre esforç i van uns quants per una plantilla sobreposada al llarg calendari del grup català de Tercera, les greus lesions de Padilla i Poves, el fet d’afrontar el play-off només contra equips que han acabat primers o segons i sempre jugant la tornada lluny de Catalunya…

CARREGATS D’IL·LUSIÓ

No se’ls pot demanar més i tenen dret a desitjar l’ascens. Un ascens que mereixen ells i els seus seguidors, els mateixos que a primera hora els esperaven ja a les portes del Sagnier en una rebuda de categoria i que s’han trobat amb la sorpresa que els jugadors s’han unit a ells en els càntics d’ànim. Una circumstància habitual quan s’acaben els partits… però mai a una hora i mitja de l’inici.

Falta de concentració, dirà el purista de torn. Res d’això. Al contrari. Endollats des del primer minut i, seguint l’exemple del Llagostera a la primera eliminatòria de campions, avisant el Portugalete que d’inferioritat classificatòria, res de res. Que aquí estava el Prat, el gall potablava que lluita fins al final. Des de la solidesa de darrere, només qüestionada en un parell d’oportunitats, fins a la pegada atacant.

PRIMER AVANTATGE

Els paisans de Julen Guerrero i l’ex de la UDA Gramenet i Sant Andreu Unai Vergara venien disposats a treure un bon resultat de cara a la tornada de diumenge 30 (18.00 h.) a La Florida. I van veure com els pratencs atacaven a batzegades, sense complexes i amb moltes ganes. El rival pràcticament no passava de mig camp, encomanat a atacs esporàdics o a pilotes penjades. I en una acció a pilota aturada, Dólera i els seus van trobar petroli. Després d’un servei de falta, rebuig constant de pilotes fins que Héctor Rodríguez empalmava a la porteria de Mediavilla.

Va ser la primera pedra del triomf del Prat contra un equip difícil de sorprendre per alt –però no impossible, com veurem després- però feble arran de gespa. Eufòria a les grades –tret del centenar de seguidors del Portugalete situats a la zona mar de la grada lateral- i empenta potablava que no s’aturava.

ENTRE DESCUITS I LESIONS

Però l’alegria no va durar gaire i el Portugalete va assolir un dels seus grans objectius del dia, marcar. En un dels pocs moments en que van sorprendre la defensa catalana, Andoni Arbeloa va rematar una centrada a la xarxa d’Andrés. Un empat que no feia justícia al que s’estava veient, una sort que no mereixien els de Dólera, tot i que quedava molt partit per davant.

I una de les lliçons que s’aprenen en partits com aquests és que de les errades es treu or. I si no, que li diguin a Raíllo, que va veure com un servei llarg per l’esquerra no era ben rebutjat pel lateral del Portugalete i, com dient “aquesta és la meva”, va aprofitar per enviar una centrada que Pedro Bravo va fer bona picant per sota Mediavilla. Mal rotllo per l’equip basc qui, per més inri, va perdre Ukerdi abans del descans per una malaguanyada acció al seu genoll.

BONA (I MALA) SORT

La lectura del partit va seguir a la segona part amb el mateix guió. El Prat veia que podia fer més. El Portugalete, que podia marxar amb menys. Els atacs locals es van intensificar, mentre que els visitants guanyaven alçada a la recerca de pilotes penjades a l’àrea. La sortida de Galder va ser un bon reflex de què volia Ezequiel Loza.

Dólera també va moure fitxes, amb la presència de Dani Argilaga i Sergi Moreno a la recta final, després que Guiu i Raíllo disposessin d’accions per inquietar Mediavilla, sense encert. Però si la sort no acompanyava en atac, sí que ho feia darrere. Sobretot, quan els bascos van somiar amb el 2-2, en una rematada de cap del central Cuberia al travesser que Andrés va blocar damunt la mateixa ratlla de gol.

Una acció que –no cal que li recordem perquè segur que ho tindrà present- és un avís per a Pedro Dólera de cara al 30-J. Pilotes a l’olla i a veure què passa. El Portugalete assetjarà buscant un triomf que li doni un ascens que, per cert, se’l va escapar també l’any passat al darrer partit, contra el Castellón. Però el Prat ja ha passat dues rondes jugant-se les garrofes lluny del Sagnier. La tercera és la bona o, com es diu en castellà, ‘a la tercera va la vencida’. El premi és l’ascens. El primer pas ja l’ha fet, però el segon no serà gens fàcil. Sort!

The post El Prat dona un pas que sembla poc però val molt appeared first on FutbolCatalunya.com.