Capítol a part mereix el TCE, el d’ara i el d’abans. El d’abans perquè va decidir resoldre (?) les denúncies presentades per la comissió d’infraccions molt greus amb la referència del futbol català. Com? Obrint una “informació reservada (?)”, que ha hagut de ser tan reservada que ha ocupat gairebé dos anys, fet digne d’aparèixer en el llibre dels rècords Guinness. No es recorda una cosa semblant.

Encara que, potser, hauria d’incloure’s també en aquest llibre el que va denunciar el famós i covard ‘Informe Poncio’, els autors del qual, per fi, ja han obtingut el reconeixement “merescut”.

EL TCE I EL FUTBOL CATALÀ

Però dedicarem unes paraules a l’actual TCE, els seus membres i el president/presidenta invisibles i desconeguts. Algun dia, Abel García, secretari general de l’Esport de la Generalitat, tindrà el gust de fer la seva presentació oficial. Aquest nou TCE ha entès que el millor és “treure’s les puces de damunt” i entrar a resoldre quan s’hagin jubilat la majoria dels expedientats i potser ells mateixos.

Suspèn el procediment administratiu per “prejudicialitat penal” (per allò de Sabadell on hi ha nou investigats de la FCF”) fins que hi hagi sentència penal ferma (és a dir, per allà en el 2050? …

CALDRÀ ESPERAR AL 2050

Potser costa entendre el que han fet, ja que es pot comprovar que dels fets denunciats per Oriol Camacho la majoria no tenen res a veure amb els tres delictes que s’estan jutjant a Sabadell (falsedats documentals de les actes notarials i administració deslleial). És a dir: encara s’entén menys aquesta decisió dels nous jutges i/o jutgesses de la Generalitat.

No sols això, sinó que dels 20 expedientats pel TCE, només 6 d’ells són investigats al jutjat de Sabadell. Què passa amb els altres 14 directius del futbol català? se’n van impunes? El TCE pretén també esperar fins per allà 2050 per a veure si són culpables o no?

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (1)

Vegem quins són els fets denunciats per Oriol Camacho, encara secretari general de la FCF:

1. Falsificació de les certificacions que incorporaven les actes notarials de Soteras.

2. Participació de personal laboral o mercantil de la FCF durant horari laboral, a la campanya electoral de Soteras. A més, la desconnexió d’una càmera de seguretat perquè no quedés constància.

3. Substitució del personal i dels juristes dels comitès jurisdiccionals habituals en els processos electorals, per persones d’estricta confiança del director general, amb nul·la experiència en processos electorals federatius.

4. Indicacions del director per a afavorir a la candidatura de l’expresident.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (2)

5. Posada a disposició, per part del candidat sabadellenc, de l’assessoria jurídica i la secretaria general de la FCF per a preparar el recurs contenciós administratiu de la FCF i del seu president, contra la resolució del TCE que va ordenar repetir les eleccions de maig de 2022.

6. Ordre de Soteras de preparar les certificacions contingudes en les actes notarials i de desplaçar-se el secretari general a la Notaria de Sabadell per a explicar-li al notari com havien de confeccionar-se les actes notarials.

7. Sol·licitud al Registre d’Entitats esportives d’una còpia de la composició de les juntes directives de tots els clubs censats. Finalitat? -per cert, frustrada-, aportar-les en les escriptures proporcionades pel candidat.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (3)

8. Impartir el director general instruccions als presidents de meses electorals i establir pautes per a l’acte de votació del 13 de febrer de 2023. Sempre dirigides a afavorir el vot del seu excap i fer desistir del vot a favor d’altres candidats.

9. Arrogar-se el director general la decisió de la validesa dels vots.

10. Fer servir el director les relacions del denunciant (secretari general Camacho) amb comandaments dels Mossos d’Esquadra per a esbrinar si existia alguna recerca oberta sobre el procés electoral i obtenir informació.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (4)

11. Enviament des del correu de la candidatura de Soteras d’un correu electrònic a tots els e-mails personals no corporatius de directius i delegats. Aquí se’ls demana que contactessin amb clubs de les seves respectives zones i enviessin un correu predeterminat al correu de secretaria de la FCF, en el qual es reiterava que la junta del club havia facultat al expresident per a elevar a públic davant notari la seva representació, amb la finalitat d’incorporar els correus de resposta a l’expedient electoral.

12. Ús de les targetes dels delegats territorials per a aconseguir vots durant el procés electoral.

LA COMODITAT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Aquests són els 12 punts de la denúncia d’Oriol Camacho, que els jutjats i el TCE hauran d’investigar si són certs o no ho són, i depurar, si és el cas, les responsabilitats oportunes.

Una vegada coneguts els 12 punts, la pregunta és simple: si la majoria d’ells no tenen res a veure amb els delictes investigats a Sabadell i la majoria dels expedientats no tenen la condició d’investigats en aquest procediment penal, per què el TCE decideix no entrar i deixar que es podreixi el problema ”fins a l’any 2050” (en sentit figurat, ja sabem que la justícia és lenta).

EL SILENCI PREOCUPANT DELS CLUBS

El ‘pastís’ es fa explosiu si afegim el que s’ha conegut en els atestats dels Mossos d’Esquadra en el jutjat de Sabadell, amb “càstigs” als clubs dissidents com assignar-los partits a l’hora de màxima calor. O amb retardar-los les subvencions, utilització de xarxes socials amb perfils falsos per a desqualificar als adversaris electorals, acomiadaments de treballadors vàlids que feia molts anys que estaven en els seus llocs (alguns gairebé 30 anys), pagament d’indemnitzacions per cessaments i acomiadaments improcedents.

Per no parlar de ‘dimissions’ de vicepresidents (Jordi Bonet i Miquel Sellarés), dimissions de diversos directius, etc… I potser vengen més plens de gom a gom en els pròxims mesos que escandalitzin al personal.

“CONTRA LA CORRUPCIÓ FEDERATIVA”

No tenen res a dir els clubs davant semblant disbarat?. Tenen por de sofrir represàlies, com li ha ocorregut a Antonio Morales, per la pancarta “tots els clubs contra la corrupció federativa”. A més de la inhabilitació d’un any que ha hagut de ser llançada a la paperera pels jutges, com era d’esperar.

Cal reconèixer que Soteras i els seus tenen l’‘antídot perfecte’. Parlen i parlen del bé que va econòmicament la FCF i que no han pujat quotes. Normal, amb un augment de gairebé 50.000 llicències en els últims anys, els ingressos s’han multiplicat.

Preguntin-los als pares quants diners paguen perquè els seus fills juguin al futbol i siguin el nou Lamin. O als clubs quants diners paguen en multes i sancions ja que, potser, no tenen la mateixa percepció triomfalista en el tema de números que els federatius.

“VOLEN COPIAR LA FCF”

Aquí la pregunta és doble; quines són les accions concretes que ha realitzat aquesta junta directiva per a aconseguir l’increment important de llicències i deixar de comportar-se com una mera gestoria de federats?. Han comparat també amb l’increment exponencial de llicències en les restants federacions territorials en els mateixos anys?.

Ara ja podem entendre per què la resta de federacions no treuen pit amb els seus números econòmics tan excel·lents en aquests últims anys. Com va dir ‘l’honorable’ a la TV de Terres de l’Ebre, la resta de federacions “volen copiar el que fa la FCF”, doncs esperem que sigui el bo, no el dolent.

Però parlant de números, també ha de reconèixer-se al president que ha complert la seva paraula de no pujar les quotes. Quan va entrar va decidir remunerar als seus companys de junta directiva amb 9.000 euros anuals per assistir a reunions de comissions (no importa si ho fan activament o passivament).

El fet d’asseure’s en una cadira ja són 300 euros/ dia; si al dia es fan 3 reunions, 900 euros a la butxaca. Estem segurs que aquesta compensació econòmica anual no té res a veure amb el silenci de la majoria de directius davant els fets tan greus que s’estan coneixent dia a dia.

The post Mereix el futbol català més humiliacions? appeared first on FutbolCatalunya.com.

No deixa de ser un rumor encara que fonts consultades per aquesta Redacció ni han confirmat ni han desmentit. La inquietant espera per part del TSJC sobre el desenllaç final de les penoses i pudents eleccions del passat 2023 situen al president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, com a successor de Joan Soteras al capdavant de la Catalana.

El principal instigador d’aquesta teoria es diu Gerard Esteva, ‘Poncio’, encara president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

‘PONCIO’ VOL MOURE PEÇA

El fosc futur que se li presenta a Soteras i a la seva junta pot precipitar tota una sèrie d’esdeveniments que acabarien amb el septuagenari dirigent de la Catalana.

‘Poncio‘ sap que tant pot caure en desgràcia per la seva inelegibilitat com pel cas de les presumptes actes i formes falsificades. Creu que la decisió del TSJC serà immediata i hi haurà nou capítol electoral i encara més. Hi ha qui aposta que la gran decisió es produirà abans de l’Assemblea general ordinària del pròxim 26 de Juny a Sant Cugat. Caldrà esperar.

El que no admet espera són els múltiples moviments al carrer Sicília on s’acumulen els problemes. El totpoderós Calle, que va reunir 28 de 377 assembleistes a la 13a Convenció de clubs de futbol sala (7,4%), fa un pas al costat abans que li donin la puntada final.

BALLESTÉ, DES DEL 2016

Mentrestant, ‘Poncio’ Esteva encarrega informes sobre el TCE i treballa sobre un successor a mesura perquè assumeixi la Federació més important de Catalunya. No sembla que Santi Ballesté (70 anys, setembre) estigui per a res encara que mai se sap.

Ballesté va arribar a la presidència del Hospi el passat 13 de juny del 2016 amb una herència diabòlica d’un milió d’euros pendents de pagament a la Seguretat Social i Hisenda. A poc a poc ha pogut anar superant la situació encara que a nivell esportiu no ha pogut sortir encara de la tercera divisió. Aquest 2024 té una nova oportunitat.

The post ‘Poncio’ Esteva vol acostar Santi Ballesté a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La decisió favorable al septuagenari president Joan Soteras es va conèixer el divendres 16 encara que algun ximple (molt ‘Tonto.’) treia pit i afirmava que ell ja ho sabia. Tot ha estat un conte sobre la inelegibilitat, recursos, contra-recursos, al·legacions i totes les falsedats que puguin imaginar.

Al TCE els van portar a declarar a Fiscalia, els van redoblar les crítiques i van afirmar que “el Tribunal està coartant el dret a vot dels clubs catalans”. Es més, van dir que la seva actuació era una cacicada” . Per no recordar el famós ‘Informe Poncio’, reconegut per la UFEC de l’amic Esteva, on se’ls posa a parir.

TCE: S’INHIBEIXEN, ‘S’ACOLLONEN’

Poc o res que sorprengui si es recorden de les declaracions fetes pel secretari general, Oriol Camacho (17/12/2000, pandèmic). “El document del Govern és terrible i vergonyós”, va declarar orgullós. Si es posen enfront del Govern, què no es podrà fer amb un Tribunal administratiu amb membres que pensen ja més en la jubilació que en la realitat!

No passa res, mai passa res. Bé, passa que el Tribunal Català diu que ‘plou’ i, encara que Soteras i la seva junta es van passar 16 dies pel seu nul respecte democràtic, no passa res perquè els clubs van votar. No diuen res de les actes notarials, de les falsificacions de signatures, res. I no diuen res perquè s’inhibeixen, ‘s’acollonen’.

No li donin moltes voltes a aquest laberint judicial que paguen els clubs, en un cas, i la butxaca de Juanjo Isern, per un altre. El sou de Soteras no li arriba per a assumir tot aquest carnestoltes i, com vulgui que els clubs s’ho empassen, endavant amb la gran farsa.

ARA AL TSJC I ALS MOSSOS

No obstant això, no creguin que aquesta abominable pel·lícula té final, ni de bon tros. Ara Isern anirà al TSJC i es presentarà davant els Mossos (ja l’hauria d’haver fet el primer dia) per a denunciar falsificacions de signatures.

La festa es va desbordar el divendres a la FCF amb el seu encara director Calle enviant waschaps personals a diversos destinataris, inclosa aquesta Redacció. Està content, no és per a menys. Encara més, mereix que li tripliquin el sou per aguantar a la colla de directius submisos i sense personalitat que li envolten.

DOS TEXTOS PER A ANALITZAR

D’altra banda, durant aquest cap de setmana s’han publicat DOS textos sobre Mitjans de comunicació i Poder (Entrevistes a Xavier Bosch i a Angel María Villar) que valen la pena parar esment. En la primera es pot llegir que “el poder sap perfectament com ha d’influir, a través de subvencions i publicitat institucional”. Al loro!

En la segona, que tindrà ampliació aquest dilluns, l’expresident de la RFEF recorda que “a mi em van destituir per publicar el meu programa electoral quan era president de la Gestora en els mitjans de la Federació”. A Villar li van fer fora mentre a Soteras li mantenen, aquesta és la llei.

EL RAVE DEL TCE

Si els ve de gust, repassin la resolució del TCE i les consideracions que també haurien d’estimar. Si els ve de gust perquè, insistim, que tot això és una MENTIDA i ja estava TOT decidit des del passat 16 de març quan Anna Caula, secretària general de l’Esport, va obrir les seves portes a la ‘victoriosa’ delegació federativa.

DIU EL TCE A LA SEVA RESOLUCIÓ:

1.“… l’exercici il·legítim durant 16 dies, a partir del 12 de gener d’enguany fins el dia 28 immediat següent, dels càrrecs de president i junta directiva de l’FCF per part del Sr. Soteras i dels membres de la candidatura encapçalada per ell, pretesament emparat en una actuació absolutament errònia de la Junta electoral cap de quins arguments per intentar justificar-la resulta mínimament admissible”

2. “Subsisteix el fet inqüestionable de l’exercici sense legitimació durant 16 dies, entre el 13 i el 28 de gener de 2023 ambdós inclosos, dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras. Aquest fet innegable es va produir, a més, durant el període electoral que va dur a l’acte de votació del dia 13 de febrer i va comportar indubtablement una posició d’influència de dita candidatura contrària al principi d’igualtat entre els candidats”.

I ENCARA DIU MÉS

3. Quant a la resta d’actes i declaracions, aquest Tribunal considera que tots i cada un, amb excepció de les declaracions del Sr. Soteras a TV3 el dia 13 de gener i a TV Sabadell el dia 24 següent, constitueixen el fruit de l’exercici il·legítim dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras”.

4. “Els desencerts de la Junta electoral, ja posats de manifest per aquest Tribunal, van fer possible durant 16 dies l’exercici il·legítim dels càrrecs de president i junta directiva per part de la candidatura Soteras, per la qual cosa es pot dir que objectivament la van afavorir”.

UN PAPER DAVANT LA VOLUNTAD DELS CLUBS

EN RESUM: el Tribunal reconeix les il·legalitats comeses per la candidatura de Soteras i la junta electoral, però considera que la “voluntat dels clubs” té més valor que les lleis per a un tribunal de la Generalitat.

Per tant, sembla que el TCE és el primer tribunal que decideix que les lleis administratives no s’apliquen a unes eleccions d’una federació, llevat que interessi aplicar-les.

Té gràcia que el mateix tribunal que ordena en gener 23 repetir unes eleccions perquè els vicepresidents de clubs no duien un paper dient que els seus presidents no podien votar (impossibilitat manifesta) i que això era per “la llei aplicable”, ara se salti les normes electorals i entengui que ha de prevaldre la “voluntat dels clubs” per sobre de les mateixes lleis.

vvvvvv

The post El TCE diu que ‘plou’ a la FCF, però els importa un rave appeared first on FutbolCatalunya.com.