Després de 41 partits el Nàstic es jugarà l’ascens a un duel. Un cara o creu. L’èxit o la mel als llavis. Tan fàcil com guanyar un partit. Res més. Això és el que necessita l’equip grana i el que tota Tarragona espera que passi. S’ha penjat el sold out al Nou Estadi i si no es puja no serà per falta d’ambient. El dos a un de l’anada deixa l’eliminatòria molt oberta. Però, per què pujarà el Nàstic? Com afectarà el factor camp? I si es puja… què? Responen Toni Pinilla, Jordi Blanch i Carles Cortés.

Creus que el Nàstic aconseguirà l’ascens a la tornada? Sí o no i per què?

Toni Pinilla: Penso que el Nàstic aconseguirà l’ascens el dissabte contra el Málaga. Per què? Crec que és el moment ideal, aquest últim partit de la final de l’ascens, per posar en valor tot el que ha fet l’equip durant tota la temporada. El Nàstic, a nivell competitiu, ha donat la cara sempre. A nivell futbolístic ha assolit un estil de joc molt definit i molt sòlid i emocionalment ha gestionat molt bé tots els reptes que ha tingut. Davant equips de la categoria de bon nivell ha donat sempre la cara i ha estat un bon rival.

PINILLA: “EL MÁLAGA NO ÉS SUPERIOR AL NÀSTIC”

Per tot això, a nivell futbolístic, competitiu, anímic i emocional el Nàstic és un equip que s’ha gestionat molt bé aquesta temporada. El Málaga va demostrar que és un bon equip, però no el veig superior al Nàstic. La final de dissabte és una bona oportunitat per l’equip grana.

PINILLA: “LA SEGONA POSICIÓ DONA AVANTATGE AL NÀSTIC”

Fins a quin punt pot ser important el factor camp el dissabte?

Toni Pinilla: Aquestes eliminatòries han canviat molt les últimes temporades. S’ha tret el gol fora de casa i això era un avantatge pels equips visitants. A més a més s’ha instaurat el tema que l’equip que ha quedat per davant mai arriba als penals en cas d’empat. Això és determinant, no tant pel fet en sí sinó perquè l’equip que ha quedat per darrere està més obligat a exposar-se i a arriscar més. En aquest cas té avantatge el Nàstic.

Si el Málaga marqués un gol a una hipotètica pròrroga no valdria doble. Per mi és un canvi substancial i està molt bé, és just. El fet de jugar a casa, davant de la teva afició, si gestiones emocionalment bé el partit també és un avantatge.

BLANCH: “EL NÀSTIC VA FER UN SOBREESFORÇ PER ACABAR SEGON”

Jordi Blanch: El factor camp és molt important, la prova evident és que tothom lluita per quedar el més amunt possible. El Nàstic ha estat 33 de 38 jornades a playoff, algunes líder i al final l’equip va fer un sobreesforç per guanyar el Barça Atlètic al Johan per aconseguir la segona plaça. El Nou Estadi estarà ple de gom a gom i posarà molta pressió. Ja ho va fer dies com els del Ceuta o el Deportivo. Si li preguntéssim al Málaga segurament preferiria jugar la tornada a La Rosaleda i ho farà fora de casa.

Carles Cortés: La història del Nàstic ens diu que gairebé sempre que ha aconseguit l’ascens a Segona ho ha fet com a local. Amb necessitat d’empatar o de guanyar. A l’època moderna: Zamora, 2001; Ourense, 2004 i Huesca 2015. Es crea un ambient especial, un clima especial, una comunió especial. Quan recentment el Nàstic se l’ha jugat fora, s’ha quedat a les portes.

CORTÉS: “LA HISTÒRIA DIU QUE GAIREBÉ SEMPRE S’HA PUJAT COM A LOCAL”

Què suposaria pel Nàstic tornar al futbol professional?

Toni Pinilla: Pensem que el Nàstic és un club que hauria d’estar al futbol professional. També pensaran això els aficionats del Málaga. La justícia es veurà el dissabte, qui ha merescut pujar i qui no. Si acaba sent el Nàstic jo crec que suposarà un cop important a tots els nivells. Canvia molt la Primera Federació de LaLiga Hypermotion. Hi ha molts més ingressos i canvia l’estructura del club en cas de mantenir-se algunes temporades. Estar a Segona suposa consolidar l’estructura del club i això és important, ja que fa massa temporades que el Nàstic no està al futbol professional.

BLANCH: “A SEGONA, EL QUE MENYS COBRA DE TV, SÓN 6 O 7 MILIONS”

Jordi Blanch: Suposaria estar on li pertocaria. És allà on ha estat més temporades aquest segle. Aquesta travessia pel desert de les últimes cinc temporades suposo que ningú se la podia imaginar. Fa dos anys el Nàstic va caure a la final del playoff i esportivament estar a Segona Divisió et dona més prestigi, et col·loca al futbol professional i és un gran aparador. Econòmicament pel Nàstic això resoldria molts problemes. El Nàstic aquest segle no s’ha endeutat excepte quan va baixar de Primera Divisió.

Amb l’actual president a les seves dues etapes s’ha tingut molta cura de tot això. Aquestes últimes cinc temporades amb la pandèmia pel mig sí que han passat factura. El Nàstic ha fet projectes ambiciosos per pujar i la Primera Federació té uns drets televisius mínims, uns 300.000 euros, mentre que a Segona Divisió qui menys cobra són sis o set milions d’euros. No hi ha color. Els últims anys s’han tancat amb dèficit i s’han anat solventant amb ampliacions de capital, però arribarà un moment que això serà inviable. Pujar a Segona Divisió és molt interessant esportiva i econòmicament.  

CORTÉS: “AFICIONATS JOVES NO HAN VISCUT DIES DE GLÒRIA I SÓN EL FUTUR DE L’ENTITAT”

Carles Cortés: L’ascens té dues visions i no sé quina és més important. L’ascens donaria vida esportiva a un Nàstic que des del 2000 s’havia acostumat a estar al futbol professional amb tot el que representa de visibilitat, rivals d’entitat, projecció i, fins i tot, il·lusió de tornar un dia a Primera Divisió. A més, ara mateix hi ha una fornada d’aficionats molt joves que no han viscut aquells dies de glòria i són el futur de l’entitat. A la vegada, l’ascens donaria vida econòmica a l’entitat que ara mateix viu una situació al límit. Amb 1,5 milions de pèrdues cada temporada a Primera Federació, la situació és poc sostenible i només l’aportació econòmica de l’empresari suec i membre del Consell d’Administració, Fredrik Wester, està mantenint amb vida al Nàstic.

The post El Nàstic vol acabar amb 5 anys de purgatori appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nou Estadi de Tarragona és un dels pilars dels Nàstic exitosos d’aquest segle. Des del 2000, l’equip grana ha ascendit tres cops a Segona Divisió via playoff d’ascens i un a Primera en fase regular. Totes aquestes temporades tenen el denominador comú de la fortalesa de local tarragonina, un fet que ja va quedar demostrat a l’eliminatòria contra el Ceuta. Més de 13.000 persones es van reunir al camp i l’afició va ser clau per guanyar el partit de tornada.

De fet, el Nàstic ha disputat 12 partits de promoció d’ascens com a local aquest segle i només n’ha perdut un contra Osasuna a la fase d’ascens a Primera Divisió. La resta, nou victòries i dos empats. Cádiz, Amurrio, Real Madrid B, Lanzarote, Ourense, Racing de Ferrol, Llagostera, Huesca i Ceuta. Tots han caigut al Nou Estadi.

100% FACTOR LOCAL A PRIMERA FEDERACIÓ

Extrapolant a la categoria, el domini local quan es té factor camp a favor és absolut. Les 10 primeres eliminatòries d’ascens de Primera Federació a doble partit sempre s’han resolt a favor de qui ha jugat la tornada a casa. Eldense (2 cops), Alcorcón (2 cops), Castellón, Real Madrid Castilla, Barça Atlètic, Málaga, Córdoba i Nàstic s’han classificat així.

El 100% d’efectivitat en aquest sentit és una estadística favorable al Nàstic, que jugarà la tornada a casa contra el Málaga però també juga en contra el Barça Atlètic. El filial blaugrana es jugarà el seu futur el 23 de juny al Nuevo Arcángel de Córdoba.

PRECEDENT FAVORABLE AMB EL MÁLAGA

Seguint amb estadístiques favorables, també hi ha una que és l’últim precedent entre Nàstic i Málaga. Va ser el 22 de desembre de 2022 a la Copa del Rei i a partit únic. Els andalusos, que aleshores militaven a Segona Divisió, van caure al Nou Estadi. El resultat final va ser de dos a un favorable als grana, amb gols de Pol Domingo i Pablo Fernández. Es repetirà la història?

Partits de playoff del Nàstic a casa al segle XXI

2000/2001 (lligueta ascens): Nàstic 3-1 Cádiz, Nàstic 4-2 Amurrio, Nàstic 0-0 Zamora

2003/2004 (lligueta ascens): Nàstic 1-0 Real Madrid B, Nàstic 1-0 Lanzarote, Nàstic 2-0 Ourense

2013/2014: Nàstic 2-0 Racing Ferrol (2-0 global), Nàstic 1-1 Sestao River (3-2 global), Nàstic 2-1 Llagostera (3-4 global)

2014/2015: Nàstic 3-1 Huesca (3-1 global)

2015/2016: Nàstic 2-3 Osasuna (3-6 global)

2023/2024: Nàstic 2-1 Ceuta (4-3 global)

The post El Nou Estadi també juga… i guanya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paco Manchado, president del San Cristóbal, va ser reelegit el març passat per 107 vots a favor i 21 en contra després d’imposar-se a Gracia Moreno. Serà i és així la segona part de la seva història com a màxim responsable de l’entitat parroquiana per als pròxims sis anys, ja que el seu primer triomf va ser en el 2019.

El triomf no va sorprendre a ningú perquè els resultats són realment positius per a l’entitat egarenca. Però Manchado vol més i el primer passa per l’ascens a la Segona RFEF.

MANCHADO VOL FER MÉS HISTÒRIA

“Crec que vivim el millor ambient de la nostra història”, comenta Paco Manchado a Futbolcatalunya sense tenir temps suficient per a cobrir tots els fronts. Sabia que superar a l’Hospi era complicat, però es va aconseguir, igual que sap que derrotar al Sant Andreu serà un altre obstacle impressionant.

El 3-0 reeixit en mitja hora aquest passat diumenge a Ca N’Anglada va ser sensacional encara que “tinc testimonis que vaig comentar en el descans que encara no s’havia acabat l’eliminatòria en aquest instant”. El presidente parroquià ho sent “pel meu amic Santi, ja que ens uneix una gran amistat. L’aspecte emocional va ser, sens dubte, molt important”.

Aquest aspecte emocional, que va omplir les graderies d’una instal·lació municipal, va complir “amb totes les normes de seguretat establertes. És el primer que ens sol·licita l’Ajuntament i el primer que sempre desitgem cuidar al màxim”.

219 ENTRADES PER AL SANT ANDREU

Amb aquesta mentalitat es disposen a afrontar la presència dels 209 aficionats andreuencs que, com a mínim, estaran aquest diumenge en el camp. “Hem reservat un espai en el nostre lateral, com vam fer front a l’Hospi, amb bar i servei perquè se sentin còmodes a la nostra casa”. Una altra cosa serà després el que ocorri en el camp.

El president del San Cristóbal sap que pensar en l’ascens a 2RFEF és “molt complicat, però a cap futbolista i a ningú li podem frenar que tinguin aquest somni. Ara com ara, estem on estem”.

LA MILLOR PRIMA SERIA PUJAR

Només una curiositat, doncs, quan arriben aquestes fases finals, també es parla de primes per ascendir. No es comenten públicament, però aquí estan. “No diré res, ja que és una cosa entre la plantilla i nosaltres, ho enteneu, no?”, afegeix Manchado.

Clar que s’entén de la mateixa manera que s’entén per la seva part que puguem dir que el premi, en el cas d’ascens, implica rebre una miqueta del tant per cent de les taquilles entre tot el grup.

The post “Vivim el millor ambient de la nostra història” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Compleix la seva quarta temporada al San Cristóbal i Ricki Calamardo torna a viure un altre play-off d’ascens. En aquest cas a una Segona RFEF de la qual li separa aquest partit de tornada, primera eliminatòria, i dues fases més.

Ricki, un dels fixos del tècnic Dani Andreu, ha participat en 28 dels 30 partits de la Lliga regular (segons FCF). I ara vol molt més encara que la pressió per a aquest equip parroquià és relativa perquè, sens dubte, és l’equip més modest que juga aquesta promoció d’ascens.

ENTREVISTA A RICKI CALAMARDO

Preparats per a passar d’eliminatòria?

Sí. Ens hauria agradat treure una cosa més positiva en l’anada, però, dins del dolent que és la derrota, ara toca la volta a casa nostra.

Una pregunta tòpica, però molt certa: l’afició juga?

Nosaltres tenim sempre bastant suport de l’afició, d’aquí els bons resultats que hem tret per a ser el millor equip a casa. És un valor afegit que tenim.

Parlant de valor afegit, no s’afegeix més pressió a l’equip local?

Bé, el nostre camp afecta també molt als equips rivals per la seva grandària i perquè les graderies són molt pròximes.

“LA NOSTRA AFICIÓ ÉS UN VALOR AFEGIT”

L’equip ja ha parlat d’aquest partit de tornada o a poc a poc?

Ja ho portem comentant fa temps i per on el volem portar. A veure si comença aviat i tot el que estem comentant es pot posar en marxa.

El guió implica anar per totes des del minut un?

El nostre guió i el nostre joc és molt clar perquè sempre anem pel partit; no es tracta d’anar pel gol en el minut un sinó anar pel rival.

“EL NOSTRE GUIÓ DE PARTIT ÉS MOLT CLAR”

Una cosa: l’equip gran és l’Hospi. No hi ha dubtes..

Home, clar, per l’entitat, pels seus jugadors… per a nosaltres és un premi ser aquí i no tenim cap obligació de passar. Tenim la màxima ambició de guanyar, però el candidat o favorit és l’Hospitalet.

Han notat que l’afició vol que passin?

La gent pròxima ens dóna suport sempre, però, tal com està el futbol, la gent sap que l’Hospi té més possibilitats de passar que nosaltres. Estem il·lusionats, tenim ganes encara que, si no surt, tampoc seria una gran decepció perquè hem fet una gran temporada. Poca gent confiava en nosaltres després del canvi d’entrenador i el gaudirem.

“PORTEM UNA GRAN TEMPORADA”

Quantes vegades li han recordat aquest gol que va impedir diumenge passat i que hagués suposat un 2-0 molt letal?

Són accions de joc i em va enxampar a prop, però qualsevol company hauria fet el mateix. Jo sóc aquí per a això.

No val la pena pensar més que en el partit que toca, no?

Clar. Nosaltres pensem en el partit del diumenge i el passat ja no serveix.

“ELS SUPEREM EN INTENSITAT I AGRESSIVITAT”

A part de la il·lusió, en què pot superar el San Cristóbal a l’Hospi?

Per la presència de la nostra afició i per la intensitat que té l’equip. L’Hospitalet té molt bon equip, però aquest detall d’intensitat i agressivitat nostre pot marcar la diferència.

“EL SANT ANDREU TÉ UN CERT AVANTATGE”

En resum: la pròxima eliminatòria serà San Cristóbal enfront de Sant Andreu o Peralada?

No tenim cap preferit, tot i què el Peralada em va agradar molt pels seus futbolistes i el seu joc. No obstant això, aquest gol de l’anada li dóna un cert avantatge al Sant Andreu i al Narcís Sala són molt perillosos

The post Ricki Calamardo: “El favorit és l’Hospi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos triomfs per la mínima del CE L’Hospitalet davant el San Cristóbal i de la UE Sant Andreu a Peralada els donen avantatge en el primer partit de la primera eliminatòria per l’ascens

Primer partit de la primera eliminatòria per l’ascens a la Segona RFEF i màxim respecte i igualtat entre els quatre equips participants. Va guanyar l’Hospi per la mínima (1-0, Miquel Ripoll 12′) al San Cristóbal, al matí, mentre que, a la tarda, la UE Sant Andreu va superar al Peralada (0-1, Josu 82′).

En resum: el darrer examen es resoldrà a Ca N’Anglada i al Narcís Sala, respectivament, aquest pròxim diumenge 7 de maig. L’avantatge correspondria, en el cas d’empat, a quadribarrat i parroquians.

PER LA MÍNIMA A L’HOSPITALET

A L’Hospitalet van poder succeir més coses, però tot va acabar per la mínima amb un gol de Miquel Ripoll al cap de dotze minuts. Una primera aparició d’Adrià Parra (9′) amb gol anul·lat en fora de joc va donar pas a major control local encara que amb nul·la efectivitat en cap de les dues àrees.

Només caldria destacar una nova oportunitat del golejador local Ripoll (42′) que va sortir fora per poc mentre els parroquians van saber aguantar.

En el segon període va haver-hi menys història, ja que els dos conjunts saben que es tracta d’una eliminatòria i que els 90 minuts de Ca N’Anglada pot ser molt llargs per als dos.

Per cert: aplaudiment majúscul per als 1.750 espectadors presents al Muncipal.

A PERALADA DECIDEIX JOSU

D’altra banda, Peralada i Sant Andreu es trobaven al Municipal amb l’estratègia de tots dos tècnics com a detall principal. El respecte era màxim entre dos equips que jugaven amb el pensament del xoc de tornada i que es van oblidar molt de la seva faceta ofensiva amb por d’encaixar un gol.

L’única ocasió de la primera meitat la va signar Sergi Vives (36′) amb un cop de cap que va detenir Aroca.

En el segon període es van obrir una mica més els dos equips encara que qui va aprofitar la seva ocasió van ser els visitants. Això sí, es va reclamar pena màxima a l’àrea defensada per Jaime González, però va quedar com a simple anècdota.

Qui no fallaria seria el gran Josu, l’autèntica ànima del conjunt de Xavi Molist. Una gran jugada de contraatac amb protagonisme de Mainau i Albertito ho va introduir el capità per la dreta de la porteria d’Aroca. Va ser un premi d’or per a la volta.

The post Avantatge per a L’Hospitalet i Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

La temporada futbolística a Primera RFEF arriba al seu epíleg i el Nàstic mira al cel. Deportivo-Albacete i Villarreal B-Nàstic, dos d’aquests quatre equips s’uniran a Racing de Santander i Andorra, que ja tenen l’ascens confirmat a Segona Divisió A. Riazor, la seu ‘neutral’, estarà ple mentre que a Balaídos s’esperen uns 2.000 aficionats en un estadi de 30.000.

Hi ha uns 750 herois, perquè no se’ls pot anomenar d’una altra manera, confirmats per cadascun dels equips. Aquest, precisament, és el gran lunar d’aquesta final. Una logística pràcticament impossible per la distància, la falta de vols i la quantitat d’hores d’autocar que faran els desplaçats.

EL CEL HA DE SER GRANA

Però un ascens s’ho val. Sigui a partit únic o a anada i tornada. Es jugui a 90 o 120 minuts. Ho sap el Nàstic, que aquest final de temporada ha recuperat sensacions passades. L’equip de Raül Agné semblava descartat quan va perdre a Sabadell fa un mes, però la remuntada des d’aleshores ha estat realment espectacular.

Cinc victòries consecutives, amb nou gols a favor i només un en contra. I és que la solidesa defensiva és la gran virtut del Nàstic, que és l’equip menys golejat del grup 2 de Primera RFEF amb 30 gols encaixats en 38 jornades. Tothom defensa, des dels davanters fins la defensa passant pels migcampistes.

PRECEDENTS FAVORABLES

I darrere està un Manu Garcia que ha tingut actuacions sublims, la última a la semifinal contra el Racing de Ferrol. Superat l’equip gallec, l’últim obstacle que separa el Nàstic del cel de la Segona Divisió és el Villarreal B. El filial groguet va superar el Logroñés a la semifinal (3-1) i va quedar segon classificat al grup dels grana, que van ser quarts.

Aquesta circumstància suposa que un empat al final d’una hipotètica pròrroga donaria l’ascens a l’equip de Miguel Álvarez. Però el Nàstic hi té molt a dir i ja s’ha vist a la temporada regular en els duels directes. Un gol de Pablo Fernández va sentenciar la victòria grana davant del Villarreal B al desembre, mentre que a la segona volta el partit al Mini Estadi es va resoldre amb empat a zero.

CONCENTRACIÓ MÀXIMA

El Nàstic està més que mentalitzat per repetir la història i ja té tot el pla previ al partit definit. L’equip va entrenar el divendres al matí a Tarragona i després de dinar va agafar un autobús cap a l’aeroport del Prat.

Des d’allà, vol a Vigo i concentració a un hotel a una mitja hora de la capital gallega. Ja al dia de partit, l’expedició canviarà d’hotel per un altre a prop de Balaídos fins l’hora del partit, les nou de la nit i després, al cel!

SUPORT DELS EX

A l’estadi del Celta el Nàstic no estarà sol, ja que potser l’assistència per part grana podria fregar el miler d’espectadors. L’equip tindrà el seu suport, com també el de la gent de Tarragona i també dels ex jugadors i ex entrenadors dels ascensos de 2001, 2004 i 2014. Alguns d’ells s’han pronunciat a les xarxes de FutbolCatalunya per repetir la història.

Perquè Vigo s’uneixi a Zamora (2001), Ourense (2004) i Huesca (2015) a l’historial d’un Nàstic que vol allargar les 22 temporades a Segona i deixar enrere les 27 a Segona B. Per tornar de nou a la categoria que molts aficionats grana consideren que és la seva.

The post De Huesca a Vigo, del fang al cel appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic 2021-2022 és un equip fet per un playoff. Defensivament sublim, que sap jugar amb el tempo dels partits i que competeix des del primer minut fins a la última jugada del partit. La semifinal contra el Racing de Ferrol va tornar a demostrar les virtuts d’un equip que s’ha refet, i de quina manera, des de la derrota a la Nova Creu Alta. A partir d’aleshores cinc victòries consecutives, amb un sol gol encaixat.

I és que defensar és un art i l’equip grana el domina a la perfecció. De fet, sobre la gespa d’un Balaídos pràcticament buit – això ja mereix un article a part – s’enfrontaven les dues millors defenses de la Primera RFEF. El Racing de Ferrol havia encaixat 26 gols en 38 jornades i el Nàstic 30.

DOMINI DEL RACING DE FERROL, ANGÚNIES PEL NÀSTIC

Es preveia un partit tancat, però d’entrada el domini va ser dels gallecs. No valia a badar i als dos minuts el Racing ja va tenir la primera clara. La verticalitat de l’equip de Parralo feia mal al Nàstic, sobretot per la banda d’Heber Pena. Aquest punt, el de la dreta defensiva grana, era el que s’havia d’ajustar.

Pol Domingo, sempre complidor, estava superat i entre Ribelles i Robert Simón havien de fer les ajudes. Així va ser, ja que amb el pas dels minuts el Nàstic va sentir-se millor, menys angoixat i més segur de si mateix. A l’equador de la primera part, de fet, ja va arribar la primera rematada en una acció a pilota aturada.

Aquest factor, el de l’estratègia, havia de ser clau en un partit d’aquestes característiques. I és que el duel es va anar convertint en més tancat, amb faltes contínues i moltes interrupcions. El Nàstic es va refer d’aquesta manera, fins al punt d’arribar al descans amb empat a zero. No encaixar i deixar passar els minuts era clau per seguir vius i això l’equip d’Agné ho tenia clar.

MERAVELLA DE ROMERA I GOL DE NIL

El Nàstic no tenia pressa i sabia el guió que li convenia. Aguantar i aprofitar la que es tingués. No hi havia una altra. La pissarra d’Agné va funcionar a les mil meravelles, ja que el primer xut a porta del Nàstic va acabar en gol. Pablo Fernández va filtrar la bola, Dani Romera la va punxar amb un espectacular control i Nil Jiménez va acabar la jugada.

Era l’estrena del jove extrem amb la samarreta grana i aquest gol obria un nou panorama a partir d’aleshores. S’obria el partit, amb un Racing de Ferrol nerviós, que no tenia una altra que arriscar. La voluntat dels gallecs va xocar amb el plantejament d’un Raül Agné que va estar sublim tan en el pla de partit com en els canvis.

MANU GARCÍA, SALVADOR

L’entrenador de Mequinenza va refrescar les dues puntes per pressionar millor, va donar aire a la medul·lar amb Jannick Buyla i va tancar la banda dreta al final canviant Robert Simón per Albarrán. Però s’havia de patir, i el Nàstic va tenir més angúnies al temps afegit que no a tota la segona part.

Primer, Manu García va refusar una falta d’Álex López i després el porter grana va salvar-ne dues de consecutives al minut 94 i 95. Tot i els ensurts, el Nàstic deixava la porteria a zero per quart partit consecutiu i es classificava per la final. El rival serà el Villarreal B, que va caure per la mínima al Nou Estadi i va empatar a zero contra el grana al Mini Estadi. Què passarà a Galícia? Ho sabrem el proper dissabte, però aquest Nàstic ha demostrat que mereix plena confiança.

The post El Nàstic, porteria a zero i fins al final appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Olot, el San Cristobal, el Girona B i el Sant Andreu volen acompanyar al CE Manresa a Segona RFEF. Per fer-ho, hauran de superar, primer, unes semifinals al municipal de Can Rosés de Rubí, on també es jugarà la final entre aquests quatre equips. Aquest escenari no ha acabat d’agradar als equips, i l’estat de la gespa artificial, planteja incerteses.

Olot – Sant Andreu dissabte a les 18h i San Cristobal – Girona B diumenge a les 18h. Aquests són els emparellaments. El format fa que, en cas que hi hagi una pròrroga que no decideixi el guanyador, no hi hauria penals, fent que prevalgui la classificació, on Olot i San Cristobal parteixen amb avantatge.

Els equips que superin les semifinals d’aquesta setmana, es veuran les cares el diumenge 15 de maig a les 19h també a Rubí. Un cop superada la final catalana, el guanyador hauria de jugar un tercer partit contra un rival estatal. Tres partits per assolir l’objectiu, sense segones oportunitats.

TOT O RES

Les fases finals solen ser cruels. En qüestió de minuts, la temporada pot ser gloriosa o quedar reduïda al fracàs. El conjunt de la Garrotxa, amb Manix Mandiola al capdavant, té l’exigència d’haver sigut el gran favorit a l’ascens directe i no haver-lo assolit. Els quadribarrats de Xavi Molist, que afronten el playoff per tercera temporada consecutiva, no volen fallar a una afició que sempre hi és.

En la fase regular, l’Olot va aconseguir guanyar el Sant Andreu a casa i al Narcís Sala. A domicili, els volcànics van guanyar amb un contundent 0-3. Al municipal, ja amb Mandiola a la banqueta, els gironins van guanyar per la mínima. El tècnic basc no podrà comptar amb Blázquez ni Ayala per lesió. Per contra, Molist té totes les cartes disponibles.

El Sant Andreu ha hagut d’esperar fins l’última jornada per segellar la seva participació als playoffs. Només els hi val guanyar, l’empat permetria a l’Olot passar a la final. Mandiola, però, va advertir que “no es pot estar pensant en l’avantatge en cas d’empat perquè si surts a empatar, perds”.

DOS EQUIPS BEN DIFERENTS

La segona eliminatòria, que es disputarà diumenge, enfrontarà el CP San Cristobal i el Girona B. Dos equips amb característiques diferents però que s’han guanyat el seu lloc en aquesta fase d’ascens a Segona RFEF. Aquesta ha sigut una temporada sensacional per l’equip egarenc, que busca un ascens que seria històric per l’entitat.

El Girona B tampoc ha estat mai per sobre de Tercera, i amb la plantilla més jove de la categoria, ha fet mèrits per plantar batalla. Els de Ca n’Anglada, liderats pels veterans Óscar Sierra, Amantini i David López, no saben què és perdre contra el filial gironí. Lluny de Terrassa van empatar a zero, mentre que a casa van guanyar per 2-1.

L’equip d’Oliver Ballabriga té jugadors que n’han viscut de tots colors. Per altra banda, la plantilla d’Àxel Vizuete s’està obrint camí cap al futbol professional. Els dos equips, però, viuran aquestes semifinals amb l’il·lusió i les ganes de complir un somni.

The post Rubí, la primera parada cap a Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Barça B: disgust; Llagostera i Lleida E., il·lusió, aquest és el titular d’aquest capt de setmana. Per començar, el Barça B va dir adéu a l’ascens a Segona després d’una agònica tanda de penals on Iñaki Peña en va aturar quatre, i ni així els de Pimienta van poder passar per sobre de l‘UCAM Murcia.

En un partit molt dur, els de Pimienta van gaudir de control de pilota, tal i com es preveia. Tot i així, el primer en colpejar va ser l’UCAM, que va avançar-se mitjançant Alberto Fernández.

Els extrems del conjunt murcià començaven a fer mal. Malgrat això, Rey Manaj va aparèixer per arrodonir una gran temporada al servei dels blaugranes. Amb un doblet, va posar per davant al Barça B. El partit es va fer molt llarg pel Barça B i Xemi, exblaugrana, va empatar a la sortida d’un córner.

Després d’una pròrroga sense conseqüències, els penals van dictar sentència. Es van xutar fins a onze penals, i malgrat la gran actuació d’Iñaki Peña, les errades blaugranes i l’encert del porter Biel Ribas van acabar decantant l’eliminatòria cap als murcians.

Cop dur pels de Pimienta en una temporada perfecta fins el moment. El Barça B doncs, disputarà la Primera RFEF la temporada vinent, juntament amb l’Andorra, també eliminat.

A UN SOL PAS

El Cornellà ja va certificar que és equip de Primera RFEF, i el Lleida E. intentarà seguir-li els passos fins al final, encara que sigui una tasca molt complicada. Els de Molo havien de guanyar els tres partits que queden i esperar.

De moment, el primer matchball el van superar. Amb un bon inici de partit, el Lleida Esportiu es va poder imposar a l‘Atlético Levante. Als nou minuts, Raúl materialitzava una pena màxima, que acabaria sent l’únic gol del partit.

Els lleidatans van resistir tot el partit i, tot i dos travessers que van fer perillar l’avantatge, van acabar segellant el triomf, més que vital. Si guanyen els dos partits que els queden i el Llagostera no ho fa, poden ser equip de Primera RFEF.

TOT A LES MANS DEL LLAGOSTERA

Tot a les mans del Llagostera. Els d’Oriol Alsina van aconseguir un triomf enorme davant La Nucía que els permet dependre d’ells mateixos en l’última jornada, davant l’Hércules, que necessitaria fer un sis de sis per ser a Primera RFEF.

La primera meitat del Llagostera va ser de contrastos. Dubasin va fer un golàs des de fora l’àrea que avançava als seus però, abans del descans, Juan Forlín era expulsat amb vermella directa. Poc després de la represa, també era expulsat Miñano, de La Nucía, recuperant així la igualtat numèrica.

A partir de llavors, esforç titànic del Llagostera per aconseguir tres punts que deixen a l’equip català a un sol pas de Primera RFEF.

L’Hospitalet segueix necessitant gairebé un miracle per no baixar a Tercera Divisió, però almenys sembla que no abaixaran els braços fins que acabi tot. Després d’unes jornades molt dures, els riberencs van sumar una victòria a domicili davant l’Atzeneta.

Un doblet de Salinas va donar la victòria als de la franja, que va haver de patir fins el xiulet final degut a provocar un penal amb el qual l’Atzeneta va retallar distàncies.

NO ES RENDEIX NINGÚ

El Prat segueix fent mèrits per quedar-se a Segona RFEF, i aquesta segona fase dels potablava es podria catalogar d’excel·lent. Els de Pedro Dólera van sumar tres punts importantíssims a Paterna.

Malgrat el Valencia Mestalla es va posar per davant a l’inici, els potablava van saber remar per acabar amb els tres punts. Domi va empatar el partit abans del descans i, ja al minut 90, amb superioritat numèrica, Javi Martos va fer el gol de la victòria. Nova demostració de fe i esforç de l’AE Prat.

D’altra banda, gran victòria de l’Espanyol B davant la Peña Deportiva, líder del grup. Els de Luis Blanco van haver de donar-li la volta al marcador, tot després de molts minuts intentant-ho i que no sortís.

A falta de vint minuts pel final, Svensson i Mahicas li donaven la volta al partit en un moment i, ja al descompte, Pedro Torres arrodonia la feina. Reacció espectacular dels blanc-i-blaus, que un cop van fer el primer gol, tot va anar rodat.

Independentment de la resta, l‘Olot ha de guanyar, i la resta ja vindrà. El conjunt volcànic va complir davant l’Orihuela en una gran segona meitat, després d’una primera part sense massa acció. Un gran contracop dels catalans va pemetre a Eloi Amagat que obrís la llauna.

A partir de llavors, una expulsió dels locals ha facilitat la feina, que l’Olot ha rematat a la perfecció per acabar sumant els tres punts amb un meritori 3-1. El Peña Deportiva – Prat d’entre setmana, al ser partit aplaçat, serà clau pel devenir de la pròxima jornada, on es decidirà tot.

The post Barça B: disgust; Llagostera i Lleida E., il·lusió appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El 19 de maig de 2019 com a inici. Al Municipal d’Olot, el CE Sabadell assegurava una permanència agònica amb un desplaçament d’aficionats massiu. Un mes abans havien arribat Antonio Hidalgo i Juvenal, amb la missió de salvar l’equip del desastre. Si la Segona B, econòmicament, ja és deficitària, un descens a Tercera hagués pogut ser una sentència de mort.

Tan sols un any després del que podia haver sigut una desaparició, el Centre d’Esports ha assolit l’ascens a Segona Divisió, tornant de nou al futbol professional cinc anys després d’haver baixat. No ho han tingut gens fàcil, la temporada ha vingut marcada per lesions, algun altibaix i el coronavirus, que va aturar la competició en sec. Durant els playoffs, a més, els arlequinats han hagut de disputar dues tandes de penals, després que els marquessin als minuts finals. El Sabadell puja a Segona ple de ferides que la felicitat de pujar ha cicatritzat i que el fan molt més fort pel que vindrà.

José Manzanera no va tenir gens fàcil la confecció de la plantilla de cara aquesta temporada. El que havia de ser una de les estrelles de l’equip, Antonio Romero, es lesionava de gravetat i es perdria tota la temporada. Jesús Olmo correria la mateixa sort. Però la reacció va ser eficaç i el relleu de Romero, Xavi Boniquet, s’ha acabat erigint com un dels jugadors amb més incidència. La barreja entre experiència i veterania juntament amb joventut i ambició han acabat valent l’ascens.

La pandèmia ha fet que aquest playoff fos atípic. Uns playoffs d’ascens sense afició, que són els que donen sentit a tot plegat, són molt estranys. Esperem que no torni a passar. Però aquest cop, la pandèmia ho ha fet inevitable. I tot i així, l’emoció va estar servida en cada partit. I sí, és cert que tota la parròquia arlequinada mereixia viure un nou ascens en directe, des de la gespa, tal i com va succeïr a Ipurua ara ja farà nou anys; però vistes les circumstàncies, no pot haver-hi millor notícia pels vallesans.

Quan Esteve Calzada va arribar a la presidència del CE Sabadell, explicava que construint un bon projecte, seriós i consolidant-lo poc a poc, l’ascens es podia produir en un marge de temps d’uns tres, quatre o cinc anys. Dos anys després ho ha aconseguit. Ara, tocarà treballar per fer un equip competitiu a la divisió de plata i per fer que el somni s’allargui.

La clau de l’èxit a Segona és difícil de trobar, però potser valdrà més emmirallar-se en projectes com el de l’Eibar i no pas abonar-se a aventures exòtiques, que l’experiència diu que no acaben bé. Un dels objectius de la directiva era tornar a enganxar a la ciutat, que portava anys força desconectada del club. Malgrat la pandèmia, s’ha pogut demostrar que la ciutat segueix sent arlequinada i, caldrà veure, si el futbol professional enganxa a més gent.

PATIMENT COM A FORMA DE VIDA

El patiment és constant pels aficionats del Sabadell. En cada partit, cada temporada… Això ja és una insígnia del conjunt arlequinat. I motiu d’orgull, també, perquè constantment aconsegueixen sobreposar-se a  situacions límit i tornen a erigir-se. Fins i tot aquesta temporada, que ha sigut molt bona, ha tingut moments d’incertesa i nerviosisme absolut.

Aquest ascens té molta més importància tenint en compte la Segona B de l’any vinent. Serà de 100 equips, cinc grups i diversos canvis al format que faran encara més car el fet de pujar de categoria. Xavi Boniquet, en una entrevista a Futbol Catalunya, va dir-ho ben clar. Aquesta oportunitat no es podia deixar escapar. I no ho han fet. L’any vinent, el CE Sabadell tornarà al futbol professional. I tornarà a trepitjar camps de primera categoria com el Molinón, el Tartiere o el RCDE Stadium.

The post El Sabadell puja a Segona ple de ferides cicatritzades appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

S’ha acabat el patiment. El Sabadell ja és equip de Segona Divisió. Ho ha aconseguit després de superar al Barça B, que va competir i va tenir possibilitats fins al final. Els d’Hidalgo, però, van saber aprofitar l’experiència i van executar gairebé a la perfecció el seu plantejament, que va incomodar al filial blaugrana i li va impedir desenvolupar el seu joc.

Perdonar es pot pagar car. El CE Sabadell va començar bé el partit, tal i com havia fet en els anteriors enfrontaments. Amb una pressió força alta, van incomodar des del principi un Barça B que no podia gaudir de més possesió. Fruit de la pressió, gairebé arriba el primer gol arlequinat. Mal entès a la defensa blaugrana que acaba en una doble rematada d’Édgar des de dins l’àrea. La definició no va ser la millor.

Néstor Querol i Óscar Rubio també van posar en alerta a Iñaki Peña amb un potent xut i amb una rematada en planxa respectivament. Però no hi havia manera, el Sabadell no podia acabar amb èxit les clares ocasions que gaudia.

Després de bons minuts arlequinats, va arribar una falta lateral favorable al conjunt de García Pimienta. Monchu va executar un potent centre-xut que va acabar entrant a la porteria de Mackay sense que ningú la toques (37′). En la primera ocasió clara dels blaugranes, arribava el gol. El descans va anar bé al Sabadell, ja que el filial va fer una passa endavant després del gol.

Arribar i moldre. Si a la primera meitat la sort no acompanyava al Sabadell de cara a porteria, la segona meitat va començar ben diferent. Un bon servei de cantonada favorable als d’Hidalgo era molt ben rematat per Aleix Coch, que aconseguia l’empat (47′).

A partir de llavors, la possessió va començar a decantar-se pel Barça B, que volia canviar la dinàmica vista en la primera meitat. Els minuts passaven i el conjunt de García Pimienta no aconseguia generar jugades que supossesin perill clar per als interessos arlequinats, i això ho van acabar aprofitant els vallesans. Néstor picava la pilota per sobre Iñaki Peña i efectuava la remuntada (75′).

El patiment era un passatge obligatori abans que acabés el partit, tal i com havia succeït davant l’Atlético de Madrid B i la Cultural Leonesa. Aquest cop però, l’ensurt no va arribar a més. Akieme va marcar, però per a alleugeriment dels arlequinats, l’àrbitre va assenyalar fora de joc.

Cinc anys després, el Centre d’Esports Sabadell torna al futbol professional, a la Segona Divisió. De celebrar una permanència agònica a Olot el maig de l’any passat, a celebrar un ascens aquest any. Tres partits d’autèntica bogeria, amb dos tandes de penals, acaben arrodonint un ascens molt esperat.

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Óscar Rubio, Pedro Capó, Aleix Coch (Pajarero, min. 60), Grego Sierra, Josu; Adri Cuevas (Beitia, min. 85), Boniquet (Xiker, min. 90); Aarón Rey (Aitor Pascual, min. 90), Néstor Querol i Édgar.

FC Barcelona B: Iñaki Peña; Morer, Cuenca, Araujo (Mingueza, min. 78), Akieme; Monchu, Jandro (Nils, min. 82) , Matheus (Reis, min. 59), Ilaix (Gerard, min. 82), Konrad i Rey Manaj.

Àrbitre: Iván Caparrós Hernández (comité valencià) amonesta a Pedro Capó (min. 5), Jandro (min.15), Aleix Coch (min.36), Dani Morer (min. 72), Monchu (min. 89).

The post Honor a l’ascens del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El CE Sabadell va haver de tornar a la tanda de penals i, després de fins a quinze penes màximes amb Ian Mackay parant-ne dos, el conjunt arlequinat ja és a la final dels playoffs. El patiment va ser màxim, perdonant ocasions a la primera meitat i veient com la Cultural remuntava a falta de cinc minuts. Els d’Hidalgo, però, ben acostumats a situacions límits, van tornar a mostrar del que són capaços.

La Cultural Leonesa va començar el partit hiperactiva, buscant des del principi verticalitat. En canvi, el Sabadell va apostar per un joc més calmat, i per construir des del darrere amb tranquilitat i amb la posessió com a clau. Construir amb Ian Mackay sota pals es fa més fàcil. No és novetat, porta tota la temporada a un gran nivell, però ho va tornar a demostrar.

Passats els deu minuts, una falta lateral favorable al Sabadell va facilitar el plantejament d’Antonio Hidalgo. Néstor Querol aprofitava una escletxa a la tanca defensiva per fer gol (12′). Al primer partit va ser Édgar, ara Querol. Dos gols de falta directa en aquests playoffs d’ascens.

A partir de posar-se per davant, tot va anar de cara pels catalans, que es van acabar d’alliberar i el control del partit es va fer més notori. Les poques arribades dels lleonesos, eren fàcilment neutralitzades. Passaven els minuts i la sensació de superioritat del conjunt arlequinat es feia més clara, però als playoffs val més aprofitar-ho.

Aarón Rey va poder culminar una gran primera meitat a títol individual, però no va poder ampliar el marcador. Primer, va estavellar la pilota al pal amb un xut des de fora l’àrea i, després, una centrada seva acabava amb Édgar perdonant a escassos centímetres de la porteria.

Els lleonesos van fer una passa endavant durant la segona meitat. Necessitaven marcar, i el Sabadell es mostrava amb més cautela i menys pressió. Això es va notar, i a part d’alguna ocasió arlequinada, el domini va ser dels rivals. Una jugada per banda dreta de Kawaya acabava en gol (62′). Héctor Hernández rematava des de dins l’àrea per empatar. L’avantatge del Sabadell s’esfumava i la sensació d’haver perdonat rondava pels caps dels futbolistes.

Hidalgo va intentar sacsejar l’equip, donant entrada a Boris Garrós i a Héber Pena. Va poder donar resultats, ja que l’equip va tornar a estirar-se més, i a mostrar-se més actiu en atac. Malgrat això, mentre es consumien els minuts, va arribar una gerra d’aigua freda que podia haver sigut sentenciadora. Menudo efectuava la remuntada amb un bon xut (86′).

Quan l’eliminatòria semblava ja perduda pel Sabadell, va arribar l’èpica, de nou. Boris Garrós aconseguia empatar empenyent a dins la xarxa un xut d’Óscar Rubio des de l’àrea (92′). Una vegada més, contra les cordes, el Sabadell aconseguia agafar impuls per aixecar-se de nou.

Les cames pesaven molt, la forta exigència del partit durant els 90 minuts es va notar a la pròrroga. Això, sumat a la cautela i a la por a cometre errors va fer que les aproximacions fossin molt tímides. La segona part de la pròrroga es va animar més i, de fet, l’àrbitre va tenir feina. Ángel Martínez veia la tarjeta vermella des de la banqueta i Iván González veia la segona groga per aturar el contracop final. Leandro, el porter de la Cultural, va ser providencial en l’última acció del partit. Falta directa de Lanza directa a l’escaire i estirada de Leandro que evita el gol. A penals.

La tanda de penals té nom i cognom. Encara que es podria concloure que tot el partit el va tenir. Ian Mackay. Dues parades en una llarga tanda de fins a quinze penals va acabar donant el passi a la final al Centre d’Esports. Dos de dos en tandes de penals per passar a la gran final. Ara sí, el Sabadell és a 90 minuts de l’ascens a Segona Divisió. El Barça B de García Pimienta serà el rival. Diumenge, el dia definitiu.

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Pedro Capó (Lanza, min. 88), Aleix Coch, Grego Sierra; Óscar Rubio, Adri Cuevas (Boniquet, min. 75), Ángel (Jurgi, min. 88, Josu; Aarón Rey (Beitia, min. 91), Néstor Querol (Héber, min. 66); Édgar (Boris, min. 66).

Cultural Leonesa: Leandro; Aitor, Iván Glez, Rodas, Castañeda (Araújo, min. 75 – Benito, min. 105); Pichín (Gudiño, min. 45), S. Marcos (Martínez, min. 84), Éric Montes, Kawaya (Alfonso, min. 89); Héctor Hdez (Menudo, min. 75), Dioni

Àrbitre: Rubén Ruiperez Marín (comité castellanomanxec) amonesta a Iván González (min.10), Héctor Rodas (min.11), Édgar (min. 44), Néstor Querol (min. 50), Aleix Coch (min. 57), Aitor (min. 60), Gudiño (min. 93), Grego Sierra (min. 106), Lanza (min. 110), Josu (min. 118). Expulsats Ángel Martínez, Iván González.

The post Ian Mackay deixa el Sabadell a un partit de la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRÍFOL @JordiGrifol

Xavi Boniquet va arribar al CE Sabadell com a solució a la lesió de llarga duració d’Antonio Romero. Des de l’inici, es va guanyar un lloc a l’equip a partir de bones actuacions i per la seva visió de joc. Ara, el conjunt arlequinat es prepara pels playoff d’ascens a Segona Divisió. Tres partits els separen de la divisió de plata, i el primer equip que hauran de superar serà l’Atlético de Madrid B.

Finalment, serà l’Atlético de Madrid B el primer rival que caldrà superar en aquest atípic playoff d’ascens. Haguéssiu preferit un altre equip o tant us feia això?

Al final, els tres equips que ens podien tocar eren perillosos, cada un té les seves fortaleses. L’Atlético de Madrid B és un rival potent, però també ho haurien sigut els altres. Ens hem de centrar en nosaltres, en estar preparats pel primer partit sigui quin sigui el rival.

Els primers classificats tindran l’ascens a Segona a un sol partit. Això deu fer una mica de mal tenint en compte les jornades que heu estat a dalt de tot.

Òbviament, et queda l’espina ja que podies haver sigut tu el primer classificat, però per desgràcia ha passat el que ha passat i no podem mirar endarrere. Ha sigut un campionat molt competit encara que hagi sigut curt i hem estat lluitant fins l’últim partit.

Com va la preparació física de cara els playoffs? Heu notat tantes setmanes sense entrenar?

Al principi va ser estrany després de molt temps a casa confinats, i les primeres setmanes també van ser dures amb tant temps parats, però ara ja ens hem acostumat i ens anem apropant al ritme que teníem abans, encara que és complicat. El més important ara mateix és l’estat mental.

“Ens hem de centrar en nosaltres i anar pel primer partit”

Destaca molt l’aspecte mental.

En aquests playoffs ‘exprés’ només tens una oportunitat, has de guanyar els tres partits que jugues. Mentalment has d’estar molt concentrat i al 100% tota l’estona, perquè guanyar o perdre anirà de petits detalls i errors. S’ha d’estar preparat mentalment per saber gestionar que se’t posin per davant, saber portar un avantatge o afrontar una expulsió, per exemple.

Quina sensació va tenir el dia del retorn als entrenaments a la Nova Creu Alta?

Va ser estrany, més tenint en compte que vam començar a entrenar de dos en dos i no en grup, com estàvem acostumats. Però tenia moltes ganes de tornar a entrenar i va ser un dia increïble després de tant temps a casa. Va ser bonic tornar a tocar la pilota i la sensació de tornar a trepitjar la gespa.

L’afició del Sabadell sempre hi és, a cada desplaçament s’hi veuen arlequinades. Com serà un partit sense l’afició al darrere?

L’afició és el que més trobarem a faltar, sobretot nosaltres que tenim l’afició molt a prop i ens ha acompanyat sempre. Jugar sense afició és fred, però no podem escollir. Ens hem de centrar en jugar i en aconseguir les victòries. Això seria el millor premi per tots. És una pena no poder sentir el caliu dels nostres, però els sentirem des de la distància.

“L’afició és el que més trobarem a faltar”

Tenen motius per confiar en vosaltres.

Entenc que sentiran impotència per no poder veure al Sabadell des de l’estadi, però els hi diria que ens deixarem la pell. L’ascens ens interessa a tots des del primer a l’últim i lluitarem per aconseguir-lo.

El fet que les eliminatòries siguin a partit únic us afavoreix o us perjudica? Els partits s’han d’executar de manera quasi perfecta.

Serà una eliminatòria diferent, està clar. Crec que és un format diferent i no crec que a cap equip li anirà millor o pitjor, els avantatges i desavantatges d’aquest format ho seran per tots els equips per igual. Els partits es decidiran per petites coses.

Antonio Hidalgo explicava que ja esteu acostumats a enfrontar-vos a filials potents, al Grup III n’hi ha uns quants. L’experiència pot decantar aquests partits?

Estic d’acord amb el míster, el grup III té forces filials molt potents. L’Atlético de Madrid B també ho és, té jugadors molt bons. L’experiència és un grau i et pot donar un plus, però no passarem només per l’experiència que tenim. Ells són joves i estan preparats, i caldrà competir al màxim per superar-los.

“L’ascens ens interessa a tots des del primer a l’últim”

Li preocupa que alguns futbolistes dels diferents filials que hi ha a playoff reprenguessin els entrenaments setmanes abans?

Està clar que els filials tindran una bona preparació física, tenen molts instruments per a entrenar bé. Però no sé si pot ser contraproduent en quant a desgast físic i mental el fet de portar més setmanes entrenant. Nosaltres hem començat més tard, no hi hem pogut fer res, és el que tocava. Però no ens valen les excuses, anirem a per totes.

Com s’ha pogut veure a Primera Divisió, les dinàmiques que portaven alguns equips d’abans de l’aturada s’han revertit. Vosaltres vau acabar la temporada en pitjor dinàmica que a la primera volta. Ara, però, serà com arrancar de zero?

Al final, fa molt que va acabar la temporada, i ara comença aquest playoff exprés. Tots els equips hem deixat enrere el que va passar i en aquestes eliminatòries si passes un partit gairebé ni et dona temps de preparar el següent. Cal alliberar-se de dinàmiques i centrar-se en anar per feina.

Durant la temporada i ara a punt dels playoffs, ha pensat en l’ascens i en jugar a Segona?

Només pensar en pujar de categoria ja se’m posen els pèls de punta, ha de ser una sensació brutal que tan de bo puguem sentir. L’ascens a Segona és una oportunitat que no s’ha de deixar escapar.

La seva arribada al Sabadell va venir donada per la lesió d’Antonio Romero. A base de bones actuacions, es va guanyar la confiança de l’entrenador. Quina valoració fa de la temporada a nivell personal?

Estic molt content i satisfer per haver contribuït a que l’equip hagi estat a dalt, tant de titular com de suplent. M’emporto un aprenentatge bestial d’aquesta temporada, pels companys, l’afició… Acabar això amb un ascens ja seria sensacional.

“Pensar en pujar i ja se’m posen els pèls de punta”

Amb el Peralada, va disputar el Playoff d’ascens a Segona B i va caure a la final contra el Rápido de Bouzas. Encara que sigui una categoria menys, i ara a partit únic i sense afició, ja ha viscut un playoff. Aquesta experiència li pot servir d’ajuda?

Et pot donar una idea del que és un playoff i el que se sent, però cada categoria és diferent. No és el mateix el pas de Tercera a Segona B que el pas de Segona B a Segona. Et pot ajudar però no massa, segurament les sensacions també són diferents. Tot i així, recordo la tensió de jugar els playoffs i que tot i que vam acabar eliminats, va ser bonic per tot el que es va fer aquella temporada.

The post Xavi Boniquet: “L’ascens és una oportunitat que no s’ha d’escapar” appeared first on FutbolCatalunya.com.