JORDI MESTRES @jordimestres7

L’única mala notícia en tres setmanes de promoció d’ascens ha estat l’eliminació de L’Hospitalet. La resta, francament, ho estan bordant. L’Espanyol B va pujar a la primera contra el Compostela i l’equip gallec també ha caigut contra el Terrassa. Els homes de Cristian Garcia “s’han alliberat”, segons el seu entrenador en aquesta promoció d’ascens. Només així s’expliquen els espectaculars registres de l’equip egarenc durant aquest període. Tres victòries, totes sense encaixar per a tenir un peu a la següent eliminatòria. Queda San Lázaro, però aquest Terrassa apunta a grans objectius.

Més de 2.000 persones van presenciar la victòria del seu equip en un Estadi Olímpic que feia goig. Una gran segona part, amb un gol al principi i un altre al final, va servir per a encarrilar l’eliminatòria pels egarencs. Res està sentenciat, però si el Terrassa marca un gol a San Lázaro el Compostela n’hauria de fer quatre.

El Sant Andreu, per la seva part, necessitarà una victòria per a passar. L’equip de Mikel Azparren no es va deixar intimidar pels 13.000 orelluts presents a Castàlia i va assolir un bon resultat. L’empat a zero obliga els quadribarrats a guanyar al Narcís Sala, ja que qualsevol empat amb gols afavoreix el Castelló. El desenllaç serà el proper diumenge a les 19 hores a l’estadi andreuenc. Dos històrics prometen emocions fortes.

The post El Terrassa arrasa i el Sant Andreu hi creu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

No es pot dir que hagi estat un bon sorteig pels catalans, tot i que els judicis en aquests casos són bastant temeraris. El Castelló-Sant Andreu dóna la sensació que ha arribat massa aviat. Dos equips històrics, amb importants masses socials i sentiment de pertinença protagonitzen la que és, segurament, l’eliminatòria més atractiva del sorteig. L’anada es jugarà a Castalia – on s’hi preveuen més de 10.000 espectadors – aquesta setmana i el desenllaç es coneixerà la següent al Narcís Sala.

El Terrassa es jugarà la classificació a un altre estadi mític com San Lázaro. En aquest cas, era la única opció possible per la condició de quart classificat dels egarencs.

El Sant Andreu, per la seva part, encara va tenir bona fortuna. I és que l’extracció de les boles va determinar l’ordre dels emparellaments, amb factor camp favorable als quadribarrats. Serà un duel apassionant entre el segon classificat del grup català i el seu homònim al valencià. El Castelló, un gegant adormit, va tancar la lliga amb 83 punts i ve de superar el Tropezón a la primera eliminatòria (1-1 a Cantabria i 4-1 a Castalia).

Tot i l’evident nivell d’un equip dirigit pels exfutbolistes Jaume DeAlbert i Pablo Hernández, cal recordar que l’última visita dels orelluts a Catalunya va ser més que traumàtica. El Gavà de Boris va acabar amb les esperances del Castelló de la forma més cruel. El punt de penal va decidir l’ascens dels gavanencs i el purgatori dels valencians. Aquell 26 de juny de 2016 no queda tan lluny.

El Compostela, de pelegrinatge a Catalunya

Encara menys la última visita del Compostela a terres catalanes. De fet, va ser ahir. El campió del grup gallec va caure eliminat a l’eliminatòria contra l’Espanyol B. Després de l’empat a zero a San Lázaro, el filial blanc-i-blau va imposar-se amb relativa comoditat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (4-2).

El club gallec, refundat el 2006, va dominar el grup gallec per a acabar fent-se amb el campionat gràcies als 86 punts que va sumar. De ben segur que no posarà les coses fàcils a un Terrassa que, d’altra banda, ja va demostrar que pot competir contra equips amb millor posició final a la seva lliga. De fet, l’eliminatòria contra el Mar Menor (3-0 global) és el millor exemple.

The post Castalia i San Lázaro esperen a Sant Andreu i Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Mitja hora contra 10 i amb resultat a favor. Durant aquest període, el Peralada va perdre un avantatge que s’havia guanyat a la primera part. Les condicions, immillorables, no van ser suficients per a consolidar una victòria que ja es fregava amb les mans. Això és un play-off, ni més ni menys. Ningú perdona res, sigui amb 11 o amb 10, i el Rápido de Bouzas va fer honor a aquest tòpic. Els gironins, però, no han de caure en el desànim. El resultat podria haver estat millor, cert, però no deixa de ser bo. Gol en camp contrari i val l’empat a zero i qualsevol victòria a la tornada per a pujar. Els d’Arnau Sala estan fent història.

I és que superades dues eliminatòries, l’ascens està a tocar. Dels cinc partits disputats, el Peralada només n’ha perdut un. I va ser a Cuenca, després d’un bon coixí de gols a l’anada. És per això que aquest equip si transmet una cosa és confiança. El Rápido no havia perdut cap partit al play-off, però va veure’s superat en una bona primera part dels d’Arnau Sala.

Les ocasions es van succeir i Coro va provocar el gol en pròpia porta de Coti a la mitja hora. Al descans s’arribava amb avantatge mínim i unes sensacions més que bones. La represa, però, va ser diferent. El Rápido de Bouzas va reaccionar, amb intensitat i duresa. Fruit d’això va ser expulsat un jugador local i els gallecs van acabar amb 10 homes.

Els locals, molt endollats, van ser capaços d’igualar amb un home menys. De la forma més cruel pels interessos gironins, de penal i a dos minuts pel final. L’empat a un l’hagués signat qualsevol abans de jugar, però vist com va anar el partit deixa un regust amarg. Aquest ascens s’haurà de cuinar a foc lent i tot es decidirà a la tornada.

The post El Peralada no va tan ràpid a Bouzas (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES https://twitter.com/JordiMestres7

El Vilafranca trigarà molt a oblidar tot el que va viure en la seva visita al camp Vicente Del Bosque. Li va passar de tot. Abans del partit i també al final. David Fontanils, el gran protagonista, ho explica amb tots els detalls. Primer, van veure com el rival utilitzava un suposat atac terrorista per a enrederir la seva arribada i després van trobar un vestidor inundat d’aigua calenta i en condicions lamentables.  Superat això, el degà penedesenc va veure com li anul·laven un gol legal a Fontanils a l’última jugada. Molts companys estaven en fora de joc, però ell no. De fet, dos rivals li van reconèixer, amb honestedat, que “tuyo no era”. Aquest va ser el trist final d’un viatge a Madrid que havia de ser un somni complert i va acabar en el pitjor dels malsons.

Passats tres dies ja en fred ens pot explicar què va passar a Adarve?

Doncs, ah… comencem per la part de futbol, no? L’esportiva, digue-m’ho així.

La que vulgui. Vostè mana.

Ells tenien un joc molt directe, eren durs i intentaven recollir les segones jugades. Ens van marcar en una jugada de córner, després tenim tres clares, una de Triguero que no acostuma a fallar i l’última jugada de gol que anul·la l’assistent.

Quin regust li queda?

Tinc la sensació que no ho mereixíem i en molts aspectes érem lleugerament superiors al rival. Sap greu que quedis eliminat a la primera i d’aquesta forma. La temporada passada jugàvem contra un filial, a la Rosaleda i podia entrar dins la lògica quedar eliminats. Aquesta, mereixíem que el gol legal pugés al marcador.

Alguns dels seus companys a les xarxes socials han mencionat la paraula ‘premeditada’ fent referència a la decisió de l’àrbitre. Vostè comparteix aquesta opinió?

No ho vull pensar. Penso en l’honestedat de la tripleta arbitral. Sí crec que el fet que l’assistent que anul·la la jugada fos el que estava davant la banqueta rival va influir. No penso que els àrbitres tinguessin la intenció d’anar contra el Vilafranca . Potser també va influir l’ambient, qui sap si al nostre estadi ens l’haguessin donat. Des del primer moment tinc la sensació que no és fora de joc. Quan la seva defensa allunya la pilota, com sóc central sempre tinc la tendència a sortir ràpid com quan defenso. La meva posició no és fora de joc i la jugada acaba en gol. Just en el moment que s’anul·la la jugada alguns jugadors van al linier, altres a l’àrbitre i jo encara l’estic celebrant. Aleshores me n’adono i just em venen dos jugadors de l’Adarve i em diuen, amb tota la honestedat, “tuyo no era”. A mi també m’ho semblava.

Difícilment podria imaginar que fos l’autor de dos gols a l’últim minut de l’anada i de la tornada. Un ‘Sergio Ramos’ en tota regla.

Si m’ho diuen abans de començar l’eliminatòria no m’ho crec, ni que em paguin. No sóc un defensa de masses gols i justament aquesta temporada no n’havia marcat cap. El que realment era important, el de la tornada no va valer. M’haguessin pogut anular el de casa i concedit el de visitant, així almenys haguéssim forçat la pròrroga.

Començava dient de parlar de futbol. Ara toca el que no és futbol, com el que va revelar el president als companys de la Xarxa. El tracte de l’Adarve va ser molt deficient, oi?

És una falta de respecte molt gran. No només cap al Vilafranca, sinó cap a la resta de clubs del futbol modest. Qualsevol categoria ha de tenir un mínim respecte envers l’equip rival. Pel que tinc entès l’hospitalitat del Vilafranca aquí va ser bona. El que ens vam trobar a la tornada va ser que ells van posar el partit en una instal·lació municipal, que no és el seu camp. Ells tenien molt clares una sèrie de coses a fer per a incomodar la nostra prèvia del partit. Ens trobem amb la successió de fets que passen a partir d’aleshores.

Quins?

Nosaltres estem dinant quan se’ns comunica per whatsapp al nostre delegat que no podrem entrar al camp abans de les quatre i vint. No és cap problema, perquè el partit començava a les sis. Segurament, nosaltres hauríem anat dues hores abans, no hora i mitja. Ens expliquen que la policia de Madrid està inspeccionant les instal·lacions municipals i està prohibida l’entrada abans d’aquella hora. El motiu és una alerta terrorista. Em sembla d’una immoralitat molt gran jugar amb aquestes coses que fan tant de respecte i passen al món. Nosaltres li vam donar tota la veracitat, perquè no ens imaginàvem que un club pogués jugar amb aquestes coses. Van trobar el motiu adequat per a enganyar-nos, no dubtaríem en cap moment d’això. Volien aconseguir una entrada neta del seu equip pel passadís d’aficionats que s’havia fet a l’entrada. Els seus aficionats, encara amb el passadís, ens van fer la típica rebuda quan ets visitant. Amb algun insult i això.

Això ja entra dins la normalitat, però l’altre no.

Totalment. La transcendència de l’excusa que van dir per a tenir controlada la nostra arribada al camp va passar-se de la ratlla. Estaven jugant amb un tema molt greu. Podrien haver-nos fet entrar per una altra porta, no sé.

I després quan entren al camp es troben el vestidor inundat, no?

Per regla general, en aquests partits intentes donar dos vestidors, un pels jugadors i un altre pels fisios. Només en vam tenir un, ja que ens van dir que l’altre tenia la porta avariada. Quan entrem ens trobem amb un vestidor petit, només amb bancs i penjadors. Sense elements d’aigua. Per a dutxar-nos, havíem de sortir per un passadís cap a una zona amb piques, lavabos i dutxes. Tota aquesta zona tenia la porta tancada i les finestres segellades, amb claus acabats de col·locar. Hi havia una humitat enorme, ja que les dutxes havien estat enceses molta estona amb aigua calenta. Un element més d’immolar la prèvia de l’equip rival. Buidem el vestidor d’aigua i la xerrada i l’alineació la sabem a la gespa del camp. El vestidor no estava en condicions per a fer-ho. Un altre detall és que totes les piques de rentar mans tenien la clau de pas tancada. En qualsevol altra situació, s’obren però en aquesta ja em fa pensar que tot plegat ha estat una estratègia premeditada per a incomodar el rival.

Es va acabar aquí?

Durant el partit tot normal. Es va desenvolupar dins les condicions típiques d’un play-off de nerviosisme, agressivitat, però tot ben entès. L’àrbitre considero que va estar bé, més enllà del gol anul·lat. No vaig percebre res anormal, la veritat.

Per tot el que ha explicat, és l’experiència més dura que ha tingut al futbol?

No. Segurament diria que no. He tingut experiències en les que he patit perquè algun aficionat em pogués fer alguna cosa. Recordo un partit del Rubí fa un parell d’anys en un camp de Barcelona que va haver de venir la policia per a que nosaltres sortíssim del camp.

Sí, jo també el recordo. El Montañesa-Rubí.

Exactament. Vam guanyar 0-1, els entrenadors es van enganxar, el públic calent, els jugadors també… Aquí, a Adarve, no es va donar això però es van utilitar estratègies irresponsables que no es poden utilitzar al futbol ni a cap esport. Ni a la vida real. No pots aprofitar la psicosi d’un atemptat terrorista per a condicionar l’arribada de l’equip rival al camp. El tema dels vestidors em sembla una cosa d’equip i entrenador petit. Aquestes coses no ens han d’afectar, però sí tenim clar que va ser premeditat.

Després de tot, amb els dos play-off, vol repetir un tercer amb el Vilafranca?

Doncs et diria que m’agradaria, però ara mateix no hem parlat encara de l’any que ve. Tot és molt recent. Els jugadors sabem que l’Ivan Moreno segueix. El que sé és que divendres tenim el sopar d’equip i la setmana vinent començarem a parlar amb el club. Ofertes? Sí, en tinc un parell però esperaré a contraposar-ho amb el que m’ofereixi el Vilafranca, que encara no m’ha comunicat res.

The post “L’Adarve no pot aprofitar un atemptat terrorista per a condicionar-nos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les llàgrimes de tristor de fa un any són avui d’alegria. L’Olot, en una mostra d’orgull, ha recuperat la categoria que va perdre la passada temporada. Ho ha fet amb patiment, però també amb mèrits. Els garrotxins van fer bona la victòria a Mareo amb un empat a un al Municipal. Marc Mas va ser l’heroi d’una tarda històrica, la del segon ascens a Segona B en cinc anys de l’Olot. Com aleshores, un killer – Carlos Martínez en aquell cas – ha arribat als 31 gols. Olot, terra de golejadors i de volcans, torna a ser de bronze. Ramón Calderé, amb el seu setè ascens i quart a Segona B, retorna l’entitat a la categoria que mereix.

Les alegries no venen mai soles i el Peralada, l’altre equip gironí en promoció, també va guanyar. Els d’Arnau Sala van tornar a superar el Móstoles i van imposar-se per un clar 3-0 global. Coro, amb dos gols, ha estat l’heroi d’una eliminatòria solvent, que no plàcida. No es perdona res al play-off i al Peralada encara li queda un llarg camí de quatre partits per arribar a Segona B.

Només hi podran haver, com a màxim, dos ascensos catalans. El Terrassa no podrà ser un dels escollits, ja que va caure eliminat. Ho tenia tot de cara després de l’empat a El Clariano, però va fallar a l’Olímpic. L’Ontinyent va guanyar per la mínima a l’estadi egarenc, gràcies a un gol de penal. D’aquesta manera, passaven els valencians mentre que l’equip d’Agustín Vacas ho haurà de tornar a intentar la propera temporada.

Robatori al Vilafranca

La mala notícia a Adarve no va ser només l’eliminació del Vilafranca. Més que el fet, va fer més mal encara la forma. I és que Fontanils, que ja havia golejat a l’anada, va marcar un gol a l’última jugada que l’àrbitre, incomprensiblement, va anular. La raó, un fora de joc inexistent que priva al degà penedesenc de passar ronda. Jugadors, cos tècnic i club van mostrar la seva indignació per una decisió tan errònia com, segons les seves paraules, premeditada.

The post Olot torna al lloc que mereix appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES https://twitter.com/JordiMestres7

Millor no podia anar. Tots els equips catalans del play-off d’ascens a Segona B han complert amb escreix. Tres victòries i un empat per a dependre d’ells mateixos de cara a la tornada la propera setmana. Queden cinc passos per a Vilafranca, Terrassa i Peralada. Només un per a l’Olot, l’únic que té marge d’error i pot pujar en només una eliminatòria. Ho té a l’abast després d’una solvent victòria a Mareo, on l’Sporting B només havia perdut un partit. Va saber esperar el seu moment l’equip de Calderé i aquest va arribar a la segona part. Uri Santos, un dels pocs que queda de l’ascens del 2013, va encarrilar l’eliminatòria. Queda la tornada, però excepte daltabaix l’Olot complirà. Té un peu a Segona B.

Les victòries van marcar la jornada pels nostres i el Peralada també va guanyar per la mínima a Madrid. Segons informa el company Jose Gallego de elgoldemadriz.com “fue clave el meta Gianni, que detuvo un penalti a Ónega en el 85’”. Coro va ser protagonista del partit, amb un gol i “el propio capitán pudo hacer después el 0-2, però su remate se estrelló en el palo”. Bon partit, doncs, de l’equip d’Arnau Sala.

El Terrassa, per la seva part, no va guanyar. Va ser l’únic, de fet. Tot i això, resultat positiu pels egarencs gràcies a l’empat a un a El Clariano. Sobretot, pel gol de Velillas, que val el seu pes en or. I és que era el que avançava l’equip de Vacas en el marcador i el que, qui sap, pot decidir l’eliminatòria. L’Olímpic de Terrassa, en set dies, tindrà el desenllaç.

Extàsi a Vilafranca

La victòria més celebrada va ser la del Vilafranca. El motiu va ser el moment en que es va gestar, amb un gol de Fontanils a l’última jugada del partit. Remuntada del degà penedesenc contra un intens Adarve, que s’havia posat per davant en el marcador. La victòria obliga el rival a guanyar al rival dels d’Iván Moreno a la tornada. És una mostra del compromís i la qualitat que està gestant aquest projecte d’èxit.

The post L’Olot acaricia la Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.