Prop de 300 seguidors van viatjar fins a Moscardó per a viure de prop el ‘miracle’ d’un ascens que es resisteix massa al CE L’Hospitalet. Aquesta xifra d’apassionats aficionats mereixen figurar en la portada d’una trista jornada que sempre ha de tenir, obligatòriament, el seu costat més optimista.

Per tercera vegada consecutiva, els riberencs no superen l’examen i han de repetir curs. No van poder amb la magnífica temporada de la UE Olot i van haver d’acudir a una promoció dificilíssima, més que un sorteig de loteria.

LA REALITAT DEL CDC MOSCARDÓ

Com jugar a endevins costa molt poc, el sorteig d’aparellament ja va oferir bastant negativitat. Això de jugar el partit de tornada lluny de casa sempre pes i per a això estan les estadístiques que ho demostren.

I això que van començar molt bé amb dos xuts prometedors de Raúl Ferrer (8′) i Òscar Gómez (11′). Massa timidesa encara que bones intencions, però van començar a despertar els madrilenys. Dos travessers i un gol van tancar la primera meitat. El CDC va provar a Aliaga amb un tret d’Arturo al travesser (13′) i Ivi (33′) va tornar a deixar en evidència a la defensa visitant. No obstant això, a la tercera va arribar el primer gol local producte d’una feliç combinació entre Arturo i Fran (43′).

EL SEGON GOL ‘MATADOR’

Dues felices accions del porter local Guilli Pérez, la primera amb segell de gol obra d’Òscar Gómez (50′) i una segona de Joel Lasso (53′) van tornar a donar esperances. Però tot va quedar aquí. Ni la presència de Lobato i Sanku van canviar el guió; encara més, va arribar el segon, obra d’Isaac en tancar una contra. Aquí va morir l’equip de Sánchez.

Pou i Marc Vicente van entrar en joc com ho va fer Aliaga per a evitar un tercer que després sumaria Messo (90′). El festival madrileny era total i ni tan sols el gol de Jesús Pozo va servir per a salvar res. El CE L’Hospitalet va tornar a morir en la riba i va tornar a comprovar que o hi ha ascens directe o el calvari sempre té un final dramàtic.

La part positiva es diu afició, una afició a la qual tant se li ha reclamat la seva presència històricament. La seva presència, especialment al play-off, conviden potser encara que anar al Municipal de L’Hospitalet sempre ha estat una assignatura a aprovar.

The post Dura bufetada per a tornar a la realitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

La classificació de l‘Olot per a la tercera fase d’ascens a la 2RFEF3 sempre es podrà ser discutir, ja que el col·legiat del partit Pol Arenas Mora va passar per alt dues penes màximes en el temps de pròrroga. Això no qualifica d’injust, ni de bon tros, l’èxit del conjunt dirigit per Manix Mandiola encara que multiplica els interrogants sobre el resultat final. Aquestes dues decisions, unit a les grans parades d’Albert Batalla, situen a la UEO en el sorteig d’aquest dilluns a Las Rozas.

La veritat és que aquesta segona oportunitat d’ascens va ser una gran cita esportiva per als aficionats; llàstima que la FCF s’hagi erigit en la trista protagonista en marcar la llunyana seu de Rubí i fixar les 19 hores, un horari coincident amb el final de la Lliga de Primera. D’aquesta manera ha evitat una major presència de seguidors per a unes categories que van pel camí de ser anècdotes del futbol.

MATEO MARCA PER A GIRONA I OLOT

Mentre que en la primera meitat va haver-hi repartiment de joc i de futbol per les dues parts, en la segona només va manar el Girona; en la primera es va avançar Mateo Enríquez per als olotins, en pròpia porta, mentre en la segona el mateix migcampista de La Jonquera va anotar l’empat.

La pressió alta dels locals (Olot) donava els seus fruits i no va deixar que l’artista del centre del camp rival (Alex Sala) organitzés al seu equip. Els tres centrals de Manix i els seus dos defenses de bandes van frenar l’ímpetu dels visitants (Girona).

EL GIRONA SACA MATRÍCULA

Moltes coses diria Axel Vizuete en el descans, ja que el seu equip va sortir per totes en el segon període. Després de la primera aparició del Pitxitxi Arranz (49′) –Monjo i Biel li van anul·lar-, va començar el xou del capità Pau Víctor, Adri Gené, Richmon, Ureña i, pràcticament, tot l’equip.

El futbol precís i impropi d’aquesta joventut es va imposar al seu rival i a punt va estar Pau de superar a un grandiós Batalla en dues ocasions (53′ i 86′) abans del final.

El temps de pròrroga li valia més a l’Olot que a un Girona que es va llançar a la desesperada. Els múltiples canvis pels dos costats no van variar el guió i només intimidava un equip en el camp i per aquí van arribar les dues millors oportunitats per a Vizuete.

Una mà d’Oriol Bigas (107′), que va poder no veure l’àrbitre, i una forta entrada de Vallés a Gabri (108′), que va veure tothom, podrien haver donat la glòria al filial, però el col·legiat no va xiular. Els laments dels xavals del Girona encara se senten a Rubí i quedaran sempre en la seva memòria encara que el seu objectiu es digui primer equip.

ALINEACIONS:

OLOT, 1

Batalla, Aimar, Carles Mas, Eloi (Enric Vallès, 100’), Sergi Arranz (Xavi Ferrón,114’), Eric Vilanova (Ot, 67’), Ferri (Kilian, 114’), Xumetra (Ayala, 105’), Callís, Bigas, Terma (Moha, 84’).

GIRONA B, 1

Lluc Matas, Benítez, Monjonell, Sulei, Àlex Sala, Pau Víctor, Adri Gené, Richmon, Ureña, Mateo i Biel Farrés.

ARBITRE

Pol Arenas Mora (Figueres) amb Pau Orts Roig i Marc Boada Barcelona (assistents), Jan Cobos Pujol (4t àrbitre). Grogues a Terma (26’); Sergi Arranz (61’); Ot (103’); Xumetra (104’) // Sulei (6’); Gabri (87’); Dawda (100’); Biel Farrés (121’).

GOLS: 1-0 Mateo Enríquez p.p. (30′); 1-1 GOLS: 1-0 Mateo Enríquez p.p. (54′)

Camp: Can Rosés (Rubí). 704 persones, segons la FCF

The post Controvertida classificació de l’Olot per a la tercera fase appeared first on FutbolCatalunya.com.