La història del club de futbol ve marcada pels seus jugadors. Noms que deixen empremta, personatges clau en èxits que es mantenen a la memòria dels aficionats. Ángel, amb el timbal de la permanència d’Olot al Sabadell o Pitu gràcies el seu gol des del mig camp contra el l’Avilés.

Són imatges icòniques de dos homes de club, que senten l’escut com a propi i que han estat, són i seran ídols per sempre de la seva afició. Per destacar als bons moments, però també per liderar l’equip als dolents. Ahir va ser el punt i final de la carrera d’Ángel Martínez i Pitu Comadevall. Només queda aplaudir.

Perquè tots dos han donat molt als seus clubs. En el cas de Pitu 232 partits i 38 gols en 9 temporades. Durant aquest temps, el saltenc ha aconseguit tres ascensos, amb dos títols de lliga, un de Copa RFEF i el subcampionat de la Copa Catalunya. “Retirar-me així és el que volia i marxo content i feliç per la meva carrera, comentava Pitu un cop acabat el Llagostera-Barça B.

El ja ex capità segueix vinculat al club al seu futbol base i va jugar 5 minuts en un amistós que va servir d’homenatge. “Em quedo amb tres moments: l’ascens a Segona A, que potser no es torna a repetir, el primer any a Segona Divisió i l’ascens a Segona B de fa poc”, explicava un Pitu que va rebre una forta ovació a l’Estadi Municipal de Palamós.

APLAUDIMENT PER A ANGEL MARTÍNEZ

La història d’Ángel Martínez al Sabadell ha estat més breu que la de Pitu, però no menys intensa. El jugador gironí va arribar al club arlequinat al 2017 i des d’aleshores ha viscut experiències trepidants.

Primer, una permanència agònica a Olot, després l’ascens de Marbella i per acabar un descens a Segona B la temporada passada. Ángel cedeix la capitania a Aleix Coch i s’acomiada del Sabadell després de 114 partits i 2 gols d’arlequinat.

The post Pitu i Ángel reben un homenatge merescut appeared first on FutbolCatalunya.com.

El capità del Llagostera deixa enrere la greu lesió que va patir i torna a vestir-se de curt. Després de més d’un any sense jugar, Pitu reapareix al camp en l’amistós contra l’Espanyol B

Minut 69 del Llagostera-Espanyol B. Segurament, és el moment més especial de la pretemporada al futbol català. Pitu Comadevall entra al camp i s’emporta la ovació dels seus aficionats. El gran capità tornava a sentir-se futbolista després del contratemps en forma de lesió que va patir al play-off d’ascens a Segona B fa un any i mig. La passada temporada la va passar en blanc, però per aquesta ja està a punt. Pitu ha tornat.

La seva cama esquerra, un clàssic del futbol català, tornarà a ser la protagonista a les jugades de pilota aturada del Llagostera. Amb 36 anys, Pitu Comadevall s’ha negat a baixar els braços. Ha lluitat per a recuperar-se d’una greu lesió, agreujada per l’aturada per la pandèmia del Covid19. El proper divendres, el gran premi al seu esforç pot ser aixecar com a primer capità del Llagostera la Copa Catalunya.

“És un moment que sempre recordaré”

“16 mesos després he pogut tornar a jugar un partit de futbol. M’ha costat molt. Ha estat un camí molt llarg i dur i amb esforç i l’ajuda de tots ho he pogut superar”, comentava Pitu Comadevall un cop acabat el partit. El capità admetia que “ha sigut molt emocionant que el camp m’aplaudís quan entrava” i declarava que “els hi estic molt agraït i és un moment que sempre recordaré”.

The post Un any i mig després… Pitu Comadevall appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Més d’un any aturat. El 25 de Maig del 2019 va ser l’últim dia que Pitu Comadevall va jugar un partit de futbol. La greu lesió al camp del Portugalete l’ha deixat fora dels terrenys de joc durant més d’una temporada natural. La pandèmia tampoc ha ajudat, però el capità del Llagostera no ha baixat els braços. Dia a dia ha anat recuperant el seu genoll fins al punt que torna a estar en condicions de jugar a futbol. La pilota aturada dels llagosterencs ja torna a tenir el seu amo.

Amb 36 anys, Pitu tornarà a jugar a la categoria de la que és tot un clàssic. I és que ha disputat 227 partits a Segona B, amb 27 gols marcats. Alguns d’ells, de falta, la seva gran especialitat. Pitu afronta el possible retorn a la competició amb la il·lusió d’un nen. No és per menys, després de més d’un any sense jugar.

Retorn entre Octubre i Novembre

Segons les últimes informacions que han arribat a FutbolCatalunya el retorn de la competició a Segona B, de produir-se, seria entre els mesos d’Octubre i Novembre. La primera intenció era començar la lliga a la última setmana de Setembre, però la data d’inici s’enrraderirà, tot i que no tant com apuntaven algunes informacions.

The post La Segona B tornarà a gaudir de Pitu Comadevall appeared first on FutbolCatalunya.com.

PITU COMADEVALL

Em vaig lesionar el 25/05/19 en el partit d´anada del playoff de campions de 3ª divisió contra el Portugalete. Corria el minut 40 aprox. de la primera part quan vaig lluitar una pilota que anava a córner i a l’entrar al cos a cos amb el rival vaig fer un mal gest amb el genoll.  De cop, molt de dolor i la cama immòbil… ja vaig notar que m´havia fet alguna cosa greu.  Casualment aquell córner va servir perquè l´equip marqués el 2-0 i encarés l´ascens a 2ª Divisió B.

Cada cop que recordo la jugada ho maleeixo tot i per això intento no pensar-hi quasi mai. Va ser per mi un cop duríssim i els primers 2 dies després de la lesió van ser horribles mentalment. El meu cap no deixava de donar voltes 24 hores al dia i tot el que pensava eren coses dolentes. Per sort la meva família estava al meu costat i m´animava. L´Oriol em va donar tranquil·litat, i els companys i amics també van estar amb mi en tot moment.

3 dies després de la lesió em fan una ressonància per svaluar el nivell de la lesió. Quan tot va malament penses que sempre pot anar a pitjor, i el resultat de la ressonància m´ho va recordar:

• Trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre
• Trencament total del menisc intern del genoll esquerre amb arrencament de la càpsula (9 punts de sutura a l´operació)
• Trencament i arrencament total del menisc extern del genoll esquerre (8 punts de sutura a l´operació)

Resumint segons paraules del metge: una destrossa del genoll que només ho havia vist una vegada a la seva vida en un altre pacient.

Veient la gravetat i gràcies al Dr. Dani Castillo (Dr. del club en aquell moment) vam contactar de seguida amb la persona que li estaré agraït tota la vida, el Dr. Jordi Puigdellívol, el metge que em va operar. Ell va decidir d´operar el més ràpid possible ja que hi havia el risc de perdre el menisc intern i extern si trigàvem molt.

El 31/05/19 m´operava a Manresa. Dues hores i mitja d´operació, ja que el menisc intern va donar molts problemes. El dia següent l’equip pujava de categoria a Portugalete i em van fer una videotrucada des del vestidor. Jo estirat al llit de l´hospital tenia una sensació agredolça, molt content pels meus companys, però em feia molt mal el genoll i quan em marxava l´efecte de la morfina veia les estrelles. Em preguntava constantment que amb tot el que vaig suar juntament amb els meus companys durant tota la temporada, perquè havia de viure l´ascens en un llit d´hospital i amb el genoll totalment trencat.

Al tercer dia de l´operació, cap a casa. Comença el procés de recuperació. Els primers 2 mesos amb crosses sense recolzar la cama al terra per recuperar els meniscos. Dos mesos que van semblar dos anys. Durant aquests dos mesos em van punxar 3 vegades factors de creixement.

Comença la pretemporada de l´equip a mitjans de juliol i jo hi vaig el primer dia. Veure com l´equip comença els entrenaments amb els companys rient i gaudint i jo assegut mirant com entrenen és una sensació d´impotència total i et preguntes perquè et passa a tu. L´Oriol em va aconsellar que no feia falta que anés cada dia als entrenaments perquè era fer-me mala sang i tenia raó. Vaig deixar d´anar-hi fins més o menys els 2 mesos i mig de l´operació, on ja podia caminar una mica, havia canviat una mica la mentalitat i veia les coses diferents.

Durant aquest temps feia recuperació al centre Sportclínic de Girona. Un cop vaig tornar al dia a dia amb l´equip, combinava la recuperació entre Sportclínic i l´Edu Bardera, el fisio del nostre club. El dia a dia d´un lesionat és difícil sobretot mentalment. Com he dit abans veure els companys entrenar i tu no poder fer-ho, t´entra molta ràbia per dins. Ho trobes a faltar tot, sobretot aquelles pessigolles a l´estómac els dies de partit, esperant que arribi el moment de competir.

Molt treball d´extensió i flexió a la llitera veient les estrelles, però la cama no aconseguia ni la flexió ni l´extensió que tocaria per més que ens esforcéssim.

Als 4 mesos de l´operació al veure que no avanço, el Dr. Jordi puigdellívol pren la decisió de tornar a operar-me per fer una “neteja” del genoll, ja que les adherències que s´han fet son les causants de no poder avançar.

M’opera el dia 10/10/19. Tenia una artrofibrosis de “cavall”, un cíclope, i de tant forçar la flexió vaig fer una condropatia a la ròtula. Dos dies més a l´hospital, torno a casa i una setmana més amb crosses. Quan deixo les crosses noto una millora notable en el genoll. L´extensió i la flexió milloren a mesura que també millora el meu estat d´ànim.

El Doctor Puigdellívol també visita a la Ciutat Esportiva del F.C.Barcelona, i per fer una recuperació encara més seria, a partir de la segona operació em proposa que vagi dos dies a fer rehabilitació a la Ciutat Esportiva i així poder utilitzar les màquines d´alta gama que tenen com és el Bood Flow Restriction, Alter G, Normatec, Game Ready…i així ajudar-me encara més en la recuperació.

També el recuperador del primer equip, en Juanjo Brau, del qual coneixia de la meva etapa al F.C.Barcelona, es posa en contacte amb mi i m´ofereix la possibilitat de fer sessions de recuperació amb ell, cosa que evidentment aprofito i que sempre li estaré agraït.

A partir d´aquí Novembre, Desembre, Gener i Febrer fent treball de recuperació 2 dies a la Ciutat Esportiva i els altres a Llagostera amb l´Edu. Durant aquests 4 mesos, 2 infiltracions d´àcid hialurònic, 2 infiltracions de cortisona, i un altre infiltració de factors de creixement. També unes 3 o 4 vegades que el Doctor Puigdellívol em treu líquid que se m´havia fet al genoll.

A mitjans de Febrer ja començo a córrer i a fer exercicis sobre el camp encara sense pilota. A principis de Març comencem a introduir la pilota als entrenaments, però just quan la cosa sembla que comença a anar pel bon camí sorgeix un altre contratemps, el dia 12 Març és l´úlitm entrenament que faig a Llagostera, ja que dos dies després el País entra en estat d´alarma degut a la pandèmia que tots coneixem. Tancat a casa faig tots els exercicis de força, però no puc córrer ni fer els exercicis que ara mateix necessitaria, i em trobo en una situació d´estancament fins abans d´ahir (2 de Maig) en què ja puc sortir a córrer.

A dia d´avui (5 de Maig) em trobo en el millor moment de la recuperació tot i que encara em falta tornar a recuperar sensacions i provar-me amb la pilota per saber si la recuperació està a la fase final.

El pitjor d´aquests 11 mesos que porto de lesió  és veure com ha passat tota una temporada, i he estat lluitant contra el meu genoll, en comptes de lluitar contra els rivals, que és el que estic acostumat a fer tota la vida.

Tot i així, després de molts contratemps i innumerables punxades al genoll, la meva il·lusió per seguir jugant a futbol segueix intacte, i sé que arribarà el dia en què pugui tornar a sentir-me futbolista.

Diuen que el que no ens mata ens fa més forts, i aquesta per mi està sent una gran lliçó de lluita, esforç i superació que em farà més fort mental i físicament el dia de demà.

The post Pitu Comadevall: el relat d’un any de purgatori appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

25 de Maig. Minut 40 de partit. Pitu Comadevall, tot sol, cau a la gespa del Municipal de Llagostera lesionat. El capità no pot seguir i abandona el camp. L’equip d’Alsina es queda sense el seu referent en l’anada del play-off contra el Portugalete, però una setmana després acaba pujant de categoria. Pitu, dos dies abans d’aquell 1 de Juny a Portugalete, estava un hospital operant-se el lligament creuat anterior i el menisc, trencats en aquella acció. La cama esquerra, que tantes alegries ha donat, ara és la causa de la seva inactivitat. Va plantejar-se la retirada, però tot va canviar després d’una conversa amb Oriol Alsina…

Com va l’estiu?

Bé, no l’he pogut gaudir gaire aquest any perquè estic fent recuperació matí i tarda, però dins de tot va a millor. Ara estic més content.

Quan tornarà a jugar?

Ja m’agradaria arribar contra el Nàstic. En tot cas serà pel partit contra el Nàstic de la segona volta. Tinc per 7-8 mesos a partir del 31 de Maig. Jo crec que després de Reis hauria de poder tornar a jugar.

En aquest tipus de lesions, però, el millor és no fixar-se dates.

No em fixo cap termini. Només penso en recuperar-me i el metge ja m’ha dit que no vulgui córrer. L’important és treballar bé i no tenir pressa. Si es vol córrer hi ha recaigudes i al final s’allarga més el tema. Ja vaig patir una lesió d’aquestes quan era jove i me la vaig prendre amb molta calma. Gràcies a això no vaig tornar a tenir molèsties.

S’ha arribat a plantejar el tema de deixar el futbol amb aquesta lesió?

Sí, els primers dies sí. El dia que em vaig lesionar a la nit, el dia següent sí que m’ho vaig plantejar. És una lesió que no és senzilla, però després vaig parlar amb l’Oriol i em va donar molts ànims per seguir lluitant. Tota la família em va dir que no podia plegar d’aquesta manera i els companys també es van bolcar amb mi. Reflexionant amb el pas dels dies penso que crec que em mereixo retirar-me sobre el camp de futbol i no a un quiròfan. Intentaré recuperar-me el millor possible, ja que tinc el genoll preparat per tornar a jugar.

“Amb el descens no era just marxar”

I a Segona B. També quan van baixar a Tercera potser la decisió més fàcil hauria estat la de marxar a un altre equip de Segona B i deixar el Llagostera, però no va fer les maletes.

Vaig rebre trucades d’equips de Segona B, però aquí a Llagostera estic com a casa. Ja són 7 temporades aquí. Després del cop tan dur de baixar a Tercera dos anys després d’estar a Segona no era just marxar i deixar l’equip. L’Oriol em va dir que volia que seguís i tots els futbolistes d’aquella temporada estàvem en deute amb el club. El nostre repte era pujar l’equip un any després del descens. Hem recuperat la categoria i ara ja hem fet les paus. Se’ns presenta un any molt il·lusionant. El grup 3 és duríssim, però portem una embranzida forta de la temporada anterior. Hem mantingut el bloc i la inèrcia positiva.

Mantenir el bloc és important. El millor exemple és el Mallorca de Vicente Moreno.

Quan un equip puja de categoria s’ha de fer algun retoc, però no canviar tot l’equip. Un ascens és impossible sense un bon vestidor. Es necessiten bons futbolistes i un grup humà fort. La base la tenim i aquesta moral fa que siguem més perillosos que si fóssim un equip totalment nou.

A més és el capità. El Llagostera és el club de la seva vida?

Aquí hi estic molt a gust. Fa dos anys que sóc el capità de l’equip, se m’ha donat molta confiança i això es nota sobre el camp. A part de tenir qualitat tècnica s’ha de tenir mentalitat. Si un jugador està bé psicològicament, el seu rendiment puja en picat.

Quin és el millor record que té a Llagostera?

Evidentment l’any de l’ascens, el partit contra el Nàstic va ser un dels millors. El gol que vaig marcar al play-off contra l’Avilés és un moment que sempre recordaré. Després també el primer any a Segona Divisió amb el Llagostera. Ningú donava un duro per nosaltres. Vam començar molt malament i vam acabar molt a prop de la sisena posició. Va ser un any espectacular, de superació constant. Aquests tres moments són els que més recordaré de la meva carrera, juntament amb l’ascens de l’any passat.

“L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres”

El primer any a Segona Divisió jugaven al camp del Palamós i van restar credibilitat a l’opinió de que el seu ascens va ser perquè jugaven en un camp de dimensions reduïdes.

Són coses que es solen dir al futbol, però que no són veritat. L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres. Ens deien que acabaríem baixant i vam aconseguir pujar de categoria. Després amb el camp igual. Van dir que havíem pujat per les dimensions del camp. El primer any a Segona A va servir per demostrar que no, que en camps grans com Osasuna, Mallorca o Ponferradina també trèiem molt bons resultats.

Seguint amb el camp, el que sí que és veritat és que el té molt apamat amb la pilota aturada.

Sí, la veritat que des que vaig arribar he tret profit de l’estratègia. A l’Oriol li agrada molt treballar-la i ha donat molts resultats al club. L’últim any hem fet més de cinc gols a pilota aturada i són dades que són molt difícils de reduir. Aquí cada falta o cada córner pot ser ocasió de perill. És una de les nostres armes i aquest any hem d’intentar tornar a aprofitar-les.

Quin és el secret de l’èxit del Llagostera?

El secret de l’èxit és que tothom que ve aquí sap que ve a treballar. Aquí no hi ha figures. L’Oriol el primer dia d’entrenament ja recorda que qui pensi que ho té tot fet s’equivoca amb ell. Així ho demostra. Juga qui més s’ho mereix i es formen bones plantilles de jugadors treballadors. A més el club és molt familiar, amb la Isabel, la presidenta, hi ha bona relació i amb el cos tècnic també.

Aquest ambient familiar, el fet d’estar pendent, de cuidar els detalls, l’ha fet decidir a no tirar la tovallola i retirar-se?

El mateix dia que em vaig lesionar va venir l’Oriol i em va dir que estigués tranquil, que em recuperaria, que Llagostera era casa meva i que m’esperarien el que fes falta. Quan et diuen això et donen ànims per recuperar-te i per a seguir endavant.

És un cas similar al del Dani Planagumà, que em va dir el mateix quan es va lesionar a Llagostera.

Ja el recordo ja. Jo ja estava a la plantilla i van fer tot el possible perquè el Dani es pogués recuperar. Van fer tot el possible, però no va acabar de curar-se. Aquí a Llagostera mai deixen tirat a un jugador amb una lesió.

Amb el que ha costat tornar a pujar un any després i que ara hagi d’esperar 8 mesos… el seu re-debut a Segona B pot arribar a sortir com una moto.

Se’m farà molt llarga aquesta primera volta veient l’equip des de fora. Quan pugui tornar a trepitjar la gespa i jugar partits aniré com una moto perquè ho portaré esperant molt temps. Ja que ho hem aconseguit, amb el que ha costat, és una llàstima que m’hagi d’esperar fins Gener-Febrer per tornar a jugar. Si em recupero bé i torno a jugar l’espera haurà valgut la pena.

The post “Mereixo retirar-me sobre un camp de futbol i no a un quiròfan” appeared first on FutbolCatalunya.com.