logo
BarnaPorters Fiatc FCF

Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Pitu Comadevall: el relat d’un any de purgatori

Publicat per: redaccio 5 de maig de 2020


El futbolista del Llagostera es va lesionar el mes de maig del 2019 i lluita per a tornar a jugar a futbol. Pitu relata detalladament el procés de recuperació i totes les dificultats a les que s’ha hagut d’enfrontar durant aquest període

PITU COMADEVALL

Pitu Comadevall treballa molt dur per a tornar a jugar a futbol // FOTO: Gentilesa Pitu Comadevall

Em vaig lesionar el 25/05/19 en el partit d´anada del playoff de campions de 3ª divisió contra el Portugalete. Corria el minut 40 aprox. de la primera part quan vaig lluitar una pilota que anava a córner i a l’entrar al cos a cos amb el rival vaig fer un mal gest amb el genoll.  De cop, molt de dolor i la cama immòbil... ja vaig notar que m´havia fet alguna cosa greu.  Casualment aquell córner va servir perquè l´equip marqués el 2-0 i encarés l´ascens a 2ª Divisió B.

Cada cop que recordo la jugada ho maleeixo tot i per això intento no pensar-hi quasi mai. Va ser per mi un cop duríssim i els primers 2 dies després de la lesió van ser horribles mentalment. El meu cap no deixava de donar voltes 24 hores al dia i tot el que pensava eren coses dolentes. Per sort la meva família estava al meu costat i m´animava. L´Oriol em va donar tranquil·litat, i els companys i amics també van estar amb mi en tot moment.

3 dies després de la lesió em fan una ressonància per svaluar el nivell de la lesió. Quan tot va malament penses que sempre pot anar a pitjor, i el resultat de la ressonància m´ho va recordar:

  • Trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre
  • Trencament total del menisc intern del genoll esquerre amb arrencament de la càpsula (9 punts de sutura a l´operació)
  • Trencament i arrencament total del menisc extern del genoll esquerre (8 punts de sutura a l´operació)

Resumint segons paraules del metge: una destrossa del genoll que només ho havia vist una vegada a la seva vida en un altre pacient.

Veient la gravetat i gràcies al Dr. Dani Castillo (Dr. del club en aquell moment) vam contactar de seguida amb la persona que li estaré agraït tota la vida, el Dr. Jordi Puigdellívol, el metge que em va operar. Ell va decidir d´operar el més ràpid possible ja que hi havia el risc de perdre el menisc intern i extern si trigàvem molt.

Pitu Comadevall juga al Llagostera des del 2012 // FOTO: Gentilesa Pitu Comadevall

El 31/05/19 m´operava a Manresa. Dues hores i mitja d´operació, ja que el menisc intern va donar molts problemes. El dia següent l'equip pujava de categoria a Portugalete i em van fer una videotrucada des del vestidor. Jo estirat al llit de l´hospital tenia una sensació agredolça, molt content pels meus companys, però em feia molt mal el genoll i quan em marxava l´efecte de la morfina veia les estrelles. Em preguntava constantment que amb tot el que vaig suar juntament amb els meus companys durant tota la temporada, perquè havia de viure l´ascens en un llit d´hospital i amb el genoll totalment trencat.

Al tercer dia de l´operació, cap a casa. Comença el procés de recuperació. Els primers 2 mesos amb crosses sense recolzar la cama al terra per recuperar els meniscos. Dos mesos que van semblar dos anys. Durant aquests dos mesos em van punxar 3 vegades factors de creixement.

Comença la pretemporada de l´equip a mitjans de juliol i jo hi vaig el primer dia. Veure com l´equip comença els entrenaments amb els companys rient i gaudint i jo assegut mirant com entrenen és una sensació d´impotència total i et preguntes perquè et passa a tu. L´Oriol em va aconsellar que no feia falta que anés cada dia als entrenaments perquè era fer-me mala sang i tenia raó. Vaig deixar d´anar-hi fins més o menys els 2 mesos i mig de l´operació, on ja podia caminar una mica, havia canviat una mica la mentalitat i veia les coses diferents.

Pitu Comadevall va jugar dues temporades a Segona A amb el Llagostera // FOTO: Gentilesa Pitu Comadevall

Durant aquest temps feia recuperació al centre Sportclínic de Girona. Un cop vaig tornar al dia a dia amb l´equip, combinava la recuperació entre Sportclínic i l´Edu Bardera, el fisio del nostre club. El dia a dia d´un lesionat és difícil sobretot mentalment. Com he dit abans veure els companys entrenar i tu no poder fer-ho, t´entra molta ràbia per dins. Ho trobes a faltar tot, sobretot aquelles pessigolles a l´estómac els dies de partit, esperant que arribi el moment de competir.

Molt treball d´extensió i flexió a la llitera veient les estrelles, però la cama no aconseguia ni la flexió ni l´extensió que tocaria per més que ens esforcéssim.

Als 4 mesos de l´operació al veure que no avanço, el Dr. Jordi puigdellívol pren la decisió de tornar a operar-me per fer una “neteja” del genoll, ja que les adherències que s´han fet son les causants de no poder avançar.

M'opera el dia 10/10/19. Tenia una artrofibrosis de “cavall”, un cíclope, i de tant forçar la flexió vaig fer una condropatia a la ròtula. Dos dies més a l´hospital, torno a casa i una setmana més amb crosses. Quan deixo les crosses noto una millora notable en el genoll. L´extensió i la flexió milloren a mesura que també millora el meu estat d´ànim.

El Doctor Puigdellívol també visita a la Ciutat Esportiva del F.C.Barcelona, i per fer una recuperació encara més seria, a partir de la segona operació em proposa que vagi dos dies a fer rehabilitació a la Ciutat Esportiva i així poder utilitzar les màquines d´alta gama que tenen com és el Bood Flow Restriction, Alter G, Normatec, Game Ready…i així ajudar-me encara més en la recuperació.

També el recuperador del primer equip, en Juanjo Brau, del qual coneixia de la meva etapa al F.C.Barcelona, es posa en contacte amb mi i m´ofereix la possibilitat de fer sessions de recuperació amb ell, cosa que evidentment aprofito i que sempre li estaré agraït.

A partir d´aquí Novembre, Desembre, Gener i Febrer fent treball de recuperació 2 dies a la Ciutat Esportiva i els altres a Llagostera amb l´Edu. Durant aquests 4 mesos, 2 infiltracions d´àcid hialurònic, 2 infiltracions de cortisona, i un altre infiltració de factors de creixement. També unes 3 o 4 vegades que el Doctor Puigdellívol em treu líquid que se m´havia fet al genoll.

Pitu Comadevall, el gran capità del Llagostera // FOTO: Gentilesa Pitu Comadevall

A mitjans de Febrer ja començo a córrer i a fer exercicis sobre el camp encara sense pilota. A principis de Març comencem a introduir la pilota als entrenaments, però just quan la cosa sembla que comença a anar pel bon camí sorgeix un altre contratemps, el dia 12 Març és l´úlitm entrenament que faig a Llagostera, ja que dos dies després el País entra en estat d´alarma degut a la pandèmia que tots coneixem. Tancat a casa faig tots els exercicis de força, però no puc córrer ni fer els exercicis que ara mateix necessitaria, i em trobo en una situació d´estancament fins abans d´ahir (2 de Maig) en què ja puc sortir a córrer.

A dia d´avui (5 de Maig) em trobo en el millor moment de la recuperació tot i que encara em falta tornar a recuperar sensacions i provar-me amb la pilota per saber si la recuperació està a la fase final.

El pitjor d´aquests 11 mesos que porto de lesió  és veure com ha passat tota una temporada, i he estat lluitant contra el meu genoll, en comptes de lluitar contra els rivals, que és el que estic acostumat a fer tota la vida.

Tot i així, després de molts contratemps i innumerables punxades al genoll, la meva il·lusió per seguir jugant a futbol segueix intacte, i sé que arribarà el dia en què pugui tornar a sentir-me futbolista.

Diuen que el que no ens mata ens fa més forts, i aquesta per mi està sent una gran lliçó de lluita, esforç i superació que em farà més fort mental i físicament el dia de demà.

 

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2019
redaccio@futbolcatalunya.com

Avis Legal Política de Privacitat Politica de Cookies