Pinti s’ha posat mans a l’obra ben aviat. De fet, és la tònica general a clubs que tanquen plantilles fins i tot abans que acabi oficialment la temporada anterior. “Jo sóc partidari d’anar a poc a poc. Tancar una plantilla a aquestes alçades és precipitar-se”, confessa el tècnic. Però al seu cap té el projecte de la nova Guineueta.

I sap quin és l’objectiu: “Hem d’intentar recuperar la categoria perduda, essent conscients de les dificultats que hi comporta, amb rivals com Martinenc, Júpiter… I és possible que tinguin pressupostos més alts que el nostre, però això no sempre és decisiu. Vull formar un equip competitiu i donar estabilitat. Després, el dia a dia ens dirà on hem d’estar”.

EL FUTBOL SEGONS PINTI

Tot i que el seu currículum és gran, alguns seguidors de la Guineueta descobriran ara com és el futbol segons el llibre de Pinti. I el tècnic ho deixa molt clar: “Sempre he estat molt de pressionar, sempre en pressió molt alta, lluitar cada pilota, intentar jugar a futbol, sempre que el camp i el rival ens ho permeti. I, sobretot, m’agrada jugar molt amb transicions. És a dir, de recuperació després de pèrdua i sortir en transició”.

“No sóc gaire d’especular amb la pilota i m’agrada que els meus equips arribin tan aviat com sigui possible a la porteria contrària, però no amb pilotades. Recuperar, fer dos, tres o quatre passades i buscar la porteria ja sigui per dins o per fora, en camps tan petits com el nostre.  Jugar amb els terrenys ben oberts i carregar molt l’àrea”, conclou Pinti en la targeta de presentació de la seva forma de jugar.

DIVERSITAT DE JOC

El tècnic veu una Guineueta a casa “jugant amb dos puntes, perquè ens ho permeten les dimensions del camp, però en altres escenaris podem jugar un 4-3-3. No ens tanquem a res”. I això, amb una plantilla que vol que tingui continuïtat !amb set o vuit incorporacions. A més, em vull deixar almenys quatre fitxes lliures per a finals d’agost, tenint en compte que la Lliga començarà a finals de setembre. El mercat encara s’ha de moure molt i coses que ara semblen tancades es poden desfer”.

I és que encara queda molt de temps, però Pinti és partidari de començar en aquestes noves dates. “Pel futbolista crec que és bo i pels entrenadors també perquè tenim família, estem a les nostres feines durant l’any i d’aquesta manera podem gaudir una mica més de les vacances”, assenyala.

MILLOR A PROP

Encara és aviat per saber amb qui li tocarà competir a la Guineueta de Pinti. De fet, quan parlem amb ell encara no havien arrencat les eliminatòries d’ascens a Primera Catalana i no hi ha ni un esbós dels tres grups. Però té clar que el que vol pel seu equip és proximitat, tot i que els equips de la ciutat de Barcelona acostumen a quedar repartits. I alguns, amb els de la zona de Lleida o Tarragona.

“Realment, no veig gaire sentit a viatjar, per posar un nom, a Artesa de Segre un diumenge a les 6 de la tarda, tenint en compte que els jugadors hi treballen l’endemà de bon matí i han de fer grans distàncies d’anada i tornada. Prefereixo rivals més a prop de casa, però haurem d’esperar”, assenyala amb certa resignació el tècnic.

NOTA: Si vol veure la Primera Part d’aquesta ENTREVISTA

The post Pinti i les claus de la nova Guineueta (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

A casa li diuen José. Al futbol català tothom, absolutament tothom, li diu Pinti. “Em van batejar així a l’època de jugador perquè deien que m’assemblava pel pentinat a Pintinho, un futbolista que jugava al Sevilla”, explica a FutbolCatalunya el nou entrenador de la Guineueta, nou equip de Primera Catalana.

Ens reunim amb ell a les instal·lacions de l’Escola Esportiva Guineueta, un dia ennuvolat, mentre desenes de nois i noies entrenen a la gespa artificial, sota la mirada de pares i mares a les grades. Pinti ja s’acomoda a la que serà la seva nova banqueta, des d’on donarà instruccions a una plantilla que cobrarà forma a les pròximes setmanes.

PINTI, EL RETORN A PRIMERA

Amb gairebé 25 temporades a les banquetes, Pinti torna a tenir una experiència a Primera Catalana, per bé que ara la categoria té un nivell semblant a l’antiga Preferent. El motiu, la creació de la Lliga Elit que ha suposat un nou obstacle de creixement per als clubs modestos.

El seu bateig com a tècnic de Primera Catalana va ser la temporada 2016-2017. La campanya anterior va fer pujar a aquesta categoria el San Juan At. Montcada. Sí. Pinti és i serà ídol a Can Sant Joan: “Tinc un gran record. Vam salvar la categoria amb molta solvència, tot i que era un grup molt potent. Havia baixat el Girona B, també havia pujat l’Horta. Hi havia el Manresa, que ho va passar malament… però ens va anar molt bé”.

Vuit campanyes després, el repte es diu Guineueta. Un club que  fa dues temporades militava a Tercera RFEF i que, després d’estrenar la Lliga Elit, ha tornat a Primera Catalana “És cert que ara aquesta categoria sembla devaluada, però veig que cada cop serà més potent”, assegura l’entrenador madrileny de naixement, tot i que des dels 8 anys resideix a Barcelona.

UN GRAN HISTORIAL

Pinti repassa amb FutbolCatalunya el seu historial esportiu. Va debutar al futbol base del mític Trajana. D’infantil, va jugar a l’Atlètic Poble Nou i de juvenil, al Júpiter. El seu inici amateur va ser al que era filial grisgrana, la Macosa –“vaig coincidir amb Rafa Bermejo, som molt amics”, recorda- abans de fer la ‘mili’. Després, Monopol i dos equips que jugaven al recordat camp de ‘La Caixa’, de gespa natural, el Bagadá i l’Alegría.

Una lesió al turmell va precipitar la seva retirada i també la seva arribada a les banquetes. “Vaig començar la temporada 2000-2001a l’aleví de l’Atlètic Poble Nou. Després, dos anys al Juvenil del Júpiter. Barceloneta Juvenil, Cadet de L’Hospitalet on vam quedar segons a Preferent, Gramenet, Sant Gabriel...”. Pinti enumera tots els equips perquè no oblida aquesta etapa.

“Després, sis anys al San Juan At., on vaig començar amb l’equip a Tercera Catalana. Vaig anar a la Fundació Hermes, que ja no existeix, on compaginava el primer equip amb el Juvenil. Després, el Montcada, on guardo un gran record de Tato Sanchís. Quan vaig marxar, vaig estar dos anys al Premià, quan em va trucar Agustí Pol. Després tres temporades a l’Espluguenc, on vam estar a punt d’ascendir a Primera Catalana i finalment, un mes i mig al Rocafonda”, assenyala el tècnic.

UNA TRUCADA AMB ESPERA

Acompanyat sempre per la seva filla, Pinti es passa el cap de setmana als camps de futbol veient partit rere partit. La seva família, el futbol i els amics són les seves passions. No es considera un ‘influencer’ a les xarxes socials però sí que és habitual veure’l entaulat i rodejat de gent del futbol català, amb qui ‘arregla’ el futbol català en animades converses.

I fa poques setmanes va arribar una trucada especial. “Uns dies després d’acabar la Lliga, em va trucar el president de la Guineueta, José Centeno. Em va explicar el que ells volien i que comptàvem amb mi”, explica el tècnic.

A partir de llavors, tocava esperar: “Van passar 10 o 12 dies després d’aquella conversa  i llavors em van dir que hi vingués. Suposo que hauran fet un ‘casting d’entrenadors, però em va dir que jo era l’elegit. I estic agraït i contentíssim per formar part del projecte”.

Pinti sap on arriba i coneix bé la casa. “És un club de barri que ha treballat molt bé aquests anys, sobretot per la gran feina de Luis (Gallego). Potser el punt d’inflexió va ser quan va marxar i crec que el fet de provar noves versions, nous jugadors, els va perjudicar. En el fons, la seva plantilla tenia continuïtat i aquests dies mantindrem reunions per intentar mantenir el bloc, perquè són jugadors amb experiència”, apunta l’entrenador de la Guineueta.

I com jugarà la Guineueta de Pinti? Això és motiu d’una segona part. En breu, a FutbolCatalunya.com.

The post Pinti, l’arquitecte de la nova Guineueta (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs entrenadors reuneixen tants elogis com José Pinti. La seva llarga trajectòria –Premià de Dalt, Sant Juan At. Montcada, CE Jupiter ,UDA Gramanet, Sant Gabriel, Hospitalet i Espluguenc– li avala igual que la seva personalitat. Però ser antepenúltim es ‘paga’ i no feia falta que li destituïssin sinó que va reunir el seu cos tècnic, va dimitir i va donar pas a Miki Rodríguez.

“Va ser una decisió del cos tècnic, ja que portem dos anys molt bons per a intentar ascendir. Vam perdre davant el Sarrià fa dos anys i el passat vam ser quarts, a dos punts del play-off, ara…” diu a Futbolcatalunya.. Ara ser antepenúltim es paga amb l’adeu.

ACTITUD JUGADORS I APOSTES

L’entrenador barceloní recorda que aquest curs “es van renovar 15 jugadors i es van signar a 7/8; no obstant això, ha sortit tot a l’inrevés pels resultats”. Per aquesta raó “no hi havia més solució que o canviar jugadors o anar-nos-en nosaltres”.

Atenció a Pinti perquè no sols és “un tema mental sinó també actitud, ja que entrenaven bé, però competir és una altra cosa”. L’exposició de l’entrenador és tant dura com realista: “Amb Craviotto, el nostre entrenador de porters, comentem que, si jo perdo, me’n vaig ‘encabronat’ a casa mentre que jo he vist com algun estava embolicat amb les apostes al mateix vestuari”.

Li demanem a Pinti que ens desenvolupi una mica més aquest assumpte de les apostes. “Doncs que alguns jugadors, ni tan sols es dutxaven sinó que anaven directes a apostar i això és no pensar en el futbol. Els dona tot igual encara que no a tots sinó a una majoria”.

MENYS AMISTAT

Aquestes raons expliquen el perquè de la seva sortida. “Sí, me’n vaig ‘cremat’. Com deia Toshach, el dimarts els faria fora a tots, el dijous a 7, i el dissabte posaria als mateixos ‘cabrons'”.

Agraït a l’Espluguenc perquè “el club s’ha portat molt bé amb nosaltres”, Pinti també reconeix que altres competicions com “la Kings League o aquesta Lliga Elit, que s’han muntat, fa que aquestes categories nostres no interessin res les nostres”

La part positiva i “amb això prefereixo quedar-me” són “els amics” i amb la idea de “tornar perquè el futbol és la meva passió i tornaré a les banquetes de cap. Només sé entrenar, són 23 anys i mai he estat en descens. També em serveix per a aprendre”

En resum: “Igual cal mirar més pel club i per un mateix que pels jugadors perquè no es pot ser molt amic dels jugadors”.

The post “No es pot ser molt amic dels jugadors” appeared first on FutbolCatalunya.com.