Amb el suport majoritari dels clubs de base, es fa evident la voluntat d’impulsar i modernitzar un model de futbol més horitzontal, inclusiu, transparent i coherent amb la seva realitat. Els clubs, que són l’autèntica pedra angular sobre la qual reposa tot l’ecosistema, han reclamat el protagonisme que els pertoca.

NOU FULL DE RUTA EN EL FUTBOL NO PROFESSIONAL

Ara bé, aquests resultats no són només un triomf simbòlic; representen una oportunitat real per dibuixar un nou full de ruta en el futbol no professional a nivell estatal. Des del Nàstic i la UE Olot, es proposa un autèntic ‘Pla Marshall‘ dels clubs que, a curt o mig termini, haurà de comptar amb el suport de totes les federacions territorials, inclosa la catalana. Aquest pla, vertebrat en tres eixos fonamentals, pretén reformular les bases del futbol formatiu i amateur per situar-lo a l’alçada dels reptes del segle XXI.

TRES EIXOS FONAMENTALS

1. Repartiment de fons i inversió en la base

Un programa de quatre anys que destini els 80 milions d’euros de tresoreria (que poden arribar als 160 en xifres reals) acumulats per la RFEF als clubs de formació i de base. Aquesta injecció econòmica, ben gestionada, permetrà impulsar projectes de transformació real, desenvolupament de talent local i formació 360, sense limitacions que frenin el creixement dels nostres joves jugadors i jugadores.

2. Reestructuració federativa per una representació democràtica

És hora d’adaptar l’estructura federativa a la realitat d’un futbol que necessita escoltar la veu dels clubs. Aquests han de ser l’epicentre d’una organització transparent i democràtica, on les decisions es prenguin amb la participació activa dels mateixos clubs, ampliant-ne la seva representació.

3. Representativitat territorial i pes del futbol català

La distribució de la representació federativa estatal ha d’adequar-se al nombre real de llicències. El futbol català, que encapçala el rànquing en nombre de federats, mereix una presència destacada en els òrgans de decisió estatals, reconeixent així la seva contribució i influència en l’evolució del futbol arreu del país.

Aquestes propostes no són una quimera ni un brindis al sol. Són, de fet, una crida al compromís i la materialització de la confiança que molts clubs han dipositat en la UE Olot i en el Nàstic de Tarragona per liderar la transformació del futbol estatal. Sabem que no és una tasca fàcil ni immediata, però la determinació i el treball conjunt ens permetran construir un futur on la base sigui protagonista. On la modernització sigui un fet i on la paraula ‘futbol’ no signifiqui només grans titulars mediàtics, sinó també formació, valors i oportunitats per a tots.

EL FUTBOLCAT MEREIX LIDERAR UN NOU MODEL

Continuem traçant el camí amb la il·lusió de saber que aquest és només el principi. El futbol català, amb tota la seva riquesa i diversitat, mereix liderar un nou model, més just i més al servei de les persones que el fan possible. Ara és moment de mantenir el rumb, sumar suports i treballar conjuntament perquè el futur sigui tan gran com la nostra passió pel futbol.

The post El ‘Pla Marshall’ del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els sentits discursos del president de la UE Olot, Joan B.Agustí i del seu secretari general, Pere Vilà, aquest passat dimarts 3 van evidenciar el caràcter exclusiu i excel·lent d’una entitat volcànica. Aplaudiment majúscul per als dos representants del club garrotxí a un Parlament de Catalunya que no va ocultar una veritable admiració.

Agustí, que es va definir com “una veu independent del futbol català”, va destacar el compromís de l’entitat i els seus diferents vessants competitius. “Som un club transversal, identitari, col·laborador d’entitats socials” i amb un total d'”un 27% de futbolistes becats”.

DISCURS ÍNTEGRE DE PERE VILÀ (UE OLOT)

Encès missatge del president olotí com el del secretari general. La doble representació, que va acudir per invitació de JuntsxCat (Salvador Vergés) va aprofitar per a destacar el seu afany per la integració, per la inclusió i per la formació en valors.

Felicitats UE OLOT

Il·lustres Parlamentaris,

Compareixo en seu parlamentària, per petició del grup de Junts per Catalunya, a qui vull fer un especial agraïment per l’interès, la tasca i la voluntat de conèixer les inquietuds del club que representem i per extensió d’una part del sistema esportiu, així com al mateix temps, facilitar-nos l’altaveu per compartir obertament el punt de vista i les peticions que avui presentem. Un agraïment que faig extensiu a tots i cadascun dels presents en aquesta sessió.

La meva intervenció té per objectiu complementar l’exposició del president qui amb l’encert que permet la limitació de temps, ha detallat qui és la UE Olot i la seva important tasca esportiva, social i representativa del futbol i l’esport català. Un incansable treball que gràcies a tots els companys que en formem part, recentment, ens ha permès obtenir el suport per representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya en el sí de l’assemblea de la Real Federación Española de Futbol.

COMPETÈNCIA I RESPONSABILITAT

En un primer ordre, vull recordar-vos la importància i responsabilitat que té aquesta institució, el Parlament de Catalunya, amb el futbol i l’esport català, l’activitat física i el teixit esportiu de Catalunya en general. Una responsabilitat estretament lligada a la competència exclusiva que tant l’estatut d’autonomia Catalunya –article 134- com la Constitució Espanyola –article 149.1.19- reconeixen. Som plenament competents en legislar i executar com volem que sigui el sistema esportiu de Catalunya.

Aquesta competència, ens fa innegablement corresponsables a tots i totes.

En aquest sentit, és oportú compartir que tenim una llei reguladora del sector esportiu al congelador des de fa prop de 7 anys. Una llei que no només ha de suposar una modernització del sistema esportiu català, que encara es regeix per estructures i mentalitats de finals dels anys 80, sinó també per exercir el lideratge que s’espera, sobretot en establir el marc normatiu que vetlli per estructures esportives realment transparents i sostenibles, especialment aquelles que tenen reconeguda estatutàriament la seva funció d’utilitat pública i interès cívic i social; que eviti l’exercici abusiu i coercitiu dels seus responsables; i garanteixi la seguretat jurídica i el compliment dels principis democràtics per una efectiva protecció dels clubs, esportistes i teixit esportiu, així com les persones que voluntàriament treballen per tirar endavant unes entitats que en el seu conjunt, configuren la base d’un sistema que, sense ells, el sistema no tracciona.

Perquè sí, estem en un moment que el sistema, arrelat a una essència de més de 30 anys, ha col·lapsat: el greu retard del registre d’entitats esportives distancia àmpliament de la seva finalitat garantista i afecta directament a la seguretat jurídica dels administrats; el tribunal català de l’esport fa aigües; el sistema d’ajudes i suport a les entitats esportives s’ha convertit en ineficient; els inexistents mecanismes de transparència i control a les entitats esportives, especialment aquelles amb reconegut interès públic i social amb un estatus legalment reconegut, perpetua pràctiques que no ajuden a enfortir el sistema esportiu en el seu conjunt.   

En definitiva, la letargia competencial a què ens referíem anteriorment ha debilitat les institucions que tenen la important tasca i responsabilitat d’estructurar un sistema esportiu socialment i democràticament fort.

LIDERATGE

Per aquest motiu, no podem mirar cap a un altre costat si realment ens creiem la competència exclusiva i la responsabilitat social que tenim amb el teixit esportiu. Una idèntica responsabilitat que exercim com a pares i mares en confiar amb l’esport pel desenvolupament harmònic dels nostres fills i filles.

I en base aquest exercici de coresponsabilitat amb l’esport que pregonem, us demanem lideratge.

Com deia anteriorment, aquesta cambra té deures importants amb el teixit esportiu, més enllà de la referida llei que ordeni i actualitzi el sector esportiu. Tenim deures en facilitar la pervivència i existència de la majoria d’entitats esportives que, altruistament, treballen perquè l’esport sigui una realitat, existeixi. En aquest sentit doncs, urgeix per exemple, entre altres, una llei de mecenatge esportiu que estableixi les bonificacions fiscals i els incentius tributaris a les persones i empreses que aposten per les entitats esportives. Una llei tal i com tenen al País Valencià i la comunitat de Madrid i que posem a disposició dels grups pel seu impuls.

Ens urgeix una llei de pressupostos i una llei de mesures per la promoció, difusió i projecció de l’esport català que situï l’esport com una prioritat social, garantint un finançament just i equitatiu que realment arribi a la base del teixit esportiu, destinant i facilitant els recursos a clubs locals, escoles esportives i programes inclusius que fomentin la cohesió social i la igualtat, la millora d’infraestructures esportives modernes, sostenibles i accessibles a tots els territoris. Tot sota mecanismes transparents de seguiment i control, que garanteixin que cada euro públic tingui un impacte real.

Ens urgeix una llei de simplificació administrativa que permeti a les entitats esportives centrar-se en la seva tasca principal: promoure l’esport i els seus valors. Aquesta norma ha de reduir la càrrega burocràtica i agilitzar els procediments per facilitar el compliment de les seves obligacions legals sense traves innecessàries.

Perquè, il·lustres parlamentaris, els clubs esportius, la base extensa del sistema esportiu català us necessita, tant amb la creació de recursos com en el marc legal que en garanteixi la seva pervivència.

ESCOLTAR I DIALOGAR

I finalment, per tal d’executar efectivament aquesta competència i exercir aquest lideratge amb corresponsabilitat, vull convidar-vos a escoltar i dialogar sense limitacions ni condicionants per l’esport català.

Escoltar i dialogar amb els clubs i entitats esportives, del més gran als més modestos, i  que en la seva singularitat representen realment la base on es sustenta el nostre sistema esportiu, tot treballant dia a dia per promoure valors i cohesió social, doncs són l’engranatge essencial del sistema.

Escoltar i dialogar amb les persones que, col·lectivament o individualment, treballen per una futbol català i una Federació Catalana de Futbol forta, representativa i socialment exemplar, coneixedores de la necessària transformació que requereix de forma urgent i el valor social que aquesta té.

Escoltar i dialogar amb els companys que treballen a Madrid per garantir que les mesures vinculades a les competències de l’estat també enforteixin l’esport català, els seus agents i les persones que treballen incansablement per ser un referent internacional, assegurant que rep el suport institucional i polític necessari per enfortir-lo i sumar esforços en benefici del conjunt de la societat.

En definitiva, escoltar i dialogar amb voluntat d’entendre i integrar diferents perspectives, per tal d’assolir el millor criteri i exercir amb rigor i responsabilitat la competència legislativa en matèria d’esports i activitat física que l’Estatut, l’Estatut de Catalunya, ens confia, garantint així el màxim encert i èxit en el disseny del sistema esportiu que volem.

Moltes gràcies.

The post La filosofia de la UE Olot arriba al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.