Va ser present al partit Reus FC Reddis-Sabadell B (0-1) i a la Montañesa-Reus FCR (1-0) i Pepe Delgado, director esportiu del San Cristóbal, i va sortir disgustat. Sense voler molestar a ningú, però amb la mà ferma, aquest veterà del nostre futbol tampoc s’amaga de la realitat de la competició.

El seu equip és 15è a la classificació de Tercera (quarta plaça per baix) i avui, té tots els números per a baixar a la Lliga Elit, si no hi ha un segon ascens català a Segona. Amb dos partits a domicili (Badalona i L’Hospitalet) i un a Ca N’Anglada (L’Escala) els parroquians de Cristian García es juguen molt.

PEPE: “ES DONEN RESULTATS ANÒMALS”

“L’equip està bé i el que més lamento és que s’estan donant resultats que són anòmals. Té molt mèrit el triomf de la Montañesa a Lleida així com el del Reus que ens va guanyar a casa nostra (al 200%) mentre que els dos següents partits els perd (‘Monta’ i Sabadell B)”, comenta a Futbolcatalunya a mode de presentació.

La ratxa de “14 partits seguits sense perdre…en fi.. cal pensar a fer tot això una mica més honest. Hi ha altres equips que ens juguem molt i, encara que sé que això passa moltes vegades i ha passat sempre, però…”, afegeix.

“PUC ENTENDRE QUE JA SÓN CAMPIONS PERÒ…”

La reflexió del director esportiu parroquià amb notable experiència en el nostre futbol li condueix a exposar públicament una realitat perquè “el Reus FC Reddis serà una mica el jutge de la Lliga”. Als roig-i-negres de Marc Carrasco “ara els toca el Cerdanyola, és a dir, han d’enfrontar-se a equips que estan a baix. Jo crec en l’honestedat dels jugadors del Reus però no és tampoc normal que, després de 14 partits sense perdre (fins i tot avassallant) que aixequin ara el vaig piular de l’accelerador. Puc entendre que ja són campions, la qual cosa vulguis, però en aquests casos cal ser honest”.

“CAL DIGNIFICAR TOT AIXÒ”

Delgado admet, no obstant això, “estar molest, sí que estic perquè cal dignificar tot això i saber que a ells també els pot passar en el futur”. Això no significa “posar en dubte res però han acabat aquesta ratxa de 14 partits amb 2 derrotes consecutives. No acuso el Reus però és la realitat”.

ADMET ERRORS I CONFIA EN LA PERMANÈNCIA

A falta de 9 punts per disputar-se, la separació entre el San Cristobal (15è) i els de Nou Barris (11è) és de només 2. “Està tot aquí però creiem que ens anem a decepció salvar i confiem. I, clar, tant de bo pugi un segon equip català a Segona Federació i se salvi el quart per la cua”. Els números passen perquè “el San Cristóbal tregui 4 punts, com a mínim, per a aspirar a salvador encara que crec que seran 6”.

Dit tot això, Pepe Delgado reitera el seu malestar sabent que “el nostre calendari és el pitjor de tots”. I posa un exemple: “el Cerdanyola s’enfronta al Reus, que no es juga res, mentre que el Mollerussa també té al Prat que tampoc es jugarà res. No obstant això i, encara que el Prat no es jugui res, anirà a guanyar aquest partit. El que m’ha defraudat són els dos últims partits del Reus i ho sap el seu entrenador ja que tinc bona relació amb ell”

El curs per als egarencs ha estat “difícil i això que hem estat bé fora de casa. Els equips canvien i venen al nostre camp molt mentalitzats al que cal fer, el treballen molt bé. Espero que tot acabi bé”.

The post Pepe Delgado mira cap a Reus amb decepció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Olmo va ser el reforç de luxe que l’excepcional Pepe Delgado es va endur a Catalunya de tornada. L’actual director esportiu del San Cristóbal coneix, com a pocs, a la família i va veure que era gran oportunitat per a l’equip i per al mateix futbolista.

El germà major del blaugrana Dani Olmo tampoc s’assembla, com a futbolista, al seu pare Miquel Olmo, però té la seva personalitat. De fet, com admet, ha hagut de jugar de tot com a parroquià.

Gimnàs, futbol i més futbol, amb aprenentatge com a futur entrenador inclòs, parlem amb Carlos Olmo encara que el mínim de Dani. El germà gran és el nostre protagonista.

LA SAGA DELS OLMO

Tenim el gust de parlar amb el germà grans del Olmo, no?

Sí, jo tinc 28 anys i el meu germà Dani, 26.

És a dir, que màxim respecte per al germà gran…

Això sempre, per descomptat. Als grans sempre cal tenir-los respecte.

ALS 19 ANYS SE’N VA ANAR A CROÀCIA

Això, evidentment, ho dius per un altre Olmo, Miquel Olmo, el teu pare, també jugador i tècnic de diversos equips de Catalunya.

És claríssim, el nostre pare sempre ha estat un referent i també per al futbol com a jugador i com a entrenador.

El seu referent i el seu major crític?

El nostre millor i pitjor crític ja que, quan fem un bon partit, sempre ens ho diu. No obstant això, també et diré que sempre tenia algun ‘però’ a millorar. Un pare sempre és més crític perquè sempre busca el millor per a nosaltres; haver estat i ser entrenador sempre ha estat un plus.

No obstant això, les qualitats de Jesús Olmo no les han heretat els seus fills, eh...

El meu pare era davanter centre i el millor que tenia, diu, era rematar de cap.

“EL NOSTRE MILLOR I PITJOR CRÍTIC ÉS EL MEU PARE”

I un parell de… bé… vosaltres teniu un altre estil.

Clar. El futbol ha canviat molt, ara és més físic i més tàctic. Quan el meu pare era futbolista es feien unes coses i ara, unes altres, però sempre mirant el nostre bé.

Els qui li coneixen, i citem al gran Jaume Langa, afirma que sempre ha estat millor com a persona. Un 12 li posa.

Sí, tothom parla meravelles i és un orgull per a un fill.

Anem amb Carlos Olmo. Cal admetre que costa pronunciar alguns equips en els quals ha estat…

Bé, a Croàcia, vaig estar al Dynamo Zagreb, Karlovac, Dragovoljac, Lokomotiva i NK Kustosija.

“AL DINAMO VAIG ESTAR CINC ANYS”

Carlos, en croat, com es pronuncia?

És una mica diferent, no pronuncien la ‘j’ igual que nosaltres sinó com una ‘i’, per a la ‘g’ té tres maneres diferents… és un idioma difícil, la veritat.

Vostè va ser el ‘culpable’ que els Olmo arrelaran a Croàcia?

No, el meu germà Dani va ser el primer a anar-se per a Croàcia, amb 16 anys, i, solo mig any després, em vaig anar jo. Només vaig estar un any i em vaig tornar al Santfeliuenc a Tercera; clar que després, quan el meu germà surt del Dinamo, jo entro i em quedo durant cinc anys.

També apareix el US Terre Sainte al seu historial (2018-2019).

A Suïssa, sí, també vaig ser per allí, una experiència més encara que ens va aliar com esperàvem. Vaig estar sis mesos.

“ANAR-SE’N AMB 16 ANYS A CROÀCIA ÉS TENIR MOLTS COLLONS”

Mentre Dani es va anar amb 16, Carlos es va anar amb 19…

Sí, el meu primer any com a amateur encara que el meu germà es va anar amb 16 i això és de tenir molts collons. Estàvem amb el meu pare i va ser una experiència molt bona.

Carlos Olmo ha passat de tenir un germà petit a ser el germà de Dani Olmo.

Bé, Dani és més conegut per estar on està i per jugar a la selecció, però la gent que ens coneix sap que cap és més que l’altre.

No volem parlar molt de l’Olmo blaugrana sinó del parroquià Olmo. Deixa Croàcia per a fitxar per un equip de barri com el San Cristóbal, a sofrir (esportivament) i a entrenar a les 20 hores. Per què?

“FITXAR PEL SAN CRISTÓBAL NO ÉS UN PAS ENRERE”

Sí. A Croàcia vaig estar al futbol professional, però vaig decidir prendre un altre rumb i ara estic fent les meves pràctiques d’entrenador a Can Anglada. És un equip de la meva ciutat amb un horari que em permet fer el que vull. Ara joc, entreno als nens i em preparo com a futur tècnic. Potser algú pot pensar que he fet un pas enrere com a jugador, no és així, i segur que donaré tres cap endavant com a entrenador.

Carlos Olmo, què és? Central, migcampista, migcampista….?

Si m’haguessis preguntat la temporada passada no hagués sabut contestar perquè vaig jugar de tot inclòs de davanter. El míster em va posar a dalt i va ser una experiència molt bonica, va ser una cosa nova. Ara, per sort, han fitxat bons reforços i s’ha fet un bon equip.

“CAL ACONSEGUIR 40 PUNTS PER A LA PERMANÈNCIA”

Ara, el seu entrenador Cristian García on li posa?

Migcampista.

Sota el comandament d’Olmo?…

No, sota el meu comandament, no, tinc grans companys com Yeray, Padilla o Peke, són imprescindibles.

No digui Padilla sinó Sr Padilla!

Això, això, Sr. Padilla. És un jugador molt important i la nostra columna vertebral passa per aquí mentre els altres fem el que podem.

Sofriran igual que el curs passat?

Cada any és diferent, mai és agradable estar com la temporada passada encara que ens salvem amb solvència. Actualment el nostre equip pot competir per estar tranquils i primer cal lluitar pels 40 punts que signifiquen permanència. I, si després, podem mirar cap amunt, mirarem.

“PODEM ESTAR TRANQUILS PERQUÈ ELS RESULTATS ARRIBARAN”

Competir tranquils amb els pressupostos que hi ha?

Bé, veiem que els resultats arriben amb treball i amb la direcció del míster que ens dona resultats. Juguem un bon futbol i, si ens treuen punts, és perquè l’altre equip ha fet molts mèrits, Si, al final, veus que les coses surten bé, o no surten, però juguem, podem estar tranquils perquè els resultats arribaran. Davant el Peralada ens quedem mitja hora amb 10 però sempre competim i traiem un bon punt.

I això de ser un equip de barri es diu sempre amb orgull!

Home, per descomptat. San Cristóbal és un equip de barri però ve molta gent de fora a veure’ns des de Barcelona, Manresa i de tot arreu. La gent vull veure’ns i això ens omple d’orgull.

“AQUEST BARRI ENS OMPLE D’ORGULL”

Als del Terrassa i als del Sabadell se’ls ‘deixa’ entrar’? (És broma)

Clar i, si venen a jugar, mentre que ho donin tot, són benvinguts.

En resum: Carlos Olmo, encara que només té 28 anys, ja pensa com a entrenador

M’agradaria ser entrenador com el meu pare. No vull retirar-me del futbol quan les cames ja no em donin. Sempre desitjaré seguir al verd vinculat d’alguna manera. No em veig en un altre escenari encara que em falten alguns anys encara.

The post El cognom Olmo val per tres appeared first on FutbolCatalunya.com.

El seu historial és impressionant encara que la seva humilitat sempre ho ha superat. Molt pocs tècnics poden parlar de Matadepera, Ripoll, Piera, Poble Sec, San Cristóbal, Terrassa, Lorca, Marbella, Badalona o Sabadell. Una llista de categoria com primer i com segon tècnic al costat del seu gran amic Miguel Alvarez.

Després d’aquests últims cinc anys al Prat, ara s’ha animat a assumir un nou repte a casa seva, un luxe per al modest San Cristóbal.

“SAN CRISTÓBAL? ARA TORNO A LA MEVA CIUTAT”

Nova etapa per a Pepe Delgado, retorn a casa. Volta a començar?

Retorn a la meva ciutat. Diuen que ningú és profeta a la seva terra, no?. Vaig estar 6 temporades (3 en segona A i 3 en segona B) al Terrassa amb Miguel Alvarez i aconseguim pujar a segona A. Després, des del 2006 que vaig sortir sempre he estat fora de la ciutat.

I ara San Cristóbal.

Sí, ara se’m va presentar poder venir aquí a treballar i intentar continuar amb la mateixa línia dels últims anys.

“VAIG ESTAR A PUNT D’ANAR-ME’N A VILA-REAL”

Una curiositat: Pepe Delgado ja ha tancat el capítol-banqueta?

No. Això és com els toreros encara que realment porto 5 anys sense estar, 5 com a secretari tècnic al Prat. Vaig estar molts d’assistent de Miguel Alvarez i acabem al Marbella. Vaig estar a punt d’anar-me’n al Vila-real, però bé… tant de bo li donin l’oportunitat del primer equip.

Deia que un entrenador sempre és entrenador independent del càrrec que ocupi.

Sí, però, jo, on estigui, mai entrenaria si soc secretari tècnic o director esportiu. Si no tingués treball, OK, però jo sempre he respectat això.

“MAI ENTRENARIA SI SOC SECRETARI TÈCNIC”

Doncs ja pot estar tranquil també Dani Andreu ara.

Dani Andreu ja em coneix encara que mai havíem tingut relació professional. Sempre tindrà el meu total suport com vaig viure al Prat i on he estat perquè és en el que crec.

Quin balanç faria Pepe Delgado d’aquests 5 anys en un Prat que ara està en Tercera?

Et seré sincer: modèstia a part (jo soc sempre humil) però va anar d’excel·lent. Vaig arribar en la pitjor etapa econòmica, aconseguim ascendir amb una plantilla com a setè pressupost (Ceuta, Portugalete i Tamaraceite). I, després, quatre anys en 2RFEF amb el pressupost més baix. Al final, sabíem que cauríem encara que hem tret bons futbolistes amb Dólera, un 10.

“EL MEU BALANÇ AL PRAT VA SER EXCEL·LENT”

És molt difícil completar una plantilla per a Tercera Federació?

És difícil si tens pressupost baix i a mi em toca això en el San Cristóbal. Vinc del Prat i ara som dels modestos; si hi ha diners, els futbolistes ja se sap… Molts equips entrenen al matí (Badalona, L’Hospitalet..) com a professionals 100% mentre que aquí alguns treballen fins dues hores abans d’entrenar.

Quan veu plantilles com Olot, L’Hospitalet, Reus FC Reddis, Girona B etc.., què pensa?

Penso que tenen molt bons futbolistes, que serà difícil competir amb ells, però ho farem. En el ‘SanCris’ tenim gen competitiu i està demostrat amb els dos play-off seguits. La veritat és que no té res a veure la Tercera d’enguany amb els dos últims.

“HI HA EQUIPS QUE ENTRENEN AL MATÍ”

Diferències?

Hi havia menys equips i enguany hi ha molts clubs importants en una Lliga de 18. Han baixat Prat i Olot, arriba Reus, es manté Vilassar i està un Tona molt reforçat que asseguren un nivell molt alt.

No li sembla una vergonya que el MERCAT de fitxatges vagi de l’1 de juliol a l’1 de febrer?

No m’atreviria a dir una vergonya, però a mi m’agradaria que es fes igual que en Segona Federació (dues ‘finestres’) perquè tothom tingués els mateixos avantatges i inconvenients.

“CONFIO EN ELS NOSTRES FITXATGES”

La seva plantilla es manté amb 10 futbolistes de la passada temporada i heu compensat altes i baixes. Però, quant a noms, mires i dir on estan Sanku, Diawara, Ion…

Aquests tres eren jugadors molt titulars i claus en els èxits, però hi ha coses inevitables amb majors ofertes. Amb Tom arribem a un acord amb Manresa, Sanku quedava lliure i Ió era qüestió de feina. No obstant això, jo confio en els nostres fitxatges que han vingut i ja se’ls ha vist el nivell en la pretemporada. Estic molt content amb Miguel, Cervós, Enric, Arimany o Raul Pérez i amb els joves.

Aquí ja se sap: a Ca N’Anglada cal ‘trencar-se la cara’

Aquí ja t’ho deia: està el nostre gen competitiu, és un club especial, molt diferent del que he viscut. M’he adaptat de pressa i treballar en la línia d’un club amb gent treballadora i de supervivència i això ha donat molt de resultat.

“AQUI, L’AFICIÓ ESTÀ MOLT COMPROMESA”

I un club agraït perquè la ‘comunió’ afició-equipo és envejable.

Cert. L’afició està molt compromesa i tot això ho genera una directiva lliurada amb un president (Paco), que és un crack o el gerent Dani. El seu temps lliure és per al club.

La història parla de dues play-offs consecutius. Si no arriba el tercer, la culpa serà seva.

En el futbol sempre cal assumir culpes, tots sabem on estem. Crec que competirem per zones altes i només puc dir això. Sempre optimista. L’afició somia amb continuar així i jo no seré qui els desil·lusioni.

“ELS DE LA KINGS LEAGUE NO SÓN INTRUSOS”

Una pregunta més: no creu que se li dona massa protagonisme a la Kings League com a culpable de molts mals d’aquesta Tercera?

Hi ha espai per a tots i la Kings League ha estat un boom. Què puc dir de Piqué, jugador i empresari i ha tingut un èxit bestial. Clar que ens pot perjudicar perquè ens lleva algun jugador i és lícit que vulguin jugar allí. D’intrusos, res i cal ser conseqüent i ja ens farem amb un altre perfil de jugadors. Si es manté una conducta d’actuació, un futbolista ha d’anar-se’n on estigui feliç.

The post “El San Cristóbal té un gen molt especial” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tom Diawara (23 anys) desitja tancar el més ràpid possible la seva sortida del CP San Cristóbal, club al qual pertany des del juliol passat del 2018 procedent del Jàbac Can Jofresa. Els números del davanter parroquià han estat excel·lents i per aquesta raó a ningú estranya que tingui diverses ofertes per a sortir. El problema és que encara li queda un any de contracte signat.

Aquest detall frena l’operació sortida d’un futbolista la progressió del qual ha estat magnífica i s’endevina encara millor. La transformació del conjunt de Dani Andreu – 8 altes, 8 baixes i 10 renovacions- obliga a signar a més futbolistes encara que ara el problema és deixar sortir.

TOM DIAWARA, ESTRELLA A LA KINGS LEAGUE

Mentre es decideix en els despatxos el seu futur, el futbolista continua jugant en la Kings League amb Jijantes i mostrant la seva categoria. A ningú pot estranyar el seu excel·lent paper donada la seva categoria.

I tampoc ha d’estranyar a ningú que el CP San Cristóbal vulgui recuperar d’alguna manera la seva inversió. Els 17 gols marcats en els seus cinc anys amb els de Ca N’Anglada deixen clarament un contracte mancant un per a complir-se. “No és cert que hàgim demanat 10.000€, ni de bon tros”, afirma a Futbolcatalunya Pepe Delgado, director esportiu de l’entitat.

Clar que tampoc “hem dit que ho deixarem lliure, ja que té contracte i estem molt contents amb Tom”. La veritat és que el futbolista desitja sortir i això també ho sap Delgado.

Per part del jugador, que segueix en silenci, deixa que sigui el seu representant Alberto Doñate qui parli encara que públicament no desitgin tampoc fer cap declaració. L’agent sap que les pròximes hores són claus perquè Tom pugui trobar una sortida que satisfaci a tots

The post Hores decisives per a Tom Diawara i San Cristóbal appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Tercera temporada en l’AE Prat des de la secretaria tècnica de Pepe Delgado. Enrere han quedat les banquetes de Terrassa, Lorca, Badalona, Prat, Sant Andreu, Sabadell i Marbella, entre altres. Però ara, aquest andalús de Montilla, encara que català cent per cent, comparteix el repte de mantenir als potablava en la categoria més alta possible. Amb un pressupost ínfim, si es mira als rivals, els de Pedro Dólera, amb renovació pendent, seguiran a Segona B.

Aquesta feina també és apassionant. El primer any vam pujar de categoria i aquest curs té el seu atractiu. Sóc un tot-terreny i estic molt a gust. Un necessita treballar i, si haig de tornar a entrenar, ho faré; vaig ser ajudant de Miguel Álvarez i amb Manolo Márquez, a l’Osasuna…és treballar

El que ja se sap és que el Prat seguirà en Segona B.

És una mesura justa que no baixi ningú?

Tinc molt clar que en el futbol tant els mèrits com els demèrits s’han d’aconseguir en el camp; salvar-se sense acabar la competició….no ho negarem…tots els que ho hem aconseguit estem contents i alguns ens consolem perquè pensem que en el camp ho hauríem aconseguit també. Amb el meu Prat estic convençut, ja que Pedro Dólera ha fet una gran feina. No oblidis que l’últim partit va ser a Castalia (1-3) i això ens permetia sortir del descens en estar empatats amb el València; estàvem complint l’objectiu malgrat la primera volta que va ser dolenta. Mai vam perdre la confiança de salvació, llàstima no haver-ho pogut demostrar en el camp.

“La Segona B no és professional al 100%, pero gairebé”

Clar que no. Sempre li he dit al president Quiñonero i a Pedro que pujar va ser un exitàs. Mantenir-nos enguany hagués estat el doble d’èxit perquè érem el pressupost més baix dels 80 de Segona B, amb un equip semiprofessional…fa costa amunt per a pujar.

Indubtablement. Enguany hi ha pressupostos increïbles en els quatre grups encara que els diners estan en el futbol professional; aquí hi ha clubs molt ben estructurats com poden ser varis en el grup IV (Marbella, Cartagena, Badajoz…) amb un milió de pressupost. En el grup III hi ha uns altres molt importants a més del Logroñés o Cultural (II), At. Balears o Eivissa (I). No és professional al 100%, pero gairebé perquè hi ha equips com el Prat, l’Ejea o el San Sebastián de los Reyes, però pràcticament parlem d’això.

“Hi ha molts clubs que aniran directes a la ruïna”

Hauria estat el millor però això es mou per diners. LaLiga va dir que calia jugar i es jugarà així com la segona perquè hi ha diners per a aquests protocols..i en jugar hi ha ascensos i descensos. Això provoca que la RFEF pugi a equips de 2aB a 2a i es vegin obligats a acontentar a tothom. Jo comprenc al Lleida Esportiu.

Vostè creu que el play-off d’ascens es jugarà?

Tinc molts dubtes, ja que per desgràcia estem veient que es continuen donant moltes morts. Això no serà com abans i, si no es juga el play-off, pujaran els campions i encara hi haurà més greuge.

Anem a una Segona B amb 100 equips. No s’entén que tothom cregui que serà una ruïna i es mantingui.

A clubs com nosaltres seguir a 2aB és un regal, com si haguessin posat 150, però hi ha clubs que aniran directes a la ruïna en un futur. Hi ha molts que es plantegen pujar en dos anys i això serà molt difícil, ara tot se’ls va a baix i les inversions han de superar dos salts.

“El primer és renovar a l’entrenador Pedro Dólera”

A més, la Segona B Pro acabarà per enterrar a la Tercera.

Jo ja ho vaig viure amb Ángel Torres encara que pocs clubs poden fer-ho. Es preveu un any complicat, no hauran els ingressos que hi havia.

“En el camp hauríem aconseguit també la salvació”

El Prat es veurà obligat a retocar molt el seu pla de treball?

A veure de quin pressupost disposem. Primer cal liquidar enguany perquè molts estem en un ERTO i volem no desatendre a ningú. La Segona B és complicada i no deixarem a ningú desatès. El primer és intentar renovar a l’entrenador Pedro Dólera (tant de bo sigui així) i després planificarem. Nosaltres volem retornar part de les quotes als pares del futbol base per honestedat i començar a veure en el panorama que ens movem.

The post Pepe Delgado: “Dubto que es jugui el play-off d’ascens” appeared first on FutbolCatalunya.com.