Les banderes verdes per donar ànims a la UE Cornellà de Guillermo Fernández Romo ja onegen a molts balcons. I no només del seu terme municipal. A Navarra hi ha un ‘supporter’ molt especial, un no ha dubtat a fer públic el seu testimoni per desitjar l’ascens del seu exequip. El davanter d’ Osasuna Enric Gallego és el protagonista.

Malgrat el seu suport, el golejador té el cor una mica dividit de cara al partit de dissabte vinent a l’estadi Ciudad de Málaga contra l’Ibiza Eivissa. I és que a les files del conjunt illenc hi ha un bon amic seu –“el millor amic que he trobat al futbol”, declarava a FutbolCatalunya a finals del 2018-, el migcampista Pep Caballé. Gallego no el va oblidar a la seva piulada.

“Nunca debemos olvidar quienes somos y de donde venimos” Mucha suerte a mi @ue_cornella en los playoffs, estoy seguro de que lo conseguiréis A ti también te deseo lo mejor mi @PepCaball pic.twitter.com/7eiZSiX34y

— Enric Gallego (@gallegoenric) July 13, 2020

“Mai no hem d’oblidar qui som i d’on venim”, escriu el davanter en un emotiu missatge acompanyat d’una fotografia al seu balcó, acompanyat pel seu fill Enzo.

I és que el Cornellà significa molt al currículum d’Enric. No s’ha d’oblidar que va militar al club del Baix Llobregat en dues etapes. La primera, entre 2010 i 2013, quan l’entitat verda encara jugava a Tercera Divisió. La segona, entre 2015 i 2018, ja a Segona B i abans de donar el seu salt al futbol professional.

Extremadura, Huesca, Getafe i ara Osasuna han estat les quatre experiències a Primera i Segona A del futbolista nascut a la barriada barcelonina de Bon Pastor però forjat durant moltes temporades a Cornellà. Ara, ha ajudat a la permanència de l’equip de Pamplona a la màxima categoria amb els seus gols contra el Leganés .va fer un doblet- i contra el Celta.

Aquest dissabte, mentre el seu actual club disputa els darrers partits de la temporada a Primera Divisió, Gallego estarà pendent el que passi a Màlaga. Amb el verd al cor… però també pensant en Caballé.

The post Enric Gallego pensa en verd… i en Pep Caballé appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Pep Caballé (1990) té carisma. S’ho deixa tot al camp i per això se l’estima, sigui a Eivissa o a Cornellà. A la illa està vivint la seva primera experiència futbolística fora de Catalunya. Tot i ser un equip amb noms importants – començant per Pablo Alfaro a la banqueta o Amadeo Salvo a la presidència – Pep Caballé s’hi ha fet un lloc. Acaba de complir els 30 anys i sap que està en un moment clau de la seva carrera futbolística. I no vol desaprofitar-lo, encara que sigui a costa del ‘seu’ Cornellà…

Es pot estar preparat per un play-off d’aquestes característiques i tan desconegut?

Són 90 minuts i pot passar de tot. Es juga sense públic, sense la teva gent. Crec que seran partits complicats i amb molts nervis. Qui sàpiga jugar millor les seves cartes serà el que passarà. Potser serà una mica fred, però volem passar.

Tenen el to competitiu a punt?

Vam jugar un amistós el divendres passat contra la Peña Deportiva.

“Em sento afortunat dels moments que he viscut al futbol”

I estan preparats?

Crec que sí. Portem dos mesos entrenant i quan competim veurem tot el que hem fet aquest temps. Mentalment i físicament crec que estem en un nivell òptim. Sí que és cert que potser no tenim ritme de partits de jugar cada diumenge. Portem tres mesos parats, però estem bé i molt il·lusionats.

Jugar un play-off amb l’Ibiza té més pressió que fer-ho amb el Cornellà?

Un play-off no és un premi, no s’ha d’enfocar així. S’ha de tenir la mentalitat que és molt difícil entrar-hi i intentar creure que ho pots fer. Nosaltres hi creiem i sabem que aquestes oportunitats passen molt poc. Volem pujar i volem pujar. És el nostre objectiu. Primer hem d’eliminar el Cornellà i després competir pensant que podem pujar.

“Volem pujar i volem pujar “

Pep Caballé com a jugador sempre ha estat un competidor.

Estic totalment d’acord. Aquesta lluita, aquest sacrifici i aquest esperit competitiu és el que m’ha fet arribar fins aquí. Això no ho puc perdre. Hi ha jugadors talentosos i amb molta tècnica. Jo tinc altres cosetes que em fan complir sempre.

Ha tingut mala sort per disputar-se un play-off contra el Cornellà?

El tema és que tenia un 33,3% de possibilitats de que em toqués. La boleta va sortir l’Ibiza i la segona el Cornellà. Serà un partit molt especial per a mi, òbviament. Vaig estar molts anys allà, però ho estic enfocant amb el ganivet a les dents tot i les emocions. Ara miro per mi, Cornellà ja ha passat i ara estic a l’Ibiza i molt content aquí i amb ganes de passar.

Està clar qui vol que guanyi.

Sí, està clar sí. He estat molts anys al Cornellà i hi he estat molt feliç. Necessitava nous reptes i he de dir que el meu pensament és  aconseguir la victòria, eliminar-los i fer historia. Sabem que mai cap equip de la illa ha pujat a Segona Divisió i ara ho podem fer tan nosaltres com la Peña Deportiva. Vull fer història aquí.

Serà difícil jugar aquest partit o al final és afrontar-lo com un més?

La veritat és que davant tenim un rival complicat. He jugat molts anys al Cornellà i sé que són un equip competitiu, que saben al que juguen i tenen individualitats bones. Nosaltres no ens hem de capficar amb el rival. Si som nosaltres mateixos tenim moltes opcions de passar l’eliminatòria. Serà difícil? Sí, i tant. El Cornellà porta tres play-offs seguits i per a nosaltres és el primer. Ens enfrontem a un rival que fa les coses molt bé i aquest primer any intentarem que ens coneguin de veritat.

El Cornellà en porta tres seguits, però Pep Caballé també.

Correcte. Els dos de Cornellà i el d’ara. És molt difícil aconseguir això.

.

“Cornellà ja ha passat i ara estic a l’Ibiza”

El partit de Copa del Rei contra el Barça li va fer veure que tenia nivell pel futbol professional?

Pot ser que sí. L’eliminatòria anterior contra l’Albacete a casa vam jugar contra un bon rival i després també contra el Barça. Tampoc hi havia tanta diferència entre el nostre equip i un de professional. Tinc la sensació que estem a un passet. El dia del Barça vam jugar molt bé i vam tenir mala sort.

El que sí que està clar és que té històries que explicar als seus néts. Els tres play-off, la Copa Catalunya, el fet de jugar contra Madrid i Barça a la Copa del Rei…

Exacte. També recordo la selecció catalana amateur, que vam jugar a Ucraïna la fase intermitja i també la final al Vèneto. Són records que et queden del futbol. El futbol passa i tinc 30 anys i això un dia s’acaba. El que queda són records, fotos, imatges i moments. Em sento afortunat  d’haver viscut molts moments importants al futbol semiprofessional.

“El Cornellà porta tres play-offs seguits; nosaltres, el primer”

L’únic que li queda per fer al futbol amateur és aquest ascens a Segona?

Doncs sí. Sé que és el meu moment. És una oportunitat que la vida em dóna i estic en un club on tothom està molt il·lusionat. És una oportunitat única, no sé com explicar-ho. És un moment molt important de la meva carrera futbolística i no vull desaprofitar-lo pas.

The post “Aniré amb el ganivet a les dents, tot i les emocions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’últim dels jugadors de la generació de l’ascens a Segona B del Cornellà marxa. Tampoc hi és Jordi Roger. Només queda Andrés Manzano i queda clar que els cicles, com tot a la vida, passen. Fins i tot històries tan boniques com la de Pep Caballé amb el Cornellà s’acaben. Han estat més de 300 partits, 141 dels quals a Segona B. Va arribar de Ripoll sent juvenil i marxa amb 29 anys, després de madurar a un club que, sense cap mena de dubte, ha estat el de la seva vida. Toca separar camins.

Pep Caballé vol provar una nova experiència, saber què se sent fora de les parets del Municipal. Lluny dels seus, que van estar molt a prop en un comiat molt emotiu a la sala d’actes de l’estadi verd. “Estic orgullós d’haver format part d’aquest club i avui és un dia molt difícil”, deia entre llàgrimes un Pep Caballé que va agrair a tots els entrenadors la confiança que li han tingut i, especialment, a Andrés Manzano, “el meu segon pare”.

El director general, visiblement emocionat també, va definir a Pep com “un dels millors jugadors de Segona B” i també va admetre que “per a mi és un moment molt difícil. Pep representa molt a aquest club i és complicat acomiadar-se d’ell”. Pep Caballé està molt a prop de fitxar per l’Ibiza, que podria ser el seu segon club a nivell professional.

The post Pep Caballé s’acomiada del Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El futbolista d’abans, autèntic, apassionat i implicat s’encarna en Pep Caballé. Només té 28 anys, però per a més d’un podria ser ben bé una espècie de ‘Joaquín’ del futbol català. I és que ja en fa 10 que està al primer equip del Cornellà. Una etapa en la que ha pujat a Segona B, ha jugat els setzens de Copa contra el Madrid i també ha guanyat la Copa Catalunya. Ara, arriba el segon play-off d’ascens a Segona Divisió de forma consecutiva. Una fita que no ha de ser un final, sinó una nova oportunitat. Amb el braçalet de capità, Pep Caballé s’encarrega de recordar que “l’objectiu del Cornellà és arribar al futbol professional”.

Com arriba el play-off?

Arribem bé. Amb ganes i motivats per aquest segon play-off consecutiu.

Si després de la victòria contra l’Espanyol B li diuen que el Cornellà faria play-off s’ho hagués cregut?

Era el partit clau. Crec que ens van passar per sobre i vam perdre per zero a dos. Va ser un moment molt dur. Era un partit a caixa o faixa i al final no ha resultat ser tan decisiu com ens vam pensar en aquell moment.

Com es refà el Cornellà d’aquell moment?

Ens va costar molt. Va ser un cop molt dur pel vestidor. Feia moltes jornades que no guanyàvem, però teníem l’esperança de guanyar l’Espanyol B. Teníem el play-off a un pas. Ens vam trobar un equip que va ser superior a nosaltres i ens va costar molt digerir aquesta derrota, tot i que crec que va ser un punt d’inflexió. De dir que quedaven dues finals, Ebro i Teruel. Nosaltres dins pensàvem que fent els sis punts tindríem possibilitats d’entrar i així ha estat.

Al final amb una mica de suspens, tot sigui dit.

Sí. Sabem que l’Espanyol B va merèixer guanyar al camp del Valencia-Mestalla. És futbol. No van saber fer-ho i el seu empat va propiciar que entréssim nosaltres.

La Segona B es pateix més que es gaudeix?

Es pateix més que es gaudeix, sí. És una categoria molt patidora. A mi m’està traient anys de vida i de futbol (riu).

“Aquest play-off té més mèrit que l’anterior”

Aquest play-off que juguen ara té més mèrit que el de l’any anterior?

Òbviament. El play-off d’aquest any és molt més meritori que el de l’any passat. Hi ha hagut molts canvis a principi de temporada. Nou entrenador, jugadors que s’estrenaven. No ha estat un any de flors i violes i ha estat difícil. Hem patit i hi ha hagut moments durs. Per això mateix crec que té molt de mèrit fer un segon play-off seguit. També molt complicat. Molt pocs equips respecte l’any passat ho han repetit: Cartagena, Villarreal B, Mirandés i algun més.

El play-off és un objectiu pel Cornellà cada temporada?

A priori no. Sí que és cert que sempre s’intenta millorar la temporada respecte l’anterior. Per a fer-ho o almenys igualar-la havíem de fer play-off i ho hem aconseguit.

Quin ha estat el pitjor moment d’aquesta temporada?

La mala dinàmica del principi de la lliga. Va ser un moment molt dur. Vam estar 8 partits sense guanyar i va ser molt difícil de gestionar. Quan entres en una dinàmica negativa és molt difícil i ens va costar molt aconseguir la victòria. Ho vam fer i a partir d’aquí vam començar a guanyar partits. Sí que és cert que la primera volta ens ha donat molt aire per fer el play-off, ja que vam fer molts punts aleshores.

Hi ha certs tòpics sobre els èxits del Cornellà. El primer és el clàssic de que guanya perquè juga en un camp de dimensions reduïdes.

És cert que als jugadors del Cornellà ens encantaria tenir un camp més gran, com per exemple el del Badalona. El camp és el que és i nosaltres juguem amb les nostres armes. Ja que tenim un camp petit i l’Ajuntament no el vol canviar aprofitem accions a pilota aturada, segones jugades… és el que tenim. Ens encantaria tenir un camp gran, però és el que hi ha. Aquest tòpic no és cert. Quants equips de camps petits de gespa artificial han pujat? El Llagostera. L’Huracán ho va intentar fa temps i tots els equips que pugen a Segona Divisió solen ser camps grans, amb molta afició i molt pressupost.

De fet els últims campions al grup 3 han estat equips que han sabut guanyar en camps petits. Nàstic, Reus, Mallorca…

Vull fer un incís, Jordi. Hem tret molts punts aquesta temporada fora de casa i hem jugat molt bons partits. Contra el Barça, el Castellón, el Lleida i el Villarreal B vam jugar de tu a tu. Em vaig quedar amb que el Villarreal B ens tenia molt respecte. Els propis jugadors ens tenien respecte. Això el Cornellà s’ho ha guanyat. És un canvi que he notat aquest any respecte els anteriors.

Home, menys la primera temporada de la salvació agònica la resta el Cornellà ha competit molt bé al grup 3.

Hem lluitat pràcticament tots els anys per estar a dalt. Per fer play-off.

Parlant de tòpics un altre que va envoltar molt al Cornellà és que amb Enric Gallego és més fàcil assolir els objectius.

L’Enric ara no està i la temporada passada el vam tenir mitja volta. Sí que és cert que es va sortir, però a la segona volta vam fer una quantitat de punts similar sense ell. Mira-ho després (riu). Entenc el que em dius, però sense Enric Gallego hem tret punts igual i hem jugat igual. Potser hi va haver dependència d’ell i després no s’ha notat.

No hi havia dependència de Jordi Roger? Vista la temporada…

El club segueix. Ens va saber greu que marxés, però han entrat el Xavi Calm i el seu segon, el Jordi López i ho han fet molt bé. Em va saber molt greu a nivell personal que Jordi Roger marxés, perquè portava molts anys amb ell, però la vida segueix. Hem sabut mantenir aquest esperit de lluita al Cornellà per fer un altre play-off. Hi ha vida sense Jordi Roger.

“Ser lluitador no vol dir no tenir tècnica”

Aquest esperit de lluita que comenta creu que la seva forma de jugar el personifica?

Sí. Sóc estil Cornellà. Tothom em diu que sóc un jugador aguerrit i lluitador, però també tinc altres cosetes. No sóc coix. Molta gent associa el futbol de brega a la falta de tècnica, però jo en tinc.

Entenc que aquests anys a Segona B també l’han millorat.

I tant. Em va costar una mica adaptar-me a Segona B el primer any i després vaig tenir la lesió greu de genoll. Els meus inicis a la categoria van ser complicats. Des que vaig tornar de la lesió he estat molt constant i he fet bons partits. No és fàcil en una categoria com aquesta.

Ascens a Segona B, Copa del Rei contra el Real Madrid, dos play-offs d’ascens a Segona A, campió de Copa Catalunya, finalista de Copa RFEF… Creu que el Cornellà ja ha tocat sostre?

Jo crec que no. El Cornellà s’ha posat entre cella i cella arribar al futbol professional. És complicat, però estan posant tots els mecanismes per intentar pujar. És difícil, no ens hem d’enganyar.

Fins a quin punt és important Andrés Manzano en aquest club?

Home Manzano ho és tot al club. És el que porta el club i la seva feina la fa molt bé. Ha fet bones plantilles, ha gestionat el grup molt bé i és un crack.

“Portar el braçalet m’ha fet madurar”

Amb la capitania sent que el seu rol ha canviat?

No ha estat fàcil. A més a més jo mai havia estat capità. Jordi Roger em deia que jo no seria mai capità al seu equip, perque segons ell era un desastre. Portar el braçalet m’ha fet agafar maduresa futbolística. He notat un canvi i em va costar al principi. Tema d’àrbitres, de companys… Ara mateix he fet una molt bona capitania i m’ha fet madurar com a futbolista.

I com a persona?

He viscut alguna coseta que no havia viscut mai com estar pels companys que menys bé ho han passat al club. Parlar amb jugadors que no estan jugant, amb la directiva, amb Manzano… coses que no havia fet mai.

Què en pensa de la Ponferradina?

Hem vist vídeos i jo crec que és un equip top de Segona B. Per jugadors, massa social, per tot. Serà difícil. La clau passa per mantenir la porteria a zero aquí.

El play-off de l’any passat contra l’Sporting B pot servir d’alguna cosa de cara al que ve?

El tema és que l’any passat va ser com una alliberació fer el play-off i hi vam arribar pensant en gaudir. Crec que ens vam equivocar. A la mitja part contra l’Sporting B en el partit d’anada ens vam veure molt superiors a ells i ens van marcar dos gols en cinc minuts de la segona part. No dic que ens el prenguessim de broma. Aquest any hem parlat que està molt bé fer play-off, però volem arribar el més lluny possible. Si juguem el play-off és per pujar. Cadascú ha de donar el màxim per a competir.

Competir no és el mateix que jugar bé?

No. Al nostre camp és complicat jugar bé. Nosaltres ho intentem, però en general a Segona B jugar bé és difícil. La paraula que més s’insisteix és saber competir. A la lliga regular, però sobretot a les eliminatòries d’ascens. Hi haurà moments que patirem i qui tingui les idees més clares s’emportarà la victòria.

La Copa Federació pot haver ajudat en aquest sentit?

Home vam jugar contra el Mirandés i era un autèntic equipàs. Ens van jugar molt bé, la veritat. Esperem un partit així.

La Copa Federació també ha demostrat el potencial del futbol base del Cornellà, ja que hi han jugat molts juvenils fins al final.

La veritat és que els nois del juvenil ho van fer molt bé. Ara hi ha el cas d’Abde que ho està fent molt bé. Jo també vaig sortir de la pedrera i és complicat per a un juvenil rendir bé a Segona B. Fins que no ets amateur tot és un aprenentatge i Abde en dos partits s’ha fet un home.

The post “La Segona B es pateix més que es gaudeix” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

És realment difícil que Pep Caballé (1990) caigui malament a algú. Rialler, despreocupat, però alhora fidel i autèntic el futbolista del Cornellà encarna uns valors en extinció. No és el més talentós, però sí el més sacrificat. Quan es calça les botes no escatima esforços i l’afició, entregada, s’ho agraeix cantant el ja conegut ‘No podran con él…’. Després de 287 partits i 11 gols marcats amb el Cornellà, segons dades del nostre company Javier Merino, no podia ser d’una altra manera. El creixement del club ha estat el seu i ha viscut més que molts futbolistes en una carrera sencera.

I és que ha estat protagonista del primer ascens a Segona B de la història del club, de l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid o de les inoblidables finals europees Catalunya Amateur. Fins i tot va ser portada d’un diari – l’Esportiu, en aquest cas – per sentir els colors. Això és, en definitiva, la gran virtud d’en Pep. Un futbolista que no entén aquest esport com un negoci, sinó com una passió.

L’última vegada que el vam entrevistar va ser fa dos anys en la prèvia del partit contra el Villarreal B, líder del grup 3 de Segona B aleshores. Avui, com en aquell moment, toca rebre el líder en posició de play-off. Hi ha una espina clavada?

Tenim una assignatura pendent, ja que aquella temporada ho vam tenir molt a prop. Ara tenim la lliçó apresa. Sabem com fer anar els partits, tenim una dinàmica positiva i sabem què volem.

Amb 41 punts a la jornada 27, l’objectiu ja no és la permanència?

Crec que primer toca salvar-se i després veure fins a on podem arribar. Jo crec que la permanència la tenim i ara hem de veure de què som capaços. Tenim equip per a lluitar el play-off i el club ha fet una aposta fitxant jugadors per a arribar a aquesta fita. La nostra prioritat ara és lluitar per entrar entre els quatre primers.

S’ha apostat per jugadors nous, però també s’ha perdut el capità, golejador i futbolista franquícia: Enric Gallego.

Hem notat la baixa d’Enric Gallego. Va ser un cop molt dur pel vestuari i també per l’entitat. Era el nostre capità, el jugador emblema que portava molts anys a la casa i el trobem molt a faltar. Jo especialment, perquè és amic meu. Tot i això, des que ha marxat hem competit bé. S’ha fitxat el Leon, que és un futbolista del seu perfil, també a Mujica i Xemi. Al cap i a la fi ho vam notar molt al primer partit que no hi era, però al final ens hem acostumat.

L’Enric va marxar després de molts anys a Cornellà. Pep Caballé també té una llarga trajectòria al mateix club. Cada dia que passa s’acosta el final d’aquesta història o es quedarà aquí per sempre?

Aquí és casa meva. Porto 10 anys jugant al Cornellà i vaig sortir de la pedrera, del juvenil. Estic molt orgullós del que he fet aquí i sento la samarreta. El que passa és que no saps mai què pot passar en un futur. A vegades ho penso, però ara mateix no puc respondre a la pregunta. M’agradaria provar alguna experiència a l’estranger, però vull deixar clar que aquí em sento molt valorat, estimat i feliç.

De fet té cançons personalitzades.

Els Cornehools em tracten molt bé, la veritat. Són tants anys i tants partits… Recordo quan vaig pujar del juvenil jugàvem a camps com els del Benavent, Palamós… Ha canviat molt el futbol. Ara estic jugant a Segona B i em noto molt bé i cada vegada amb més confiança. Aquí estic molt còmode, ja et dic.

Sent el jugador que porta més anys al club perquè Pep Caballé no és el capità?

Ara sóc el tercer capità des que va marxar l’Enric. També tinc un caràcter molt rialler, de la conya. Potser això als entrenadors, el Jordi Roger en aquest cas, no li acaba d’encaixar en el perfil de capità. Encara no he pogut lluir el braçalet cap partit, però això no és l’important. Jo aporto molt al vestidor. Rialles, bon ambient i acoplar els jugadors nous, però no tinc aquell punt seriós, de líder.

La veritat és que en tot aquest temps les ha viscut de tots colors. Des d’una lesió de lligaments creuats fins els ascensos, la CatUEFA o l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid.

He viscut moltes coses. He pogut viure les fites més importants d’aquest club. L’ascens a Segona B, la Copa del Rei, les fases europees amb Catalunya fins a jugar una final europea. Totes magnífiques, la veritat. Jo sempre dic que el meu somni és jugar a Segona A i aquest any amb el Cornellà tenim mínimes opcions de fer-ho.

Val la pena ser futbolista de Segona B?

La veritat és que sí. No canviaria res del que he fet fins ara. És cert que és una categoria molt sacrificada. No pots sortir de festa, t’has de cuidar, tenir una bona alimentació… Coses que amics meus poden fer i que jo no puc gaudir d’aquests privilegis. A Primera i Segona els futbolistes cobren molts diners i nosaltres no ens farem rics pels sacrificis. Jo jugo a futbol per passió, perquè m’agrada i és el que he fet des de petit.

L’únic que canviaria del que té és no tenir fitxa professional per a jugar amb la Selecció Amateur?

Això sí que és veritat. És una ‘putada’ que no pugui jugar amb la CatUEFA. També vol dir d’altra banda que estic fent bé les coses. M’agradaria jugar altre cop amb Catalunya, però ja no podré fer-ho mai més. És una ‘putada’.

Un partit d’homenatge a aquella generació no estaria malament.

M’agradaria, m’agradaria.

Diumenge ve el Mallorca al Municipal de Cornellà. Sembla mentida, però és totalment cert.

Fa uns anys jugàvem a camps com els de l’Olesa de Montserrat i ara ve el Mallorca. És un partit molt especial per nosaltres.

Com creu que anirà?

Jo crec que aquí al nostre camp ells patiran. Tenen un equipàs, jugadors escollits de Segona B. Aquí a Cornellà és un camp complicat i se’ls hi farà llarg el partit.

I la categoria? Suposo que l’atenció es centra, òbviament, en la lluita per la quarta plaça.

Crec que la gent mira la quarta plaça com la única accessible. El Villarreal B està avançat, l’Elche també va força bé i equips com el Saguntino, el Lleida o l’Hércules miren la quarta plaça. Nosaltres intentarem defensar-la amb ungles i dents fins el final i qui sap si la mantenim o inclús pugem a la tercera.

Depenen de vostès mateixos. Excepte Villarreal B i Hércules han de jugar contra tots els rivals directes.

Estic d’acord. Penso que hem passat una part molt complicada del calendari, però encara queda. Ve el Mallorca, anem a València, arriba el Lleida i marxem a Elx. El partit del Lleida serà un partit molt especial també per tot el que suposa en els últims anys un Cornellà-Lleida. Recordem que fa dos anys vam estar lluitant aferrissadament amb ells per a fer play-off i l’any abans ens vam salvar també contra ells. Serà un partit molt complicat. Hi ha partits marcats i Mallorca i Lleida seran difícils.

Per entrenadors no li preguntaré quin ha estat el millor que ha tingut millor, no?

No et creguis, perquè no he tingut només el Jordi Roger. Vaig debutar amb Enrique Pérez Cabedo, que va confiar en mi sent molt jove per a jugar a Tercera. El Jordi Roger era el meu entrenador al Juvenil A aquella temporada i em va fer capità. Després va ser Quique Pérez Cabedo qui em va consolidar al primer equip després de que Jaume Torres em fes debutar.

Què destacaria de Jordi Roger?

És un treballador nat. És un motivador. Fa tants anys que el tinc que podria dir moltes coses d’ell. Per mi és un gran entrenador i tinc una amistat personal amb ell. Hi ha molta confiança. Em fot molts crits, és cert, però ho fa perquè sap que tinc capacitat com a futbolista i vol treure el millor de mi. Sap rectificar-me. Jo crec que tirarà cap amunt.

La meva impressió és que té un nucli dur de futbolistes al seu voltant amb el pas dels anys en els que confia i que també confien en ell. Aquesta és la clau.

Hi ha molta complicitat a nivell de vestidor. Ens té molta confiança perquè li hem donat rendiment i també hem donat la cara al camp per ell. Lluitem i hi anem i això ell ho agraeix.

Segueix vivint a Ripoll?

No ara ja visc a Cornellà al carrer d’aquí a l’esquerra.

Fa poc, no?

Fa quatre mesos. Visc a Cornellà, però tinc la meva parella a Manlleu i hi ha molts dies que vinc d’allà. Fa dos anys que estic amb ella i també fa poc que no treballo al Bicing. Vaig deixar la feina i ara visc més tranquil amb Fito Miranda i Néstor. Compartim pis, però jo hi ha molts dies que pujo i baixo d’allà.

I abans també anava i venia de Ripoll? Déu n’hi do el sacrifici.

No, vivia a Barcelona. Vaig estar uns anys vivint allà per tema de feina. Quan era juvenil sí que vivia a Ripoll i pujava i baixava cada dia per anar a entrenar.

I la vida aquí sense parella ni família com és?

Doncs abans no tenia gaire temps per a fer res. Entrenava pels matins i després treballava vuit hores. Ho vaig deixar i ara estic tenint vida de futbolista professional. Ara puc fer coses com anar a prendre alguna cosa o anar al gimnàs.

Es planteja fer alguna cosa més enllà del futbol?

Sí, tinc coses en ment. Vull prendre’m les coses amb calma després de set anys treballant i jugant a futbol, que no és fàcil. Ara m’estic plantejant fer algunes oposicions per a ser policia en un futur.

Nacional o Mosso d’Esquadra?

Mosso, mosso. Tinc Batxillerat i no sé exactament cap a on tirar la meva vida ara mateix. M’haig de trobar.

The post “Jo jugo a futbol per passió, no per diners” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La temporada del Cornellà està sent espectacular. La revelació de la lliga no es conforma amb els 60 punts que acumula i vol assolir un play-off com a cirereta del pastís. Ho explica Pep Caballé, un dels puntals de l’equip. El noi de Ripoll que ha crescut a la riba del Llobregat, amb 220 partits i ha marcat 8 gols. Primer a la Via Férrea i després al Nou Municipal, els 9 anys de Pep amb la samarreta verda han estat marcats pels èxits. Primer, amb l’ascens a Segona B, després, amb l’eliminatòria contra el Madrid i ara a les portes de la Liga Adelante. Com diu la cançó, “no podran con él, con Pep Caballé”. Ell mateix, autèntic com pocs, també ho deixa palès a l’entrevista.

Han passat uns dies des del cop del diumenge a Alcoi. Com estan?

Estem més vius que mai. Vam perdre al camp de l’Alcoià, molt complicat i ells també es juguen molt. Pensem en el Villarreal B, que és una autèntica final. No hi ha res més endavant. Hem de fer una crida a tothom per a que vingui a Cornellà i treure aquests tres punts que són vitals.

No se’ls pot donar per morts?

Està claríssim que no. Ha estat un cop dur, perquè portem moltes jornades seguides a play-off. Amb la temporada que hem fet i els punts que tenim i els punts que tenim és una bogeria quedar-se fora. Ens toca un tourmalet, però depenem de nosaltres.

Jugar contra rivals directes té un factor positiu. Guanyar tres punts i restar-li a l’adversari.

Clar, són partits de sis punts. A més dels tres partits tenim dos a casa i hem de guanyar-los els dos.

La derrota clau no va ser la d’El Collao, sinó la del Llevant B a casa.

Va ser una sensació rara i difícil. Feia molts partits seguits que guanyàvem a casa. Vam perdre contra tot pronòstic i ens van saber jugar molt bé. Feia més de 700 minuts que Marcos no rebia un gol i un dia dolent el pots tenir. Tot i així, depenem de nosaltres i ja ens va bé jugar contra rivals directes.

Què ha de fer el Cornellà per a ficar-se a play-off?

Fer un ple. El 9 de 9.

També han passat de ser qui té menys pressió dels de dalt al que més en qüestió de dies…

Pressió? Pel que estem lluitant ara mateix és un objectiu que al principi no esperàvem. Hem anat guanyant i ara ho volem. Tots, jugadors, club i afició.

Es deu gaudir més lluitant per això que jugant-se la vida, com la última jornada de l’any passat contra el Lleida Esportiu.

Està clar. No és la mateixa pressió jugar per salvar-te que per entrar a play-off. És una pressió bonica. Tots els equips la voldrien tenir.

Després de 8 anys i 220 partits ja és un bon premi.

No m’ho crec, sincerament. Recordo que quan vaig començar al Cornellà érem un equip de baix o mitjana taula de Tercera. Imaginar-me un play-off d’ascens a Segona A és increïble. Estem davant de la oportunitat de les nostres vides.

I a més una revàlida per a Pep Caballé, concretament, després de la greu lesió de fa uns mesos.

Com saps, vaig patir molt. En molts moments vaig pensar que no tornaria a jugar a futbol. Van ser 8 mesos i a futbol tot canvia. Vaig passar d’això a tornar a començar. Amb unes ganes boges i gaudint de tot.

Què fa un xaval de Ripoll a una ciutat metropolitana com Cornellà?

Són dos mons diferents. Cornellà és una ciutat obrera, de Barcelona i d’un caire molt diferent que Ripoll. Allà ens coneixem tots i els meus pares tenien un bar, pel que érem molt coneguts. Vaig arribar gràcies a Albert Garcia, ex entrenador del Granollers, que em va portar aquí.

I viu a Barcelona?             

Sí, visc a Barcelona. Quan el futbol m’ho permet vaig a Ripoll. A part també treballo i m’és complicat pujar a veure els pares, el germà o la germana.

Quina vida porta a Barcelona?

Doncs bé, content. Porto 7 anys vivint al mateix pis. Pels matins entreno i per les tardes treballo de tres a deu i mitja. És la rutina.

Cornellà es pot dir que és la seva segona casa.

Doncs sí, es podria dir.

De fet, és l’únic jugador amb càntic personalitzat.

(Riu) Porto molts anys aquí. El club m’ha vist créixer com a futbolista i ha crescut amb jugadors de la casa. Dels que representem els valors del club i ho transmetem als companys.

Es sol dir que el futbol base del Cornellà és el tercer millor de Catalunya.

És un dels secrets del club. Jordi Roger també ha sortit del futbol base i coneix la casa. Fa i desfà el que vol. S’ho ha guanyat i és una de les claus. El seu caràcter guanyador i el treball que ha donat la seva continuïtat.

Entre jugar setzens de Copa del Rei i un play-off amb què es quedaria?

Jugar contra el Madrid va ser una experiència increïble, però jugar un play-off també pot ser que només se’t presenti un cop a la vida. No sé amb què em quedaria. Allò ho vam gaudir molt, però el que ve ara també, segur.

Comença el test de Pep Caballé…

PACO BAYONA: “Un gran. Vaig compartir amb ell un viatge a Itàlia amb la Selecció Catalana amateur. És una gran persona, sempre amb un somriure d’orella a orella. Un mite del futbol català”.

CATALUNYA AMATEUR: “Va ser una llàstima perdre la final. Ho vam tenir a l’abast. Quan competeixes a nivell internacional qualsevol equip et pot fer mal”.

COPA DEL REI: “La nostra. Una experiència única, màgica i que tan de bo algun dia es pugui repetir. Recordo el gol que Óscar Muñoz va marcar i va ser un moment que tinc guardat a la meva retina”.

SANTI TRIGUERO: “Molt gran. No el conec personalment, però només s’ha de veure els números que té. Aquesta setmana va marcar el seu gol 300 i això és una cosa increïble. Un jugador humil, veterà i amb 40 anys competint amb moltes ganes. Increïble. Només queda admirar-lo”

IMPAGAMENTS AL FUTBOL: “Em sembla bastant lamentable. El futbol és una feina. Hi ha gent que viu d’això. No s’haurien de consentir els impagaments, però les males gestions esportives arriben a això. No veure’s compensat és molt injust”

HOMOSEXUALITAT AL FUTBOL: “Cap problema. Tinc la ment molt oberta i no estic en contra”.

PLAY-OFF: “Ho tenim a l’abast. Queden 3 finals i amb l’ajuda de tots ho podem aconseguir”.

JORDI ROGER: “És el meu pare futbolístic. Confia molt en mi jo confio molt en ell. Són molts anys junts. He après molt d’ell i espero que ell també de mi. Només tinc bones paraules”.

RETIRADA AL CORNELLÀ: “No la veig encara. Però, per què no acabar aquí? Jo tinc el cor verd, em considero un jugador de la casa”.

CORNEHOOLS: “Cornehools molt grans, no? Són el nostre grup d’animació, m’estimen molt també i ens ajuden cada partit. Fan tot per a que no ens sentim sols i per a nosaltres és d’agraïr”.

MILLOR AMIC AL FUTBOL: “Els companys que m’estimo més són Enric Gallego i David Garcia”.

ÍDOL FUTBOLÍSTIC: “Ronaldinho”.

The post “Estem davant de l’oportunitat de les nostres vides” appeared first on FutbolCatalunya.com.