No es juguen la Lliga, ni de bon tros, Olot i L’Hospitalet, però tothom coincidirà que sí que es jugaran més que tres punts. Separats només per 2, els riberencs manen en aquest Grup V amb un triomf més que els volcànics i un empat menys. D’altra banda, tots dos coincideixen en la seva condició d’invictes després d’haver jugat sis partits de Lliga.

Un altre detall a tenir en compte: els locals només han encaixat un gol a casa seva, en 3 partits, mentre que els visitants han marcat 4 en les seves tres sortides.

Joan no manté que la seva visita a Olot sigui el primer examen de veritat en aquest curs perquè “el primer examen va ser davant la FE Grama i el segon en el camp del San Cristóbal. Cada setmana és un examen encara que anar a Olot pot ser un partit molt exigent”.

OLOT-HOSPI, DÓLERA-SÁNCHEZ

l xoc que es disputarà el diumenge, i que ve precedit d’un triomf local a la Copa Catalunya per una derrota riberenca, té molts registres perquè l’aficionat s’ho passi molt bé.

Serà el primer per a Pedro Dólera a la banqueta de l’Olot enfront de l’Hospi igual que serà el primer de Joan Sánchez en el del CELH enfront de la UEO. Favorits? “La UEO”, ho diu l’entrenador de Terrades (Girona). “Mira la seva plantilla: tots els seus jugadors venen amb dinàmica de 2RFEF menys Uri González (Europa”, afegeix.

“NO CANVIO A CAP JUGADOR DE L’OLOT PELS MEUS”

Joan enumera, d’un en un, els cracks que tindrà enfronti el seu equip. “Batalla, Blázquez, Ayala, Barnils, Bigas, Pedro del Campo (1a RFEF)…. per nom són favorits cent per cent encara que no canviaria a cap pels meus”, diu.

Encara que li ‘tallem’ la seva exposició, l’actual tècnic de l’Hospi segueix i segueix: “Urri, Marc Mas -què diré de Marc, és Top! I, a més, al seu Municipal, amb una gespa perfecta i una afició que estreny molt”.

FLORETES A PEDRO DÓLERA

A nivell personal és un altre repte “un punt d’il·lusió extra perquè em vaig formar allí, els meus records són especials, però anem amb totes les nostres armes a guanyar o guanyar”.

En resum, Joan Sánchez, “sorprès pels 16 sobre 18 punts sumats ara com ara”, veu a un enemic “molt equilibrat, amb les coses molt clares, compleixen amb el que li diu el seu entrenador i posseeixen una qualitat individual important”.

I un nom propi: Pedro Dólera. Sánchez creu que “coneix molt bé la categoria i sempre treballa amb una mateixa idea i mentalitat. Tots coneixem a Pedro i la seva gran feina“.

SANG I EMPENTA

Per cert, el pratenc Pedro Dólera ja va manifestar, només hores després d’eliminar a l’Europa, que “diumenge esperem que el camp estigui a rebentar. Necessitem que la gent ens doni sang i empenta, ho intentarem amb tota la il·lusió possible”

The post “Anirem a Olot amb la intenció de guanyar o guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El fitxatge de Pedro Dólera per la UE Olot es podria arribar a considerar com a sorpresa, ja que el pratenc sempre s’ha mogut per cercles pròxims a Barcelona. Des que va començar en el seu estimat Terlenka i posterior pas pel Marianao, va començar a escriure la seva història en el CE Europa (7-2009/2015). Van ser temporades amb segell propi i disputant el play-off d’ascens fins a tres ocasions però sense fortuna final.

TERLENKA, MARIANAO, EUROPA, PRAT…

Catorze anys després signatura per una UE Olot amb moltes urgències i amb una de les aficions més generoses del futbol català. Segur que la directiva presidida per Joan Agustí haurà pres bona nota de la trajectòria del seu nou entrenador al llarg d’aquests últims nou anys al Sagnier.

Va arribar el 2015 al Prat i va pujar immediatament a l’equip potablava a Segona B on romandria un curs; posterior descens a Tercera i nova alegria en el 2019 enfront del Portugalete. Després de quatre temporades en la categoria de bronze ha tocat el disgust d’un nou descens en un equip amb més de 600 partits dirigits. Extraordinari.

I ARA A OLOT

Amb aquests referents, el tècnic signa per l’entitat olotina i amb l’objectiu evident d’ascendir a l’equip. “Em feia molta il·lusió formar part de la història d’aquest club”, ha comentat en la seva presentació on no ha ocultat que “vinc amb la idea de deixar empremta, és un club gran i amb possibilitats”. A més, avança que “vull gent que aposti per l’Olot i vulgui venir aquí”

The post Pedro Dólera signa per la UE Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

600 partits dirigits quan no ha arribat encara als 50 anys (ho farà a l’abril) és un rècord extraordinari i Pedro Dólera té l’oportunitat d’augmentar notablement aquesta xifra. L’empat que es va portar l’equip potablava de Mallorca incloïa aquest ‘regal’ per a un entrenador modest que ha sabut fer sempre del treball i de la seva modèstia dues qualitats bàsiques de vida.

Pedro Dólera, amb un passat com a futbolista per Terlenka, Prat, Hospitalet At., Cornellà, Montañesa i Poble Sec, compleix la seva vuitena temporada al Sagnier. I ho fa després d’un camí ferm i destacable per la seva rendibilitat. Ara compleix aquests 600 partits en la Segona Federació encara que està preparat per a tot.

QUATRE PREGUNTES A PEDRO DÓLERA

Aquesta xifra ens ha servit per a realitzar-li 4 preguntes, només 4 preguntes, i, especialment, perquè es pugui esplaiar amb les seves respostes.

1. Com veu aquest número 600 i què pensa?

Que darrere hi ha moltes vivències i molt esforç. Moments bons i dolents, però sempre recordo els bons i això em fa continuar endavant.

2. A punt de complir els 50, no li ve de gust mirar cap a un altre lloc o el repte de cada any (superar l’anterior) li omple?

“COM SI HAGUÉSSIM GUANYAT LA CHAMPIONS”

Jo sempre busco créixer i millorar, però sóc realista amb la situació del meu club actual que està competint en una categoria exigent amb el just i això fa que, a priori, sempre lluitem per salvar-nos. Sóc una persona de reptes i guanyadora i encara que no sigui en forma de títols les últimes temporades al Prat han estat com si haguéssim guanyat la Champions, jeje. Sempre s’aspira a més i jo estic obert a tot. Veurem què ofereix el futur diuen que “sempre el millor està per arribar”

3. Sofrir ja sabies que es patiria. Val la pena estar en una categoria superior per a anar amb l’aigua al coll?

És una categoria preciosa, on jugues en estadis de nivell amb aficions bolcades amb els seus equips. T’enfrontes a jugadors i cossos tècnics increïbles i tot això fa que tu hagis de millorar i donar sempre la teva millor versió si vols sobreviure. Així que tot el sofriment el dono per bo gràcies a l’aprenentatge i millora contínua que t’emportes.

“SALVAR-NOS ÉS MÉS QUE GUANYAR UN TÍTOL”

Clar que m’agradaria jugar per ascendir, però hem de ser realistes i torno a repetir que amb la dificultat de la competició salvar-nos és més que guanyar un títol en una categoria inferior. Almenys així ho sento amb el ja viscut. Molts clubs es canviaran amb el Prat dels últims anys.

4. El més positiu i el més negatiu d’aquesta temporada?

El més positiu està sent el camí, el dia a dia, amb els jugadors, les ganes que tenen de fer les coses que se’ls demana, la seva implicació i creença en les meves idees i mètode. El més negatiu, algunes lesions que ens estan minvant en molts moments i el poc rèdit al joc que està exhibint l’equip durant tot l’any. Però encara així i seguiré amb el meu lema: #hastaelúltimosegundodelúltimopartido

The post Ja ho poden dir fins a 600 vegades: Pedro Dólera! appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Bombona d’oxigen per a l’ofegat Prat. La victòria a Cornellà (1-2), pel què i el com, pot ser el punt d’inflexió que necessitava un equip llastrat per la malastrugança que l’ha perseguit en aquesta temporada, la del retorn a Segona B. Els tres punts col·loquen provisionalment els pota blava en promoció de permanència. Meritori, per aconseguir-los després d’una llarga jornada laboral de tots els integrants de la plantilla i el cos tècnic. I és que cal recordar que el Prat és l’únic equip dels 20 del grup 3 que entrena a les vuit del vespre, just quan s’acaba de treballar. El passat dijous no només va competir, sinó que va ser capaç d’endur-se el gat a l’aigua després de treballar durant tot el dia. Merescut pont pel Prat.

“No entenem que jugant així estem a baix”, reconeixia Pedro Dólera quan li preguntaven pel joc de l’equip. Per exemplificar com de dura està sent la temporada, el tècnic afegia que “hem perdut 9 punts a partir del minut 90 i aquest equip ha patit molts cops”. L’últim, contra el Mallorca B fa només cinc dies al Sagnier.

Dólera accepta el repte i dóna molta vida al seu equip: “Estem en una lliga de quatre equips per a fer promoció de permanència i això ens hem proposat”. L’entrenador del Prat descarta, doncs, la permanència directa ja que “hi ha molta distància respecte la permanència directa i crec que els quatre de baix només se’n salvarà un”.

Després de tot, “pairem bé aquesta victòria amb les nostres famílies i tindrem un bon descans”. I és que, segons Pedro Dólera, “és un dels pocs dies alegres d’aquesta temporada i això es necessita. Personalment, ho estem passant malament”.

Nervis a Cornellà?

A l’altra banda van sobtar crits esporàdics des de la graderia contra Jordi Roger. Sorprenent, si més no, després de tenir la permanència assegurada des de fa unes setmanes i en plena lluita per la Copa del Rei. Envers aquest tema, l’entrenador del Cornellà afirmava que “la pressió ens la posem nosaltres mateixos. Ningú del club m’ha dit que haguem de fer Copa. He escoltat la graderia i m’ha estranyat. L’afició vol veure guanyar sempre el seu equip i ens exigeixen”.

The post El Prat va per feina appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Veure un partit sense entrenadors a la banqueta ja no és impossible. Va passar en el partit Cornellà-Badalona de la jornada 12, quan Manolo González i Jordi Roger van ser expulsats. Amb cinc minuts de diferència! Dos partits de sanció per a cadascú, que no s’asseuran a la banqueta la propera jornada com Jose Solivelles (3) i Christian Ziege. Tots per protestar, segons l’acta arbitral. Però, on està el límit entre una protesta i una falta de respecte? Des del col·lectiu d’entrenadors hi ha queixes per falta d’informació i, en definitiva, de comprensió. Ningú ha dit als tècnics on estan els límits i veuen com cal poc per a perdre molt. I és que el mínim de partits de sanció són dos.

Donat que el comitè arbitral és inaccessible, a FutbolCatalunya hem volgut copsar el punt de vista de la part afectada. Quatre tècnics, tots expulsats durant aquesta temporada, opinen sobre la facilitat per a treure vermella i la gran quantitat d’expulsions de primers entrenadors aquesta temporada. Vegin.

Manolo González: “L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS UNA VAGA”

Manolo González va ser expulsat a Cornellà per ‘protestar una decisió meva’, segons l’acta arbitral. Ell ho explicar així: “Van anul·lar un gol a Moha i em vaig girar a la banqueta dient “venga, hombre!”. Em ve i em diu que estic amonestat. Li demano el motiu i em diu que estic expulsat”.

El tècnic del Badalona reconeix que “em poden expulsar perquè sóc una persona temperamental”, però “no poden estar més pendents d’això que de xiular. Si insultes o faltes al respecte, és normal, però la resta no”. I les expulsions no són, en cap cas, per insults o faltes de respecte. Manolo González compara el que passa a Segona B amb Primera “on els hi diuen de tot i nosaltres per molt menys que ells estem fora”.

“Agredir a un contrari o provocar una lesió no és ni targeta, però per una protesta t’expulsen”, afirma el gallec, que veu una única solució: “Fins que no fem una vaga, no es solucionarà. No es farà, però és la única manera”.

Jordi Roger: “ELS ENTRENADORS ESTEM SOLS”

En el mateix partit, cinc minuts després, va ser expulsat Jordi Roger. Pel mateix motiu, segons l’acta. “Contra el Badalona em van expulsar per dir “No!” a un fora de joc. És una guerra que tenim perduda i no sabem on estan els límits”, així ho explica. L’entrenador del Cornellà creu que “al final estem a les mans dels àrbitres i les seves interpretacions. Acabarem sense poder-nos aixecar de la banqueta. El futbol es viu amb passió, intensitat i tensió. Tots ens juguem molt”

Jordi Roger demana “una mica més de respecte pels entrenadors igual que els àrbitres en demanen per ells” i sap “que es poden equivocar”, però “ells juguen amb la feina d’una setmana”. Per últim, una darrera reflexió: “Els àrbitres tenen el comitè, els jugadors l’AFE i nosaltres estem sols. No ens ajudem ni entre nosaltres i tothom està desitjant treure’t la banqueta. Som un col·lectiu egoista”.

Jose Solivelles: “NI AMB EDUCACIÓ PODEM PARLAR”

Jose Solivelles és l’únic entrenador expulsat en dues ocasions en el que portem de lliga. “Porto dues expulsions. La primera per dir que tots ens juguem molt sense cridar ni aixecar els braços. La segona per donar un cop a una ampolla a causa d’enfadar-me amb el meu propi jugador”, explica. Tot plegat, en 13 partits, només 13, a la categoria.

L’entrenador arlequinat creu que “aquest tema se’ls hi està anant de les mans. En el meu cas tinc clar que el motiu és que al ser un entrenador nou i sense nom a la categoria no se’m respecta igual que a altres que porten més anys”. Solivelles demana “justícia” als àrbitres. “La que marca el reglament i no pot ser que apliquin expulsions per interpretacions errònies per la seva part”.

Com Jordi Roger, el tècnic de Sabadell afirma que “els àrbitres estan molt protegits pel seu col·lectiu i els entrenadors en aquest tema estem totalment desprotegits”.

Pedro Dólera: “ÉS LA SEVA PARAULA CONTRA LA TEVA”

Pedro Dólera és un altre nouvingut a la categoria, que ja ha tastat una expulsió: “Des de la banqueta van cridar reclamant una targeta després d’una falta davant nostre i com jo estava de peu el linier va entendre que ho havia fet jo”. Això va ser tot just a la segona jornada contra l’Eldense, quan “tal com va arribar l’àrbitre em va expulsar. Et sents fatal perquè no pots fer res ni explicar-te. És la teva paraula contra la seva i ja no hi ha volta enrere”.

L’entrenador pratenc demana informació i també creu que “seria bo que tinguéssim unes xerrades àrbitres i entrenadors de la categoria per apropar criteris i veure que ningú està per sobre de ningú”. I és que “tant ells com nosaltres estem a 1000 pulsacions i ho han d’entendre. A més, crec que haurien de treure tant protagonisme als liniers que ens fan fora sense saber ni el perquè”.

The post Alerta vermella a les banquetes de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Un entrenador no pot viure pensant en que el poden cessar. El futbolista, egoista per naturalesa, tampoc pot pensar en si mateix. “Quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor”, explica Pedro Dólera. La Tercera Divisió, una categoria en la que cada vegada és més comú “prometre 10, quan en tens 5” no perdona. Dólera, que va viure un quasi cessament a Balaguer, ho sap. I assegura experiència a la banqueta pota blava.

Quin entrenador té com a referència?

M’agrada el joc posicional de Guardiola, la velocitat que imprimeix Luis Enrique, la predisposició tàctica de Mourinho i el caràcter de Caparrós o Benítez. És una barreja de tot.

Pensava que mencionaria a Puchi.

Puchi per a mi és una persona que m’ha ensenyat moltes coses. Quan vaig arribar a les seves mans, no tenia clar el concepte d’equip. Ell em va ensenyar que quan un no juga és perquè hi ha un altre que està millor. Que quan passa això s’ha d’entrenar millor. Quan un no juga, ho accepta, treballa i acaba entrant un es sent millor. Puchi va fer un esforç per a tenir el títol. Ha ensenyat molt al futbol català. És un mite i la gent no l’ha valorat mai. Llegeix els partits com ningú, anticipa les coses i durant el partit les canvia. Ho he vist jo i pocs entrenadors ho poden fer. És un mestre.

Manolo González i Pedro Dólera, dos deixebles seus, segueixen els seus passos?

Això és bàsic. Fa que els equips estiguin molt units i es respectin. En 38 jornades tothom té el seu moment i s’ha de saber esperar, s’ha de saber aplaudir al company i entrenar bé. Si no s’entrena dur, quan arribi el teu moment no estaràs bé.

Com ha canviat respecte quan era jugador?            

Sobretot, l’experiència de viure coses i els cops. També jornades de glòria, com la Copa Catalunya. Tot això quan estàs jugant no ho aprecies, però quan ets entrenador tens una visió més panoràmica.

Ve al Prat per a pujar?

No, no, no. Una de les coses que més em va agradar de la directiva és la tranquil·litat de voler competir, però sense presses. S’està reconstruint un Prat a la meva mesura i amb un estil definit.

Com veu la Tercera Divisió?

Cada any hi ha menys diners i les plantilles s’igualen. Abans hi havia tres o quatre equips per sobre de la resta i ara tot és més local. Les diferències entre plantilles són mínimes i tothom pot competir.

Es considera afortunat per venir d’un club a un altre, els quals són dels pocs de la categoria que compleixen econòmicament?

És un luxe. I just. El que no és just és que hi hagin equips que els seus jugadors i entrenadors s’hi deixin hores sense rebre compensació. És molt trist, perquè et sents enganyat i és el pitjor que pot passar.

Des del punt de vista de banquer, no s’estan fent bé les coses a Tercera?

Avui en dia la gent s’ha de posar en la situació de com estem. La crisi profunda ja ha passat. Treiem una mica el cap. Si un club ha de baixar o mantenir-se ho ha de fer amb les armes que té. No pot prometre 10, tenint 5. Al final els jugadors es desmoralitzen i costa molt motivar a una plantilla en aquesta situació.

Això és especular?

Crec que sí. En els últims anys ha passat en alguns clubs i és una llàstima perquè la gent ho pateix durant tot l’any.

Té clar que no deixarà la seva feina de banquer pel futbol?

Estic molt bé. Per a deixar-la ha de ser alguna cosa que m’inciti a jugar-me-la. És complicat, sobretot quan tens família. El futbol per a mi és una passió, però haig de donar de menjar a la meva família. Si estic 5 mesos sense cobrar, ningú s’enrecordarà de mi.

Quants fills té?

Dos nenes.

No es posaran a jugar a futbol?

Cada vegada estic més content. El món del futbol és complicat. A elles els hi agrada, però per sort no el practiquen.

El tren de la Segona B pot passar encara?

Clar que pot passar. Durant aquest any hi ha hagut possibilitats, però m’he involucrat en l’Europa. No vull mirar més enllà i per a sortir d’allà havia de ser una cosa atractiva. Les categories arriba un moment que passen a segon pla.

La paraula projecte ha perdut el sentit al futbol?

No es té molt en compte. Jo vinc d’un projecte molt xulo. Quan em va fitxar l’Europa estava fent una regeneració i em va oferir un projecte. Han estat 6 anys i jo he viscut el meu projecte. Això demostra que si tens paciència el club pot treure avantatges.

Pensa en la possibilitat de perdre la banqueta quan entrena?

Els primers anys sí tenia molta por, però des de fa dos no he patit per la banqueta. L’entrenador preocupat per perdre la banqueta, no rendeix. No dóna el millor d’un mateix. He fet el que creia i això t’ho dóna l’experiència. Quan les coses no surten estàs malament, però has d’aprendre a regular-ho. No m’han fet fora mai, però si passa m’aniré amb el cap ben alt.

El moment que més a prop va estar la primera vegada va ser a Balaguer.

Aquell dia segurament em va treure la por. Em vaig veure tan a baix, tan derrotat, que només va quedar anar cap amunt. Un club gran com l’Europa, en una situació com aquesta, acaba baixant. Ja li va passar al Santboià. Tothom va a per tu i pateixes encara més.

El Prat també és un club gran?

El Prat va ser campió de Tercera fa quatre anys, n’ha estat dos a Segona B, va baixar per un punt i no ha jugat play-of per goal average. És un club preparat per a lluitar per tot, però amb calma. Comencem de zero.

Quant temps fa que volia ser entrenador del primer equip del Prat?

Jo vaig tenir un entrenador, el Josep Guillem, que em va fitxar pel Prat quan tenia 17 anys. Aquell senyor em va ensenyar a ser entrenador del poble sent del poble. Vaig aprendre. Des d’aquell moment, vaig pensar que tan de bo algun dia fos entrenador del Prat. Ha arribat 25 anys després i ara intentaré gaudir-ho cada dia, defensar el meu club i fer que el Prat sigui l’orgull de tots els ciutadans.

The post Pedro Dólera vol ser l’orgull del poble (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Tot ha anat molt ràpid. Pedro Dólera (1973) va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va presentar-se com a entrenador del Prat el 8 i avui, dia 11, ja té tres quartes parts de la plantilla feta. Velocitat de vertigen per a un fitxatge del que se n’ha parlat molt. Dólera desvetlla la seva opinió en aquesta entrevista, així com el sentiment de pertinença a l’Associació Esportiva Prat. Desitja que la gent del poble de tota la vida, com ell, estigui orgullosa de la seva feina al club pota blava.

Està content amb el canvi de l’Europa pel Prat?

A l’Europa hi he estat molts anys. Tant per a mi com pel club feia falta un canvi i aires nous. Aquí al Prat vaig veure l’oportunitat de tornar a casa meva i intentar fer un projecte a tres anys, amb tranquil·litat per a treballar i cap tipus de pressió.

A part d’estalviar temps i diners en benzina, que li dóna el Prat que no tingui l’Europa?

No és qüestió de comparar. L’Europa m’ho ha donat tot i no tinc cap queixa. Allà he pogut desenvolupar-me com a persona i entrenador. Sento sentiment de pertinença al Prat i espero que la gent del poble estigui contenta amb mi.

Va acomiadar-se de l’Europa el 4 de juny, va fitxar pel Prat el 8 de juny i avui 11 de juny ja té quasi la plantilla feta. Tot ha anat molt ràpid no?

Jo funciono així. Per sort o desgràcia, a tots els clubs on he estat no hi ha hagut secretari tècnic. Durant l’any no m’estic rascant la panxa i faig seguiment de jugadors. Per això em paguen i sóc un professional. Per sort per a mi la gent té ganes d’entrenar amb el meu equip i el Prat és una entitat seria, amb ganes de progressar i on es treballa amb molta humilitat.

El fitxatge pel Prat es va fer oficial el 4 de juny, però ja se’n va parlar molt abans. Va negociar amb el club durant el play-off?

No em va agradar gaire que sortís. Sempre és el mateix. Qui sigui vol ficar merda on no hi ha res. Amb el Prat vaig parlar per primera vegada el dia després de perdre al play-off. El dia 2 a les dues i mitja de la tarda. En cap moment em vaig sentar amb ells i si no ens haguessin eliminat no ho hagués fet. No tinc cap intenció de convèncer a ningú. Sé el que he fet jo i el que ha fet el Prat. L’Europa era conscient de tot això i jo no vaig amagar res a ningú.

Pedro Dólera no va parlar amb el Prat durant el play-off, però el Prat va intentar posar-se en contacte amb vostè quan entrenava l’Europa?

Quan jo estava al play-off en cap moment em van trucar. Després em van dir que Manolo Márquez no seguia i que havien pensat en mi. Jo vaig dir que primer havia de parlar amb l’Europa, que m’havia ofert renovar quan vam guanyar la Copa Catalunya. Jo pensava que per a renovar calia ficar-se al play-off i vaig voler acabar la temporada per a decidir. La derrota em va tocar. Sóc persona i vaig entendre que tocava fer un pensament i el Prat em va convèncer.

Si l’Europa hagués pujat, la seva decisió hauria estat una altra?

No ho sé. Sóc bastant impulsiu i no m’ho he plantejat.

Ha parlat amb Manolo Márquez?

No. No he volgut barrejar absolutament res i no vull saber res del que han dit ni de rumors. Manolo Márquez és un company meu, però no és un tema que vagi amb mi.

Amb Agustín Vacas i Manolo Márquez en el passat recent, el llistó està bastant alt.

Sempre, però a tot arreu. Jo marxo de l’Europa sent l’entrenador amb més partits i l’únic que ha jugat tres play-off seguits. El llistó sempre està alt als clubs grans.

S’ha sentit envejat alguna vegada a l’Europa?

Jo respecto a tothom. No parlo de ningú i faig la meva feina. Mai he sentit enveja i si algú l’ha sentit allà ell. Sóc una persona normal i el respecte és fonamental.

Què en pensa d’Albert Poch?

Albert Poch és un entrenador sensacional i ho farà super bé. No tinc cap mena de dubte.

És amic seu?

Ens coneixem de fa molts anys. Som de la mateixa quinta més o menys. Li desitjo el millor.

Al Prat hi ha menys pressió que a l’Europa?

El tema de la pressió va arribar un moment que es sap portar. Sí que és cert que a nivell mediàtic té transcendència i a priori sí que n’hi ha menys.

El dia del seu comiat va remarcar molt les seves efemèrides. Creu que no s’han valorat?

No ho sé. Això ho veurem amb el temps. Ho vaig dir perquè vaig fer un repàs general de tot. Em vaig acomiadar de tothom i va ser simplement una part del discurs. Jo creia que feia falta defensar això. No sé si s’ha valorat o no, però estic molt orgullós del que he fet. Quan un ho dóna tot, no se li pot demanar més. És el meu cas.

El Prat ha fitxat a Ignacio i Putxi, dos ex de l’Europa. Vindran més?

No ho sé encara. Estem valorant diverses opcions d’ex de l’Europa, el Prat, el Manlleu i altres equips.

Creu que algú es pot molestar al Nou Sardenya per això?

Jo ja no sóc l’entrenador de l’Europa. Sóc un professional que estic al Prat i miro pel que fa falta a la meva plantilla. L’Ignacio Rosillo venia del Prat i el vaig fitxar jo. El Putxi venia del Manlleu i el vaig fitxar jo. Els sis anys que he estat a l’Europa cap jugador l’ha fitxat ningú més que Pedro Dólera. Són jugadors que volen estar amb el seu entrenador, estan a gust. No tinc cap intenció de fitxar jugadors de clubs concrets, sinó el que necessitem. No hi veig el problema.

Com jugarà el Prat amb aquests fitxatges?

Som un equip intens, que pressionarà molt, intentarà governar els partits. Tindrem més registres i varis sistemes de joc. Això ens dóna polivalència, però falta acabar de polir la plantilla.

Li agraden les etiquetes als entrenadors?

Jo em considero un entrenador amb equilibri. Sap on ha de defensar i com atacar. Treballem molt tots aquests temes i estic content amb el nivell dels meus equips. Sí que és cert que sempre agrada jugar bé a futbol, però cal tenir en compte els camps on juguem. El millor entrenador és qui sap fer adaptar el seu equip a tots els intangibles.

Pedro Dólera té caràcter, això sí.

Sí, està clar. Jo no sóc una persona que passo desapercebuda. Intento fer la meva feina el millor possible i lluitar pel meu club. No vull que ningú ens trepitgi. Dins dels meus equips hi ha d’haver un ordre i les persones que em coneixen saben que sóc molt més de riure que no d’enfadar-me.

Les rodes de premsa del dia de Cerdanyola i la de l’Europa-Montañesa no tenen desperdici.

Hi ha vegades que explotes perquè la plantilla t’ho demana. Al final la cara la poses tu i és una cosa que la gent no sap. Per això els meus jugadors estan a mort amb mi.

Defensa que per a ser entrenador s’ha de tenir títol?

A mi em va costar quatre anys per a treure-me’l i espero que sí. Que tingui valor. Qualsevol persona que hagi jugat a futbol i tingui seny pot entrenar, però el títol és necessari.

No comparteix que hi hagi entrenadors a una banqueta sense el títol?

No és adient. El col·legi d’entrenadors està sent bastant taxatiu amb aquest tema i està fent un bon control del mateix.

Continuarà…

The post Pedro Dólera vol ser l’orgull del poble (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 2009 va arribar Pedro Dólera a l’Europa procedent del Marianao procedent del Marianao. L’equip escapulat, aleshores en hores baixes, ha recuperat la grandesa amb el tècnic pratenc. Ha passat de patir a gaudir de la Tercera Divisió, de la que fa més de dues dècades que en forma part. “La nota és un 8. Hagués estat un excel·lent si haguéssim pujat”, comentava en el seu comiat. L’ascens és l’únic que li ha faltat. Entre llàgrimes, Dólera s’acomiadava de l’Europa. El seu futur pot estar al Prat, amb qui ja ha parlat.

Però l’última roda de premsa de Pedro Dólera al Sardenya no tenia com a objectiu parlar del futur. El ja ex tècnic va voler agrair a aficionats, directiva i jugadors el seu suport, “especialment a Alex Delmàs i Alex Cano”. Satisfet, afirmava que “espero haver contribuit a enganxar a la gent jove del barri. No us oblidaré mai”. Es va comprovar, sobretot a la Copa Catalunya, on l’equip va estar molt ben acompanyat.

I és que “cada dia que entrava a la porta del camp sabia que era casa meva. Podia fer i desfer el que volia”. Per això, per respecte, “no podia fer esperar la meva decisió tres setmanes. No sóc Guardiola”. Carregat d’emocions, Dólera també va deixar entreveure certa molèstia envers alguns sectors de l’entorn del club: “És impossible aguantar situacions injustes i difícils d’entendre en un club de Tercera”.

“SÍ, HE PARLAT AMB EL PRAT”

L’última, la del seu futur. “No continuar a l’Europa no vol dir que tingui decidit a on vaig”, explicava. La del Sagnier, és l’opció que ha sonat amb més força. Preguntat per això, Pedro Dólera reconeixia que “sí, vaig parlar el dimarts amb el Prat a les 14:30h”, però “després de fer-ho amb l’Europa”.

“He estat fidel a l’Europa. Qui pensi el contrari, me la bufa”. I així és. El protagonista del dia va agafar l’equip d’una manera i l’ha deixat d’una altra ben diferent: “No hem pujat, però quan vaig veure la primera temporada que la vuitena era la millor posició en 10 anys em vaig sorprendre”.

DE BODE: “MARXA UN AMIC”

L’Europa, sempre complicat, està agraït a Dólera. Ho va confirmar el seu president: “Començar i acabar un projecte com amics és molt difícil. Aquí respectem les persones. Marxa un amic”. De Bode li va dir a Dólera que “té les portes obertes i segur que tornarà” i va negar-se a parlar de posibles substituts perquè “la pregunta sobre el futur no toca i és el moment de Pedro Dólera”. El moment ja ha passat. Queda tot el que ha deixat.

The post “He estat fidel a l’Europa. Qui pensi el contrari, me la bufa” appeared first on FutbolCatalunya.com.