L’Atlètic Lleida va néixer el 2019 com alternativa al Lleida Esportiu. Ara, sis anys després, ha comprat la plaça de Segona Federació que ha quedat vacant després del descens dels blaus. El vincle entre els dos clubs, que no tenen precisament una bona relació, és notori pel que fa a la plantilla i el cos tècnic. Molts ex blaus han acabat jugant a l’Atlètic Lleida, tan aquesta temporada com a les anteriors. La llei de l’ex es complia, es compleix i sembla que es seguirà complint properament a Cappont.

Pau Torres, el jugador amb més partits disputats de la història blava, n’és el millor exemple. També un altre jugador amb un gran historial al Camp d’Esports com Pau Bosch va jugar a l’Atlètic. El segon futbolista amb més partits a la Terra Ferma, a més, va fer una dura crítica al seu ex club fa uns dies.

PAU BOSCH: “NI BUITRES NI MENTIDERS COM ELS DARRERS ANYS A LLEIDA”

“GRAN NOTICIA! Podem seguir somiant amb que Lleida tingui l’essència d’anys passats. Ni buitres ni mentiders com als darrers anys, sols gent amb ganes de fer crèixer el futbol. Molts em criticareu, no passa res. Sols intenteu mirar més enllà i veure que és el millor per la ciutat”, va dir l’ex capità blau a X quan l’Atlètic va informar de la compra de la plaça.

A part dels dos Paus també altres ex blaus han passat per Cappont… i no son pocs. Roger Canadell, Joanet López, Toni Vicente o des de fa uns dies Juan Agüero. L’argentí ha estat l’últim fitxatge de l’equip de Gabri i torna a la capital del Segrià, on ja va jugar dues temporades amb el Lleida.

LA GRAN DECISIÓ DE JOAN ORIOL

Agüero pot ser que no sigui l’últim ex que faci les maletes cap al Ramon Farrús. El següent podria ser Joan Oriol. L’ex capità del Nàstic es troba sense equip i amb una oferta del club grana per dirigir el Juvenil A de Divisió d’Honor. Acceptar aquesta proposta implicaria retirar-se del futbol als seus 38 anys.

Joan Oriol ha de decidir entre això i seguir jugant a l’Atlètic Lleida. El de Cambrils té una proposta del club de Cappont que pràcticament triplica el salari que percebria com a entrenador del Juvenil A del Nàstic. Seguir com a futbolista en actiu o començar carrera a les banquetes? La decisió de Joan Oriol no hauria de demorar-se gaire.

The post La llei de l’ex es compleix a l’Atlètic Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

En aquest text posarem els noms d’alguns futbolistes que han ‘penjat les botes’ aquest 30 de juny, data marcada com a final de la temporada 2023-2024. Segur que ens faltaran moltíssims, però o no hem tingut constància personal o tampoc ens ha arribat aquesta informació a través de les xarxes socials.

Sigui com sigui, la realitat és que han estat jugadors habituals de les nostres categories, o professionals i no tornaran a ser protagonistes al camp. Carlos Martínez (FC Goa), Lluís Micaló (Peralada), Ismael Moyano (Montañea), Marc Martínez (Manresa), Sergi Moreno (Reus FC Reddis), Ramon Suárez ( Granollers), Federico Piovaccari (San Cristóbal) són alguns noms.

GRANS NOMS DEL NOSTRE FUTBOL

Però n’hi ha més: Marc Vilajosana (San Mauro), Albert Blázquez (Olot) , Javi Martínez (Viladecans), Quim Porqueras (Espluguenc) o Genís Soldevila (Mollerussa). O també Toni Ciruela ‘Ciru’ (At. Lleida), Mario López (Mataró), Pau Bosch (At Lleida)…

En resum: segur que hi haurà molts més encara que no tenim coneixement; clar que, si coneixen més, només han d’enviar un missatge a redaccio@futbolcatalunya.com i ho farem constar.

The post Adeu, benvolgut futbol, adeu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quo vadis Lleida Esportiu? El live d’Instagram de FutbolCatalunya del dilluns 18 d’Octubre va intentar donar resposta amb diversos ex emblemàtics blaus com Molo, ex entrenador i jugador, i els ex futbolistes Marc Martínez, Pau Bosch i Pau Torres. D’aquesta manera,  van fer un repàs de la seva etapa al club i també van parlar de la situació actual.

Tots quatre van ser capitans en el seu moment i Molo, Pau Torres i Marc Martínez van denunciar que el Lleida encara els deu diners a dia d’avui. Tot i això, els protagonistes del directe de FutbolCatalunya van deixar clara la seva estima al club i esperen que el futur depari solucions.

QUO VADIS LLEIDA E.?

Molo va iniciar la nit en solitari i va reconèixer que no li sorprenien les últimes notícies. “No cobrar a Lleida a l’Octubre és normal”, explicava i afegia que “en el cas actual hi ha alguna cosa més”.

El tècnic andalús es va mostrar dolgut per les condicions que va viure a la seva segona temporada a la banqueta, en la que el club va descendir a Segona RFEF: “L’any passat va ser molt complicat, amb moltes coses extraesportives. Comencem tard, amb 12 fitxes sèniors i tot i això la segona temporada va ser molt més positiva que la primera”.

PAU BOSCH: “JORDI ESTEVE ES VA RIURE DE MI”

El més dur dels convidats amb la directiva actual va ser Pau Bosch. L’ex capità i segon jugador amb més partits disputats al Lleida Esportiu de la història va deixar el club el 2016. Quatre anys després, el 2020, va contactar als dirigents per tornar al Camp d’Esports i la resposta va ser la següent: “Vaig demanar tornar quan vaig sortir del Racing de Ferrol i el Jordi Esteve es va riure de mi”.

Per coses com aquesta, Pau Bosch va afirmar que “jo no vaig amb el Lleida Esportiu” i com a ex de l’Atlètic Lleida va afirmar que “seria bo que pugés categories per la ciutat”. Per últim, el jugador de Fondarella va dir que “espero que hi hagi un canvi de rumb al Lleida Esportiu, no que desapareixi el club. Ara mateix tot està molt cremat”.

MARC MARTÍNEZ: “VAIG PERDRE LA CONFIANÇA EN EL CLUB”

El final de Marc Martínez al Camp d’Esports tampoc va ser massa cordial. L’ex capità va afirmar que si s’hagués mantingut una part de la plantilla s’hagués plantejat seguir, però també va afegir que el dia a dia era problemàtic i gens fàcil. En referència a la situació actual, la seva opinió va ser la següent: “No poden abandonar aquests detalls (regar la gespa) al Lleida, hi ha uns mínims. Jo em vaig anar del Lleida perquè vaig perdre la confiança de la gent del club”.

Cal recordar que l’estat de la gespa del Camp d’Esports és dolent i el passat diumenge, segons va informar Gabri a roda de premsa, no es va regar el camp. En el partit contra el Teruel es van produir protestes contra la directiva i la llotja va estar pràcticament buida. Només Gerard Escoda va ser-hi presencialment.

PAU TORRES: “EM FA MOLTA PENA EL LLEIDA E.”

Passada l’hora de directe va marxar Molo i va entrar Pau Torres. El porter de Capellades, actualment aturat, ja va afirmar fa unes setmanes a FutbolCatalunya que “mentre hi hagi aquesta directiva jo no tornaré al Lleida Esportiu”. L’ex capità encara no ha cobrat tot el seu contracte amb el Lleida, tot i que afirma que va donar totes les facilitats de cobrament en terminis.

“Em fa molta pena. No sóc lleidatà de sang però és la meva ciutat, aquí viu i viuré tota la meva vida. Acabar així és la pitjor manera però el destí. Estic molt agraït a la gent de Lleida”, afirmava Pau Torres.

PRESENT PREOCUPANT, FUTUR INCERT

Aquestes van ser algunes de les declaracions de les gairebé dues hores de directe, en les que hi va haver temps per riure recordant anècdotes i també clares mostres de preocupació. El Lleida Esportiu és a dia d’avui un club envaït pels problemes econòmics, esportius i institucionals. Investigat presencialment per la Guàrdia Civil, que viu d’esquenes a la poca afició fidel que segueix al seu costat i amb l’entrenador enfadat perquè ni es rega la gespa de l’estadi.

El present és preocupant i el futur és incert. Tot plegat amb la refundació de 2011 no gaire llunyana. La única sortida és la unió de la ciutat empresarial, social i políticament entorn a un club fort. I això amb l’actual directiva és una quimera. Per això toca preguntar: Quo vadis Lleida Esportiu?

The post Quo vadis Lleida Esportiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Què tal. Com va la vida, Pau?

Tot bé. No em puc queixar. Tots estem bé, molt tristos per la situació que vivim, però cal seguir endavant. Portem un bon control perquè un sol cas seria perjudicial per a tots.

Se’n recorda de tot el seu historial?

Sí, primer, vaig començar al Palau d’Anglesola (des dels 5 als 12 anys), UE Lleida (fins a juvenil), vaig marxar cedit al Tàrrega (6 mesos, com a amateur), em va repescar el Lleida a la segona volta, a l’any següent amb l’arribada d’Emili Vicente. Vaig tornar a marxar cedit a l’At. Monzón (un any fantàstic, campions de Lliga encara que sense ascens) i després ja em vaig quedar, amb 20 anys, al Lleida (2011-2016) fins als 27 en el primer equip.

I després, Alcoià, Llagostera, Racing Ferrol, EFAC i, ara, At. Lleida.. Per cert, Hong Kong, també, no?

Sí, Hong Kong (Kitchee), sis mesos, encara que havia signat dos anys. La història va ser molt bonica però no va sortir bé; em quedo amb els bons records. Al retorn em va cridar Toni Seligrat, amb qui vaig estar al Lleida, vaig anar per Alcoi, Llagostera, Racing Ferrol i Atlètic Lleida.

“AQUEST ATLÈTIC LLEIDA DÓNA MOLTA TRANQUIL·LITAT”

Ara combina futbol amb un altre feina?

Ara estic preparant-me oposicions de Mosso d’Esquadra amb el futbol. Mentrestant, ara començaré en una empresa, com volia, quan vaig tornar de Galícia, perquè ja tinc 32 anys i la vida de futbolista té caducitat.

El que no entenc és com un home referent en el futbol lleidatà i a la UE Lleida, en particular, pot estar en una altra entitat que, en teoria, va néixer com a contraposició al seu ex equip.

Jo estava molt bé a Galícia però també volia un canvi en la meva vida. Llavors em van cridar des del At. Lleida i la veritat és que em va sorprendre molt, tenen moltes ganes que tot surti bé; tot el que hi ha darrere dona molta tranquil·litat i un dels motius que em va fer decidir van ser les facilitats.

I es compromet amb el At. Lleida?

No és que me n’hagi anat a l’equip oposat del Lleida Esportiu perquè la UE Lleida sempre la portaré en el meu cor. No era el moment de tornar al Lleida E. a la meva edat. M’ho vaig pensar molt però vam arribar fàcil a un acord amb l’Atlètic Lleida.

M’HAURIA AGRADAT SEGUIR TOTA LA MEVA VIDA AL LLEIDA”

De veritat que no s’ha penedit ni una sola vegada de no haver-se retirat amb la samarreta blava i com a ‘capità general’ al Camp d’Esports?

No, la vida són etapes. Vaig passar anys molt bonics al Lleida, com quan gairebé vam pujar a Sevilla, però vaig decidir anar-me’n amb nous projectes. Que m’hagués agradat seguir tota la vida al Lleida? Per descomptat que sí, però no em penedeixo de cap decisió, estic molt content d’haver-me marxat, he viscut altres coses i tot això et forma com a persona.

Quantes vegades s’ha imaginat un Lleida E.- Atlètic Lleida en un camp de futbol?

Moltes, moltes i sempre guanyava jo, sí. Com he dit, aquest projecte és molt bonic, per pujar i arribar a la Segona B i tant de bo ho pugui veure algun dia. Ja tinc 32 anys i ho miro d’una altra manera encara que espero poder jugar-ho.

Com a curiositat, vostè va compartir vestuari amb el seu germà Jerson a la Unió Esportiva. Per on para ara el seu germà?

Sempre he dit que de les coses més boniques que m’han passat en la vida és poder jugar amb el meu germà en el mateix equip. Fa 5 anys va deixar el futbol, va muntar una botiga de bicicletes a Mollerussa i està molt content.

“TENIM UN EQUIPÀS I ELS ALTRES, TAMBÉ”

Pau Bosch, des de la seva natal Fondarella, mira cap endarrere, mira cap endavant i què observa?

Preparar-me les oposicions, començar a treballar, cal enfocar la vida i preparar-me cap al que pugui arribar encara que vaig signar dos anys i mig amb l’At. Lleida. Espero que confiïn en mi, ja que estic molt bé mental i físicament.

Tenen un equipàs, eh?

Sí, i els altres equips també. Sigui la categoria que sigui, són totes molt disputades. El primer partit vam caure davant el Mollerussa en un partidàs seu i el segon vam superar a l’Alcarràs. Tots els equips estrenyen. Tot costa.

Aquest Atlètic Lleida està obligat a tot sí o sí….

Sí, i no ens amaguem. El projecte és atractiu però també hi ha molts equips que volen el mateix i no serà fàcil.

El primer KO a Mollerussa va baixar a molts del gran núvol?

Ens ‘van pintar’ la cara, van preparar un partit molt correcte però cal aixecar-se i ens vam aixecar davant l’Alcarràs. Tant de bo puguem tornar aquest diumenge 1 encara que em temo que no serà la primera vegada que passi. Cal estar tranquils i ser competitius sempre.

“ESTEM OBLIGATS A TOT I NO ENS AMAGUEM”

Martinenc, Tàrrega, Can Vidalet, Martorell….el major enemic del seu equip és el seu propi equip?

Tots són candidats inclòs el Mollerussa. No és que siguem el nostre propi enemic perquè estem treballant molt bé, en tot cas el major enemic és la COVID. Aquesta incertesa ens afecta a tots.

Expliqui’ns com és l’Ismael Mariani? Aquest Atlètic Lleida, a què juga? Volem dir: possessió, control, intensitat… si hagués d’etiquetar-ho com ho definiria?

Mariani té les coses molt clares, és molt intens, fa més de 20 anys que entrena i el més important (coincideixo) és tenir la porteria a zero. A partir d’aquí, amb la qualitat que hi ha a dalt, les coses sortiran. Hi ha jugadors per a tocar bé la pilota en el centre del camp i a dalt, cal ser contundents.

Al seu voltant té un altre equipàs de luxe: Jordi Chiné (segon), Edu Gasol (entrenador de porters), Artur Gòdia (preparador físic)…..també li citaria a Patricia Rodríguez (fisio), David Rovira (delegat) i Joan Albert Ramírez (utiller), però sembla més una alineació oficial.

“MARIANI TÉ LES COSES MOLT CLARES”

Una de les coses que millor fa el club és comptar amb gent que sumi. Chiné era el nostre porter l’any passat, és un connector directe entre plantilla i entrenador; Godia (el meu amic) està molt bé….hi ha un grup de 21 jugadors, tècnic i auxiliars molt bo.

Ens citem per a final de temporada tret que tinguem alguna raó esportiva més per a trobar-nos, la qual cosa seria un plaer i que la COVID ens ho permeti perquè aquest és el pitjor rival de tots…

Una abraçada. Gràcies.

The post Pau Bosch: “Sempre portaré la UE Lleida en el meu cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’empat del Llagostera contra el Mallorca no és casual. Que fos a zero, tampoc. La dinàmica positiva de l’equip blaugrana té una única direcció: la permanència. Aquesta ratxa està fonamentada en la defensa, ja que només han estat cinc els gols encaixats en els últims onze partits. La dada, impressionant, deixa de ser sorprenent si mirem nom per nom la seva defensa titular. Marcos Pérez, sota pals, ha disputat 308 partits de lliga a Segona B. Javi Chica (81), Esteban (224), Pau Bosch (250) i Raúl Fuster (179) completen una rereguarda impressionant. Milenària pel que fa a partits, sòlida com una roca pels rivals.

Pau Bosch va arribar al mercat d’hivern i li ha tret la titularitat a Lucas Viale, que n’ha jugat 273 ni més ni menys. Experiència no li falta a la línia defensiva llagosterenca. El seu sacrifici, i el de tot el conjunt, han tret l’equip d’una situació realment delicada. Fa unes jornades el Llagostera semblava sentenciat, però mica en mica ha sortit del pou.

Les garanties defensives – només s’han encaixat gols en quatre dels últims onze partits – han provocat que cada gol valgui or, per no dir punts. I és que les vuit dianes marcades han resultat en 18 punts dels últims 33 possibles. Uns bons números. De permanència, vaja. Marcos es setè al Zamora… i pujant. Segurament que quan el porter del Bon Pastor alça el cap cap endavant es sent més que tranquil. Un mur mil·lenari protegeix la seva porteria.

The post El mur mil·lenari s’aixeca a Llagostera appeared first on FutbolCatalunya.com.