La FCF tenia 179.187 llicències la temporada 2018/2019 i 233.532 la 2024/2025, última dada publicada, el que suposa un increment de 54.345 llicències (un 30,33%) des que Joan Soteras rebés el ‘regal’ de la presidència d’Andreu Subies.

Només cal comparar les dades amb la Federació Andalusa de Futbol (RFAF), per veure que és… un engany! La RFAF, la segona federació amb més llicències després de la FCF, tenia 159.104 llicències la temporada 2018/2019 i 222.700 l’última registrada (2024/2025).

MIRACLE O ENGANY DEL DIRECTOR?

Resum: un creixement de 63.596 llicències (el 39,97%). O, si volen, la Catalana creix 10 punts menys que la seva immediata competidora.

Amb l’increment de llicències, creixen els ingressos pel Portal del Federat, quotes als clubs, etc. Entrant al portal de transparència de la FCF i repassant la documentació de les assemblees generals, de lliure consulta al web oficial, veiem dades interessants.

I EL MIRACLE ECONÒMIC?

La FCF ingressava l’exercici 2019 (primer any sencer de Joan Soteras al capdavant de l’entitat) 4,08 milions d’euros per llicències i quotes de clubs mentre que el 2026 espera recaptar 7,63 milions d’euros, el que implica un increment de 3,55 milions d’euros (un 87%).

Aquest increment de llicències, també ha fet crèixer les subvencions públiques, que han passat dels 2 milions d’euros (2019) als 4,82 que s’espera rebre el 2026. Creixement de 2,82 milions d’euros (un 141%).

L’altra partida que també creix son les sancions: de 685.000 € (2019) a 826.000 (2026), del 20,6% i 141.000 euros.

És a dir, la FCF ingressa 4 milions d’euros més actualment que el 2019, pel creixement dels practicants. El 2019, la FCF va repartir als clubs 2,36 milions d’euros als clubs, segons el meravellós llibret propagandístic “La Casa del Futbol” i la 2024/2025, se n’han repartit 3,79, el que suposa un increment de 1,43 milions d’euros.

ACTES NOTARIALS, TARGETES BLACK, ADVOCATS…?

I els 2,57 milions d’euros restants?! No es reparteixen entre els clubs? En què s’han gastat doncs? En actes notarials, targetes black, advocats, etc.?

El que està clar és que la temporada 2018/2019 es repartien 2,36 milions d’euros entre 10.533 equips, el que sortia a una mitjana de 224€ per equip. La 2024/2025, se n’han repartit 3,79 a 13.331 clubs, el que surt una mitjana de 284€ per equip. 60 euros de més en 6 anys, 10 euros per any.

Tal i com recordava el director al Parlament, l’IPC ha pujat un 21% durant el període Soteras i l’increment de les subvencions per equip ha estat del 26%, és a dir, poc més de l’IPC.

En canvi, si repartís aquests 2,57 milions que després veurem a què es destinen, cada equip rebria 498 euros, més del doble que la temporada 2018/2019.

LA DESPESA ES REDUEIX… EN EL QUE INTERESSA

El director també va dir que havia reduït dràsticament la despesa. En sous i salaris, es manté pràcticament la mateixa despesa perquè tots els acomiadaments realitzats han estat reemplaçats amb amics i saludats, com ara Gemma Deumal per indicació d’Alejandro Talavera, com diuen els Mossos als seus atestats, que mentre defensava una renovació de la junta -Talavera- estava pactant amb Calle.

Recorden com els diputats li van refrescar allò de “encima de todo está el PSC”? Talavera era el noi PSC, ara estan tots ben juntets gaudint del pressupost federatiu.

Tampoc s’ha reduït la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques, que passsa de 231.200 (2019) a 796.900 (2026), ni en retribucions a directius, que passa de 409.700 a 544.000 (2026), incloses les “despeses socials”; el que suposa un increment de 565.700 € (un 244,7%, felicitats nois!) i 134.300 € (un 32,78%), respectivament.

LA DEIXADESA FA PERDRE DINERS ALS CLUBS CATALANS

Ja els va dir Calle als delegats, que havien de recular i no reculaven. Ell tampoc ha reculat, ha fet viatges personals a càrrec federatiu, va facturar serveis inexistents a través de la seva dona, té un Mercedes d’empresa… Així consta als atestats del Mossos d’Esquadra i en informacions publicades al diari El Món el 2016.

Fent el mateix comparatiu, l’Escola d’Entrenadors d’Israel López facturava l’any 2019 1,38 milions d’euros en cursets, xifra que s’estima reduir l’exercici 2026 a 1,05 milions, el que suposa una pèrdua de 330.000 € (un 24% menys).

Sagnant és també la pèrdua d’ingressos en màrqueting i publicitat de la FCF. El 2019 era de 1,02 milions. Actualment, uns lamentables 536.000€. Sembla que els dirigents actuals no animen massa a les empreses a invertir en patrocinis a la FCF amb tants assumptes judicials. Per què serà…?

Això i que, segons va publicar Crónica Global, alguns patrocinadors com Iniciatives Events no haurien abonat el seu patrocini quan els tocava, a canvi de… el Jutjat de Sabadell dirà.

The post Contes i comptes del director appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres hores de discursos al Parlament de Catalunya, preguntes amb conegudes respostes i amb lectures de manual per una autorentada general resumeixen l’apassionant assumpte de la presumpta corrupció de la FCF. De fet, tot va arribar condicionat hores abans amb la decisió del conseller Berni Alvarez després de no convocar una Assemblea extraordinària que li van sol·licitar més de 400 clubs.

La presència de Soteras, crescut per la sentència-Berni., amb l’ofès Calle i amb l’obedient sotssecretari Garrido no van donar per a molt. Encara sort que el secretari general Oriol Camacho va refrescar memòries i el president de Democràcia i Transparència a l’Esport, Miguel Galán, va agitar la tarda.

CAMACHO REFRESCA MEMÒRIES

Les primeres paraules de Camacho van obrir foc per a tornar a insistir en les seves greus acusacions als participants a la candidatura de Joan Soteras. “Va haver-hi participació activa de personal laboral de la FCF al procés electoral i a la confecció d’actes així com “manipulació de la junta electoral”.

La creació d’una estructura “paral·lela” a la federativa amb la finalitat d’ajudar “a la candidatura de Soteras” va quedar evident. Encara més, va recordar “la utilització de targetes federatives” amb finalitats electorals així com “el càrrec federatiu” de les actes electorals (234).

En resum: “una política de terra cremada. Encara hi ha moltes coses per a conèixer, s’han donat represàlies amb treballadors i mitjans de comunicació. Hi ha una deshumanització en el tracte per part de dues persones (Soteras i Calle) i una victimització permanent”.

ANUNCI DE QUERELLA AL PARLAMENT

Miguel Galán, per part seva, va anar per totes des del principi. “Anuncio una querella contra el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la presidenta del Consell Català, Carmen Bastida, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa”.

El president de Transparència i Democràcia a l’Esport va parlar dels “imputats Soteras i Calle “, va qualificar de “còmplice” al conseller i de la “trama Abel-Calle en clara connivència política”. A més, va recordar que l’encara president de la Catalana també està “imputat a l’Operació Brody (Supercopa)”.

El discurs de ‘Querellator’ va ser molt dur. “El conseller ha trepitjat la democràcia de la FCF, ha estat un cop institucional i arribarem fins al final”.

El posterior encreuament de paraules amb el diputat socialista Mario García mereix capítol especial perquè “hauria de moderar el seu to i les seves paraules, aporti proves i menys discursos polítics o vagi al jutjat, però sense amenaces ni lluïment personal”. Així li va recriminar el representant del PSC a un Galán que es va limitar a respondre-li que estava “molt mal informat”. Poc després, García va recordar als federatius que “si 400 clubs els demanen una Assemblea, no poden mirar cap a una altra banda”,

Galán va avançar que “la trama Abel García-Calle” ja ha triat “Antonio Escudero, actual viepresident, com a futur president”.

EL TRIO FEDERATIU TREU PIT

Després de la informativa participació de la representant de l’Oficina Antifrau, Olinda Ania, va aparèixer el trio Soteras-Calle-Garrido.

Nou minuts de discurs inicial d’un crescut president, per a qui sempre són “falses” les informacions periodístiques, no va parlar en cap moment sobre la raó de la seva presència al Parlament. I va acabar la seva participació amb un avís: “Que es preparin perquè hauran de guanyar les eleccions (?). Tot el que diuen són mentides i contes xinesos”. Només li va faltar aplaudir-se.

És clar que per a això va portar als seus escuders. El jurista Garrido va insistir. “A la FCF no hi ha imputats sinó investigats”, la qual cosa va provocar la puntualització de Dani Cornellà (CUP) encara que es va quedar amb les ganes de saber si el sotssecretari havia estat “neutral” a les eleccions o sobre el present del responsable de Recursos Humans, Manchado, autor de la cèlebre frase dirigida a la seva esposa –“Som a la FCF falsificat signatures”.

Per cert: una pregunta curiosa (PP): -“S’ha dit que el PSC està damunt de tot”- va obtenir una resposta encara més del PSC ja que “ja ens agradaria a nosaltres”.

GARRIDO GUANYA NÚMEROS

Després de titular com a “incòlume” el procés electoral 2023, va treure el ‘Cas Soule’ i va insistir que “només hi ha 2 acusacions particulars” al jutjat de Sabadell.

Per cert: dels 442 clubs que van sol·licitar Assemblea “només eren vàlides 186, va haver-hi un 60% invàlides i es volia fer un ús fraudulent de la normativa”.

VICTIMISME I MEDALLES PER A CALLE

Les paraules més victimistes les va regalar el director José M. Calle. “No s’ha respectat mai la meva presumpció d’innocència” va iniciar el seu resum final. Fins i tot va sofrir “una denúncia anònima que finalment sempre són falses”.

A poc a poc es va anar creixent amb Oriol Camacho com a objectiu. “Va endur-se documentació sensible a un candidat a casa seva, es va negar set vegades a lliurar informació a l’Audiència sobre la Mutualitat i ens va dir que ens anava a fotre”, va verbalitzar. La quarantena d’acomiadaments no són res, ja que “hi ha molt bon ambient a la FCF i totes les circulars són públiques. Camacho només parla, però no acredita res”.

The post El Parlament no s’assabenta de la pel·lícula de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La sessió al Parlament de Catalunya arriba enmig d’una invesitgació judicial i d’un reguitzell d’articles periodístics. Objectiu? una operació organitzada per l’encara president, Joan Soteras, i el director Calle, per condicionar el vot i controlar els òrgans federatius.

Amb declaracions de presidents de club que admeten que els van falsificar la signatura, testimonis (des)protegits i atestats contundents dels Mossos d’Esquadra, que impliquen un llarg llistat de treballadors, directius, notaris, empreses patrocinadores i trans-comunicadors.

SOTERAS PASSA DEL PARLAMENT

Estan citats a comparèixer (per aquest ordre): Miguel Galán (president de l’associació Democracia y Transparencia en el Deporte), Oriol Camacho (l’encara secretari general) i representants de l’Oficina Antifrau. D’altra banda, Joan Soteras (sembla que no anirà), Calle i Sergi Garrido (secretari en funcions).

Les investigacions assenyalen l’elaboració de documents “a mida” i la presumpta falsificació massiva de signatures per fer votar clubs sense consentiment dels seus responsables. Els atestats dels Mossos d’Esquadra parlen de centenars i d’una operativa presumptament capitanejada per Calle i executada pels seus treballadors més fidels, posteriorment premiats amb augments de sou.

Els Mossos també han documentat pràctiques de represàlia als clubs que van negar el vot a Soteras: retards i suspensió d’ajuts, pitjors horaris i obstacles administratius per obtenir pilotes, per exemple.

RIDÍCUL DEL TCE I DEL CCE

També han constatat una operativa digital destinada a desacreditar Juanjo Isern, candidat opositor, mitjançant usuaris fake creats suposadament des del propi Gabinet de Presidència de Soteras.

Els Mossos també apunten a què tant la campanya electoral de Soteras, les actes notarials que va encarregar, el cost dels advocats i procuradors i altres conceptes, haurien estat presumptament repercutits a la FCF. També documenten com Soteras va demanar suport a la RFEF i com haurien rebut 800.000 per un programari que la pròpia RFEF podria haver desenvolupat amb recursos propis, segons afirmen els investigadors.

Les compareixences del Parlament serviran també per posar de relleu que, malgrat la gravetat dels fets, ni el Tribunal Català de l’Esport, ni la inspecció del Consell Català de l’Esport han fet absolutament res per investigar ni documentar aquest escàndol. Al contrari, han intentat que les denúncies morissin en l’oblit, fins que el Síndic de Greuges els ha tocat el crostó.

LA INACCIÓ DEL CONSELLER BERNI

Les eleccions a la FCF de 2005, entre Jaume Roura i Jordi Roche, van ser anul•lades per un frau generalitzat i se’n va modificar la normativa per acabar amb les trampes. Hi va haver una actuació ràpida i contundent. L’actual administració esportiva, liderada per Berni Álvarez, no ha fet cap actuació; el que perpetua el problema indefinidament i trasllada un insoportable missatge d’impunitat als presumptes tramposos. La trampa, té premi.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’indecència, com el genocidi de Ruanda. I només hem après a no cometre els mateixos errors quan els fets s’investiguen, es depuren responsabilitats i es fan les oportunes reformes legislatives per evitar que fets similars tinguin lloc en el futur.

ESLÒGANS OFICIALS BUITS

Els conceptes d’esport 360° i situar l’esportista al centre, son eslògans buits si no es garanteix la bona governança a les entitats que fan possible la pràctica esportiva. Vulgui o no el conseller Álvarez, la veritat se sabrà i aquest dimarts dia 20 al Parlament, li ensenyaran el camí. Aprengui del 2005 i, encara que ja sigui tard, prengui mesures per garantir unes eleccions veritablement democràtiques al futbol català. Per si no s’ha enterat encara, els clubs li estan demanant…

The post El Parlament ensenya a Berni i Soteras s’amaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Hem fet tot el possible, el màxim” va finalitzar el teu torn de rèplica el conseller Berni Alvarez davant la Comissió d’Esports del Parlament. Després d’un discurs inicial d’onze minuts, va invertir vint més en les seves respostes.

El responsable de l’esport a Catalunya va declarar que “hem volgut ser els més transparents possibles” en el cas de la presumpta corrupció que envolta a la Federació Catalana de futbol.

“L’OFICI D’IMPULS” DE BERNI

Amb un discurs molt preparat, el conseller, acompanyat pel secretari general Abel García, que va prendre moltes notes, va oferir una detallada cronologia dels seus actes. Des de la seva arribada el passat 12 d’agost del 2024 “hem arreglat el TCE, executat un pla de xoc en el Registre dels clubs i hem preguntat als nostres serveis jurídics cap a on podem anar”.

VEURE VIDEO SESSIÓ PARLAMENT DIMARTS 25 NOVEMBRE 2025

Això ha donat opció “a un ofici d’impuls el passat 13 de maig del 25 com a recordatori formal al TCE del cas perquè es manifestés des de la seva independència”. La resposta del TCE, segons Alvarez, va arribar “un dia després i vam informar l’interessat (Oriol Camacho)”.

La intenció, segons el dirigent reusenc, ha estat “intentar evitar col·lisions entre el que podíem o no podíem fer. És la diferència entre fer soroll o governar, garantir abans que pressionar”.

INACCIÓ? INTERVENTORS?

Com a aperitiu als representants polítics, el conseller va reconèixer que “estarem pendents” de la validació de signatures de la FCF el termini de la qual finalitza l’11/desembre. “Si hi hagués inacció, actuaríem per la via que marca el TCE; a veure què fa la Federació”.

Poc després afegiria que “no tenim capacitat” per a nomenar uns interventors (en el 2023 tampoc n’hi va haver) que poguessin vigilar la transparència del procés. “Som tres pobrets”, va destacar com a broma abans de repetir que no hi ha hagut “inacció. No haguéssim fet res amb el TCE i s’ha fet. Si hem parlat d’aquest assumpte amb la FCF? No.”

PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS POLÍTICS

Montse Ortiz (Junts), Mario García (Socialistes i Units), Marta Vilalta (Esquerra), Pau Ferran (Partit Popular), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Alberto Tarradas (VOX) van ser els diputats que van entrar en matèria.

Conceptes genèrics com a “transparència” “democràcia” “garantia” o “vot secret” van aparèixer en el Parlament. Encara que per a alguns va ser “un massatge” (Pau Ferran) al conseller, per a altres, com el company de partit de Berni, Mario García, va ser una compareixença “inaudita”. Per cert, com a curiositat, García es va equivocar dues vegades amb els 414 (són 441) clubs que han sol·licitat l‘Assemblea extraordinària.

“No es pot rentar les mans” li va assenyalar Junts a Berni Alvarez, “aquesta Assemblea s’ha de fer Sí o SÍ”, va destacar ERC. En general, els representants dels partits polítics van mostrar estar al dia de tot el que ocorre a la FCF. Una altra cosa serà el seguiment de la realitat.

CALLE I GARRIDO

Per cert: el director Calle i el sotssecretari Garrido hauran d’acudir també al Parlament per a explicar la presumpta corrupció que envolta a la FCF.

En la mateixa reunió, el conseller va reiterar el compromís del Govern amb la defensa dels drets humans i amb Gaza. Alvarez no va ocultar que no pot evitar la participació d’equips israelians a Catalunya en esdeveniments que depenen d’organismes superiors com l’Eurolliga.

The post Berni espera l’Assemblea de la FCF o actuarà appeared first on FutbolCatalunya.com.

La imatge que ofereix avui la política esportiva catalana és vergonyosa. A l’escenari central no hi ha només una federació de futbol esquitxada per acusacions de frau electoral, presumptes falsificacions grolleres d’actes notarials i finançament irregular de la campaña.

També hi ha una Administració –la Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Esports– que ha optat per la complicitat amb una Junta Directiva menguant, de la que fugen cada dia més membres.

BERNI ÁLVAREZ, AL PARLAMENT

Aquest dimarts, amb la compareixença del conseller Berni Álvarez a la Comissió d’Esports del Parlament, segur que sortirem de dubtes i ens explicarà com pot ser que el seu Departament no hagi fet absolutament res davant les evidències (àudios inclosos) del frau que s’acumulen sobre la seva taula. 

Els atestats dels Mossos, la pròpia policia de la Generalitat, descriuen una operació organitzada per manipular un procés electoral. 213 certificats que van arribar a acte públic amb signatures presumptament falsificades; 88 directius de clubs que han declarat haver estat objecte de falsificació de la seva signatura; descàrregues massives de documentació de clubs des de la seu federativa en horaris nocturns; grups de xat amb noms que no deixen lloc a dubtes i converses en què es disposa i s’organitza la logística per fer Soteras president amb treballadors de la Federació. Un exemple de neutralitat.

REVELADOR: (“ESTIC A LA FCF FALSIFICANT FIRMES”)

“Estic a la FCF falsificant firmes”, li deia un dels imputats (Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans per a la desgràcia de tots els acomiadats i tots els assetjats) a la seva xicota. “Cuando ha sido época electoral, se abre la mano para comidas”, li deia Calle al cessat/dimitit Jordi Bonet, exvicepresident esportiu i exdelegat de Girona, en relació a l’ús de les targetes de crèdit federatives a favor de la candidatura de Soteras durant el procés electoral. Diners federatius presumptament utilitzats a favor d’un candidat.

Algun diputat li posarà aquests àudios al honorable Conseller o li llegirà les frases de l’atestat de la seva pròpia policia?.

QUE (NO) HA FET EL DEPARTAMENT D’ESPORTS

Aquí entrem al cor més preocupant del relat: la tutela pública. La denúncia es va presentar a l’abril de 2024 per part de l’encara secretari general, Oriol Camacho. Qui té la funció de vetllar per la legalitat del procés, denunciant una trama per afavorir una única candidatura (la de Soteras) amb diners federatius, treballadors i tota mena de mitjans.

A la mateixa, si va sumar el mediàtic “querellator”, Miguel Galán, que presideix l’Associació Democràcia i Transparència a l’Esport.

No només és la gravetat dels fets, sinó qui ho denuncia. Malgrat això, l’expedient al Tribunal Català de l’Esport (TCE), que controla Berni Álvarez, es va quedar embolicat en una fase d’“informació reservada” durant més d’un any i mig.

UN TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT INCOMPETENT

Una maniobra que, com va advertir posteriorment el Síndic de Greuges, posava en risc la prescripció dels fets molt greus. Va caldre la seva intervenció perquè l’administració exercís mínimament les seves funcions i finalment obrís expedient. Això sí, també contra el denunciant, no sigui el cas que algú més s’atreveixi a denunciar en el futur. Una broma de mal gust.

Però la incompetència o la reticència no s’aturen aquí. El mateix TCE, tot i admetre a tràmit fets relacionats amb l’alteració del procés electoral i l’abús d’autoritat, va acordar no admetre la part relativa a l’ús indegut de fons privats, un fet que deixa la part econòmica fora de la via disciplinària del TCE amb l’absurda justificació que no seria “competència” seva.

QUINA ÉS L’EMPRESA QUE MÉS FACTURA A LA FCF?

Això, en la pràctica, suposa que no s’investigui qui va pagar les actes notarials i quina despesa es va fer amb les targetes de crèdit. A Catalunya, hi ha empreses molt poderoses que poden comprar el silenci de l’administració. Preguntin quina és l’empresa que més factura a la Federació Catalana de Futbol i començaran a tenir respostes…

I encara hi ha una lectura més sòrdida: la paralització total de l’expedient per prejudicialitat penal. La mesura és desproporcionada perquè el que hauria d’investigar el TCE (abús d’autoritat, usurpació de funcions, adulteració d’un procés electoral i mal ús de fons privats federatius) no té res a veure amb el que investiga el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (falsedat en documents i administració deslleial).

El resultat pràctic? Els investigats continuen al seu lloc mentre l’administració renuncia a exercir la seva potestat disciplinària. Llarga vida a la (presumpta?) corrupció.

I ARA… QUÈ FEM, CONSELLER?

I on està el conseller en tot això? Aquest dimarts Berni Álvarez té la possibilitat de donar explicacions públiques i clares. Preguntes Sr Conseller: 1) com i quan es va informar de la denuncia. 2) per què va deixar l’expedient en letargia. 3) quines mesures cautelars es van plantejar per apartar provisionalment als investigats; i 4), SOBRETOT, quina resposta donarà l’Administració per evitar que un nou procés electoral a la Federació de futbol, tutelat per la Generalitat, acabi per ser una nova farsa.

Perquè sí, el conseller ha deixat passar el temps amagant el cap sota l’ala i això ha provocat la ira i la indignació de 441 clubs, que han dit prou de manipulacions. I ara volen eleccions. Quines garanties donarà Sr. Álvarez perquè aquest procés sigui net? O tornarem a viure les mateixes escenes pròpies de república bananera?.

DECISIONS O ADEU

Si la política esportiva és política per a la gent, la gent exigeix que l’esport no sigui l’escenari on s’entén la trampa. Quan hi ha fets tan greus com els que recullen els informes policials i quan l’òrgan públic que ha de tutelar-ho es desdibuixa, només quedaria reprovar al conseller que ha fet possible que l’escàndol hagi esdevingut una bola de neu gegant. Conseller, prengui decisions (o adéu): ara té 441 raons per fer-ho.

The post 441 raons perquè Berni deixi d’encobrir Soteras i Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els diputats exigeixen la compareixença del conseller d’Esports, Berni Álvarez, i del secretari general, Abel García, perquè expliquin “el procés electoral a la FCF i l’actuació del Tribunal Català de l’Esport (TCE)”. Però no es conformen amb això: volen que s’asseguin també Joan Soteras, l’encara secretari general Oriol Camacho i l’activista Miguel Ángel Galán.

La Comissió votarà a l’octubre si dona llum verda a aquestes compareixences. Si prosperen, el Parlament podria convertir-se en el gran escenari on es ventili una de les vergonyes més grans del futbol català.

I les vergonyes són de pes. Com ja saben, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell té oberta una causa contra Soteras, Güell, Calle, ontoliu, Prieto, Guerrero, Garrido, Manchado Lozano y Manchado Villena per falsedat documental i administració deslleial. Els atestats dels Mossos parlen clar: actuació coordinada per falsificar, presumptament, les signatures de 213 clubs en certificats de juntes directives. Tot això, després convertits en documents públics a la notaria Simón-Navarro de Sabadell. Un escàndol que 88 presidents i directius ja han confirmat davant la policia.

ES PLANTARÀ EL SEPTUAGENARI AL PARLAMENT?

Com si no n’hi hagués prou, el TCE ha jugat el paper de convidat de pedra. Les denúncies van ser ignorades, els recursos enterrats, i només la pressió —primer social i ara parlamentària— sembla obligar-los a reaccionar. Fins i tot el Síndic de Greuges ha intervingut, exigint a l’administració esportiva que obri, d’una vegada, un expedient disciplinari que podria acabar amb la inhabilitació dels investigats.

Mentrestant, Soteras continua en la seva fugida endavant. No ha donat mai explicacions als clubs en Assemblea, es va negar a declarar davant la jutgessa i ara planeja la gran pregunta: tindrà la barra de plantar-se també davant el Parlament?

La pilota ja no està en mans dels directius, sinó dels diputats. Ells decidiran si tot això acaba en una rentada de cara més o si, d’una vegada per totes, s’aixeca la catifa i es mostra la brutícia que tothom sap que hi ha a sota.

The post El Parlament diu prou i acorrala Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.