Twitter Facebook 20 jul. 2019

logo
Fiatc BarnaPorters Campus GoalKeepers

Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Pacheta elogia a L’Hospi d’en Kiko Ramírez

Publicat per: Manuel Segura Martinez 4 d'octubre de 2014


José Rojo ‘Pachetaaaaaa’!! arriba aquest diumenge a L’Hospitalet al capdavant del poderós Hèrcules. L'ara tècnic burgalès, exjugador d'Espanyol, entre altres, sempre se n'alegra de tornar a Catalunya on va deixar el seu segell

Tècnic de l'Hèrcules d'Alacant / FOTO: WEB CLUB

Tècnic de l'Hèrcules d'Alacant / FOTO: WEB CLUB

Pacheta va arribar aquest estiu a Alacant on li espera un dels seus primers i majors reptes esportius: l'ascens a la Liga Adelante. Així de senzill i així de complicat. La història dels alacantins li obliga a jugar i a viure amb màxima pressió i amb un únic objectiu perquè tot el que no és ascens és un fracàs. Ara per ara, 3 triomfs, 2 empats i 1 derrota en els sis partits de Lliga li situen en la quarta posició (11 punts) i aquest diumenge vol portar-se els tres punts de La Feixa Llarga. Només porta dos gols més a favor (7) que els riberencs mentre que estan empatats en el capítol contrari (4).

“El meu equip és agressiu, però sempre esportiu, vol dominar amb i sense pilota, ser dominadors de la situació la major part del partit i així anem a L’Hospitalet on guanyar és l'única cosa que ens interessa”, afirma a Futbolcatalunya un tècnic que intenta sempre contagiar als seus del seu caràcter humil i treballador que li va portar a ser futbolista professional. “Això és el que intentem i m'agradaria poder fer-ho encara que el model sempre el marquen els futbolistes”.

Després de caure a Elda i punxar a casa davant l’Huracàn, l'Hèrcules “porta 4 partits consecutius invicte amb tres triomfs i un empat. I, molt important, només hem encaixat un gol i la solidesa defensiva sempre cal destacar-les” afegeix Pacheta per a qui “com diu un ajudant de Bielsa ‘els equips es construeixen a base de victòries”.

“ANEM AMB MOLTA CONFIANÇA A L’H”

El primer obstacle es diu L’Hospi que amb Kiko Ramirez acumula dos triomfs, dos empats i dues derrotes i que també ha aconseguit reconduir un inici vacil·lant a força de dos triomfs, un empat i la classificació per a una nova ronda a la Copa del Rei. “Quina importància té un rival per a un entrenador? Jo diria que el 15% encara que també em veig incapaç de definir les raons. El cap dels jugadors és el que mana i decideix”. Atenció a les paraules de l'entrenador herculà perquè aquest Hèrcules, que supera els 2.100 socis, sap que “un empat no ens deixa tranquils. De vegades dius: he remuntat i he acabat amb un 2-2, he guanyat un punt, però, d'inici, cal sortir a per els tres”.

Al llarg de la nostra xerrada, tot són elogis pel rival ja que “ha jugat en el play off per l'ascens en les últimes temporades i això diu molt. Han canviat alguns futbolistes encara que nosaltres també tenim a 16 nous i ens falta als dos equips temps per adaptar-nos; l’Hospi té molt bones individualitats (Nano, Rubén, Craviotto…) i domina la categoria. Juguen amb tranquil·litat, amb confiança, porten anys jugant junts i han demostrat ser un bon rival”.

Dit això “tinc clar el que hem de fer. L'Hospitalet és un rival dur i s'està demostrant la igualtat del grup, on qualsevol pot guanyar a qualsevol. Estem en el bon camí i tenim bones sensacions. Anem amb tota l'artilleria i amb molta confiança".

L'OBJECTIU DEL GRAN PACHETA

Deu anys després de la seva retirada, aquest migcampista amb molt més amor propi i sacrifici que estètica vol arribar també amb aquesta ‘medicina’ pel cap alt. De fet, després de debutar en el Numància i passar una temporada per Oviedo, Cartagena i els polonesos del Korona Kielce somia “amb, primer, pujar a l'Hèrcules a Segona i després ja es veurà. Per somiar, somio i desitjo poder arribar a dirigir tant a l'Espanyol com a l'Athletic”. Queda dit. Els pericos ja li han temptat en més d'una ocasió encara que mai ha cristal·litzat.

“A Oviedo vaig sofrir com no pagaven als futbolistes des de febrer. Encara així, vam acabar cinquens per darrera de Castilla, Tenerife, Albacete i Lugo. No van voler que seguís encara que segueixo enamorat d'Oviedo i de la seva gent”, recorda amb certa nostàlgia encara que prossegueix el seu relat. “A Cartagena no em van deixar jugar el play off d'ascens: el vam ficar aquí, però el seu president va decidir acomiadar-nos. Per què? No ho sé ni tampoc se sap el que hagués passat si hagués seguit. El que és cert és que no van pujar”. I, finalment, l'aventura a Polònia “on em van oferir renovar, però la flama de l'Hèrcules era irrenunciable”.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2019
redaccio@futbolcatalunya.com

Avis Legal Política de Privacitat Politica de Cookies