Altra vegada, la FCF i, evidentment, la RFEF (Louzán). Per no fer-ho gaire llarg, es resumeix en quatre punts claus, que costa de creure que puguin ser realitat:

– Instruccions a empleats de la FCF per presentar una denúncia anònima falsa contra el president del FS Castelldefels. Mentre, s’investiga la denúncia, se’ls bloqueja la subvenció RFEF.

– Paralitzar la subvenció de la RFEF a la UE Sants per la queixa que va presentar aquest club sobre Rubiales en el cas Jennifer Hermoso i el “piquito”.

UNA FCF QUE IMPORTA MOLT POC ALS SEUS DIRECTIUS

– No regalar pilotes de competició al FS Santboià, perquè no els van votar.

– Assignar els horaris “complicats” als clubs que no els han votat, coincidint amb hores de molta calor, per exemple, a les 4 de la tarda.

Només faltava que en una època en què s’ha discutit amb molta polèmica els horaris ‘professionals’, ara, més. Sí, ja que es reveli que també al futbol català, “presumptament”, s’assignin horaris per perjudicar els clubs que “no són del règim“.

A LOUZÁN LI INCOMODA LA MALA IMATGE DE SOTERAS

Estem parlant de subvencions de la RFEF a clubs que necessiten diners per participar a la competició, que afavoreixen els federats i el futbol base català. I també estem parlant de la salut dels futbolistes.

A quina ment recargolada se li podria acudir perjudicar els jugadors jugant en hores de màxima calor només perquè el seu club no hagi votat Soteras? Segur que a ningú, però surt a la notícia.

El president de la RFEF, Rafael Louzán – a qui li incomoda molt la mala imatge del sabadellenc-, i els seus vicepresidents Javier Tebas (LaLiga) i David Aganzo (AFE), alguna cosa hauran de dir, o no? Els dos màxims executius de la FCF, protagonistes de les darreres noticies, són els seus companys de viatge. Pel que sembla, ara es tracta presumptament de paralitzar subvencions que arriben de la RFEF, casa de Louzán, Tebas i Aganzo, entre d’altres.

Louzán informarà segur sobre què faran els seus departaments d’ètica i compliance a Las Rozas una vegada coneguda aquesta notícia.

NO HI TENEN RES A DIR, LA RFEF I LA ’GENE‘?

També la pregunta la fem al conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i al Secretari General d’Esports, Abel García. Tampoc val la pena actuar ara?

No s’hi val allò que ja van dir a futbolcatalunya.com, sobre que no faran res fins que hi hagi sentència dels tribunals i que la FCF és una entitat privada.

Si volen els Srs. Berni i Abel, els recordarem que sí, que ja ha actuat la Generalitat, ja que han assentit a la demanda de Juanjo Isern. Si no teniu el vostre escrit d’aplanament a mà, en un proper lliurament us informarem perquè recordeu que fa 13 mesos Presidència de la Generalitat va demanar al TSJC l’exclusió immediata dels directius actuals de la FCF, recordant que la seva actuació podria acabar en inhabilitació a perpetuïtat.

URIBES I LES ‘SEVES’ MESURES CAUTELARS

Quan sembla que està en joc la salut dels esportistes de Catalunya, no mereix ni una sola actuació per part seva? Hi haurà d’haver alguna desgràcia en un camp de futbol perquè els polítics decideixin actuar una vegada? No seria lògic que el futbol català hagi de demanar més explicacions a les autoritats esportives que als que actuen de manera incorrecta.

Per què no s’actua ja amb les denúncies presentades pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i pel president de l’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport, Miguel Galán?

RESPONSABILITAT? RESPONSABLES?

Fa unes quantes setmanes el secretari d’Estat per a l’Esport, Rodríguez Uribes, va concedir una mesura cautelar per “protegir la carrera esportiva” de dos jugadors catalans professionals. Si fos cert que s’assignen horaris quan hi ha molta calor per perjudicar clubs que “no són del règim”, també actuarà el Sr. Uribes actuant d’ofici amb una altra mesura cautelar per a esportistes que no cobren sinó que paguen per jugar? O demanarà explicacions a Louzán sobre el futbol català?

Dels directius i directives de la FCF, no cal dir gaire més. No ens consta que hagin fet res amb els treballadors que han incomplert el deure de neutralitat que ells mateixos van exigir en el procés electoral, ni consta que hagin actuat contra el treballador que va insultar greument un company directiu en una reunió de junta directiva.

Tampoc faran res ara quan s’estaran assabentant que un criteri per perjudicar els ‘díscols’ era presumptament posar partits en horari de màxima calor? Algú els haurà d’explicar algun dia la responsabilitat en què poden caure

The post Louzán, Tebas, Berni, Abel, FCF, Uribes… Quo vadis futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però, de l’altra, autobombo, premis, gales de l’estrelles, rialles,… i quins dolents són els altres, etc. No hi ha sentit del ridícul?. Més allunyats a aquest mundanal soroll, els clubs i els federats, que tenen dificultats per “arribar a final de mes” i per pagar les quotes que els cobren per jugar a futbol, miren estupefactes tot aquest show. 30 directius i directives impassibles al ridícul i al sentit de la responsabilitat?

Una dada, eleccions setembre 2018: més de 950 avals d’un total de 1200 clubs pel candidat continuista Soteras, que substituïa a la FCF l’actual president del Mollerussa, Andreu Subies. Ningú discutia la unitat del Futbol Català. Què ha passat en aquests darrers cinc anys i mig?.

FCF: 30 DIRECTIUS I DIRECTIVES IMPASSIBLES AL RIDÍCUL

El que s’està coneixent amb el bolcat dels mòbils d’alguns alts executius de la FCF per Mossos d’Esquadra (Jutjat de Sabadell 2) serà posat com a exemple pels que parlin d’ètica, de compliance, de bon govern, etc. Un luxe de classes pràctiques, amb gran riquesa de detalls. De moment, el manual consta de 370 pàgines. Manquen els manuals més adequats per arribar al cum laude. Estan en camí.

Un diu a la seva parella que està “falsificant signatures”, l’altre va i diu a un amic, que ja no es president del club, sinó ex president. “Échale un par de huevos, coge el coche, vente tú y vota (…), que le den por el culo al otro”. Després arriba el més gran i diu que “no es premia ni poden arribar a les finals les persones “non grates”, i el seu adjunt diu que “allò d’ajornaments” de partits als “non grats” també s’ha acabat”. Espectacular !!!.

ÉTICA, COMPLIANCE, BON GOVERN… I UNA MERDA!

No ens estranyi que qualsevol dia surti alguna cosa sobre l’ús de les xarxes socials, de IP indetectables i de comptes X falses. I tot aixó, amb noms indesxifrables llevat que et posis unes “ulleres ben grans”, o d’horaris de partits per “escalfar millor”.

El que sabem que ja n’ha sortit és la presència (real o figurada?) de alguns polítics en aquesta salsa, això diu un alt càrrec federatiu. Potser estigui en joc una futura sortida d’alguns, si els jutges es posen durs, per “okupar cadires a ajuntaments”, a alguns potser els molarà més ser regidors als seus pobles.

ELS CLUBS ESPEREN AMB EXPECTACIÓ

També sabem que hi ha ànimes caritatives que “prometen no deixar ningú pel camí”, serà per allò de la “família unida”. A més, ofereixen contractes laborals i mercantils a canvi de deixar de ser “mosca collonera”?

Prescindint de totes aquestes anècdotes més pròpies de pati de col·legi molt tacat, algun dia demanaran perdó per tot el mal causat a la imatge del futbol català? No tenen res a dir els clubs? Aquell dia es pacificarà el futbol català i recuperarà els valors que s’han perdut des de finals del 2019.

The post El FutCat, la FCF i la necessitat de demanar perdó appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paraules grandiloqüents, titulars amables i un missatge d’ambició que, sobre el paper, haurien de fer pensar en un Govern que aposta fort per l’esport. Però mentre es venen aquestes promeses, la realitat és que el Departament d’Esports fa ulls clucs davant el que és, sense cap mena de dubte, l’escàndol de corrupció més greu que ha sacsejat el futbol català en dècades.

Un frau electoral descarat, una federació escorcollada per la justícia, una instrucció judicial amb múltiples imputats, entre els quals el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva mà dreta, José Miguel Calle. A més, evidències de falsificació documental que haurien d’escandalitzar qualsevol institució amb un mínim de decència.

LA GENERALITAT MIRA CAP UNA ALTRA BANDA

Mentre el CSD ha estat bel·ligerant amb els escàndols que afectaven la cúpula del futbol espanyol, obligant a apartar Rubiales i, més recentment, pressionant per la sortida de Rocha, a Catalunya, la Generalitat s’ha limitat a mirar cap a una altra banda.

De fet, ni tan sols això: a diferència d’Anna Caula o Laura Vilagrà, que en el seu moment van manifestar preocupació per la situació de la FCF, Berni Álvarez no ha fet cap declaració pública sobre el tema. Res. Ni una sola paraula. Ni un gest simbòlic per deixar clar que el Govern vol netejar aquest femer.

CAMACHO, GALÁN… DENÚNCIES FORMALS

És un silenci que clama al cel, perquè el Departament d’Esports no només té eines per actuar, sinó que té sobre la taula denúncies formals des d’abril de 2024. Primer, la de l’encara secretari general, Oriol Camacho, que ja alertava de les greus irregularitats comeses en les eleccions de la FCF del febrer de 2023.

Ara, s’hi suma la de Miguel Galán, que ha demanat formalment la suspensió cautelar de la junta directiva de la Federació. Davant d’això, el que ha fet el Tribunal Català de l’Esport (TCE) i la Inspecció Esportiva ha estat absolutament res. No han mogut ni un sol paper. No han iniciat cap investigació. No han fet cap requeriment a la FCF perquè doni explicacions. És un escàndol dins l’escàndol.

EL REGUST AMARG DEL CONSELL CATALÀ

Mentrestant, el Consell Català de l’Esport fa bandera de la seva campanya contra les violències sexuals amb el lema ‘(Re)conèixer, parlar i actuar davant la violència sexual a l’esport’.

Un missatge impecable sobre el paper, però que a la pràctica deixa un regust amarg quan el comparem amb la seva actitud envers la corrupció que devora la Federació. Perquè, en aquest cas, no (Re)coneixen res, no en parlen, i el que és pitjor, no actuen.

Aquesta inacció és especialment greu si tenim en compte que Espanya ha empitjorat la seva posició en els índexs globals de percepció de la corrupció. L’esport no és aliè a aquesta realitat, i mentre les institucions miren cap a una altra banda, la podridura avança.

Soteras i Calle, a hores d’ara, continuen al capdavant de la FCF com si res hagués passat, com si les sospites de frau electoral no existissin. Com si no hi hagués una investigació judicial en marxa.

I LA RESPOSTA DAVANT LA CORRUPCIÓ?

És molt fàcil parlar de modernització de l’esport català mentre es reparteixen subvencions i es fan discursos triomfalistes. Però el veritable termòmetre de la seriositat d’un Govern és la seva resposta davant la corrupció. I, a Catalunya, la realitat és que el Departament d’Esports, sota la direcció de Berni Álvarez, està fracassant estrepitosament en aquesta qüestió. Aquest és l’únic comentari que ha dit el secretari general des del passat 5 d’octubre del 2024 a Futbolcatalunya: “Imputat no vol dir condemnat, ara cal esperar el que digui un jutge, de veritat”. Doncs, tic, tac, tic, tac.

No és només una qüestió de decència: és una qüestió de responsabilitat institucional. El TCE ha d’obrir d’ofici un procediment per depurar responsabilitats a la FCF. La Inspecció Esportiva ha d’entrar en acció i fiscalitzar de debò què està passant dins la Federació. I, per sobre de tot, el Conseller d’Esports ha de deixar de callar i ha d’actuar. Perquè cada dia que passa sense fer res, la connivència amb la corrupció es fa més evident.

The post L’omertà de la Generalitat davant el frau de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tot un luxe per a Futbolcatalunya, una nova visió del nostre futbol català per part d’una criminòloga, Helena García, una especialista que usa l’objectivitat per a analitzar una depriment realitat sota el comandament dels de sempre. Es pot llegir a la web ‘ColCrimiCat’ que Criminologia és “una ciència social que estudia el delicte, delinqüent, víctima i l’entorn social que envolta aquests tres factors”. Doncs això: li preguntem a aquesta especialista a DDHH (Discapacitat, Diversitat i Discriminació), colectius vulnerables i Doctoranda UPF. Per què sempre manen els mateixos en el nostre futbol català i sempre brillen aquests maleïts conceptes al voltant de la pilota

Candidatures continuistes enfrontades a grans renovadors del futbol que acaben integrant-se en la Federació. Escàndols. Denúncies. Presumptes corrupteles. Un Govern que reclama canvis… i és ignorat. Un futbol català cada dia més revolucionat. El cercle viciós del que no som capaços de sortir. I alguns volen – volem – canvis.

I rebem promeses, i esperem, en va, que les compleixin. I augmenten les quotes, i varien els membres dels comitès, i canvien normes del reglament. Per tal que tot segueixi igual i protesta el futbol català. Llavors tornen les promeses… i ja ni esperem que es compleixin.

SEMPRE ELS MATEIXOS AL FUTBOL CATALÀ

¿Per què, doncs, el futbol català no canvia mai de mans? Senyores i senyors: pel poder sense control. Canvien peces, no el modus operandi: no hi ha manera que els federats tinguin poder per treure targeta vermella a qui fa mal al futbol. No sabem mai qui vota què, ni el valor del vot a les assemblees – de fet, no sabem ni qui vota, ni si els vots són legals. Els que manen, si marxen, tornen a posar els seus, que ja saben com mantenir-se al poder: subvencions i nomenaments. I silenci – omertà – que permet canviar per mantenir tot igual.

La Federació és com el Govern, on els mateixos es reparteixen el pastís, i saben com conservar el modus vivendi i quan moure fitxa. Si cal feminitzar, es fa; si cal denunciar, es denuncia; si cal aparentar, s’aparenta; si cal donar suport a RFEF, se li dona; si cal votar, benvinguda sigui la democràcia: sabem els resultats abans de votar.

I tornem a començar el cicle que no acaba mai, perquè l’ens federatiu ja no es pot canviar, ni des de dins ni des de fora. Però tot son cicles, i quan acaba el cicle dolent, darrere sol venir el bo.

The post Per què el futbol català mai canvia de mans? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’encara secretari general Oriol Camacho s’atreveix a denunciar actuacions “inconfessables” de Soteras, Calle i d’altres treballadors en el procés electoral. I ho va fer per acabar amb el presumpte ús i abús de les VISAS per a dinars, comunions i festes de guardar en campanya electoral per part d’uns quants delegats i pagaments de les actes notarials a “casa Simón” per un no treballador de la FCF. (segons Camacho).

Es diu que en una notaria de Sabadell fan preus especials per a tots els clubs i federats de Catalunya.

EL MISTERI DE L’ESTRANYA PARELLA

Amb un parell de pebrots, els quals tant li agraden a Soteras i no sabem si amb una bona copa de ‘Chinchón’ i els millors ‘sagraments’ al millor estil Izarra, Oriol Camacho va iniciar el seu particular “Tour” de confessions i penediment. Se’n va als Mossos, al Jutjat d’Instrucció de Sabadell, als mitjans de comunicació i, com si es tractés d’una plaça de bous braus, acaba la seva feina capgirant l’arena amb dues orelles i la cua. La traca final arriba a la Oficina de Presidència de la Generalitat, amb la consellera ‘amiga’ de Soteras, Laura Vilagrà.

I perquè ningú li digui a Camacho que és un mentider, s’emporta les millors “armes de matar” (que no “catanes”) per la seva confessió: documents, e-mails i àudios per donar i vendre. És clar, algun dels protagonistes dels àudios podrà dir que no és la seva veu amb allò tan de moda com és la intel·ligència artificial.

ON ESTAN LES PROVES ‘HONORABLE’ SOTERAS?

Soteras ja ha dit públicament que ja tenen totes les proves per demostrar que el que diu Camacho és fals. Ànim, ‘honorable’ Joan, “al toro”! Els Mossos i la jutgessa volen aclarir-ho ja.

Aquí comença el misteri. Si la “parella” Soteras i Calle ha enviat a casa seva més de 30 extreballadors de forma improcedent, com és possible que al secretari general Oriol Camacho, no se li hagi obert ni tan sols expedient disciplinari… per allò de “transgredir la bona fe contractual” que diu el Conveni Col·lectiu, etc… Perquè el que s’ha dit, com a mínim, sembla molt greu, oi?

Diran que no podien fer-ho perquè Antifrau el va nomenar “testimoni protegit” per la Llei que protegeix els ‘informants’ per no patir represàlies de cap mena a la feina.

GARRIDO INTENTA TREURE PIT A L’ASSEMBLEA

Però sorprèn més, ja que el flamant vicesecretari Sergi Garrido, que coneix molt bé el sumari del jutjat d’instrucció a Sabadell, va recordar a l’Assemblea als clubs amics i no amics que ara mateix “el seu cap” Camacho ja no és testimoni protegit. Com que Garrido ha participat en els expedients d’acomiadament dels seus ex companys, segur que podria donar les raons. Però ho va deixar per a la propera Assemblea.

Si això és cert, per què aleshores no s’atreveixen a fer fora al secretari general, que els ha deixat amb les vergonyes a l’aire, o almenys ho ha intentat, amb àudios que s’escolten molt millor que els de l’Izarra, i documents de tots els colors. Àudios a tots els escenaris: a les oficines del carrer Sicília, a reunions de junta, a dinars, sopars, etc… No sabem si també algun s’ha enregistrat al bany. Per si algú pensa que “quan es canta, ho fan en funció de l’hora del dia”.

TÉ MÁS ÀUDIOS COMPROMETEDORS CAMACHO?

O hi ha temor que Camacho tingui més àudios, que no tinguin res a veure amb el procés electoral, però que serveixin per dirigir una pel·lícula de Netflix sobre el dia a dia a l’illa de Sicília? Perquè diuen que acomiadar gratis és possible en casos així…  I Camacho, de llarg, és el que més guanya de tothom.

O se’ls ha passat el termini de prescripció de 60 dies i ja no ho poden fer gratis? Segur que els assessors jurídics de la FCF ens podran donar les explicacions oportunes. Tant esforç per acomiadar administratius i administratives pagant diners, i ara prefereixen no fer fora Camacho ni gratis. Hauria estat bé que l’Assemblea hagués conegut les raons.

The post Per què la parella ‘diabòlica’ no acomiada Oriol Camacho? appeared first on FutbolCatalunya.com.

“JA N’HI HA PROU !

Estic perplex per totes les notícies que estan sortint en els diaris i televisions, i he escoltat les entrevistes a Soteras, Talavera, Isern i Palacios. Inqualificable el que he sentit. Acusacions de “pati de col·legi”, dubtant de l’honradesa i la professionalitat d’uns magistrats del tribunal català, d’àudios i fiscalia, de màfies, de corrupcions, de frau electoral…. Però què diables és això. Això és
futbol?

Els clubs estem ofegats, necessitem una federació lliure d’escàndols i que ens ajudi i estigui al nostre servei. Ja tenim moltes dificultats personals i laborals, per dedicar tantes hores diàries als nostres clubs de forma voluntària i no retribuïda, i fer el que sigui perquè no s’enfonsin i que els nens i nenes puguin jugar a futbol, per assistir a un nou esperpent judicial en què només es ventilen interessos personals i egos enquistats dels qui van dir al seu dia que estarien al
servei de tots nosaltres per ajudar-nos a resistir.

Els nostres problemes s’anomenen inspeccions d’hisenda, de seguretat social, manca d’ingressos, de patrocinis, de socis, liquiditat, manteniment dels camps, etc. i ara ens volen portar de nou als jutjats per veure qui ha de ser el capità del vaixell, i malgastar els diners que paguem religiosament i sense dir ‘ni pio’ tots els clubs i federats? Però, a quin món viuen aquestes persones? O és que estem davant d’un problema de manteniment dels sous que puguin guanyar els nostres directius?

AQUESTS DIRECTIUS PASSEN DE NOSALTRES

Fa anys que he dedicat la meva il·lusió i el meu temps per ajudar voluntàriament el meu club. Aquests dies he parlat molt amb familiars i amics que treballen a la justícia ordinària i m’han advertit que se’ns acosta una molt grossa, i no sé si Soteras i els altres candidats han valorat les greus conseqüències que podrien arribar al futbol català si s’engega l’estratègia avisada de Soteras, portant de nou els jutjats a la nostra federació. Però anem amb compte…. ja que, si s’escau, també podran presentar recursos i petició de cautelars els altres candidats i la cosa s’embolicarà més.

Tots ens demanen el vot o l’aval, però no ens diuen les coses que poden passar i com ens poden afectar el nostre dia a dia. Per això, vull compartir amb vosaltres allò que m’han comentat a nivell de lleis que se’ns escapen i com ens afectarà possiblement a tots els clubs i federats, inclòs a ells mateixos com a directius. Intentaré fer un resum de com estem ara i quines podran ser les
conseqüències per tothom si de nou els magistrats es fiquin a casa nostra.

SITUACIÓ ACTUAL

1. El TCE, Tribunal Català de l’Esport, ha obligat a convocar les votacions de la FCF (en el termini d’un mes, màxim el 13 de febrer que ja és aquí) per les nombroses irregularitats comeses a les eleccions del 22 de maig.
   
2. L’obligació de la FCF és complir les resolucions del TCE. Així ho diu la llei.
   
3. Soteras ja ha avisat que recorrerà fins on calgui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, usant totes “les armes legals” que té a la seva disposició. Per tant, està disposat a fer “un tour” perllongat pels jutjats… Està en el seu dret de trepitjar la Ciutat de la Justícia per poder continuar sent president.
   
4. La junta electoral de la FCF fixarà dilluns una nova data per votar. I si no ho
   fa, o no ho vol fer, a veure com se surten els seus membres. No m’agradaria
   estar a la seva pell.

CONSEQÜENCIES PERSONALS EN EL CAS DELS DIRECTIUS

1. La comissió gestora que estava abans de les votacions del maig torna a gestionar des d’ara mateix la FCF.
   
2. Com ja no són directius per la resolució del TCE, ni Soteras ni la resta de companys de junta poden cobrar un sol euro de la FCF pel seu treball executiu, ni poden fer cap funció directiva. Tampoc poden donar ordres o instruccions als treballadors de la FCF com han pogut fer fins ara, ni tampoc poden representar la FCF en cap acte.
   
3. Tots els delegats i subdelegats també han deixat de ser-ho, ja que van ser nomenats per la junta de Soteras que ja no exerceix al ser anul·lada pel TCE amb data del 22 de maig, i els nomenaments personals que han fet després són nuls, per tant no poden exercir cap de les seves funcions en relació als clubs i delegacions, ni poden cobrar diners de la FCF per les seves gestions. I això ens afecta directament els clubs i ens preocupa perquè són el nostre
   contacte més proper i la nostra ajuda.
   
4. Qualsevol incompliment podrà portar greus conseqüències als que no compleixin. Ja estarem una altra vegada veient passar les persones pels jutjats.

CONSEQÜENCIES PER TOT EL FUTBOL CATALÀ

1. Quan Soteras demani les mesures cautelars al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè no es facin les votacions ara mateix, s’obrirà un període de desgovern i caos al futbol català. El Tribunal trigarà uns quants mesos a resoldre la petició de cautelars de Soteras, i després hi podrà haver més recursos, que endarreriran tot uns quants mesos més o anys. Recursos, no només de Soteras, sinó dels altres candidats si es consideren perjudicats, que encara podran allargar més la nostra angoixa.

2. Això vol dir que durant molts mesos o anys, no hi haurà junta directiva, només estarà al capdavant de la FCF la comissió gestora, amb molt limitades funcions, ja que les principals que pot fer són les de convocar eleccions en un curt període de temps.
   
3. Com que la comissió gestora té limitades les seves capacitats econòmiques i no pot adoptar segons quin tipus de decisions, nostres clubs i federats patiran les conseqüències d’aquest desgovern o caos, que probablement es prolongarà fins ja iniciada la següent temporada 2023-2024. Amb gairebé tota seguretat, l’assemblea d’aquesta temporada la portarà la gestora.
   
4. Durant tot aquest temps, i fins que es resolguin les cautelars i el recurs de Soteras, o les que puguin plantejar els altres candidats, el futbol català podrà estar sumit en una situació de paràlisi executiva i no podrà resoldre molts dels problemes que se li acosten, portant la FCF i als clubs a una situació insostenible.
   
5. En els clubs no podrem ser atesos en aquests mesos pels delegats i subdelegats que hem tingut fins ara, ja que no hi estan habilitats en les seves funcions, per la qual cosa les relacions amb la FCF ja no seran tan fluides i es complicarà l’atenció a les nostres necessitats.
   
6. I, durant tot aquest temps, fins que resolgui el Tribunal Superior de Justícia, seguiran sense cobrar un sol euro tots els ex directius, inclòs Soteras. Mentrestant, nosaltres seguirem pagant els nostres compromisos, demanant préstecs per estar al dia de les nostres obligacions i lluitant per salvar els nostres clubs de la ruïna econòmica.

PREGUNTES I MÉS PREGUNTES

1. Podrà suportar el futbol català aquest desgovern i caos durant els propers mesos o, potser durant més d’un any, en cas que Soteras decideixi no acatar la resolució del TCE i utilitzi el dret a recórrer, demanant les cautelars perquè no se celebrin ara les votacions? I què passaria si també recorren després els altres candidats? Acabarem algun dia amb tot això?
   
   2. Estaran d’acord tots els ex directius i ex directives amb Soteras, que aquest és el camí que cal seguir en una entitat esportiva, vivint part del seu temps als jutjats? Per això els hem votat? Quan una persona entra en una junta directiva, sap que la seva obligació és acatar les resolucions del TCE. Això ho diu la llei.
   
   3. Per què Soteras no vol veure legitimada la seva gestió i la del seu equip directiu en unes noves votacions en les què ens podríem pronunciar tots els clubs amb caràcter immediat? Podria aprofitar l’ocasió i pensar en les votacions com si fos sotmetre’s a una “qüestió de confiança” que li permeti reforçar-se al lloc de president de la FCF.
   
   4. De veritat que val la pena tenir el futbol català paralitzat durant tants mesos o anys, aparcat als jutjats, per un simple interès personal d’uns i d’altres? … Això s’entén encara menys, ja que Soteras no podrà cobrar el sou durant tot aquest temps, ni tampoc els seus ex directius per les comissions a què assisteixin, …

Potser hauria de reflexionar Soteras i el seu equip, i també els altres candidats, i fer el darrer favor al futbol català. Tot el que no sigui acceptar la resolució del TCE i convocar votacions en un mes com a màxim, generarà gran crispació i divisió al futbol català, molt més gran de la que ja tenim, i la FCF serà protagonista gairebé diàriament als mitjans de comunicació i xarxes socials.

El desgast de la federació pot ser insofrible en els propers mesos si no posen una mica de seny i es posen d’una vegada per sempre al servei dels clubs i no dels interessos personals. ELS CLUBS I FEDERATS, PERJUDICATS UNA VEGADA MÉS.

JA N’HI HA PROU DE JUTJATS I A TREBALLAR PEL BÉ DEL FUTBOL CATALÀ !”

The post El futur del futbol català es jugarà als jutjats appeared first on FutbolCatalunya.com.

TERCERA GRUP V

MARIO CANTI- SAN CRISTÓBAL- DAVANTER

(4 gols en 19 partits)

Aquesta segona part dels ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera comença amb un dels “pesadets”. Però sempre es surt amb la seva. El recordo del Viladecans, del Sants... I és exactament el mateix jugador a San Cristóbal, on s’ha erigit en un digne representat d’aquest grup de jugadors que està fent una temporada per a emmarcar, ja sigui en banda o de segona punta, en Mario Canti és un jugador intens.

Molt bo jugant d’esquenes, amb un molt bon joc aeri, tot i no tenir una alçada considerable, i amb detalls tècnics amb la pilota als peus digne d’un jugador de futbol sala.

A tot això li suma olfacte golejador i una fam considerable per aconseguir fites, difícils de pensar inicialment, per a un Centre Parroquial que mereix el respecte de tots els amants d’aquesta Tercera Divisió.

CARLOS CANO- VILASSAR DE MAR- DAVANTER

(10 gols en 19 partits)

L’alumne popular. Tothom el vol convidar a la seva festa.

Des de que Sascha Andreu va deixar la Tercera Divisió per a convertir-se en un referent de la Segona Divisió B, no he vist a cap davanter amb aquesta insultant superioritat física. Aguanta molt bé d’esquenes, no té por d’anar al xoc i quan arrenca a córrer a l’espai és molt complicat d’aturar.

Intel·ligent en els seus moviments i amb un gran potencial, segur que no li han faltat ofertes per marxar.

Amb 10 gols ha mantingut al conjunt de Peque amb opcions clares de classificar-se per al Playoff d’ascens fins a l’última jornada. Possiblement, el jugador més determinant del grup B de la #3div5 i només té 24 anys.

JUAN CARLOS OLIVER- FE GRAMA- CENTRAL

(4 gols en 16 partits)

Sempre està al darrera de la classe, tot i que sempre encerta quan surt a la pissarra.

Si tens 24 anys, ets el capità d’un equip amb aquest potencial i, a sobre, portes 4 gols essent un defensa, alguna cosa estàs fent bé. Un dels centrals amb més projecció del futbol català, elegant i contundent, imperial en el joc aeri i amb un olfacte golejador impropi d’un jugador de la rereguarda.

La Fundació confia en el seu capità i ell, evidenment, es sent com a casa en un equip amb el que va debutar fa ja 6 temporades a la 2a Catalana. Indiscutible per a Pons, l’ex jugador del juvenil de l’Europa continuarà defensant l’escut colomenc amb rauxa i il·lusió per a que els seus avis es continuïn sentint orgullosos allà on estiguin.

ÀLEX CALATRAVA- UE SANTS- EXTREM

(5 gols en 19 partits)

Arribava nou a l’escola, però no trigarà en marxar a la universitat.

Només vaig necessitar veure el primer control orientat en la segona part d’un Sants vs Europa de pretemporada, a l’estiu, per veure que era un jugador diferent. Tothom el que va assistir al Camp de l’Energia aquella tarda va veure el recital, al punt, com deia Serrat -“Esos locos bajitos”-, va a un altre ritme.

Extrem pur, elèctric, desequilibrant, menut, amb bon domini de les dues cames i amb bons registres golejadors. Un dels principals artífex de la salvació d’una UE Sants que tothom donava per morta a la jornada 3 i que han de gaudir el que queda, que l’any vinent se’n va d’Erasmus a una Lliga superior.

ION VÁZQUEZ- MONTAÑESA- MIGCAMPISTA

(1 gol en 18 partits)

El que mai està quiet encara que no li pots renyar. Massa bon noi.

Si en saps una miqueta de futbol, sempre voldràs tenir a aquest noi d’Irun al teu equip; es més, si a sobre ets company, sempre el voldràs tenir ben a prop i, això, la Monta ho sap. Amb tanta sortida i entrada, en Ion ha estat sempre un jugador indispensable per a qualsevol dels tres entrenadors que ha tingut el club de Nou Barris. En conseqüència: un crac.

Tot i que és molt difícil lluir en un equip amb aquesta dinàmica, ell ho ha aconseguit en cadascú dels 18 partits que ha disputat. Fins i tot ha corregut per ell i pel company, ha posat a prova a molts dels porters del grup A de la #3div5 amb el seu potent xut de mitja distància i ha sostingut a un equip que es nega a donar-se per vençut.

Dificilíssim escollir només 10 noms en una categoria amb un nivell individual descomunal, però aquests han estat algun dels jugadors més destacats segons la meva humil opinió.

D’aquesta manera, s’han guanyat l’Excel·lent però tots lluitaran per buscar una Matrícula d’Honor en els Playoffs que comencen la setmana vinent. En resum: llarga vida a la Tercera i als seus protagonistes, els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera!

The post Els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera (Part II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa molts anys en una botiga d’esports d’un aeroport, al costat d’una pilota de futbol, vaig poder llegir una frase al costat d’una pilota que deia: “Quants viuen gràcies a tu!”. En el seu moment, aquesta frase no em va cridar l’atenció, però amb el pas del temps m’ha anat fent pensar sobre quina raó tenia qui la va posar! A més, em va arribar allò de “Mai una excusa et farà guanyar”

Avui dia, en el futbol professional (i en el menys professional però amb economia dissimulada) existeixen massa persones entre el president d’un club i el públic/aficionat. Empleats, intermediaris, representants, amics, periodistes, tècnics i les seves variants, preparador físic, entrenador de porters, servei mèdic (doctors, fisios) i jugadors molt preparats intel·lectualment. Tots posseeixen molt bona informació i és molt vàlida, molt positiva i suma, però també apareixen uns altres amb informació interessada i intoxicadora.

Quan els resultats són dolents, els discursos s’endureixen, els missatgers es multipliquen i les relacions s’enterboleixen. És aquí quan es veuen a les persones positives, aquelles que sumen i busquen solucions al problema i aquells que busquen l’excusa per a intentar que ningú els assenyali. EXEMPLE: un entrenador que parla dels perills de la competència i l’inestable que és el futbol, és un home honest que no sedueix a ningú mentre que qui arriba amb un discurs captivador allunya les negres perspectives i injecta vida i optimisme a qualsevol projecte.

És tan important crear expectatives que molta gent ho ha convertit en un mitjà de vida. Juguen amb la nostàlgia d’èxits passats per a crear somnis i esperances que produeixen qualsevol promesa de canvi.

Com més negre és el present, més recorden els èxits passats i així crear expectatives de futur. En una ocasió, a un famós entrenador que parlava d’aquestes expectatives en roda de premsa, li vaig preguntar si el que havia declarat era factible.

La seva resposta va ser clara: què volen els directius quan contracten un entrenador? Sense deixar-me contestar, va afegir: “Que els esmentin i els hi diguin el que volen escoltar”. No vaig estar d’acord i, quan vaig poder, li vaig dir que a la llarga no obtindria ni resultats ni confiança. Em va qualificar d’ingenu, que els de dalt només busquen la fotografia de triomfadors, ja que els anava molt bé pel seu estatus social.

Quan se cessa un entrenador, es produeixen canvis tàctics, però especialment anímics per a intentar fer que l’equip reaccioni i a vegades es produeix. En aquest moment apareixen frases que no m’han agradat mai amb l'”ARA” sempre incorporat. Vull dir: “Ara SÍ que entrenem, ara SÍ que sabem el que cal fer, sabem al que juguem….”

UNA CARRERA D’OBSTACLES

Penso que cal mantenir sempre el respecte per l’anterior tècnic perquè, com tots, sempre ha intentat el màxim en el seu lloc; és més, igual han estat els jugadors (alguns) els qui no han treballat prou amb l’honradesa que deurien i per al que havien estat contractats.

Diuen que ‘a entrenador nou, victòria segura’ encara que jo penso que el que surt és una motivació extra per a assegurar-te el lloc i intentar convèncer a aquest nou entrenador que mereixes estar en aquest equip. El problema, crec, és més de convivència que futbolístic perquè l’ambient del vestuari és clau.

Per això, si els resultats són bons, l’ambient és bo i, si són negatius, s’impregna en tots els estaments del club. Principalment en el vestuari on, al cap i a la fi, fa que en tota la institució regni un bon clima i es respiri tranquil·litat.

En resum: convertir els fracassos en un ensenyament és la característica que acompanya sempre a clubs i jugadors intel·ligents. La competició és una carrera d’obstacles en la qual sol guanyar l’equip que més es resisteix davant la frustració, teoria que també es pot aplicar al futbolista. Per això mantinc que l’esport és una escola de superació personal.

Anotin una frase del Sr. Toni Nadal, entrenador, oncle, i ‘l’altre jo’ del gran RAFA: “MAI UNA EXCUSA ET FARÀ GUANYAR”

The post “Mai una excusa et farà guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Barón, entrenador del cadet F del Jàbac i Terrassa, va explicar aquest passat dilluns la lamentable realitat que es va viure en un partit de cadets i que els va enfrontar a un rival (sense citar nom) dirigit per un altre tècnic (sense citar nom). Aquí ho poden refrescar.

Hores després, encara que no s’havia facilitat ni club ni persona, Carlos Díaz reacciona i, a través de Facebook i per correu a aquesta Redacció, es dóna per al·ludit i replica. I ho fa, a més, regalant lliçons de periodisme que ningú li ha requerit i que, en tots els casos, s’agraeixen encara que nosaltres mai li direm com cal dirigir un equip de futbol.

Ara ja sabem que aquesta lamentable realitat feia referència al partit Parets D – Jàbac i Terrassa F (1-3), de Segona divisió. Com a resultat d’aixó, Díaz escriu:

Carlos Díaz Sánchez

Buenas noches, como principal protagonista de la historia, la cual se menciona y la verdad no puedo dar crédito a dichas infamia y calupnias que se ha propagado en este artículo, pero tampoco me sorprenden, ya que es lo que vivimos en la vida diaria con mentiras con el fin de vender noticias!Como siempre digo yo lo que pasa en un terreno de juego se queda en el terreno de juego, pero en vista de que se está difamando y dejándome en muy mal lugar sin haber dado mi opinión, yo tan expongo mi punto de vista:

En primer lugar que yo arremeta o me queje al árbitro ni le va ni le viene al otro cuerpo técnico, ya que eso lo vemos en cada partido, es decir ni soy el primero ni soy el último que se queja.Ahora bien como dicen de mi en dicho artículo yo podré quejarme o faltar al respeto, pero lo que jamás haré en un terrero de juego es intentar agredir a un entrenador o persona del cuerpo técnico cosa que si intentó hacer este señor y de no ser por mi compañero quizás hubiera pasado!

Que quede constancia en este artículo (cosa que no he visto) es que yo podré haber actuado de forma airosa hacia el cuerpo arbitral pero jamas he intentado agredir a otra persona cosa que vuelvo a reiterar que quiso hacer dicho entrenador.

Ya por último y simplemente como recomendación antes de informar de mentiras poneros en contacto con las dos personas para intentar averiguar que es lo que realmente sucedió y no sólo quedarse con una versión que por cierto está bastante maquillada para dejar en buen lugar ha dicho entrenador.Pd. Seguramente mi EGO NO LO COMPRENDE PERO TU DE EDUCACIÓN Y COMPORTAMIENTO OBSERVO QUE VAS CORTO!

EL QUE DIU L’ACTA

Una vegada llegides les històries dels dos entrenadors –cap va presentar la seva llicència, segons el col·legiat- val la pena destacar el que es pot llegir en l’acta i que tots vostès treguin conseqüències. “Díaz Sánchez va ser expulsat (Minut 7) per PROTESTAR. Al Minut 65, Barón va ser amonestat per desconsideracions amb l’adversari”. Cap dels dos delegats va objectar res d’aquesta lamentable realitat

The post Un altre cas de pèssima educació esportiva (2a Part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

La idea de treure la destral no és d’ahir ni de fa un mes sinó que s’ha elaborat a la Federació des del passat Nadal. La notícia que descobreix avui Mundo Deportivo –’Soteras decideix apartar del seu càrrec al delegat de Lleida‘- és només la conseqüència de ‘tallar caps’ a qui manté una situació crítica amb l’actual poder, delegat en el 2018 per l’expresident Andreu Subies.

El seu desig seria fulminar a Jordi Terés, Juanjo Isern, Josep Vives i Manel Durán, entre d’altres delegats, producte d’un ‘escalfament’ absolut per part dels ‘pilotes barats’ que li envolten.

Però a Soteras, que al matí diu blanc, a la tarda negre i de matinada vermell, ja l’han informat que no pot fer fora a ningú de la junta. Haurà ‘d’empassar’ amb la presència de Terés en la junta directiva i no serà còmode com tampoc serà la reacció de molts companys que van portar Soteras a la presidència mentre el desconegut expresident del Sabadell estiuejava a Marbella.

L’actual màxim responsable federatiu, a qui li queden 2 anys de mandat, i desitja ampliar quatre més (2026) –pendent de la futura Ciutat Esportiva Joan Soteras-, s’ha instal·lat en una ‘bogeria’ transitòria a la qual els ‘collons’ ressonen al carrer Sicília

The post Soteras treu la destral a distància appeared first on FutbolCatalunya.com.

ALBERT POCH / ENTRENADOR @soccerpoch

Des que estem en aquesta situació tan difícil, esgotadora i complicada per a tantes persones en aquest país, i que tan difícil és de gestionar, m’estic adonant que moltes coses seran diferents, estic convençut i també que per desgràcia altres seran igual que sempre, la raça humana és així, la vida és així.

Intentaré reflectir per escrit aquests pensaments que moltes vegades faig en veu alta sobre la meva passió que és el futbol i més concretament de la categoria de tercera divisió. Sense estar en primera línia, segueixo vinculat de moltes maneres a aquesta la meva gran passió, segueixo molt de prop la categoria, m’agrada estar al corrent de tot, dels resultats, dels meus exequips, tinc contacte amb companys-entrenadors, dels jugadors que he tingut el plaer de dirigir, comentaris, escrits….

Cap a on anem o cap a on es dirigeix aquesta categoria (TERCERA) en les pròximes temporades?

Crec que haurem d’esperar una mica per a saber amb certesa que ens oferirà la temporada que ve i successives. EL futbol en aquesta categoria ha anat evolucionant brutalment temporada rere temporada en molts aspectes, és impossible comparar res de res amb la Tercera de fa 20 anys.

Camps diferents, jugadors diferents, preparació diferent sobretot a nivell físic, gent molt preparada, gent molt estudiosa, recursos diferents…amb tota aquesta evolució amb bon o mal criteri hem aconseguit anar portant aquesta categoria a una ‘falsa’ professionalitat no real.

Abans els jugadors eren més ‘barrieros i burlantes’ (com diuen els meus respectats amics Korleone i Perico Trileri ), s’entrenava menys, se sopava més, en pitjors condicions, camps de terra….però els jugadors tenien molta qualitat i estima per aquest esport, hi havia improvisació…..

Aquesta categoria en l’actualitat i en general és un vull i no puc, podríem resumir la situació en camps buits, poca rivalitat, jugadors amb menys arrelament als clubs , partits molt automatitzats, resultats per sobre de tot, partits sense improvisació, jugadors que en 5 temporades estan en 8 equips, partits previsibles decantats normalment pels jugadors de més talent i qualitat, els quals la majoria de vegades, pertanyen als equips que econòmicament van un, dos i tres graons per sobre de la mitjana. Aquesta és sota la meva humil opinió la tercera divisió avui.

Fa 20 anys els staffs estaven composts per un entrenador i el seu segon que feien de tot i un massatgista (que no fisioterapeuta )….. avui qualsevol equip té un staff de fins a 6 persones, totes molt importants per al dia a dia de l’equip, des del primer entrenador fins al scouting, passant pel recuperador, tots pel bé comú del grup, fins i tot és necessari un cap de premsa, les xarxes socials, les ràdios i les televisions locals obliguen

En els temps que corren, amb la pandèmia, amb la crisi econòmica que és preveu, serà possible aguantar econòmicament per part dels clubs totes aquestes despeses necessàries per al bon funcionament dels equips? Tinc els meus dubtes. Crec que va haver-hi un substancial canvi. Tothom sap i és conscient que pràcticament tots els clubs amb primer equip la font econòmica més important, és en part els diners que recapten del futbol base que es reverteix en el primer equip.

Ara com ara no se sap com ho faran moltes famílies per a pagar la matrícula i les quotes mensuals perquè els seus fills puguin jugar a futbol, a causa de les situacions econòmiques particulars que es donaran i trobar moltes famílies en els pròxims mesos.

Tal vegada el més positiu de tot és que molts jugadors no canviaran tant de club i preferiran estar a gust i veure’s recompensats pel sentiment de pertinença al mateix i sobretot, com ja estic observant en aquestes últimes setmanes, clubs que amb bon criteri estan signant jugadors que acaben la seva etapa juvenil, que segur molts d’ells amb paciència i mà dreta seran el futur d’aquesta categoria que avui dia aquesta en una situació complicada en tots els aspectes.

En definitiva, una tercera amb moltes pretensions, intencions i il·lusions, però amb ànima i estructura econòmica amateur

I el que vindrà…..

The post Cap a on va la Tercera Divisió? Respon Albert Poch appeared first on FutbolCatalunya.com.

LAURA CORREAS MARTÍNEZ

Els vull explicar un fet que em va passar l’altre dia a la meva feina. M’agradaria que ho llegissin sencer i em donessin la seva opinió, a veure si els sembla una situació normal:

Sóc cambrera, fa uns dies estava treballant en un bar, hi havia un munt de gent, tenia bastants taules a les quals atendre jo sola…en una taula estaven un senyor al costat d’una senyora i un nen, vaig intuir que eren la seva esposa i fill. L’home em va demanar un cafè sol, jo sense voler li vaig portar un cafè amb llet, crec que una errada així pot tenir-ho qualsevol i més amb tot el treball que tenia per a mi sola, no creuen?

Doncs quan li vaig portar el cafè, el senyor va començar a insultar-me, em va dir que sent dona no havia de dedicar-me a això, que la meva intenció era fastiguejar-li, que havia d’estar atenta a tot i fer-ho tot perfecte, que per això em pagaven…que sóc una ruca, una mala persona, que la meva mare és una p** per tenir una filla com jo… A més, el fill d’uns 7 anys, seguint els passos del seu pare, també va començar a insultar-me mentre el pare feliçment li aplaudia… la mare em deia coses com “sembla mentida que siguis dona”, sí, la mare…

Mentrestant van incitar la resta de clients perquè també s’unissin a ells, i així ho van fer. Van acabar tots insultant-me i fins i tot amenaçant-me, molts d’ells, curiosament, sense saber el motiu, però ho feien. Vaig intentar fer fora del bar al senyor i la gent es va alterar encara més, tots en contra meva. 

El més vergonyós és que no és la primera vegada que em passa, ni a mi ni als meus companys. No creuen que el més normal hagués estat que algun client s’aixequés i digués que no era forma de tractar a una persona que solament intenta fer el seu treball bé? I més encara quan aquest home té un fill al seu costat aprenent d’ell. Seria lògic que si intento fer fora a una persona així del bar, la gent m’ajudi en comptes de defensar-ho, em facin costat en comptes d’insultar-me i col·laborin en comptes de riure’s… però a ells també els agrada el cafè sol.

Doncs això em passa sempre que vaig a treballar.

El problema és que no sóc cambrera, sóc àrbitre de futbol i això em passa tots els caps de setmana. Ara ho veuen normal, veritat? Doncs jo ho veig exactament igual, em sembla igual de greu una situació que una altra, però a vostès no. Si això em passa sent cambrera, veuran com una bogeria la reacció del client i probablement intentaran ajudar-me. Si em passa sent àrbitre, ho veuran com una cosa completament normal, que m’insultin, que m’amenacin… i ningú em defensarà.

De debò no creuen que tenen una imatge errònia de la figura de l’àrbitre? No crec que un cambrer li posi un cafè amb llet en comptes d’un cafè sol perquè té una comissió en cada ampolla de llet, igual que no crec que un àrbitre assenyali un fora de joc, una falta o un servei de banda a favor d’un equip perquè l’interessa que guanyi un o un altre. Jo no ho faig i estic cansada que se’m jutgi pels meus errors en un terreny de joc, que si els tinc sent cambrera, es vegi com alguna cosa comprensible, però si els tinc com àrbitre es vegi com una cosa personal i imperdonable. Fins i tot sent jugadora he fallat gols molt clars i mai per això m’han insultat, he fallat penals que l’àrbitre ha assenyalat… si l’àrbitre no ho hagués assenyalat, la gent parlaria que ens van robar un gol…

Quan era futbolista, la meva família anava a veure’m a tots els partits que podien, ara que sóc àrbitre no van a cap. Comprendran que per a una mare és molt difícil anar a veure a la seva filla, que l’estiguin insultant durant noranta minuts i no poder defensar-la… doncs per a una filla també és dur que la seva mare no pugui anar a veure-la arbitrar, ni veure com va progressant al món de l’arbitratge, només  perquè un grup de persones no ho permet.

Així és la vida d’un àrbitre, moltes vegades ens sentim molt més sols del que hauríem d’estar, i em cansa, em cansa molt que sembli que hi ha persones que només van per insultar-nos, que la gent del seu voltant se’n rigui del que ens diuen, en comptes de dir-los que callin…

Els demano per favor que recapacitin i pensin que els àrbitres som persones normals, que intentem fer el nostre treball tan bé com sigui possible. O creuen que jo marxo contenta a   casa si considero que he fallat en una decisió? A mi és a la primera que més li molesta fallar, encara que pensin el contrari. Alguns de vostès pensaran: “Ui, aquesta noia té raó, hauríem de canviar la nostra forma de veure els partits i de tractar a l’àrbitre” i quan jugui el Madrid o el Barcelona, seran els primers a insultar-ho, i quan arribin a un camp de Regional s’hauran oblidat de tot això i seguiran insultant a l’àrbitre de torn.

Sé que amb això no canviaré res, però almenys aporto el meu granet de sorra perquè la gent intenti empatitzar una miqueta més amb nosaltres. 

Ara segueixin veient-ho com alguna cosa normal, però al mi no em cap al cap que depenent del treball que tinguis es vegi bé o malament que la gent et pugui arribar a amenaçar per un simple error o decisió.

The post Carta oberta #futbolcat: Respecte, si us plau appeared first on FutbolCatalunya.com.

El personatge que apareix a la dreta d’aquesta foto és Alejo García Borau. Al món del futbol, des que era jugador d’equips com la Barceloneta, el Figueres, l’Hospi, l’Espanyol o el Gavà, tothom el coneixia com Álex García. Des de fa uns anys, aquest senyor s’encarrega de la coordinació del futbol base del RCD Espanyol. I de vegades s’extralimita tant en les seves funcions que la vessa… i de quina manera!

En el cas que us relatem, ho va fer amb una persona ben coneguda al nostre futbol català i que des de fa un temps col·labora amb FutbolCatalunya.com: Eduardo Berzosa. El senyor García va faltar al respecte al nostre company per publicar a la nostra xarxa social una informació VERÍDICA, obligant-lo el mateix dia a rectificar. Només han passat onze dies per demostrar que Berzosa tenia raó i que el senyor Garcia, en el seu dèspota i mesquí afany de matar el missatger, va cometre una errada de principiant que, com a mínim, mereixeria una disculpa pública per part seva.

Situem el tema. El passat 4 de juny, al nostre compte de Twitter, Eduardo Berzosa informava que l’exjugador del primer equip de l’Espanyol Moisés Hurtado seria l’entrenador del Juvenil A a la temporada 2018-2019, tal com l’havia arribat mitjançant les seves fonts informatives.

INFORMA EDUARDO BERZOSA@moi_hurtado serà l’entrenador del @RCDEspanyolFF Juvenil A la temporada 2018-2019#dhj3 #futbolcat

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) 4 de junio de 2018

La notícia es va expandir ràpidament i, segons sembla, va provocar mala maror a les oficines de la Dani Jarque fins al punt que al senyor García no se li va acudir una altra cosa que negar-ho tot i carregar contra el nostre company, acusant-lo de mentir i obligant-li a rectificar. Nosaltres crèiem (i diem crèiem, perquè a un mentider ja no ens el podem creure) en la paraula i l’honestedat del senyor García i vam concloure –el nostre company també- que la seva font l’havia enganyat. Per tant, vam publicar el següent missatge,

Alex García, coordinador futbol base @RCDEspanyol. nega a Eduardo Berzosa que hagin fitxat a @moi_hurtado , com a entrenador del juvenil. És més, afegeix que NO han parlat amb cap tècnic

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) 4 de junio de 2018

Avui, 15 de juny de 2018, l’Espanyol fa pública la llista dels entrenadors de futbol 11 per a la temporada 2018-2019 i… oh, sorpresa! L’entrenador del Juvenil A serà… Moisés Hurtado!

Si el senyor García té encara una mica de vergonya, és possible que ja li hagi caigut la cara pel que li va fer al nostre company, Eduardo Berzosa. Quan la reculli del terra, considerem que almenys hauria de despenjar el seu telèfon i demanar-li disculpes. Una cosa és no voler que una notícia surti abans d’hora –i el senyor García no és ningú per decidir quan hem d’informar i què hem de dir- i una altra és mentir de forma deliberada i esbroncar una altra persona per difondre una informació que, com s’ha comprovat, tenia base.

Ha estat una falta de respecte que esperem que el senyor García o algú des de la directiva del RCD Espanyol l’esmeni. No fer-ho seria una errada tan gran com la que va cometre ara fa onze dies el senyor García qui, malgrat la seva pífia, no és cap principiant. Si li queda una mica de dignitat, disculpi’s.

The post OPINIÓ: Com a mínim, una disculpa, senyor García appeared first on FutbolCatalunya.com.

OPINIÓ/ @ManuelSeguraM

Tenia interès l’Assemblea Extraordinària del passat divendres en L’Hospitalet. I no per les acusacions abocades per un mitjà de comunicació (ElMón) a qui, per descomptat, no seré jo qui digui com es treballa una informació, com es contrasta i, menys (faltaria) com ens hem de ‘menjar’ confidències interessades. Allà cadascú. Estàvem davant el qual seria el primer president professional de la història al carrer Sicília i aquest aspirant demanava permís als clubs.

Repassem, amb tot respecte, el passeig i el bany de masses que es va donar Andreu Subies a casa seva. Espectacular. Sorprenent, Letal. Més? Doncs, sí. Definitiu, autèntic: “Fa sis anys aquesta casa era un solar”, va deixar anar davant una parròquia lliurada; a propòsit d’això, un exresponsable d’aquest desastre es va aixecar de la cadira i va marxar perquè ningú pogués caure en la seva penosa, vergonyosa, depriment i insultant gestió al carrer Sicília en l’època del pitjor president de la història de la FCF.

Ah…. el pitjor de la història és (encara) Jordi Casals. A cadascú, el trofeu que li correspon. Subies es va agradar. De ‘central’ va passar a jugar com a ‘davanter centre’; de passar o ‘patejar’ la va tocar i afusellar. “En el 2010 es devien 5 milions d’euros!. Boom! Havia oblidat el futbol català el desastre d’una Federació dirigida pels salvadors de la pàtria? Sí, és clar que sí i Subies va verbalitzar la ruïna. “Ara no es deu res a ningú”, va afegir. Incert. Ara s’ha de posar a tothom al seu lloc i intentar, a través dels mitjans de comunicació que van equivocar el tret, dir-li al món mundial on estem i cap a on anem. Llàstima que no afegís algun nom propi més, però el goig mai és complet.

La situació viscuda divendres passat va ser històrica. Un president que li diu a l’Assemblea que vol ser professional, els explica el seu sou (120.000 euros) i que no es talla és, com a mínim, poc habitual. “Em van dir que em guanyés el sou d’una puta vegada i així ho faré”. Aquest és el camí, com també ho és anar al Jutjat quan algú se sent injuriat o humiliat. Si Subies dóna aquest pas, golejar no serà insuficient, dit sigui des de l’absoluta modèstia de la qual sempre faig gala.

Ah!. Se’n va D. Albert Baza. Tothom dempeus! Mai trobarà el futbol català un secretari general que estigui a la seva altura. Mai! Em jugo un cafè. Set presidents!, set!, ha hagut de ‘suportar’ i, sobretot, un munt d’inútils, la major crítica dels quals era que cobrava massa com si això fos un delicte i no fastigosa enveja. Tant de bo no ens haguem de recordar de la seva impagable presència. Ara li toca a Andreu Subies i segur que ho farà de meravella.

The post OPINIÓ: Quan golejar pot ser insuficient appeared first on FutbolCatalunya.com.

RAÚL SALGUERO/CAMBRILS UNIÓ

Aquest cap de semana arrenca la temporada a la Lliga Nacional Juvenil. No cal dir que per al nostre club es tractarà d’un any històric, igual que va ser-ho l’anterior.

A nivell personal, també será tot un repte ja que després d’intentar-ho durant les dues últimes temporades amb el Juvenil B del Nàstic de Tarragona, aquest ascens va arribar amb el Cambrils. Preveig una lliga duríssima on qualsevol punt que aconseguim tindrà un valor moltalt.

Coneixent els equips, seguint les seves altes i baixes i les seves respectives pretemporades, crec que la part de dalt estarà encapçalada per Barça, Espanyol, Cornellà i Damm. Pel que fa a les places d’ascens, Badalona, Mercantil i Jàbac intentaran recuperar la categoría perduda, objectiu gens fácil. Am bells crec que lluitaran equips com Unificació Bellvitge i Prat (últimes temporades els avalen), Europa (plantilla molt competitiva), Mollet (bones incorporaciones) i Reus.

Per plantilla, rendiment d’últimes temporades o per infraestuctura dels seus clubs, han de ser equips per aspirar a la máxima categoría Juvenil. No m’atreveixo a posar-lo en aquest grup, però dels nouvinguts, el que pot donar un millor rendiment crec que pot ser el Sabadell. És un club que últimament està creixent molt a nivell de futbol base i a més té un gran entrenador. La resta lluitarem i molt per aconseguir romandre una temporada més en aquesta categoría. Per a nosaltres sería un premi extraordinari.

Evidentment, fer aquests pronòstic sabans de començar la lliga no és gens fácil. Passades les primeres 5-6 jornades es podrá fer una valoració molt més real. Ja sabem que les pretemporades moltes vegades són enganyoses i el que realment compta és la competició.

Per últim, i parlant únicament de nosaltres, el repte és clar: aconseguir la permanència. Sabem que no será gens fàcil, però tinc la fortuna de comptar amb un cos tècnic implicadíssim i una plantilla molt treballadora. A la provincia tenim 2 “rivals” potents a l’hora d’incorporar jugadors (Nàstic i Reus) però estem molt contents amb els nostres jugadors. Volem deixar Cambrils en el lloc més alt possible.

Una salutació a tots els companys i molta sort!!

RAÚL SALGUERO TÈCNIC CAMBRILS UNIÓ

The post L’apassionant repte de la Liga Nacional Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

OPINIÓ- OLIVER LIMA/ENTRENADOR JUVENIL AE PRAT

A una setmana de donar inici la pretemporada de la qual serà la meva quarta temporada al capdavant del Juvenil de Lliga Nacional de l’Associació Esportiva Prat aquestes són les meves valoracions.

Un any més preveig una lliga molt dura i amb un gran nivell en un gran nombre d’equips. El fet que en totes i cadascuna de les tres últimes temporades hagin descendit 3 equips catalans de la Divisió d’Honor, està fent que la Lliga Nacional Juvenil (grup 7), sigui una competició amb un nivell de competitivitat molt alt.

Fent balanç dels rivals, crec que els equips que han de lluitar per l’ascens a Divisió d’Honor han de ser els recentment descendits (Mercantil, Jàbac i Badalona), però en aquest grupet també vull incloure a l’històric Europa, doncs crec que està fent una gran plantilla amb molt bones incorporacions sumades als jugadors que segueixen en plantilla de la temporada anterior.

A aquests 4 equips que han de lluitar per l’ascens també se li han d’unir a la zona alta, el RCD Espanyol B (que intentarà revalidar el títol), el FC Barcelona B (que intentarà recuperar el tron perdut i no escatimarà en despeses per fer una superplantilla), el CF Damm B (que en les últimes temporades s’està mostrant com el tercer club de futbol base de Catalunya, sobretot en categoria Juvenil) i també la UE Cornellà B (que ha d’intentar recuperar aquest graó perdut com a tercer futbol base de Catalunya en categoria juvenil).

Els deu equips restants crec que estarem en una ‘guerra sense caserna’ per intentar fer la temporada el més digna possible i aconseguir mantenir als nostres respectius clubs un any més en la prestigiosa Lliga Nacional. Encara així dins d’aquests deu equips, crec que Mollet CF (que compta amb molts jugadors que repeteixen en la categoria a més d’estar incorporant bons jugadors de Damm CF i Mercantil) i els nouvinguts Sabadell i CE Manresa poden ser les revelacions en la present temporada.

Pel que fa a l’objectiu del nostre juvenil, després de 3 anys seguits millorant en puntuació i arribant aquesta última temporada a estar lluitant mancant 5 jornades per un ascens que hagués estat històric per al nostre club, aquest any comencem un nou projecte a 2-3 anys. En aquesta primera temporada hem de lluitar per mantenir-nos en la categoria de la forma més tranquil·la possible i en les properestemporades intentar fer una temporada com la 2014-15.

Una salutació a tots….. Que aviat comença lo bo

Oliver Lima/Entr. Juvenil Lliga Nacional AE PRAT

The post Sabadell i Manresa poden ser la gran sorpresa de la Lliga Nacional Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

PITI BELMONTE/ TÈCNIC FUTBOL

Nous projectes, renovades il·lusions, noves energies i ganes que la pilota comenci a rodar. Però realment tot el que trobem en aquest grup 3r es nou? Només hem de fer una petita ullada per veure les moltíssimes semblances.

Trobem la primera pista que ens demostra que poques coses han canviat, en  el fet que dels quatre equips que van jugar el Play Off d’ascens, Nàstic, Huracán, Reus i Hèrcules, només el primer va aconseguir pujar a l’anhelat futbol professional.

La segona pista és que l’equip que va jugar la temuda i perillosa promoció de descens, l’Eldenc, va aconseguir mantenir la categoria i continuar una temporada més a la 2ª divisió B.

La tercera pista i definitiva, la trobem fent una comparació entre els equips integrants en relació a la seva zona geogràfica i la seva relació de filiació. A la temporada 14-15 la categoria la formaven 8 equips catalans, 5 equips valencians, 1 equip balear i 6 equips filials. Pel que fa a la temporada 15-16 aquesta està formada 7 equips catalans, 5 equips valencians, 2 equips balears i 6 equips filials. Com podem observar, l’única diferència és que hi ha un equip balear més i un català menys. Pel que fa als filials, que necessitarien  un article exclusiu, tornem a trobar 6 equips, és a dir, un 30% de la competició !

Així doncs, trobem molts punts en comú entre les dues temporades, però no hem de perdre l’esperança de veure coses noves. Gairebé tots els equips han hagut de renovar les seves plantilles i fer moltes incorporacions, i l’arribada de nous equips a la categoria com La Pobla de Mafumet,cf, C.E. Sabadell, FC Barcelona i CD LLosetense fan que la presència de nous jugadors al grup 3r estigui garantida, o potser no?

Si observem el mercat de fitxatges, ens adonem que més que la incorporació de nous jugadors a la categoria, trobem un intercanvi de cromos entre els diferents equips.

Ara podria fer un salt de 9 mesos i dir quins seran, sota el meu parer, el campió, els 3 equips que disputaran el Play off d’ascens, l’equip que jugarà la promoció de descens i els quatre conjunts que malauradament baixaran de categoria…Això seria massa agosarat per la meva part i es podrien ferir sensibilitats.

Tot i així, en relació al potencial econòmic, la confecció de la plantilla i l’experiència a la categoria, crec que hi ha un gran favorit per ser campió que és el CF Reus Deportiu, ja que ha mantingut la pràctica totalitat de la plantilla i s’ha reforçat amb gol. Seguit de ben a prop per l’Hèrcules d’Alacant.

Els equips favorits per jugar la fase d’ascens serien Alcoyano, Huracán, Lleida i Barça B, seguits de ben a prop per Sabadell i Olot. Per tant, com cada any, massa equips per tant poques places.

Pel que fa a la zona calenta de la classificació, si fem cas a la història de la competició, al final de la temporada trobarem un equip balear i un parell d’equips filials.

Malgrat tot l’exposat, al igual que la pretemporada, l’estiu també es fa llarg sense competició oficial i com la vida i el futbol són dinàmics i canviants, aquesta nova temporada segur que ens portarà sorpreses i ens farà gaudir.

Per tant, que comenci l’espectacle !

Piti Belmonte, Entrenador

The post ‘Dejà-vu’- Atrapats en el temps appeared first on FutbolCatalunya.com.

DANI FERNÁNDEZ/TÈCNIC CFDAMM

Si a nivell col·lectiu la categoria ha demostrat de nou l’alt potencial de la màxima categoria Cadet, a nivell individual alguns jugadors han reafirmat el que s’intuïa, i de la mateixa manera han anat sorgint noms que aventuren que seran jugadors a tenir molt en compte en el futur.

En aquesta anàlisi ometré com és lògic, aquells jugadors que he dirigit al capdavant del CFDamm, i destacaré aquells jugadors d’altres clubs que al meu entendre (sent sols això, una mera opinió) han destacat més, limitant-me a parlar d’aquells que disputaran els quarts de final del Campionat de Catalunya.

De cara al que s’aveïna en la copa, a priori la igualtat es presumex màxima, sent FC Barcelona i RCD Espanyol els dos màxims favorits per disputar-se el titol a Martorell.Destaca especialment el duel entre Jabac Terrassa (quart classificat) i Nastic de Tarragona( Cinquè classificat). Els egarencs, dirigits per Dani López, s’han mostrat com un equip molt compacte i difícil de batre destacant jugadors com Adrià Prado ( jugador molt versàtil i molt complet), el central Oscar López i els mig centres, Matxuca, Angelet i *Picón. El *Nastic de Manel Cazorla, és un equip molt alegre i vistós al que li agrada portar la iniciativa, molt bon joc col·lectiu i jugadors com Arthur o Gesti amb gran capacitat de desequilibri.

El segon classificat, el RCD Espanyol de David Fernandez, rebrà a un Girona que ha completat un tram final de temporada excels. Els periquitos són clars favorits a disputar la final de la copa. Bloc molt ofensiu i al com agrada de portar la iniciativa, destacant el porter Adrià López, els mitjos centres Izan i Pol Lozano, i els atacants Ferran, Salvans i Fode. Mereix la pena destacar que els blanquiblaus no podran comptar amb la participació del seu “nou” Carles Gilbert que es lesionà de gravetat en l’equador de la competició i al que desde aquí desitjem que ben aviat pugui tornar a jugar.En el Girona, equip molt sòlid i compacte, destaquen especialment jugadors com el central Toni Gamell, i els migcampistes Cobos, Berenguer i Blanco.

No l’hi posarà gens fàcil el Gironès Sabat, equipo revelació de la temporada, al tercer classificat la UE Cornella. Els de Gallardo s’han mostrat com un equip molt organitzat defensivament i amb gran velocitat en la contra. El Cornella dirigit per Javi Pascual, que ja es va alçar amb aquest trofeu fa dues temporades, és un equip intens que destaca pel seu bon tracte de pilota. Els afeccionats podran gaudir de la presència de jugadors com el seu davanter Juan Fernández, el central Xavi Manrique, l’extrem Quique Delgado o el talentós mitja punta nipó Ryuka.

Deixo per al final l’eliminatòria que em tocarà disputar contra el FC Barcelona de Quique Álvarez. Els blaugrana, campions de lliga, i en un gran moment de forma intentaran alçar-se amb l’últim títol en disputa. Per la nostra banda, intentarem posar-li-ho el més difícil possible.

A partir de la setmana vinent, comença el camí que porta a Martorell i que en quinze dies determinarà qui succeeix a la UE Sant Andreu campió de la passada temporada. Difícil és determinar què dos equips protagonitzaran la final del dia 14 de Juny, l’any passat es va demostrar que les apostes en aquesta categoria solen quedar-se en això, apostes.

The post Dani Fernández analitza la Divisió d’Honor Cadet appeared first on FutbolCatalunya.com.

(Opinió)– Són molts els clubs que tenen infinitat de lletres en els seus equips, on a partir de la C, la D o la E -de forma gradual- van posant a jugadors més i més limitats, en alguns casos, equips que en acabar la temporada han encaixat 300 o 400 gols i tan sols han ficat amb sort un parell d’ells. És lícit?

Segurament molts penseu que sí, perquè és una cosa que s’ha fet infinitat d’anys enrere, però una de les coses més meravelloses a la vida és qüestionar. Jo, potser amb una visió equivocada pensant en l’efecte negatiu que pot tenir en els nois considero que és un error greu -parlant d’edats primerenques on preval l’ensenyament-. No podien fer-se equips més equilibrats a part de l’A i el B? L’obsessió per guanyar, fa que aquests equips quedin completament coixos, i encara amb tot això els entrenadors siguin qüestionats quan tenen molt poc a fer en quant a competició ens referim.

Recordo fa unes temporades enrere en la meva lliga, on  varem quedar 5º, un equip en els dos partits que vam disputar amb ells van rebre un total de 43 gols en contra i cap a favor, una tònica que es repetia jornada rere jornada. Lluny d’alegrar-me, simplement vaig sentir una llàstima i una impotència enormes per la situació, per veure que havien fet un equip que sabien que no podia disputar un sol partit als seus rivals. De debò creien que la resta de “lletres” podien ascendir? No era possible un repartiment just que permetés als jugadors competir?

Estava clar, era un equip per “fer calers”, perquè el club tingués majors guanys. En definitiva, un equip on segur que més d’un jugador a l’any següent no seguiria en aquest meravellós esport, i tot per l’ambició d’alguns en detriment de la il·lusió d’uns nens que no tenien culpa de res, només de voler jugar al seu esport favorit.

Miguel Soto López
Entrenador de fútbol
@Miguel_Soto89

The post El futbol base, un negoci appeared first on FutbolCatalunya.com.