I ja són 7 els punts que superen al CE Europa dels seus cinc immediats perseguidors (L’Hospitalet, Montañesa, San Cristóbal, Sant Andreu i FE Grama). Excepcional una altra jornada i ja van 6, del conjunt dirigit per Ignasi Senabre que només sap guanyar i guanyar.

Un central de categoria com Castell (26′) va col·locar el primer i Cano (57′) el segon mentre que Monta, amb només 7 minuts en el camp, va posar l’honor (90′) davant el líder de Tercera.

L’EUROPA I OLIVER BALLABRIGA, EL CRACK

No obstant això, el nom de la setmana és Oliver Ballabriga perquè ha tancat ja la seva etapa en el San Cristóbal –ja és oficial- com a tècnic parroquià. Ni ell ni Toni Carrillo mereixen aquesta sortida ni aquesta entrada al Cerdanyola però el president Felipe López és així. ‘Chapeau’ per a Oliver que torna a deixar al ‘SanCris’ amb opcions d’ascens i el millor per al futur com a l’etern Toni.

El seu comiat va ser amb un empat a zero enfront d’un Sant Andreu que deixa escapar el seu primer punt al Narcís Sala. Jorge Negrete va poder marcar abans del descans igual que Genís Blasco va evitar el gol visitant iniciada la segona part, però Albertito va fallar una pena màxima sobre Lázaro.

EN RESUM: 4 victòries locals, 2 empats i 3 triomfs visitants amb 20 gols anotats (14 locals per 6 visitants).

CINC PERSEGUIDORS

Amb Sant Andreu i San Cristóbal estan un renascut Hospì (9/15 punts), ‘Monta’ (5 partits seguits sense perdre) i FE Grama (10/15). Els riberencs van golejar a un Sants, que malgrat portar 4 jornades sense guanyar, estan novens amb gols d’Oscar Gómez (4′ i 67′), Ripoll (p.83′), Àlex García (85′) i Raúl (8′). L’honor visitant el va obtenir González (p. 36′). Tercera victòria consecutiva dels locals.

Mentrestant, a Nou Barris, l’equip local es va desfer d’un Peralada que va mostrar la seva ambició al final. Primer Erik Jiménez va solucionar una contra local (37′) i Pedro Bilbao (62′) va donar la serenitat; les dues aparicions del visitant Carles Puig (86′ i 88′ al pal) van arribar tard.

I, atenció, a la FEGrama de Peláez perquè el triomf a Vilafranca és un resultat magnífic enfront d’un cuer inhabitual. Guillem Trilla (36′) està en ratxa i fica als colomencs entre els privilegiats,

També s’acosta el Girona de Vizuete, ara a 2 punts dels 5 perseguidors, després de la seva golejada enfront d’un Tona que es desinfla. Joel Roca (20′), Arango (38′) van colpejar primer i Dawda (85′) i Richmon van rematar després (90′).

BADALONA I RAPITENCA NO ES MOUEN

Part negativa de la temporada se cita a Badalona i Sant Carles de la Ràpida. Els d’Alvarez no arrenquen a casa i Carlos Cano (Castelldefels) i ho va aprofitar per a sumar el seu primer triomf lluny de Els Canyars.

Tan contrari com la Rapitenca amb 1/15 punts igual que el Vilassar de Peque, Àlex Poves va posar el 1-0 al Xevi Remon, però va igualar el Pitxitxi Guillem Martínez en el 82‘. (4 gols).

The post L’Europa ja suma 5 rivals per darrere; se’n va Ballabriga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim diumenge (17 hores) no serà una jornada més (16a) a Terrassa. S’enfronten Terrassa FC i CP San Cristóbal en un derbi que sembla desigual; és més, els números condemnen a l’equip d’Oliver Ballabriga. Poques vegades les diferències han estat tan clares a favor del poderós titular d’un estadi que ha solucionat amb 7 triomfs els seus 7 partits de competició.

Els parroquials, per totes

The post Tot ho té en contra el San Cristóbal appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Una greu lesió li va fer canviar la gespa per les banquetes. Onze anys plens d’èxits com a míster del futbol base del Jàbac van portar a Ballabriga a fer el salt al futbol amateur. Primer Avià i ara San Cristóbal són les seves dues experiències. Un entrenador competitiu que ha convertit a un recentment ascendit com el ‘Sancris’ en l’equip revelació del grup 2 de Primera Catalana. I si el sant que dóna nom al club és el patró dels conductors, queda clar que Oliver està conduint l’equip parroquial per les carreteres de l’èxit.

És  la teva segona experiència en el futbol amateur. Com l’estàs vivint?

Molt bé, molt content. Arribo al San Cristóbal gràcies a la col·laboració que inicien el club i el Jàbac i estic aprenent molt, gaudint del moment i, afortunadament, les coses ens estan sortint molt bé.

Està sent molt diferent aquesta experiència a la de la temporada passada a l’Avià?

Simplement diferent, ni millor ni pitjor. A l’Avià hi havia una altra mentalitat i va ser més complicat quant a resultats.

Has pogut tastar els dos grups de Primera Catalana. Creus que hi ha més igualtat al grup 2?

Tenint en compte que cada any varia, no et sabria dir quin dels dos és més fort. Crec que el nivell és molt semblant amb equips molt potents a tots dos grups.

Després d’11 anys a un club egarenc com el Jàbac, suposo que tornar a un conjunt de Terrassa et deu fer il·lusió, oi?

Sí. Està clar que tornar a coincidir amb gent que coneixes i amb la que has treballat durant anys, sempre fa il·lusió.

Només arribar, guanyes la Copa Catalunya amateur. Com aconsegueixes compactar un equip amb 15 fitxatges nous i que et donin resultats en tan poc temps?

Eren moltes cares noves però a la majoria ja els teníem controlats o els havíem tingut i entre ells també es coneixien, això ens va facilitar molt les coses. Les claus per a mi van ser dues: el treball que no es veu, el que es fa darrere i que l’equip no tenia res a perdre, jugava sense pressió.

“És important no rebre gols però, tot i aquesta solidesa al darrere, no deixem de ser un equip ofensiu”

Tot i les 15 altes, els jugadors puntals és van quedar. Per a tu era important poder comptar amb la base de la temporada passada?

Sí, perquè eren jugadors amb molt de nivell. Vam aconseguir que es quedessin els jugadors que volíem i es va construir l’equip al voltant d’ells.

Quines són les claus de l’excepcional temporada que esteu fent?

El treball, un equip que no té res a perdre, jove, competitiu, amb moltes ganes i il·lusió.

Creus que aquesta joventut de la que parles us va passar factura a principis d’any on només vau fer un punt de 12 possibles?

No, simplement vam passar per una ratxa dolenta de resultats on la piloteta no volia entrar però els nois estaven treballant igual de bé. Hem de ser conscients que hi ha equips molts bons i que també juguen.

Sou un dels conjunts menys golejats. Un bon equip es construeix des de la defensa?

Evidentment, és important no rebre gols però, tot i aquesta solidesa al darrere, no deixem de ser un equip ofensiu. És veritat que en aquesta segona fase de la temporada estem treballant més aquest aspecte defensiu i ens està sortint bé, ja que només portem un gol encaixat en les últimes 6  jornades.

Veient la classificació, la permanència segueix sent l’objectiu principal?

La permanència la tenim a tocar i ara lluitarem per estar el més amunt possible, gaudir i intentar guanyar tots els partits. No veiem més enllà del pròxim matx, encara que si queden pocs partits i estem allà dalt, està clar que ho intentarem i a il·lusió no ens guanyarà ningú. Tant si ascendim com si acabem quarts serà una excel·lent temporada.

Durant la temporada la gent ha estat esperant i, encara espera, la punxada del San Cristóbal. Veus al teu vestidor motivat i preparat per afrontar la recta final?

És normal que la gent pensi això perquè som un conjunt recentment ascendit. Pel que fa als meus nois, els veig  molt tranquils, no els preocupa punxar, solament treballar bé i guanyar els partits. Dels 5 primers som els que menys experiència tenim però alhora, els que menys pressió patim i això ens pot beneficiar.

“No hi ha una vareta màgica, la clau de l’èxit és córrer, lluitar, poder comptar amb jugadors de qualitat i tenir sort”

T’agradaria continuar al club?

Sí, estic a gust i em tracten molt bé. Sóc un entrenador jove, que no té pressa i m’interessa tenir un bon projecte esportiu, gaudir dia a dia i aquí ho puc fer.

L’home ascens

Gairebé tota la teva carrera com a míster transcorre al futbol formatiu. Era la teva primera opció quan comences a entrenar?

Quan comences vols aprendre i on millor que al futbol base per fer-ho, sobretot al juvenil on el nivell és brutal amb equips com Barça, Espanyol, Saragossa… Tanmateix arriba un punt en el qual vols fer el salt al futbol amateur i la temporada passada era el moment.

3 ascensos en 4 anys amb el Jàbac. Quin és el secret?

No hi ha una vareta màgica, moltes vegades treballes i els resultats no arriben. Suposo que la clau és córrer, lluitar, poder comptar amb jugadors de qualitat i tenir sort. Al Jàbac els jugadors van anar pujant des de baix i aquest fet ens va ajudar molt.

Amb quin moment et quedaries del teu pas pel futbol base?

Hi ha molts moments. No obstant això, em quedaria amb el fet que els jugadors tinguin un bon record de tu, que t’apreciïn i que anys després quan els cridis vulguin tornar a coincidir amb tu, per a mi això val molt.

“No és necessari haver jugat per entrenar, però t’ajuda a gestionar, a transmetre i a entendre millor als jugadors”

A l’inici, parlaves d’una col·laboració entre el Jàbac i el San Crsitóbal. Quins objectius voleu assolir amb aquesta col·laboració?

És una cooperació on tots dos surten beneficiats. El San Cristóbal pot accedir a jugadors de qualitat i el Jàbac compta amb un primer equip on pot donar sortida als jugadors juvenils que acaben.

Creus que a Catalunya s’està treballant bé el futbol base?

Sí, sense cap mena de dubte. El nivell dels jugadors és molt alt, és una de les millors pedreres d’Espanya i on millor es forma als nois.

Lesió agredolça

En quin moment decideixes canviar els terrenys de joc per les banquetes?

Quan el nivell d’exigència de la categoria i dels entrenaments cada vegada és més alt i, sobretot quan pateixo la lesió (trencament de lligaments creuats).

Aquesta lesió va ser la teva pitjor experiència dins del món del futbol?

La veritat que no he viscut experiències dolentes. Les lesions vénen i van i aquesta, per una banda va ser dolenta perquè em va impedir seguir jugant però per un altre cantó, em va ajudar a prendre la decisió de deixar-ho i dedicar-me a entrenar.

Haver estat jugador, t’ha ajudat a l’hora d’entrenar, de comprendre els teus jugadors?

No és necessari haver jugat per entrenar. Tanmateix, és veritat que t’ajuda a gestionar, a transmetre i a entendre millor als jugadors.

On et trobes més còmode, a la banqueta o damunt la gespa?

A la banqueta. Crec que sóc millor entrenador que jugador.

Quin tipus de míster ets?

Competitiu, treballador, amb caràcter, visc molt els partits. Intento que els meus equips siguin molt agressius.

Tens algun entrenador-ídol?

Per a mi qualsevol entrenador d’elit és un ídol. Viure del futbol en els dies que corren és molt complicat i ser míster sota aquestes circumstàncies és d’herois.

Creus que el treball diari és la tecla que t’ha fet assolir tots els teus èxits com a entrenador?

Sí, els partits són el cap de setmana però comencen el dilluns o dimarts. Amb les noves tecnologies tothom sap com jugues, tothom et coneix i més enllà dels entrenaments has d’analitzar els rivals i veure els encontres.

The post Oliver Ballabriga, el conductor d’un San Cristóbal que fa somiar appeared first on FutbolCatalunya.com.