La EE Guineueta està a mig camí d’aconseguir la salvació en el Grup II de la 1aCat. Situada a la 14a posició de la classificació (24 punts), manté un pols espectacular amb el cuer Artesa de Segre 22, Racing Vallbona i Juneda, amb 24 i Parc, amb 26. Encara queden dues jornades per disputar-se.

En el cas dels de Nou Barris arriben a aquest efecte de setmana amb dos triomfs consecutius davant G. Manresa (3-2) i Juneda (3-4)– Ara, esperen a CN Terrassa aquest diumenge i acomiadaran la Lliga en el camp de la Pirinaica.

La tremenda igualtat en aquesta zona baixa del grup i les places dues i tres de promoció d’ascens (Júpiter 59 punts, Igualada 55 i Pirinaica 53) conviden a 180 minuts dels més atractius.

CENTENO CONFIA EN LA SEVA EE GUINEUETA

“Jo li vaig dir a l’equip que, si feien aquests últims 12 punts, ens salvàvem i, ara com ara, sumem 6”, declara el president de la EEG, José Centeno. La clau va ser “guanyar a casa nostra al G. Manresa perquè ells es jugaven la vida per la tercera plaça de promoció i van perdre”.

El màxim responsable de l’entitat barcelonina vol destacar a l’àrbitre del passat diumenge a Juneda, ja que “va estar espectacular”. La realitat és que “marquem en el minut 92 i en el 97 l’últim i s’ho volien ‘menjar’, però l’home es va mantenir ferm i va estar molt bé. Va afegir 13 minuts que eren els que es van perdre”.

ENTRADA GRATUÏTA EL DIUMENGE

Ara queda acomiadar-se a casa –“amb entrada gratuïta per a tothom”- i esperar que arribi el que semblava un miracle.

Per cert, encara que ara és un assumpte secundari, la ‘Guine’ manté una demanda contra les persones que gestionen l’Ajuntament. És a dir, Directora de contractació, Directora de serveis tècnics i el Gerent del Districte. “Tot segueix el seu camí, esperant que la Justícia es posi al dia i a veure què diuen. No ens ha dit res sinó que ho estan estudiant”.

The post La EE Guineueta sí que creu en el miracle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una nota oficial amb el segell de la EE Guineueta ha provocat que l’històric club de Nou Barris estigui a l’ull de l’huracà. Una nota “de part dels integrants de la plantilla, jugadors i membres del cos tècnic” denuncia impagaments corresponents als mesos de febrer, març, abril i maig. Encara més, afegeixen que “la resta tenen pendents dos”.

Aquesta nota, que no signa ningú, sinó que presenta l’escut del club ha tingut la corresponent resposta del president de l’entitat, José Centeno.

EE GUINEUETA: NOTA I RESPOSTA

“Es va acordar amb els jugadors que, com sempre s’ha fet, les dues últimes mensualitats es paguen al setembre. L’única cosa és que hi ha 5 pendents de rebre 1.200€ més i estàvem a l’espera que ens concedissin un préstec el banc”, declara el president a Futbolcatalunya.

El que “no entenc que també posin als tècnics quan mai hi ha hagut cap problema i així ho acordem”.

Centeno informa que “ho parlem tots amb dos (Ayllón i Carmona) dels tres capitans perquè un (Ferran) no va tenir la decència ni de contestar”

Precisament, aquest twitt llançat per l’actual jugador del Martinenc, Ferran Sánchez “m’ha molestat molt perquè ha utilitzat l’escut de la EE Guineueta per a emetre aquesta nota quan ja ni pertany a aquest club; un jugador que dona la paraula a un club i després es va a un altre”.

EN RESUM: “MALA FE”

El màxim dirigent de la EE Guineueta té molt clar que “hi ha hagut molta mala fe perquè acabem de jugar el passat 18 de maig i l’endemà ja hi havia alguns jugadors demanant anar-se’n a altres equips. Ni van passar a acomiadar-se”. Per aquesta raó, ara “ens reunim amb els capitans. No els entenc, no té sentit, màximament quan a la cara diuen una altra cosa. Tot se’ns ha complicat (espònsor, subvencions…) i sempre ens hem entès”

The post Col·loquen la EE Guineueta a l’ull de l’huracà appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pinti s’ha posat mans a l’obra ben aviat. De fet, és la tònica general a clubs que tanquen plantilles fins i tot abans que acabi oficialment la temporada anterior. “Jo sóc partidari d’anar a poc a poc. Tancar una plantilla a aquestes alçades és precipitar-se”, confessa el tècnic. Però al seu cap té el projecte de la nova Guineueta.

I sap quin és l’objectiu: “Hem d’intentar recuperar la categoria perduda, essent conscients de les dificultats que hi comporta, amb rivals com Martinenc, Júpiter… I és possible que tinguin pressupostos més alts que el nostre, però això no sempre és decisiu. Vull formar un equip competitiu i donar estabilitat. Després, el dia a dia ens dirà on hem d’estar”.

EL FUTBOL SEGONS PINTI

Tot i que el seu currículum és gran, alguns seguidors de la Guineueta descobriran ara com és el futbol segons el llibre de Pinti. I el tècnic ho deixa molt clar: “Sempre he estat molt de pressionar, sempre en pressió molt alta, lluitar cada pilota, intentar jugar a futbol, sempre que el camp i el rival ens ho permeti. I, sobretot, m’agrada jugar molt amb transicions. És a dir, de recuperació després de pèrdua i sortir en transició”.

“No sóc gaire d’especular amb la pilota i m’agrada que els meus equips arribin tan aviat com sigui possible a la porteria contrària, però no amb pilotades. Recuperar, fer dos, tres o quatre passades i buscar la porteria ja sigui per dins o per fora, en camps tan petits com el nostre.  Jugar amb els terrenys ben oberts i carregar molt l’àrea”, conclou Pinti en la targeta de presentació de la seva forma de jugar.

DIVERSITAT DE JOC

El tècnic veu una Guineueta a casa “jugant amb dos puntes, perquè ens ho permeten les dimensions del camp, però en altres escenaris podem jugar un 4-3-3. No ens tanquem a res”. I això, amb una plantilla que vol que tingui continuïtat !amb set o vuit incorporacions. A més, em vull deixar almenys quatre fitxes lliures per a finals d’agost, tenint en compte que la Lliga començarà a finals de setembre. El mercat encara s’ha de moure molt i coses que ara semblen tancades es poden desfer”.

I és que encara queda molt de temps, però Pinti és partidari de començar en aquestes noves dates. “Pel futbolista crec que és bo i pels entrenadors també perquè tenim família, estem a les nostres feines durant l’any i d’aquesta manera podem gaudir una mica més de les vacances”, assenyala.

MILLOR A PROP

Encara és aviat per saber amb qui li tocarà competir a la Guineueta de Pinti. De fet, quan parlem amb ell encara no havien arrencat les eliminatòries d’ascens a Primera Catalana i no hi ha ni un esbós dels tres grups. Però té clar que el que vol pel seu equip és proximitat, tot i que els equips de la ciutat de Barcelona acostumen a quedar repartits. I alguns, amb els de la zona de Lleida o Tarragona.

“Realment, no veig gaire sentit a viatjar, per posar un nom, a Artesa de Segre un diumenge a les 6 de la tarda, tenint en compte que els jugadors hi treballen l’endemà de bon matí i han de fer grans distàncies d’anada i tornada. Prefereixo rivals més a prop de casa, però haurem d’esperar”, assenyala amb certa resignació el tècnic.

NOTA: Si vol veure la Primera Part d’aquesta ENTREVISTA

The post Pinti i les claus de la nova Guineueta (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

La ‘Monta’ necessita els seus de cara a aquesta recta final de la Lliga a Tercera Federació (Grup V), per això aquest dimecres han demanat públicament aquesta ajuda. Esperit exemplar del futbol català, l’onzena posició a la classificació general ha generat massa inquietud.

De fet, tres derrotes consecutives (a Vilassar i Peralada i enfront de la Pobla de Mafumet) ha obert el pot de la preocupació.

UNA AFICIÓ FIDEL

L’equip groc-i-negre es dirigeix de manera oberta a una afició que mai els ha deixat de costat
i els demana el seu suport ara més que mai am un comunicat molt eloqüent.

El primer equipo de C.F. Montañesa quiere comunicarle a nuestra afición, a los nuestros, a todos aquellos que estáis ahí jornada tras jornada y que nos seguís por cada rincón de Catalunya, lo siguiente:

A nivel económico el C.F.Montañesa como Entidad está cumpliendo al 100% sus obligaciones con la primera plantilla. Sabemos todos de la humildad del Club  y, aún así, el equipo está al día gracias al trabajo de la Junta Directiva encabezada por el Presidente Pedro García.

A nivel deportivo estamos en una competición muy exigente y en la recta final del campeonato la clasificación nos ha llevado a pasar momentos complicados sin haber logrado el objetivo.
Pero nuestro compromiso sigue firme. Esta plantilla va a dar el paso adelante, estando unidos como hemos estado siempre, para conseguir la permanencia y dejar a la Montañesa donde merece.

Nosotros estamos conjurados para lograrlo y aprovechamos este comunicado para haceros una petición a nuestra afición: Sigamos de la mano, seguid apoyando al equipo tal y como lo habéis hecho siempre y cuando esta temporada finalice todos juntos celebraremos haber logrado el objetivo.

Club, plantilla y afición somos uno.
¡Vamos Montañesa!

La Plantilla del 1er equipo CF Montañesa
3 de Abril de 2024

CALENDARI COMPLICAT

A la Montañesa, equip menys golejador del campionat (23), encara li queden, com a tots, set jornades per al final d’aquesta Fase regular. A casa han de rebre a San Cristóbal, Castelldefels i Mollerussa; a domicili, s’enfrontaran davant FE Grama, Badalona, L’Hospitalet i Olot.

The post La Montañesa necessita la seva afició appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho va escriure diumenge passat una vegada es va consumar la desfeta en el partit enfront de l’EC Granollers (0-5) al seu camp de Nou Barris al seu twitter. “Quan en un equip hi ha membres que posen contínuament el seu melic per davant de l’equip, o el talles, o et mata. I jo, o no he sabut, o no he pogut tallar-ho, perquè les nostres possibilitats són les que són”. Punt.

Gallego i el president de l’entitat, José Centeno, es van veure el dilluns i van arribar a l’acord de no mantenir el vincle que els unia des d’un llunyaníssim 2017.

FECHAS PARA EL RECUERDO

Dom, 12 de junio d 2016: ascenso UD Catalana a 2a cat

Dom, 20 de mayo d 2018: EE Guineueta, campeonato d liga y ascenso a 1a cat

Dom, 13 de junio d 2021: EE Guineueta, campeonato d liga de 1a cat

Dom, 27 de junio d 2021: EE Guineueta, ascenso a 3aRFEF

LA PETJADA DE LUIS GALLEGO

Posicionats a la desena posició de la classificació amb 20 punts, igual que la UE Sants, s’ha encès la llum d’alarma a l’equip. A un punt del descens s’havien de buscar solucions i, encara que la història demostra que sempre han sabut sortir airosos de situacions compromeses, aquest febrer del 2024 és el final. Ara com ara, clar.

“Demano perdó al club, EE Guineueta, al Comando Guineueta i a tota la nostra afició per la lamentable imatge que hem ofert avui. Amb nosaltres o sense, l’equip serà més fort a partir del dimarts”, va afegir com a comiat l’entrenador alacantí encara que amb arrels a Sant Adrià.

Com es pot comprovar a la seva xarxa personal, sempre quedaran aquestes memorables dates per a un feliç record.

ARRIBA JOSÉ LUIS DUQUE

Luis Gallego és el quart tècnic que no seguirà al capdavant del seu equip en aquest grup de la Lliga Elit. El seu substitut serà José Luis Duque, ex entrenador de Terrassa, Caldes Montbui i Sant Cugat.

The post Luis Gallego i la EE Guineueta separen els seus camins appeared first on FutbolCatalunya.com.

El tècnic del primer equip de la UE Olot, Pedro Dólera, no descarta incorporar futbolistes en aquesta ‘finestra’ d’hivern. Veure com se’n va a 3 punts l’Hospi amb nous reforços al seu projecte és una cosa que no escapa per a l’entrenador pratenc.

“Hauríem de fer un parell d’incorporacions”, va afirmar aquest dijous en la prèvia d’un partit que tancarà la primera volta. Els volcànics, que jugaran coneixedors del resultat dels riberencs a La Pobla de Mafumet el dissabte, saben que Nou Barris és una plaça molt complicada.

INCORPORACIONS I NÚMEROS

“La competició aquest any és molt exigent, tenim CopaCat i moltes coses per davant, som professionals i farem tot el possible amb els que som”, ha declarat Dólera.

La UEO, que no coneix el KO lluny de casa seva (4-4-0), amb 16 de 24 punts reeixits i 16 gols marcats per 7 rebuts, sap que es juguen més que tres punts.

Igualats amb 11 gols en contra, el factor diferenciador els afavoreix, ja que han anotat 26 (16! fora de casa) per 17 els locals.

ELOGIS A LA MONTAÑESA

Acumular dues derrotes consecutives per part de la ‘Monta‘ no desmereix una feina excepcional i “la Montañesa porta moltes setmanes dins la zona de play-off i només ha perdut un partit a casa. És un equip molt intens, experiència al darrere i descarats a dalt amb 1×1 i velocitat, a més, tenen molt apamat el seu camp”a, afeigeix.

Després d’aquest discurs, Dólera admet que “arribem amb ganes i il·lusió de fer un bon partit per tancar la primera volta. Anem a un camp especial, potser el més petit de la lliga, on es respira un bon ambient de futbol. En resum, serà un partit molt complicat a Nou Barris”.

The post “Hauríem de fer un parell d’incorporacions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és dilluns més a Nou Barris, no és un 11 d’abril més en la família del CF Montañesa, un barri gran en quantitat i en qualitat que torna a posar a l’equip en una Tercera divisió somiada. El veí (EE Guineueta) ha caigut amb honor encara que això és l’esport i segur que els de José Centeno i Luis Gallego tornaran per a competir contra els de Pedro García.

Ara, el torn de bogeria és per a la ‘Monta‘ ja que difícilment un camp de Primera Catalana pot reunir mil seguidors a les seves graderies; aquesta és la pràctica habitual a l’estadi barceloní amb sessions d’entrenaments molt participatives.

LA ‘MONTA’ PLANIFICA

Amb la comoditat que ofereix el calendari (Banyoles, 24 d’abril), els de Raúl Paje, renovat una temporada més, gaudeixen de descans fins al dimarts 19. A partir d’ara, la direcció esportiva amb Toni Pérez i el president García ja pot planificar el futur.

Malgrat començar a parlar de futur, les imatges de la Via Julià sempre valdrà la pena recordar-les quan arribin temps pitjors. Cal no oblidar la trajectòria d’aquest grup que queia un llunyà 21 de novembre del 2021, a Lloret (4-1 i 10 de 15 punts disputats); a aquesta pèssima ratxa li ha seguit una altra de renaixement amb 12 triomfs i 4 victòries.

BOGERIA A NOU BARRIS

La classificació de la Montañesa ha desbordat totes les xarxes socials. Com es podia esperar i els seus propis protagonistes han estat els primers a escriure unes últimes hores meravelloses com el seu president Pedro García, el seu director esportiu, Toni Pérez, o el seu capità José Santos.

La ‘Monta’ tornarà aquest proper dimarts 19 al treball amb els deures fets encara que la seva participació a Banyoles pot decidir una plaça de descens.

The post La ‘Monta’ assaboreix l’ascens a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat 28 de gener va presentar Pedro García a la junta directiva que li acompanyarà en el seu mandat aquests pròxims 4 anys. Després de penjar les botes aquest passat estiu, ha anat directe a una presidència amb moltes necessitats.

Amb una carrera extensa i completa com a jugador, ‘Pedrito’ assumeix un nou repte amb moltíssima voluntat i bons desitjos encara que, no s’enganyin, també el coneixement suficient. Assumir la direcció d’aquesta entitat no és una tasca fàcil, però sap envoltar-se dels qui saben i de mantenir al seu costat, com a president honorífic, a Sr. Emilio Llamas.

“PEDRO GARCÍA, ‘PEDRITO’, PRESIDENT!

Encara li podem dir ‘Pedrito’ o això de ser president obliga a canviar?

No, jo sóc el mateix de sempre encara que m’ha costat assimilar-ho: a força de caure i caure, em vaig adaptant.

Li diuen president i vostè es gira?

Ara, sí. Fa tres mesos, no, però ara ja començo a girar-me.

Ara ja entendrà el sofriment especial dels presidents amb l’afició, i, especialment, amb els jugadors.

Clar, ara toca prendre altres decisions i cal assumir-les. Per a això estem.

“CARLOS SÁNCHEZ ÉS UN HOME DE FUTBOL”

Qui li ‘enganya’ per a ser president a Pedro García i passar del camp de futbol als despatxos?

La situació de la Montañesa era greu, s’anava al precipici i decidim, al costat de Carlos Sánchez, que no podíem deixar caure una entitat tan important com la nostra. Parlem i decidim acceptar aquest repte, pagar deutes, sanejar el club i intentar lluitar.

Carlos Sánchez?

És una persona a la qual no li agrada el protagonisme encara que està amb mi i amb la Montañesa, és un home de futbol i ha ajudat al fet que puguem seguir endavant.

És ‘mecenes’, spónsor…?

És molt més, ha ajudat a pagar deutes i està al costat de mi per a portar aquesta empresa avanci sense cap mena de protagonisme. El té altres projectes i jo tranquil com a cap visible.

“DONAREM MÉS VIDA A AQUEST CLUB”

Quin és l’objectiu que s’ha marcat des de la presidència?

Molt clar: des que vaig decidir fer el pas, vaig prometre una sèrie de coses als socis i crec que, set mesos després, s’han complert. Especialment, sanejar el club perquè no devem un euro ni a Hisenda ni a Seguretat Social; a poc a poc resoldrem tot i donarem més anys de vida a aquest gran club.

Com s’equilibra el pressupost?

L’Ajuntament ens dóna unes beques que ajuden molt a les famílies i així que els xavals puguin jugar. A més, tenim la publicitat dels comerciants del barri i del nostre spónsor ‘Pérez Guzmán’ perquè ha fet un gran esforç per a seguir amb nosaltres.

“JO NO COBRO 120.000 EUROS”

Vostè també s’endú 120.000 euros nets de sou com Joan Soteras?

No, jo, des que vaig deixar de jugar, vaig deixar de cobrar i estic a la Montañesa per a ajudar i intentar donar més vida. Jo tinc un sou d’una empresa que em dóna per a viure i tirar endavant a la meva família.

“AVUI SOM DE PRIMERA CATALANA”

El primer equip de la ‘Monta’ ha d’estar a Tercera, Primera Catalana…?

Ens agradaria que fos Tercera, però cal fer-ho de manera conseqüent. No podem estar en Tercera si no surten els números, cal estar preparats i sense tornar-nos bojos. Avui dia som de Primera Catalana.

Quants equips es mouen a l’entitat?

Som 32 equips i una nova secció de futbol sala amb un amateur i una petita escola de futsal gràcies al director Miguel Rueda, Dioni i Carlos. Gràcies al seu treball exemplar ens ha fet créixer.

“HEM DE CRÉIXER AMB LA NOSTRA PEDRERA”

La idea és que els xavals d’inferiors estiguin en el primer equip…

Clar, de fet ja estan amb nosaltres Ivan Conesa, Jonny, Manel i l’últim, nostre ‘Lukaku’ particular amb només 15 anys , un xaval que ja té molts pretendents. Hem de créixer amb la nostra pedrera

I vostè serà capaç d’aguantar les crítiques com a màxim responsable de l’entitat?

Fa molt temps que suport crítiques com a director esportiu i ara com a president estic obert a qualsevol crítica. Cal dormir amb la consciència tranquil·la i és el meu cas, només desitjo fer les coses bé i tant de bo que esportivament tot vagi bé. I, si no, és així, caldrà lluitar, com sempre, i amb respecte. Crec que estem treballant amb criteri i compliré sempre la meva paraula. La gent gaudeix d’aquesta Bombonera i això és el que desitgem.

The post Pedro García assumeix el repte de la Montañesa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 22 anys, Dani Ruiz Romera (Montañesa) només ha fet que començar la seva carrera esportiva, no obstant això aquest passat dimecres el guardarà en la seva història personal com un regal ben benvolgut. Marcar dos gols al líder Europa i lliurar una assistència a un company és inoblidable.

Dani, que va arribar a Nou Barris aquest desembre passat, porta 6 convocatòries, ha jugat 3 partits com a titular i amb Ramon Calderé ha trobat el premi a l’esforç. És dels futbolistes que diuen el que pensen, però saben molt bé el que diuen dins i fora del camp.

“DES DEL 1′ PEDRO GARCÍA EM VA DONAR CONFIANÇA”

El seu historial és impressionant amb només 22 anys.

Vaig començar entre Sant Fost i Martorellas, després vaig passar 3 anys a la Damm, vaig fitxar a Vila-real on vaig aprendre moltíssim els 4 anys que vaig estar i em van ajudar a formar-me encara més com a futbolista.

I en les seves dues següents temporades (2019-2021) no va parar.

Vaig estar buscant nous reptes, vaig acabar a Anglaterra, un somni per a mi des de petit. En el futbol hi ha coses que els mateixos jugadors no poden controlar, i a causa d’aquests factors, vaig acabar a l’agost, a un mes de començar les lligues, sense equip, d’aquí la meva petita etapa al Manresa

Segueixi. Des del Congost…

Al cap de pocs mesos va tocar el CD Mirandes B, on m’hagués agradat poder aprendre més, però per culpa de la COVID van ser 5 o 6 partits. Sense més notícies sobre el futbol a Espanya, decideixo buscar altres països on poder mantenir-me en actiu futbolísticament pel que vaig anar a parar a Polònia.

“DE VERDÚ I SERGIO GARCÍA ES POT APRENDRE MOLTES COSES”

Polònia seria dur..

Va ser una bona experiència encara que una mica complicada a l’hora d’adaptar-me a la gent i al futbol d’allí, tot i això el meu objectiu era jugar i no perdre el ritme de competició.

Arriba desembre, arriba la Montañesa.

En la ‘Monta’ em van explicar la situació i vaig decidir parlar amb el director esportiu i també company Pedro Garcia. La veritat que des del minut 1 em va donar la confiança per a decidir jugar en aquest equip.

Això de jugar al costat de Sergio García o Verdú estimula a qualsevol

Saber que anava a poder compartir aquest temps amb professionals com Verdú i Sergio García era un additiu perquè es pot aprendre moltes coses. Són professionals i dins de l’equip aporten moltíssima experiència a tots. Així que estic molt agraït per l’oportunitat que em va donar Pedro, i a la Montañesa per la rebuda que vaig obtenir.

“RAMON I LLUIS PARLAN MOLT CLAR”

Per què ha costat tant arrencar?

Sincerament ho desconec, només fa 3 mesos que sóc aquí i des del primer dia vaig veure un molt bon equip amb molt bons jugadors. En aquesta segona volta, i amb l’arribada de Ramon Calderé, la cara de l’equip és una altra, i el ritme i l’actitud també.

Quina és la medicina Calderé?

L’arribada de Ramon i Lluis ha estat un canvi molt gran per a l’equip, no sols pel que fa a l’entrenador sinó perquè també li agrada involucrar-se molt amb cada jugador. Parla clar, és un entrenador amb una filosofia molt clara, cal gaudir, però cal sortir al camp a donar-lo tot fins a l’últim minut, amb, sobretot, una paraula que repeteix i li agrada molt, amb passió pel futbol.

“ENS QUEDA MOLT A DEMOSTRAR EN EL CAMP”

Val la pena recordar que baixen 6 o partit a partit?

Nosaltres ara ens centrem partit a partit, de res val afrontar cada setmana i cada partit tenint al cap que baixen 6. El que sí que ens val és afrontar la setmana sabent a qui ens enfrontem, quin serà el nostre pla de partit i anar tots a l’una amb aquesta idea. Els resultats aniran arribant.

Si no es guanya al Valls, no serveix per a res triomf amb el líder, cert?

No cal deixar-se portar per la classificació sinó seguir amb el treball que estem realitzant fins ara. Crec que aquesta és la clau per a continuar sumant i continuar guanyant partits. A més, encara hi ha molts partits per davant i ens queda molt a demostrar en el camp.

“NOSALTRES NO ENS RENDIREM”

Digues-li alguna cosa a la teva afició

No menteixo si dic que la Montañesa té la millor afició de la categoria, i la pressió que exerceix i la motivació que dóna als jugadors és una cosa que estem desitjant poder recuperar. Nosaltres no ens rendirem mai, hem tingut moltes baixes, però els que estem ara som els qui donarem la cara fins al final i traurem aquesta situació.

Noten el seu suport encara que sigui en la distància?

Sí, clar que els necessitem molt. Jo els diria: “Sou una part fonamental en l’equip també, i, encara que no sigui en els partits, sí que esteu en les xarxes socials i el notem, per això, ara més que mai, us demanem el vostre suport als jugadors, a la directiva, ja que la Montañesa som tots”.

The post Dani Ruiz: “L’afició de la Montañesa és la millor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Compleix la seva setena temporada en Nou Barris. José Santos, el capi’ de la Montañesa ho està passat malament com tot el grup, però a aquest futbolista lluitador se li nota molt més. Amic d’acostar postures i intentar suavitzar realitats, sap que passen per un moment molt delicat. “Sergio García admet la seva equivocació”, declara en la seva introducció

És clar que en el club hi ha preocupació per la possible sanció al crack. El primer pas està donat: “Jo vaig parlar amb Sergio, es va penedir i va admetre la seva equivocació. Però també haig de dir que això passa en molts partits; no és disculpa i desitgem que no sigui sancionat greument perquè aporta molt al grup i al nostre futbol”

MOLT CONDICIONATS

Finalitzar el partit enfront del Manresa amb 10 grogues i 2 vermelles és un detall que necessita anàlisi i Santos el fa. “Enguany no sé què passa, però els àrbitres ens condicionen molt. En el nostre camp sempre ha estat difícil que ens guanyin, però no notem aquesta ajuda. Clar que no ens han d’ajudar ni tampoc condicionar, ens carreguen amb moltes targetes amb accions que penalitzen molt”, analitza de manera molt particular el nostre protagonista.

Al capità de la Montañesa li recordem que les seves protestes són insistents i moltes estan fora de lloc. “Què protestem massa? És producte del moment que passem. És injust que se’ns condicioni així i així ho sentim. Sé que no ens hem de fixar en això sinó en nosaltres i en l’autocrítica”.

Doncs, això, “cal veure la realitat”. I aquesta realitat passa per “un equip tocat i en dinàmica negativa. No arriba el partit que ens fa falta, som conscients que és normal que tothom opini i critiqui. Nosaltres posem tot, de veritat, i l’ansietat ens porta a aquesta situació. La unió entre tots cal recuperar-la”.

UNA PETICIÓ A l’AFICIÓ

El capità groc-i-negre reconeix com a “normal que quan no van bé les coses hi hagin crítiques, sempre ha passat i passarà”. Això genera “major tensió, ens crea ansietat i, si no surten les coses, els nervis ens porta a pitjor. Ja sé que ningú vol el mal de ningú i el que cal fer és cohesionar aquesta unió”

El missatge és molt clar des del vestuari: “Sabem que no estem bé i que fallem, però ens deixem els collons en el camp. Quan la dinàmica és negativa, tot sembla que va malament”.

I l’única solució passa per “guanyar i per a això necessitem el suport de tots encara que la nostra gent estigui dolguda. Es taca la imatge d’una afició per una o cinc persones i no és just, no cal faltar al respecte a ningú. Tots volem millorar la situació”

The post Santos: “Sergio García admet la seva equivocació” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Compartir un parell d’hores amb Emilio Llamas hauria de convalidar un curs sencer de normalitat. Seria molt aconsellable, sense voler ser arrogant, que la pròpia Federació Catalana de Futbol oferís la possibilitat a aquesta gran persona regalar els seus coneixements a tot el #futbolcat. Ara torna a tenir el ‘cuquet’ de l’ascens en el seu interior i no dissimula que ser líder de la Primera Catalana li emociona encara que frena l’ímpetu de tots els que li envolten.

Ningú descobreix res nou si diu que la ‘Monta’ és una família ni tampoc sorprèn a ningú parlar de la família Llamas i del seu paper en aquest club de barri fundat en 1927. Les seves filles Montse i María Emilia estan al capdavant d’una seu social per la qual ha passat i passa tot el futbol català. Ningú oblidarà mai el treball i l’afecte de Juanita, esposa del president, o l’ajuda incansable de Pilar, mare del nostre company Bernat Bafaluy, referent periodístic. Aquest aplaudiment ha d’incloure a la seva junta directiva en la qual figuren diverses persones des de la seva aparició.

“A mi el futbol m’agrada i no m’he cansat mai, és més, continuo aprenent pels camps perquè intento aprendre de tot el món”, comenta Emilio mentre saluda a un munt d’amics/aficionats que entren en el bar social del club i que es dirigeixen, com a primer pas, a encaixar la mà de qui “intenta fer tot el possible per aquest barri. A mi no sols no em molesta que em diguin que sóc un president de barri sinó que m’afalaga, mai he tingut ni un sol problema aquí, sempre m’han donat suport pel carrer i ningú em discuteix res”.

“M’afalaga que em diguin president de barri”

Pot sonar a una filosofia ‘d’ordeno i mano’ però cal veure “com em tracta i em parla la gent per la Via Júlia i m’anima. Sé que sóc una excepció i que he fet molt bé a aquest barri. Clar que m’he equivocat i m’equivocaré però, gairebé sempre, m’he sortit amb la meva”, afegeix aquest extrem esquerra – “una lesió em va obligar a deixar-lo”-, aquest exentrenador –”vaig agafar a la Monta fins a tres vegades”, directiu des de 1995 i president des del 1999.

Calzados Querol trepitja fort

Entre les moltes virtuts d’aquest personatge exemplar està l’agraïment. N’hi ha prou amb repassar la seva intensa vida en la qual l’empresa de calçat “forma part de la meva vida”. Va entrar com a dependent i va acabar com a encarregat general en una carrera superior als 40 anys. Va arribar amb 14 anys de Casas de Benítez (Cuenca) i va saber fer-se camí en una empresa “a la qual li dec tot. Ningú sap el que ha fet Calzados Querol per a tanta i tanta gent, els diners que ha posat en aquesta Montañesa i el seu afecte que sempre ens ha demostrat”.

“Ningú sap el que ha fet Calzados Querol per la Monta”

El que mai dirà és el que li ha costat a Llamas la seva devoció tant a nivell econòmic com personal. Elegit com uns dels millors presidents que marca època en el futbol català per part de la Federació Catalana de Futbol, Llamas recorda que “volien que ens anéssim a les Aigües fa 15 anys i no ens vam moure d’aquí”. Aquest és un altre detall d’aquest home que agraeix “a l’Ajuntament, a la Generalitat i a la Federació el seu suport. Tenim 36 equips, més de 500 nens i aquest any el femení és un èxit”. Tot això forma aquest grup excepcional sota la direcció esportiva de Pedro García, present en aquesta reunió amb Futbolcatalunya.

Manolo González i Miki Carrillo

Pedrito Garcia, un dels clàssics del futbol català, que combina la direcció esportiva amb la seva participació en l’equip de Dani Andreu, somriu quan se li pregunta a Llamas qui és el responsable dels fitxatges. “Sempre m’han fet cas els entrenadors que hem tingut i ara també però són ells els que trien”, assenyala encara que tothom sap que la seva opinió pesa.

“Sempre m’han fet cas els entrenadors”

A l’hora de parlar d’entrenadors –”molts van equivocats”-, es queda amb tots encara que se li escapa la seva ‘predilecció’ per Manolo González i Miki Carrillo. És normal; amb el primer (2013-2014) va caure en la promoció d’ascens a Segona B i amb el segon no es va poder aconseguir el miracle (24-06-2011) enfront del Sestao per un gol.

“Ens vam ficar 3.800 persones a la Bombonera en el 2011, una cosa impensable avui dia, són records meravellosos”. Emilio Llamas ho viu amb passió conscient que el lloc de l’entitat obliga a tenir al seu primer equip en una Tercera Divisió “que ens encanta”. Això va ser el millor encara que també cal recordar “ho malament que ho vaig passar amb el descens a Primera Catalana”. Passem pàgina.

“Ficar 3.800 persones a la Bombonera (2011) va ser meravellós”

El futur obliga a mirar a la base i a buscar més futbolistes com “Joshua, Aleix, Júnior o Adri que han sortit d’aquí o procurar la continuïtat d’uns altres com Santos o Pedro. Els xavals no volen sortir d’aquí perquè això és una família”.

Peña El Hueco i Els Irreductibles

Amb 400 socis i amb totes les il·lusions posades en Dani Andreu i els seus, el president de Nou Barris desitja destacar “el suport de tots encara que d’una manera especial a la Penya El Hueco i als Irreductibles”. La passió fa que més d’un es deixi portar però “el seu suport és d’agrair. Quan van aparèixer els petards els vaig dir que ni un més perquè ens queien multes (200/300 euros) i hi havia perill i es van acabar immediatament. Estan per l’equip i pel club i jo els hi agraeixo” com també ho fa “amb tots els nostres socis i aficionats”.

“Això és una gran família”

Amb Emilio Llamas podríem estar parlant hores i hores. Cada dia trepitja la renovada gespa –alguna vegada li ha tocat pagar la substitució de la seva butxaca- i pensa com ha de fer perquè la seva Montañesa pugi a Tercera Divisió. Viatja sempre allà on va l’equip i el barri de Nou Barris li agraeix. Gaudeixin-ho que queden pocs presidents com Emilio, un president de barri.

The post Emilio Llamas, un grandiós president de barri appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Municipal de Nou Barris és l’escenari de la trobada de dos vells amics que volen triomfar a casa. Fernando Velillas acaba de tornar a la Montañesa i, a poc menys de dues setmanes de començar els entrenaments, coincideix amb un amic dels de tota la vida que somia a ser campió d’Europa a la categoria dels superlleugers, Sandor Martín, aquest dissabte contra l’altre aspirant al cinturó, l’italià Andrea Scarpa, en una gran vetllada amb dos combats professionals més i vuit d'amateurs, organitzada per BCN Boxing Nights.

“Conec a Sandor i al seu pare des de fa temps perquè la nostra família tenia un negoci al barri i venien molt allà. Ens coneixem de tota la vida”, recorda ‘Veli’ quan es retroba amb el púgil a les entranyes del Municipal de Nou Barris. Somriures, encaixada de mans i la cordialitat habitual entre els dos cracks del barri.

– “Sandor és un gran atleta, és un monstre…”, diu Velillas.

– “Monstre? Sí que sóc lleig, oi?”, respon amb un gran somriure Sandor.

Rialles. Complicitat. Dos esportistes, dos amics “de tota la vida”. Gent del barri de sempre. Sens dubte.

La vetllada d’aquest dissabte 27 s’havia de celebrar al mateix camp de la Montañesa, un fet gens habitual als últims anys a Barcelona. Malauradament, uns problemes logístics de darrera hora han obligat a traslladar-la al pavelló Francisco Calvo de Sant Andreu, molt a prop d’un altre estadi mític del futbol català, el Narcís Sala. Malgrat aquest canvi, es preveu un ple a vessar animant un Sandor que confessa tenir ganes “d’entrar en la història de la boxa a Catalunya i de la boxa en l’àmbit nacional”.

“La Montañesa és l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per a mi”, diu Velillas

FER HISTÒRIA

I és que fa 86 anys que un boxejador barceloní no guanya un Campionat d’Europa competint a Barcelona. “L’últim va ser Josep Gironès, al 1933″, recorda Sandor, mentre Velillas escolta amb atenció. Tot i que aparentment la boxa és un esport individual, també ho és d’equip. L’ombra de l’aspirant al títol és el seu pare, Rafa Martín, amb qui ha preparat a consciència aquesta cita. I sap que el seu pot ser un exemple pels joves que es vulguin dedicar a l’esport que el periodista Jaime Ugarte sempre defineix com el ‘noble art’.

Potser per això, no fa gaire temps que el club de boxa KO Verdún i el CF Montañesa van començar a unir esforços, fins al punt que a partir de setembre els púgils d’aquest club es prepararan a les mateixes instal·lacions del Municipal de Nou Barris. Sandor Martín és un dels grans ‘culpables’.

“Té uns cops molt bons i és molt agressiu”, diu Velillas del seu amic. I també dona importància a la figura del seu pare: “Fa molt bona feina. És molt recte i l’està fent un gran campió”. Números canten: Sandor Martín és una de les grans promeses de la boxa mundial. Als seus 25 anys –en farà els 26 el pròxim 22 d’agost-, és el número 1 d’Espanya i 7 del món (segons el rànquing WBA, World Boxing Association) als superlleugers. ‘Arrasandor’ fa el seu 37è combat com a professional, amb un registre de 34 victòries -12 per KO- i només dues derrotes als 36 disputats. Una d’elles, al seu primer intent de ser campió d’Europa, a Suècia.

“La dificultat d’enfrontar-se a Andrea Scarpa és molt gran, però sabem com tirar endavant i també serà fonamental el suport de l’afició”, comenta Sandor

IL·LUSIÓ RENOVADA

I a l’altra cantonada de l’imaginari quadrilàter d’aquesta conversa, però en aquest cas sense creuar guants, un Velillas amb ganes d’oblidar un dels directes al mentó que li dona la vida a un futbolista, la greu lesió al genoll que el va deixar inactiu bona part de la temporada passada, la segona al CE L’Hospitalet. “Ha estat dur perquè és la pitjor lesió que pots tenir com a futbolista, però ja ha quedat enrere”, diu amb la força d’un jugador amb experiència contrastada. Acaba de complir 33 anys –justament diumenge 21 de juliol-, amb un llarg currículum: Guineueta, Almeda, Canyelles, Turó Peira, Canonja, Júpiter, Badalona, Cerdanyola, Martinenc, Montañesa, Terrassa i L’Hospitalet, sense oblidar la selecció catalana amateur, amb qui va disputar la Copa de les Regions UEFA.

“Tenia ofertes de Tercera, però quan Pedro (García, el secretari tècnic i jugador de la ‘Monta’) em va plantejar signar per tres anys, no m’ho vaig pensar dos cops. Tenia una espina clavada de quan vaig marxar el 2016. És l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per mi”, diu Fernando.

No és cap somni impossible. En aquest mateix Municipal on ens citem pel reportatge, la ‘Monta’ es va quedar a les portes d’un ascens a Segona B, després de caure amb el Sestao River. O es pot recordar també aquella temporada 2015-2016, la primera de Velillas de groc-i-negre, quan els llavors deixebles d’Antoni Escudero van estar a punt de jugar un altre play-off, però van acabar cinquens.

Aquella campanya, la pegada de Velillas va ser destacable, ja que va ser el màxim golejador de l’equip, amb 12 dianes, dues d’elles des del punt de penalti i una inoblidable, la que va marcar a La Bòbila, contra el Gavà, des de mig camp. Els crits ‘illa illa illa, Velillas maravilla’ que retronaven des del sector de la Peña Al Hueco es tornaran a sentir aquesta temporada, amb la nova aportació d’uns Irreductibles-Monta que fan notar el seu suport als groc-i-negres. “Els necessitem, han de ser el número 12, com ja els vaig conèixer a l’altra etapa, que fan que quan no arribis, facin que t’aixequis i responguis amb el cor”, sosté ‘Veli’, content de retrobar-se amb la seva gent i també amb el seu ‘presi’, l’entranyable i únic Emilio Llamas.

MÀXIMA EXPECTACIÓ

També retronarà el nom de Sandor aquest dissabte al Francisco Calvo de Sant Andreu, probablement també per part de la gent d’Al Hueco, Irreductibles i de tots els seus partidaris i amics del barri, malgrat l’inesperat canvi d’escenari. S’han posat a la venda 2.000 localitats i gairebé ja no en queden. Ningú no es vol perdre un esdeveniment històric que, d’alguna manera, uneix la boxa d’elit amb el futbol català.

Però és clar, l’objectiu implica vèncer un oponent que no ho posarà gens fàcil, l’italià Andrea Scarpa. Una bèstia parda… però Sandor és ‘Arrasandor’, no ho oblideu: “Scarpa és un boxejador contrastat i hem treballat per tirar endavant aquest combat. La seva dificultat més gran –fa 1,85- és l’alçada i té molta envergadura de braç, però confiem en les nostres possibilitats”. Una d’elles, la seva condició d’esquerrà, que a la boxa és un problema pel rival. “És un petit avantatge per mi i intentarem explotar aquesta via, com també serà important el suport del públic”, afirma Sandor.

Un esdeveniment esperat i del que estarà molt pendent Velillas –“no m’ho perdo”, li va dir al seu amic-, com segur que Sandor també estarà atent al que faci la ‘Monta’ 2019-2020 al grup 2 de Primera Catalana, amb el somni del retorn a Tercera ben present. L’incombustible Pedro García, encara actiu, ja ha fet els deures com a secretari tècnic i pràcticament va tancar abans del juliol la plantilla que tornarà a dirigir Dani Andreu, amb 10 cares noves. Entre elles, la d’un ‘Veli’ que, després d’una campanya per oblidar a causa de la seva lesió, vol guanyar el seu combat particular. Molta sort!

The post Sandor i Velillas, dos cracks ‘segell Montañesa’ appeared first on FutbolCatalunya.com.