logo
BarnaPorters Fiatc

Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

“No renunciem als objectius i el nostre model és l’Eibar”

Publicat per: Jordi Mestres Rius 27 de novembre de 2014


Joan Agustí, president de l’Olot, considera que les decisions es prenen en base als objectius. El d’aquesta temporada era estar a la part alta... i encara no es dóna per impossible

Joan Agustí, el president de l'Olot // FOTO: David Planella

Amb un to de veu uniforme i més aviat baix, però amb les idees clares i sense donar lloc a ambigüitats. Aquest és Joan Agustí, president de l’Olot. El passat diumenge, abans de jugar-se-la contra l’Hércules, va atendre a Futbolcatalunya.com. No va parlar de Rodri, però sí que va traçar el que espera que sigui l’Olot, que no el ‘seu’ Olot. L’Olot és de tots, no es cansa de repetir-ho, i la paraula rigor és la condició si ne qua non de cada decisió que pren la junta. Per desagradable que sigui.

L’Olot està on s’esperava?

Per què?

Perquè els resultats no ens han afavorit i perquè tots els resultats justos han caigut pel contrari. És a dir hem passat de tenir tres punts a un o cap en molts partits.

Manté la confiança en l’equip?

Evidentment que sí.

I en l’entrenador?

Avui l’entrenador de la Unió Esportiva Olot és l’Arnau Sala i ell és el millor entrenador per a nosaltres de la categoria.

En les últimes dues temporades i mitja l’Olot ha tingut cinc entrenadors.

Això és una pregunta amb una mica de mala intenció. Tu agafes un període concret amb l’Arnau, el Vílchez, l’Alex, el Bañuelos i en Nitus (ens referíem a Rodri). En Nitus ha fet tres temporades i mitja. Tens raó, en dues i mitja, cinc, i amb les sis, cinc.

Arnau Sala té la confiança de la directiva?

Salta al camp amb la confiança nostra, és clar. Només faltaria.

El seu càrrec no depèn del resultat?

Jo el que no puc fer és traslladar a la premsa les interioritats del club. Em fas una pregunta que no puc contestar. (Pausa) Sí que la puc contestar. Nosaltres anem partit a partit. Totes les nostres energies estan dipositades en l’Arnau Sala per a aquest partit.

La paraula estil s’utilitza molt a Olot. Fins a quin punt s’ha de defensar aquest estil en una categoria com la Segona B?

Molt bona pregunta. Se’ns fa molt complicat tenir un model de joc. I més quan hem tingut diferents canvis d’entrenador. Va començar amb en Rodri i després va seguir. Sempre hem apostat per fer gols, per ser més atacants que defensors. El que passa és que aquesta és una categoria en la que guanyen les defenses. Per tant, és lògic que nosaltres fem correccions i vulguem adaptar-nos a la categoria. Crec que l’any passat vam ser un dels debutants més divertits de cara a l’espectador, vam fer molts gols, però no vam emportar-nos els resultats que ens mereixíem.

Per tant, es defensa l’estil, però no es va a mort amb l’estil.

Es defensa l’estil amb les adaptacions que requereix la categoria.

Una forma més rendible de treure resultats?

Costa d’adaptar-se. Hem fet varis resultats ajustats de 0-0 i 1-0, però en canvi en tres partits ens han fet tres gols. Aquests tres partits són els que ens han cobrat més factura, tant a nivell de punts com a nivell moral.

Si es mira la temporada passada i aquesta, la situació és bastant similar. Estan una mica estancats?

La situació és similar. L’any passat teníem 12 punts a la jornada 5 i 16 a l’actual i aquest hem estat més regulars, dins de la manca de punts.

Si s’aconsegueix la permanència, serà una bona temporada per l’Olot?

Jo penso que serà una bona temporada si estem allà on ens vam marcar. No renunciem als objectius. Nosaltres volem estar a la part alta. El més a prop possible de les situacions de premi. Sigui un premi de Copa del Rei, sigui un premi de play-off. Això no ho dic jo, ho pensem tots. Ho dic des de la humilitat, no des de la imprudència. Ho dic perquè aquesta és la nostra il·lusió, amb aquest objectiu hem fet la plantilla i hem plantejat la temporada i el que no podem fer és ser adaptadistes. No som adaptadistes ni recurrents. Ens vam posicionar aquí i mesurem els nostres resultats en funció dels objectius. En funció dels objectius es prenen les decisions.

La conversió en una SAD del passat estiu és un pas endavant per a objectius més ambiciosos?

Sí. Volem donar un pas més. Volem un club més rigorós i ben administrat. Pensa que som una junta que es responsabilitza del resultat econòmic. Això ho fan pocs clubs i nosaltres ho fem. L’any passat el resultat va ser negatiu i la junta es va responsabilitzar i va deixar les contes a zero. Això fa que haguem de ser molt més escrupolosos. En aquesta categoria hi ha clubs amb dèficits que no podem assumir perquè surten de la nostra butxaca.

Però l’Olot és un club fort econòmicament.

Som un club rigorós. No som un club fort econòmicament. Respectem el reglament esportiu i econòmic.

Ara mateix quants socis té l’Olot?

Debem tenir, ens encaminem, ostres... uns 1.400 socis.

L’objectiu eren 2.000?

L’objectiu eren 1.700 aquesta temporada.

Ho tenen tot molt calculat, pel que veig.

Sí, sí. El pressupost de l’Olot s’executa amb una escrupolositat impressionant. Totes les partides que aprovisionem, executem. I les d’ingrés a vegades ens fallen. Ens fallarà la partida de socis, però farem una nova campanya el mes de desembre i intentarem arribar als 1.500. Sabem que farem forat aquí i sabem que el nostre pressupost d’ingressos pot tenir forats. El que està clar és que totes les obligacions que ens vam marcar les complirem. Funcionem així.

De la qüestió de la Seguretat Social que tant preocupa a la resta del món, què en pensa?

Home. Nosaltres ens adaptem a les regles que hi ha i som conscients del que hi ha. Del Sud al centre d’Espanya hi ha una sensibilitat. Les conformitats repercuteixen en els governants. Quan ens queixem els clubs catalans em consta que aquesta sensibilitat afecta a l’hora de governar. Crec que han d’existir unes regles molt clares i un estatut en el qual es puguin acollir tots els clubs.

El nou Estadi és una altra forma de créixer, com la conversió en SAD?

És una forma de dignificar les instal·lacions que tenim. Les d’ara són molt pobres. Quan vam arribar, això és molt important, el club estava a punt de desaparèixer i les instal·lacions eren les mateixes que tenim. Solament hi havia un camp de terra pel futbol base, que s’ha convertit en un de gespa artificial. Això s’ha fet gràcies a una fundació privada que porta el nom del meu pare. Nosaltres hem aportat recursos i n’aportem tots els que podem a l’UE Olot. Es tractaria que les institucions fessin un pas endavant i ens acompanyessin per a intentar fer el salt cap a una categoria superior.

Aquest missatge va cap a l’Ajuntament d’Olot?

Sí. Amb tota la simpatia del món, perquè són gent molt trempada.

De fet, el projecte del nou camp necessita el suport del Consistori.

És que el projecte del nou camp es fa amb el suport de l’Ajuntament d’Olot, que ja ha aportat i està buscant recursos. El mes de gener inaugurem uns vestidors que es fan amb el suport de l’Ajuntament i de la ciutat d’Olot. El futbol ha quedat molt endarrere i necessita suport.

Una imatge de l'entrevista del passat diumenge al Municipal d'Olot // FOTO: Futbolcatalunya.com

Deixem la ciutat i parlem de la província. L’Olot és ara mateix l’únic equip gironí de Segona B. És un avantatge?

Això és un fet. En el món del futbol jo estic acostumat a que els avantatges les hem de suar i treballar molt i el mèrit és de tots. En primer lloc, d’aquests xicots que estan aquí darrere meu, que són La Grada d’Olot (ja fa estona que canten al bar on es duu a terme l’entrevista), de l’afició, dels socis, dels tècnics, de l’equip i de la junta. Som un club molt col·legiat. L’altre dia em demanaven un model i els hi vaig dir que el nostre model és l’Eibar. Considerem que té un mèrit impressionant. Al futbol espanyol s’haurien de modificar moltes coses, però casos com el de l’Eibar et fan mantenir la il·lusió. Si es repartís la televisió equilibradament hi hauria més possibilitats.

Per això s’ha de pujar, perquè a Segona B s’ingressa una quantitat efímera per televisió.

S’ha de dependre de la LFP, perquè és una entitat amb recursos suficients. La RFEF, pel que diuen ells, no té els mateixos recursos i la Segona B depèn de la Federació Espanyola de Futbol. Malgrat que hi ha alguna novetat, com una televisió que ha sortit ara que vol emetre per internet els partits de Segona B.

Volen seguir els passos del Llagostera?

El Llagostera és un club que té molt mèrit i està basat en l’esforç d’una família. Sempre han estat complidors, porten un historial més exitós que el nostre i estan a Segona A. Aquest és un model. El nostre ja te l’he explicat abans.

Oriol Alsina es va oferir a l’Olot?

Que jo sàpiga no. Ni li fa falta. Tu has vist mai ningú que s’ofereixi a un club d’inferior categoria?

Anys enrere, no ara.

Jo no ho recordo això.

En els dos anys de mandat que els hi falten, què els hi queda per fer?

Moltíssimes coses. Cada dia de la nostra vida és apassionant. Lluitarem per a portar a l’Olot a situacions molt més favorables a la que estem ara. Prendrem decisions difícils i podran sortir coses com “teniu masses entrenadors” o “hi ha clubs de les vostres comarques que estan en situacions millors que vosaltres”. Nosaltres seguirem igual. Amb tants socis com puguem, amb una afició entregada, amb un camp alegre, amb un joc també alegre i de tant en tant fer el millor que nosaltres sabem.

Es presentarà a la reelecció?

No ho tinc pensat. Ja ho veurem. El que sí que m’agradaria és que la cultura que hem instal·lat en el club, seguís. Creiem que el projecte continuarà sense mi de president. És molt aviat per a contestar això.

Què és Carlos Martínez per l’Olot?

Un jugador fidel, generós, un gran golejador i una persona intel·ligent i amb criteri.

Quants clubs de Segona A han preguntat per Carlos Martínez?

Doncs jo diria que bastants i en Carlos Martínez ha preferit estar aquí. Són les particularitats que té l’Olot. Si fóssim un altre tipus de club, en Carlos no hi seria. L’Olot és una plantilla de jugadors i ara estem ressaltant al màxim golejador del club. Una persona fidel... Bé, ja he dit totes les qualitats que té.

Els homenatges a Segona B són poc comuns i l’Olot n’ha fet a Freixa, Roger Vidal i Serra.

El futbol, a les categories on hem estat nosaltres, és complicat. Farem tants reconeixements com puguem. Ens hem descuidat molts. No hem sap greu reconèixer els que has dit, sinó no fer-ho amb en Dani Alonso per exemple. No hi ha prou partits per a fer reconeixements a antics jugadors, plantilles... El futbol és per gaudir. Nosaltres ajudarem a la propera junta que entri a l’Olot. No entenc el futbol fet per criticar. No m’agrada.

Què vol dir amb “fet per criticar”?

L’entrada i sortida d’una junta passa per multitud de crítiques. Moltes vegades els canvis es fan en negatiu. “Aquest farà malament això, aquell farà malament allò altre”. Nosaltres ens dediquem a fer reconeixements merescuts. Només la forma d’explicar l’ascens a Segona B de Roger, Freixa o Serra a mi em segueix emocionant i és el que m’agrada.

El concepte de fidelitat al club, doncs, està per sobre de tot.

Fidelitat en tots dos sentits. Jo sóc fill d’un entrenador. Nosaltres cada vegada que hem de donar la baixa a una persona del club és molt desagradable. En Nitus Santos va aconseguir diversos ascensos i se’n va anar a mitja temporada. Al sopar de final de temporada hi havia en Rodri i en Nitus, perquè van voler tots dos. S’ha de gaudir molt més el futbol i s’ha de patir menys.

Vostè és president empresarial. Per què ve a un club on s’exposa a la crítica?

A mi no em diuen res. Em feliciten. L’altre dia m’anava a treballar i passa un motorista amb casc i crida: “Visca l’Olot!”. És una alegria. Estic fent una labor de ciutat. No vull ser protagonista dels ascensos i vam entrar perquè el meu pare va guanyar el primer títol de Tercera i estava a punt de desaparèixer. Mai havia estat a prop de futbol i m’hi vaig sentir obligat. Cada dia de la vida s’ha de viure i algun dia de la vida et pot portar a fer una cosa que mai has fet.

Pensa que l’Olot té el reconeixement que es mereix a nivell federatiu?

Nosaltres som l’Olot i ens agrada el reconeixement de la gent d’Olot i de la ciutat d’Olot. No aspirem a reconeixements superiors.

A les dues entrevistes precedents per part meva, va afirmar que si l’Olot puja es tatuaria l’escut. Ho manté?

(Riu). Aquesta vegada sí que ho faré. Com és molt difícil, m’arrisco a fer l’aposta. La primera vegada et vaig dir l’ala, la segona l’escut. No em puc tatuar l’estadi. L’escut sí, o mig escut.

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2019
redaccio@futbolcatalunya.com

Avis Legal Política de Privacitat Politica de Cookies