Amb aquesta mesura, la FCF busca frenar la mala conducta als camps, però la solució planteja una qüestió fonamental. Com es pot fer responsable un nen de la infracció comesa per un adult?

El problema rau en la lògica de la sanció. En un context formatiu, l’objectiu principal de l’esport ha de ser l’educació i el desenvolupament integral dels infants (autèntics protagonistes). En canvi, aquesta normativa sembla invertir aquesta lògica pedagògica.

COMPORTAMENT ADULTS- CONSEQÜÈNCIES NENS

El nen/la nena, la persona més vulnerable en aquesta equació, és qui acaba patint les conseqüències d’una acció que no ha provocat. Aquesta decisió pot generar una doble victimització en el menor ja que primer, ha de presenciar el mal exemple de l’adult, i segon, se li priva de l’activitat que més li agrada com a càstig per un acte aliè.

Aquesta mesura no només és qüestionable des d’una perspectiva ètica, sinó que podria entrar en conflicte amb el marc jurídic de protecció del menor a Catalunya.

La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix com a principi inspirador de qualsevol actuació que afecti els infants el seu ‘superior interès’. Aquest principi, que s’aplica tant a les administracions com a les institucions privades com la FCF, exigeix que sempre tinguin en compte el benestar físic i psicològic dels menors.

DOBLE CÀSTIG PER A UN INNOCENT

En obligar un infant a abandonar el camp, la FCF imposa un càstig col·lectiu que recau sobre un individu innocent. Aquesta acció pot generar sentiments d’injustícia, frustració o vergonya en el nen.

La mateixa Federació, en el seu Protocol de Protecció a la Infància i l’Adolescència, es compromet a “promoure la creació d’un entorn segur”. La nova normativa, però, sembla contrariar aquest objectiu.

UN INSTRUMENT PER A LA DISCIPLINA DELS ADULTS

L’aplicació de sancions col·lectives en àmbits com l’escola ja ha estat debatuda, ja que s’oposa als principis pedagògics de responsabilitat individual. La solució, per tant, hauria d’anar dirigida a endurir les sancions personals als adults (entrenadors, delegats, etc.). Com?. Aplicant multes significatives o la pèrdua de llicència, sense afectar els infants que no tenen cap culpa.

Conclusió: si bé és indiscutible la necessitat de combatre la violència verbal i la mala conducta en el futbol formatiu, la nova normativa de la FCF sembla prendre un camí equivocat. Enlloc de protegir els infants, els converteix en un instrument per a la disciplina dels adults ja que es crea una doble victimització que va en contra dels principis bàsics de la protecció de la infància a Catalunya.

The post Que fàcil és sancionar a un nen per culpa dels adults! appeared first on FutbolCatalunya.com.