La UE Sant Andreu ja suma tres setmanes des que es proclamés campió del grup III de Segona Federació. Tres setmanes que han portat al grup dirigit pel sensacional míster Natxo González, a tota mena de celebracions i, per descomptat, a les vacances. Mentrestant, als despatxos, el director esportiu, David Mordillo, i el director general, José Manuel Pérez, només han fet que començar.

Ara com ara, ja sumen 11 renovacions, 7 baixes i mantenen negociacions amb 2 futbolistes més. El grup arrencarà la temporada 2026-2026 el pròxim 20 de juliol.

4 BAIXES MÉS AL SANT ANDREU

Començarem per l’últim que no seguirà, Marcos Mendes. El davanter de Guinea Bissau va arribar el passat curs i durant la 2025-26 ha aconseguit un total de 12 gols. D’especial record, i així ho destaca la pàgina web del club, un clau i decisiu enfront del Reus FC Reddis amb més de 6.000 aficionats a les graderies.

Aquest dimarts també ha estat el dia escollit per a comunicar l’adeu de Raúl Garcia-Alejo. El porter de la Seu d’Urgell, que va lluitar amb Iñaki per la titularitat, ha tingut 2 aparicions a la Lliga, Copa i Copa Catalunya.

El tercer que ha caigut avui també ha estat Josep Señé, autor de l’últim gol de la temporada dels quadribarrats enfront dels roig-i-negres des del punt de penal. El santcugatenc no ha tingut molta participació encara que ha disputat 11 partits.

El pòquer del dia se l’endu Walid Meddeb després de la seva arribada el mes de gener passat procedent del Tenerife. 12 partits i 3 gols ha estat el seu balanç al Narcís Sala.

Amb anterioritat ja es van anunciar els comiats de Max Marcet, Sergi García, Armand Vallès i Rubén Bonachera.

RENOVACIONS

En el capítol de renovacions quatribarrades, inclòs el propi tècnic Natxo, cal destacar a Albertito, Alexis, Andreu, Javi Gómez, Blanco, Iñaki, Lucas Viña, Jordi Méndez, Sergi Serrano i Dani Torices.

Es continua negociant la continuïtat de Bouba Barry i Pau Darbra, ja que finalitzen contracte aquest mes de juny.

La UE Sant Andreu arrencarà la temporada el pròxim 20 de juliol, és a dir, que encara falta molt temps, però el treball és permanent per a Mordillo i el seu grup de treball

The post La UE Sant Andreu arrencarà el 20 de juliol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Poques o moltes conclusions haurà pogut extreure el nou tècnic de la UE Sant Andreu, Natxo González d’aquests 7 partits. No obstant això encara no ha acabat perquè queden 2 pendents. La veritat és que, després d’haver disputat 7 -dues mitges parts en els Històrics incloses- no sols no coneixen encara la victòria. Encara més, ho han fet amb 2 gols marcats.

A hores d’ara, només és un detall a considerar encara que segur que l’entrenador quadribarrat l’ha comentat al vestuari. Els dos gols anotats per Guillem Naranjo a Ca N’Anglada van servir per a acabar amb una altra igualada al marcador.

UN SANT ANDREU MOLT RENOVAT

Després d’estrenar-se a Mallorca (stage) amb 1-0 final, la ‘sequera’ golejadora va continuar a Tona i en els dos partits d’Històrics (Montañesa i Sants). El referit 2-2 enfront dels parroquians va donar pas a l’exemplar dol al Camp d’Esports de Lleida. I, després, es va tancar, ara com ara, aquest passat dissabte al Narcís Sala davant el potent Badalona.

A la UE Sant Andreu, equip màxim realitzador la passada temporada amb 64 gols favorables (4 més que el líder Europa), li espera una doble cita aquesta setmana vinent. Excepció que Natxo González afegeixi algun amistós més, el dimecres 27 visita el Narcis Sala la ‘Monta’ i el dissabte es desplaçaran al Municipal de Cornellà.

Recordem que el MERCAT de la UESA presenta 9 futbolistes de l’exercici passat -inclosos els golejadors Max Marcet (10), Sergi Serrano (7) i Marcos Mendes (6)-. En resum: 13 altes per a 16 baixes (ara com ara) i un total de 9 juvenils (inclosos japonesos a prova).

The post Es reserva els gols la UE Sant Andreu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només el temps dirà si és un encert o tot el contrari contractar Natxo González encara que la primera impressió és un excel·lent per al director esportiu de la UE Sant Andreu, David Mordillo. No sols per l’experiència de l’entrenador basc (fonamental) sinó per la personalitat d’un profund coneixedor de totes les categories.

“És un tècnic amb molta capacitat, que ha treballat en molts clubs que suporten també molta força social. Necessitem algú que sàpiga el que la gent vol. Que li brillessin els ulls quan parlem demostra que és la persona perfecta”, va afirmar l’executiu andreuenc.

Per descomptat, hi haurà qui digui, com ja se li ha recordat en la roda de premsa de presentació el seu futbol ‘defensiu’ encara que val la pena repassar la seva excel·lent trajectòria per a analitzar.

NATXO SAP EL QUE HA DE FER

“La paraula ascens sortirà sempre, tots volem el millor i el millor és ascendir, però això s’aconsegueix al maig/juny. El més important és el dia a dia i cal anar agarrats de la mà”, va afirmar com a presentació. Aquesta paraula màgica de ‘ascens’ sempre anirà al costat de l’equip quadribarrat.

Natxo González torna 14 anys després -“ara estic en la joventut de la vellesa i estic millor”- sabent que “com més perds, més aprens”. Per cert: Que soc més defensiu que ofensiu? Els millors equips són els que menys encaixen i els que més registres dominen. Tinc capacitat d’adaptar-me al context”.

MIQUEL JOVÉ, EL TORALÍN…

Acompanyat pel president Taito Suzuki i el director esportiu, Natxo se’n va recordar de l’històric delegat “Miquel Jové, li hauria fet una gran abraçada” i va mostrar la seva espina. “Mai oblidaré els penals de l’eliminatòria a El Toralín perquè mai he plorat tant. La meva mare m’ho recorda moltes vegades”.

Aquesta mirada al passat era obligada però el que compte és el present i el futur. ““Quan em van trucar, vaig dir: Cony, si és el Sant Andreu!. Vaig pensar en els 4 anys que vaig estar a Sant Andreu, en el col·legi dels meus fills, el poble…” Molts pensaments per a “un projecte il·lusionant i tant de bo estigui el mateix temps. Increïble el que mou aquest club, per això és especial”.

The post Natxo González: “Cony!, si és el Sant Andreu!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Natxo González va deixar de jugar a futbol als 20 anys per a asseure’s a una banqueta, la seva autèntica passió. Ja ho va deixar clar a la primera part de l’entrevista. Durant tot aquest temps ha buscat projectes convincents, que abans eren més abundants i ara ho són menys. El vitorià considera el Reus com un d’ells i no descarta continuar. Un ascens, això sí, suposaria la renovació automàtica. Natxo detesta i alhora estima la Segona B, categoria que l’ha marcat durant tota la seva carrera. Té el clar objectiu d’abandonar-la. No per a quedar-se a l’atur, sinó per a pujar amb el seu equip. Per a aconseguir-ho, primer, haurà de guanyar a Cornellà. Ser primer garantiria les opcions per a un Natxo González que ja va campionar amb Sant Andreu i Alavés.

A Segona B hi ha camps grans, petits, de gespa natural, artificial… la clau és adaptar-se a les diferents circumstàncies, que no són poques.

Jo mai he entès com pot haver-hi tant de marge de dimensions entre uns camps i uns altres. Al futbol és l’únic esport que passa. Bàsquet, handbol, tennis… tots tenen unes mides establertes. Estem parlant de metres! El tipus de gespa no importa tant. Ara hi ha gespes artificials bones. Els camps petits no afavoreixen l’espectacle i s’hi veu poc futbol sense espais. Amb tot tant comprimit s’ha de recórrer a un altre tipus de futbol.

Desgràcies com les de Marc Sellarès o Jaume Delgado han reforçat en certa manera el vestidor?

L’efecte ha estat més negatiu que positiu. El que li va passar a Marc Sellarès va venir en un moment on ens jugàvem molt, contra el Racing de Ferrol. Era un jugador important, tant futbolísticament com pel seu lideratge. Jaume, un altre líder, capità. Ens ha costat trobar la lectura de partit que ell era capaç de fer. Ens han perjudicat els dos casos.

Els impagaments també han tingut un efecte negatiu?

Indubtablement negatiu. Un treballa per a viure i cobrar a final de mes per a mantenir la família. Lògicament ha afectat perquè la cosa es va allargar bastant. Vam intentar abstreure’ns i centrar-nos en el futbol, però això afecta a la vessant personal i això acaba afectant.

Creu que els equips que no paguen al dia adulteren les competicions?

No entenc el perquè. En el cas del Reus sabíem que era una situació que s’anava a solucionar. Mai hem parlat de mala fe per a no cobrar. No entenc a què es refereixen quan diuen que s’adultera la competició.

Vostè va estar quatre partits a la graderia la temporada passada i dos aquesta per sanció… S’hauria de fer un front comú per a canviar això?

El problema és que no saps quan és el límit. Les expulsions d’entrenadors normalment són per protestes. La d’aquest any per alçar els braços. El més normal seria una advertència prèvia, però venen, t’expulsen i t’has d’estar dos partits a la graderia. No sabem quin és el límit i molts àrbitres no saben controlar la tensió que genera un partit. Hi ha entrenadors de Primera que ho fan i no passa res. S’està arribant a extrems que són delicats, perquè els mateixos extrems mai són bons. Ens sentim una mica atenuats.

Hi ha poca companyonia al gremi d’entrenadors?

No hi ha relació. A mi ningú em consulta quan es pren una decisió sobre el gremi d’entrenadors. Es prenen decisions, però no sé qui ho fa.

Falta informació, doncs?

Mai m’han trucat per a dir-me de reunir-me per a tractar X tema. És un gremi en el que ningú es reuneix ni es parla i no sé perquè. L’única notificació que tinc és la de pagar la quota de cada any i fora.

Una comunicació molt minsa…

No entenc. Em poden cessar a mi o a un altre. Això va així i tots ho sabem. Entre tots els entrenadors ens hauríem d’arropar perquè rebem per totes les bandes.

Quan acaba contracte?

Al juny. M’agrada i no m’agrada tenir contractes curts. Tinc renovació automàtica per un any en cas d’ascens. És difícil agafar un contracte de més d’un any avui en dia.

I més en aquestes categories.

Doncs no sé si és millor tenir-lo així o un llarg, de veritat. Mai se sap. El que sí que és veritat és que els contractes curts no et donen estabilitat. Quan arriba aquesta època de l’any comences a pensar en el teu futur i a preguntar-te pel que passarà.

Vol seguir a Reus?

Estic bé dins d’aquesta categoria, feta un fàstic cada vegada més. Projectes fiables i estables no en queden gaires i jo estic dins d’un dels pocs. Estic còmode i satisfet. A partir d’aquí hem de parlar les dues parts, sense deixar d’estar obert a altres projectes.

Doncs sí. Com parlàvem, amb Natxo González sempre passen coses a final de temporada, s’hi està molts anys i no li agrada canviar. Aquesta és la conclusió.

Quan entro a un club la meva idea inicial és estar-hi com més temps millor. És bo per a la família, per a mi i per conèixer millor on estic. També espero respondre a qui ha confiat en mi amb treball i resultats. Sobretot resultats. Però per aconseguir-los cal una bona feina. Amb aquesta idea un s’aixeca cada dia i no queda una altra. M’agraden els projectes i no estar un any a un lloc i un any a un altre.

The post La petjada de Natxo (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El vitorià José Ignacio González Sáenz (1966) ha viscut la seva vida a cavall entre el seu Euskadi natal i Catalunya. Amb el futbol com a fil conductor, s’ha guanyat un prestigi a base d’èxits. És un entrenador de projectes més que d’equips, ja que només n’ha entrenat a tres durant 20 anys. Se’l recorda i respecta a Alavés (10 anys), Sant Andreu (4) i, com no podia ser d’una altra manera, a Reus (6). Sempre se l’ha associat al bon futbol, encara que no li agrada tancar-se en un sol estil. Amb tot, es troba d’avant d’un play-off, un més al seu historial. La possibilitat de campionar, com ja va fer amb el Sant Andreu o l’Alavés, està a un partit. El futbol, al que ha donat tant, encara li deu una. El millor encara està per venir.

Sempre lluitant pel campionat. Fins i tot es va parlar de ‘lliga de dos’, però Déu n’hi do com ha costat assegurar el play-off.

La Segona B és complicada. El grup 3 té fins a 8 aspirants clars per a les posicions de privilegi i no és fàcil. Costa molt, com s’ha demostrat.

No només la lliga. Gairebé sempre un play-off depèn de la posició en la que hi arribes.

El primer objectiu està aconseguit. Tenim la possibilitat de barallar pel primer lloc. Hem estat així tota la temporada. Sabem que no depenem de nosaltres i que si guanya el Villarreal ja ho aconsegueix. El més important és guanyar a Cornellà, que no és poc, i acabar com a primers si es pot. És un avantatge, però tampoc tant. No veig just que després de 38 partits puguis pujar en una sola eliminatòria, però està muntat així. De no quedar primer, em dóna igual quedar segon o tercer. Mai se sap.

Guanyi qui guanyi, serà just. El duel, la veritat, ha estat tan prolongat com atractiu. Fins i tot aguantant un empat a Villarreal… amb 11 contra 8!

I més amb 8, perquè ens van expulsar a tres. Estar disputant la primera posició és per a valorar-ho. El Villarreal B està per sobre de tots per potencial i li dono molt valor lluitant amb ells. Acabi com acabi la diferència serà mínima i veurem com acaba.

Un Villarreal B que té els dos màxims golejadors del grup i ha fitxat al tercer. Com ho veu?

Per a mi fer això és adulterar la competició. Després de permetre’s fitxar un jugador com Carlitos… Al final la resta lluitem amb el que tenim per a arribar a la seva alçada.

Una de les claus del Reus és la continuïtat. 15 futbolistes de la temporada passada.

En qualsevol projecte s’ha de buscar una estabilitat. L’any passat, el primer, teníem ambició d’estar amb els millors i ho vam aconseguir. A partir d’aquí vam aprofitar la base de futbolistes per a donar continuïtat a la idea i reforçar les necessitats. Aquesta temporada és prolongació de l’anterior.

El mateix passa amb vostè. Només ha entrenat Alavés, Sant Andreu i Reus en 20 anys de carrera.

És una cosa de la que em sento orgullós. Vol dir que els diferents projectes no hi he estat de pas, sinó que he estat vàries temporades en cada club. Això em fa sentir bé, perquè es valora la feina que un fa i més sabent com està avui en dia el futbol. Que a la mínima et pengen.

Està pendent del Sant Andreu?

Per suposat. Sé que hi ha problemes amb el ‘senyor’ Camino. Clar que és especial el Sant Andreu. Vaig passar quatre anys al Narcís Sala vivint emocions molt fortes.

Un ascens a Segona B, un descens a Tercera, un campionat de Tercera i un play-off de Segona B. Natxo González ha viscut de tot en els més de 200 partits com a entrenador del Reus.

El que està clar es que tots els anys que porto a Reus cada final de temporada hi ha emocions fortes. Per play-off, ascensos o descensos. Cada any aquí el final ha estat emocionant.

Millor així que no estar de vacances.

Al final si he tingut continuïtat és per complir els objectius marcats. A Reus he viscut la màxima satisfacció, el pitjor com un descens i sí que asseguro emocions fortes (riu).

Com una eliminatòria de Copa del Rei contra el finalista de la Champions.

Arribar a setzens són només tres eliminatòries. Quan arribes a setzens pots pensar que s’ha de gaudir, però no ens equivoquem. Representem a un club i en aquest aparador s’ha de donar una bona imatge i un cert nivell. Que el Reus soni com un equip interessant. Ho vam aconseguir. L’Atlético no es relaxa ni als entrenaments i vam sortir molt satisfets. Espero poder dir que a la Copa del Rei ens va eliminar el campió d’Europa. Podríem ‘xulejar’ una mica tots.

Del global contra el Bayern (2-2) i contra el Reus (3-1) va de poc.

No hi va haver molta diferència en el resultat, però en joc el Bayern va ser d’un altre món.

Parlant del Bayern. Natxo González s’ha enfrontat directament a Guardiola, Luis Enrique o Simeone, però està a Segona B. On hauria arribat si fos ex futbolista professional?

Sense cap mena de dubte és més difícil per a entrenadors com jo. S’ha de lluitar contra ex futbolistes que sense cap experiència els hi donen projectes de Primera Divisió. No s’hi pot lluitar contra això i en determinats moments et pot generar certa frustració. Ho tinc assumit i el que faig és intentar fer bé les coses. Esperant que algú confiï en tu en categories superiors i sinó pujar on estic, perquè és la única forma de fer-se un lloc. És el que em queda.

Entre Guardiola, Simeone o Luis Enrique amb qui es queda?

Aquest debat d’estils de futbol no m’agrada. M’agrada el Bayern. El partit de tornada contra l’Atlético va ser quasi la perfecció. M’encanta l’Atlético de Madrid. Com competeix amb menys arguments que molts. Eliminant els dos millors. No sóc addicte a una forma de joc, sinó que els bons equips són els que s’adapten a diferents situacions. El Bayern, això sí, és el que més m’agrada. Tots els camins porten a l’èxit. Només cal mirar quin equip ha guanyat la Premier aquest any. Això és bo. Durant uns anys semblava que només servia el futbol del Barça de Pep i s’està demostrant que altres tipus de futbol també poden donar resultat. Tracto de dominar com més registres millor en els meus equips.

Continuarà…

The post La petjada de Natxo (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les gravíssimes acusacions que el col·legiat valencià Carlos Alberto Carbonell Hernández va redactar en l’ACTA del partit retracten per si mateixes a tots els seus protagonistes. Especialment, al jugador portuguès Ricardo Vaz. “Estás loco, hp” “Te has cargado el partido, hp” són dues frases literals que poden deixar al davanter lusità diverses setmanes (entre 4 i 8) a la graderia.

És tal la gravetat de l’ocorregut per part de Ricardo Vaz que el club reusenc no es planteja recórrer davant el Comitè de competició que el sancionarà aquest dimecres vinent.

Altra cosa ben diferent serà la decisió que pugui recaure sobre els tècnics Natxo González o Bernardo Tapia. “Protestar con los brazos en alto”, en el cas del primer entrenador, o dir “es tu culpa”, per part del segon, es pot pagar amb un o dos partits de descans.

I, a més, per si no fos poc, atenció al redactat de l’àrbitre a l’apartat ‘altres observacions’, ja que allà es cita “a una persona no identificada” que va regalar tot tipus d’insults

The post A Reus es temen el pitjor del Comitè de Competició appeared first on FutbolCatalunya.com.