A Alberto Varo se li nota molt que és de la terra, potser perquè des que va debutar en el primer equip del Nàstic (març 2014) l’ha trobat molt a faltar. El seu retorn a casa li ha servit per a tornar a mostrar les seves millors notes i una gran felicitat per estar envoltat dels seus.

Agraïment és la paraula més utilitzada per aquest porter de La Canonja que, als seus 30 anys, torna a viure al seu poble, ha tingut temps per a treure’s Magisteri i està a punt d’acabar Psicologia. I, ara com ara, el més important: estar a punt de batre aquest rècord d’imbatibilitat sota la porteria d’un equip de Primera Federació. Ara com ara suma 450 minuts i li queden 20 encara que tot això sempre queda en segon pla.

VARO ÉS UN ‘LLIBRE OBERT’

Com li va la vida al primer fitxatge d’aquest Nàstic 2023-2024?

És veritat, no m’ho vaig pensar molt per a fitxar. Vaig viure experiències molt boniques lluny de casa, però, quan es torna a obrir la porta de tornada a casa, no m’ho vaig pensar.

Parlar amb algú que ha passat pel Barça (dificultat màxima) hauria de ser el cim, però estar en el Nàstic també té característiques molt difícils d’assumir.

Tots els clubs tenen la seva dificultat, la clau és ser aquí i donar-ho tot.

Clar que ara, líder, sortir per la ciutat serà meravellós i tothom li abraçarà

“NO EM VAIG PENSAR MOLT TORNAR AL NÀSTIC”

De moment és bonic. La gent de Tarragona sempre m’ha demostrat molt d’afecte aquests anys des que vaig estar a La Pobla i al Nàstic o tornava de vacances. Només tinc paraules d’agraïment per a tots.

Quan li recordem que està a 20 minuts de mantenir la seva porteria a zero en Primera RFEF, tot un rècord amb 5 porteries a zero. Què pensa?

Seria obtenir una bona marca i els rècords són aquí per a ser superats. No obstant això, quan jugues, no penses en els rècords sinó que intentes fer-ho-li més ben possible.

“JUGAR DAVANT 7.200 AFICIONATS ÉS UNA BARBARITAT”

Per cert: l’últim partit a casa va reunir 7.200 espectadors, la segona millor entrada de la categoria després de Riazor

Que bonic, eh! No tinc paraules perquè he jugat en bons estadis, però jugar a casa i davant aquests 7.200 aficionats és una barbaritat. Els tarragonins només mereixen paraules d’agraïment, repeteixo. Cal continuar fent-ho bé i que continuïn venint.

Entre vosaltres comenten que només els han marcat un gol i que es mantenen líders invictes?

El davanter sempre vol marcar mentre que el porter no volen que li marquin mai, això és així. Es mira una mica, sí, cal continuar així perquè amb sis portes a zero hem guanyat cinc partits per la mínima. Sí, ho comentem i cal continuar fent força per a mantenir-nos.

“L’AFICIÓ NOMÉS MEREIX PARAULES D’AGRAÏMENT”

Aquests resultats arriben perquè només pensen en el pròxim partit o perquè el seu objectiu és més ambiciós?

L’objectiu és el pròxim partit, aquests 3 punts que disputes que no tornaràs a tenir i l’equip intenta aïllar-se d’altres coses. Els que hagin de venir ja vindran. No es pot planejar res a llarg termini.

El seu major temor quin és?

Sempre són les lesions perquè no es poden controlar. La por més gran és aquesta i no poder ajudar a l’equip i sumar. Els mals resultats sempre poden arribar perquè estàs en una categoria molt complicada.

“L’OBJECTIU ÉS SEMPRE EL PRÒXIM PARTIT”

Dani Parra, el seu company-porter del Nàstic, és un rival?

Per a res, és un company més que ve a sumar com jo, com els del filial i tirar una mà. És un esport col·lectiu i l’objectiu és el mateix de tots. Amb onze rivalitats un equip no pot anar bé en la vida. Els equips campions són els que tenen una pinya en el vestuari, jo el veig així.

És a dir, que no es veu indiscutible?

No, soc un més, intent sumar i després un entrenador decideix en relació amb el que creu per a guanyar i tots hem de veure’l així. Si cadascun tira per al seu costat, les coses no sortiran bé.

“DANI PARRA NO ÉS EL MEU RIVAL”

Vostè viu a La Canonja, el seu poble’ o a Tarragona ciutat?

A La Canonja, al meu poble i tant de bo duri molts anys.

Després de molts anys lluny de casa, ara li sonarà a música celestial!

Sí, aprofitant més temps amb la meva noia, els meus amics, la meva família, cinc nebots perquè no he invertit temps amb ells.

“JO VISC A LA CANONJA, EL MEU POBLE”

Repassant el seu complet passat esportiu, el pitjor de la seva carrera va ser la lesió de menisc en el Barça B, suposem?

Sí, va ser res més arribar en la primera setmana de treball amb el B i el primer equip estava atent a nosaltres. Va ser dels moments més durs que vaig viure i més quan fa tant de temps que esperes una cosa així.

La seva projecció era increïble amb ascens inclòs a La Pobla i tot assenyalava que el seu present/futur era triomfar en el més alt.

Sí, però, si va haver de passar així, ja va passar, em va servir d’aprenentatge i també soc el que soc per això que em va passar al Barça B. Vaig tenir tots els mitjans possibles per a la recuperació i això també s’ha d’agrair.

“LA MEVA LESIÓ AL BARÇA B VA SER UN MOMENT MOLT DUR”

Varo exerceix de mestre també o només futbol?

No tinc temps per fer tot. Soc mestre, sí, i en un futur ja veurem, cal formar-se i també intento acabar l’any que em queda de Psicologia. A més, em queda el Nivell 3 d’entrenador, no sé si ho usaré o no encara que cal formar-se per al que vingui.

Quan ens hem documentat sobre Varo, ens ha cridat l’atenció el seu constant elogi al seu pare quan els pares sempre tenen mala fama per ser pesats i creure’s que tenen ‘un Messi’ a casa…

Jo soc un admirador del meu pare, si he arribat fins aquí ha estat en gran part per ell. S’ha ‘xuclat’ viatges, fred, hores… li tinc en el més alt, ha estat el meu millor entrenador (que també ho va ser). Estic i estaré sempre agraït al meu pare.

“JO ADMIRO MOLT AL MEU PARE”

Parli’ns de Dani Vidal, d’Ivan Moreno (‘el profe’) i de tot el seu cos tècnic perquè aquesta banqueta del Nàstic sempre ‘crema’

Dues paraules els defineixen: il·lusió i treball i això es nota perquè s’han implicat des del primer minut i amb tots els detalls. No soc jo qui ha de parlar del míster, ja que els resultats són aquí. S’ha format un gran grup amb Ivan Moreno, el preparador físic Jordi Abella i Oli, el nostre entrenador de porters. Sempre diuen que salin bons porters de Tarragona i potser també és per la persona que treballa amb ells, no?. S’ha format un cos tècnic molt ‘xulo’.

The post Varo: la porteria del Nàstic està tancada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon partit, segona ocasió per a sumar punts per part del Nàstic de Tarragona. L’empresa no era fàcil, ja que el Rayo Majadahonda arribava a aquesta segona jornada amb la moral pels núvols en haver sumat un valuosíssim empat a Riazor en la primera jornada de la temporada.

Però, si els grana es van estrenar el passat cap de setmana amb un gol favorable als 3 minuts, gràcies a Nacho, en aquesta ocasió va ser al contrari. També al cap de tres minuts, els locals van saber batre a Dani Parra i encara sort que Pablo Fernández (62′) va remeiar el xoc al Cerro del Espino.

Després es van produir més oportunitats amb el protagonisme per a Jaume Jardí mentre Dani Martí i Cortès ho van fer amb el porter visitant. No obstant això, el marcador ja no es va moure.

DANI VIDAL, OPTIMISTA

Amb aquest qualificatiu va tancar la seva roda de premsa el tècnic grana Dani Vidal. “Satisfet, sí. Veníem pels tres punts i hem tingut moltes ocasions de gol, amb tres pals inclosos”, va comentar.
És clar que “si no ets capaç de materialitzar les teves ocasions, deixes viu al rival”, per aquesta raó “Si no ets capaç de materialitzar les teves ocasions, deixes viu al rival”

L’important és que es va guanyar i que “l’equip va ser valent i va continuar amb el guió previst”.
L’error comès en el minut tres i que es va pagar amb un gol demostra que “els futbolistes són humans i fallen així que intentarem no repetir aquest tipus d’errors”.

El Nàstic haurà de rebre al Barcelona At. aquest pròxim cap de setmana a les 19.30 hores al Nou Estadi.

The post Dani Vidal, satisfet enfront del Rayo Majadahonda appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb la calor com a denominador comú per a tots els equips en aquesta pretemporada 2023-2024, el nou curs arrencarà aquest pròxim divendres amb la posada en escena del Nàstic de Tarragona. Els grana, que estaran dirigits per segona temporada per Dani Vidal, (es va estrenar el mes de febrer passat), acumulen 10 fitxatges.

Per cert, no entra en la seva programació, tal com va informar diversos dies enrere Futbolcatalunya, la seva participació en la Copa Catalunya 2023. Una Copa Catalunya “indigna”, segons el seu president Joan Soteras. Aquesta absència del Nàstic tindrà més seguidors com Lleida Esportiu, Montañesa, Rapitenca, Sants i L’Escala.

DIVENDRES 14, NÀSTIC

Aquest divendres començaran les proves mèdiques i físiques i ja començarà a rodar la pilota amb la vista posada en els partits de preparació. Primer tocarà Castalia (9 d’agost, 20 hores) i després arribarà el XIV Trofeu Ciutat de Tarragona. El rival serà l’Andorra de Gerard Piqué i es disputarà en el Nou Estadi el dissabte 29 del present mes de juliol (20 hores).

Després tocarà un test important a la Ciutat Esportiva de Paterna (16 agost, 19 hores). Per cert, aquest dimarts 11 s’ha confirmat el xoc entre Nàstic i Espanyol B per al 19 d’agost (21 h.)

L’últim reforç s’ha conegut avui i es tracta de David Concha , extrem càntabre procedent del Hammarby IF, equip de la Primera Divisió de Suècia (Allsvenskan).

DILLUNS 17, SABADELL

El CE Sabadell, que va confirmar aquest dilluns 10 la seva tercera adquisició amb la incorporació d’Antonio Sánchez (Cartagena), apareixerà el dilluns 17. Els de Miki Lladó, que compten a més amb l’arribada de Carlos Beitia (Cèltica B) i Guillem Naranjo (cedit pel Saragossa), hauran d’accelerar una mica més el capítol de fitxatges. Amb la renovació del porter Adrià Ortolà ja suma 11 futbolistes que es mantenen.

Mediatitzats pel capítol econòmic, els arlequinats ja tenen programats diversos partits amistosos com són davant Vila-real B i Olot, tots dos a domicili, en aquest mes de juliol.

BARÇA AT, DIMARTS 18

El filial blaugrana, que ja té a més de mitja plantilla als ordes de Xavi Hernández, té marcat el dimarts 18 perquè Rafa Márquez lideri la nova temporada a la Primera Federació. Concretament, els juvenils Lamini Yamal, Marc Guiu, Pau Cubarsí, Pau Prim, Diego Kochen i Héctor Fort ja treballen sota disciplina del primer equip.

L’única cosa que se sap, ara com ara, és que l’equip formatiu blaugrana treballarà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i que disputarà diversos partits de pretemporada si bé encara no confirmen. Recordem que el Barça At. ha donat un total de 13 baixes.

CORNELLÀ, DIMECRES 19

Finalment, la UE Cornellà té fixada el seu debut el dimecres 19. La plantilla de Gonzalo Riutort només presenta tres cares noves (Aschalew –retorn de Manresa- Adam Cherradi –volta de Cerdanyola- i Raul Pescador, UCAM).. Per contra, ja han oficialitzat 10 baixes – l’últim, Carlos Blanco– i 5 renovacions.

Els verds prefereixen mantenir en reserva els partits de pretemporada, ara com ara. Només es coneix el partit de la primera eliminatòria de la Copa Catalunya a Vilafranca.

The post 1a Federació: aquest divendres 14 comença el millor appeared first on FutbolCatalunya.com.

S’acaba l’any i després de 17 jornades toca fer un repàs del més destacat a la Primera RFEF. A FutbolCatalunya hem interpel·lat als nostres seguidors perquè ells escullin als millors futbolistes de la categoria.

Només hi havia dos condicionants: havien de ser futbolistes d’equips catalans o jugadors catalans a equips de fora de la resta de la categoria. El resultat és una tria d’onze futbolistes, dels quals també s’ha escollit un MVP absolut. Els escollits formen un equip de somni.

EL GAT DEL BON PASTOR SOTA PALS

MARCOS PÉREZ (Costa Brava): El Costa Brava ha estat un dels pitjors equips de la categoria, però això no ha impedit a Marcos mostrar una temporada més el seu nivell sota pals. El capità és tota una assegurança i té uns reflexes únics que el converteixen cada setmana en protagonista d’aturades espectaculars.

Per això, té ben guanyat el lloc a l’onze amb un 48,5% dels 474 vots per davant de Nico Ratti (32,5%), Lucas Anacker (11,6%) i Kike Royo (7,4%).

PARELLA GRANA A LA DEFENSA

DANI MORER (FC Andorra): El lateral dret tricolor ha estat el quart futbolista amb més minuts de l’Andorra. Ha aportat profunditat i bon criteri en atac pel seu carril, però també solvència defensiva. Morer s’ha imposat amb un 35,6% dels 357 vots a Edu Oriol (28,6%), Pere Martínez (18,2%) i Óscar Rubio (17,6%).

ÁLEX QUINTANILLA (Nàstic de Tarragona): Per segona temporada consecutiva Álex Quintanilla forma part de l’onze ideal de FutbolCatalunya. El defensa grana és expeditiu, té bona col·locació i dona seguretat als seus companys. De fet, el Nàstic és amb 15 gols encaixats la segona millor defensa de tota la lliga.

MIKA MÁRMOL (Barça B): La projecció del defensa blaugrana va a més temporada rere temporada. Mika s’ha reconvertit de lateral a central esquerre i ho està bordant. Solvència defensiva i una sortida de pilota prodigiosa. El central del Barça B ha estat el més votat amb un 41,3% dels 588 vots, per davant de Quintanilla (26,2%). Adrià Vilanova (19%) i Pol Moreno 13,4% han quedat fora de l’eix defensiu triat pels seguidors de FutbolCatalunya.

JOAN ORIOL (Nàstic de Tarragona): Com en el cas de Quintanilla, un altre jugador grana com Joan Oriol també repeteix a l’onze ideal. El cambrilenc és el líder d’un Nàstic al que li ha faltat encert ofensiu, però que li ha sobrat solidesa. Ocupa tot el carril i és un lateral molt complet en totes les facetes del joc.

Joan Oriol ha guanyat l’enquesta més votada amb 871 vots gràcies al 51,9% i superant a Martí Vilà (25,9%), Rulo Prieto (11,3%) i Manel Royo (10,9%).

RIVEROLA-BOVER, MEDULAR TRICOLOR

MARTÍ RIVEROLA (FC Andorra): Un dels futbolistes que ha guanyat amb una diferència més clara és Martí Riverola. El ‘8’ tricolor és l’eix de l’equip amb més possessió de pilota de la lliga. A més, ha marcat dos gols. Riverola ha guanyat amb un 42,2% dels 510 vots a Marc Carbó (22,5%), Javi Ribelles (19%) i Sergi Maestre (16,3%).

RUBÉN BOVER (FC Andorra): El company inseparable de Riverola al mig del camp de l’Andorra també l’acompanya a l’onze ideal. Bover és un totcampista que ocupa molt de terreny. El capità tricolor té bon peu i a més una arribada a l’àrea prodigiosa. Bover també s’ha imposat de forma clara amb un 39,4% dels 416 vots per davant de Xavi Boniquet (27,6%), Xemi Fernández (18%) i Sergio Cortés (14,9%).

FERRAN JUTGLÀ (Barça B): Un dels futbolistes més destacats d’aquesta temporada a Primera RFEF és Ferran Jutglà, doncs l’’ex de Sant Andreu i Espanyol B ha marcat quatre gols i ha donat quatre assistències i el seu rendiment ha meravellat a Xavi Hernández, que ha apostat per ell al primer equip blaugrana.

Jutglà ha estat escollit millor extrem dret amb un 44,7% dels 611 vots i ha estat seguit per Robert Simón (28,2%), Rubén Martínez (13,7%) i Eloy Gila (13,4%).

FRAN CARBIA (Nàstic de Tarragona): L’enquesta més igualada de totes ha estat la de l’extrem esquerre. Curiosament, s’ha imposat un jugador que transita entre aquesta posició i la de segona punta. Carbia ha estat clau pel Nàstic de Tarragona amb tres gols contra Linares, Sabadell i Barça B que han significat 9 punts pels grana.

El futbolista nastiquer ha guanyat amb un ajustat 32,7% dels 618 vots, superant a Carlos Doncel (27,8%), Marc Fernández (23,3%) i Jacobo González (16,2%).

CARLOS MARTÍNEZ, LÍDER DE L’ATAC I MVP ABSOLUT

Ángel Rodado-Jordi Sánchez (Barça B-Albacete Balompié): Passant a l’atac un dels puntes és Jordi Sánchez, de l’Albacete ja que el davanter català ha estat l’únic futbolista escollit d’equips de fora de Catalunya gràcies als 6 gols que ha marcat per l’actual líder del grup 2 de Primera RFEF.

Hi ha hagut un empat tècnic amb Ángel Rodado, que també ha fet 6 dianes. El blaugrana ha tingut un 15,9% dels 359 vots i Jordi un 15,3%. La diferència és tan mínima que hem decidit deixar el tàndem.

Carlos Martínez (FC Andorra): El guanyador de forma aclaparadora a l’eix de l’atac ha estat Carlos Martínez. El ‘10’ de l’Andorra segueix sent una garantia de gol i ha marcat 6 dianes i ha donat 4 assitències aquesta temporada.

Carlos s’ha imposat amb un 63,5% dels vots com a millor davanter i a més també ha estat escollit MVP absolut de la categoria. El davanter de Mataró, amb un 47,3% dels 372 vots s’ha imposat a Ferran Jutglà (31%), Joan Oriol (14,5%), i Martí Riverola (7,3%).

NACHO CASTRO, MILLOR ENTRENADOR

Nacho Castro (San Fernando CD): L’enquesta de millor entrenador ha estat de les més emocionants sense cap mena de dubte i l’ha guanyat Nacho Castro amb un 30,2% dels vots per davant de Miguel Álvarez (28,7%), Eder Sarabia (24,1%) i Xavi Calm (17%).

En resum: els seguidors de FutbolCatalunya han valorat la bona feina de l’asturià a un equip dels més modestos de la categoria, però que ara mateix no està patint per aconseguir la permanència.

The post Els millors de Primera RFEF del 2021 appeared first on FutbolCatalunya.com.

La jornada de dimarts de Copa del Rei no va ser fàcil per als quatre representants catalans que la van disputar. L’Espanyol va superar el Solares. L’Europa, el Cornellà i el Nàstic van caure eliminats i diuen adéu a la competició.

L’Europa va competir dignament en el retorn a la Copa del Rei 30 anys després. Competir, però, sovint no és suficient davant d’equips més potents. L’Amorebieta, de Segona Divisió, no ho va posar gens fàcil. Poc després de la mitja hora inicial, en una de les primeres ocasions clares del partit, Amorrortu no va perdonar per fer el primer gol.

LLUITA DEL EUROPA

Els de Vilajoana es van mostrar molt actius i, durant la segona meitat, van provar-ho tot per buscar l’empat, però el conjunt basc va resistir al Nou Sardenya i, la falta d’un punt de fortuna, va acabar deixant l’Europa fora de la competició. Ara, el focus pels escapulats ja ha d’estar posar en el Formentera, el rival de lliga aquest cap de setmana.

PATIMENT FINAL

L’Espanyol va complir a Cantàbria davant l’humil Solares, de Preferent Càntabre. Vicente Moreno va fer rotacions, però van jugar homes amb molta qualitat com Calero, Wu Lei, Morlanes o Loren Morón. Aquest últim, seria l’home gol dels blanc-i-blaus. Un hattrick de Loren va facilitar el passi de ronda als pericos (15′, 23′, 50′). Tot i així, als últims 15 minuts, sota la pluja, el Solares va fer dos gols per recuperar l’emoció que el matx semblava haver perdut. Tot plegat, però, es va quedar en un petit ensurt per l’Espanyol.

20 MINUTS QUE SENTENCIEN

El Cornellà es va acomiadar de la Copa del Rei al caure derrotat davant el Talavera. El conjunt de Castella-la Manxa, que es troba en una situació similar al grup 1 de Primera RFEF, va ser superior. L’efectivitat dels locals va ser total. En les dues ocasions més clares als primers vint minuts, dos gols. La reacció dels de Raúl Cassany va poder arribar des del punt de penal, però Rubén Miño va aturar el llançament d’Àlex Pla.

Ara, als verds els toca centrar-se en lliga. Aquest diumenge, el Nàstic visitarà el Municipal de Cornellà, en un partit fonamental per als dos equips, en mala ratxa.

ELS PENALS SÓN CRUELS

A Linares la pilota no volia entrar. Les poques ocasions que es van anar succeint entre el Linares i el Nàstic de Tarragona no es concretaven en res. Cap als minuts finals, Joan Oriol va cometre un penal. Malgrat tot, Álvaro González va aconseguir aturar el xut d’Etxaniz i forçar la pròrroga.

La mitja hora extra no va servir per desencallar el partit, abonat a la tanda de penals. Des dels onze metres, Álvaro González va tornar a destapar-se com un autèntic aturapenals. Dos aturades a l’inici de la tanda auguraven un bon final. Els locals, però, ho van acabar capgirant. Amb el 5-5, Sanchidrián no va fallar i, per contra, Ribelles sí que ho va fer.

Decepció final per a un Nàstic en hores baixes i que haurà de visitar el Cornellà aquest diumenge havent disputat 30 minuts més que el rival.

The post L’Europa ho intenta tot però no pot amb l’Amorebieta appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’ADN Nàstic es personifica en futbolistes com Joan Oriol (1986). Natural de Cambrils, el lateral grana serà el primer capità de l’equip aquesta temporada. Assumeix la responsabilitat i espera estar a l’alçada. De fet, vol que el Nàstic torni al lloc que, segons ell, li pertoca. I espera fer-ho amb el suport d’una afició que considera vital per a l’equip.

Després d’anys durs a Tarragona, el seu capità aposta per anar tots a una i està plenament convençut que d’aquesta manera el Nàstic tornarà a Segona Divisió A.

Aquesta temporada té una il·lusió doble pel fet de ser el primer capità del Nàstic de Tarragona?

Sí, la veritat que estic molt content. Ser el capità del club de la teva ciutat i sent de casa és una responsabilitat, però alhora estic molt content de portar el braçalet al Nàstic. Significa molt per mi.

“ESTIC MOLT CONTENT DE PORTAR EL BRAÇALET”

Ser capità d’un club agrada, però més si es té aquest sentiment.

Ser capità del teu club, de la teva ciutat clar que agrada. És cert que és una responsabilitat i vull estar a l’alçada de tots els capitans que han passat pel club. Espero fer-ho bé i ser un líder tan dins com fora el camp pels meus companys.

Sent que aquest moment d’estar plenament consolidat al Nàstic li ha trigat en arribar?

Vaig marxar molt jove, molt verd. Venia de cessions al Reus i el Gavà i el Nàstic estava entre Primera i Segona A i jo encara m’havia de formar. La veritat que aquells anys a Villarreal i Osasuna em van servir. Que hagués volgut tornar abans? Clar, no et diré que no, però estic content d’estar aquí i aportar la meva experiència i la meva il·lusió per vestir la samarreta grana a casa.

En aquell moment li va saber greu sortir? O amb el pas dels anys i vist amb perspectiva creu que va ser el millor?

A veure quan surts de casa teva sap greu perquè sempre penses que jugaràs amb l’equip de la teva província. Després no m’ha anat malament i tornaria a repetir-ho. Hi ha diferents camins i al final jo en vaig escollir un, però he tornat. M’emporto això. Gaudeixo d’estar aquí, em sento molt a gust i arrelat al club i això és l’important.

“LA IDENTITAT PRÒPIA HA DE SER AMB JUGADORS DE CASA”

Evidentment ha passat molt temps i és cert que últimament el primer equip del Nàstic aposta pels joves de la Pobla o del Juvenil A. Això és positiu?

Sóc de les persones que crec que el futbol base s’ha de potenciar. Ara està sortint una fornada de jugadors interessants pel primer equip. S’està veient en convocatòries i entrenaments i això és molt important per un club. La identitat pròpia ha de ser amb jugadors de casa, ja que al final són els que tenen sentiment, tiren del carro i l’afició vol veure al camp.

S’ha d’apostar per ells com diu… però després han de donar el nivell està clar.

Està clar que encara els hi queda. Són jugadors joves i s’han de fer. Als entrenaments i a l’hora de competir se’ls veu un potencial que dins d’uns anys beneficiarà el primer equip inclús aquest any. Són molt bons futbolistes.

“L’AFICIÓ VOL JOVES ENTREGATS I SACRIFICATS”

Un altre element positiu d’això que estem parlant és que l’afició s’enganxa més fàcil quan hi ha gent de casa i sent l’equip més seu.

Això sempre. L’afició vol veure gent de casa sempre i quan siguin vàlids, no qualsevol. Jugadors que ho donen tot per la samarreta, entregats i sacrificats i que siguin futbolistes que puguin estar molts anys al primer equip i tirar del carro d’aquest Nàstic.

Parlant de l’afició, una mica estrany l’any passat, no?

La veritat que portem gairebé dos anys jugant sense públic i costa. Al final van entrar gairebé 2.000 persones i va ser un luxe poder jugar amb gent. Esperem que aquest any la gent vingui, ens doni suport i puguem anar de la mà. Serà una competició difícil i esperem que ens ajudin i s’il·lusionin un altre cop amb el seu club.

Jugar al Nou Estadi a partir de Març quan les coses van bé t’assegura més de 6.000 espectadors. Imagino que vol viure aquest ambient.

Sempre he dit que el Nàstic té una molt bona afició: fidel, de futbol i de sentiment propi. Em recorda a l’afició d’Osasuna, que sent el club seu. Espero que superem la barrera dels 6.000, que veiem el Nou Estadi amb bon ambient i gaudim del futbol. Els jugadors volem veure les graderies com més plenes millor. Amb els aficionats tot és més fàcil.

“ENCARA NO SÉ EXPLICAR QUÈ VA PASSAR A EIVISSA”

Creu que tenen un deute pendent amb l’afició després de l’últim partit de la temporada passada?

Va ser desil·lusionant per tots. Vam fer les coses tan bé fins l’últim partit i el que va passar a Eivissa va ser una putada molt gran tan per ells com per nosaltres. No vam donar el nivell quan realment ens faltava un punt. Va ser un pal molt dur i demano disculpes, l’afició no es mereixia allò després dels últims anys que els hi ha tocat viure. Espero que aquest sigui un any d’alegries i tornem a veure el Nàstic on ha d’estar, que és mínim a la Segona A.

En aquell moment els va saber més greu encara per com de competitiu va ser l’equip fins aquell partit?

Durant tot l’any érem primers, sent un equip molt competitiu. Encara no t’ho sé explicar. No vam competir. Vam ser un altre equip i no vam donar el nivell. Es va perdre d’una manera molt decebedora. Perdre 4-0 és molt dur per l’aficionat, pel club i pels jugadors. De temporada de notable alt o excel·lent va passar a ser una d’aprovat.

“ESPERO QUE TORNEM A VEURE EL NÀSTIC ON HA D’ESTAR”

Ho ha deixat entreveure i és cert. L’any passat va ser el primer realment competitiu dels cinc últims. Pot servir de punt de partida per canviar la inèrcia?

Es va veure una altra cara del Nàstic. Una llàstima realment, ja que érem un equip amb mentalitat guanyadora cada partit. Espero que aquest any sigui millor. Torno a veure un Nàstic que il·lusionarà a la gent.

El dia a dia del Nàstic, la rutina, el tracte i el sentir-se a gust m’ha arribat per diferents futbolistes. Que és positiu, un club seriós en definitiva.

Ho dic sempre, que som uns privilegiats. Estem en una categoria on no s’ingressen pràcticament diners i el club ens dona totes les facilitats del món. Un annex per entrenar que està perfecte, un gran estadi… tenim doctor, nutricionistes, dos fisioterapeutes. No hi ha problemes de cobraments, el president està en tot. Què més vols? Som uns privilegiats de la categoria.

També hi ha un altre element que ajuda, que és que el Nàstic ha apostat per mantenir el bloc de jugadors a diferència de la majoria d’equips de la categoria.

Penso que és important mantenir el bloc, vam fer coses molt bé i per un partit no s’ha de desmuntar el grup. Els que quedem ens coneixem i volem ajudar els nous a que ens ajudin, a que s’involucrin. Portem dins la competitivitat i la mentalitat guanyadora. Tots volem veure el Nàstic a Segona A.

“RAÜL AGNÉ TÉ MENTALITAT OFENSIVA”

En aquest sentit creu que la feina de Sergi Parès els ha ajudat a competir millor?

Sergi Parès sap molt de futbol i a part és psicòleg, coneix en cada moment què necessita el jugador, amb unes paraules de motivació individuals o grupals i és molt important per nosaltres.

L’únic nou pràcticament és l’entrenador, Raül Agné. Com el veu?

El míster té la seva mentalitat guanyadora i amb un canvi de sistema. Té mentalitat més ofensiva i de bon tracte de pilota, ens hem d’acostumar a conceptes nous, però ens estem trobant molt a gust i s’està veient en els partits. Poc a poc, però ens trobem còmodes amb ell, juguem bé i tenim la pilota i estem a gust amb ell, a part que és una persona molt exigent. Els entrenaments i els partits són molt professionals.

L’element de disputar una competició nova dona un plus de motivació?

Ja serà bonic el fet de jugar només dos partits en camp de gespa artificial, que ja sol ser un handicap. És un al·licient, seran partits competitius i equips nous. És una lliga professional amb equips a l’alçada o inclús millors que el Nàstic. Estarà tot molt renyit i és atractiu per tots, per nosaltres i per l’aficionat.

“LA 1aRFEF ÉS UNA LLIGA PROFESSIONAL AMB EQUIPS A L’ALÇADA”

Creu que la reformulació de la categoria s’ha fet en una temporada difícil pel context pandèmic?

Es va fer tot molt ràpid, però aquesta lliga s’havia de fer. La tercera categoria del futbol espanyol s’havia de professionalitzar, però s’ha perjudicat a molts clubs de Segona B. Crec que acabarà ajudant al futbol espanyol.

“L’OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR L’ASCENS A SEGONA A”

Quin objectiu ha de tenir el Nàstic en aquesta categoria?

Estem parlant d’un dels millors clubs d’aquesta lliga i l’objectiu és aconseguir l’ascens a Segona A. Tenim plantilla, estructura i afició. Ho tenim tot. La meta és pujar a Segona A.

Quin missatge li enviaria a l’aficionat per acabar?

Els hi diria que vinguin al camp, que ens donin suport, a més, són una afició fidel, que porta el Nàstic al cor i els necessitem. Portem un any i mig sense ells i esperem dona’ls-hi moltes alegries. Sense ells és tot més difícil i esperem que el Nou Estadi torni a vibrar.

The post “Tenim plantilla i afició per pujar a Segona A” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic va dominar la fase regular i es veia clar candidat a optar a l’ascens a Segona. No obstant, una mala segona fase l’ha condemnat a conformar-se amb ser equip de Primera RFEF. L’encarregat de signar la condemna va estar l’Ibiza, el líder del subgrup, que va passar per sobre els catalans sense dubtar.

Al conjunt de Seligrat li servia l’empat per assegurar playoffs, però no va ser possible. Els eivissencs van ser molt superiors i, en canvi, al Nàstic no li va sortir res de res. El resultat, una golejada de quatre gols (4-0) que deixen sense playoffs a uns grana que no s’expliquen què pot haver passat en aquesta desastrosa segona fase.

NÀSTIC, KO

Tot i tenir els playoffs assegurats, el Barça B volia ser segon, i ho va aconseguir davant un Villarreal B completament superat en aquesta fase d’ascens. El resultat final, 3-4, és enganyós. Els de Garcia Pimienta van dominar i van ser molt contundents en atac, marxant al descans amb un 0-3.

A la segona meitat va haver-hi certa relaxació blaugrana, que va facilitar el gol dels de Miguel Álvarez. La rèplica de Rej Manaj va ser ràpida. Ja als últims instants, el Villarreal va aconseguir dos gols, però ja era massa tard. Els blaugranes estan més que preparats per intentar l’ascens a Segona.

L’OPORTUNITAT DE L’ANDORRA

L’Andorra necessitava guanyar i esperar que també ho fes l’Ibiza, i així va succeir. Davant un Alcoyano que ja no es jugava res, la motivació va ser diferencial. Abans del descans, els de Sarabia ja guanyaven per 0-2 i, tot just començar la segona meitat, Víctor Casadesús rematava la feina.

Tot semblava fet, però fins que l’àrbitre no va xiular no s’havia d’abaixar els braços, i menys després que l’Alcoyano aconseguís retallar distàncies i col·locar-se 2-3. Malgrat tot, els tricolor van aconseguir els tres punts i ja esperen rival per intentar arribar a Segona.

DECEPCIONS I ALEGRIES

Decepció badalonina. Els de Manolo González van empatar davant l‘Hércules i pràcticament s’acomiaden de les opcions de ser a Primera RFEF. El més dolorós, però, va ser que el gol de l’empat visitant es va produir al descompte.

Després de tot un partit dur i amb poques ocasions clares, Néstor Albiach va aprofitar una errada rival per posar els escapulats per davant. I, de nou, els fantasmes van aparèixer i el Badalona va tornar a rebre un gol al descompte. Empat amb molt mal regust.

El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara. Després de tot un partit sense massa acció, 15 minuts de bogeria van donar el triomf als verds davant La Nucía. Iván Guzmán aprofitava al 76′ una errada de la defensa per avançar els locals, però l’entusiasme va ser ínfim, ja que l’empat va arribar poc després.

Tot i així, aprofitant la bogeria, Baldrich feia el gol de la victòria el dia del seu debut. Una victòria que apropa el Cornellà a la desitjada Primera RFEF.

D’altra banda, bon pas endavant del Llagostera, que va sumar una gran victòria davant l’Atlético Levante per seguir ben viu i amb possibilitats de ser equip de Primera. Els d’Oriol Alsina es van fer forts a darrere i van evitar patiments innecessaris i, al davant, la insistència va acabar tenint premi.

Ben entrada la segona meitat, Sascha obria la llauna i, ja a les acaballes, Guiu sentenciava un partit molt seriós dels locals. Queden dues finals i les possibilitats hi són.

EN CAIGUDA LLIURE

L’Hospitalet segueix amb un peu i mig a Tercera després d’una nova derrota a casa davant el líder del grup, la Peña Deportiva. Ja fa setmanes que no li surt res de res al conjunt riberenc, mentalment ja sentenciats.

El conjunt balear només va necessitar un gol abans del descans per deixar estabornit el conjunt de la franja, que no van ser capaços d’aconseguir un empat, acabant el partit amb un home menys.

Mentrestant, l’AE Prat va tenir a les seves mans una victòria que hagués significat molt, però els últims minuts van condemnar l’equip a l’empat. Davant l’Atzeneta, rival directe, els potablava van signar una de les millors primeres meitats de la temporada. Amb efectivitat i bones idees, el Prat va aconseguir posar-se 2-0.

La segona meitat va començar amb l’Atzeneta retallant distàncies. A partir de llavors, els potablava no es van arronsar, i fins i tot van gaudir d’alguna altra ocasió. Tot i així, un penal en contra va condemnar els pratencs a un empat que fa mal. Queden dues jornades i no es pot fallar.

GRANS VICTÒRIES

L’Espanyol B va aconseguir superar l’Orihuela per allunyar-se una mica més del descens. En un partit de domini blanc-i-blau, un bon cop de cap de Becerra a la mitja hora de partit facilitava les coses. La segona meitat es va enfosquir, i enmig de domini altern, una vermella directa a Becerra ho trastocava tot.

Al 85′, els visitants empataven el partit. El que podia haver sigut un cop mortal, va acabar convertint-se en un atac i gol a posteriori que donava la victòria als de Luis Blanco.

Y finalment, l’Olot que no podia fallar davant el cuer, i no ho va fer. Segona victòria consecutiva del conjunt garrotxí que, malgrat semblar sentenciat en més d’una ocasió, segueix amb possibilitats d’evitar el descens a Tercera.

De nou, va aparèixer Alan Baró per fer gol a la sortida d’un servei de cantonada. El veterà central dona punts en defensa i en atac. A partir de llavors, el partit es va fer llarg i, com que les ocasions no es van concretar, tot va quedar igual. Victòria per la mínima, però que val or.

The post El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nàstic i Barça B tornen amb la feina feta. El conjunt grana ja és aquí. Després d’ensopegar davant l’Ibiza i dos empats que van fer perillar les opcions de promoció d’ascens, tocava guanyar. I així ho van fer. Els de Seligrat es van imposar al Villarreal B amb un partit molt seriós. Van recuperar l’efectivitat amb els gols de Fullana i de Pedro, i es van mostrar molt sòlids al darrere.

Ja al descompte, els groguets van retallar distàncies, però ja era massa tard. Amb la derrota de l’Andorra, els tarragonins tornen a dependre d’ells mateixos.

NÀSTIC I BARÇA B, AMB LA FEINA FETA

L’Andorra, que va guanyar l’Ibiza a casa, ja no va poder tornar a fer-ho fora. Els locals van començar molt forts, marcant als quinze minuts de partit. Els d‘Éder Sarabia van aconseguir empatar només iniciar la segona meitat, però de nou Davo va aconseguir el segon pels seus, que acabaria sent definitiu.

Els números d’aquest Ibiza són d’ascens, amb només vuit gols encaixats entre la primera i segona fase, i ni Barça B ni Nàstic han aconseguit doblegar-los.

Victòria de prestigi del Barça B. Els de Pimienta van aconseguir superar l’Alcoyano en un desplaçament al Collao que sempre es fa molt dur. Konrad de la Fuente va ser l’heroi blaugrana, avançant als seus en la primera meitat i als últims instants, poc després que l’Alcoyano empatés.

Amb aquest partit seriós i amb efectivitat, el Barça B es manté en una posició còmoda per assolir l’accés als playoffs d’ascens a Segona. En resum: Nàstic i Barça B tornen amb la feina feta.

DURA DERROTA

Patacada important del Lleida Esportiu. El conjunt dirigit per Molo va perdre a l’Estadi Olímpic Camilo Cano davant el cuer del grup i després de jugar més de 50 minuts amb un home més. Després de l’expulsió de Mariano a la primera meitat, van ser els propis locals els que es van avançar en la represa.

A partir de llavors, ni la superioritat va donar facilitats a un Lleida inoperant en atac, que no va saber fer mal a La Nucía. Cop dur pels de la Terra Ferma, que van fallant bales i les opcions de ser a Primera RFEF es van exhaurint.

El Badalona va sumar un punt a Bunyol que caldrà fer bo la setmana vinent davant La Nucía. Els de Manolo González van començar bé, amb Robert Simón aprofitant una errada defensiva per fer el primer gol.

Malgrat això, el partit es va complicar, i el Levante B va buscar el gol amb insistència, fins que el va trobar a la sortida d’un córner. Als últims instants, Robert en tornaria a tenir una altra, però la sort no va acompanyar els escapulats.

LA SALVACIÓ, MOLT CARA

En un partit amb poques ocasions, qui perdona la paga. Això mateix li va passar a l’Espanyol B davant l’Atzeneta, que amb dues encertades arribades d’Ayo, va fer que els tres punts es quedessin a casa. El conjunt de Luis Blanco no va tenir la mateixa sort de cara a porteria, i les ocasions que van tenir van ser del tot insuficients. La permanència a Segona RFEF estarà molt cara.

Cop molt dur per l’Olot, que cada cop és més a prop de Tercera Divisió. Els de Gabri Garcia van encadenar la segona derrota consecutiva davant la Peña Deportiva, en un partit que els deixa molt tocats. Els garrotxins van fer una bona primera meitat, i mitjançant la pena màxima, aconseguien marxar als vestidors amb avantatge al marcador.

La mala sort i els fantasmes, però, van aparèixer a menys de vint minuts per acabar. Després de tot el partit sense generar massa perill, els locals empataven el partit aprofitant un mal refús defensiu d’un servei de cantonada. Minuts després, un fatídic penal en contra acabava per sentenciar els catalans. Caldrà gairebé un miracle per aixecar la situació.

PRAT I HOSPI, UN PUNT

L’Hospitalet no va poder sumar els tres punts davant d’un València Mestalla ja sentenciat. Els valencians es van posar per davant, però la reacció va ser ràpida, i Canario empatava des dels onze metres.

A partir de llavors, el partit va ser un constant intercanvi de cops que no es concretava en res. Als minuts finals, tot es va sacsejar. L’àrbitre va anul·lar dos gols a Ripoll, el primer per fora de joc i el segon per mans, i acte seguit el va expulsar per doble targeta.

Ja al descompte, els pals van salvar els de la franja, que en podien haver sortit molt mal parats.

L’AE Prat va aconseguir un punt molt valuós davant l’Orihuela per seguir amb la bona ratxa, i ja són set punts dels últims nou, bones xifres que els mantindrien a Segona RFEF. Els de Pedro Dólera van saber patir, i la iniciativa local no acabava en res, en part gràcies a un bon Craviotto. Aquest punt, però, caldrà fer-lo bo la setmana que ve davant la Peña Deportiva, l’equip més en forma del grup.

The post Nàstic i Barça B tornen amb la feina feta appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Després d’una primera part en la que va parlar de la seva arribada al Nàstic i el passat, aquesta segona entrega de l’entrevista a Toni Seligrat va més encarada cap al futur. El llarg termini és un tema tabú pels entrenadors, però el valencià no s’amaga de parlar del que ha de venir al Nou Estadi. Té contracte fins el 30 de juny, però ambiciona el màxim. I aquest objectiu no és cap altre que la Segona Divisió A.

Creu que el Nàstic és un gegant adormit?

Aquesta vida no sempre està equilibrada. Trobaràs equips amb menys potencial que el Nàstic a Segona i altres amb més potencial a categories més baixes. Crec que la vida a la llarga és justa amb la major part de la gent. El Nàstic a Segona B hi està de pas i a poc que faci les coses bé deixarà la Segona B més aviat que tard.

Tarragona és un lloc que a poc que vagi bé l’afició respon.

Això m’han dit. Ara veig a l’afició animada i crec que el que veuen al camp els hi agrada. Només espero que amb el pas de les setmanes els hi agradi més l’equip i se sentin orgullosos de nosaltres.

Amb jugadors com Gerard Oliva, Fran Carbia, Pol Domingo o Roger Brugué es genera una identitat i així és més fàcil enganxar a la gent, no?

Ens agrada tenir gent de casa, gent jove i amb sentiment de pertinença. Però per sobre de tot està guanyar. Hem de tenir gent d’aquí, però que tingui el talent suficient per guanyar i això es dóna aquí. Per això tenim tanta gent joveneta que està participant amb l’equip.

Vagi bé o malament esportivament és cert que el Nàstic és un club amb una infraestructura de categoria superior.

Això ja és subjectiu, però un treballador cada dia arriba a la feina i s’hi troba més o menys a gust. Jo cada dia que vinc a entrenar i em trobo al camp estic a la glòria. Tinc tot el que necessita un entrenador per treballar a màxim nivell i ser feliç.

Encara es valora més després d’haver vist l’altra cara de la moneda a Segona B…

A Segona B ho he vist tot. A Tercera també i per això potser valoro una mica més que altres el que em trobo. No és només que no tingui cap queixa, sinó que tot el que envolta al club, la ciutat, l’afició o l’estadi és d’un altre nivell.

“Prefereixo fer un gol en 5 segons que en 30”

El que sí que han tingut tots els seus equips és que han estat competitius. Entenc que per a vostè jugar bé a futbol és competir.

Per a mi els jugadors vull que siguin competitius i això vol dir guanyar. Si guanyes fas millor les coses que el rival i cadascú tindrà els seu camí per a fer-ho. Però què és jugar bé? Aquesta és la pregunta del milió. No conec cap equip que jugui bé a cap esport que guanyi sense jugar bé. Els millors són els número 1, els que guanyen sempre. Hi ha maneres i maneres. Jo no tinc un concepte que el que juga bé a futbol és qui es passa més vegades la pilota. Sembla que a l’aficionat o al directiu o a la gent d’aquest país relaciona tenir la pilota amb jugar bé. Per jugar bé has de ser sòlid, ordenat i fort defensivament i a nivell ofensiu m’agrada molt més la velocitat, les passades verticals i les transicions ràpides que les passades horitzontals. Gaudeixo més de veure un partit de la lliga anglesa que de la lliga espanyola. Si puc fer un gol en 5 segons no el vull fer en 30. Jugar bé és dominar la pilota aturada, la fase ofensiva i la ofensiva i sembla que només es valora l’atac.

Creu que el futbol està derivant més en un esport d’entrenadors i no un espectacle per l’aficionat?

Tan de bo fos això. Al contrari, crec que els entrenadors cada vegada tenim menys crèdit. És un espectacle, hi entren grups inversors i compren i venen per fer negoci. Per desgràcia el futbol tendeix a això i la figura de l’entrenador té menys importància. El València fa quatre dies va dir que l’entrenador és un funcionari de Peter Lim. El futbol té aquesta tendència per desgràcia.

Ser entrenador és desagraït?

És una tasca desagraïda, sí. Per moments, eh. També pot ser la més agraïda del món. No depèn del que tu fas, eh. 38 partits i 300 entrenaments ben fets a Alcoi no em van servir per quedar primer i després quedo més a baix. Quedo com un inútil i no només he fet el mateix, sinó que he intentat fer-ho millor. En aquest sentit és desagraïda. Dedicar-te a la teva passió sense ser milionari i poder viure d’això és un luxe, almenys per a mi.

Es fa gran. La passada jornada es va enfrontar a un ex jugador seu com Molo.

Home sí (riu). No només per això. Ara és com tot a la vida. Depèn com t’agafes les coses que et passen. Em faig gran? Sí. Ho noto? Doncs sí. El meu esperit és jove, d’un tio que sempre vol aprendre i ser millor i que creu que sap molt poc de la vida i té ganes i vol aprendre coses de la resta.

Aquesta motivació espera que el porti algun dia a Segona?

Això ho vull fer, però no sé quan. En el transcurs d’intentar-ho potser m’hi passo 15 anys i no arribo, però serà fantàstic. Si he de fer 10 play-offs més serà meravellós. Estic convençut que acabaré al futbol professional, però tinc més dificultats que altres tal i com funciona el món dels entrenadors al nostre país. Els ex futbolistes professionals ho tenen molt més fàcil que no els que portem molts anys entrenant.

Ho voldria aconseguir amb el Nàstic?

Aquesta és la idea. Per això hem vingut. Si el Nàstic m’escull a mi per davant d’altres en gran mesura és per això. Els que manen entenen que el que volen ells i el que vull jo és el mateix i que de la mà podem aconseguir-ho. Crec que sí.

“Aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere”

Si fos per vostè seguiria al Nàstic a partir del juny?

Una de les altres coses que no vull mai és estar a un lloc que no em vulguin i al contrari. Vull estar sempre als llocs que em volen. Ara m’han portat aquí i tothom té més anys de contracte que jo, com per exemple els jugadors. Però tampoc diu res això, perquè els contractes no et donen res. L’únic que vull és fer la meva feina bé, que la gent estigui contenta i vulguin que segueixi aquí. Si això passa, no sé quina oferta m’hauria d’arribar per no seguir aquí. Aquí m’hi sento molt a gust i aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere.

Abans ha dit que és esclau dels seus  futbolistes, però vostè mana.

A vegades. Quasi sempre. Al final qui surt al camp i fa les coses són ells.

Té contracte fins el 30 de juny, però ara que torna a somriure el seu president és un bon moment per a parlar-li del tema, no?

L’Andreu és molt exigent també. Ara afortunadament el veig menys trist i igual arribo fins al 30 de juny. Perquè amb ell potser ni hagués arribat al 30, eh?

I no es menja el cap respecte el futur? Són entrenadors, però també persones.

Sí, però aquest aspecte l’has de tenir clar. No pots pensar més enllà de tres partits a no ser que siguis Mourinho, Guardiola o Zidane. Tampoc pots pensar mai on treballaràs. Sent entrenador ho faràs on et surti i si no tens temps de fer les maletes doncs no les fas i te’n vas sense fer-les. No pots pensar en futur, perquè si perds tres partits seguits estàs a la corda fluixa.

Ha dit que el Nàstic és el club més gran en el que ha estat. Pensar que està a Segona B és una cosa estranya? No entenc que agafin una persona amb la seva ambició si no pensen en el futur. Creu que el Nàstic, com a club, pensa en el futur?

Jo crec que sí, que treballen de cara a futur. Per això em fot que amb mi no ho facin. A mi em demanen que prengui decisions pensant en el futur del club. És la meva obligació, jo haig de voler el millor pel meu club. Amb el tècnic no ho han fet i jo estic allà, però també entenc que no han tingut bones experiències els últims anys per a no fiar-se dels entrenadors. Ara haig de demostrar que sóc fiable pel que ells volen.

Doncs digui-li a l’afició que pujaran a Segona A.

Això és el que vull. Si em deixen aquí pujarem tots junts a Segona A, no tinc cap mena de dubte.

Creu que li falta alguna cosa a la plantilla? Algun perfil similar a Javi Márquez, per exemple?

Jo crec que aquest futbolista no el pot substituir ningú. Afortunadament el tenim com a capità i com a professional del futbol. Ens aporta molt a tots, a mi el primer. A Segona B no hi ha un recanvi a Javi Márquez.

The post Toni Seligrat: “Si em deixen aquí pujarem tots junts a 2a” (2a part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si a algún equip ha beneficiat aquesta 21a jornada és al CE Sabadell i al Nàstic de Tarragona. Per una banda, els d’Hidalgo aconsegueixen distanciar-se dels seus rivals directes i acomodar-se en el liderat i, per l’altra, els de Toni Seligrat aconsegueixen sortir del descens i el playout. El balanç de la jornada ha sigut de quatre victòries locals, quatre empats i una victòria visitant

El Nàstic surt del descens. Els de Toni Seligrat van saber disputar un difícil matx enfront el Barça B per sumar tres punts importants. El partit va estar marcat per l’ordre defensiu que ambdós equips van imprimir al seu joc, però també per un Barça B que gaudia del domini de la pilota. Malgrat això, les aproximacions d’uns i altres no acabaven de ser clares o bé, s’estavellaven al pal, com una bona acció d’Abel Ruiz. A falta d’uns vint minuts per finalitzar el partit, una centrada de Roger Brugué des de la dreta era rematada en dos ocasions per Pol Ballesteros, que en segona instància va saber anotar el gol pels locals (72′). A partir de llavors, el filial blaugrana ho va intentar tot, però la defensa grana va saber resistir per sumar la victòria. Per la seva banda, els de García Pimienta segueixen en play-off malgrat perdre.

Perdonen

L’Olot va deixar escapar la victòria. Els de Raúl Garrido s’enfrontaven al Cornellà i van començar molt forts. En la primera ocasió clara dels olotins, Xumetra no perdonava després d’una bona centrada de Chavarría (18′). Després del gol, els locals van seguir insistint i buscant el segon gol, encara que aquest no va arribar. Ja en la segona meitat, el guió del partit va canviar força i el Cornellà semblava agafar les regnes del partit. Els minuts anaven passant i Ballesté feia de dic de contenció davant les ocasions dels de Romo, fins que el gol visitant va ser inevitable. Un cop de cap de Becerra (83′) posava l’empat al marcador. Al final, repartiment de punts entre dos equips que van gaudir de bones ocasions i bons moments durant el partit.

L’AE Prat es queda amb la mel als llavis. En un duel directe per la permanència davant l’Oriola al Sagnier, els potablava van començar el partit molt endollats. Després de diverses ocasions, Raíllo obria la llauna a la sortida d’un córner (28′) i, abans del descans, Cárdenas feia el segon gol (43′). Aquesta diferencia convidava a l’optimisme, però encara quedaven 45 minuts. A les acaballes de partit, després d’aguantar el marcador, els de Pedro Dólera van acabar cedint. Amb tan sols dos minuts, l’Oriola empatava el partit. Primer Solano (82′) i després Inglés (84′), van acabar empatant un partit que al Prat se li va escapar en qüestió de dos minuts i dues distraccions.

L’Espanyol B es va topar amb l’Ebro, el qual se li va resistir. Els inicis del conjunt de Gay solen ser bons i eficaços i, en aquest partit, no hi va haver excepció. Els blanc-i-blaus van aprofitar la primera ocasió que van tenir, quan Nico va caçar un refús per fer el primer (12′). Malgrat això, la igualada va arribar en qüestió de minuts dels peus de Lolo Garrido (17′), després d’una recuperació arlequinada. Ja a la represa, els locals no van aprofitar les seves ocasions i, en canvi, l’Ebro va aprofitar un córner per posar-se per davant (57′). A partir d’aquí, el partit va tornar a ser perico, amb els aragonesos tancats al seu camp. Amb aquest context, una caiguda a l’àrea de Nico va acabar en pena màxima. Moha no va fallar (85′) i, així, l’Espanyol B aconseguia empatar als últims instants per acumular un punt més i seguir en segona posició.

En un partit marcat pel vent, el Llagostera no va ser capaç de sumar a Ejea de los Caballeros. Ejea i Llagostera van disputar un matx molt igualat en el qual les ocasions van arribar en comptagotes i molt poc clares. Amb aquesta situació, va ser l’Ejea el que, ja ben entrada la segona meitat, va aprofitar una de les poques ocasions de les que van gaudir, quan Ramón López va superar Marcos amb un xut des de fora l’àrea (63′). Així, el Llagostera segueix, malgrat tot, en una situació tranquil·la.

Més líders encara

El Sabadell va tornar a guanyar davant l’Atlètic Llevant i, amb els resultats dels rivals directes, aconsegueix distanciar-se encara més. En un partit complicat, on als arlequinats els costava generar perill, va ser una enrevassada jugada la que va desbloquejar el partit, quan Boris Garrós va anotar en un còrner molt tancat a l’àrea petita (52′). A partir d’aquí, els d’Hidalgo van saber patir i evitar el gol dels visitants, garantint així uns nous tres punts.

Al Municipal de Badalona no hi va haver gols. Al menys, gols legals, ja que fins a tres gols van ser anul·lats al Badalona. En un partit on, possiblement, el conjunt de Manolo González va gaudir de més ocasions, Ratti va realitzar una bona actuació per neutralitzar l’atac escapulat. A més, el partit va acabar amb un expulsat de cada equip. Finalment, punt que al Badalona no li serveix i cau novament al descens per la victòria del Nàstic i, per la seva banda, l’Andorra es queda a les portes del playoff.

Per la seva part, el Lleida Esportiu tan sols ha pogut disputar 14 minuts del seu xoc davant La Nucía, ja que el partit s’ha suspès per la pluja i el vent. 

The post El Nàstic surt del descens i el Sabadell, més líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La temporada del retorn del Nàstic al grup 3 de Segona B està sent de tot menys tranquila. Passat gairebé un terç de campionat, l’equip no funciona i només ha aconseguit dues victòries. 11 punts de 33 possibles que converteixen els grana en el quart pitjor del campionat. Com bé comentava Enric Pujol fa uns dies el Nàstic no estava en zona de descens a Tercera a la jornada 11 des de la temporada 1985/86. Aleshores acabaria perdent la categoria.

Això és el que es vol evitar després d’un descens prou traumàtic de Segona a Segona B. La cúpula grana ha reiterat la voluntat de fer un projecte entorn a la parella Parés-Bartolo, però els resultats manen i un dels majors pressupostos de Segona B no competeix bé a la categoria.

El Nàstic ha encaixat 18 gols en 11 jornades i només ha deixat la porteria a zero en un d’aquests partits. La fragilitat està desagnant a un equip amb bons números en atac, però gens sòlid en defensa.

Des de la dimissió de Vicente Moreno el 2016 hi ha hagut 8 canvis d’entrenador al Nou Estadi. Cap d’ells ha fet funcionar l’equip amb continuitat. Dues salvacions sobre la botzina i el descens de la temporada passada. Aquest any Josep Maria Andreu va voler fer un canvi de ruta. El president va donar la confiança en Sergi Parés a la direcció esportiva i Xavi Bartolo a la banqueta.

La paraula ‘projecte’ va aparèixer diverses vegades en l’actualitat grana, però segons ha pogut saber FutbolCatalunya el club ja ha començat a contactar alguns entrenadors per si Xavi Bartolo és finalment destituït. Un d’ells, segons la companya de Mundo Deportivo Encarna Garcia, podria ser Curro Torres

Badalona: dejà vu de 2013

Si diumenge el Nàstic perd a Montigalà podrien precipitar-se els aconteixements. Els grana visiten Badalona a la jornada 12. Com aquell 2013 en que també s’enfrontaven als escapulats en la mateixa jornada i que va acabar amb derrota al camp del Centenari i destitució per a Santi Castillejo. El substituiria Vicente Moreno i aquella temporada acabaria amb la fatídica tarda de Llagostera. La següent, amb ascens a Segona Divisió.

The post Xavi Bartolo se la juga a Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Cornellà ha disputat dues promocions d’ascens consecutives, mentre que el Nàstic ve de tres anys a Laliga 1I2I3. Són dos dels projectes més interessants del grup 3 de Segona B i des d’avui ja tenen nou entrenador de forma oficial. Xavi Calm i Enrique Martín han deixat pas a Guillermo Fernández Romo i Xavi Bartolo. En el cas dels grana, el canvi ve acompanyat també amb renovació a la direcció esportiva, liderada per Sergi Parés. Es respiren aires nous al Municipal i al Nou Estadi.

“Estic molt content de començar aquest projecte al Cornellà. Aportaré el meu granet de sorra per complir els objectius del club”, comentava Fernández Romo en la seva presentació. El tècnic, de 40 anys, arriba a Cornellà procedent de l’Ejea, un equip que ha mantingut la categoria amb patiment. Té ben clar què ha de fer i com aconseguir-ho: “S’ha de treballar, seguir amb aquesta organització i fer una bona plantilla. Ningú pot prometre res, i menys èxits esportius. El Cornellà ha demostrat ser un projecte seriós, però humil. Espero que es mantingui l’estabilitat que té aquest club i segueixi la mateixa línia”

Manzano: “Guillermo encaixa amb el perfil del club”

Fernández Romo afronta el seu cinquè projecte a Segona B. Amb l’Olímpic de Xàtiva va acabar destituït a la jornada 23. Va arribar a Sabadell a la 23 per a substituir a José Solivelles i la seva etapa a la Nova Creu Alta va estar marcada pels empats (9 en 16 partits). A Jumilla en va tenir prou en 5 jornades per a salvar l’equip i com a tècnic de l’Ejea va mantenir la categoria la temporada passada.

Es el primer entrenador no català del Cornellà a Segona B i no va dubtar a elogiar els seus predecessors: “Tan Jordi Roger com Xavi Calm han demostrat ser excel·lents professionals. Nosaltres treballarem i competirem al màxim”. Per la seva part, Andrés Manzano va declarar que “Guillermo és una persona que encaixa amb el perfil del club i és coneixedor de la categoria”. Fernández Romo ve sol i treballarà amb el cos tècnic de la passada temporada a Cornellà.

Bartolo: “Veurem un Nàstic ambiciós”

També va ser dia de presentacions al Nou Estadi. Xavi Bartolo, el nou tècnic, es va mostrar agraït per l’oportunitat i alhora motivat amb la nova etapa: “Tenia absoluta responsabilitat en tirar endavant aquest projecte esportiu tan ambiciós. Volem que el soci del Nàstic es torni a identificar amb el seu equip”.

Bartolo ja havia estat jugador del Nàstic la temporada 1996-97 i la passada temporada havia dirigit al Reus fins que el club va deixar de competir a LaLiga 1I2I3. L’entrenador de Bellver de Cerdanya va assegurar que “veurem un Nàstic ambiciós que surti a per la victòria i que enganxi a l’afició des del primer moment amb l’objectiu d’estar el més amunt possible.”

En referència als fitxatges, “aquell jugador que truqui a la porta per jugar, ho farà. No importa que tingui 19 anys o 32. Han de ser jugadors que vagin a pel partit i ho hagin donat tot, es guanyi o no.” Aquesta setmana es presentaran 4 o 5 fitxatges al Nàstic de Tarragona. El mercat comença a bullir.

The post Romo i Bartolo ja lideren a Cornellà i Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les semifinals de la Copa Catalunya Absoluta estan definides. Horta, Llagostera, Gimnàstic de Tarragona i Cornellà són els quatre escollits per a disputar-se el títol. Un equip de Segona A, dos de Segona B i un Tercera buscaran endur-se una competició que ha coronat en els últims anys a modestos com per exemple l’Europa o el Sabadell. La vesprada ‘copera’ va deixar una sorpresa que, per poc, no van ser dues. El Cornellà s’imposava a un equip de categoria superior com el Reus, mentre que el Vilafranca queia als penals contra el Nàstic. Dues categories separaven aquests rivals, però la igualtat va ser la nota dominant. Això és la màgia de la Copa Catalunya.

Al Penedès, el Vilafranca es posava per davant ben d’hora, al minut 10, gràcies al gol de Ton. L’avantatge va durar fins el 68’, quan Iván Vidal – jugador de la Pobla de Mafumet – va igualar el marcador. L’empat final conduïa a uns penals que va gestionar molt millor el Nàstic que no pas el Vilafranca. Tres en va fallar el degà penedesenc i cap l’equip grana, classificat per semifinals.

Gairebé al mateix temps saltava la sorpresa a Cornellà. Enric Gallego, que està de dolç, va tornar a tenir una cita amb el gol al quart d’hora de partit. La diana va acabar sent definitiva, ja que el marcador final va ser de victòria local mínima (1-0). El Reus, que tornava a l’escenari on es va coronar campió de Segona B, no va complir. Sí el Cornellà, que sense cap mena de dubte està protagonitzant un gran inici de temporada. Enric Gallego hi té molt a veure.

The post Enric decideix pel Cornellà i els penals pel Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Queden 24 hores pel partit més important de la història de la Pobla de Mafumet. Un equip amb ànima modesta i recursos de filial, que disputa el play-off d’ascens a Segona B per tercera vegada. Les dues anteriors, no hi va haver sort. La última, a més, era impossible pujar pel descens del Nàstic. Ara, els grana han tornat a Segona A i la Pobla té via lliure per a pujar. Té via lliure i depèn d’ella mateixa. A la tercera, ha d’anar a la vençuda. Ho agrairà el Manlleu, ja que només així conservaria la Tercera Divisió.

No serà fàcil. El vent, ara mateix, no bufa a favor sinó més aviat en contra. La derrota a l’anada obliga a la Pobla a guanyar i no encaixar. Dues condicions que ja va complir a l’anterior eliminatòria contra el San Fernando. Idèntic resultat a l’anada i remuntada a la tornada (2-0). Els de Posse coneixen el camí i ara falta seguir-lo.

Serà difícil fer-ho sense Emaná, referència ofensiva de l’equip. 10 gols (9 a la lliga i 1 al play-off) que es trobaran a faltar degut a l’expulsió del davanter en el partit d’anada. Tampoc podrà jugar Bicho. Dos titulars dels que no disposarà Martín Posse. L’afició, que es preveu que acudirà en massa al Municipal pobletà, ha de suplir aquestes carències.

PRIMER EL NÀSTIC, DESPRÉS LA POBLA?

Bona part dels assistents seran aficionats del Nàstic. Com a filial grana, l’ascens dels de Posse interessa tant a la Pobla de Mafumet com a Tarragona. Més, després d’aquell 31 de maig en el que el Nàstic va pujar a Liga Adelante. Des d’aleshores, la Pobla pot ser de Segona B. Seria un doble ascens històric, que mai abans s’ha produït.

I també un gran èxit pel futbol base del Nàstic. Amb el Juvenil A a Divisió d’Honor, el filial estaria a Segona B i el primer equip a Liga Adelante. Pocs equips de la categoria de plata poden presumir de tal context. Només Valladolid, Sporting, Zaragoza, Mallorca i Betis han tingut el filial a Segona B aquesta temporada.

REMUNTADA O DESCENS PEL MANLLEU

El partit de diumenge no només afecta a les categories de plata i de bronze. També a la Tercera Divisió i a la Primera Catalana. El Manlleu jugarà a una de les dues en funció del resultat del Pobla de Mafumet-Gerena. Vol, lògicament, una victòria local per a seguir a Tercera Divisió. De fet, ho està esperant per a anunciar renovacions i fitxatges.

La dissetena posició final i el descens del Sant Andreu provoca aquesta situació. Des del 2001, que sempre puja almenys un equip català a Segona B. La dada la donava el gran Roger Sánchez el passat 15 de juny. A això s’aferra el Manlleu. També el Nàstic i, evidentment, la Pobla. Tot el futbol català està amb l’equip de Martín Posse.

The post La final de la Pobla, el Nàstic i el Manlleu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

El gegant adormit ha despertat. Després de tres temporades al purgatori la Segona B el Nàstic ha tornat a on desitjava, al futbol professional. No és només la fita assolida, sinó com s’ha aconseguit. El conjunt grana va passar per sobre del Huesca a la segona meitat, amb la mateixa autoritat amb la que va campionar al grup 3. Pocs ascensos és poden qualificar com a més justos que aquest. Llagostera no va ser un punt i a part, sinó un punt i seguit. El Nàstic, l’equip de Tarragona, ha contagiat a la ciutat de la seva empenta. Jugarà la temporada vinent a la Liga Adelante.

Vista la solidesa dels resultats qualsevol podria pensar que ha estat relativament senzill. No és així. El Huesca, campió del grup 2, va deixar arguments del per què d’aquesta condició. Sobretot en un primer temps que va tenir dues cares. L’inici, marcat per la testosterona a ambdues bandes, va ser boig.

El Nàstic necessitava guanyar i el Huesca fer un gol. Qualsevol dels dos podria haver encarat els seus respectius objectius. Intensitat dins del terreny de joc i pressió ambiental a fora. Era un partit de play-off en tota regla. Un travesser del Huesca va posar l’ai al cor al Nou Estadi, que va recobrar forces amb una canonada del pitxitxi Rayco.

Aquesta vegada no va marcar el canari, però tampoc va fer falta. A la primera meitat, això sí, s’hi van trobar a faltar els gols. De l’excitació inicial es va passar a la prudència. El control frustrava la profunditat de les dues davanteres i, com no podia ser d’una altra manera, es va arribar al descans amb empat a zero. I amb una sensació estranya. Tot estava obert, però si no canviava alguna cosa l’empat a zero no perillaria.

LAGO JÚNIOR OBRE LA LLAUNA

Quan el joc col·lectiu no rutlla, sempre queden les individualitats. Els jugadors que marquen la diferència. Lago Júnior, un d’ells, va decantar el partit i l’eliminatòria a favor del Nàstic. L’ivorià va trencar per l’eix, va alçar el cap i va col·locar el seu xut a la base del pal. La pilota va impactar a la fusta i va acabar entrant. Més ajustat, impossible.

Era la primera gran alegria d’una calorosa i solejada matinal a Tarragona. La segona, la va revelar el vídeo marcador poc després. 13.791 espectadors van assistir a una cita que acabaria sent històrica per a la ciutat. La gran majoria – per què també hi havia una notrida representació visitant – van gaudir d’una segona part antològica del seu equip.

Les pèrdues de pilota anteriors van deixar pas a un criteri que no s’havia vist al primer temps. En aquestes circumstàncies, va aparèixer David Rocha per a governar el partit. I no només això. L’extremeny, arribant de segona línia, va marcar el segon gol. El de la tranquil·litat pel Nàstic. Com les alegries mai venen soles, acte seguit Manolo va ser expulsat. 2-0, un jugador més i mitja hora per davant.

La Segona A s’olorava, però encara no estava confirmada. Calia un últim esforç, més defensiu que no pas ofensiu, però últim esforç al cap i a la fi. Després d’una llarga estona en que l’atenció es centrava a la graderia, amb un ambientàs, les mirades van tornar a centrar-se en el verd.

EL GOL QUE VOLIA MARCOS

Marcos De La Espada, sancionat en els últims partits de lliga, ingressava al terreny de joc. Només va trigar sis minuts a foradar el marc contrari. Va quedar-se sol davant del porter i amb una vaselina memorable va establir el 3-0 al 81’. Ara sí, tothom dins i fora del camp ja era conscient que l’ascens estava pràcticament assolit.

Ni el gol de Mainz al 92’ va fer pensar en una possible remuntada, ja molt difícil donades les circumstàncies. El Nàstic, que l’any passat es va quedar a un gol de la glòria, tornava a la Segona A. Ara sí. I ho feia amb solidesa i merescudament. Un resum del que ha estat la seva temporada i, sens dubte, un bon punt de partida per a reprendre glòries no tant passades.

The post Tarragona és de Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

90 minuts separen el Nàstic de Tarragona del futbol professional. Un partit que pot valer una temporada i també per tres anys de purgatori a la Segona B. Molt han canviat les coses en 365 dies al Nou Estadi. De la decepció de quedar-se a la porta d’entrada de la Liga Adelante s’ha passat al convenciment de fer-ho amb totes les de la llei. David Rocha, el tot terreny grana, representa aquest sentiment. El ‘8’ no vol tornar a quedar-se de vuit després de quatre anys de play-off. Anhela arribar al futbol professional per a seguir defensant la samarreta del Nàstic.

“És el partit més important que ha jugat la majoria de l’equip fins ara. L’ascens davant la nostra afició és el que hem estat buscant tot l’any”, comenta David Rocha quan li preguntem per les sensacions de cara a aquesta final. “Hem de sortir a guanyar”, no hi ha dubte tot i que “s’ha de tenir precaució de no cometre errors, però farem el mateix que fins ara”.

“A casa segur que tindrem més presència ofensiva que la que vam tenir a Huesca”, on cap dels dos equips va aconseguir perforar el marc contrari. Huesca i Nàstic, en certa manera, viuen eclipsats per l’altra eliminatòria d’ascens directa. Està en boca de tothom, però “m’és igual que parlin d’Oviedo o Cádiz. No tenim res a enveja’ls-hi. A Tarragona sempre hi ha cues per aconseguir entrades”.

“VOLEM EL PREMI QUE L’ANY PASSAT ENS VAN ROBAR”

L’extremeny destaca a la seva afició i no té “cap dubte” que “diumenge el camp estarà ple i els nostres aficionats s’hi deixaran la veu”. Suport important, però no imprescindible per a un equip que rendeix tant a casa com a fora. La causa resideix als peus, però també al cap: “Mentalment tenim una fortalesa que pocs imaginaven. Llagostera va ser un pal dur, però a base d’implicació vam remuntar”.

El compromís és el factor amb el que justifica Rocha la marxa de l’equip. I és que “molts jugadors podríem haver abandonat el Nàstic, però no ho hem fet. Volem el premi que l’any passat ens van robar”. Per si no ho saben, li vam preguntar al mateix protagonista que matises aquestes paraules i va dir el següent: “Extraesportivament van passar coses determinants. Amb els tres punts de Tomeu haguéssim estat campions de grup i a Llagostera ja es va veure el que vam viure”.

De fet, “el Llagostera no va tractar a la nostra afició com es mereixia. Molts es van quedar fora”. Allò ja és aigua passada i el que importa ara és el present. Un present que revela el Nàstic com a campió de grup i que depèn d’ell mateix per a pujar: “A la jornada 19 ens vam posar líders i no hem deixat de ser-ho. Diu molt de la professionalitat de l’equip”.

“SI GUANYEM, LA MEVA INTENCIÓ ÉS SEGUIR”

El futur depèn d’aquest ascens. Almenys, en el cas de Rocha que no amaga que “si guanyem diumenge la meva intenció és seguir i la del Nàstic també”. És més, “m’hi sento com a casa a Tarragona. El sentiment de l’estima de l’afició és recíproc per part meva”. Per tant, no hi ha d’haver problema per a allargar el vincle.

D’ell i de molts altres de la plantilla, un dels punts forts de l’equip: “Una de les claus del nostre èxit és que quan hi ha hagut lesions, els substituts han respost. La competivitat interna és gran”. Rocha, per la seva part, espera que aquesta oportunitat sigui la bona després de dos intents frustrats amb l’Albacete i un amb el Nàstic.

“Estic convençut que aquest serà l’any de l’ascens després de tres intents”, explica. En castellà, això sí. Amb el català encara no s’atreveix, però “estar Castelló em va ajudar a entendre’l, però no m’atreveixo a parlar-lo”. La fixació de l’extremeny per Catalunya ve de lluny. Ja s’hi fixava quan Laudrup, el seu ídol d’infància, vestia de blaugrana.

Rocha, com el danès, també és migcampista. El seu perfil, però, és diferent. És un tot terreny que acostuma a jugar-ho tot i viu ben acompanyat per la seva parella a Tarragona. De moment, no es planteja tenir fills ni mascota però sí un desig: “Si marco el gol de l’ascens seria l’home més feliç del món amb molta diferència”. Un desig que David Rocha porta a la sang des del 2012.

The post Un desig que es porta a la sang appeared first on FutbolCatalunya.com.

^{FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER}

Treu pit de la massa social del club, recordant que hi han equips a Segona Divisió A amb menys presència a la graderia i amb menys socis, i es mostra confiat amb Promosport, un dels socis més importants del club.

-Enguany, hi ha doble objectiu, ascens de Nàstic i Pobla Mafumet?

Seria magnífic. L’objectiu del Gimnàstic és recuperar la plaça de Lliga de Futbol Professional. Entenem que és on li correspon estar al Nàstic, i sense descartar poder recuperar la Primera Divisió, com vam fer fa set anys. A partir d’aquí, necessitem una estructura forta, un filial que pugui recollir jugadors joves, amb possibilitats i que, en part, pugui nodrir el primer equip. És important que el filial tingui opcions de poder disputar un play-off d’ascens, i seria magnífic culminar amb un ascens dels dos equips.

-La situació actual, quina és?

Com a entitat, a dia d’avui, estem a 4.500 socis de pagament, 1.500 socis simpatitzants, estem en una massa social de 6.000 socis, i amb una entrada al Nou Estadi entre els 4.000 o 5.000 espectadors. La intenció és que els partits que queden d’aquí a final de temporada és anar creixent i ampliant l’assistència i el creixement de massa social. Si ho comparem amb clubs de Segona A, estem en assistències més altes i amb masses socials més fortes que altres clubs.

-Tindrien comptabilitzat l’increment de massa social en cas d’ascens a Segona A?

Sí. L’últim tram de temporada, vam acabar amb 13.000 persones, en un estadi de 14.500 persones. A Segona A, estaríem en una massa social al voltant de 7.000 socis i, a partir d’aquí, aniríem creixent. La consolidació a la categoria i les opcions d’aconseguir un ascens a Primera Divisió, ens permetria anar creixent en socis. Quan estàvem a Primera, en set anys estàvem als 12.000 socis i vam haver de parar perquè la capacitat del camp ens obligava a deixar una sèrie d’entrades lliures per a l’equip visitant.

-Fins a ón?

Per a nosaltres, els límits de creixement són infinits, el suport d’empreses i de col·lectius que volen formar part d’aquest club i d’aquest projecte és important. Són una estructura professional amb pressupostos de 3 milions d’euros a Segona B, que no és gens comú en aquesta categoria. El fet de pujar a Segona B suposaria doblar aquest pressupost, només amb la comercialització dels drets televisius. A Segona B cobrem 22.000 € de TV3 i a Segona A passaríem a cobrar 3 milions d’euros de la comercialització dels drets. Això faria que el pressupost d’ingrés passés a ser entre cinc o sis milions d’euros.

-Problemes?

Tenim un handicap, que és que anem arrossegant un deute que es va generar quan l’equip va perdre la Primera Divisió. Això, ara ens toca des d’aquests darrers anys anar rebaixant-ho i tornar els diners que es deuen. A Segona B, se’ns fa molt difícil, només ho podem fer cada any anant amb ampliacions de capital i posant diners els accionistes i això sabem que, si som capaços de pujar a Segona A, aquesta necessitat de diners et ve directament pel que generes de la pròpia comercialització dels drets.

-En quant temps es podria eixugar el deute a Segona A que el Gimnàstic de Tarragona arrastra?

Com a màxim, en tres anys. Els dos darrers anys de gestió, el club està tancant els exercicis en números positius i no generem més deute i això és fonamental. A partir d’aquí, el resultat positiu del tancament de l’exercici més l’ampliació del capital permet anar rebaixant el deute. En el moment que ens posicionem a Segona A, entrarien 3 milions d’euros més i no necessàriament aquests diners s’han de gastar, sinó que s’han d’invertir. Sí que la plantilla seria més cara, però ni de molt es gastarien els 3 milions. Això ens donaria recursos per avançar aquesta amortització del deute.

-Des del consell d’administració, hi ha la intenció de repetir aquella experiència de fa set anys a Primera Divisió?

Tenim clar que el primer objectiu del Gimnàstic és recuperar de manera immediata la Segona A i, pel que fa la Primera, està dins del nostre pla estratègic de creixement. Hi vam estar fa set temporades, ara, si hi ha l’opció de tornar a ser-hi, per què no? I de ben segur que la manera d’arribar-hi, amb l’experiència que ja tenim, permetria afrontar el futur en aquesta categoria d’una manera diferent com va passar. Dins del nostre accionariat hi ha un soci estratègic molt important, com és l’empresa Promosport, que gestionen tota la part esportiva.

Els èxits quant a venda i traspassos de jugadors, gestió de facilitats que jugadors importants puguin venir en aquest equip, ens diu que portem avantatge respecte a la nostra competència, perquè ja fa dos anys que treballem en aquest model. Promosport va apostar clarament pel Gimnàstic, els resultats els estem tenint i estem convençuts que, amb un soci d’aquesta importància, no ens ha de fer por plantejar-nos aquests objectius.

-Com s’està responent el projecte «Juntscomarca»?

És un projecte perquè els clubs, entitats i pobles vegin el Nàstic com un aliat i que vegin que poden formar part d’aquest club i projecte. És previst expandir-ho a tota la província, tant a Valls com Vendrell, entre altres, perquè tenim molta gent de comarques que ens ve al Nou Estadi a veure l’equip.

-Qué tal funciona?

L’acollida és molt favorable fins al moment. Vam dir que els vuit partits que quedaven aquesta temporada seria en cadascun protagonista un poble i la seva entitat. En portem dos. Volem incrementar amb poblacions que han mostrat interès i que són fora de la comarca, però importants per la referència de Nàstic com a província. Volem que el Nàstic no es vegi com un club distant, sinó que els clubs que es dediquen a formar jugadors, puguin ser aliats, col·laboradors i anar junts de la mà. A Valls, en concret, l’any passat vam anar a jugar un partit, i l’any que el Nàstic va pujar a Primera després de cinquanta-nou anys, el primer lloc on va anar a jugar un partit va ser a Valls. Per nosaltres, Valls és una de les places que és un referent pel que fa a futbol formatiu.

The post Lluís Fàbregas: “A 2a A, el deute del Nàstic es podria eixugar en tres anys” appeared first on FutbolCatalunya.com.