La Federació Catalana de Futbol (FCF), sota l’actual directiva, ha convertit el que hauria de ser un motor de creixement i excel·lència en un pantà d’autobombo, decisions qüestionables i un descrèdit institucional que fa feredat.

No és una opinió, és una realitat que es palpa a cada camp, a cada despatx i, el que és més greu, a cada llicència que, paradoxalment, no es tradueix en progrés.

MÉS LLICÈNCIES, MENYS PRESÈNCIA ESTATAL

La FCF s’omple la boca amb les xifres. I és cert, les llicències federatives no paren de créixer. Avui, més de 204.000 futbolistes i 26.000 tècnics estan federats a Catalunya. Una de cada quatre persones federades al nostre país juga a futbol o futbol sala. El futbol femení, en particular, ha duplicat les seves llicències en set anys, passant de 10.245 el 2017-18 a 24.423 aquesta temporada, i els equips femenins han augmentat un 194% en una dècada. Sembla un èxit, no?

Però, de què serveix tenir una base tan àmplia si la nostra presència en les categories estatals es desinfla com un globus punxat? On són els nostres equips en l’elit? Actualment, només tres equips catalans militen a Primera RFEF i vuit a Segona RFEF. La Tercera RFEF, la cinquena categoria estatal, té un grup per a Catalunya, mentre que altres territoris gaudeixen de més oportunitats.

EL FUTBOL CATALÀ PERD PES A NIVEL ESTATAL

Aquesta desconnexió entre la base i el cim és un símptoma clar d’un sistema que no funciona, d’una piràmide que s’eixampla per la base, però s’estreny de forma alarmant a mesura que s’ascendeix. La FCF pot presumir de números, però la realitat competitiva és tossuda: el futbol català perd pes a nivell estatal.

I els àrbitres? El panorama no és millor. La temporada 2024-2025, només un àrbitre català, Víctor García Verdura, xiularà a Primera Divisió. A Segona Divisió, Rubén Ávalos Barrera ha baixat de categoria, deixant una imatge ben trista del nivell de l’arbitratge català. Això, és un reflex directe de la manca de suport i de les condicions precàries que pateixen els nostres col·legiats.

EL FUTBOL SALA RETRATA SOTERAS

Com va dir Joan Agustí de la UE Olot a futbolcatalunya.com, “no entenc perquè el futbol espanyol no s’estructura a través del número de llicències (…) la UEFA quan reparteix llocs de participació a competicions europees dona quatre llocs a Champions a Espanya i Andorra fa dues preliminars i dues prèvies”.

El que potser no sabia Joan Agustí, és que la RFEF ja s’organitza per número de llicències quan els interessa. Només cal veure les Bases de les competicions no professionals de futbol sala: “Ascenderán de forma directa los equipos de las 5 Federaciones Territoriales con mayor número de licencias”. Catalunya, aquí sí és la primera és clar, però sembla que els privilegis només se’ls endú el futbol sala.

LA LLIGA ELIT: EL ‘NEGOCI RODÓ’ DE LA FCF

La creació de la Lliga Elit, la nova ‘joia de la corona’ de la FCF, s’ha venut com un pas endavant. Però, per a qui? Per als clubs, ha estat un autèntic malson econòmic i esportiu. Aquesta categoria, amb un grup únic de 16 equips, ha disparat les despeses de desplaçament. El president del Palamós, Toni Heras, ja ho va advertir: equips d’arreu de Catalunya signifiquen més quilòmetres i més diners.

I aquí ve el gran “regal” de Joan Soteras: els clubs de la Lliga Elit han de pagar 15.000€ més les despeses de producció (entre 1.500€ i 2.000€ per partit) per les retransmissions dels seus partits a La Xarxa. Sí, han llegit bé. La Federació “ajuda” amb 11.500€ fixos per equip, 0,75€ per quilòmetre recorregut i 50€ per punt aconseguit, però al mateix temps els obliga a pagar una fortuna per una “visibilitat” que ningú els va consultar.

LA PLEITESIA A LA RFEF: UN GRUP ÚNIC QUE ENS CONDEMNA

La FCF ha demostrat una submissió incomprensible davant la RFEF en un tema vital: la configuració de la 3a Federació. Mentre Andalusia gaudeix de dos grups en aquesta categoria, amb l’excusa d’integrar Ceuta i Melilla, Catalunya, que integra Andorra en les seves competicions, es conforma amb un sol grup.

Això és un autèntic tap. Un coll d’ampolla que limita dràsticament les oportunitats d’ascens per als nostres clubs. Amb menys places de promoció, el camí cap a les categories professionals esdevé una quimera per a molts. És una vergonya que la FCF no hagi plantat cara per defensar els interessos dels nostres equips. La resposta és senzilla: la FCF prioritza la seva “bona relació” amb Madrid per sobre del futur dels nostres clubs. Lluís Fàbregas, president del Nàstic de Tarragona, ho té clar i així ho expressava a Ràdio Tarragona: “La FCF ha d’estar al servei dels clubs, no per servir-se dels clubs”. Una frase que resumeix a la perfecció la sensació de molts.

EL FUTBOL FEMENÍ: XIFRES INFLADES I NOMENAMENTS TÒXICS

La FCF ven el futbol femení com un “creixement imparable”. I sí, les dades de llicències i equips han augmentat. Però, més enllà de les xifres, la realitat és que el futbol femení català no acaba d’enlairar-se amb la força que hauria de tenir, especialment si el comparem amb el boom a nivell estatal. A més, la professionalització real sembla estancada.

I per acabar-ho d’adobar, ‘Bomba’ !!!!, la FCF va nomenar Alejandro Guerrero com a responsable del futbol femení. Un senyor que està imputat en la trama de frau electoral. Col·locar un imputat en un càrrec de tanta responsabilitat en un àmbit tan sensible com el futbol femení no és només una falta d’ètica, és una provocació. És la prova que a la FCF els importa més pagar “bonus o increments de sou” als seus fidels que la integritat i el progrés real de l’esport. On és el “bon govern” del qual tant parlen?

EL FUTBOL BASE: EXPERIMENTANT AMB EL FUTUR DELS NOSTRES JOVES

El futbol base és la saba del nostre esport, el planter on es forgen els talents del demà. Però l’actual directiva de la FCF ha decidit jugar amb ell, modificant les categories per edats. A partir de la temporada 2023-2024, les categories Prebenjamí, Benjamí i Aleví es subdivideixen per anys de naixement, i aquesta mesura s’aplicarà progressivament fins al Juvenil el 2026-2027.

La FCF ho ven com una mesura per “igualar el futbol base a nivell competitiu i propiciar més possibilitats d’ascens”. Però la realitat és que aquests canvis han generat una gran preocupació entre entrenadors, clubs i pares. Aquesta subdivisió per any de naixement, lluny de “igualar”, pot accentuar l’anomenat “Efecte de l’Edat Relativa” (RAE). Els jugadors nascuts a principis d’any solen ser físicament més madurs que els nascuts a finals del mateix any, cosa que els dona un avantatge inicial i pot portar a una sobrerepresentació en els equips.

IDENTIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL TALENT ESPORTIU

Enlloc de mitigar aquesta diferència, agrupar-los per any de naixement pot fer que les petites diferències de maduració esdevinguin encara més determinants, deixant fora de la competició jugadors que simplement necessiten més temps per desenvolupar-se. Faria bé la FCF en llegir l’estudi del FC Barcelona (Javier S. Morales), titulat “El efecto de la edad relativa sobre la identificación y el desarrollo del talento deportivo”.

Pel que fa a les mesures de “protecció dels clubs petits”, amb quotes d’implantació i indemnitzacions per captació de jugadors, la intenció pot ser bona, però la realitat és que poden generar tensions i dificultar el moviment de talents cap a entorns més competitius.

LA FE GRAMA I MORALES DONEN LA CARA

La Fundació Grama, amb Antonio Morales al capdavant, és un exemple de club amb una estructura de futbol base potent, i l’FCF hauria d’escoltar més la seva veu i la de tants altres clubs que treballen dia a dia amb el planter. Antonio Morales va ser sancionat amb un any d’inhabilitació i el seu club amb una multa de 600 euros per una pancarta que denunciava “corrupció a la federació”.

Una sanció que, segons la jurisprudència, no hauria de ser admissible, ja que la crítica a figures públiques ha de ser tolerada. Però a la FCF, sembla que la crítica no és benvinguda. Tot és tan vergonyós que el Comitè d’Apel·lació no ha tingut el necessari per a ratificar la decisió de Competició. Han deixat passar el temps i se la ‘han menjat’ amb patates.

DESCRÈDIT INSTITUCIONAL: LA FCF, D’ESQUENA ALS CLUBS I AL PAÍS

La FCF s’ha convertit en una institució que viu d’esquena als seus clubs i a la societat. L’escàndol del frau electoral, amb directius imputats, ha dinamitat la seva credibilitat.

I què passa amb els clubs? La FCF presumeix d’un ‘portal de subvencions’ i d’una ‘atenció personalitzada’. Però la realitat és que molts clubs senten que les ajudes són insuficients i que els fons es malgasten en “autobombo, premis, gales de les estrelles, rialles”. Mentre la FCF es dedica a l’exhibicionisme, els clubs de base i amateurs lluiten per sobreviure, amb retallades en les ajudes i una manca de suport real que els ofega.

EPÍLEG: CONDEMNATS A LA INSIGNIFICANÇA?

El panorama és desolador. El futbol català, que hauria de ser un referent, s’està convertint en una anècdota. La pèrdua de presència en competicions estatals, les decisions nefastes com la Lliga Elit, la covardia davant la RFEF, l’estancament del futbol femení i els nomenaments qüestionables, les reformes perjudicials en el futbol base, i un descrèdit institucional que s’agreuja dia a dia a cop d’atestat dels Mossos d’Esquadra, ens estan condemnant a la insignificança.

La FCF, amb la seva actual junta directiva, ha traït la confiança dels clubs i dels aficionats. Ha prioritzat els interessos particulars per sobre del bé comú. Si no hi ha un canvi radical, si no es recuperen els valors perduts, el futbol català, el nostre futbol, acabarà sent només un record.

The post El mirall trencat del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El cap de Recursos Humans de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Jesús Manchado Lozano, ha admès per escrit que estava “falsificant firmes” a la mateixa seu del C/Sicilia. Això no és una hipòtesi ni una interpretació, sinó una frase textual extreta del seu propi telèfon mòbil. A més, inclosa a la pàgina 10 de l’informe que els Mossos d’Esquadra van lliurar al Jutjat d’Instrucció n.º 2 de Sabadell el passat 3 de març.

La conversa es va produir el 8 de febrer de 2023, cinc dies abans de les votacions del 13-F, i va ser enviada a la seva parella i també treballadora federativa, en un to de confidència personal. “Estic a la FCF falsificant firmes”, escriu textualment Manchado. La contundència de la frase situa el treballador com una de les peces clau en la presumpta trama de falsificació documental que s’investiga judicialment.

LA FCF, SOTA ETERNA SOSPITA

El seu telèfon ha estat una autèntica mina d’informació pels investigadors de l’Àrea Central Anticorrupció. Fins a l’extrem que han pogut reconstruir els moviments previs a la jornada electoral, les instruccions internes i fins i tot l’organització d’una xarxa de treballadors afins. Segons apunta l’atestat, haurien rebut millores laborals i privilegis després dels comicis.

En una altra conversa amb la seva parella (pàgina 14 de l’informe), el treballador federatiu arriba a afirmar que “el món de la FCF està podrit”. L’intercanvi es produeix després que ella li retregui que s’estiguin afavorint certs treballadors i que ell mateix hagi duplicat el seu salari en un any i mig. Manchado ho justifica amb una resposta que defineix tota una filosofia de gestió: “Els que han ajudat a arribar al poder sempre tindran millors condicions que els que no ho han fet”.

Però les revelacions no s’aturen aquí. Els Mossos posen el focus també en el grup de WhatsApp “Sr. Naranja”, format per 14 treballadors vinculats principalment al Comitè de Futbol Sala i amb una activitat frenètica la setmana de les eleccions. El 8 de febrer, el secretari de fs, Alejandro Guerrero (‘Bomba’), escriu: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

UN OPERATIU BEN ORGANITZAT AMB NOMS I COGNOMS

També en aquest grup es comenta l’episodi protagonitzat per Moha (delegat del Maresme). Segons diu un dels membres, hauria estat enxampat per un interventor de la candidatura d’Isern mentre lliurava documentació a la porta d’una delegació. “Li han fet fotos”, adverteixen. Manchado ho resol amb un missatge curt: “Moha està sonat, ara li dic”.

Entre els membres actius d’aquest grup consten, entre d’altres, els secretaris territorials de Girona, Lleida i Tarragona. A més, el responsable de premsa del Comitè de Futbol Sala (J. Estruch), el director de l’escola d’entrenadors (J. Esteban) i el director del Comitè mateix (R. González). L’atestat no deixa marge al dubte: es tractava d’un operatiu ben organitzat, amb noms i funcions perfectament delimitades.

Davant de tot això, el cas ja ha deixat de ser només una presumpta manipulació electoral. És també un retrat de com s’ha governat la FCF des dels despatxos, entre silencis, complicitats i favors. I el que encara ha d’arribar no és res comparat amb el que ja se sap.

The post “Estic a la FCF falsificant firmes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa exactament un any, el 5 de març del 2024, els Mossos d’Esquadra entraven amb pas ferm a la seu de la Federació Catalana de Futbol (FCF), destapant un escàndol que ha posat Joan Soteras i la seva cúpula contra les cordes.

Tot arrenca de les eleccions del 13 de febrer del 2023, quan Soteras es va assegurar un nou mandat amb 503 vots (57,62%) i una participació del 71,56% (873 de 1.220 assembleistes). Avui, aquella victòria és un malson judicial: nou imputats per dos delictes continuats -falsedat en document públic i privat- i per administració deslleial de recursos federatius i 213 actes notarials sota sospita.

FCF-MAIG 2022: ESQUERRÉ ENCÉN LES ALARMES

El 22 de maig del 2022 es van celebrar les primeres votacions del procés electoral més llarg de la història de la FCF. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), no va dubtar a anul·lar-les per les nombroses irregularitats que van cometre Soteras i els seus i va ordenar la repetició de les votacions, que la Junta Electoral va fixar pel 13 de febrer de 2023 (un dilluns).

Les trampes més sonades, les hauria comès presumptament Miquel Àngel Esquerré, Policia Local de Roquetes de professió i directiu de Soteras. Raóns?. Per la suposada suplantació de personalitat i falsificació de les firmes dels instruments notarials dels clubs Nova JE i Tivissa CE, motiu pel qual està sent investigat, juntament amb altres familiars seus, pel Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa (diligències prèvies 554/2022).

FEBRER 2023: UNA VICTORIA AMB TRAMPA

El 13 de febrer del 2023, el septuagenari sabadellenc torna a ‘guanyar’ les votacions, enmig de greus acusacions del candidat perdedor, Juanjo Isern. Motiu? va denunciar el repartiment d’actes notarials a les portes dels col·legis electorals en furgoneta, pels propis interventors de Soteras dins les pròpies seus electorals.

O, també, per les llargues cues que es formaves a molts centres on no s’esperava que el candidat més votat fos Soteras.

Posteriorment, quan rebria l’expedient electoral de part del TCE, denunciaria també l’existència de més de 200 actes notarials atorgades per Soteras o el seu directiu Víctor Güell davant el mateix notari de Sabadell (Notaria Simón-Navarro), amb signatures de presidents i secretaris de clubs que presumptament haurien falsificat treballadors de la FCF de confiança de Soteras.

DESEMBRE 2023: ROBATORI AMB MOLTES OMBRES

Mentre Isern tramitava els seus recursos al TCE i posteriorment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el 31 de desembre del 2023, en plena nit de Cap d’Any, la seu de la FCF pateix un estrany robatori, quan des de dins de la FCF ja se sabia que els Mossos d’Esquadra estaven investigant el procés electoral.

El furt, obra de ‘professionals’, va anar precedit d’un tall de llum que no només va afectar les oficines, sinó també la via pública, com si el botí a recuperar bé mereixés aquest desplegament de mitjans.

Segons declararia posteriorment l’encara secretari general de l’FCF, Oriol Camacho, tot semblava simulat, no només per la delícia amb la que es van extreure els discs durs. O també amb l’estima que van tractar el material d’oficina, com si qui ho estigués fent hagués d’anar l’endemà a treballar i no volgués haver de dedicar-li massa temps a recollir, sinó pel fet que Sergi Garrido, el responsable de rebre els avisos de la central receptora d’alarmes, no va considerar adient que el vigilant desplaçat al lloc dels fets avisés a la Policia.

I aixó, malgrat haver un tall generalitzat de llum que havia desconnectat la senyal d’alarma i les gravacions de les càmeres de videovigilància i el pany de la finca tenia un parany que impedia obrir-la i arribar fins les oficines.

En tot cas, més d’un any després, encara no se sap qui va ser l’autor o els autors.

MARÇ 2024: L’ESCORCOLL POSA NOMS A LA TRAMA

El 5 de març del 2024, l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos irromp a la seu central de l’FCF amb una ordre del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (diligències 78/2024).

Tot i el secret de sumari, aixecat més tard, els noms dels investigats surten a la llum: Soteras, Güell, Calle, Guerrero (‘Bomba’) -al despatx del qual es troben 49 fulls plens d’empremtes amb signatures potencialment falsificades-, Garrido, Montoliu (que hauria pagat 25.038 euros al notari per les actes presumptament falsificades), Prieto, i el cap de compres i de recursos humans (pare i fill Manchado).

S’intervenen tots els seus dispositius electrònics i comença la investigació de debò. Comença a sospitar-se de Camacho com a possible col·laborador de la Policia, com es confirmaria posteriorment.

OCTUBRE 2024: DETALLS DE LA RECERCA

Surt a la llum pública que els mossos han pres declaració a 88 persones, entre presidents i secretaris de clubs i que investiguen la falsificació de 213 actes notarials atorgades per Soteras i Güell a la notaria Simón-Navarro. Es comencen a produir les declaracions en seu judicial.

Tanmateix, també es confirma la condició de testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya de Camacho i el contingut de les seves declaracions, en les que acusa Soteras i la cúpula federativa de:

Manipulació de les actes notarials: Soteras hauria acudit a l’esmentada notaria de Sabadell per instruir el notari sobre la redacció de les actes notarials dels clubs que li donarien suport, presumptament finançades amb fons de la FCF.

CAMACHO DESCOBREIX EL PASTÍS

A més, es van presentar certificats amb signatures presumptament falsificades i sense supervisió notarial de presidents i secretaris dels clubs, utilitzant dades documents de les bases de la federació.​

Substitució de membres de les meses electorals: El director Calle hauria posat persones de la seva confiança i sense experiència a les meses electorals, enlloc dels juristes dels Comitès de Competició, com era tradició. A més, va crear un correu electrònic per rebre incidències durant les eleccions, del qual ell mateix era el receptor i decidia si les acceptava o no i, per tant, quins vots s’emetien i quins no.​

Pagaments de bonificacions: Alguns col·laboradors haurien rebut bonificacions d’entre 3.000 i 5.000 euros com a compensació per favors relacionats amb el procés electoral.​ Álvaro Montoliu, assessor del president, hauria rebut 67.312,42 euros per suposats serveis d’assessoria sense justificació clara, per pagar suposadament la campanya electoral.

Irregularitats en la configuració dels òrgans electorals: Es van detectar anomalies en la constitució de la junta electoral i ingerències de Calle en les seves resolucions, ja que no es van seguir els procediments habituals de sorteig entre els membres presents a l’assemblea general. Recordem que es demanava constantment a la junta electoral resolucions favorables a Soteras, a través del secretari.

Ús de fons de la FCF per a despeses personals: S’haurien cobert despeses de la candidatura de Soteras a través de contractes amb empreses proveïdores de productes o serveis. Incloent-hi les despeses de les actes notarials (que segons els atestats dels mossos van ascendir a 25.038 euros), de la campanya electoral (com s’ha dit abans, uns 67.312,42 euros), l’ús indegut de les targetes federatives per pagar sopars a presidents de clubs a canvi de vots, la defensa jurídica de Soteras i un llarg etcètera que els mossos investiguen.

També consten les declaracions del vicepresident, Josep Maria Espasa, que admet haver rebut indicacions de Calle i Guerrero en tot el procés electoral i que eren ells els que repartien les actes notarials. I del notari de Barcelona, Jesús Benavides, que va reconèixer judicialment que les actes de Soteras no haurien de ser vàlides perquè no s’havia comprovat (legitimat) les signatures dels presidents i secretaris de clubs.

NOVEMBRE 2024: APERCEBUTS D’UN DELICTE D’OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

D’altra banda, FCF i Novanet dilaten al màxim l’entrega de documentació i són apercebuts per la jutgessa, que els acusa d’obstruir la investigació.

2025: revolta i nous escàndols

El 2025 comença amb una revolta clara: els clubs escullen Nàstic de Tarragona i Olot com a assembleistes de la RFEF, deixant fora Cornellà i San Cristóbal, els preferits de Soteras.

El febrer del 2025, de fet, es van reunir els clubs catalans a la seu de la FCF, després de tres intents fallits en què no els donaven resposta, i van haver d’expulsar de la sala a Garrido, Prieto i Montoliu, que pretenien gravar la sessió sense consentiment. Els clubs emeten un comunicat reiterant que l’actual FCF no els representa.

CAP ON ANEM?

El Jutjat de Sabadell avança cap a una resolució el 2025 amb tres fronts oberts. 1) identificar les empremtes dels fulls incautats al despatx de Guerrero. 2) rastrejar la comptabilitat de la FCF i AMT (l’empresa de Montoliu) i 3)identificar qui va extreure documentació del sistema de Novanet per incorporar-la a les actes notarials i confirmar si les targetes federatives van finançar favors.

Però Soteras té altres casos pendents: per una banda, el recurs d’Isern al TSJC ja es troba pendent de data per votació i decisió (la sentència es preveu per Setmana Santa) i podria acabar fora de la Federació en poques setmanes. I per l’altra, la Fiscalia demana 2 anys de presó i 1800 euros de multa per fals testimoni, en el cas Manel Duran. Assenyala el Fiscal que Soteras té antecedents penals per delicte ambiental, condemnat per sentència ferma. Podia accedir als seus càrrecs amb aquesta sanció? El temps ho dirà…

UNA DERIVADA A MAJADAHONDA: NOVANET I RUBIALES

I, finalment, una casualitat: els Mossos troben converses entre Calle i Rubiales, on acorden “vendre” a la RFEF “El Portal del Federat” per 600.000 euros, malgrat admetre Rubiales que ho fa per no tenir problemes “diplomàtics” amb la FCF.

Per altra banda, l’advocat de la RFEF de llavors, Tomás González Cueto, hauria tingut una conversa amb Soteras sobre la contractació de determinats serveis a patrocinadors de la RFEF, el que el mateix González admetia que era il·legal.

També consta que Soteras va demanar ajuda a González en els recursos del primer al TSJC, per tal de no ser inhabilitat. L’atestat dels Mossos sobre aquestes converses és enviat pel Jutjat de Sabadell al de Majadahonda (cas Brodie) i Miguel Galán demana la imputació de Soteras i Calle per corrupció en els negocis, petició sobre la que aviat en tindrem notícies.

Ja ho veuen, un any després, Soteras aguanta, però el seu futur està més negre que el carrer Sicília el dia del robatori de Cap d’Any.

The post Escorcoll a la FCF (Any I): tic, tac, tic… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta postura seria la lògica: no hi ha denúncia, no hi ha expedient. Fins pot ser obvi, però la realitat és que, encara que hagin intentat carregar-s’ho, el secretari general de la Catalana, Oriol Camacho, va informar/va denunciar aquesta greu situació de la FCF davant l’exconsellera, Laura Vilagrà (3 d’abril) i davant el mateix TCE (6 de juny).

No oblidin aquestes dates ja que ara aquest Tribunal, al qual Soteras, encara president de la FCF, va qualificar d’estar “manipulat” i de sofrir una “alcaldada”, ara s’inhibeix totalment de la realitat

TRIBUNAL CATALÀ, DE QUÈ?

Més de vuit mesos després (8)- VUIT-, el TCE afirma no saber res de tot el que el secretari general va escriure a l’exconsellera. “Activitats presumptament delictives” “irregularitats electorals administratives” o “assetjament processal” a treballadors van endur Camacho fins i tot a sol·licitar ser ‘testimoni protegit’ a l‘Oficina Antifrau.

Tots aquests arguments s’han perdut? “Les actuacions per a afavorir la candidatura de Joan Soteras en despatxos del futbol sala de la FCF, no existeixen? La participació de professionals de la Catalana (el director Calle, Prieto i Guerrero (tots amb relació laboral federativa) en el procés també ha caigut en sac foradat?

Prova que aquest expedient administratiu existeix, la va mostrar l’assessora jurídica federativa, María Barbancho, amb motiu de la reunió TAS-FCF-TSM. L’advocada va reconèixer que s’havia rebut en la c/Sicília la corresponent denúncia de Camacho des del Tribunal.

CAMACHO PREFEREIX PARLAR POC

Mentrestant, Oriol Camacho, que segueix en qualitat de ‘testimoni protegit’ per Antifrau i de baixa laboral, prefereix no dir moltes coses. Com a màxim anotin aquestes paraules: “Actualment em trobo mirant de recuperar-em dels problemes de salut que aquesta situació m’ha generat i no vull polèmiques”, diu. Tot i això, “estic convençut que si l’administració esportiva ha instat el TCE a investigar, ho haurà fet perquè és la seva obligació. No em plantejo cap altre escenari que no sigui el bon funcionament dels poders públics”.

Segons fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció “l’expedient administratiu, d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú dels Administracions Públiques (LPACAP), és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen de fonament i antecedent per a una resolució administrativa. És tracta d’un registre que recull tota l’activitat administrativa relacionada amb un procediment específic i te com a objectiu garantir la transparència, l’accés a la informació, i el dret de defensa dels interessats”.

EN RESUM: No es pot dir, com ha fet el TCE a diversos clubs de Catalunya, que NO hi ha expedient administratiu. Hi ha arguments evidents que assenyalen tot el contrari, el que fa falta és una pronunciació. Segur que en els pròxims dies hi haurà més novetats i més treball per a un Tribunal Català de l’Esport que brilla pel seu obscurantisme.

The post A què ‘juga’ el Tribunal Català de l’Esport? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’actuació sorprenent i molt coordinada dels Mossos d’Esquadra el dia 5 de març de 2024, dia de l’escorcoll a la seu central de la FCF, va agafar als investigats desprevinguts (amb els pixats al ventre com es diria vulgarment).

Se’n recorden quan una parella d’agents es va presentar al domicili de cadascun d’ells a primera hora del matí per requisar-los tots els aparells electrònics?.

Anticorrupció tindrà feina, doncs si bé sembla que alguns investigats van esborrar tot el que van poder, hi ha dades interessants.

DISPOSITIUS SEMPRE INTERESSANTS

Per exemple, al telèfon Iphone de Joan Soteras s’han trobat 8224 arxius de so, 21301 ubicacions, 2501 documents i 1251 arxius; mentre que a l’Iphone de Calle, 7583 arxius de so, 2746 documents i 104386 imatges (hi haurà alguna captura d’imatge d’alguna acta notarial falsificada potser?). Serà interessant descobrir on van estar les dates prèvies a les votacions i quins àudios de so, arxius i imatges compartien els investigats.

També han fet el buidatge dels correus electrònics, per exemple, el del director (administracio@fcf.cat) té 59.726 correus i 40.457 arxius adjunts.

Contrasta amb el correu del seu lleial Alejandro Guerrero, al que només li han trobat 6.411 correus. Això sí, al seu despatx li van incautar actes notarials (49 folis) d’on s’han pogut extreure 51 empremtes.

MISSATGES DE CAMACHO

Però el que sens dubte ha de ser una mina, són els correus de l’encara secretari general: per una banda, 215.831 correus electrònics i 186.483 arxius adjunts. per l’altra (del correu secretaria@fcf.cat) 198.955 correus i 198.311 arxius adjunts. Un malalt de documentar les coses, més d’un deu estar francament preocupat.

Però on segur deu haver-hi neguit deu ser en els 188.087 i 292.660 resultats, 31.350 i 71.451 d’ells arxius, que s’han extret dels discs durs externs ‘Western Digital’ de 500Gb i ‘Seagate Basic’ d’1Tb, respectivament, que tenia Alejandro Guerrero al seu despatx. ¡¡¡¡Bomba!!!

‘MUNICH’, ESQUERRÈ, CALLE…

Finalment, com a curiositat, de l’extracció realitzada al MacBook Air de JM Calle, sota l’arxiu denominat ‘Munich’ li han trobat el que semblen un munt de liquidacions d’un altre dels investigats, però en aquest cas pel Jutjat de Tortosa, Miquel Àngel Esquerrè. No sigui que contingui també informació d’interès en el que allà s’investiga sobre les votacions de maig de 2022, en relació a la presumpta falsificació i suplantació de personalitat d’alguns clubs.

Després que els clubs hagin dit prou a la corrupció federativa amb el seu vot a les eleccions a representants de clubs i estaments de l’Assemblea General de la RFEF i amb algunes pancartes en alguns camps, sembla que el Nadal es presenta interessant a mesura es vagi coneixent el contingut dels arxius i documents intervinguts. No descartin detencions.

The post Comença l’anàlisi dels dispositius electrònics dels investigats appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dimarts de ‘glòria’ a la Federació Catalana amb la presència del jutge i de la secretària judicial del 2 de Sabadell. Motiu? Per a “una entrada i un registre a la FCF en el marc d’una causa acordada secreta’, Total: 11 hores de recerca.

La notícia, avançada per Futbolcatalunya, va deixar a molts fora de joc i fins i tot algun directiu va fer marxa enrere; es més, va tornar a casa seva davant la informació que es repetia en diverses emissores de ràdio.

EL JUTGE, A LA FEDERACIÓ CATALANA

El mateix Tribunal Superior de Catalunya es va veure obligat a informar els mitjans sobre la situació creada entorn del futbolcat. S’investiguen diversos delictes de falsedat en document públic i privat i administració deslleial de la Federació.

A tot això, se li retiraven els telèfons federatius als destinataris de l’ordre de processament. És a dir, Joan Soteras, encara president i Montoliu, trans-comunicador i assessor personal del sabadellenc a càrrec del futbolcat; també, el director José Calle a qui esperaven a Galícia per a un nou Campionat d’Espanya. Però el jutge del 2 de Sabadell tenia altres plans per a tots i es va instal·lar al carrer Sicília.

Al costat dels 3 citats, també són investigats, segons Mundo Deportivo, altres directius com Víctor Güell, de Girona, ‘Bomba’ Guerrero, l’advocat, Sergi Garrido i el responsable de presidència, Alberto Prieto.

‘S’OBRE EL MELÓ’

Pendents de més novetats i del lògic procés de recerca, les pròximes hores es poden convertir en decisives. Aquesta denúncia sobre els rectors de la FCF i sobre les passades eleccions a la presidència (2/2023), prometen grans emocions.

Cal no oblidar que el menyspreat futbol català -pels seus gestors i per molts mitjans- segueix pendent del TSJC. Després de ‘aplanar-se’ els juristes de la Generalitat amb el candidat Juanjo Isern, ara ha de parlar el màxim Tribunal.

Destaquem que Soteras, a qui li ha arribat aquest ‘regal’ per una denúncia d’un club en una Comissaria de Mollerussa, i la seva junta van desafiar al TCE durant 16 dies. Aquesta combinació d’aspirant i president il·legal li pot retornar al seu poble. El ‘meló’ de la FCF s’ha obert totalment.

The post Federació Catalana: ara mana el jutge appeared first on FutbolCatalunya.com.

Albert Mazo és un professional que ja supera els vint anys com a autèntic especialista. Les ha vist de tots els colors i, encara que mai és pot cantar victòria, compta amb un gran equip humà de professionals molt ben preparats per a qualsevol contingència. Ho han demostrat durant molts anys. Al costat dels Mossos d’Esquadra, és el responsable que tot surti bé a Tarragona aquest proper dimarts amb motiu de la Supercopa de Catalunya.

Aquesta Supercopa, és un problema o una prova més?

És una prova, no un problema, i s’ha d’esperar que tot surti bé. Això és el més important.

La seva major preocupació com a Cap de Seguretat de l’esdeveniment sobre qui recaurà sempre qualsevol culpa, quina és?

Jo estic sota les ordres del coordinador general del partit que és un comandament dels Mossos. Ells són els qui marquin unes directrius i jo sóc qui ha de posar tots els mitjans humans oportuns perquè tot surti bé i molt important el control en els registres.

Portaran la unitat canina?

Sí, portarem gossos detectors en pirotècnia, estupefaents, explosius i també els gossos d’intervenció. Espanya i Catalunya està actualment en alerta 4 per l’assumpte yihadista i les mesures de seguretat s’han d’ampliar moltíssim.

És a dir: aquesta Supercopa de Catalunya seria, en l’àmbit de seguretat, idèntica al xoc que és va veure en el Barça-ManCity, per exemple?

Sí. A més, aquí a Catalunya, s’aplica la normativa catalana de l’Esport. Però, això, és un símil. És el mateix un Barça-Madrid que una Supercopa de Catalunya entre Barça-Espanyol explicant que també un equip com un altre està molt pendents de les seves graderies d’animació. Són partits en els quals ha d’existir màxima prevenció, tot i que després de prevenir molt sempre puguin presentar problemes.

Quin és el problema més gran al qual és podrien enfrontar?

Els aficionats radicals. Tant de bo la gent fos a veure el futbol amb serenitat, però entre alguns radicals d’un equip i un altre es poden presentar problemes desagradables. Cal impedir que entrin bengales i objectes no permesos per això és vital mantenir un rigorós control en els accessos a l’estadi i estar per totes.

És possible escorcollar a gairebé 15.000 persones?

Tot és possible. Portarem un dispositiu molt ampli que no puc desxifrar per motius de seguretat. Tindrem tres vegades més efectius que amb el Nàstic en un partit normal de segona. Els registres es faran en totes les portes (borses, motxilles, etc..).

El millor és que l’afició vagi una hora i mitja abans (20.00 hores)?

Sí, si per descomptat és el millor. Jo he comentat obrir una hora i mitja abans i que la gent pugui anar entrant tranquil·lament. Compte que els Mossos al estar en Alerta 4, cal prevenir molt més i anar amb tranquil·litat i realitzar més a fons els registres. El que sol passar amb la gent és que vénen 15 minuts abans i després volen entrar correns i això no pot ser, però això cal anar amb suficient temps.

Bé. No ho ha comentat, però ho diem nosaltres. En el seu historial figuren 22 anys al món de la seguretat, disset ja en el Grup Barna Porters, encara li poden sorprendre aquests casos aïllats de violents?

Sempre. No et pots confiar mai i mai ho faig. Algun dia segur que ens sorprendrà alguna cosa encara que estic molt tranquil. Hi ha grans professionals al meu costat, personal molt rodat i format que coneix molt bé el seu treball. En els sis anys que portem gestionant la seguretat de la Federació Catalana no hem tingut cap incident i això ens alegra. La junta que presideix Andreu Subies va apostar per nosaltres, mai em va retallar un efectiu, ha posat els que fan falta, ni més ni menys, i hem sortit sempre endavant.

Assumpte bengales

L’assumpte bengales és molt complicat d’evitar la seva entrada i, per descomptat, molt perillós si s’aconsegueixen entrar, de fet, vam tenir un problema en un partit de la selecció catalana a Montjuïc fa uns anys i es va solucionar sense incidents. Als partits tothom hauria de venir solament a animar als equips.

La clau passa per la bona relació que mantinguin tots vostès (seguretat privada, Mossos, Clubs…)?

Clar, és vital, personalment, mantinc molt bona relació amb tots. No podria ser d’una altra manera. Avui dia, seguretat pública i seguretat privada o van de la mà o malament anem tots. Hem estat en camps del Girona, Manlleu, Montjuïc, Camp Nou, Cornellà-Prat i les coses, crec, s’han fet bé, però això sense el suport de la junta directiva, no faríem res perquè mai m’han demanat estalviar un euro en seguretat. El president Subies em va dir una vegada que no volia problemes i que posèssim tots els mitjans necessaris, i jo així ho faig, simplement coordino i gestiono tot el personal.

Qualsevol família pot anar tranquil·la al camp?

Per descomptat que sí. I, si hi ha algun incident, ho gestionarem tan bé com sigui possible.

The post La seguretat de la Supercopa de Catalunya, en mans del Grup Barna Porters appeared first on FutbolCatalunya.com.