Antonio Morales, president de la FE Grama, respon amb aquest text al lamentable episodi per insults racistes a Cornellà-El Prat. El seu coneixement dels escenaris, del propi futbol amb prop de 5 dècades a l’esquena i de la seva immersió en diferents cultures són tota una garantia. Trist, com la majoria per aquests fets, ha aprofitat per exposar públicament el seu pensament sabent que, malauradament, això pot passar en qualsevol camp.

Morales, habitual cada final de Ramadà amb la comunitat islàmica de Catalunya, ha donat sempre, juntament amb l’Ajuntament colomenc, totes les facilitats perquè el Municipal pogués acollir aquesta festa.

Amb més de 36 nacionalitats en les seves diferents seccions esportives i totes les seves religions, la seva política social i integradora el converteixen en un referent.

MORALES PREN LA PARAULA

Futbolcatalunya.com m’ha demanat que expressi públicament el que penso sobre els lamentables
fets que vam viure aquest passat dimarts a Cornellà-Prat. Llàstima que, per culpa d’uns pocs, ho paguem tots, però aquesta és la societat que ens ha tocat viure i que cal corregir i educar.

Sense assenyalar ningú, sense responsabilitzar ningú, sense ofendre ningú -almenys aquesta és la meva intenció- he de dir que em va doldre moltíssim allò de “Musulmà, el que no boti” així com altres insults irreproduïbles. M’encanta llegir reaccions d’alguns polítics i la del nostre president Louzán -altres s’acullen al seu silenci covard-, però cal arribar al fons de la qüestió.

CAL ARRIBAR AL FONS DE LA QÜESTIÓ

La meva experiència m’ha demostrat que totes les persones som iguals, sí, iguals. El color, la religió, el pensament… tot això forma part de la persona. No és res diferent sinó més del mateix i ho puc comprovar cada vegada que ens reunim al camp Municipal de la Grama al final del Ramadà.

Els responsables de la comunitat islàmica agraeixen als colomencs la nostra voluntat de col·laboració, però som nosaltres qui hauríem d’estar agraïts per la seva ajuda i la seva arribada als nostres pobles i ciutats. És clar que hi ha excepcions, tot i que això correspon a la justícia i
que no els enganyin, això és independent de qualsevol color, raça o pensament.

ELS CULPABLES ES VAN RETRATAR

Per això, avui repeteixo que no soc musulmà, però com si ho fos, i això no s’ha de convertir en un insult. El futbol és un esport encara que alguns no ho vulguin entendre i, si us plau, que ningú ataqui l’afició del RCD Espanyol. Els culpables es van retratar i carregaran amb la seva actitud ridícula encara que les càmeres no els puguin delatar. Mantinc a nivell personal que només la integració i la justícia ens poden mantenir estalvi en aquesta societat, i atacar-nos només ens condueix a l’enfrontament i al caos. Salut i una forta abraçada.

The post Antonio Morales: “No soc musulmà, però com si ho fos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Antonio Morales (FE Grama) i Josep Centeno (EE Guineueta) han repartit aquest dimarts tot un recital d’arguments contraris a la gestió de Soteras i Calle, president i director de la FCF, respectivament. Al costat del excandidat Juanjo Isern, els dos presidents de clubs, que es van reunir a Sta Coloma amb molts representants del Barcelonès Nord, formen part també de la llista de 500 clubs que demanaran una Assemblea extraordinària de la Catalana.

La decepció de Morales va quedar evident. “Aquest matí han caigut de la convocatòria més de 30 clubs ja sigui per ‘refredats’ inoportuns, problemes ‘familiars’ o simplement per por. Estic molt decebut”, va dir. Això no va impedir la seva duríssima intervenció.

MORALES I CENTENO, CONTUNDENTS

“Els amos de la FCF som els clubs i els que manen ara se n’aniran al carrer aviat per via jurídica o administrativa”, va avançar el colomenc. Aquesta gent són gestors ‘temporeros’ i bé la Conselleria d’Esports o la secretària general han de solucionar aquest problema”, va afegir.

Centeno, per part seva, es va centrar en el nouvingut vicepresident Antonio Escudero. “Quan li vegi se’n durà l’esbroncada del segle. Quan anava en la nostra candidatura amb Isern va dir que Soteras i Calle eren uns corruptes en un acte a Girona i ara es lliura a Calle”, va afirmar. Per cert, al director, ara de ‘bolo’ a Manila, li va recordar que “t’estaré esperant fora de la Federació amb els Mossos quan surtis per la porta amb les teves catanes”.

EL REPÀS D’ISERN

El candidat Juanjo Isern, que demà presentarà al costat dels presidents del Nàstic i de la UE Olot, les 500 signatures de presidents que demanen canvi, va ser rotund. “Són una trama corrupta i desitgen posar al seu president ‘pelele’, com ara és Soteras, que els mantingui els seus privilegis. Es fan rics amb els diners federatius i això no pot ser”, va afirmar.

Segons Isern, el director “no sols no té ni estudis ni preparació per a aquest lloc sinó que extorqueix als clubs amb amenaces permanents. L’anunci de les 500 signatures ha fet que personatges com Agus o ‘Bomba’ Guerrero hagin trucat clubs i els hagin amenaçat”.

GINÉS GARCÍA I EL FUTBOL SALA

Com a representant del futbol sala va estar el president del Sta Coloma Futsal, Ginés García. Amb un llenguatge directe, el dirigent va demanar “major protecció” per als clubs petits.

Ginés, un dels ‘guerrers’ del futbol sala català, va donar la cara pels gairebé 400 clubs integrats en la Federació. A més, va afirmar, sense cap temor, que són molt més que la gestió d’un personatge.

The post Morales i Centeno destrossen Soteras i Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és estrany que amb les ‘rebolcades’ que li han donat els advocats dels Comitès ara vulguin des del carrer Sicília apartar els díscols, hagin fet reaccionar el septuagenari Soteras i el director Calle. Res millor que tenir professionals a sou. És una manera molt maca de garantir la seva independència, oi?

Encara es recorda amb estupefacció com van voler “tirar al carrer” Manel Duran, directiu i delegat del Penedès-Garraf, per un “fet gravíssim”. Se’n recorden?. Sí, en un partit de futbol femení, en què jugava la filla de ‘Rambo’ Moreno Delgado. Manel Duran va tenir la “poca vergonya” de fer una “sacada d’honor”.

La justificació federativa era incontestable: estàvem en època COVID (2021), i com menys persones estiguessin al camp, millor, segur que així es reduirien els riscos de contagis. No sabem si Manel Duran va fer la sacada d’honor havent-se sotmès prèviament al test d’antígens o portava una “galipàndria” que va espantar els presents.

SANCIONS I COMITÈS

A partir d’aquí, la maquinària del carrer Sicília es va posar en marxa: inici d’expedient sancionador d’ofici contra Manel Duran per part del Comitè de Competició de Futbol Femení, … i, davant el disbarat suggerit, van decidir arxivar l’expedient.  Simplement no hi havia per on agafar-ho, com passa amb moltes altres coses que ocorren en els últims temps al carrer Sicília i que molts clubs han decidit mirar cap a una altra banda.

Soteras i Calle o Calle i Soteras es van retirar a les seves estances amb la “cua entre cames” i van pensar que hi hauria d’haver un altre mètode per ‘apartar’ Manel Duran. El van trobar: el van fer fora en una ‘fantàstica’ reunió de Junta directiva, que està als tribunals en aquests moments, amb acusacions de fals testimoni per a Soteras i el seu acompanyant Miquel Sellarés que consta en els àudios que va reconèixer que havia mentit dues vegades en judicis i que “aniria dues vegades a la presó”.

MORALES I LA SEVA PANCARTA

Passen els anys, però els mètodes continuen vigents. En aquesta ocasió, el president de la FE Grama, el ‘díscol’ Antonio Morales s’assabenta que, tot i ser un incondicional de Soteras i demanar a altres clubs el vot per a la seva candidatura, li han falsificat la firma des del carrer Sicília per a les votacions repetides del 13 de febrer de 2023 (no només a ell sinó a molts directius d’altres clubs).

Davant d’aquest disbarat, digna dels mons de l’hampa i del tripijoc, decideixen al seu club penjar la pancarta “Tots els clubs units contra la corrupció federativa”.

Això de la falsificació de firmes no ho diu futbolcatalunya.com, sinó que consta a l’atestat de Mossos d’Esquadra que el director de recursos humans reconeix dient a la seva parella treballadora de la FCF que està per la nit al carrer Sicília “falsificant firmes” per portar-les al notari de Sabadell.

SOTERAS I CALLE SE LA ‘MENGEN’

I el “mètode” presumptament s’activa una vegada més, encara que el precedent Duran els va saber “a banya cremada”. Es demana al comitè de competició que obri expedient contra Morales i el seu club amb el clar objectiu d’inhabilitar-lo (així consta en l’apertura d’expedient), i, de passada, suposem que així no podria acudir a l’assemblea general del 23 de juny de 2025: pensem que pot ser seria millor així, Morales que no parli i que no es queixi a l’Assembla- perquè li van falsificar la signatura sense consentiment?.

‘Pecat greu’ de Morales, no la falsificació de la seva signatura, sinó perquè el perjudicat es queixi i ho faci públic. Són els temps moderns al carrer Sicília i pot ser siguin les noves maneres d’entendre com s’han de fer les coses.

Més clar. Un cop posada en marxa la maquinària federativa per sancionar (o no?) el ”díscol” Morales, intervé l’instructor del procediment que, una vegada caducat l’expedient (és a dir, “se li va passar l’arròs” i havia de tancar-lo sense més històries) i decideix “fulminar” el colomenc proposant-li un any d’inhabilitació i una multa de 600 euros al seu club. Què fa Morales quan veu aquesta pel·lícula de Netflix? El més lògic, presenta al·legacions i diu que mai s’ha sancionat això, que hi ha jurisprudència clara i bla bla bla….

DIVENDRES DE RESOLUCIÓ

Pèrdua de temps de Morales, com després es va poder apreciar. L’instructor, a la seva proposta del dimecres 4 de maig, “tretze que tretze”… és igual que la caducitat sigui de manual, que ho vegin fins des de Nova Zelanda. No tenen por del sentit del ridícul si un comitè superior li diu que l’arròs estava venut, servit i menjat?

Ara ve el que és molt curiós. Només un dia i mig després de rebre la resolució definitiva de l’instructor proposant la sanció d’inhabilitació de Morales i multa a la FE Grama, i sense cap urgència previsible i en dia que no hi ha reunions de comitès i en horari en què no està oberta la FCF, resulta que el Comitè de Competició “en teoria” es reuneix i resol un divendres a la tarda (6 de maig de 2025).

És a dir, en unes poques hores, els tres advocats del Comitè de Competició tenen temps d’estudiar-se un expedient voluminós i decidir aquell divendres a la tarda que Morales i el seu Club han de ser castigats per les seves “alcaldades” … Potser tanta pressa perquè uns dies després s’hagués de dissoldre la FCF o un volcà arrasés la documentació federativa (per cert, què se sap del robatori de la caixa forta amb documentació sensible de Cap d’Any 2023? Diuen que n’hi ha noves proves al respecte … ). La resolució de competició es va notificar dos dies després, el dilluns 9 de maig al matí.

SIGNATURES NO COINCIDENTS

Aquí és quan apareix Morales en estat pur i el seu equip s’adona de diverses coses, si més no sorprenents. Les firmes de l’instructor de l’expedient no coincideixen en diversos documents; es descobreix que la resolució del comitè de competició “presumptament” ha estat redactada per un treballador de la FCF, que no pertany al comitè de competició, però sí a un altre. Tot això ho denuncia Morales en el recurs al qual ha tingut accés futbolcatalunya.com

A partir d’aquí comença el via crucis de Morales i del seu club. Van passant les dates, no arriba la resolució d’apel·lació que resolgués el seu recurs (van demanar la caducitat de l’expedient sancionador… ja que també se li va passar l’arròs als tres membres veloços del comitè de competició). Ni l’instructor ni els tres de competició, tots ells lletrats, van caure en què havia caducat l’expedient… ni tan sols repetint-ho Morales fins a la sacietat.

SE’LS VA PASSAR L’ARRÒS ALS ESTIMATS LLETRATS INSTRUCTORS

Morales va iniciar la roda de peticions a la FCF: què hi ha del meu recurs? per què Apel·lació no resol?  se’ls passarà el termini, etc… A més, com que no es refiaven, van demanar veure l’expedient, ja que volien veure si estava aportada o no la resolució del comitè d’apel·lació… Silenci stampa. Morales es va cansar i se’n va anar al Tribunal Català de l’Esport, davant les sospites que el comitè d’apel·lació havia resolt en termini i no se li havia notificat la revocació o no de la sanció imposada al mes de maig.

Comencen a sortir notícies als mitjans, on la sospita que Apel·lació va resoldre abans de l’Assemblea del 23 de juny anava agafant forma. Nerviosisme al carrer Sicília perquè s’obria un escenari incontrolable, sobretot en aquells que coneixien de primera mà el que havia passat amb aquest expedient i amb la resolució d’apel·lació.

I, per fi, es va fer la llum, aquest divendres 29 d’agost passat va arribar el que s’esperava: la resolució d’apel·lació confirmant el que era evident fins i tot per a un neòfit en la matèria: no es podia sancionar ni a Morales ni al seu club, perquè presumptament se’ls va passar l’arròs als estimats lletrats instructors (Ramon Felipó) i del Comitè de Competició. Així ho afirma apel·lació a la seva resolució a la que hem tingut accés.

IMPEDIR LA PRESÈNCIA DE MORALES A L’ASSEMBLEA

Però compte, no era una resolució a l’ús… no apareixia la data en què el comitè d’apel·lació va resoldre el seu recurs. Es va oblidar apel·lació de posar-la? La informàtica i les comunicacions han jugat una mala passada? Només consta amb un segell la data de la notificació a Morales i la data de quan el lleial vicesecretari Sergi Garrido estampa la signatura digital. La pilota ara es fa encara més gran, per què en aquesta resolució tan especial no consta la data en què va resoldre apel·lació?

Segons ha tingut coneixement Futbolcatalunya mitjançant fonts vinculades a la FCF, la preocupació és màxima per als treballadors que han participat en aquest expedient, ja que molt probablement Morales no es quedarà quiet pel mal que han fet al seu honor i imatge, i també al seu club FE Grama, des de fa molts mesos.

L’obertura d’expedient sancionador, l’angoixa de tants mesos i la sanció final per la qual es podria esquerdar la imatge de Morales i del seu club, que tant han aportat i segueixen aportant a la societat, no són plat de bon gust per a ningú. No serveix aquí allò que “llança merda que alguna cosa queda”. Si a més es confirmessin les sospites que el comitè d’apel·lació va resoldre abans de l’Assemblea i no es va voler notificar la resolució traient-li la sanció, podria suposar greus conseqüències laborals, civils i penals per a tots aquells que hagin participat d’una manera o altra si es demostrés que s’ha comès alguna irregularitat o delicte.

A QUI SE LE ACUDEIX REVOCAR LA SANCIÓ IMPOSADA A MORALES?

Així doncs, només cal veure el llenguatge verbal del septuagenari Soteras quan justifica per què vol professionalitzar ara els comitès. Futbolcatalunya.com va avançar fa uns dies que el possible cessament dels membres del comitè d’apel·lació podria ser immediat o sense descartar la seva dimissió prèvia.

A qui se li acudeix revocar la sanció imposada a l’antic “amic” Morales i no poder “donar l’escarment” que tant els agrada a alguns. Únicament al comitè d’apel·lació, ja que l’instructor i els del comitè de competició han quedat “caducats” amb la lectura de la resolució que posa ordre al disbarat.

Per cert, parlant dels nous mètodes, algú haurà d’explicar per què a l’atestat dels Mossos d’Esquadra, amb el bolcat del mòbil del director general i d’altres executius, es demanava posar els partits dels clubs “no fidels” a les hores de màxima calor, retardar el pagament de les subvencions i altres coses més indignes en una entitat com la FCF. No tenen res que dir els clubs catalans i els seus presidents?

L’ETAPA MÉS FOSCA DE LA FCF

Potser té raó Soteras i cal professionalitzar la casa… començant per ell mateix i el seu director general, que han decidit amb els seus actes conduir el futbol català a l’etapa que podríem qualificar com la més FOSCA de tota la seva història.

No ho diu futbolcatalunya, ho diuen els tribunals: president i treballadors d’alt rang ‘imputats’ per diversos delictes al Jutjat d’instrucció de Sabadell. Ah’, i amb un TSJ de Catalunya reconeixent que es van saltar els estatuts de la FCF com si fos un esport nacional i una Generalitat de Catalunya demanant al TSJ la immediata expulsió de la Junta directiva guanyadora el 13 de febrer de 2023. Tot això, amb un Parlament de Catalunya demanant la majoria dels Grups Polítics també el seu cessament.

The post Comitès de competició professionals a costa del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest setembre començarà amb força per al futbol català encara que la incertesa que roman al Jutjat 2 de Sabadell supera expectatives. Concretament, la imminent novetat pot tenir als Comitès de justícia del futbol català com a protagonistes.

I, més particularment, el Comitè d’Apel·lació, ja que poden tenir les hores comptades. O, dit d’una altra manera, podria presentar la seva irrevocable dimissió en les pròximes hores. Poc abans que la ‘democràtica’ i servil directiva que presideix Joan Soteras-Calle faci honor al cognom del ‘totpoderós’.

APEL·LACIÓ I LA PANCARTA DE MORALES

La raó perquè els 6 membres del Comitè, presidit pels excel·lents advocats Ignasi Maeso i Esther Cánovas passa per una pancarta. En particular, aquella que segueix present al Municipal de Sta. Coloma i en la qual es pot llegir ‘Tots els clubs junts contra la corrupció federativa’.

De fet, el cartell no s’ha pogut veure aquest cap de setmana a l’estadi encara que hagi començat ja el curs. Les condicions climatològiques han jugat en contra i ha hagut de passar pel taller. En resum: tornarà en els pròxims dies.

Però aquest missatge pot ser definitiu perquè el Comitè d’Apel·lació se’n va anar de vacances amb els deures fets i alguna ‘llum il·luminada’ ha frenat la seva publicació. Desconeixem si ha estat el director Calle o el septuagenari Soteras -no oblidin que el ‘jove’ compleix 77 el diumenge- han estat els instigadors encara que ningú pot atrevir-se contra el poder ni el capritx del duo dinàmic.

CINC MINUTS ABANS QUE ELS TREGUIN

La decisió d’acabar amb els lletrats que han fet història en el futbol català és un altre dels grans objectius dels encara dirigents mentre es multipliquen les traïcions en una junta impersonal i inepta.

Apel·lació va cometre ‘l’error’ de donar la raó al president de la FE Grama, Antonio Morales, i aquesta ‘traïció’ no es pot permetre. Pendents encara que el president colomenc rebi l’expedient sancionador –una altra vergonya per a Soteras-, els advocats prefereixen escollir el camí de sortida que ser convidats a abandonar un lloc en el qual no han guanyat mai un euro.

Les pròximes hores poden ser definitives per a la justícia esportiva al carrer Sicília i per al futbol català, ja que la Secretària General de l’Esport està per a altres festes.

The post Nova temporada, nou Comitè d’Apel·lació? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou mesos han passat ja des que s’obrís l’expedient de sanció a la FE Grama i al seu president Antonio Morales per mostrar una pancarta de denúncia al Municipal de Sta. Coloma. La frase que recull la indignació local –‘Tots els clubs junts contra la corrupció federativa’– ha provocat una sèrie d’irregularitats, presumptes falsificacions i por que algun dia es descobriran.

Ara com ara, Morales, fart d’esperar la sentència de la FCF i indignat pel silenci des del carrer Sicília, sol·licita al TCE i a la mateixa Federació tres coses. Una: que s’arxivi el cas; dos: suspensió cautelar de la decisió presa el passat 12 de maig (un dia abans de la fi de termini) i tres: poder disposar de l’expedient sancionador.

UNA SANCIÓ AMB MOLTES IRREGULARITATS

La carta que envia Morales al TCE i a la pròpia FCF agrupa una cadena d’errors i pitjors intencions que li sensació de “persecució” i “represàlia”. Hi ha hagut sentència o no per part del Comitè d’Apel·lació? No és possible que la resposta sigui negativa després de més de tres mesos (14 maig) d’una proposta resolta en només 2 dies (del 7 al 9 de maig) i que no es vulgui elevar a públic. Potser és contrària a l’interès de la FCF i s’ha escollit el silenci? Per què aquest hermetisme i aquest capritx?. A tots aquests interrogants busca resposta el president colomenc.

MORALES S’AFARTA

Curiositats que fan mala olor. Per exemple: en el procediment apareixen signatures diferents per part de l’Instructor. Fins i tot una empleada assumeix la comunicació del Comitè de competició sense que aparegui la de cap responsable jurídic.

Perquè això, nou mesos després, el president de la FE Grama s’ha afartat, ja no pot denunciar més, però sí que urgeix al TCE, Soteras i a la FCF al fet que es retrati. Si no, el pròxim pas tornarà a ser un jutjat.

CARTA DEL PRESIDENT DE LA FE GRAMA A TCE I FCF

La Federación Catalana de Fútbol me abrió expediente sancionador por manifestar mi opinión de forma libre… tanto a mi como a nuestro club, la Fundació Esportiva Grama..de hecho nos acabó sancionando el 12 de mayo de 2025

Evidentemente acogiéndonos a todos los derechos que nos asisten efectuamos un recurso frente al comité de apelación con fecha 15 de mayo de 2025… que todo y reclamar su resolución a día de hoy hemos tenido la callada por respuesta. Por eso apelo al presidente de dicho comité, que ya tiene en su poder mediante registro una petición de traslado de todo el expediente, con el fin que nos de dicha resolución antes de que se resuelva el recurso que ya hemos tenido que presentar ante el Tribunal Català de l’Esport…como bien sabéis la federación viene obligada a responder en tiempo y forma cosa que no ha hecho no se si por desidia o por indicación de la presidencia de la Federación…Estamos frente a una cacicada mas de las que vienen produciéndose en la Federació catalana de Futbol…con la mirada cómplice de una administración que no solo deja hacer, sino que con la nueva ley del Deporte pretende perpetuar la indefensión de los clubs modestos cuyos intereses pretendo defender hasta las últimas consecuencias…Ni Catalunya ni el fútbol catalán merecen los dirigentes, que, con sueldos millonarios, dirigen los designios de un futbol que sobrevive gracias al trabajo voluntario de miles de personas.

Adjuntamos tanto el recurso presentado al Tribunal Català de l’Esport como la reclamación de la resolución al comité de apelación de la FCF.

Antonio Morales García
President de la Fundació Esportiva Grama

CARTA AL TRIBUNAL DE L’ESPORT

CARTA A COMITÉ D’APELACIÓ FCF

The post La por de Soteras frena una injusta sanció appeared first on FutbolCatalunya.com.

A primera vista, podem fer-nos dues preguntes: “Clubs”, de quin esport? “Corrupció”, de quina federació?. Alguns pensaran que es pot tractar del futbol i de la FCF, potser encertin, però altres poden pensar en altres esports i altres federacions (karate, futbol inclusiu, formatiu…).

No seria la primera vegada que es veu una pancarta similar en altres esports i no hi posa res més, ni un comentari aclaratori.

DEFINICIONS DE CORRUPCIÓ

Quin és el significat de la paraula “corrupció”?. L’instructor de la FCF parla del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb respecte l’actuació de la FE Grama i d’un delicte del Codi Penal. Però s’oblida de citar una altra definició de “corrupció” com a “deteriorament de valors, usos o costums” (RAE). Algú se sent al·ludit negativament amb aquesta definició alternativa? Això no passa a la societat actual?.

FER CALLAR ELS CRÍTICS

Per no fer gaire extens aquesta columna, el tema no és nou. Ja s’ha intentat sancionar altres vegades aquesta mateixa frase de “corrupció a la federació” al futbol i en altres esports i el resultat final sempre ha estat el mateix. És a dir: pèrdua de temps i fracàs estrepitós dels que han intentat fer callar els crítics. Sempre ens recordarem del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem per tancar ràpid aquest debat absurd:

STC: “El personaje público deberá tolerar, en consecuencia, las críticas dirigidas a su labor como tal, incluso cuando éstas puedan ser especialmente molestas o hirientes, sin que pueda esgrimir frente a esa información género alguno de inmunidad o privilegio, y frente a las que tiene más posibilidades de defenderse públicamente de las que dispondría un simple particular”.

SANCIONAR? I LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?

STS: “Esta jurisprudencia es a su vez coherente con la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el máximo nivel de eficacia justificadora del ejercicio de la libertad de expresión frente al derecho al honor cuando los titulares de este son personas públicas, ejercen funciones públicas o resultan implicados en asuntos de relevancia pública”.

A l’hora de ponderar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’honor, cal prioritzar el primer quan les expressions objecte de controvèrsia s’emmarquin en un context d’alarma social o de conflicte social o polític… Algú dubta de la situació d’alarma social amb totes les notícies que surten i quan es veu el número extraordinari de litigis que té l’actual FCF als tribunals?.

FCF I ALARMA SOCIAL

Per si no n’hi hagués prou, el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) també ha tancat la porta fa poc a expedients que no tenen cap recorregut, per més que es pretengui ser exemplaritzant amb el dissident:

“Es conocida la jurisprudencia sobre la libertad de expresión y el carácter restrictivo de los límites a los que puede ser sometida…. A su vez, uno de los parámetros esenciales que se tienen en cuenta a la hora de modular la libertad de expresión es la relevancia pública y el interés público de la materia objeto de las manifestaciones en concreto. Claramente la práctica deportiva del futbol tiene una alta relevancia e interés público ya reconocido desde antiguo por el Tribunal Constitucional, así la STC 6/1985”.

PORTA TANCADA DES DEL TAD

“Los cánticos proferidos («corrupción en la federación») se enmarcan en el clima creado por las noticias referidas al llamado «caso —-», que ha motivado incluso la incoación de un procedimiento penal y que afecta al que fue Vicepresidente del Comité Técnico de Árbitros, como señala el recurrente en su escrito, y en dicha expresión no puede apreciarse ni insidias, ni insultos a la RFEF. En definitiva, dicha queja o protesta no consiste en corear simples rumores, invenciones o insinuaciones carentes de fundamento, sino hacerse eco de determinadas noticias que han alarmado a todo el ámbito del fútbol español.

Como hemos señalado en la jurisprudencia citada, no toda crítica o información sobre una persona constituye una afrenta a su honor personal. Y en el caso enjuiciado tan solo se señaló la expresión “corrupción en la federación” sin acompañar dicha crítica de calificativos formalmente injuriosos o innecesarios.

TOLERÀNCIA I ALTRES OPINIONS

“Como ha señalado el TC en las sentencias citadas el personaje público o, en este caso, la persona jurídica aludida, ha de tolerar las críticas dirigidas a su labor incluso cuando éstas puedan ser especialmente molestas o hirientes, sin que pueda esgrimir frente a esa información género alguno de inmunidad o privilegio (STC 192/1999) precisando la STS 344/2015 que en el conflicto entre los dos derechos prevalece el primero cuando el objeto de las críticas va dirigido a personas públicas, o que ejerzan funciones públicas o resulten implicadas en asuntos de relevancia pública.”

NO HI HA MÉS PARAULES, SENYORIA

Ara els advocats del Comitè de Competició i del Comitè d’Apel·lació de la FCF ens podran donar una lliçó sobre aquest cas i decidiran si prefereixen seguir el camí de l’instructor federatiu i castigar la FE Grama i sancionar el seu president o el dels tribunals absolent. S’admeten apostes. Qualsevol cosa és possible, menys fer el ridícul, que segur que no ho voldran fer.

The post Per què no es podria sancionar mai la FE Grama appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pendents dels moviments federatius entorn de la pancarta present al Municipal de Sta Coloma des d’el mes de novembre passat –‘Tots el clubs catalans contra la corrupció federativa’–, la parella Soteras-Calle agafa tot el que pot per a mostrar el seu poder.

L’acta del passat FE Grama-CE L’Hospitalet, a càrrec del col·legiat Pauli Teruel Soler, ha estat l’excusa perfecta.

LA FE GRAMA, A PAGAR, PERÒ NO A CALLAR

Primer destaca que en el minut 87 es van sentir ‘càntics’ des de la graderia contra la corrupció federativa i després explicita els qualificatius d’un aficionat.

“La FE Grama està sorpresa i no entén a com a una entitat, que ha estat premiada diverses vegades per aquesta Federació pels seus valors, ara se li castigui d’aquesta manera”, comenta a Futbolcatalunya el seu director esportiu, Josep Sicart.

Admet les etiquetes de “cagón i pocavergonya”, però “cap insult més. Estan mal dites aquestes paraules però tampoc es pot acabar amb la llibertat d’expressió de la gent”.

LA NO-TRANSPARÈNCIA DE LA FCF

La realitat és que aquest dimecres es va comunicar al club 1 partit de sanció i 300 euros –“la meitat de la taquilla”- a l’entitat. Soteras-Calle, que no saben com tancar la boca al president Antonio Morales després de les seves denúncies constants, executen ara la seva resposta amb altres mètodes molt qüestionables.

Per cert: la sanció no és pública, com si que fa la RFEF, sinó que només apareix en el text que li envien als clubs. Es pensen que així ningú s’assabenta de l’afany de recaptació d’una FCF perduda. En les pròximes hores, el club colomenc té pensat emprendre més accions de disconformitat amb la política de Soteras. També, per descomptat, cridaran a l’ordre a l’aficionat protagonista.

The post Un partit i multa de 300€ a la FE Grama com a rebequeria de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

El partit de Copa del Rei Sant Andreu-Betis passarà a la història per moltes coses. L’actuació dels futbolistes de Xavi Molist va ser sublim. L’aspecte del Narcís Sala, amb un ambient espectacular, era realment imponent. Tot plegat va quedar tacat per una altra actuació arbitral contrària als interessos andreuencs. Busquets Ferrer no va veure unes mans clares de Sabaly amb empat a un i tampoc com Marc Bartra marcava al refús d’un penal envaint l’àrea abans del xut de Vitor Roque. Aquestes van ser les més clares, però també el Chimy Ávila podria haver estat expulsat per donar una puntada a Dani Torices.

Com deia Josep Lluís Núñez, sempre surt el 36. Feia referència al Real Madrid, però es podria aplicar perfectament als rivals andreuencs en partits definitius. Pel que fa al del Betis, el golejador Sergi Serrano afirmava que “l’àrbitre ha tirat més cap al Betis en els moments de dubte”.

“La mà de Sabaly és clara i el gol de Bartra està clarament dins”, afegia. En la mateixa línia l’entrenador Xavi Molist declarava que les dues jugades “són molt clares”. Així es va quedar el Sant Andreu, amb la mel als llavis, després d’un partidàs condicionat per l’actuació arbitral.

“SEMBLA QUE PORTAR LA SENYERA MOLESTA”

En declaracions a FutbolCatalunya, Josu Rodríguez afegeix que “no entenc que es professionalitzi la Copa del Rei i que no hi hagi ajuda del VAR”. L’extrem ja ha viscut situacions així anteriorment, com per exemple el 2018 contra el Castellón. Aleshores, els orelluts arribaven al Narcís Sala després d’un empat a zero a Castàlia contra un bon Sant Andreu.

La tornada, amb l’estadi ple, va estar condicionada per una expulsió de Carroza al minut 43 per una falta fora l’àrea. No era ocasió manifesta de gol ni dins l’àrea, però va acabar amb penal, expulsió i gol del Castellón. “Són detalls que marquen molt la diferència entre un equip i l’altre i sembla que portar la senyera a vegades molesta en algunes decisions arbitrals”, explica Josu, que creu que “aquesta samarreta costa molt, sobretot quan jugues fora de Catalunya, però seguirem lluitant”.

“LA FINAL SANT ANDREU – BARÇA B NO S’HAURIA D’HAVER JUGAT”

Uns anys abans, el Sant Andreu també va perdre un ascens. En aquest cas, a Segona Divisió en una final contra el Barça B. L’anada al Mini Estadi es va resoldre amb victòria mínima local per un dubtós penal d’Abraham Minero a Nolito que va transformar Jonathan Soriano al minut 88. Prèviament s’havien anul·lat dos gols quadribarrats per fora de joc i l’empat a zero de la tornada ascendia al filial dirigit per Luis Enrique.

José Miguel Morales recorda aquella tràgica final i explica no s’hauria d’haver disputat: “Nosaltres estàvem al mateix grup i no ens podia tocar contra el Barça B. És una final que no s’hauria d’haver jugat”. A més, l’històric porter andreuenc també afegeix que l’eliminatòria de campions contra la Ponferradina va tenir decisions arbitrals polèmiques: “Dos partits abans de la final ens toca la Ponferradina i tan a casa com a fora els arbitratges van deixar molt que desitjar”.

“L’IMPRESENTABLE JAPÓN SEVILLA NO ENS VA DEIXAR PUJAR”

Si fem la vista més enrere anem cap a Lugo. El 1992 l’equip gallec deixa sense ascens el Sant Andreu. “Podíem intuir, pel que ens havien dit, que ens perjudicarien i així va ser de forma descarada”, explica Ramón Maria Calderé, el gran protagonista d’aquell partit. El de Vila-Rodona va ser expulsat a la mitja hora amb una segona groga per simular un penal que era claríssim. El Sant Andreu es quedava sense pena màxima i amb 10 homes.

“Aquell ascens el mereixíem de totes totes i malauradament aquell impresentable col·legiat Japón Sevilla no ens va permetre aconseguir aquest somni”, explica un Calderé a qui encara li cou recordar aquell dia. L’ex jugador i tècnic quadribarrat afirma que “la UE Sant Andreu ha estat un club molt maltractat a la Federació i al Comité d’Àrbitres i s’ha de dir. No es pot callar i algun dia s’ha de fer justícia”.

Calderé espera que “el Sant Andreu i la seva afició mereixen la Segona A”, però alhora es mostra molt crític amb els estaments que, segons ell, han perjudicat el club en més d’una ocasió: “Em queixaré sempre, de la Federació actual que no recolzi i doni més suport a aquest club tan històric”.

The post La història arbitral del Sant Andreu no té xiulet final appeared first on FutbolCatalunya.com.

Antonio Morales vol explicar la titular del jutjat de Sabadell que instrueix el cas la greu actuació de Joan Soteras Vigo la seva junta directiva per perpetuar-se en el càrrec.

El president de la FE Grama se’n fa creus dels moviments que encara avui fa el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva submisa junta directiva. El màxim dirigent colomenc va declarar davant els Mossos d’Esquadra i la jutgessa de Sabadell en el mes d’octubre que la seva signatura i la del vicepresident de l’entitat, Manuel García Morales, que apareixen en les paperetes de vot, són falses. És més, a García Morales se’l fa passar pel secretari, el que encara ha fet créixer més la indignació.

MORALES NO CALLA

A més, la FCF ha imposat una sanció de 14 € i l’obertura d’un expedient disciplinari per exhibir una pancarta de denúncia al Nou Camp Municipal, la qual cosa encara ha indignat més al club i descol·loca Antonio Morales que no entén que es pugui sancionar ningú únicament per expressar una lliure opinió. El cartell, que deia: “Tots els clubs contra la corrupció federativa”, ha fet que la maquinària de la FCF posi a treballar els empleats i els diferents comitès per a sancionar el president de la FEG i a la mateixa entitat.

“Parlo molt clar i sempre que m’ho demanen perquè no m’amago mai i molt menys darrere de perfils falsos a les xarxes per a propagar mentides, com fan altres amb mi”. Antonio Morales és contundent. “Mai ho he fet, ni li he demanat a ningú que ho faci ni ho faré. Sempre dono la cara i vaig amb la veritat pel davant”. Morales comença a estar fart de l’“assetjament que pateixo personalment a les xarxes socials… però sé aguantar” va manifestar a Futbolcatalunya.

“TOTS ELS CLUBS CONTRA LA CORRUPCIÓ FEDERATIVA”

De fet, el veterà president colomenc, pot implicar-se més en el procés si decideix presentar-se com a “perjudicat” en el procés de les signatures falses sorgir de les eleccions de març de 2023. El vetarà dirigent de Sta Coloma creu que, malgrat ja haver declarat en el jutjat i en comissaria, toca fer un pas més i denunciar Joan Soteras i la seva junta en qualitat de perjudicat, el que és una obvietat.

El passat 1 de setembre, Morales ja va fer un escrit en el qual mostrava el seu malestar i enuig amb l’actual responsable de la FCF.

MISSATGE PER A SOTERAS

El discurs de Morales es va fer i es va dirigir contra Soteras: “Si tingués la mínima dignitat, aquest senyor ja hauria dimitit. No puc creure’m que gosi dir que vol ser president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Jo no sabia que calia presentar un currículum de corrupció per aconseguir l’honor de ser president del futbol espanyol”, diu.

I afegeix: “Fa 47 anys que estic ficat en el món de l’esport, un món bonic, apassionat i gratificant. Mai he acceptat un càrrec malgrat les ofertes que m’han fet contínuament i a tots nivells a Catalunya i a Madrid”.

UN “PEGAMOCOS” MOLT EQUIVOCAT

Molt enfadat, el president té un missatge pel president Joan Soteras: “si creus que un “pegamocos” com tu m’atemorirà amb escrits amenaçadors perquè denuncio la corrupció teva i dels teus, estàs greument equivocat”.

A més, Morales avisa “a aquells clubs catalans que es deixen convertir en titelles d’aquest poder corrupte el qual recolzen per activa o per passiva perquè tothom acaba pagant pels seus actes i tots ens coneixem”.

El cas és en mans de la Justícia i Antonio Morales vol formar part d’una acusació que vol netejar la Federació Catalana de Futbol.

The post Morales vol denunciar com a ‘perjudicat’ Soteras al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dia important al Jutjat 2 de Sabadell amb torn per a declaració del delegat de Lleida de la FCF, Josep María Espasa, i de tres clubs (FE Grama, Llerona i Vista Alegre). Segur que la jutgessa disposa de suficients arguments per a treure unes conclusions interessants. Especialment per l’aportació de la il·lustre advocada defensora de Joan Soteras i Calle, María Barbancho.

Els tres clubs afectats van coincidir que la seva signatura havia estat falsificada en l’últim procés electoral. D’altra banda, Espasa es va limitar a dir que ell complia les ordres que li donaven i va nomenar els tres caps visibles de la FCF. El ‘més dulent’, segons Espasa, per descomptat, va ser l’encara secretari general, Oriol Camacho, que encara es manté de baixa mèdica i com a testimoni protegit per l’Oficina Antifrau.

MORALES ESTUDIA LA SEVA PERSONACIÓ

El president de la FE Grama tenia poques ganes de parlar quan va sortir de la sala. Es va limitar a comentar que havia ratificat la seva declaració del passat mes de maig davant els Mossos i poc més.

És preferible repassar l’entrevista que va concedir a Futbolcatalunya el passat 23 de juny, ja que les seves paraules no han variat. Morales, a qui li van practicar aquest dilluns 21 una prova cal·ligràfica, va insistir que li havien falsificat la signatura així com el càrrec i la signatura del seu vicepresident Manuel García.

El màxim responsable del club colomenc no descarta personar-se com perjudicat en el procediment. “Espero que aquests empleats federatius, si hi ha sentència de falsificació, paguin de la seva butxaca els seus advocats defensors i no la FCF perquè som els clubs els seus propietaris”.

ESPASA REPETEIX LA LLIÇÓ

D’altra banda, ‘mossèn’ Josep Maria Espasa, delegat de la FCF a Lleida, va tornar a insistir que ell només complia ordres. Clara al·lusió a Soteras, Calle i Camacho com ja va declarar el passat 7 de març. En aquest instant va admetre les reunions a Martorell i Sant Feliu de Llobregat amb Calle i Guerrero (‘Bomba’), al capdavant de l’equip electoral de Soteras.

Encara més, recordem que en aquesta declaració prèvia també va assumir l’ara funcionari que les despeses de les actes electorals els pagava Soteras i el ‘desaparegut’ Llaó.

La història electoral amb la FCF guarda molts capítols encara per a exposar una penosa i putrefacta realitat.

The post Espasa es retrata i Morales els retrata appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels grans fitxatges de la temporada. Walid Meddeb va canviar Badalona per Sta. Coloma i aquests nous aires s’estan traduint en gols. Per a aquest davanter català que va començar al Cornellà i va passar pel juvenil i el primer equip del Badalona, li ha arribat la seva gran oportunitat a la FE Grama.

Aquest passat diumenge va marcar dos gols d’or per al seu equip a l’Ignasi Sagnier enfront del líder Prat i ja n’acumula 5. Realista, il·lusionat i amb les idees clares va per totes.

WALID I LA FE GRAMA

“Estic preparadíssim, vull marcar gols i guanyar per al meu equip; tant de bo segueixi així durant tota la temporada.

No s’ho creurà de manera excessiva?

“No, toco de peus a terra sempre i haig de continuar ficant gols perquè és el meu treball”

I, si no, té la seva família, el seu president, el seu entrenador…

“Amb la meva mare és suficient, en cada partit em diu el que haig de fer i fins i tot, quan protest a l’àrbitre, em renya”

La seva mare li diu el que ha de fer. Potser va ser futbolista? (Broma)

“LA MEVA MARE SEMPRE EM COMENTA TOT”

“No, el que passa és que sempre li ha agradat veure el futbol amb els seus germans i la família. La veritat és que a vegades em ‘escalfo’ i em costa.”

Walid!, una mare és sagrada! Si li diu que ho ha fet bé, a callar; si li diu que ho ha fet malament, a callar, també!

“Per descomptat. Exacte”.

Tornem a Walid. Es tracta d’aconseguir com més gols millor o treballar per a l’equip?

“La veritat és que prefereixo no marcar i que guanyi l’equip sempre; de fet, jo canviaria els meus 5 gols per portar 6 punts més”.

“CANVIARIA ELS MEUS 5 GOLS PER 6 PUNTS MÉS”

Vostè sempre ha marcat gols…

“En els tres anys que porto ja en Tercera Federació he ficat alguns, sí, i aquest és el meu objectiu”.

Quins entrenadors té com a motiu de record per a si?

“Santi Alvarez em va treure des del juvenil a la Tercera RFEF amb el Badalona i tot li ho dec a ell”

Ja es parlarà de futur, ara com ara, imaginem, que tot demana trobar el seu lloc amb la FE Grama?

Exacte, centrat amb la FE Grama i intentar fer un bon any.

“SANTI ALVAREZ M’HO VA ENSENYAR TOT”

Ja sap que la FE Grama sempre ha estat un excel·lent mirall per a la projecció de grans futbolistes.
Ho sé, s’han fet un bon nom en el futbol i han arribat a brillar en el futbol professional. Tant de bo pugui arribar. A mi em van dir que, si feia les coses bé, podia fer un bon salt.

Per què fitxa Walid pels colomencs quan tenia altres ofertes?

Necessitava un canvi d’aires encara que no me n’he anat tan lluny i Josep Ricart, director esportiu del club, em va contactar i em va valorar des del primer moment.

Discursos convincents…

Sí, de Sicart, especialment, del president Morales i del míster Esteva.”JAVI MÁRQUEZ EM VA CONVÈNCER”

Morales va ser molt explícit?

Teníem un contacte comú que era Javi Márquez que va estar amb mi a Badalona. Em va parlar molt bé de la FE Grama i havia de fer-li cas, ja que es tracta d’una gran persona i d’un gran futbolista de l’Espanyol i de la selecció espanyola.

Per què li ha costat tant arrencar a l’equip? Cinc jornades perquè arribi el primer triomf?

Arrencar quant a puntuació perquè el joc és bo. Els resultats són producte d’una ratxa negativa i a veure si ara tot canvia. Hem perdut tots per la mínima.

“CAL LLUITAR PEL PLAY-OFF”

Aquest equip està confeccionat, com a mínim, per a estar entre els cinc primers. No és pregunta sinó afirmació.

Sí, té potencial per a barallar per aquest play-off, però tot és qüestió de treball.

Quan va acabar el partit al Prat, què comenten al vestuari?

Sabíem que era un partit molt important perquè ens la jugàvem en camp del líder i ens vam dir que era l’escenari perfecte per a reaccionar. Guanyem i sentim una descàrrega de pressió i alegria que ens vam fer una gran abraçada tots. Ara, cap amunt.

Clau va ser el seu primer gol (42′), però més decisiu el segon (61′).

Sí, i vam saber aguantar la pressió durant mitja hora.

“AQUÍ HI HA MOLTA GENT JOVE”

Què és el que més li ha cridat l’atenció del seu equip?

Hi ha jugadors molt bons i amb molta gent jove. Jo em quedo amb el migcampista Alvaro Martí, que té la meva edat 21, i té molt futur al davant. Hurtado també, però ara està lesionat; ve d’Andalusia de ser capità.

En resum: poden estar tranquils a Sta Coloma que aquesta FE Grama anirà cap amunt!

Clar, i farem tot el que és a la nostra mà perquè no ens agrada ser aquí a baix.

SIGNEM 15 GOLS? BÉ”

Acabem, amb aposta inclosa: quants gols aquesta temporada?

Mai m’he posat una xifra. Penso marcar sempre però soc del partit a partit.

Si no arriba a 15, ens convida a un menjar; si arriba, que arribarà, paga vostè a Futbolcatalunya. D’acord?

Signem 15. Fet.

The post “Aquesta FE Grama ha de jugar play-off” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quatre minuts i mig de veritats, 270 segons per a comptar al futbol català una realitat que molt pocs mitjans de comunicació denuncien. Val la pena escoltar i llegir el que aquest president veterà del futbol català, Antonio Morales (FE Grama), argumenta.

Ho tindria molt fàcil per a seguir al costat de Soteras, però prefereix la denúncia davant una situació insostenible. Fins al seu gran amic Morales li van falsificar la signatura per a benefici del septuagenari. I d’això s’ha queixat al programa de Rafa Fernández ‘No dimitiré’ a Onda Cero.

MORALES I SOTERAS

Un monogràfic sobre l’actualitat del futbol català –’El cortijo de Joan Soteras’- ha servit perquè molts protagonistes denunciïn l’actual realitat. Juanjo Isern, ex candidat FCF, Miguel Galán ‘Querellator’ de CENAFE, Xavi Estrada, Raquel Elola (exemprada federativa) i Txus Lahoz (ex manager futbol sala del FC Barcelona) han aportat més llum a la cruïlla.

RESUMEN DECLARACIONS DE MORALES

“Llevar 47 años en este club me da derecho a decir que esto (la realidad de la FCF) es una puta vergüenza y que tenemos lo peor de cada familia en la RFEF y en la FCF”

“Yo creí en Soteras, le voté y pedí el voto para él”

“Alguien sabe si han echado a algún presidente por algún escándalo o alguna estafa. Llevan toda la vida ahí. En 5 minutos podemos votar todos pero no hay vergüenza en el futbol y estos personajes no hay que esconderlos sino meterlos en la cárcel”.

“FALSIFICAR FIRMAS ES UN DELITO GRAVE”

“Falsificar firmas es un delito grave y poner el suelo que tiene Calle, ahora con otro más en Madrid, es increíble. Sabrá tantas cosas de Soteras y de esta pandilla que le han dado otro cargo para que viaje con su Mercedes a cargo de la FCF”

“En la Federación hay biberones; si te callas, te lo dan con leche y, si no, con agua salada. A mí nadie me ha amenazado desde allí y, si a alguien se le ocurriera, que se atenga a las consecuencias”.

“AHORA PONEN AL ZORRO EN MADRID”

“Soteras me ha llamado más de cinco veces y no quiero saber nada de el, ya le dije que era un golfo y un sinvergüenza como todos los que habéis pasado por allí. Es escandaloso que un ‘chupatintas’ se lleve 300.000€ mientras yo voy loco para colocar la Loteria de Navidad por Sta Coloma y las rifas en los campos para que esté esta pandilla de golfos que tendrían que ser nuestros trabajadoresy resultan que son nuestros jefes y hacen estas gamberradas”.

“Y ahora, ponen al zorro a guardas las gallinas a la RFEF, pero ¿cómo puede ir este golfo a Madrid que está imputado y tiene 18.000 escándalos, no nos da vergüenza?”.

“Jamás he aceptado ni nadie de mi junta un cargo en la Federación ya que tengo suficiente con mi empresa, mi club con 37 nacionalidades distintas y más de 800 niños”.

The post Soteras! Ets un ‘golfo’ i un pocavergonya! appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

No és un futbolista més, no ho ha estat mai. Estar jugant amb màxima responsabilitat de capità als 42 anys només ho poden fer les excepcions i José Miguel Morales, ‘Porterito’ Morales, sempre ho ha estat.

“Segueixo perquè tinc ganes de continuar jugant, és la millor opció que tenia i el millor projecte. Millor motivació que seguir en actiu i sortir cada dia a jugar no la trobaré mai”, afirma a Jordi Mestres (Futbolcatalunya) aquest mite format en el Col·legi L’Esperanza de Baró de Viver igual que amb Gramenet i Damm. Exemplar ja va ser en l’equip cerveser on es va mantenir des de benjamí a cadet durant deu anys.

Després, ja se sap: Meridiana Torre Baró (1995-1996), Gramenet B (1996-1997), Santboià (1997-1999), Mataró (1999-2000), Terrassa (2000-2008), Sant Andreu (2008-2015) i Badalona (cinquè curs). Enrere queden els seus 16 anys en la Segona B amb sol tres equips (Terrassa, Sant Andreu i Badalona) –”he tingut sort perquè  aquí m’han valorat i m’he trobat molt a gust” i, per descomptat amb més ganes de seguir en actiu.
“Cada dia està més a prop haver de deixar-ho encara que el dia que no gaudeixi seré el primer a fer un pas al costat”, conclou aquest exemplar model esportiu per a uns nens que  l’ idolatren. Si no, que s’ho preguntin als cadets del RCD Espanyol on regala la seva experiència als blanc-i-blaus.

Amb 627 partits a la seva esquena des d’un llunyà 2000-2001 (81 a Segona A) va camí de sobrepassar els 700, una cosa realment increïble.

The post “El dia que no gaudeixi, seré el primer a fer un pas al costat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM 

Com a futbolista va destacar per la seva classe i pel seu estil. Com a persona, José Antonio García Escribano també marca la diferència i aquesta va ser una de les moltes qualitats que va veure des d’un principi l’actual president de la Fundació Esportiva Grama, Antonio Morales, des que es van conèixer en Santa Coloma.

Per a aquest exbancari ha arribat l’hora de liderar un projecte ambiciós en el qual a més de ser favorit ho ha de demostrar. El líder de la Primera Catalana mira el futur amb humilitat i amb ambició.

Com a jugador va passar per equips com San Francisco Javier, Damm, Sabadell, Cartagena, L’Hospitalet, Vilafranca, Palamós, Olot i UDA Gramenet, on es va retirar amb 34 anys. Com a tècnic va passar per Gramanet, Badalona, Figueres, L’Hospitalet, Cornellà, Blanes, Santboià, Martinenc, RCD Espanyol (DH juvenil i cadet) i des de juliol d’aquest 2017 la Fundació E. Grama.

Per què va tornar a assumir una responsabilitat de màxima direcció com pot ser la Fundació Grama després del seu pas pel futbol formatiu de l’Espanyol?

Perquè Antonio Morales acabava de crear la Fundació Grama i allà vaig arribar fa sis anys com a director esportiu; el febrer del 2017 vam acordar el meu adéu. Amb l’ascens a Primera Catalana va arribar la proposta d’Antonio de ser entrenador de l’equip.

És l’entrenador que està obligat a pujar a Tercera, sí o sí. En el club no hi ha un altre objectiu

L’objectiu de la Fundació és claríssim: l’ascens. El nostre objectiu ha de ser treure el màxim rendiment de la plantilla i aconseguir pujar. Els tècnics volem fer-ho tan bé com sigui possible.

Això no val, Escribano. Només val pujar o pujar

A veure. Ser quart no és l’objectiu de la Fundació, ni de bon tros, però la nostra primera obligació és treure el màxim rendiment a cada moment i és el que estem mirant

La Fundació E. Grama mira cap avall?

No, amb Morales només es mira cap amunt però amb respecte.

La F.E. Grama és dels equips amb més pressupost de la categoria

Això dels pressupostos, com tots sabem, és relatiu. El que té aquesta entitat és que no s’amaga i tot està molt clar. Dubto que sigui el pressupost més gran, no sé el dels altres, hi ha equips amb menys, segur, però algun més hi haurà amb major. Així, allò de fitxar jugadors per proximitat geogràfica, encara es fa per a formar un bon equip.

Segur que ja han notat que són l’equip a batre en la categoria

Sí. En principi érem un de més, però ara som primers i és normal. Jugar contra el primer significa moltes coses, és lícit.

L’única ‘espina’ es diu Manresa. Imaginem que ja esperen amb ganes el partit de la segona volta en el Congost?

Miri, recordo que aquell dia no vam merèixer perdre; altres dies, sí, però davant el Manresa, no. En cada partit cal fer el màxim. Al març serà un partit important encara que no hi ha res personal; ja signaria perdre allà i quedar campions. Ja signo amb un somriure. Cal ser humils sempre.

Es tracta de pujar de manera directa, sense cap promoció

Jo no sóc més que ningú i no vull pecar de prepotència. L’ascens cal lluitar-ho. Seria ideal pujar primer o tenir tots els punts ja al març però és impossible. Al final quedarà un campió i un subcampió i caldrà destacar la feina de tots els altres participants

Parli del seu equip, màxim conjunt realitzador (46) i menys golejat (12) amb una plantilla potentíssima, amb nou nacionalitats. Com es fabrica un equip campió?

Amb molt interès i amb dosi de sort. Hi ha jugadors que un equip ho fan fenomenal i en uns altres, no. Tenim una plantilla de molt nivell perquè ho demostren amb el seu rendiment

La personalitat de Toni Texeira marca a aquesta F. Grama en el camp?

Bastant. És un dels nostres pilars per la seva posició, per la seva experiència i perquè dóna molt a l’equip. No vull molestar a ningú perquè tots són importants però la gent que més pot donar per experiència són Texeira i Roberto. Afegeix Lolo, Cristóbal, etc, etc…. tots, de debò. Cadascun en el seu lloc.

Té una plantilla de Tercera, clarament

Tinc una plantilla que pot competir perfectament a Tercera però amb humilitat. Jo entenc la vida així i cal seguir en aquesta línia per a aconseguir l’objectiu. Estem contents del treball de tots.

Quins són els rivals que té marcats en vermell d’aquí al final?

Tots els que estan a dalt com el Llagostera, per exemple. En el futbol estan les ratxes i hi ha molta gent que treballa molt bé i es veu en els camps. Can Vidalet treballa molt bé i pot lluitar per estar aquí, Montanyesa, Manresa i Manlleu, entre altres, també.

Quan es parla de la FE Grama apareix ineludiblement Antonio Morales. La seva experiència facilita el treball d’un tècnic?

Sí. Ens coneixem fa molts anys i les hem passat de tots els colors, però jo sóc un empleat, no ens oblidem. Cal treure el rendiment que demana la Fundació. Tots els tècnics estem molt agraïts a Antonio i a la junta per haver-nos donat l’oportunitat d’estar a la Grama i poder seguir pujant esglaons en el seu projecte. Jo estava en el ‘bagul dels records’ i em va rescatar, per això cal posar els cinc sentits.

Bé, ara vostè ja és cent per cent futbol..

Sí. Ja estic prejubilat del banc. Tinc carnet nacional i a hores d’ara de la vida només penso en aquest plantejament en Primera Catalana. Tinc 61 anys i estar amb gent jove és meravellós, només se’ns poden enganxar coses bones. Tenim molta gent amb 20/21 i varis de 30 que podrien ser fills meus.

Ha insistit en diverses ocasions en aquesta entrevista a l’hora de parlar del seu equip de col·laboradors. Per què?

Perquè els meus companys de viatge són molt importants. Aquí estan Luis María Hernando, segon entrenador, molt preparat i amb molta personalitat. Si fos president, el fitxaria com a primer entrenador immediatament. Javi Hernández, preparador físic, amb gran recorregut com Espanyol B, Martinenc, etc i que és capaç de treure el màxim rendiment de tota la nostra gent, té capacitat per a aconseguir-ho. També està Allen Navarro, entrenador de porters que és un més dels nostres i Emilio Montagut, un ‘tot terrè’ que ens ajuda en tot

The post Escribano: “L’objectiu de la FE Grama és l’ascens” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El millor atac és una bona defensa. O a la inversa. En el cas del Badalona aquest inici de temporada està marcat per la solvència a la rereguarda. Lleida Esportiu, L’Hospitalet i Prat han estat incapaços de perforar la porteria de Morales, que acumula 270 minuts imbatut. Una dada boníssima, que encara seria millor si es veiés compensada amb gols. Ja se sap, que quan no s’encaixa cal un de sol per a guanyar. Va ser el cas de la primera jornada, però no de les dues següents. El Badalona ha estat incapaç de marcar els dos últims partits i només Marcel Serramitja ha vist porta. Un gol en tres partits. Bagatge pobre, que de ben segur tindrà remei en un futur proper. Com també s’ensorrarà el mur de Montigalà. Mentrestant, caldrà veure quan dura la imbatibilitat d’un equip que, si es caracteritza per alguna cosa, és per la seva solidesa.

Cal matissar, però, que a la Copa Catalunya el Lleida Esportiu sí va marcar a Montigalà. La porteria a zero es manté a la lliga, on els 20 equips del grup 3 ja han encaixat. Dels 80 de Segona B només hi ha tres que encara no hagin recollit la pilota del fons de la seva porteria. Són dos clubs del grup 1 com l’Izarra i el Lealtad de Villaviciosa.

En ambdós casos, amb cinc i dos gols respectivament, la fiabilitat defensiva els hi ha valgut per a ocupar ara mateix zona de promoció. Anecdòtic, sí, però premi al cap i a la fi. El Badalona, per la seva part, és vuitè amb cinc punts. Una victòria i dos empats. És un dels vuit equips encara invictes al grup 3. S’esperen grans coses aquesta temporada a Montigalà.

The post El mur de Montigalà appeared first on FutbolCatalunya.com.