Montse Dot, presidenta del Sants fins al 30 de juny, és la protagonista d’un nou podcast a FutbolCatalunya. La seva decisió de renunciar al càrrec ha causat certa sorpresa. I més, quan el club entra a la temporada del seu centenari.

Però la decisió és irrevocable. Montse Dot repassa en aquesta entrevista els motius que li han fet prendre aquesta decisió. No es desvincula totalment del club, ja que seguirà lligada a la Comissió del Centenari, però prefereix donar un pas al costat.

“Me’n vaig perquè em sento una mica sola a la Junta. Sóc la discrepància i prefereixo apartar-me. Que el vicepresident assumeixi la presidència i que decideixin què volen fer. No és una decisió d’ara, sinó que tot ve des de principi de temporada. L’1 de juliol tindran la meva dimissió a la taula”, afirma Montse Dot.

“SÓC LA DISCREPÀNCIA I PREFEREIXO APARTAR-ME”

La presidenta té clar que ha fet la seva feina correctament i en aquest sentit marxa tranquil·la: “Tenim un tresorer que és una meravella i deixo tots els deutes al dia. Només queden els que ja es venien pagant perquè ha hagut un control exhaustiu, amb el pressupost més baix de tota la categoria”.

I si d’un fet se sent orgullosa és d’haver mantingut al càrrec l’entrenador del primer equip, Tito Lossio, malgrat els dubtes que hi havia a principi de temporada. El temps l’ha acabat donant la raó: “Molts presidents de Tercera m’han felicitat, entre d’altres coses, per la coherència a mantenir l’entrenador”.

“SEREM DEL SANTS TOTA LA VIDA”

El seu darrer acte com a presidenta de la UE Sants serà la seva presència a l’Assemblea de la Federació Catalana, el 30 de juny a Blanes, presidida per un Joan Soteras a qui reconeix la seva tasca. “Tinc clar que portar el control de la FCF ha de ser complicat. Ell ho té més complicat que jo perquè no sabria què fer amb 12.00 euros anuals, la veritat”, respon jocosa.

Tot això i més, en la conversa que manté amb FutbolCatalunya i on l’emoció només li va impedir enviar un missatge final a tota la gent del Sants. Un cop acabada, ens va enviar aquest document de veu que afegim a aquesta notícia, com a complement del podcast que podeu escoltar.

The post “Em sento sola a la junta del Sants” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diuen que una ratificació de càrrec porta amb si una immediata destitució, però no sembla que això pugui ocórrer amb Tito Lossio. El tècnic de la UE Sants va reclamar l’atenció dels àrbitres, a través de BTV, una vegada es va consumar l’últim KO a Les Fontetes enfront del Cerdanyola.

Els blanc i verds, que sumen 1 punt dels 12 disputats, producte d’un empat a casa enfront del Granollers, han caigut davant Peralada, Sant Andreu i els vallesans. A més, tenen 2 partits pendents: aquest dijous (19.30) tocarà anar a Sta Coloma enfront de la FE Grama i el pròxim 2 contra el Girona B a L’Energia.

TITO LOSSIO, MOLT ENFADAT

BTV va recollir el testimoni de l’entrenador santsenc: “No perquè siguem el Sants o un equip que a nivel de pressupost o estructura, potser no és un Hospi o un Cerdanyola… Però ens han de respectar igual. Treballem igual, ens passem hores allà fent tasca, com perquè ens prenguin el pèl com si fòssim ‘gilipollas’. Ens hem de queixar d’alguna manera perquè cada semana passarà una cosa així”.

Això és el que demana el màxim responsable de la banqueta de la UE Sants: ”La semana pasada va ser un penal que no és penal i jo no vull que em regalin res, de veritat. Jo vull competir en les mateixes condicions que els altres equips quant a arbitratge”

MONTSE DOT RATIFICA

D’altra banda, la presidenta del club, Montse Dot, se suma a aquesta petició de Tito. “Estem dolguts amb algunes actuacions arbitrals i ens queixarem oportunament davant qui correspon”, va declarar a Futbolcatalunya.

Això significa posar-se al costat del seu tècnic perquè “l’equip ho està fent bé. El lloc de Tito no perilla sigui com sigui el resultat enfront de la FE Grama i fins i tot enfront de la UE Figueres. No estem tenint massa sort”. Res més

The post Tito Lossio explota i és ratificat appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Tot sembla indicar que aquesta setmana vinent es pot ratificar per part de la Federació Espanyola de Futbol el fet que no es produeixin descensos de categoria en aquesta temporada irregular. Un respir.

Sembla que sí. Va quedar molt clar en la reunió de presidents que no hi haurà descensos perquè, a més, es podria reclamar judicialment. Són drets adquirits pel que tindrem la permanència a pesar que no s’ha dit oficialment. Ho entenem així.

“Arribarem a juliol i no és un mes propici per a jugar “

Creu que es tornarà a jugar aquesta temporada?

No. S’estan programant els play-off però, tal com va tot aquest tema i veient com progressa el problema sanitari que tenim, arribarem a juliol i no és un mes propici per a jugar.

No s’està corrent massa?

Volen tenir les coses aparaulades, tenir l’opinió general i intentar perjudicar el menys possible als equips. Francament, encara que facin bé o malament les coses, la Federació té un ‘marrón’ a resoldre, a més no s’ho han buscat i ens ha tocat a tots. Cal buscar plans B i per això es mouen.

“Que quedi clar que quedaven 33 punts per disputar-se “

I no hauria preferit jugar al Novembre-Desembre, o quan sigui, però acabar el campionat?

Començar en aquests mesos desestabilitzaria la pròxima temporada també; l’ideal és finalitzar el campionat i que pugi qui tingui dret i que baixi qui ho hagi fet malament. Les circumstàncies tan especials fan que s’hagi d’acabar quan es pugui i intentar que al setembre estigui tot net i començar una altra normal.

Quantes vegades li han dit que vostè no es queixi perquè la salven?

No m’ho ha dit ningú però en algun pensament estarà i, sincerament, per a nosaltres ha estat una solució. Que quedi clar que quedaven 33 punts per disputar-se i els nostres jugadors havien reaccionat bé últimament, ens tocava jugar amb equips de la zona baixa com nosaltres i teníem esperances de treure 12/14 punts més. Això ens hauria permès salvar-nos.

En qualsevol cas, la veritat és que tampoc ho ha decidit el Sants.

Doncs no. Per descomptat que no.

“Cap jugador ni cap tècnic ha protestat per no cobrar”

Com ha fet la responsable del pressupost més baix de la categoria per a dir-li a jugadors i tècnics que la història s’ha acabat, i no es pot pagar, des del 15 de Març?

És l’única vegada que he comunicat alguna cosa a través de WhatsApp perquè ja hi havia confinament; ho va fer el tresorer a través dels capitans. Jo sempre he anat al camp i ho he dit presencialment i he donat la cara encara que en aquesta ocasió va ser el tresorer; després jo he parlat, un a un, interessant-me per la salut de tots. No hi ha hagut una sola queixa, ho dic amb orgull, i entenen que al Sants, tal com entren els diners, surten, però, si no entren, no es pot pagar i això que a algun li fa més falta que a un altre. A més, també saben que, si estan en un destret, intento resoldre’l. Ningú ha protestat, tothom ho entén perquè ho patim tots. Si fins al 28 de febrer està tot al dia (mai hem fallat), saben que, si no es pot, no es pot. En el moment que hi hagin ingressos, tornarem amb els pagaments.

The post Montse Dot (Sants): “Teníem esperances de treure 12/14 punts més” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Jornada de descans a la UE Sants. El 0-7 sofert davant el CE Europa dol moltíssim encara que només els queda passar pàgina i pensar en el Terrassa, el seu pròxim rival. Finalitzat el partit del passat diumenge, aquest dilluns toca reflexió. “Aquest dimarts els diré a tots els que penso perquè és molt dur. Ja sé que als primers que els dol és a tècnics i jugadors i a l’afició també. El millor que podem fer és pensar en el que té remei però també cal analitzar els nostres errors”, comenta a Futbolcatalunya la presidenta Montserrat Dot.

A mal temps, bona cara, ja que “no ens queda una altra. El primer gol va arribar en fora de joc i el segon d’un penal inexistent. Comencem la segona part molt mal i encaixem tres gols en sis minuts i ens enfonsem. El millor va ser el nostre porter Nacho, va tenir moltíssima feina i va salvar d’una cosa pitjor; l’Europa va fer el seu treball, no els desmereixo res però vam ser nosaltres els qui vam estar fatal”. Dot recorda que “no som un equip qualsevol i tots ens hem de mirar a la cara i parlar dels nostres errors i solucions”.

Això significa que “Tito Lossio és el nostre tècnic, té tota la nostra confiança i no que el farem fora el diumenge, si us plau. Tito és tan bo com ho era abans del 0-7 i ho ha estat des de fa sis anys; aquest marcador no reflecteix el que va ocórrer en el camp”.

Coets i bengales

El que més li va doldre a la presidenta del Sants va ser la reacció d’alguns seguidors de l’Europa “amb bengales i coets i que es comencessin a burlar del ‘7’ que figurava en el marcador. Els nostres seguidors només poden tirar pots de fum blanc i verd i res més i vivim cinc minuts molt tibants. Encara sort que no va ser a més”. Dot agraeix al president de l’Europa, Víctor Martínez, “el seu suport per a separar a la gent i evitar disgustos“

Els @ResakasEst i els @Eskapulats van viure intensament el derbi

El @CEEuropa va superar clarament la @UESantsoficial https://t.co/btUdwu4QG2 pic.twitter.com/JgicVeyxab

— btv esports (@btvesports) October 7, 2019

The post Montse Dot: “Tito Lossio té tota la nostra confiança” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tot i que tècnicament la primera dona que va presidir el Sants va ser la seva filla, Tània, però de forma accidental després de la marxa de l’anterior mandatari, Vicenç Pérez de Tudela, la història tenia reservat un lloc amb el nom de Montserrat Dot. Dimecres 15 de novembre, sense necessitat d’eleccions, ja que va ser l’única candidata, es va convertir en la presidenta de la UE Sants pels pròxims sis anys.

Al seu dia ja va ser la primera dona directiva de la història del club. I això que el seu amor pel Sants no és de naixement. De fet, on va començar a veure futbol va ser al camp del carrer Sardenya, on anava de la mà del seu pare a veure els partits de l’Europa. Però un bon dia es va creuar al seu camí un pertinaç i insistent fotògraf esportiu, santsenc de soca-rel, de nom Eduard Soler.

L’amor no només va suposar l’arribada al món de cinc fills –entre ells, la Tània, ara de nou cap de premsa del club-, sinó també la conversió de la Montse a la fe blanc-i-verda. Anys i anys d’animar i seguir a un club nòmada des que va perdre casa seva, el camp del carrer Galileu, per l’obertura de l’Avinguda de Madrid. Anys després de pelegrinar fins trobar una seu mínimament estable al Julià de Campmany -va estar entre el 1975 i el 1983 al camp de Montjuïc-, el club va trobar una casa més propera al barri, el camp de Magòria… però un altre cop la reforma de la zona de Can Batlló els va obligar a marxar.

Per això, un dels grans objectius que es marca serà retornar a Magòria, a un Nou Magòria del qual encara les autoritats locals ni han posat la primera pedra, però que hauria de ser la casa d’un club amb el primer equip la temporada vinent a Tercera, després d’un ascens ‘diferit’ a causa de la manca de celeritat dels tribunals esportius. Aquest ascens va ser la primera notícia que va rebre en prendre possessió del seu càrrec, tot i que aquest ascens no es va fer oficial fins al 19 de desembre.

Som en plenes festes nadalenques, les primeres que viu la família Soler-Dot amb una presidenta a la família. Per això, us convidem als amics i amigues de FutbolCatalunya.com a conèixer una mica més els projectes i els pensaments de la persona que a partir d’ara agafa les regnes d’un històric del futbol català, en una conversa que vam mantenir davant el que queda d’aquell recordat Magòria, amb nostàlgia però amb esperança.

Cal dir, però, que ens heu de permetre la familiaritat amb la Montse, una persona lligada al llarg dels anys als mitjans de comunicació –com gairebé tota la seva família-, que ja va coincidir amb el seu marit al recordat ‘Dicen…’ amb noms mítics com José María Campos i Eduard Muntané, i des de fa uns anys col·labora amb el control rigorós i estricte de totes les classificacions futbolístiques que es publiquen al diari Sport. No és incorrecte afirmar, doncs, que formen part de la petita gran història del futbol català.

Per què decideixes acceptar el repte de ser la primera presidenta de la història del Sants?

Vaig veure perillar una mica el futur del club i penso que no es podia permetre. Després de 54 anys sense un camp fix, s’ha de respectar a la gent que va mantenir l’entitat i no va fallar mai a l’entitat. Amb el problema que s’havia produït a la junta, va haver-hi dimissions, alguns directius em van proposar que si em presentava, continuarien ells i alguns espònsors. Jo ja no tenia idea de tornar a estar a la junta, com fa 10 anys que vaig estar, i menys de presidenta. Però tal com estaven les coses, em vaig decidir a presentar-me.

Una decisió complicada…

Vaig anar a parlar amb jugadors, amb entrenadors, amb pares… per copsar l’ambient de dins del club. Amb Pep Marguí al capdavant del futbol base, el club havia crescut moltíssim i tenia clar que devia seguir.  Vaig veure que tothom em donava suport i això em va ajudar a decidir-me.

Tot això ho vas fer als camps on ara juga un club ‘nòmada’ com és el Sants. Aquesta entrevista la fem davant el que queda de Magòria. Aquest és un dels grans reptes com a presidenta?

I tant. És un dels grans objectius. D’entrada, m’agradaria que l’any 2022 celebrem el nostre centenari al Nou Magòria. És tornar a casa. Ara estem en el mateix districte, però és una altra barriada. A la Marina tenim una gran acollida i gairebé el 70% del futbol base són d’aquells barris. No ens interessa deixar del tot l’Energia i el camp de l’Ibèria, però recuperar Magòria ens permetria ampliar l’espai, regular més les activitats i assolir més fites.

I amb un ‘regal de benvinguda’ en forma de reconeixement de l’assegurat ascens a Tercera la campanya vinent  que es va perdre als despatxos la temporada anterior, sense oblidar que el club torna a tenir al seu Juvenil A a la Lliga Nacional després de molts anys. Es presenta el millor escenari esportiu del club?

Sí. Queda clar que va sortint el treball que es fa des del futbol base. Entre ells no hi ha competència sinó que juguen amb els seus amics. Surten a passar-ho bé.

Com pot afrontar el primer equip el que queda de temporada sabent que l’ascens està assegurat?

Suposo que algun mal comentari ens haurem d’empassar i haurem de fer oïdes sordes. Però els jugadors estan per guanyar i així m’ho estan dient. Em diuen que volen quedar campions i refregar-li el títol pels morros a la Federació. La temporada passada érem campions i no van voler reconèixer el que passava en aquell partit Horta-Sants. Per mi, el culpable de tot el que va passar va ser l’àrbitre, ja que va autoritzar l’entrada del jugador. El Tribunal Català de l’Esport va examinar tot el vídeo i ens va donar la raó.

Aquest Sants de Tercera suposarà un pressupost més alt?

És cert que hi haurà més despeses en fitxes i arbitratges, però també tindrem menys desplaçaments llargs. Comptem d’entrada amb els mateixos jugadors que tenim ara, però el que no volem és convertir-nos en un equip ascensor. S’està treballant en un pressupost acurat, tenim un parell d’espònsors a punt de caure, l’actual també pujarà la seva aportació i comptarem amb uns directius que s’acaben de prejubilar que es dedicaran a buscar més espònsors.

Tocarà fer equilibris…

És cert que a nivell de club devem molts diners, ja que la junta de l’expresident Bellido va deixar al seu moment 359.000 euros de deutes i gairebé 90.000 que ha reclamat la seva vídua i que se l’estan tornant. Tampoc podem comptar amb subvencions municipals o del govern perquè el primer que ens diuen quan les demanem és que també tenen els mateixos drets Mercat Nou, Poble Sec… tots els clubs del districte i que per donar un euro a cada un ja no donen res a ningú. El Sants ha fet molts esforços i els haurà de seguir fent.

Parlàvem abans del concepte nòmada del Sants. Tornar a Magòria pot fer augmentar la massa social?

Esperem que sigui així. Actualment tenim poc més de 500 socis. Esperem que al nostre futbol base també s’incorporin més jugadors i jugadores del barri que ara no venen perquè som a la Zona Franca. Pel que fa als partits del primer equip, habitualment no es cobra entrada i tan sols es demana la col·laboració comprant tires per un sorteig.

A Primera Catalana, això no és habitual…

I ens agrada que sigui recíproc. Per això, quan ens trobem clubs com el Borges Blanques, on no van donar ni una sola invitació per familiars de jugadors i els van fer passar per taquilla a 10 euros l’entrada, nosaltres apliquem la mateixa mesura quan venen a l’Energia. L’any vinent, a Tercera, sí que ens haurem de plantejar cobrar entrada sempre i ara estem pendents d’una inspecció de la Federació al camp de l’Energia per si s’ha de fer alguna reforma amb la nova categoria. L’avantatge que tenim respecte als altres clubs que pugin és que no haurem d’actuar a corre-cuita a l’estiu i tenim temps per afrontar-ho.

Tens molta feina a fer. Amb la mà al cor, has pensat en algun moment en fer marxa enrere i no acceptar aquest repte?

D’entrada, em tirava enrere el ‘marrón’ en què em ficava. Pensava: “Montse, diràs que sí i d’aquí a dos mesos diràs que per què m’he embolicat”. Però pensar que perdíem espònsors, que quedava tot desmuntat… fins i tot m’hagués agradat unir les dues parts de la junta de Vicenç Pérez de Tudela –l’anterior president- una altra vegada perquè durant quatre anys han aconseguit sortit del forat on es trobava el club, que va estar a punt de desaparèixer, i van saber tirar-ho endavant, però hi havia temes personals pel mig i no ha pogut ser.

I a casa, amb una família tan santsenca com la teva, què et van dir quan et vas plantejar ser presidenta?

El meu marit, l’Eduard, està molt content. Em va dir que perfecte. I ara va dient que és el president-consorte però jo li dic que és “con suerte” (riu). Els meus fills? Tret de la Tània (fins ara presidenta accidental i ara cap de premsa del club), em van dir “estàs boja, no saps on t’has ficat”.

Dels presidents que has conegut al llarg dels anys, quin t’ha marcat més i per què?

Un que no va estar gaire temps, en Joan López Pedret. Va haver de plegar per qüestions de salut, però les seves directrius eren les mateixes que volem aplicar ara, cuidar molt el futbol base i aprofitar el planter pel primer equip. En aquella època va ser quan va debutar en Joan Barbarà, per exemple. López Pedret va succeir Joan Estrada, que va estar prop de 26 anys i amb l’arribada de la democràcia havia perdut la seva força. Li va tocar ajustar molt l’economia del club i va ser un bon exemple.

I del teu antecessor, en Vicenç Pérez de Tudela, què ens dius?

El primer que vaig fer quan vaig ser presidenta va ser proposar-li ser president honorari del club, ja que ha estat una persona molt lligada durant molts anys, però no ho va acceptar perquè no vol coincidir amb les persones amb qui es va barallar. No obstant això, un cop ens van confirmar l’ascens a Tercera,  li vaig dir que havia d’assistir sí o sí a l’acte que farem al gener a la seu del districte i en què ens lliuraran la Copa de campions de Tercera Divisió de la temporada passada. Ell va ser el president de l’ascens i ell ha de rebre el trofeu. I vull que estigui tota la seva junta.

Per acabar, Montse, quin és el missatge que vols enviar als socis i seguidors del Sants de cara a la teva etapa al capdavant del club?

No vull parlar de mi sinó de la nostra gent. Si tenen ganes de veure futbol del de debò, en què no es mouen interessos, que vinguin a veure els nostres jugadors que tots ells estimen el club i l’escut. Val la pena veure’ls, perquè ho donen tot fins a l’últim minut. Gaudiran d’un futbol bo, veuran un bon ambient i podran comprovar el futbol base que tenim.

The post Montse Dot, presidenta per amor… al Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.