Tato Sanchís fa deu anys que està a la junta directiva del Montcada CD, la meitat com a president, però està decidit a deixar el club, si així ho decideix una Assemblea extraordinària dels 300 socis aquest diumenge vinent 28 de febrer. Poc abans del partit de Lliga enfront de La Llàntia, els socis verds tindran l’última paraula.

“No ho deixo sinó que poso el càrrec a la disposició dels socis. Ells decidiran si haig de continuar o me’n haig d’anar a casa meva. Hi ha alguns que no acaben d’entendre-ho. El mandat de la meva junta acaba en el 2018, però, si el soci vol que marxem, mai Tato Sanchís serà un problema. És més, si ve algú amb diners i que sigui una oferta seriosa, m’aparto immediatament”. A Sanchís li flueixen les paraules. Està molt ‘cremat’.

La clau d’aquest desig per part del president del Montcada passa per la pèssima situació esportiva del primer equip (cuer del grup II de la segona catalana), però, especialment, per la greu situació econòmica d’una entitat que va deixar de percebre 30.000 euros anuals de subvenció per part duna empresa particular.

Tato recorda que “aquí ningú cobra sinó el contrari, a tots ens costen molts disgustos i jo pateixo massa” Sí que repeteix en alguna ocasió que “si aquesta junta no hagués estat al capdavant durant aquests últims anys, el club hauria desaparegut. Això sí m’agradaria que quedés clar”. Clar no, claríssim. El diumenge 28 es decideix el futur de Tato Sanchís i la seva junta.

The post Tato Sanchís: “Els socis decidiran el dia 28 si me’n vaig o em quedo” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cuer del grup primer amb només 4 punts dels 39 en joc, el Montcada ha seguit les passes de Gramenet i Banyoles i ha decidit buscar el revulsiu amb un canvi a la banqueta. La dimissió de Cristóbal Casado, acceptada per la directiva que presideix Modesto ‘Tato’ Sanchís, obre les portes de La Ferreria a José Luis García Martínez.

Es dóna la circumstància que García i Casado van treballar plegats al futbol base de l’Espanyol a l’inici de la temporada 2012-2013. El nou tècnic del Montcada era el coordinador de l’Espanyol B i del Juvenil A, mentre que el fins ara entrenador era el coordinador de la resta del futbol base, després del seu pas pel Mercantil. Tots dos van marxar de forma prematura, ja que Jordi Lardín va agafar les regnes el novembre d’aquell 2012.

La trajectòria del nou entrenador del Montcada, nascut a Castellar del Vallès l’11 d’octubre de 1960, és dilatada. De fet, amb 15 anys ja exercia al modest equip de Sabadell Artesanos Cifuentes, a qui va fer campió de Lliga. Ha tingut experiències a Segona B, a les banquetes del CE L’Hospitalet i a Terrassa. També ha passat per clubs com el Llano, La Planada, Ca n’Oriac, Sabadell, Mollet o Algeciras.

La temporada passada, José Luis García va substituir José Angel Valero al Palau Solità i Plegamans, del grup quart de Segona Catalana, a les darreres jornades de la campanya. Malgrat la seva arribada, el tècnic vallesà no va poder evitar el descens de l’equip a Tercera Catalana.

El debut de García a la banqueta del Montcada serà al camp del Banyoles, un dels dos equips que havia canviat d’entrenador en aquest grup. Serà el tercer partit de Joan Mallart al capdavant dels de l’Estany després de la marxa d’Oscar Aja, amb un balanç fins ara de dues victòries en els dos partits que ha dirigit. L’altre club que va tenir relleu a la banqueta va ser la Gramenet, Diego Seoane va marxar i Ignasi Senabre és el seu substitut.

A banda de la marxa de Cristóbal Casado, a les darreres hores s’ha produït una altra baixa a la plantilla del Montcada. El migcampista Marc Bonamich va comunicar a les xarxes socials el seu adéu a l’entitat de La Ferreria, on havia arribat aquest estiu després de jugar al Sant Cugat. Bonamich havia jugat 8 dels 13 partits de l’equip verd aquesta temporada, 3 d’ells com a titular i cap d’ells complet. Va marcar un gol (contra l’Avià) i va veure una targeta groga.

The post José Luis García, l’aposta del Montcada de Tato Sanchís per a sortir del pou appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres penals va detenir el porter del Montcada, Jaume Bracons, a l’Avià en partit corresponent a la Jornada 7ª en Primera Catalana. En dues ocasions va llançar el davanter rival Miguel López i en les dues va fallar encara que només comptarà una ja que el col·legiat va manar repetir el primer llançament. El tercer també ho va anul·lar encara que “ni me’n recordo qui ho va llançar”, comenta a Futbolcatalunya un especialista per qui “la sort també juga. Clar que treballo els penals, però hi ha molta fortuna també”.

Amb només 20 anys, fill de futbolista (Jordi Bracons) i germà de futbolista (Jordi Bracons, ara en el Sarrià) -els dos porters, per descomptat-, Jaume està cedit pel Terrassa i té un gran futur per davant. “Ha estat un gran encert i una gran ajuda per a nosaltres”, comenta el seu president Tato Sanchís a pesar que sigui el segon equip més golejat de la categoria (15).

Per cert, Jaume també va detenir una altra pena màxima “en la pretemporada” encara que el que més li preocupa és que l’equip reaccioni després “d’haver rebut vuit gols en els últims dos partits”

QUATRE ANTECEDENTS ALS DARRERS ANYS

El cas de Jaume Bracons no és gens habitual. Tot i que va fer tres aturades, oficialment només li comptaran dues, ja que en una d’elles es va haver de repetir el mateix xut de penalti. I és que des del 2010 només trobem quatre casos semblants entre el grup tercer de Segona B i Primera Catalana.

Per ordre cronològic invers, el primer cas el trobem el 18 de novembre del 2012, al Municipal de Ripollet. Aquell dia, el Ripollet de Francesc Inglada va vèncer el Granollers de Juanmi Álvarez per 3-1, tot i que el porter visitant, Sergio ‘Chen’ Rivademar, va rebutjar dos penaltis. I tots dos, al mateix jugador, Daniel Valero ‘Peque’, al minut 41 i al minut 72, però en el segon penalti Manolo Casto va aprofitar el rebuig per a marcar el 2-1 momentani.

Dos mesos abans, el 9 de setembre de 2012, al mateix grup primer de Primera Catalana, el porter del Lloret Gianni Cassaro –actualment a l’Olot– va viure una experiència semblant. El seu equip va perdre 1-0 al camp de La Jonquera i ell va rebutjar dos penaltis. El primer, al minut 21, en xut de Marquitos. El segon, al minut 65, després del xut de Carlos López... amb la mala sort pel porter que Pato Iglesias va caçar la pilota i va marcar l’únic gol del partit.

Al grup tercer de Segona B, el 8 de maig de 2011 el porter del Mallorca B Yeray Gómez va ser el malson de Rubén Rayos ‘Rayo’, llavors davanter de la desapareguda UE Lleida. Va ser justament en el penúltim partit oficial de l’entitat blava, al Camp d’Esports, que va acabar amb triomf balear per 0-2, als minuts 88 i 89. No obstant això, Yeray només va aturar el segon xut de Rayo ja que el primer el va enviar fora.

Finalment, viatgem en el temps al 13 de març del 2011, quan la Primera Catalana encara era de grup únic i per sota hi havia la desapareguda Preferent. A La Satàlia, la també desapareguda UE Poble Sec rebia l’Igualada. El partit va acabar 1-1 i el porter igualadí Jaume Albert va veure com no encaixava dos penaltis. Les cròniques de l’època no recollien els jugadors que els van xutar, però el que sí es recorda és que el primer, al minut 55, va anar fora i el segon, al 56, el va rebutjar el porter.

The post ‘Aturapenals’ Bracons al Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.