És una de les cares més conegudes del futbol català ja que pocs equips li queden sense haver passat en categories nacionals, però Òscar Sierra (44 anys) té corda per a estona

Actor com a professió i futbolista per passió, Òscar té un lloc més que guanyat en el futbol català. Un repàs per la seva biografia demostra que aquest terrasenc de 44 anys es manté com a titular indiscutible de la Montañesa per moltes raons.

Amb 90 minuts completats en els 4 partits que els de Nou Barris ja han jugat aquest curs, Sierra se centra només en el dia a dia. I amb la ‘Monta’ vol arribar el més lluny possible.

SIERRA: “NO TINC DATA DE CADUCITAT”

‘Avi’ o ‘besavi’ ja del futbol català?

Bé, molts companys em diuen ‘avi’ i no em molesta perquè sé que ho fan sense maldat.

No tothom pot dir que amb 44 anys encara segueix en actiu, amb 4 partits complets aquesta temporada i amb el seu treball com a model professional també!

Físicament, em trobo molt bé, acabo els partits molt bé i als més joves sempre els dic el mateix. L’alimentació, el descans i la recuperació és molt important per a donar el cent per cent cada diumenge. La majoria dels companys tenen l’edat dels meus fills i cal competir amb ells.

És vostè l’únic futbolista de categoria nacional amb aquesta edat?

En Tercera i en el futbol professional crec que no hi ha ningú: Joaquín es va retirar i jo segueixo. Cap a altres categories més inferiors crec que sí encara que és molt diferent.

“SEGUEIXO JA QUE M’AGRADA EL FUTBOL”

Per què lluita Oscar Sierra a aquesta edat en el món del futbol que no hagi trobat ja?

Jo segueixo perquè m’agrada el futbol i perquè tinc la il·lusió i els nervis d’un partit. Molta gent em pregunta quan em retiraré i no tinc data de caducitat. Soc el primer que em retiraré quan vegi que no puc amb el meu cos.

La seva trajectòria ha estat bastant lleial amb molts equips encara que en uns altres (L’Hospitalet, Badalona o Cornellà) només va estar un curs. Tot el contrari a Ca N’Anglada on és un parroquià més!

Sí, al San Cristóbal vaig estar cinc temporades, dues al Prat i Sabadell… de tots em vaig endur bons records i sempre m’han tractat molt bé.

“DE TOTS ELS EQUIPS ON HE JUGAT TINC BONS RECORDS”

Algun record des del seu origen a Terrassa?

Sí, vaig ser allí amb Llobera d’entrenador a Segona B i ens salvem enfront de l’Antequera. Crec que em falten només Europa i Sant Andreu en el meu historial de Segona B i Tercera. La veritat és que estic molt orgullós de tots els equips on he jugat.

Sierra, un futbolista amb 44 anys paga per jugar o encara cobra?

Jo cobro i no em puc queixar. Anys enrere era diferent i no com ara, abans podies viure només del futbol.

“ABANS S’INVERTIA MÉS EN AQUEST FUTBOL”

És clar que, a partir de Tercera, el futbol ha anat a menys econòmicament…

Sí, abans hi havia molta gent de la construcció ficada en el futbol i s’invertia molt. Ara ha baixat moltíssim.

Estem en una temporada en la qual L’Hospitalet i Badalona ‘mengen’ a part?

No ho veig així, hi ha molts clubs que s’han reforçat bé. Tot està molt igualat, pot haver-hi moltes sorpreses i es donen resultats molt atapeïts. Acaba de començar la Lliga i fins a la 10a/11a jornada no es veurà.

“EN AQUESTA LLIGA POT HAVER-HI MOLTES SORPRESES”

Estem en una categoria ‘mentidera’ amb tres equips que entrenen al matí com a professionals?

Se’l poden permetre, volen ser més professionals encara que això és una mentida. Nosaltres entrenem a la tarda, a les 20 hores, i som més professionals que ningú.

No creu que bona part de l’afició d’aquestes categories ja li ha donat l’esquena a aquest futbol amateur?

Home, jo estic a la ‘Monta’ i és una de les millors de Catalunya. Per a mi, la millor de Catalunya perquè dins i fora, sempre estan amb nosaltres. En altres camps hi ha molt de buit.

“L’AFICIÓ DE LA ‘MONTA’ ÉS LA MILLOR”

Jugar 90 minuts en els 4 partits de competició, parla bé o malament de la competència que té?

Físicament, repeteixo, em trobo bé, però en l’equip hi ha més companys que podrien jugar perfectament. El míster creu en mi, però no ens podem relaxar.

Segons es veu ara és d’‘esquerra’…

Així ho considera l’entrenador. Es va lesionar Pujol i ara em toca el costat esquerre. Per mi no hi ha problema, ja que jo el que vull és jugar.

“TENIM MOLT BONA PLANTILLA”

Pel que fa a l’exigència, tots els tècnics demanen, però el seu (Àxel Vizuete) una mica més, no?

Sí. Ja ho coneixia com a company d’equip, però mai ho havia tingut com a entrenador. Em trec el barret per la seva manera de treballar i aquí estan els resultats. Hi ha una bona plantilla, la veritat.

En resum: la ‘Monta’ sofrirà més o menys que l’any passat?

Menys. Aquest equip està ‘endollat’, treballem molt bé i aquí estan els números. Àxel va revolucionar tot la temporada passada i ens vam salvar i enguany hem començat bé. Tots sabem a que juguem.

“ENGUANY SOFRIREM MOLT MENYS”

Una cosa més: que ningú s’atreveixi a preguntar-li quan deixa el futbol perquè ho farà quan el doni la gana. OK?

Evidentment. Jo no m’arrossegaré, si no tinc energia, ho deixaré.

És clar que té més futur com a actor?

Estic en una agència de model de publicitat, no em va malament i també gaudeixo. A més, coordino futbol al San Lorenzo de Terrassa.

Hi ha imatges que demostren que ha fet de tot!

Sí, d’infermer, bomber, policia… el que em posin. Fa molts anys que estic en la professió, em cuido bastant i tot és positiu.

The post Òscar Sierra, tot un model amb ‘només’ 44 anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Prefereixen fer-ho tot en el mateix pagament”. “No hi ha pressa, ja que tampoc impedeix jugar a ningú ni disposar de la Mutualitat corresponent en cas de lesió”. Són els dos arguments utilitzats pels diferents directors esportius consultats per la redacció de Futbolcatalunya. Zero inscripcions, zero futbolistes.

En el cas de futbolistes que hagin estat en actiu la temporada anterior, els cobreix l’assegurança federativa mentre que els nous han hagut d’abonar un pagament de 10 euros. Després seran descomptats una vegada s’aboni la totalitat. És a dir: Portal del Federat, revisió mèdica , Mutualitat i fitxa ja que el contracte és previ a tot.

DE ZERO FITXES A 22 I FINS A 25

La realitat és que una quarta part dels 16 participants del grup V – Cerdanyola, Lleida ‘ Montañesa (Peralada ha inscrit 10 aquest dimarts– prefereixen esperar. I, això que ja s’hagin estrenat de cara al pròxim curs. Uns altres, com Manresa i Mollerusa només han presentat 2 fitxes o 3 el Tona, per exemple.

Cas especial és ‘La fúria de la mar’ Som Maresme perquè només té a 1 en nòmina, el xaval Iker Candón procedent del Vilassar de Dalt. Mentrestant, esperen saber si jugaran a la Lliga Elit o a Tercera Federació un total de 13 cares noves.

El reglament de la RFEF permet signar jugadors fins al pròxim 2 de febrer del 26 i obliga al fet que siguin només 16 els qui superin l’edat de 23 anys. Precisament per a aquesta categoria l’Espanyola obre la mà i reconeix un mínim de 6 jugadors i un màxim de 9.

A la banqueta, al costat dels tècnics i auxiliars, podran estar un màxim de 9 jugadors.

LA INCONGRUÈNCIA DE LA CATALANA

Una curiositat més: mentre el futbol professional munta un circ mediàtic entorn de les inscripcions de jugadors, el futbol amateur ho permet tot. I el català, més. Mentre que fins i tot en Primera i Segona RFEF un jugador pot canviar d’equip (mateix grup) encara que hagi complert 8 partits, a Catalunya passa tot el contrari. Així ho ha decidit Soteras i el seu grup d’especialistes. És l’inconvenient o l’avantatge, segons toc, de pertànyer a una Territorial o a una altra.

The post Cerdanyola, Lleida i Montañesa segueixen a zero appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gols decisius, ja que tots van arribar a partir del minut 90, gols anotats per Ibe, Pol, Khalid, Marco i Raúl Ferrer per a Montañesa, Reus FC Reddis, Peralada) i Vilassar Mar, respectivament.

Aquesta perseverança i aquesta confiança es van traduir en gols i, per consegüent, en punts importants per als seus respectius equips.

PERSEVERANÇA = GOLS

Al 93′, quan molts aficionats ja havien abandonat les graderies de la Bombonera i fins i tot algun atrevit ja va publicar A xarxes el 0-0 inicial, va aparèixer Ibe. Una oportuníssima rematada després d’un servei de cantonada va acabar amb la pilota al fons de la porteria badalonina defensada per Juanvi.

El jove davanter de la ‘Monta’ no oblidarà fàcilment el seu debut a la Tercera Federació.

Tampoc ho oblidarà el ja extècnic ilerdenc Genís Albadalejo perquè s’ha convertit en la primera destitució de la temporada. Els nous amos badalonins arriben forts i només han necessitat 270 minuts per a donar-li la baixa a l’entrenador.

Per part seva, al 92, Marco Martínez va certificar el 2-2 final per al Sabadell B al Municipal de Peralada després de posar-se per davant Khalid (91′). Impressionants deu minuts finals al camp altempordanès.

TRES PUNTS DEFINITIUS

Mentre que aquest gol de Marco es va traduir en el 2-2 final, Ibe va donar els tres punts als d’Escudero igual que Pol Benito (Reus FC Reddis) i Raúl Ferrer (Vilassar) al 91 per als seus equips.
El davanter reusenc va culminar una excel·lent actuació per a l’equip de Marc Carrasco i suma 7 punts de 9 disputats.

Igual que el defensa rubinenc del Vilassar Mar, Raúl Ferrer, enfront de la FE Grama. Primera victòria dels mariners mentre que els colomencs cauen a l’última posició de la classificació.

Per contra, qui no oblidarà fàcilment el seu pas per L’Hospitalet serà Joel Castillo (Cerdanyola). Un llançament de penal (amb 1-1, minut 95′), es va estavellar al travesser.

The post Premi a la perseverança de Pol, Ibe, Khalid, Marco i Raúl Ferrer appeared first on FutbolCatalunya.com.

La ‘Monta’ necessita els seus de cara a aquesta recta final de la Lliga a Tercera Federació (Grup V), per això aquest dimecres han demanat públicament aquesta ajuda. Esperit exemplar del futbol català, l’onzena posició a la classificació general ha generat massa inquietud.

De fet, tres derrotes consecutives (a Vilassar i Peralada i enfront de la Pobla de Mafumet) ha obert el pot de la preocupació.

UNA AFICIÓ FIDEL

L’equip groc-i-negre es dirigeix de manera oberta a una afició que mai els ha deixat de costat
i els demana el seu suport ara més que mai am un comunicat molt eloqüent.

El primer equipo de C.F. Montañesa quiere comunicarle a nuestra afición, a los nuestros, a todos aquellos que estáis ahí jornada tras jornada y que nos seguís por cada rincón de Catalunya, lo siguiente:

A nivel económico el C.F.Montañesa como Entidad está cumpliendo al 100% sus obligaciones con la primera plantilla. Sabemos todos de la humildad del Club  y, aún así, el equipo está al día gracias al trabajo de la Junta Directiva encabezada por el Presidente Pedro García.

A nivel deportivo estamos en una competición muy exigente y en la recta final del campeonato la clasificación nos ha llevado a pasar momentos complicados sin haber logrado el objetivo.
Pero nuestro compromiso sigue firme. Esta plantilla va a dar el paso adelante, estando unidos como hemos estado siempre, para conseguir la permanencia y dejar a la Montañesa donde merece.

Nosotros estamos conjurados para lograrlo y aprovechamos este comunicado para haceros una petición a nuestra afición: Sigamos de la mano, seguid apoyando al equipo tal y como lo habéis hecho siempre y cuando esta temporada finalice todos juntos celebraremos haber logrado el objetivo.

Club, plantilla y afición somos uno.
¡Vamos Montañesa!

La Plantilla del 1er equipo CF Montañesa
3 de Abril de 2024

CALENDARI COMPLICAT

A la Montañesa, equip menys golejador del campionat (23), encara li queden, com a tots, set jornades per al final d’aquesta Fase regular. A casa han de rebre a San Cristóbal, Castelldefels i Mollerussa; a domicili, s’enfrontaran davant FE Grama, Badalona, L’Hospitalet i Olot.

The post La Montañesa necessita la seva afició appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els 4 punts que separen a Olot i L’Hospitalet, primer i segon de la Tercera Federació (Grup V) mereixen capítol a part, però els 3 que separen al quart del dècim, també.

Prat, Reus FC Reddis, Peralada, Badalona, Montañesa, Tona i L’Escala formen un grup interessant de 7 equips separats només per 3 punts d’or.

UNA LLIGA MOLT IGUALADA

A falta de 10 partits per al final de la Fase regular, ningú podria atrevir-se a pronosticar res i, per descomptat, tot pot passar. 30 punts en joc són massa per a buidar el futur; no obstant això, la igualtat que demostra aquesta Lliga aquesta temporada és aclaparadora.

Tot sembla indicar que qui ‘viu’ millor és el Vilassar de Peque situat en una còmoda tercera plaça amb dret a promoció de play-off.

Aquesta setmana s’han mantingut en aquest lloc de privilegi els habituals Olot i Hospi, els mariners i els potablava i han tornat els roig i negres.

Segur que les pròximes jornades aclariran una mica més aquesta curiosa classificació a la qual encara li queda pendent el partit Tona-Pobla Mafumet corresponent a la 23a Jornada.

PER BAIX, TAMBÉ 3

Aquesta igualtat entre els 7 equips destacats també es repeteix per la zona baixa. El Castelldefels de Miki Carrillo és l’actual cuer amb 22 punts; després, amb 1 més, i amb 3 de marge apareixen Vilafranca (23) i Rapitenca amb Girona B (26).

Però atenció perquè l”infern’ de Tercera tampoc està buidat perquè San Cristóbal suma 27 per 28, Mollerussa i Pobla Mafumet.

24a JORNADA

Per a aquest pròxim cap de setmana, 24a jornada de competició, hi ha partits estel·lars i molt directes. Tona-San Cristóbal, Girona B-FE Grama, L’Escala-Pobla M. Prat-L’Hospitalet, Vilassar-Montañesa i Reus FC Reddis-Badalona prometen xocs interessants. I, per descomptat, la visita del líder UE Olot a Mollerussa.

The post Tres punts d’or per a animar la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.

El tècnic del primer equip de la UE Olot, Pedro Dólera, no descarta incorporar futbolistes en aquesta ‘finestra’ d’hivern. Veure com se’n va a 3 punts l’Hospi amb nous reforços al seu projecte és una cosa que no escapa per a l’entrenador pratenc.

“Hauríem de fer un parell d’incorporacions”, va afirmar aquest dijous en la prèvia d’un partit que tancarà la primera volta. Els volcànics, que jugaran coneixedors del resultat dels riberencs a La Pobla de Mafumet el dissabte, saben que Nou Barris és una plaça molt complicada.

INCORPORACIONS I NÚMEROS

“La competició aquest any és molt exigent, tenim CopaCat i moltes coses per davant, som professionals i farem tot el possible amb els que som”, ha declarat Dólera.

La UEO, que no coneix el KO lluny de casa seva (4-4-0), amb 16 de 24 punts reeixits i 16 gols marcats per 7 rebuts, sap que es juguen més que tres punts.

Igualats amb 11 gols en contra, el factor diferenciador els afavoreix, ja que han anotat 26 (16! fora de casa) per 17 els locals.

ELOGIS A LA MONTAÑESA

Acumular dues derrotes consecutives per part de la ‘Monta‘ no desmereix una feina excepcional i “la Montañesa porta moltes setmanes dins la zona de play-off i només ha perdut un partit a casa. És un equip molt intens, experiència al darrere i descarats a dalt amb 1×1 i velocitat, a més, tenen molt apamat el seu camp”a, afeigeix.

Després d’aquest discurs, Dólera admet que “arribem amb ganes i il·lusió de fer un bon partit per tancar la primera volta. Anem a un camp especial, potser el més petit de la lliga, on es respira un bon ambient de futbol. En resum, serà un partit molt complicat a Nou Barris”.

The post “Hauríem de fer un parell d’incorporacions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VEURE MARCADOR 10A JORNADA I CLASSIFICACIÓ

The post Cap dels sis primers poden vèncer appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova temporada per a la Tercera Federació i nova oportunitat per a tornar a comprovar el menyspreu que el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva junta mantenen per aquesta categoria. Incapaç de resoldre el problema de Primera Federació, els clubs van somiar que el septuagenari podria aconseguir 2 grups per a la cinquena categoria del futbol espanyol. Per descomptat que no va moure ni un dit.

Així les coses, es torna als 18 equips, per capritx de Luis Rubiales, i, tret que canviïn el reglament durant la competició (més que possible), el curs arrenca aquest cap de setmana.

El final de la primera volta serà el 21 de gener del 2024 mentre la Fase regular acabarà el 12 de maig. Un mes més tard (juny) finalitzarà el play-off d’ascens a la 2a Federació. Els dies 10, 24 i 31 de desembre es gaudirà descans i l’1 de maig es jugarà en jornada intersetmanal.

UNA TERCERA IGUALADA

El retorn d’equips com Olot i Prat de Segona, l’arribada de Mollerussa, L’Escala i Reus FC Reddis, de Primera Catalana, animen la competició.

Clàssics poderosos com a L’Hospitalet, Girona B i Badalona, als quals s’uneixen Tona i FE Grama, al costat dels ‘guerrers’ San Cristóbal, Castelldefels, Pobla Mafumet i Montañesa donen cos a una categoria potent.

Només el campió puja de manera directa, tornen a barallar del segon al cinquè per una altra plaça d’ascens i baixaran 3 tret que els catalans de Segona Federació diguin el contrari.

FITXATGES INTERESSANTS

Amb una ‘finestra’ gegantesca per a fitxatges (de l’1 de juliol 2023 a l’1 febrer 2024), els clubs s’han reforçat de veritat. Prat i Vilafranca només han mantingut a 5 futbolistes mentre en la FE Grama, Rapitenca i Vilassar són 6. El pressupost mínim exigit per la RFEF (80.000 euros) queda molt lluny de la realitat de la majoria de participants.

Noms com Batanero i Forlín, Marimón, Galeano i Kilian Villaverde, Ot Serrano, Pime i Xumetra, Joel Lasso i Sanku, Juwara, Kevin Alarcón, Marc Mas i Ufano o Marc Padilla tornen a entrar en la carpeta dels futbolistes destacables.

Afegeixin també a aquesta llista de futbolistes interessants a José Enrique, Ferran Sarsanedas i Martín Lamelas, Escudero, Ramon Folch, Arimany i Miguel Martínez, Pau Morer, Varo i Oriol Molins.

POCS ENTRENADORS NOUS

A les banquetes no hi ha hagut excessiu moviment. Aquí qui mana, un altre any més, és Miki Carrillo (Castelldefels) i li segueixen Santi Alvarez, Solivelles, Arnau Sala, Cortès, Paje, Adolfo Baines i el gadità Carlos Ríos.

S’estrenen sis tècnics: Sergi Mora (Girona), Joan Sánchez (L’Hospitalet), Pedro Dólera (Olot), Alex Marsal (Peralada), Miguel Motoso (Prat) i Santi Triguero (Vilafranca).

MENYS DINERS DEL PROMÈS

Atenció al capítol subvencions per part de la RFEF (Impuls 27). Segons es pot llegir en aquest ‘Programa’, els clubs han de rebre 37.000€ més 5.000€ per desplaçaments, com a màxim. No obstant això, els interessats no oculten la seva preocupació davant la sortida de Luis Rubiales de la RFEF.

The post Més equips i més igualtat per a la Tercera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dissabte es disputava un partit amistós de preparació entre el Badalona i la ‘Monta’ al Municipal que va finalitzar amb gravíssima lesió per al visitant Xavi Murcia. Al final s’ha confirmat trencament de clavícula per a l’estupend lateral de Nou Barris, però la indignació va en augment.

El desgraciat desenllaç va ocórrer dissabte passat i ja ha passat per tres centres mèdics per a acabar amb una quarta visita aquest dimarts a la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya. Primer va ser Can Ruti, després va passar per l’Hospital de Barcelona i la tercera visita va ser per a la Clínica del Pilar.

UNA CLAVÍCULA TRENCADA

Mentre en els dos primers centres mèdics li van atendre convenientment encara que li van remetre a un altre dependent de la Federació Catalana, a El Pilar va ser una altra cosa. Quan va arribar aquest dilluns a l’hospital del carrer Balmes i, pràcticament amb el quiròfan preparat, li van tirar cap endarrere, ja que no era gens “urgent”.

La indignació del futbolista i de la família ha anat, lògicament, en augment i ara toca una quarta visita a la Mutualitat de futbolistes. Una contínua odissea que no ha tingut encara cap resposta pública per part del president de la Montañesa, Pedro García. Ningú dubte que ha fet el màxim possible des de la seva posició, però arribar a censurar l’excessiva burocràcia federativa és una altra cosa.

PARAULES CLARES

Qui resumeix, a la perfecció, l’actual situació és el pare del jugador, Xavi Murcia. “Hi ha una descoordinació increïble, el normal és que l’ambulància ja ho hagués portat a una clínica de referència (El Pilar) amb la Federació”

En resum i perquè no existeixin dubtes: “L’atenció al futbolista és tercermundista i no crec que es mereixin el tracte que els donen, ni més ni menys”. Ho diu el pare de Xavi Murcia, jugador de la Montañesa, un equip de Tercera Federació. Després el seu president va a les reunions de clubs i no diu res

The post Trencar-se la clavícula no és gens urgent appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha estat Pitxitxi de la Tercera Federació (13 gols) al costat de Toni Paredes (Vilassar) i Javi Eslava (Castelldefels) i és una de les estrelles de la Kings League de Gerard Piqué. No obstant això, Fernando Velillas encara no sap què passarà amb el seu futur immediat als seus 36 anys.

“Primer vull acabar aquest split el 29 de juliol, d’una banda, a més la Montañesa no m’ha fet cap proposta encara. Em van dir que volien que continués, però, de moment, no m’han dit res més”, comenta Velillas.

ESTRELLA DE LA KINGS LEAGUE DE PIQUÉ

Fernando aclareix que “el meu sou me’l paguen els presidents, no Piqué. Jo entro en la Lliga com a jugador extern, sóc part de la Lliga, però no del format de la Lliga”, Aclarit queda. És a dir, “cada equip pot portar a tres jugadors extra com Tom Diawara en Jijantes o Pau López. A aquesta gent els porta els presidents, no paga Piqué per jugar”.

El davanter barceloní no vol anar més lluny del dia a dia perquè “no sé el que faré encara que estem en contacte amb la ‘Monta’ cada dos o tres dies, però oferta econòmica, en ferma, no tinc“.

36 ANYS ‘MOLT PRESENTABLES’

Velillas, que aquest pròxim 21 de juliol complirà 37 anys –”a la meva edat cal valorar moltes coses-” admet que “estic molt a gust en la Kings League, hi ha menys entrenaments, més qualitat de vida i econòmicament millor que en qualsevol equip de Tercera”. Clar que “jo sóc jugador de futbol-11. Haig d’admetre també que seguir com enguany resulta difícil”.

La decisió ha d’arribar aviat: “Al final serà on estigui més a gust. He tingut diverses ofertes encara que espero a veure què passa amb la Kings League o la ‘Monta’. Vull gaudir d’aquesta experiència i en 10/15 dies ja se sabrà”.

MAJOR REPERCUSSIÓ

Les evidents diferències públiques de les dues competicions no beneficien a ningú. “Els primers que es van posar en contra de la Kings League van ser els directors esportius dels clubs”, afegeix.

Velillas, autor de 5 gols a la Copa Regions UEFA (2014), recorda que “Piqué vol professionalitzar la seva competició, és normal, mentre els equips de Tercera no volen deixar a cap dels seus futbolistes participar en les dues competicions”.

A ningú escapa que “els qui fa 30 anys que juguem al futbol, amb 15 entre Segona i Tercera, com és el meu cas, hem tingut més repercussió mediàtica ara que no en tot aquest temps”.

The post O la Kings League de Piqué o la ‘Monta’ o tots dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diumenge 18 d’aquest juny calorós deia adéu al futbol Jose Villegas als seus 44 anys. Cal llegir diverses vegades (44) perquè mantenir-se en aquesta dura competició a aquesta edat només ho compleixen els privilegiats. Ja es poden imaginar per tots els equips que ha passat i no s’oblida cap. Exemplar i amb un caràcter per a intentar ‘injectar‘ en les noves generacions, a les verdes i a les madures.

Poques entrevistes he tingut el plaer, encara que sigui pel dur telèfon, de gaudir com aquesta amb Villegas. No sols es tracta de gaudir escoltant sinó també prendre nota com a filosofia de vida.

L’homenatge que li van rendir Turó Peira i Montañesa no se li regala a qualsevol. Passin i llegeixin perquè és espectacular.

VILLEGAS EN ACCIÓ

Poques vegades hem llegit tantes reaccions favorables per a un futbolista com vostè que decideix retirar-se als 44 anys.

Crec que són molts anys i molts vestuaris i per sort sempre m’han tractat molt bé. Ha estat recíproc.

En aquest cas hi ha hagut unanimitat si no que algú digui el contrari.

Per sort, sí. Segur que hi ha hagut alguna cosa alguna vegada, però no recordo que algú pugui dir que amb ‘aquest oncle’ han tingut alguna cosa. No recordo a ningú que m’hagi marcat per a malament.

UNA FITXA COMPLETA

Vostè recorda tots els equips en els quals ha jugat?

Sí. Vaig començar en el meu barri de la Barceloneta, vaig estar tot el futbol base amb els amics des d’aleví, amb 9 anys. Ho vaig deixar 3 anys després de la mili, un amic em va dir d’anar a Zona Franca (1999), vaig jugar mitja temporada en 3a Regional, i vaig tornar al barri. Després de dos partits, Jordi Gallardo em va cridar per al primer equip i aquí va començar el serio.

El fitxa Gallardo (2000-2001) i…

Vaig estar un parell de temporades, jugava amb mi Sergio (després va ser segon d’Angel Blanco) i me’n vaig anar a Horta. Va ser la primera vegada que vaig jugar en Primera Catalana encara que el míster no va comptar molt amb mi perquè estaven uns altres com Mejías. Finalment, Òscar Principal, que també va estar amb mi, em va dir d’anar a la ‘Monta’ i allí pugem a 1a Catalana amb Miki Carrillo.

MANLLEU, RUBÍ, MONTAÑESA….

I arriba el salt a Osona

Em va trucar Jaume Torras, entrenador del Manlleu, ara amb Rubi, una gran persona i un gran entrenador de l’escola Barça, vaig aprendre molt. Vaig sortir de la meva zona de confort encara que només vaig estar un any.

Després li esperava Rubí

Sí, i no van sortir molt bé les coses perquè acabaven de baixar de Tercera, va començar Puyol, va arribar Puchi i va acabar Corominas. Va ser un ‘any horribilis’. Vaig tornar a la ‘Monta’, vaig encaixar en un vestuari meravellós amb grans jugadors (Araujo, Sanjosé…Miki Carrillo).

HORTA, GUINEUETA, CARMELO, PUBILLA….

I, finalment, …..

De la ‘Monta’ retorn a l’Horta i d’allí a l’EE Guineueta, Carmelo, Pubilla Casas, Pallejà i Turó Peira. Els amics em portaven un any a un lloc i un altre, després em va cridar Manu i cap endavant en Turó.

Vostè no haurà jugat Champions, però el seu cor guardarà records impressionants

Per sort, sí, el millor que t’emportes és la gent que coneixes. Potser no he tingut ‘feeling’ amb algú, però no m’he portat malament amb ningú

I SEMPRE…TURÓ PEIRA

I ara diu que ho deixa tot i que es va?

Intentaré estar vinculat en Turó, Manu em va demanar ajuda i ja veurem. Entrenador? M’agradaria, sí, ja que ara no he pogut treure’m els títols i a veure l’experiència

Un tipus com vostè, tota la vida jugant a futbol, què farà a part de jugar amb la seva filla?

No ho sé. Trobaré a faltar la competició, segur, ens enganxa. El futbol reuneix molta gent al voltant, però això s’acaba alguna vegada.

“CAL JUGAR AL FUTBOL PER SALUT”

Què li diria José Villegas als nens/nenes perquè s’enganxessin al futbol?

Cal jugar al futbol per salut, competir, sacrifici, per la bona gent… per mil coses. Ha estat la meva vida, no veig res que pugui no afavorir.

Això de d”estibador portuari’ intimida als rivals perquè no se sap molt bé la seva professió? Són una ‘raça especial’ i en el futbol nostre hi ha diversos

Molts estem fora ja, sí. Miki i Toni Carrillo, Xavi Jiménez… som varis i, sempre que ens ajuntem, parlem.

Com veu Jose Villegas el nostre futbol amateur?

Ha baixat molt el nivell. No veig a cap jugador amb 43 anys en actiu, seria inviable.

VILLEGAS I MIKI CARRILLO

Entre totes les floretes que hem escoltat sobre vostè destaquem un que diu:“Jose es un grande del futbol” (MIKI CARRILLO).

“Desde el primer día mantuvimos una relación especial, un tio con carácter fuerte e indomable en el campo y con el que me he ‘peleado’ 50 veces. Pero es increíble y sus últimos años en la Monta fueron muy importantes. Es un delantero centro de los que no hay, un jugador especial. Hemos sintonizado muy bien y siempre tendremos una relación especial. He tenido la suerte de entrenar a Santi Triguero, Jorge Sánchez y, ahora, Jose Villegas porque es un ‘loco’ apasionado del futbol. Y, portuario, sí, y me alegra verle mucho en el trabajo”

Jose Villegas agraeix aquestes paraules del seu exentrenador. “Miki em vol massa, ens apreciem molt encara que alguna ‘enganxada’ vam tenir, és veritat, però sempre va fluir ‘l’amor‘

The post Fins aviat a un ‘gran’ com Jose Villegas appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té un mèrit terrible perquè, sempre s’ha dit, és més difícil mantenir-se que arribar i, després de set jornades de competició, no hi ha lloc a fallades per parte de l’Europa: 21 punts. I no és només això, que és moltíssim, sinó la capacitat de convicció d’un grup amb l’objectiu clar de guanyar, guanyar i guanyar.

Un gol de Vilamitjana (34′), de cap, va iniciar el camí d’una nova alegria europeista i Adri Gené (51′) va tranquil·litzar el futur en la segona part. No obstant això, l’equip de Miguel Ángel Muñoz va treure les seves armes i va obligar al porter Marc Vito a mostrar tots els seus poders que són molts.

La resposta d’Alan Baró (54′), tres minuts després del 0-2, va animar el partit encara que els graciens segueixen en el seu estat de gràcia.

En resum, 7a Jornada: 3 victòries locals, 2 empats i 3 triomfs visitants, amb 18 gols marcats (9 locals i 9 visitants).

L’EUROPA, CAP ENDAVANT

I ja van 7 jornades invictes davant un pròxim desplaçament clàssic a l’Energia, però, a hores d’ara, intractable amb 21 punts en el seu compte, 17 gols anotats i només 4 rebuts.

La sortida a Peralada no era senzilla i Ignasi Senabre tenia molt respecte als xampanyers. Com a qualsevol rival, però una miqueta més i el partit li va donar la raó i els tres punts.

DANI ANDREU, DEBUT POSITIU

Mentrestant, del grup perseguidor als europeistes, cauen Sant Andreu, L’Hospitalet i FE Grama, segueix al capdavant el San Cristóbal de Dani Andreu. Feliç estrena del nou tècnic parroquià enfront d’un Hospi amb 4/12 lluny de casa i que venia amb tres alegries consecutives.

Sanku (38′, penal) i Ion Vázquez (88′) i dos pals (Alex García i Ion) formen part del guió a Ca N’Anglada.

Mentrestant, la Montañesa sumava el seu tercer empat dels seus cinc últims partits (9/15) enfront d’una Rapitenca que no deixarà la seva antepenúltima situació. Ni l’un ni l’altre van saber superar a la seva meta rival.

Tampoc va poder el Sant Andreu en la seva visita a Badalona on els d’Alvarez segueixen sense guanyar. Pas enrere per als de Molist amb 5/12 punts lluny del Narcís Sala. En aquesta ocasió va marcar Walid (45′) i gràcies a Pau Morer (90′) van salvar un punt.

TRIOMFS OPORTUNS

Jornada per a prendre aire fresc per a Vilafranca, Pobla Mafumet i Vilassar enfront de Tona, Girona B i Sants, respectivament. L’estrena de Cristian García davant els de Farrés el va signar David Toro (40′ i 60′); aquests dos gols van superar el local de Nil Salarich (17′) i col·loca a l’equip osonenc en zona de descens.

D’altra banda, seguirà a 3 punts de l’infern el filial d’Adolfo Baines després d’un triomf (tercer) enfront d’un Girona B de contrastos. Un gol de Torrens (32′) va ser definitiu.

També ho van ser Sergi Cadena (Sants) i Toni Paredes (Vilassar) a L’Energia encara que els locals, que guanyaven 2-1 en el minut 19, van ser remuntats. Tres gols en els 25 minuts finals van donar la primera victòria a domicili als mariners.

CARRILLO REPETEIX

I, com a exemple de reacció, aquí està la UE Castelldefels de Miki Carrillo. Si la setmana passada va guanyar a Badalona (0-1), aquest diumenge va repetir marcador contra la complicada FE Grama. Isaac Padilla (71′) va tancar una importantíssima victòria, amb un menys per expulsió d’Alex Alba (73′). Mala sort per als colomencs amb dos pals.

The post L’Europa segueix en el seu habitual estat de gràcia appeared first on FutbolCatalunya.com.

I ja són 7 els punts que superen al CE Europa dels seus cinc immediats perseguidors (L’Hospitalet, Montañesa, San Cristóbal, Sant Andreu i FE Grama). Excepcional una altra jornada i ja van 6, del conjunt dirigit per Ignasi Senabre que només sap guanyar i guanyar.

Un central de categoria com Castell (26′) va col·locar el primer i Cano (57′) el segon mentre que Monta, amb només 7 minuts en el camp, va posar l’honor (90′) davant el líder de Tercera.

L’EUROPA I OLIVER BALLABRIGA, EL CRACK

No obstant això, el nom de la setmana és Oliver Ballabriga perquè ha tancat ja la seva etapa en el San Cristóbal –ja és oficial- com a tècnic parroquià. Ni ell ni Toni Carrillo mereixen aquesta sortida ni aquesta entrada al Cerdanyola però el president Felipe López és així. ‘Chapeau’ per a Oliver que torna a deixar al ‘SanCris’ amb opcions d’ascens i el millor per al futur com a l’etern Toni.

El seu comiat va ser amb un empat a zero enfront d’un Sant Andreu que deixa escapar el seu primer punt al Narcís Sala. Jorge Negrete va poder marcar abans del descans igual que Genís Blasco va evitar el gol visitant iniciada la segona part, però Albertito va fallar una pena màxima sobre Lázaro.

EN RESUM: 4 victòries locals, 2 empats i 3 triomfs visitants amb 20 gols anotats (14 locals per 6 visitants).

CINC PERSEGUIDORS

Amb Sant Andreu i San Cristóbal estan un renascut Hospì (9/15 punts), ‘Monta’ (5 partits seguits sense perdre) i FE Grama (10/15). Els riberencs van golejar a un Sants, que malgrat portar 4 jornades sense guanyar, estan novens amb gols d’Oscar Gómez (4′ i 67′), Ripoll (p.83′), Àlex García (85′) i Raúl (8′). L’honor visitant el va obtenir González (p. 36′). Tercera victòria consecutiva dels locals.

Mentrestant, a Nou Barris, l’equip local es va desfer d’un Peralada que va mostrar la seva ambició al final. Primer Erik Jiménez va solucionar una contra local (37′) i Pedro Bilbao (62′) va donar la serenitat; les dues aparicions del visitant Carles Puig (86′ i 88′ al pal) van arribar tard.

I, atenció, a la FEGrama de Peláez perquè el triomf a Vilafranca és un resultat magnífic enfront d’un cuer inhabitual. Guillem Trilla (36′) està en ratxa i fica als colomencs entre els privilegiats,

També s’acosta el Girona de Vizuete, ara a 2 punts dels 5 perseguidors, després de la seva golejada enfront d’un Tona que es desinfla. Joel Roca (20′), Arango (38′) van colpejar primer i Dawda (85′) i Richmon van rematar després (90′).

BADALONA I RAPITENCA NO ES MOUEN

Part negativa de la temporada se cita a Badalona i Sant Carles de la Ràpida. Els d’Alvarez no arrenquen a casa i Carlos Cano (Castelldefels) i ho va aprofitar per a sumar el seu primer triomf lluny de Els Canyars.

Tan contrari com la Rapitenca amb 1/15 punts igual que el Vilassar de Peque, Àlex Poves va posar el 1-0 al Xevi Remon, però va igualar el Pitxitxi Guillem Martínez en el 82‘. (4 gols).

The post L’Europa ja suma 5 rivals per darrere; se’n va Ballabriga appeared first on FutbolCatalunya.com.

A les pròximes hores tenim la possibilitat d’acudir a un nou ‘festival’ de 700 km. preparat per la Federació Catalana de futbol en tres escenaris. La Ràpita, Mollerussa i Badalona acolliran les semifinals del Campionat de Catalunya amateur i la final Fase autonòmica de la Copa RFEF, respectivament.

Mentre en el primer cas s’enfrontaran Mollerussa-Montañesa i Rapitenca-Tona, en el segon es trobaran Badalona i Terrassa, ja que han estat els únics que han decidit anar a aquesta llarga competició.

700 KM I DINERS A LES ESCOMBRARIES

El grandiloqüent Campionat de Catalunya és una altra de les ‘barbaritats’ que Soteras manté de manera ferma. Diversos clubs (‘Monta’ i Tona, en concret) ja li van dir el mes de maig passat que no es podia jugar al juny. Semblava clar que, una vegada finalitzada la Lliga dels grups I i 2 (14 equips) enfront de l’III (final 29 de maig), hi havia avantatge per als rapitencs.

És més, els de Nou Barris i Osona ja van acomiadar als seus jugadors fins al pròxim curs. Els va costar assimilar aquest NO al carrer Sicília i ara tornen a la càrrega.

La UE Tona haurà de desplaçar-se 460 km (anada i tornada) a La Ràpita en aquestes semifinals mentre als de Pedro García li esperen 260. Això es tradueix en despeses d’autocar i manteniment de la plantilla, ja que als àrbitres (que, lògicament, cobren) els paga el Comitè des que l’expresident Andreu Subies ho va decidir.

Després arribarà la final en seu neutral (curiosament Prat. 3 setembre, 18 h.) encara que els desplaçaments també seran a càrrec dels clubs. En resum: 2.000 euros per als osonencs aquest dissabte (18h. La Devesa) i poc més de 2000 per als barcelonins (Mpal. Mollerussa 19.30 h.). De la calor no val la pena ni parlar.

Els tres campions de grup i el millor subcampió (Mollerussa) lluitaran per veure qui és el millor equip de Catalunya amateur. Val per a alguna cosa? Al ‘mut’ Soteras, a qui esperen a La Ràpita o a Mollerussa, sí, encara que li ve de gust més Badalona com a representant de la ‘trista figura’ per a l’Espanyola.

COPA RFEF: BADALONA-TERRASSA

D’altra banda, toca la final de la fase autonòmica de la Copa RFEF entre Badalona i Terrassa. Curiosa competició que pot donar diners i més prestigi si es guanya, però que deixa molts km. I lesions pel camí. Per a aquesta edició només s’han apuntat els dos finalistes, és a dir, que l’interès dels clubs queda clar. Per cert, el Cornellà va intentar jugar la Copa RFEF, però l’FCF va denegar el seu concurs perquè la RFEF va deixar mans lliures a les seves delegacions per a decidir els seus participants.

La conya és tan evident que mentre l’Espanyola diuen que SÏ que poden jugar aquesta Copa RFEF (en altres autonomies és així), la Catalana de Soteras li ho ha impedit als verds

The post Campionat Catalunya: 700 km per a res appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és dilluns més a Nou Barris, no és un 11 d’abril més en la família del CF Montañesa, un barri gran en quantitat i en qualitat que torna a posar a l’equip en una Tercera divisió somiada. El veí (EE Guineueta) ha caigut amb honor encara que això és l’esport i segur que els de José Centeno i Luis Gallego tornaran per a competir contra els de Pedro García.

Ara, el torn de bogeria és per a la ‘Monta‘ ja que difícilment un camp de Primera Catalana pot reunir mil seguidors a les seves graderies; aquesta és la pràctica habitual a l’estadi barceloní amb sessions d’entrenaments molt participatives.

LA ‘MONTA’ PLANIFICA

Amb la comoditat que ofereix el calendari (Banyoles, 24 d’abril), els de Raúl Paje, renovat una temporada més, gaudeixen de descans fins al dimarts 19. A partir d’ara, la direcció esportiva amb Toni Pérez i el president García ja pot planificar el futur.

Malgrat començar a parlar de futur, les imatges de la Via Julià sempre valdrà la pena recordar-les quan arribin temps pitjors. Cal no oblidar la trajectòria d’aquest grup que queia un llunyà 21 de novembre del 2021, a Lloret (4-1 i 10 de 15 punts disputats); a aquesta pèssima ratxa li ha seguit una altra de renaixement amb 12 triomfs i 4 victòries.

BOGERIA A NOU BARRIS

La classificació de la Montañesa ha desbordat totes les xarxes socials. Com es podia esperar i els seus propis protagonistes han estat els primers a escriure unes últimes hores meravelloses com el seu president Pedro García, el seu director esportiu, Toni Pérez, o el seu capità José Santos.

La ‘Monta’ tornarà aquest proper dimarts 19 al treball amb els deures fets encara que la seva participació a Banyoles pot decidir una plaça de descens.

The post La ‘Monta’ assaboreix l’ascens a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Montañesa no vol llançar les campanes al vol encara que a ningú escapa a Nou Barris que estem davant un cap de setmana històric; un ascens a Tercera no s’aconsegueix sempre que es desitja. Aquest dissabte (o diumenge) la festa pot explotar i qui anirà serà el supercampió internacional per la WBA, Sandor Martín.

Amb el sabor encara fresc del seu últim triomf enfront del mexicà José Félix, el barceloní també desitja vibrar amb l’ascens del conjunt dirigit per Raúl Paje i que es manté 15 jornades consecutives invicte. A més, aquesta festa pot avançar-se si el dissabte el Lloret, segon classificat, no s’imposa al Banyoles a casa seva. Caldrà esperar, però l’alegria sembla garantida.

LA MONTAÑESA HO VIU

De fet, ho viu des del moment que han pogut enlairar-se dels seus immediats perseguidors i el podran festejar deu mesos després d’un fatídic descens. Amb entrada gratuïta al camp, el ple serà impressionant i el barri podrà gaudir en gran després d’una temporada difícil i plena de sobresalts.

DIMAS DELGADO, A L’INSTAGRAM

De tot aquest temps es va parlar aquest passat dilluns a l’Instagram Live de Futbolcatalunya amb Dimas Delgado, un colomenc de categoria que tampoc esperava aquest èxit. Després d’una carrera densa amb inicis en l’FC Barcelona i un full de serveis on s’inclou la ‘Grama‘ i diversos equips de Primera i segona, es va decidir per l’estranger.

The post Sandor Martín vol estar amb la Montañesa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Montañesa i Tona no volen que es dispari l’eufòria, però el tenen difícil, ja que els dos acaricien el desitjat ascens a tercera RFEF mancant cinc jornades per a tancar curs. L’1 de maig és una data fenomenal per a acabar i assaborir una alegria després dels temps tristos que es multipliquen.

En el Grup III serà més llarga i interessant l’odissea perquè, en ser 15 equips, el calendari s’allargarà fins al 29 de maig. Avui per avui, mana la Rapitenca de Toni Teixidó (només 2 KO) amb tan 4 punts d’avantatge sobre Viladecans, 5-Vilanova i 6-At. Lleida. Un detall important: els 3 primers han de ‘descansar’ obligatòriament un cap de setmana mentre que els de Josep María Turull ja l’han complert.

MONTAÑESA, AMB MÉS 7

Els de Nou Barris, amb el seu president Pedro García al capdavant, no el reconeixen, però tenen els seus números per a cantar un triomf merescut. Esperen, una altra vegada a casa, a Les Franqueses, Unificació Llefià i Costa Brava B encara que desitgen que els últims siguin un tràmit i una festa continuada.

El dissabte s’enfronten Lloret i Palamós i el líder del Grup 1 estarà amb tota l’atenció posada allí. 13 partits (3 empats) consecutius sense perdre, precisament per 4-1 en un novembre ‘maleït’ davant l’equip dirigit per Albert Batllosera, animen a un grup indestructible. 7 punts de diferència són molts i, encara que tot es pot decidir, davant la Uni Llefià, a casa, tampoc importa que sigui abans.

TONA, AMB MAS 10

El Tona de Ricard Farrés marxa imperial en el Grup 2 –desena victòria consecutiva- amb 10 punts de renda sobre el veí Manlleu i amb el 0-2 molt recent en la memòria. Tampoc volen treure pit ni especular on es pot ‘enterrar’ el mal sabor que encara queda de la temporada anterior i menys amb la pròxima visita a Vic. Saben que els de Manel Sala no fallaran davant el cuer Vic Riuprimer i als visitants no se’ls oblida una de les seves 3 derrotes, dues a casa (2-3).

La jornada 23 pot ser una altra cosa perquè es presenta un Manlleu-Vic (3 abril) enfront d’un Tona-Horta. Igual, després, els nou restants són una alegria continuada.

The post Montañesa i Tona acaricien l’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dos entrenaments per a tancar la setmana de treball, el palafrugellenc Sergi Luis ‘Sepu’ reflexiona de cara al pròxim partit enfront de la Montañesa amb qui comparteix la primera posició del grup I de Primera Catalana.

Quarta temporada al capdavant de L’Escala i amb serioses opcions d’ascens, està realitzant una temporada sensacional; màxim realitzador del grup (34) admet que aquest diumenge (12 hores) es juga tres punts molt valuosos. Tremendament respectuós amb l’afició de la ‘Monta’ admet que va oblidar l’endemà el fatídic 1-6 del passat 31 d’octubre.

SEPU SE CENTRA EN EL PRESENT

“Tots estem bé, amb ganes i arribem tots sans menys, Aleix Caball, que no sabem si arribarà, ja que va sofrir un petit trencament; la resta, bé”

L’última derrota de Lliga en el camp del Lloret la setmana passada encara pesa?

“La veritat és que, mentre en la primera part vam ser inferiors, en la segona vam poder empatar; va ser una derrota que es reflecteix pel marcador però no pel joc. Ens va faltar afinar una mica la porteria”.

El primer que va oblidar l’1-6 de Nou Barris a l’octubre va ser vostè?

“Evidentment. Va ser un resultat important davant un rival molt important i en un camp molt difícil, però cada setmana l’objectiu és competir contra tots. Serveix per a assaborir un gran triomf el dilluns, res més, perquè, si ganes a la Montañesa i després perdem a casa, no té valor”.

“ENS COSTA GUANYAR MÉS A CASA”

La gran ratxa dels visitants es pot igualar amb la constància del seu equip tota la temporada. Aquest mèrit també cal destacar-lo. És a dir, tenim un partit apassionant.

“Estar tantes jornades aquí a dalt fa que molts equips tinguin un plus pel fet de ser líders. Aquesta posició no és una pressió afegida, tenim molt clar que si ens despistem ens tornen a posar en el nostre lloc. Treballem per a competir i guanyar”.

Repassem números: el seu equip ha aconseguit 11 de 21 punts a casa. Això significa?

“Significa que ens costa guanyar més a casa, som més fiables fora encara que estic molt content de com va actuar l’equip i de l’ambició que van mostrar”.

Han marcat 9 gols més que la Montañesa i això és difícil.

“És important, però ara és la nostra assignatura pendent perquè generem molt i fallem situacions molt clares. Correm riscos innecessaris i el rival té més opcions”.

“LA MONTAÑESA ÉS UN GRAN EQUIP”

Aniran dos autocars i molts particulars de Barcelona, clar que L’Escala juga a casa seva. Aquí guanyen.

No creguis. veient com estava el seu camp aquell dia, és una cosa molt bonica de cara també per al jugador enfront ar-sed’un gran equip com aquest. És un ex Tercera, el rival a batre de la categoria, té tots els integrants i tant de bo tots estiguem en bones condicions i es vegi un gran partit. La veritat és que tenen un bon equip i una gran afició”.

Es pot dir que vostès han oblidat l’1-6 de la primera volta?

“Sí, nosaltres, sí. A nivell d’entrenadors, s’oblida ràpid, ja que tenim aviat el següent partit. Allò va ser a escala d’aficionats i premsa perquè no és normal guanyar 1-6 en la Montañesa; la setmana següent vam perdre amb el Palamós. No et serveix per a guanyar el següent partit una victòria anterior i serà molt difícil que es repeteixi. Serà molt difícil que es repeteixi l’1-6”

Una penúltima qüestió: que pugi només un és obra d’un veritable ‘inútil’ esportiu?

“Bé, sembla que no tingui valor la temporada per al segon. Hauria d’haver-hi algun premi, però l’han muntat així i ja ho sabíem a principis de temporada. Ara està tot molt igualat i ha de sortir una temporada rodona per a pujar

En resum: un ‘1’ o una ‘X’ per a aquest diumenge?

Per ambició poso un ‘1’ però la idea, com sempre, és sortir a guanyar.

The post Sepu: “Nosaltres sí hem oblidat l’1-6” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La competició ha fet que tot canviï a la Montañesa i, quatre mesos després d’un sonor 1-6 a Nou Barris a favor de L’Escala, es tornen a trobar aquest diumenge (12 hores) al Municipal gironí.

L’Escala i Montañesa, igualats a 33 punts, arriben a aquesta cita després d’haver caigut (quarta derrota) els de Sepu mentre els barcelonins (segon equip menys golejat) estan imparables. D’altra banda, és una gran oportunitat també per a veure qui dels dos realitzadors (Henry o Fernando Velillas) supera la seva barrera personal de set gols.

L’ESCALA NO S’OBLIDA

“A qualsevol que li fiquin sis gols no se li oblida mai, és més, crec que aquí no m’han ficat mai 6 gols excepte aquest dia. Va ser dolorós en el seu moment, però ja va passar i no cal mirar a aquest partit, va ser un partit més”, afirma Fernando Velillas.

Referent dins i fora del camp, aquest crack del futbol català admet que sortiran “a mossegar com sempre, però no cal donar-li més història a aquesta derrota, ja vam fer el duel, ara toca sortir a ‘mossegar “.

En resum: “Mai s’oblida aquest 1-6, però no beneficia pensar molt més en aquell partit”.

VELILLAS, UN XAVAL DE 35

El davanter barceloní, que destaca “la superratxa que portem amb 7 victòries i dos empats, una cosa molt difícil d’aconseguir en qualsevol categoria”, no vol sentir la paraula ascens. “Queda lluny, ens enfrontem a equips molt bons, a bons futbolistes, però tant de bo puguem obtenir-ho.

Als seus 35 anys – “em trobo molt bé, em cuido molt, faig dieta…” sap que, si no és així, “els xavals de 23/24 et passen per damunt”. El seu historial és molt llarg; no obstant això, Nou Barris és especial: “Estic molt a gust a la ‘Munta’; l’equip ha format una bona pinya i el míster sap treure el millor de nosaltres”, conclou

The post “L’1-6 contra L’Escala no està oblidat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat 28 de gener va presentar Pedro García a la junta directiva que li acompanyarà en el seu mandat aquests pròxims 4 anys. Després de penjar les botes aquest passat estiu, ha anat directe a una presidència amb moltes necessitats.

Amb una carrera extensa i completa com a jugador, ‘Pedrito’ assumeix un nou repte amb moltíssima voluntat i bons desitjos encara que, no s’enganyin, també el coneixement suficient. Assumir la direcció d’aquesta entitat no és una tasca fàcil, però sap envoltar-se dels qui saben i de mantenir al seu costat, com a president honorífic, a Sr. Emilio Llamas.

“PEDRO GARCÍA, ‘PEDRITO’, PRESIDENT!

Encara li podem dir ‘Pedrito’ o això de ser president obliga a canviar?

No, jo sóc el mateix de sempre encara que m’ha costat assimilar-ho: a força de caure i caure, em vaig adaptant.

Li diuen president i vostè es gira?

Ara, sí. Fa tres mesos, no, però ara ja començo a girar-me.

Ara ja entendrà el sofriment especial dels presidents amb l’afició, i, especialment, amb els jugadors.

Clar, ara toca prendre altres decisions i cal assumir-les. Per a això estem.

“CARLOS SÁNCHEZ ÉS UN HOME DE FUTBOL”

Qui li ‘enganya’ per a ser president a Pedro García i passar del camp de futbol als despatxos?

La situació de la Montañesa era greu, s’anava al precipici i decidim, al costat de Carlos Sánchez, que no podíem deixar caure una entitat tan important com la nostra. Parlem i decidim acceptar aquest repte, pagar deutes, sanejar el club i intentar lluitar.

Carlos Sánchez?

És una persona a la qual no li agrada el protagonisme encara que està amb mi i amb la Montañesa, és un home de futbol i ha ajudat al fet que puguem seguir endavant.

És ‘mecenes’, spónsor…?

És molt més, ha ajudat a pagar deutes i està al costat de mi per a portar aquesta empresa avanci sense cap mena de protagonisme. El té altres projectes i jo tranquil com a cap visible.

“DONAREM MÉS VIDA A AQUEST CLUB”

Quin és l’objectiu que s’ha marcat des de la presidència?

Molt clar: des que vaig decidir fer el pas, vaig prometre una sèrie de coses als socis i crec que, set mesos després, s’han complert. Especialment, sanejar el club perquè no devem un euro ni a Hisenda ni a Seguretat Social; a poc a poc resoldrem tot i donarem més anys de vida a aquest gran club.

Com s’equilibra el pressupost?

L’Ajuntament ens dóna unes beques que ajuden molt a les famílies i així que els xavals puguin jugar. A més, tenim la publicitat dels comerciants del barri i del nostre spónsor ‘Pérez Guzmán’ perquè ha fet un gran esforç per a seguir amb nosaltres.

“JO NO COBRO 120.000 EUROS”

Vostè també s’endú 120.000 euros nets de sou com Joan Soteras?

No, jo, des que vaig deixar de jugar, vaig deixar de cobrar i estic a la Montañesa per a ajudar i intentar donar més vida. Jo tinc un sou d’una empresa que em dóna per a viure i tirar endavant a la meva família.

“AVUI SOM DE PRIMERA CATALANA”

El primer equip de la ‘Monta’ ha d’estar a Tercera, Primera Catalana…?

Ens agradaria que fos Tercera, però cal fer-ho de manera conseqüent. No podem estar en Tercera si no surten els números, cal estar preparats i sense tornar-nos bojos. Avui dia som de Primera Catalana.

Quants equips es mouen a l’entitat?

Som 32 equips i una nova secció de futbol sala amb un amateur i una petita escola de futsal gràcies al director Miguel Rueda, Dioni i Carlos. Gràcies al seu treball exemplar ens ha fet créixer.

“HEM DE CRÉIXER AMB LA NOSTRA PEDRERA”

La idea és que els xavals d’inferiors estiguin en el primer equip…

Clar, de fet ja estan amb nosaltres Ivan Conesa, Jonny, Manel i l’últim, nostre ‘Lukaku’ particular amb només 15 anys , un xaval que ja té molts pretendents. Hem de créixer amb la nostra pedrera

I vostè serà capaç d’aguantar les crítiques com a màxim responsable de l’entitat?

Fa molt temps que suport crítiques com a director esportiu i ara com a president estic obert a qualsevol crítica. Cal dormir amb la consciència tranquil·la i és el meu cas, només desitjo fer les coses bé i tant de bo que esportivament tot vagi bé. I, si no, és així, caldrà lluitar, com sempre, i amb respecte. Crec que estem treballant amb criteri i compliré sempre la meva paraula. La gent gaudeix d’aquesta Bombonera i això és el que desitgem.

The post Pedro García assumeix el repte de la Montañesa appeared first on FutbolCatalunya.com.

El mític Ramon Maria Calderé prossegueix el seu camí en el món del futbol, ara com a assessor de luxe per a qualsevol esportista, tècnic, president o col·laborador que necessiti els millors consells de qui sap. Això significa la separació esportiva del seu lleial Luis Milà, ja que el seu etern segon intentarà continuar lligat a una banqueta de manera directa.

Calderé mira al futur encara que no oblida que tots els seus coneixements vénen d’una llarga trajectòria com a futbolista i com a entrenador. No fa falta repassar la seva història personal sinó només tenir-la molt present: exfutbolista professional, internacional i mundialista, entrenador de Nivell 3 UEFA-PRO i una feina excel·lent en el futbol amateur.

EL ‘CONSELLER’ CALDERÉ

“Sempre he dit que m’apassiona intentar ajudar a qualsevol persona i potenciar les seves capacitats. De fet, ja ho faig amb xavals juvenils després d’un aprenentatge viscut personalment. Les he vist de tots els colors i vull guiar a qui ho necessiti”, comenta el de Vila-rodona.

Això no significa deixar les banquetes definitivament, ja que “ho vaig dir una vegada i vaig tornar, però sempre he estat realista. Aquesta sortida de la Montañesa m’ha fet mal i el meu món ara ha de viure una altra etapa”. Per a aclarir: “No es tracta de ser representant, no, sinó de potenciar les capacitats d’un futbolista, entrenador o un president també”. Dos exemples d’esportistes sota la tutela de Calderé són Edgar Navarro o el tècnic Marc Casbestany.

Al seu amic Luis Milà el deixa ‘volar’ sol,  ja que “vol ser primer entrenador i també m’ha demanat el meu assessorament. Però de representant, no. A vegades vam triar el camí més llarg i l’he vist a la meva experiència i jo vull ajudar a agafar el correcte. La meva etapa de ‘Mentoring’ i la Direcció Esportiva puc combinar-les a la perfecció”

GRÀCIES A L’AFICIÓ DE LA ‘MONTA’

Per cert, només unes paraules per a la Montañesa. “El record que m’he emportat d’aquesta entitat és la seva gran afició; és impressionant, és el millor que té ara i els seus treballadors del dia a dia (Montse, per exemple), això és el millor que té aquest club perquè la resta el deixo a part”

The post Calderé, assessor de luxe per al futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la pregunta que qualsevol aficionat del futbol, absent a Nou Barris, es podia fer: Què li va passar a la Montañesa? Això volien saber els mateixos protagonistes una vegada es va consumar l’1-6 final enfront d’un magnífic L’Escala.

Els 94 minuts que es van viure a la Bombonera seran un record permanent per a un grup que lluita per fer dos passos endavant quan encara no han donat el primer.

Encaixar tres gols en 41 minuts de joc és un detall que costa recordar al camp d’una ‘Monta’ que sortia a escena amb un balanç de 3 victòries i 1 derrota en les quatre primeres jornades.

LA MONTAÑESA, SENSE EXPLICACIONS

No sols això sinó que a més calia considerar el fet d’haver marcat 8 gols i haver rebut només 3, però el futbol és així i el veterà Toni Texeira es va veure sorprès fins a sis ocasions per part d’un L’Escala estel·lar.

El treball dels gironins, dirigits per Sergi Luis ‘Sepu’, està donant resultat i aquí està el seu lideratge com a immillorable prova. Els gols de Marçal Sáenz i Pep Vergara s’uneixen a la llista amb Rafa Monti i Jam Baldeh i que li fan líder exclusiu.

CALDERÉ, PEDRO I TONI, RESPONSABILITZATS

Mentrestant, a Nou Barris, es continua rumiant la tragèdia. Primer va ser el tècnic Ramon Calderé qui va reconèixer errors i segon, el president Pedro García i el director esportiu Toni Pérez; després ho van fer alguns jugadors. S’assumeix la culpa (responsabilitat) i se sap que no hi ha una altra sortida que remuntar a Bescanó.

El primer equip de la Montañesa torna al treball aquest dimecres: Mentrestant, Calderé continua buscant respostes encara que no està enfonsat, ja que sap que han de ser tres punts com uns altres.

The post Què li va passar a la Montañesa? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per fi: aquest pròxim cap de setmana donarà inici la Primera Catalana amb 43 aspirants a poc premi, ja que només pujaran els campions de cadascun dels 3 grups. Això és el que té prometre coses i no complir i amb l’objectiu que la temporada 2022-2023 es mantinguin els 3 grups però amb 16 equips.

Després d’un curs 20-21 marcat per la pandèmia i per la poca serietat de la FCF entorn de la competició i als seus afiliats, arriba la sisena categoria del futbol estatal amb menys atracció mediàtica que anys anteriors encara que, a nivell esportiu, sempre interessant.

PRIMERA CATALANA: Grup 1

Amb 4 tècnics nous sobre 14 equips (Gabri Maragall, Arnau Liesa, Mario Fernández –canvia de club a la mateixa categoría- i Alex Rodríguez), aquest Grup I acull a 7 representants de la provincia de Girona i igual quantitat de Barcelona. S’han reforçat, de luxe Montañesa i Palamós (21 futbolistes) mentre que mantenen els seus blocs Bescanó, Les Franqueses, Mataró i Unificació Llefià.

VEURE MERCAT GRUP I

Els descendits Banyoles i els de Nou Barris són primeres opcions per a lluitar per la primera plaça encara que Martinenc, Palamós i Lloret tenen moltes coses a dir.

PRIMERA CATALANA Grup 2

Horta i Santfeliuenc se situen en un Grup 2 on el grau de dificultat és, com a la resta, notable. Entre els quatre representants d‘Osona es presenta molt fort el Tona -amb regust amarg encara pel no ascens a Tercera-, Vic i, per descomptat, el Manlleu de Manel Sala. Per cert, encara es pregunten què fan en aquest grup i no al primer.

Pel que fa  als 6 representants del Baix Llobregat destaquen no només el descendit conjunt de l’etern Andrés González sinó també altres opcions; a destacar, el novíssim Santboià (encara que només sigui per història), el bloc seriós del Can Vidalet, At. Sant Just, Sant Ildefons i Rubí.

Els de Sant Boi, sota la direcció esportiva de Miguel López, només han mantingut al defensa Dani Martínez.

VEURE MERCAT 1CAT Grup II

Continuen inamovibles 9 banquetes de les 14 (arriben Adam Fontes, Pedro Milla –canvia de casa-, César del Pozo, José Alcaraz i Lluis Padrós).

PRIMERA CATALANA Grup 3

Especial atenció mereix aquest grup de 15 equips perquè, si la competitivitat dels dos anteriors és important, aquí s’eleva a la màxima potència. Molts candidats al triomf final per a només una plaça de glòria i fins a 12 entrenadors nous (12!!).

El Vista Alegre de Jorge Sánchez i El Catllar d’Alex González han estat els equips amb més fitxatges (20 i 19) encara que també es mantenen en aquesta línia de gent nova l’Igualada (18) i el potent At. https://atleticlleida.com/Lleida (16) amb Josep María Turull.

Molt a prop queden, amb 14 nouvinguts, Gavà, Martorell i la fabulosa Rapitenca de la mà de Toni Teixidó

VEURE MERCAT 1CAT Grup III

És absurd parlar de favorits, ja que hi ha moltíssims; des del poder dels 6 equips de Ponent, passant pels 3 de Tarragona, els 4 del Baix Llobregat o els únics equips d’Anoia (Igualada) i Penedès-Garraf (Vilanova) amb un habitual Agus Isabel. 

The post Primera Catalana: 43 aspirants a poc premi appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segon KO de l’Hospi; segona urpada del Girona B. Triomfs locals per a FE Grama, Pobla Mafumet, Girona B i Manresa, empats a Ascó, Vilafranca i Figueres i una única victòria visitant a Ca N’Anglada.

Això significa que només el conjunt filial d’Axel Vizuete ha sumat els 6 punts en joc mentre que grans favorits com a L’Hospitalet o Olot no compten amb cap punt (cas riberenc) o 4 (cas garrotxí)

11 gols marcats pels equips locals en aquesta segona jornada de Lliga per 6 dels visitants donen forma a aquest inici de competició amb la calor com a gran protagonista. Sense gols a Ascó –hi va haver gol ‘fantasma’ per a la Guineueta (76′)- ni a Vilafranca – Toni Casamayor va ser l’heroi’-; en conseqüència, només el duel de Riudarenes es va resoldre per la mínima.

L’HOSPI: DOS DE DOS I KO DEL SANT ANDREU

Per la mínima va superar el Girona B a la UE Sant Andreu amb gols locals per a Eric (19′) i Suleiman (39′) van fer caure als quadribarrats encara que un pal d’Aparicio, amb 2-1 en el marcador, va poder significar la igualada.

Ni això va poder aconseguir l’Hospi d’un Cristian García sincer i rotund doncs escoltin les seves paraules després d’un 2-0 inapel·lable. “La realitat és que ens fica tothom, no competim i això és culpa de l’entrenador”, ha afirmat després d’una segona part letal (Dani Molina, 61′ i Marc Alvarez, 69′-.

ROTUNDITAT AL CONGOST

La victòria més rotunda va arribar des del Congost amb un Manresa ambiciós i amb dos gols de Noah (19′ i 33′) a més d’altre de Pau Darbra (39′). Així van deixar el partit molt bé per a una segona part amb gol del Sants (Guillermo 54′), però poc més.

Dos gols va anotar la FE Grama enfront del Granollers –doblet del capità Roger Peris en 11′– i el Peralada davant el Sant Cristóbal amb gols de Marc Medina ()64′) i Josué, de penal, (81′).

D’altra banda, Figueres i Vilassar tancaven l’únic 1-1 d’aquest cap de setmana amb gols per a Urri (30′) –greu i inusual error del porter Andrés- i Pime, de penal (65′). En resum: segon KO de l’Hospi; segona urpada del Girona B.

The post Segon KO de l’Hospi; segona urpada del Girona B appeared first on FutbolCatalunya.com.