Així treballa la Federació Catalana de futbol, així brilla la transparència del septuagenari Joan Soteras i la seva servil junta directiva. Val la pena recordar el camí recorregut per aquesta Comissió que hauria de vetllar per la integritat de tot el futbol català fins a arribar a no saber res sobre el seu funcionament.

La presidenta Mónica García va deixar el càrrec per ‘problemes personals’ -oficialment ningú va dir res-, encara que no té cap problema per a estar al capdavant de la Comissió d’Etica esportiva. Per a vigilar els moviments de la FCF no té temps, per a repassar les actuacions ètiques, sí. Això no significa que el futbol català conegui el seu veritable treball

UNA COMPLIANCE DIMITIDA

Diuen que és l’única directiva que NO cobra comissions tot i que les fonts consultades per aquesta Redacció prefereixen ignorar la situació.

La realitat és que la Sra García, vicepresidenta del CE L’Hospitalet, va dimitir cap a novembre i sembla que la seva successora és la omnipresent tresorera Montse Altimira. Seria interessant conèixer els informes que ha redactat sobre el ‘robatori’ de Cap d’Any .

LA FIGURA DEL LACAIO LLAÓ

La Comissió de Compliance de la FCF va ser creada, probablement no per convenciment propi, sinó per donar imatgel. I, arribat el moment, per atenuar possibles sancions i responsabilitats penals i civils de directius, delegats i empleats de la FCF.

El seu primer president va ser el desaparegut Josep Llaó, que, com a ‘gran obra’ del seu mandat, va decidir cessar alguns dels seus membres que l’ajudaven. Així, es complien els desitjos del totpoderós empleat general, per substituir-los per altres empleats afins, entre ells el mateix.

Una Compliance de la qual formen part alguns directius, el director, el secretari general i altres empleats. D’aquesta manera, es ‘garanteix’ la neutralitat i l’autonomia de qualsevol investigació que s’hagi de fer respecte a ells mateixos o als seus col·legues, perquè es compleixi la llei.

CESSATS ELS VOCALS QUE NO EREN AFINS

El lacai de l’amo, a la seva primera reunió ja com a membre de la Compliance (setembre 2020), i una vegada cessats els vocals que no eren afins ‘per falta de confiança’, va manifestar a l’advocat responsable de la Compliance, Sr. Cuatrecasas, davant la incredulitat de la resta de vocals, que no calia que s’afanyés.

 ‘No n’hi ha pressa’ van ser les seves paraules amb les investigacions en curs sobre una denúncia anònima falsa que estava afectant diverses persones vinculades a la FCF i en què s’havien filtrat dades privades de la pròpia Catalana. No es va fer ni una sola investigació interna seriosa de les filtracions i dels autors de la denúncia anònima. Per què Llaó/Soteras? Per ser aquelles persones “no afins al totpoderós? Pot ser que alguns podrien pensar: per què investigar el que és obvi?

QUI VA SER L’AUTOR DE LA DENÚNCIA FALSA DEL 2019?

Com ha passat ara amb el comunicat de la FCF explicatiu del robatori butroner del 31 de desembre de 2023, en aquella denúncia falsa, de desembre 2019 també va sortir l’Operació Soule!

Si el ‘omnipotent’ hagués fet servir el mateix temps i mitjans que ha dedicat en les investigacions a l’única ex directiva, Paquita Linares, per portar-la al jutjat penal per les justificacions econòmiques dels seus desplaçaments dels darrers anys. Segur que ja sabria qui va ser l’autor intel·lectual. I coneixeria també els que van redactar la denúncia falsa, i qui va sol·licitar internament les dades privades que es van escriure a la denúncia falsa de desembre de 2019.

LA COMPLIANCE PASSA DE TOT

Com no podia ser d’una altra manera, alguns dels vocals empleats que van assistir a aquesta primera reunió de setembre de 2020 també van ser ‘purgats’/‘convidats’ a presentar la dimissió de forma immediata i van ser col·locats al seu lloc altres empleats del gust del director Calle.

A tot això , la Compliance va decidir no intervenir davant dels múltiples casos que han sortit als mitjans de comunicació i que són als jutjats i tribunals, en què apareixen com a protagonistes directius, delegats i empleats de la FCF, quan alguns ja han tingut de passar pels jutjats i comissaries per explicar “la seva opinió”.

S’ACTIVARÀ DE NOU AQUESTA COMISSIÓ?

En resum: per què serveix la Compliance de la FCF? Segur que el septuagenari Soteras té la resposta. No hi ha dubtes que ara amb el ‘robobo de la jojoia’ de la nit de Cap d’Any s’activarà de nou aquesta Comissió i buscaran els responsables amb afany, per totes les il·legalitats que s’hagin pogut cometre.

The post La ‘Compliance’ de la FCF brilla per la seva absència appeared first on FutbolCatalunya.com.

El rosari de demandes i querelles que tenen com a punt central a la Federació Catalana de futbol és innombrable. Encara que la transparència brilla per la seva absència, els casos que s’acumulen al carrer Sicília apunten solucions difícils per als seus rectors.

El treball per al departament jurídic que coordina l’especialista en delictes de sang i de Trànsit, María Barbancho, es multiplica. Això sí, ‘per molt pocs diners’, ja que així ho ha manifestat el totpoderós en diverses ocasions.

TOT UN EQUIP D’ADVOCATS

Per aquesta raó la llista d’advocats comença a completar tot un equip de futbol sala. A la citada Barbancho cal afegir el secretari general, Oriol Camacho, el ‘silenciós successor’ Cap d’administració, Sergi Garrido, el fitxatge David Checa i, per descomptat, la discreta responsable de la Compliance, Mónica García. Treball els sobra i, si es perden els casos, no passa res, ja que paga el futbol català.

EL CARRER SICÍLIA, SEMPRE EN LITIGI

Una denúncia anònima interposada en el 2020 davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va ser l’inici de la ‘claveguera’ federativa. Això va provocar que els dos últims anys hagin estat un constant viatge entre la Ciutat de la Justícia i el carrer Sicília. Demandes civils, laborals i penals s’amunteguen i mantenen al president (sense sou encara aprovat per l’Assemblea) en l’ull de l’huracà.

Bé, al dirigent sabadellenc i al seu escuder perquè el Jutjat 15 de Barcelona manté obert el sumari 1137/2020 per serveis inexistents o injustificats. Encara que la majoria s’hagi pogut oblidar, la realitat és que són casos molt presents i les presumptes facturacions ‘fantasma’ de classes a través de la seva dona necessiten resposta.

UNA LLISTA MOLT ‘COMPLETA’

La relació de casos avorriria als lectors i ni tan sols el fet d’estar imputat minimitza l’actitud dictatorial dels seus protagonistes. Malgrat tot, a poc a poc, amb molta lentitud, i sempre pendents de la sentència del TCE per la segona ‘tupinada’ electoral, els jutges hauran d’obrir els ulls.

L’últim cas va tenir al candidat Juanjo Isern com a protagonista, ja que el septuagenari directiu de la Catalana el va acusar de “tràfic d’influències i prevaricació administrativa”. Uns waschap i uns presumptes àudios traïdors no han estat arguments suficients perquè fiscalia ha desestimat el cas íntegrament. Van acudir a declarar el president, la vicepresidenta i tres vocals del TCE i tots van afirmar que Isern “mai s’havia posat en contacte amb ells”.

JOSÉ DOMINGO VALLS, EL GRAN ENEMIC

Mentrestant, fins a tres plets manté l’exasesor jurídic de la Catalana, José Domingo Valls, amb els actuals gestors. Després d’afirmar Oriol Camacho (per ordre de Soteras i el seu escuder) en una Assemblea, sense gens de vergonya, que l’exassessor havia emès el cobrament d’una mateixa factura en tres ocasions, ara li tocarà torn de rèplica a Valls.

Valls ja ha rebut la indemnització corresponent per la resolució del contracte (més de 200.000€) i està pendent de dos més per impagament de factures. No perdin la ruta de l’expresident del Tribunal Català de l’Esport perquè ara la toca a ell anar a l’atac.

MANEL DURÁN, EL PERSISTENT

D’altra banda, afegeixin a l’exdirectiu Manel Durán, un dels pocs que sempre ha donat la cara en les juntes. Va haver d’oir expressions com a “hijo de puta, sinvergüenza o marica” de l’emprat Calle amb somriures còmplices de Soteras i del seu grup de pilotes. Per descomptat, l’exdelegat del Penedès-Garraf els té als jutjats. La persistència sempre ha destacat en la personalitat d’un Duran que segueix sense saber res de la seva denúncia davant la Compliance pel contracte del plenipotenciari director.

Caldrà estar pendents de les resolucions donat que els dos casos perduts pels lletrats federatius han estat molt sonats. La repetició electoral i la resolució del Tribunal de la Competència pels irregulars reconeixements mèdics, que costa als federats gairebé un milió d’euros, enrogiria a qualsevol humà.

DENÚNCIES LABORALS

Clar que el capítol més denigrant, humiliant i fastigós se centra en els números acomiadaments laborals de treballadors amb els quals ara es vol arribar a un acord amb rebaixa. Resolucions unilaterals, accés il·legal, lectura de correus personals electrònics, modificació substancial de contractes, o impagament de quantitats són les acusacions més repetides.

L’estil despòtic i capritxós dels directius de la Federació, que es va poder comprovar en els àudios del famós ‘sopar de l’Izarra’, traurien els colors de qualsevol. Però ha passat tot el contrari i no hi ha millor defensa que un atac contra l’exvicepresident Josep Vives a qui acusen de filtrador.

EL CAS DE PAQUITA LINARES

Finalment, valdria la pena no oblidar l’assumpte que té a l’exdelegada del Baix Llobregat, Paquita Linares. L’abril del 2022 va denunciar “assetjament pel fet de ser dona” i va assenyalar a Calle –“em va dir ‘avui vens molt marcona, quin vestit que portes’ i em va tirar dos petons amb la mà”-.

En els àudios de l’Izarra, el director ja va respondre de manera clara que “antes de follármela, me la corto y me la tiro”. Aquest és el tarannà del personatge. “Yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente, que va de puta madre… por mucho que digan ellos y para ayudarte a aguantarlo soy voluntario. Para tí… voluntario gratis. Por mi família, si tengo que matar a 30, los mataré”. Paraula del fidel escuder.

ELS ÀUDIOS DE L’IZARRA

Doncs bé, la instrucció encara segueix en període de testificacions i ara li toca el torn a Linares després de la compareixença d’uns anteriors testimonis impresentables. La resposta de Soteras va ser una querella a la seva exdirectiva “per uns viatges injustificats,78.000€).

I, a sobre, el contenciós personal que manté amb l’exdirectiu ‘desaparegut’, Josep Llaó. Només els permanents retards judicials impedeixen aportar més llum a l’esperpent que Joan Soteras i la seva directiva mantenen encara.

The post Benvinguts al jutjat del carrer Sicília appeared first on FutbolCatalunya.com.