Difícilment oblidarà David Momoh el seu últim gol amb la samarreta de la UE Sant Andreu, ja que, molt poques vegades, un gol val un ascens. Minut 69: servei d’or de Carlos Guzmán per a Sergi Arranz que la ‘pica’ sobre la sortida del porter del Salamanca UDS. El toc del figuerenc l’hagués tret un defensa local, però va arribar Momoh com una exhalació, es va tirar en planxa i va col·locar l’1-2 definitiu. Grandiós!

Era el premi per al davanter, per a l’equip i per a tota una afició que ha tornat a tocar el cel i així ho van tornar a demostrar a l’Helmántico i en la festa del dilluns.

MOMOH I DEL BOSQUE

“Sóc d’Espanya i Sierra Leona, visc actualment en una residència per a estudiants i acabo de graduar-me del batxillerat internacional. Passo els dies estudiant i entrenant per a millorar perquè vull arribar a ser jugador professional de futbol”, afirma a Futbolcatalunya aquest admirador de “Benzema“.

Aquesta admiració per l’exdavanter blanc la pot entendre perfectament el nostre exseleccionador espanyol, Vicente del Bosque. “Encara que sóc de la UD Salamanca de tota la vida, els felicito per aquest ascens, sempre cal ser esportiu. Felicitats per al Sant Andreu i especialment per a David Momoh. Abraçades“, ens transmet el gran Vicente.

UN GOL PER A LA HISTÒRIA

David sempre recordarà que “em vaig sentir molt content amb aquest gol, va ser un moment molt especial per a mi. En aquests moments penses a ascendir i continuar millorant com a jugador per a arribar el més lluny possible i obtenir els objectius del club”, afegeix com si llegís un text molt desitjat.

En aquest moment “vaig celebrar el gol amb l’equip encara que hi havia dubtes sobre si la vaig tocar abans que entrés o no. La veritat és que Arranz va fer una gran jugada i estic molt content per ell i per l’equip”. Primer va ser l’equip i després la família: “Jo sempre dedico tots els meus gols a la meva mare, al meu pare i al meu germà, els qui m’han estat fent costat des del principi. Mai han deixat de fer-ho, fins i tot quan estava en divisions inferiors”.

Una altra prova del gran xaval que és Momoh es pot comprovar quan parla de l’entitat quadribarrada. “Estic molt content amb el Sant Andreu per l’oportunitat que m’han donat amb el primer equip, així com de poder contribuir als objectius del club”

LA SATISFACCIÓ DE MANUEL CAMINO

El president de la UESA, Manuel Camino, assegura que “comptem amb David Momoh amb caràcter general, a més on millor creixerà esportivament serà amb el Sant Andreu”.

El màxim responsable de l’entitat andreuenca ha tornat a respirar. “Després de 15 anys, en el 2008 conta l’Arandina, ja ens tocava. Feia 5 anys que acariciàvem l’ascens i per pèls se’ns escapava sempre; ha hagut de ser en un gran camp com és l’Helmántico on aconseguim l’ascens”.

Camino sap que estar en la Segona RFEF és un pas de gegant que arriba “en un moment molt oportú per a emprendre un creixement ordenat esportivament i econòmicament”. No obstant això, “volem tenir els peus en la terra”

The post Del Bosque felicita la UE Sant Andreu i Momoh appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni el guió més imaginatiu podria esperar tant sofriment, tants inconvenients ni tants obstacles com els que ha hagut de superar aquest Sant Andreu de Xavi Molist. Felicitats a l’entitat quadribarrada perquè 15 anys després ha aconseguit un ascens vital per a la seva supervivència. Ni la calamarsa, ni la pluja, ni el Salamanca UDS (1-2) van frenar a la UESA.

En una tard-nit èpica, ningú oblidarà aquest ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico. Primer es va haver de parar el xoc durant 10′ donada la força de la pluja i la calamarsada que va caure en el camp.

UN ASCENS ENFRONT DEL MATEIX ZEUS

I, després, el descans d’una hora i quart, ja que calia llevar tota l’aigua, alguna cosa que van fer de manera extraordinària emprats i voluntaris. Mentrestant, en la graderia, no es va moure ningú. Cal tenir valor per a aguantar el que es va aguantar, així que també felicitats a tots els presents.

GOL I CALAMARSADA

Convidada inesperada en la primera meitat amb una calamarsada espectacular que va obligar a suspendre el partit per espai de deu minuts. A partir d’aquest moment va ser waterpolo jugat amb els peus i amb situacions molt perilloses per a tots els futbolistes.

Primer va aparèixer l’etern salvador Jaime, al cap de dos minuts, per a treure una mà extraordinària amb xut de Marco Tulio. L’esglai castellà-lleonès va desaparèixer immediatament perquè un servei de cantonada (treballat) va acabar amb el 0-1. Va tocar Jordu, va centrar Pochito, va tocar amb el cap Noguera i va definir Genís Blasco a la dreta de la porteria local (12′).

El pols va ser constant per les dues parts i amb més ocasions per part de Benito (20′), parada de Jaime, i tret de Pochito (24′) que va ser al pal dret.

El posterior diluvi només va deixar un encertat cop de cap del mateix Benito dins de l’àrea que va treure el millor del porter andreuenc. La ‘piscina’ castellana no permetia cap luxe.

GOLLLLL DE MOMOH (ARRANZ)

Una hora i mitja d’obligat descans va retardar una segona mitad que sempre quedarà per a la història quadribarrada. Igualtat màxima, tensió màxima i aplaudiment majúscul per als operaris del club de Salamanca (xavals del futbol base i aficionats) que van netejar la inundada gespa d’aigua.

Treball extraordinari de tot el món davant el Salamanca i entrada de Momoh per Pochito que va resultar decisiu en l’1-2. Primer va arribar el gerro d’aigua freda perquè l’enèsim centre de Suley va trobar el cap de Navas (63′) per a bogeria local. Poc va durar, ja que sis minuts després Carlitos Guzmán va col·locar una assistència de luxe sobre Arranz -se’l trobarà a faltar al futbolcat– , autor d’un toc sensacional per sobre del porter rival, i amb aparició meravellosa del juvenil Momoh.

Fins al final tot va ser una pel·lícula. Quinze anys després la UE Sant Andreu lluitava contra tots els inconvenients possibles, però amb la clara decisió de l’ascens. I això els va servir per a ‘mossegar’ fins al segon final.

Ningú oblidarà ni una possible mà que el col·legiat no va veure (i gràcies) o l’error de Javi Navas (sol!!!!) en el 90 amb Jaime ja superat. El que tothom s’acordarà és que, després de Castelló, Badalona, Rubí..., després de molts intents la UESA aconsegueix l’ascens. Persistir sempre té premi. Enhorabona, andreuencs!

The post Èpic ascens del Sant Andreu a la ‘piscina’ de l’Helmántico appeared first on FutbolCatalunya.com.