Quo vadis Lleida Esportiu? El live d’Instagram de FutbolCatalunya del dilluns 18 d’Octubre va intentar donar resposta amb diversos ex emblemàtics blaus com Molo, ex entrenador i jugador, i els ex futbolistes Marc Martínez, Pau Bosch i Pau Torres. D’aquesta manera,  van fer un repàs de la seva etapa al club i també van parlar de la situació actual.

Tots quatre van ser capitans en el seu moment i Molo, Pau Torres i Marc Martínez van denunciar que el Lleida encara els deu diners a dia d’avui. Tot i això, els protagonistes del directe de FutbolCatalunya van deixar clara la seva estima al club i esperen que el futur depari solucions.

QUO VADIS LLEIDA E.?

Molo va iniciar la nit en solitari i va reconèixer que no li sorprenien les últimes notícies. “No cobrar a Lleida a l’Octubre és normal”, explicava i afegia que “en el cas actual hi ha alguna cosa més”.

El tècnic andalús es va mostrar dolgut per les condicions que va viure a la seva segona temporada a la banqueta, en la que el club va descendir a Segona RFEF: “L’any passat va ser molt complicat, amb moltes coses extraesportives. Comencem tard, amb 12 fitxes sèniors i tot i això la segona temporada va ser molt més positiva que la primera”.

PAU BOSCH: “JORDI ESTEVE ES VA RIURE DE MI”

El més dur dels convidats amb la directiva actual va ser Pau Bosch. L’ex capità i segon jugador amb més partits disputats al Lleida Esportiu de la història va deixar el club el 2016. Quatre anys després, el 2020, va contactar als dirigents per tornar al Camp d’Esports i la resposta va ser la següent: “Vaig demanar tornar quan vaig sortir del Racing de Ferrol i el Jordi Esteve es va riure de mi”.

Per coses com aquesta, Pau Bosch va afirmar que “jo no vaig amb el Lleida Esportiu” i com a ex de l’Atlètic Lleida va afirmar que “seria bo que pugés categories per la ciutat”. Per últim, el jugador de Fondarella va dir que “espero que hi hagi un canvi de rumb al Lleida Esportiu, no que desapareixi el club. Ara mateix tot està molt cremat”.

MARC MARTÍNEZ: “VAIG PERDRE LA CONFIANÇA EN EL CLUB”

El final de Marc Martínez al Camp d’Esports tampoc va ser massa cordial. L’ex capità va afirmar que si s’hagués mantingut una part de la plantilla s’hagués plantejat seguir, però també va afegir que el dia a dia era problemàtic i gens fàcil. En referència a la situació actual, la seva opinió va ser la següent: “No poden abandonar aquests detalls (regar la gespa) al Lleida, hi ha uns mínims. Jo em vaig anar del Lleida perquè vaig perdre la confiança de la gent del club”.

Cal recordar que l’estat de la gespa del Camp d’Esports és dolent i el passat diumenge, segons va informar Gabri a roda de premsa, no es va regar el camp. En el partit contra el Teruel es van produir protestes contra la directiva i la llotja va estar pràcticament buida. Només Gerard Escoda va ser-hi presencialment.

PAU TORRES: “EM FA MOLTA PENA EL LLEIDA E.”

Passada l’hora de directe va marxar Molo i va entrar Pau Torres. El porter de Capellades, actualment aturat, ja va afirmar fa unes setmanes a FutbolCatalunya que “mentre hi hagi aquesta directiva jo no tornaré al Lleida Esportiu”. L’ex capità encara no ha cobrat tot el seu contracte amb el Lleida, tot i que afirma que va donar totes les facilitats de cobrament en terminis.

“Em fa molta pena. No sóc lleidatà de sang però és la meva ciutat, aquí viu i viuré tota la meva vida. Acabar així és la pitjor manera però el destí. Estic molt agraït a la gent de Lleida”, afirmava Pau Torres.

PRESENT PREOCUPANT, FUTUR INCERT

Aquestes van ser algunes de les declaracions de les gairebé dues hores de directe, en les que hi va haver temps per riure recordant anècdotes i també clares mostres de preocupació. El Lleida Esportiu és a dia d’avui un club envaït pels problemes econòmics, esportius i institucionals. Investigat presencialment per la Guàrdia Civil, que viu d’esquenes a la poca afició fidel que segueix al seu costat i amb l’entrenador enfadat perquè ni es rega la gespa de l’estadi.

El present és preocupant i el futur és incert. Tot plegat amb la refundació de 2011 no gaire llunyana. La única sortida és la unió de la ciutat empresarial, social i políticament entorn a un club fort. I això amb l’actual directiva és una quimera. Per això toca preguntar: Quo vadis Lleida Esportiu?

The post Quo vadis Lleida Esportiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Manuel Jesús Casas ‘Molo’ torna a deixar el seu segell a Lleida després de dues temporades al capdavant del primer equip. Segur que el d’Almeria tornarà a la Terra Ferma, segur, encara que ara com ara pes més la realitat de l’adéu.

Roda de premsa continguda i repleta d’emocions, acompanyat pel director esportiu Jordi Esteve i tot el seu cos tècnic; el ja extècnic dels blaus, que ja s’havia acomiadat per carta dels aficionats, va aclarir alguns aspectes de la seva sortida i la seva permanència en el club.

TRES FRASES

Encara que poden escoltar perfectament a través d’aquest vídeo del club la integritat de la roda de premsa, serveixin com a exemple tres frases. Tres frases de Molo a la que ha estat seva última (ara com ara) presència davant els mitjans de comunicació.

“Crec que aquesta etapa ha valgut la pena. M’he sentit molt a gust amb uns jugadors que m’ho han ficat molt fàcil els dos anys juntament amb els més que bons professionals del cos tècnic tot i les dificultats”.

“Hi ha hagut molta incertesa i sensacions que no hem pogut controlar i que ens ha fet anar a contrarellotge des del meu punt de vist. Segurament em sento més orgullós d’aquest segon any que del primer perquè sé que ha estat molt més complicat”.

“Si no em vaig atansar a saludar diumenge, tot i que em venia molt de gust, va ser per evitar una situació que molts estaven intentant que passés. Per respecte a la majora de l’afició del Lleida, el millor que podia fer era marxar”.

FUTUR EN JOC

L’adéu de Molo, amb 56 partits dirigits des de la banqueta del Lleida Esportiu, significa una profunda reestructuració en l’entitat. En resum: tal com va anunciar el president Albert Esteve, ja comença el futur.

The post Molo torna a deixar el seu segell a Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’últim partit que es va disputar al grup 3 de Segona B van ser el Barça B-Llagostera, el Castellón-Prat i La Nucía-Nàstic. Tots tres es van jugar el passat 8 de Març a les sis de la tarda. Des d’aleshores han passat 19 dies sense entrenaments ni competició. Els jugadors estan confinats i els entrenadors també. La rutina ha canviat i els tècnics expliquen com viuen la nova situació, si han necessitat ajuda i també la seva opinió respecte com hauria d’acabar la competició a Segona B. La RFEF decidirà, però cadascú té una opinió ben diferent. Tots, això sí, coincideixen en assegurar que la salut és fonamental i no volen tornar a jugar si no hi ha plenes garanties per a fer-ho.

Com porta el confinament? Què fa un entrenador en aquestes circumstàncies?

Raúl Garrido (UE Olot): “Porto bé el confinament. Normalment estic lluny de la família i ara estic amb ells i això ajuda. Mica en mica vaig reprenent l’activitat d’entrenador visualitzant entrenaments i partits i estant molt pendent de l’actualitat. Parlo amb club, jugadors i cos tècnic per a no desconnectar-nos. Poc més es pot fer”.

Manolo González (CF Badalona): “El confinament és complicat. Sempre que una cosa no es fa per voluntat pròpia doncs la veritat és que es fa difícil. En el meu cas veig els rivals encara més del que és habitual. Miro futbol de tot tipus i intento aprendre tot el que puc ara que tinc temps”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “El confinament a nivell de família particular molt bé perquè estem bé de salut. Estem preocupats pel que passa a fora. La gent està morint i la vida és el bé més preuat per a tothom. Un entrenador no pot fer gaires coses en aquestes circumstàncies. Ahir vaig parlar individualment amb tots els meus jugadors i amb el cos tècnic. Intentem que facin bondat, que es cuidin al màxim i que tinguin molta prudència per a no sortir de casa”.

Pedro Dólera (AE Prat): “La veritat és que estar tancar és dur. Són moltes hores i intento fer la lectura positiva del temps que puc passar ara amb la família, que en condicions normals no podem. Intento no desconnectar i estar actiu. Veure partits nostres i repassar coses a millorar, com analitzar rivals, etc. Hi ha molt temps per a fer coses ara mateix”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “El confinament el porto bé, ja que disposo d’espai i tinc material per distreure’m. Jo aprofito un petit jardí que tinc per a fer exercici i prendre l’aire. Després, llegir, veure esport a la televisió, partits gravats, documentals sobre esports i preparar alguna dinàmica per fer per skype amb els jugadors”.

Fernández Romo: “Estic molt preocupat”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Estic molt preocupat per la situació que tenim i responsabilitzat socialment per complir amb les normes i desde la distància esperant que la meva família estigui bé. Segueixo en contacte diari amb els jugadors i cos tècnic. Hem posat eines diàries per a que els jugadores es mantinguin actius físicament i mentalitzats en el que queda per fer. D’altra banda analitzo també els equips rivals”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Porto el confinament de la millor manera que puc. Vaig poder baixar a Almería per estar amb la meva dona i la meva filla i això em tranquil·litza bastant. Estic preocupat pel que està passant i intento seguir les normes que ens indiquen les autoritats. Com entrenador vam tenir una reunió amb el cos tècnic i vam muntar entrenaments virtuals pels matins. Hi ha apartats físics, tàctics i lúdics. Intentem fer-los amb enginy per a crear estímuls als jugadors de cara a que ho facin”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “De moment tinc salut meva i de la meva família, que en aquesta situació és el més important. Porto el confinament com puc i el més important és la salut de les persones. La resta queda en un segon pla”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “El confinament l’estic portant bé acompanyat per la meva dona i la meva filla. Treballo des de casa i mantinc contacte permanent amb tot el meu staff i els jugadors i segueixo diàriament els seus entrenaments i la seva alimentació”.

Nacho Castro (FC Andorra): “Estic en contacte amb el departament de preparadors físics i readaptadors per a que els jugadors segueixin el treball que els hi hem enviat amb les limitacions que existeixen pel confinament”.

Ha trobat a faltar algun psicòleg? O amb vostè ja n’hi ha prou?

Raúl Garrido (UE Olot): “En el nostre cas tenim una persona dins del cos tècnic que complementa el treball a nivell emocional entre jugadors i entrenadors. Aquesta persona està en permanent contacte amb els jugadors per mantenir el vincle humà que teníem. No trobo a faltar aquesta figura perquè nosaltres ja la tenim i el nostre grup és madur i cohesionat”.

Manolo González: “Estem fent el mateix que fa tothom”

Manolo González (CF Badalona): “No hi ha cap psicòleg i al final no crec que faci falta perquè no crec que en aquestes condicions pugui fer gaire cosa. Al final estem fent el que fa tothom ara mateix”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “És una qüestió molt personal. Cada futbolista i persona és diferent. Alguns el necessitarien i altres no. És un tema individual i no col·lectiu i no s’ha de generalitzar”.

Pedro Dólera (AE Prat): “Jo sóc dels que pensa que un psicòleg és bàsic per a mantenir-te ajustat sempre i per ajudar a muntar estratègies que et permetin sortir de moments complicats com aquest. Jo tinc la sort de tenir al meu costat a Xavi Lucas, que és un gran amic i gran professional alhora”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “No he trobat en falta la figura d’un psicòleg, ja que disposem d’un al nostre cos tècnic. També segueix en contacte amb els jugadors i intervé en les dinàmiques que fem per Skype”.

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Els jugadors poden optar a aquests professionals sempre que ho considerin. El meu paper com entrenador en aquest grup els hi permet comptar amb mi si tenen alguna circumstància especial, com així ha estat. Estic amb ells de la mateixa manera que abans, encara que sigui per telèfon”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “A dia d’avui no ens fa falta. La feina amb els futbolistes està sent bona i tenim molta comunicació amb ells. La gent la veiem bé i no estem tenint gaires problemes. Sí que és cert que si la situació s’allarga en excés pot ser que el que passa ens superi a tots i llavors sí que faria falta. Hem d’estar preparats pel que vingui com a societat en si. Aquesta crisi marcarà un abans i un després i com afrontem el que vingui després marcarà el nostre futur”.

Seligrat: “No em preocupo pel que no puc controlar”

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “No he necessitat mai cap psicòleg. Suposo que va prou bé el que sempre he fet. No preocupar-me ni pensar massa en coses que un no pot controlar. No sabem quan de temps durarà la situació ni com quedarà tot quan acabi. Anem a esperar, a mantenir la salut i que quan arribi el moment estar en les millors condicions físiques i mentals per a tornar a començar i a tirar cap endavant”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Psicòleg, no. No cal. Estem tot el meu staff tècnic molt a sobre dels jugadors diàriament. És molt important parlar amb ells, com venim fent. Els hi expliquem la importància de l’entrenament a casa. I, després, entre nosaltres, els membres del cos tècnic, parlem molt a diari. És la millor manera de mantenir-nos units com a grup des de la distància”.

Nacho Castro (FC Andorra): “No crec que faci falta un psicòleg en aquestes situacions. Hi ha molta gent que té necessitats més grans que les que rodegen l’entorn del futbol, que sí que necessiten més un psicòleg, una ajuda per a poder sobreviure a aquesta situació”.

Creu que es reprendrà la competició? Com creu que s’hauria de fer?

Raúl Garrido (UE Olot): “Espero que es pugui reprendre la competició. És el meu desig. Posarem tots els esforços perquè així sigui. Si s’ha de jugar entre setmana ho farem. Les notícies no són optimistes, però miro de pensar poc. Crec que aquesta temporada s’ha d’acabar com sigui. El que afectarà sobretot serà de cara a la vinent pel que fa a la competició i les normes. Allà haurem de ser conscients que l’esforç d’ara pot perjudicar-nos de cara al futur. Ens hem d’adaptar i esperar que el sacrifici sigui per a bé”.

Raúl Garrido: “Aquesta temporada ha d’acabar”

Manolo González (CF Badalona): “No sé si es reprendrà la competició, ja que és molt complicat saber-ho. En cas que es reprengui la competició està clar que hauria de ser amb una mini pretemporada per posar a to físic tots els equips”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “No entenc la incertesa de si es reprendrà la competició o no. No es pot treballar ni a mig ni a curt termini. S’hauria de ser valent i prendre decisions. Jo particularment l’hauria suspès. La responsabilitat pertany als que ho han de decidir, els que manen i cobren per fer-ho. Facin el que facin algú no hi estarà d’acord o que se sentirà perjudicat. S’està dient que es pensa en jugadors, cos tècnic i afició i en això no s’està dient la veritat. S’està pensant en els diners i no en les persones. Si realment es pensés en les persones això ja s’hauria d’haver suspès. Si pensen així que diguin perquè és, no que ho encobreixin en el bé dels futbolistes. En altres esports s’han suspès competicions, com per exemple amb les Olimpíades”.

Alsina: “Jo hauria suspès la lliga”

Pedro Dólera (AE Prat): “Ho veig molt complicat. Els experts diuen que encara no hem arribat al pic de la pandèmia i per tant això té pinta d’anar per llarg. Jo no crec que abans de primers de Maig com a mínim hi hagi opció i després els jugadors han d’entrenar i agafar la forma. No podem arribar i jugar la mateixa setmana encara que facin feina a casa no és el mateix que moure’t al camp, córrer o xutar. El risc pels jugadors seria molt alt. És una situació única i extrema, que mai s’ha donat a la història. Res del que facin serà just per a tots, però la solució amb més sentit seria donar per acabada la temporada. Que la declarin nul·la i comencem a jugar la vinent”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “Desgraciadament veig improbable reprendre la competició. No hem estat capaços de controlar l’expansió del virus ni tampoc de tallar-la i em temo que estarem un temps més. Qualsevol solució que les autoritats decideixin sobre la competició serà injusta, ja que perjudicarà algun equip i beneficiarà un altre. La única justa és reprendre les jornades restants i això ara està lluny de que pugui passar”.

Gay: “Veig improbable que es reprengui la competició”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “En aquests moments de tanta preocupació i incertesa el futbol està en una dimensió molt petita. No sé què passarà ni puc valorar com es torna a jugar. Els organismes oficials seran els que ho dictaminin i així ho acceptarem”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Crec que aventurar-se a dir si tornarem a jugar o no seria un cara o creu. Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. Ara mateix el futbol queda en un segon pla i les nostres forces les hem de centrar en acabar això com més aviat millor. Per a mi el que voldria és acabar la temporada. Ja sigui d’aquí un mes o dos mesos. Tot el que sigui no acabar-la seria injust. S’ha de fer tot el possible per acabar-la”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “Quan tornem no depèn de mi, sinó de les autoritats. El tema competitiu és una altra incògnita. No tinc ni la menor idea. Els que són responsables de les competicions espero que s’ho agafin seriosament i apliquin el sentit comú, que ja se sap que és el menys comú de tots els sentits. S’ha d’intentar ser el més just possible i s’haurà d’acceptar la decisió”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Nosaltres, òbviament, treballem pensant en que tornarem i que acabarem la competició. Això sí, quan les autoritats sanitàries ho considerin oportú”.

Nacho Castro (FC Andorra): “És difícil saber què passarà amb les competicions i sorgeixen dubtes per la situació. El més just és que es torni a jugar des de la jornada aplaçada, però amb uns mínims de preparació prèvia per a tornar a competir”.

Nota: L’entrenador del CE Sabadell, Antonio Hidalgo, ha volgut mantenir-se al marge de l’enquesta perquè la situació és delicada i no vol pronunciar-se amb escenaris tan incerts.

The post Com viu el present i veu el futur un entrenador de Segona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

En el futbol les coses canvien molt ràpid. Però perquè arribin aquestes variacions hi ha dues opcions: esperar sense fer res i pensar que la culpa de la situació es de tothom menys de tu o lluitar per canviar el destí. El cas d’Alex Felip és un clar exemple de com encaixar un cop i lluitar per a superar-lo. Fa un mes Molo va comunicar a ell, Dalmau i Noel que busquessin equip. Els dos últims estan fora, mentre que Alex Felip, finalment, forma part de la primera plantilla. Durant aquests 30 dies ha treballat a l’ombra, ha millorat les seves prestacions als entrenaments i no ha generat cap problema al vestidor. Un exemple de comportament que ha tingut el seu premi: va ser el golejador de la victòria a l’últim minut a Olot.

Els comptes de fades no existeixen i la història d’Alex Felip s’ha gestat a base de posar colzes, passar-ho malament i mirar endavant. Una mostra de superació, un relat de pel·lícula que ha tingut un final feliç… però que va començar de la forma més complicada.

“Quan vinc cap aquí trobo overbooking al mig del camp. Quan Alex Felip va venir no estava en el seu millor moment. Tenia problemes de genoll i havia tingut problemes personals que l’havien afectat. Al principi jo no sabia res i em guio pel que veig. És important haver-li comunicat a temps que no comptava amb ell i no protegir-me jo pel que passés. No fer-ho no hauria estat legal per part meva”. Aquesta és la història explicada pel mateix Molo fa uns dies.

Finalment, el Lleida Esportiu va donar fitxa federativa a Alex Felip. La baixa de Pedro Martín va canviar la situació, segons Molo: “La sortida de Pedro Martín em fa replantejar-me moltes coses. A nivell de fitxar un altre davanter o un altre mig centre. A una setmana de l’inici de la lliga mirem el mercat, però el rendiment d’Alex Felip no té res a veure el de l’inici amb el dels últims dies. Llavors li comento que, si ell vol, contem amb ell”.

Molo: “L’Alex ens ha fet veure que estàvem equivocats”

El Lleida Esportiu ha passat a jugar amb un únic davanter – a Olot va jugar amb un 4-1-4-1 – i això ha obert les portes a Felip, que va entrar al camp al minut 65 a Olot. Mitja hora més tard, en l’últim sospir, va marcar el gol de la victòria. Instants després, corria cap a la grada a abraçar-se amb els seguidors blaus. Tots, aficionats i companys, donaven l’enhorabona a un futbolista que no ho ha passat bé, però que a base de perseverar, per fi, ha tornat.

“M’alegro infinitament sobretot per l’Alex. Ho ha passat malament i el millor és que hi ha hagut una comunicació molt sana entre ell, jo i el club. Al final si està aquí i fa aquest gol és per alguna cosa. Ell no ha deixat de creure, ens ha fet veure que estàvem equivocats i ara que no s’aturi aquí. Ens ajudarà molt”. Paraula de Molo, el cap visible d’un vestidor unit per històries com aquesta, la d’Alex Felip.

The post Un exemple de superació al Camp d’Esports appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Els dos primers rivals de la pretemporada del Lleida han estat d’entitat. El Badajoz, un equip cridat a l’ascens, va empatar a zero contra els blaus, mentre que l’Alcorcón, de LaLiga 1I2I3 va superar-los in extremis per un ajustat 2-3. “Tenim molt bones sensacions en quant a conceptes que estem treballant com la intensitat. També tenim un sabor amarg dels gols com han vingut. Són errors totalment evitables, però estem en pretemporada, és normal que passin i va bé per corregir-los”, comentava Molo un cop acabat el partit contra els madrilenys.

És cert que el Lleida Esportiu no ha guanyat cap dels seus dos primers amistosos, però també és remarcable que han estat contra rivals d’igual o superior categoria. Segons Molo, “en el joc i la pressió la millora és palpable i innegociable” i el tècnic d’Almería també va voler elogiar jugadors de la base com Joanet, Sebi o Eneko, que contra l’Alcorcón “han jugat 90 minuts i se’ls ha de mencionar i felicitar-los”

“Hem competit, però es pot competir millor. S’ha de valorar que només fa una setmana que vam començar a entrenar. Portem una càrrega de treball brutal i s’ha de felicitar a tothom per l’esforç”, explicava un Molo que creu no obstant que “s’ha de ser exigent i es pot competir millor. Hem de seguir creixent”.

En el primer partit contra el Badajoz el Lleida Esportiu no va marcar, però en el segon va fer dos gols. El primer, de Marc Trilles, va arribar en un servei de cantonada: “La pilota aturada està fent mal i per a mi això és una cosa indispensable, perquè et dóna molts partits. Hem quedo amb la pressió avançada dels davanters i que arribem a tres quarts amb facilitat també”.

Cano, en propietat, i oberts al mercat

Avui s’ha conegut que Fernando Cano, cedit pel Mallorca al Lleida la temporada passada, complirà el seu segon any al Camp d’Esports. Amb l’extrem valencià, la plantilla compta amb 20 futbolistes, cinc dels quals són cares noves. Adrián León (Pontevedra), Matej Simic (Amorebieta), Eder Díez (Badajoz), Enric Bernat (Ascó) i Raúl González (Ebro) són els cinc fitxatges del club blau.

Se’n podrien afegir més, ja que el club està valorant fer més incorporacions. No hi ha una xifra de fitxatges ni posicions marcades, però el que s’assegura des del Camp d’Esports és que la plantilla no està tancada a dia d’avui. El proper dimarts 30 de Juliol, el Lleida Esportiu debuta al Torneig d’Històrics contra Vilafranca i Vilassar de Mar.

The post Molo: “Estem competint bé, però es pot competir millor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fa unes setmanes Molo es retirava al CD Ejido. Després d’una carrera de 14 anys, deia prou. Almería, Figueres, Villarreal B, Osasuna B, Guijuelo, Lorca, Murcia, Ejido… i Lleida Esportiu. Aquest últim, el club de la seva vida. I és que és en el que ha jugat més partits (106) i on ha viscut experiències inoblidables. Tres play-off en quatre anys el van convertir en un ídol per a l’afició. Però sobretot va ser el seu caràcter el que va enlluernar a un Camp d’Esports que fins i tot li va dedicar un tifó. Des dels penals de Sevilla té un assumpte pendent a la terra ferma i torna per a resoldre’l.

L’ascens és el vell objectiu del Lleida Esportiu, que ara mateix està en hores baixes. Tres anys sense play-off és massa temps per a un club que té com a objectiu tornar al futbol professional. Dependrà de la feina de Molo, que fins ara no ha entrenat mai a cap equip a nivell amateur.

L’andalús ha signat un contracte per dues temporades amb el Lleida (2021). Temps suficient per a dotar l’equip d’un compromís que va demostrar sense excuses en la seva etapa de futbolista. Torna un referent a la terra ferma. Un ídol aterra a la banqueta del Camp d’Esports.

The post Molo, un ídol per a la banqueta del Lleida Esportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Manuel Jesús Casas García (1985) és una persona autèntica. Li posa la mateixa passió a cada pilota que lluita dins del camp com a les paraules que formula quan parla del ‘seu’ Lleida. Ho viu tot al màxim, sobretot els èxits, després d’haver tocat fons en alguns moments. El 2008 va estar tres anys aturat i no va poder debutar amb el primer equip d’Osasuna, mentre que el 2014 va patir una altra lesió de creuats al Lleida Esportiu. Sempre té presents aquestes desgràcies per a valorar els bons moments. Agraït, no ha marxat de Lleida perquè l’afecte que li ha donat la gent de la ciutat no l’ha viscut enlloc. Espera, així ho afirma, retornar-lo amb esforç dins del camp i amb un ascens que tothom espera. No dubtin que Molo s’ho deixarà tot per aconseguir-lo.

Hi ha nervis de cara al diumenge?

Home, evidentment alguns més que altres partits sí que n’hi ha. Intentem mantenir la calma i aïllar-nos del que ens envolta, que és molt bonic. Hem de tenir tranquil·litat, encara que les emocions estiguin a flor de pell.

Tant Molo com el Lleida havien viscut dos play-offs més, però ara estan millor que mai.

Els altres dos play-offs sempre patíem una barbaritat i de tots aquest és el que més sencer veig a l’equip. Tothom té la sensació que aquest és l’any. El Sevilla Atlético segurament arriba tant o més confiat que nosaltres i serà l’eliminatòria més complicada.

Tot i això, el Lleida Esportiu ara espanta més després d’eliminar a dos equips que van acabar amb 80 punts…

Ens hem enfrontat a dos equips que són una barbaritat. Tot i que eren súper diferents, un súper competitiu i l’altra amb una qualitat tècnica superior a Segona B, els hem sabut solventar. El Sevilla Atlético pot ser una barreja dels dos. Gent jove, amb qualitat i a més ben treballat. Nosaltres rribem reforçats després d’eliminar a dos ‘equipassos’.

La clau per a fer-ho ha estat el Camp d’Esports, més ple que mai.

La gent està bolcada i gràcies al seu suport i la seva energia positiva ho estem tirant endavant. Esperem que diumenge el Camp d’Esports sigui una olla a pressió i ens porti cap a la victòria.

L’eliminatòria, però, es decideix a Sevilla. Un diumenge de juny a les 11 del matí!

Ens ha sorprès que es jugui a Sevilla a aquestes alçades en aquest horari. Ha estat petició expressa del seu entrenador. Ells volien jugar a aquesta hora perquè creuen que es veuen beneficiats. No importarà el calor, ni els horaris. Ens ho hem de deixar tot, però encara està lluny aquell partit. Hem de pensar en diumenge.

L’any passat el Lleida va anar de més a menys i aquest de menys a més. En un play-off això és clau.

Entre els companys ho hem comentat. La temporada passada vam ser líders moltes jornades i a l’últim tram vam tenir una davallada difícil d’explicar. Aquesta, tot el contrari. Vam començar malament, però dins del vestidor sabíem que les sensacions no eren dolentes. Hem acabat en un estat de forma molt bo i amb molta confiança. Amb confiança un equip és capaç de fer meravelles.

Segurament aquest punt d’inflexió coincideix quan pitjor estava la situació a nivell de cobrament. Quan passen aquestes coses et pots enfonsar o unir-te i anar a per totes. Està clar què va fer el Lleida.

Completament d’acord. Els moments de dificultat extra esportius ens van fer molt forts. Ens va unir molt i els resultats van acompanyar. El grup que tenim és molt compensat i el vestidor és increïble en tots els sentits. Hem entrenat com autèntics burros per aconseguir el que hem aconseguit.

Els problemes de cobrament ja s’han resolt?

Sí, la veritat que ara mateix la plantilla està al dia de cobrament i només pensem en jugar. Ja es va parlar bastant d’això en el seu dia i no volem escoltar res més. Porto 12 anys de professió esperant aquest moment. És la primera vegada que jugo una final de play-off d’ascens. Una oportunitat molt difícil de tenir. No s’ha de pensar en el que ha passat. Vam assumir estar per sobre de les circumstàncies i ara pensem en el que queda per davant.

És la oportunitat de les seves vides?

Per a un jugador de Segona B un ascens és la nostra Champions. Més quan es tracta d’una capital de província com Lleida, que ha viscut mals moments amb l’UE Lleida. L’afició ha estat desmotivada amb raó. Ara veiem la il·lusió que generem i la capacitat que tenim de fer feliços a molta gent i no hi ha res comparable a això. No volem desaprofitar-la i si perdem que no sigui per no donar-ho tot.

Sembla que parli un lleidatà de tota la vida. Lleida és el seu lloc?

Moltes vegades parlant amb amics de la meva terra els hi dic que em sento un lleidatà més. Ho sento de cor. La meva nena va néixer a aquesta ciutat l’any passat. M’hi uneixen moltes coses. L’afecte que he rebut a Lleida no l’he tingut ni a Almería. Això solament es pot tornar amb esforç i em sento identificat amb la meva segona casa.

Com porta el català?

L’entenc perfectament. Parlar-lo em costa una mica, però ja m’hi podria animar. Tot el que sigui sumar culturalment és positiu.

Podria fer la zona mixta de l’ascens en català, no?

Alguna cosa farem. Ja veurem, però no vull pensar més enllà. No vull vendre motos, però costa molt abstreure’s de l’eufòria que hi ha. És necessari estar al marge de tot. Serà molt complicat i tot el que no sigui estar centrat seria fatal.

“No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado”, diuen.

I a més de veritat. La dificultat que se’ns presenta és màxima i al vestidor en som conscients. També per a ells.

Lleida és el seu lloc i, a més, una de les tres penyes del club porta el seu nom.

A vegades em sobrepassa tot això. A l’any d’estar aquí em van demanar permís per a fer-la amb el meu nom i jo, evidentment, encantat. Però tinc la sensació que rebo molt afecte i tinc la necessitat de tornar-lo amb moltes satisfaccions, tant a ells com a tota l’afició del Lleida. És preciós, però no deixa de ser curiós.

Ara està en un punt àlgid de la seva carrera, però també hi ha hagut altres que ha tocat fons. Parlo del 2008, quan estava a punt de debutar amb el primer equip d’Osasuna, i el 2014 a Lleida. Les dues lesions de creuats. Estar al pou fa valorar més els bons moments?

Totalment. Quan un té la desgràcia de viure situacions desagradables en tota satisfacció et venen al cap aquells moments. Jo a Osasuna vaig estar prop de tres anys parat, amb quatre operacions de genoll. Se’m va arribar a plantejar deixar el futbol amb 23 anys. Recordar allò em posa els pèls de punta, perquè avui en dia estic a on vull, sentint l’afecte de molta gent i a prop d’aconseguir el màxim per a un futbolista del meu nivell. Doncs sí (respira, emocionat) es valora molt més.

Allò ja es passat, ara viu el present i li vull preguntar pel futur. Acaba contracte el 30 de juny. Com es presenta l’estiu?

Ara mateix no puc respondre això. Vull centrar-me en el play-off i qualsevol cosa que sigui no pensar en això és una errada. Si pugem, el meu contracte es renova automàticament. Si no, parlarem amb el club, els assessors i la família. Encara que sigui en dues setmanes, ho veig com una cosa molt llunyana. No vull pensar, vull gaudir del moment i lluitar pel que tenim per davant.

Quina família té a Lleida?

Estic amb la meva parella i la nena petita. Són d’Almería i la resta de la família i amistats estan allà. Estem sols, però les nostres famílies estan contentes de veure’ns feliços. No tinc cap queixa.

Troba a faltar Almería?

Evidentment, clar que es troba a faltar a la família i els amics. El futbolista de Segona B l’admiro molt, perquè l’esforç que fa és encomiable pels sous que hi ha. Estar lluny de la teva família tants anys és un sacrifici bastant important. Jo porto prop d’onze anys fora de casa i la veritat que es troba a faltar.

Evidentment, té tota la raó. Molo durant la seva carrera no ha guanyat més diners que altres, però tinc la sensació que potser s’ha emportat altres coses, com l’afecte de la gent de Lleida, que pot tenir encara més valor.

Totalment. Al final això és una balança. És el meu quart any aquí i si no sentís el que sento per aquesta ciutat ja hagués marxat fa temps. He tingut ofertes properes a casa i no les he acceptat perquè considero que l’afecte cap a Lleida compensa qualsevol euro que pugui guanyar de més. No hauré guanyat lligues ni Champions, però l’estima de la gent per a mi és un orgull. És la recompensa a tant de sacrifici. Els diners venen i van, però l’afecte de la gent perdura per sempre i això és preciós.

The post “Per a un jugador de Segona B un ascens és la nostra Champions” appeared first on FutbolCatalunya.com.