El futbol té una cara amarga que ningú vol veure. El 13 d’abril de 2025, al Municipal de Mollerussa, tot es va aturar per al Jofre Graells. Una mala acció, un ‘crac’ i la certesa que alguna cosa greu havia passat. “Em vaig voler enganyar a mi mateix i vaig tornar a saltar al camp”, explica el Jofre.

Va aguantar tres minuts més, fins que el genoll va dir prou a només deu metres d’on la seva família mirava el partit.

GRAELLS, SINÒNIM DE FUTBOL

Però el passat 8 de febrer, gairebé 300 dies després, la història va fer un gir. El Jofre tornava a disputar minuts en partit oficial. I allà, compartint vestidor i gespa, l’esperava el Miquel, el seu germà petit.

Aquesta és la crònica de dos germans units pel CFJ Mollerussa que, per fi, tornen a jugar junts. de “fotre gols” a no poder parar taula.. Una lesió de llarga durada és, sobretot, una prova mental. El Jofre reconeix que el canvi de vida va ser dràstic. “Al principi tens molts dubtes. Passes d’estar a un gran nivell i fotre gols a punta pala, a no servir ni per parar la taula”, confessa amb sinceritat.

El procés ha tingut moments molt durs. El davanter del Mollerussa explica que, quan la motivació fallava, es posava vídeos seus d’abans de la lesió per recordar quin jugador era i convèncer-se que tornaria.

300 DIES DESPRÉS, MIQUEL I JOFRE EN ACCIÓ

Mentrestant, el Miquel ho vivia des de l’altra banda. “He vist de primera mà tot el que ha patit i treballat cada dia. És un gran exemple tant per a mi com per a tot l’equip”, explica el petit dels Graells, orgullós de veure com el seu germà ha superat tots els terminis.

“El futbol va ser cruel: em vaig trencar a deu metres d’on estava tota la meva família. Sentir-me cridar allà va ser dur per a ells.”, diu Jofre Graells.

Aprendre a mirar des de la grada aquests 10 mesos han servit al Jofre per aprendre coses que no es veuen quan jugues cada diumenge. Es va perdre un viatge a Indonèsia i va haver d’adaptar la seva vida laboral, però també va canviar la seva visió del joc.

GERMANS I ‘RIVALS’ ALS ENTRENAMENTS

“He après a valorar la normalitat”, assegura. I també llança una reflexió per a l’afició: “Des de dalt es veu molt fàcil i la gent xerra molt. Però quan estàs a baix, t’adones que el futbol és molt més complicat del que sembla des de la grada”.

El retorn del Jofre el dia 8 no només és una gran notícia per al club, sinó que recupera una dinàmica única al vestidor: la dels germans Graells.

Com es porta compartir equip a 3a RFEF? “És molt divertit, jo soc un dels veterans i dels capitans, però ell em veu com el seu germà i és molt caparrut, fa veure que no m’escolta“, explica el Jofre rient. La bona relació, però, no treu que hi hagi piques.

EL CFJ MOLLERUSSA, D’ENHORABONA

El Jofre explica una anècdota recent que defineix perfectament la seva relació: “L’altre dia a l’entrenament, el Miquel em va tirar un ‘canyo’. Jo li vaig respondre amb una puntada de peu, i ell me la va tornar. Ens vam mirar i ens vam posar a riure.”

Per al Miquel, no hi ha millor lloc per estar: Sempre havíem dit que volíem jugar junts i no hi ha millor club que el Mollerussa per fer-ho”. Tot i les baralles puntuals als entrenaments, s’entenen amb una mirada.

LA PROMESA DE L’ANESTÈSIA

Ara que ja ha tornat, el Jofre es permet explicar un secret del dia de l’operació. Fruit de l’anestèsia, va fer una promesa al doctor tot just despertar al quiròfan: “Li vaig prometre que aquest any seria el màxim golejador de la categoria”, recorda divertit. “Serà complicat, però allà queda”.

El diumenge 8 de febrer, quan va entrar al camp, no va tenir por. Ni rastre del dolor d’aquell 13 d’abril. “L’adrenalina fa que t’oblidis de tot. Només tenia ganes de gaudir”.

Si el Miquel hagués de definir aquests 10 mesos en una sola paraula, ho té clar: “Perseverança”. El Mollerussa recupera el seu capità, però els Graells recuperen el seu soci. I la 3a RFEF ja està avisada: tornen a jugar junts.

The post Els germans Graells o 10 mesos de lluita per tornar a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

Marcar un gol en el minut 97 sempre és especial sinó que li ho diguin a Lamin Juwara, davanter del CFJ Mollerussa. Un llançament de penal en aquest temps d’afegit va contribuir al 2-2 final després de remuntar un 2-0. L’equip de Kiku Parcerisas estrena nova temporada amb el desig de no sofrir tant com la passada.

La renovació del conjunt del Pla d’Urgell ha estat important encara que Lamin (sense e, si us plau) va aterrar en el 2023. La nova imatge del conjunt ilerdenc s’ha pogut comprovar aquest passat cap de setmana a Manresa encara que la idea és que es mantingui tot el curs. I amb aquest pla ha començat el curs Lamin Juwara.

PARLA LAMIN, EL GOLEJADOR

Imaginem que tothom li insistirà amb això de ‘Lamine Yamal’?

(Jaja), sí, és una bogeria, però jo sóc Lamin, sense l’e final i Jawara de cognom. Juguem a la mateixa posició encara que en bandes diferents, regateja només una ‘mica’ millor que jo (només) -comenta en to simpàtic-, però els dos intentem generar molt en atac.

En resum: qui és millor Lamine Yamal o Lamin Juwara?

Ara com ara, Lamine però mai se sap. Jo només tinc 24 anys, tampoc són molts.

“A MANRESA VOLIEM SUMAR”

La seva carrera comença a presentar molts equips, no?

Sí, vaig començar al Lleida, quan vaig acabar en Divisió d’honor de juvenils vaig seguir dos anys en el filial. Em van cedir al Fraga, vaig tornar al Lleida (una temporada en el primer equip), em van tornar a cedir al Guernica i al Sant Andreu. En el 2023, altra vegada Lleida.

Bé, anem a la present temporada perquè aquest passat diumenge va començar amb un gol oportuníssim en el 97!

Sí, Vam tenir fortuna encara que lluitem per sumar i treure alguna cosa. Va ser un error del jugador-porter del Manresa que va provocar penal i ho vaig marcar. Vaig agafar responsabilitats i ho vaig ficar.

“DIUMENGE VAM TENIR UNA ACTITUD MOLT POSITIVA”

És vostè l’especialista?

He ficat els últims tres, no sé si sóc l’especialista, però tinc bon percentatge.

Ficar un penal és fàcil, no?

Fàcil no és, cal marcar. No recordo haver marcat mai un gol en el descompte. No ens conformem mai amb l’empat.

I en un camp com El Congost sempre difícil…

Sí, sempre ho ha estat, enfront d’un equip jove, amb futbolistes a dalt molt perillosos i una defensa sòlida. Malgrat el 2-0 vam tenir una actitud molt positiva i vam saber aprofitar els nostres moments.

“ENGUANY PODEM FER COSES BONIQUES”

Això significa que sofriran menys que la temporada passada?

Crec que enguany podem fer coses boniques.

Quant a l’actual plantilla sembla que han perdut potencial?

Hem perdut alguns jugadors amb experiència, però també hem guanyat gent jove amb ganes de fer un pas endavant.

El seu entrenador Kiku Parcerisas és atrevit, valent…

Sí, és molt ofensiu, sempre mira cap endavant, no li agrada res tirar-se enrere.

El canvi ha estat total des de l’arribada de la nova directiva, veritat?

Sí, total, ara ens dona suport molt, no ens falta de res i només ens centrem en el futbol.

“TANT DE BO HI HAGUÉS UN EQUIP A LLEIDA EN CATEGORIES ALTES”

I cobren al dia…

Exacte.

Quan Lamin mira al voltant de Lleida i observa aquests embolics entre els uns i els altres, què pensa o no es fica en aquesta guerra?

No m’agraden les guerres. Desitjaria que hi hagués un equip en categories més altes encara que això és molt complicat.

En resum: el Mollerussa no caurà de Tercera?

Això, segur. L’objectiu és quedar el més amunt possible i fins i tot quedar en la zona alta de la classificació.

The post El Mollerussa s’encomana al seu Lamin appeared first on FutbolCatalunya.com.

No per ser un dels molts tòpics que figurin al diccionari i, més particularment al del futbol, ​​cal oblidar-ho. Fins i tot és diria que és una de les frases favorites dels entrenadors que, per descomptat, molts jugadors oblidin sobre el terreny de joc.

“No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat” és una gran sentència que aquesta segona/primera jornada de Lliga s’ha evidenciat fins a 8 partits. Nou gols s’han materialitzat en aquest temps extra amb especial atenció a la CE Joan Gamper i al Municipal de L’Hospitalet.

BEN LLIGAT I CLAU

Fins a dues ocasions els de Belletti van ser capaços de superar el mur del Porreres gràcies als gols de Víctor Barberà (91′) i Toni Fernández (95′). Molts aficionats ja se n’havien anat del camp.

El mateix passarà hores abans a L’Hospitalet on el San Cristóbal estarà a punt d’espatllar la festa als locals. Encara sort que va aparèixer Buba, espectacular aquesta pretemporada, per superar Carles Segura i calmar els excessius nervis riberencs.

SABADELL, AT LLEIDA, OLOT, TONA, MOLLERUSSA I EUROPA B

La resta de protagonistes van ser Sabadell, Olot, At. Lleida, Europa B, Tona i Mollerussa. Al 97 va decidir Buba i també ho va fer el delanter del ‘Molle’, Lamin (2-2). Era el mateix minut en què el CE Sabadell encaixava la remontada de l’At Sanluqueño (Bonaldo p.p.).

D’altra banda, Marc Fuentes li va donar la primera alegria a la UE Olot (91′), a Barbastro, com va fer Dani Rubio per al Vilanova de Sampietro a Tona. Un després (92′) va marcar Compte per a l‘Europa B a la golejada de la primera jornada al Nou Sardenya davant dels blanquiblaus del Vilassar.

I, finalment, Asier Ortiz per a un At. Lleida que es va estrenar amb angoixa al seu Camp d’Esports davant del Torrent.

En resum: 8 partits amb 9 gols decisius quan tot semblava més que acabat. Doncs això: fins que no xiuli el col·legiat el final, hi ha partit.

The post No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Disposa d’un historial molt complet amb inicis a les categories inferiors de la UE Lleida i llarg recorregut des de Balaguer, Mollerussa, At. Lleida i, en dues ocasions, Fraga. El brau central d’Almatret ha sofert molt últimament per culpa del maluc, va passar pel quiròfan per a guanyar mobilitat, però les molèsties superen el sacrifici aquests dos últims anys.

Per tot això, ara, als seus 28 anys Ormo penja les botes encara que continuarà lligat al futbol catalá com a professor i entrenador. Lleida ho agrairà.

ORMO I LA SEVA VIDA LLIGADA A LLEIDA

Em van operar del maluc l’any passat, vaig tornar a jugar aquesta temporada, anava forçant molt, encara que sabia que després seria pitjor per a la meva salut, i he decidit deixar-ho definitivament. Com no visc exclusivament del futbol….

Quina és la seva primera activitat?

Sóc professor. Ara estic a la FCF amb els cursos d’entrenadors i, com tinc també INEF, també sóc al futbol base de l’At. Segre i al Joan Oró. He tingut un parell de possibilitats per a anar de preparador físic, però no ha pogut ser.

Acomiadar-se del futbol en actiu als 28 anys ha de suposar un bon disgust?

Ho haig de deixar per salut encara que ho trobaré a faltar per competir. Encara sort que el ‘cuquet’ de competir el puc mantenir des de la banqueta, ja és alguna cosa.

“HO DEIXO PER SALUT”

Ha jugat al Lleida, Mollerusa, Balaguer, At. Lleida i, finalment, Fraga. Vostè sí que coneix el futbol lleidatà.

La veritat és que he estat molt bé en tots els llocs encara que l’operació de maluc m’ha millorat però no suficient per a continuar jugant. Noto els dos mesos que que ja porto parat.

Continua vivint al seu Almatret natal?

No, visc a Lleida, a mitja hora, és encara la comarca del Segrià.

“LLEIDA MEREIX ESTAR MOLT MÉS A DALT DEL QUE ES TROBA”

Disculpi la insistència: què passa a Lleida i per què?

Una mica de tot. El Lleida venia amb el deute d’anys anteriors, i, ara que semblava que anava a desaparèixer presenten concurs de creditors. Després està l’At. Lleida encara que l’afició està amb el Lleida. Aquesta és la rivalitat que n’hi ha. El millor seria que hi hagués un únic club a Lleida i que agafés tota la massa social. Hi ha potencial per a estar molt més a dalt que la Segona Federació.

En resum: li veiem aviat com a màxim responsable tècnic d’un equip superior o es mantindrà en el formatiu?

Ja veurem, sóc jove. He pogut estar com a preparador físic, però no he mogut fitxa. Costa molt que et donin l’oportunitat però caldrà anar pujant a poc a poc.

“AQUESTS ULTIMS DOS ANYS HAN ESTAT DURS”

Bé, perquè ara, a poc a poc també, els aficionats ja sabran que Marcel Ormo no seguirà en actiu.

Els que em coneixen ho saben si bé encara m’han anomenat un parell d’equips per a jugar i ja els vaig dir que l’havia de deixar. Han estat dos anys durs sense completar dues setmanes mai. Massa sofriment i afecta molt diàriament. Calia prendre decisions.

The post Marcel Ormo deixa el futbol als 28 anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

En la primera volta va haver-hi un empat a 2 gols si bé la reacció visitant encara fa mal en les files de Gabri, però ara ja estem en la jornada 28a i Mollerussa i At Lleida arriben amb l’únic objectiu de guanyar.

De guanyar els tres punts en joc, per descomptat, però també de barallar per l’orgull del gran derbi a la capital del Pla d’Urgell. Els 106 anys d’història dels locals enfront dels 6 dels visitants, el passat gloriós del Mollerussa amb el seu present delicat i un futur prometedor enfront del poder econòmic (i esportiu) del At. Lleida.

Dirigirà el partit el col·legiat del Vallès Occ., Adrià Vicente Delmar i, ara com ara, ha xiulat dues vegades als visitants (1 triomf i 1 derrota) i serà la primera per als locals.

UN APLAUDIMENT PER A MOLLERUSSA I AT. LLEIDA

El primer, no obstant això, és aplaudir a les dues entitats per reunir-se aquest dijous i realitzar una presentació del derbi millor que qualsevol club professional. Proper diumenge (12 h.) seran 2.000 persones a les graderies i això és una cosa meravellosa per a un partit de cinquena categoria i am tot això han contribuït presidents, jugadors i aficions.

DECLARACIONS PROTAGONISTES
(Premsa CFJ Mollerussa)

Kiku: “Tot i no ser de la província em fa molta il·lusió un partit com aquest ja que som equips que venim en una bona dinàmica davant un partit que val 3 punts que ens poden servir per escapar de la zona de baix. Tranquil·litat absoluta, no és una final i aquest partit es pot decidir per detalls. “

Gabri: “És un partit diferent, un partit especial i em sembla una molt bona iniciativa (prèvia). Els dos equips estem en un bon moment, s’està veient un Mollerussa amb gran esperit competitiu. Nosaltres volem mantenir la nostra idea, estem en un moment d’estabilitat i ens està fent créixer que no perdem. El camp del Mollerussa és un bon escenari per desenvolupar el nostre joc i buscar seguir amb la bona dinàmica.”

PARLEN ELS PRESIDENTS

JM Oromí: “És un dia especial, un partit amb doble emoció per la proximitat dels equips i la importància dels tres punts per als dos equips. Amb el Mollerussa sempre hi ha hagut molt bona relació institucional, és fonamental que entre els equips de la zona hi hagi una bona relació.”

A. Subies: “Tan de bo sigui un bon partit i es vegi un bon futbol i, evidenment, que tot surti bé per tots. La nostra feina és defensar la nostra història, som gent de futbol i la cordialitat entre clubs és una realitat, després, quan comença a rodar la pilota, tenim molt clar l’objectiu. El club està bé dins de les dificultats habituals del futbol i hem de buscar l’equilibri i parlar de futbol. Això acaba de començar doncs estem davant un projecte a llarg plaç per poder disfrutar. “

NÚMEROS I MÉS NÚMEROS

MOLLERUSSA (10º)

33 punts-27 partits- 9/6/12- 40 gols a favor-44 rebuts (l’equip més golejat del grup)- Jofre Graells (17), màxim anotador. ATENCIÓ, perquè el Pichichi de Guarda-si-venes no podrà jugar en estar sancionat amb 5 amonestacions

A casa seva: 13 partits- 6/1/6- 19 punts de 29 disputats

AT LLEIDA (3º)

45 punts-27 partits- 12/9/6- 42 gols a favor-27 rebuts (tercer equip menys golejat del grup)- Wilber (18), màxim anotador.

A domicili: 14 partits- 6/5/3- 23 punts de 42 disputats.

Per altra banda, i coincidint també amb el partit de la 1a Divisió Juvenil que es disputa aquest cap de setmana entre ambdós clubs, han assistit a aquesta prèvia el director esportiu de la base del CFJ Mollerussa, Sergi Isla, i l’entrenador visitant, Edgar Baños.

The post Mollerussa-At. Lleida es juguen punts i orgull appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dilluns 3 de febrer, tancament de Mercat de fitxatges 2025 amb poca activitat pel que fa a Primera, Segona i Tercera Federació i parlem només de les cares noves (i oficials) que ja tenen nou destí aquest primer dia de la setmana que coincideix amb el tancament de la ‘finestra’ de fitxatges 2025.

S’ha fet pregar el quart reforç del Nàstic, però finalment Roberto Torres s’ha convertit en el migcampista de luxe per a Dani Vidal i signa per aquesta segona volta i una temporada més.
Mentre el Barça B ja va tancar aquest capítol amb l’arribada del cotitzat Alan Godoy, l’Andorra ha esperat a última hora per a anunciar a Manel Royo.

L’ADEU D’ALBERT GARCÍA

La gran sorpresa ha estat el comiat del tècnic de la UE Cornellà, Albert García. Després de dirigir 11 partits (4 triomfs, 4 empats i 3 derrotes), ha decidit fer un pas a un costat en la direcció tècnica del conjunt verd.

Les seves raons són aquestes: “Hoy es un día agridulce. Me despido de mi casa, de mi gente y de un grupo de jugadores y staff increíble. Ha sido una decisión difícil pero tengo la convicción de que es la mejor para mi familia y para mí. Me voy por decisión propia, lejos de casa y con la consciencia tranquila de haber entregado todo mi esfuerzo y trabajo. Quiero agradecer a TODO EL CLUB, a la gente que lo compone, por su respeto y trato hacia mí en estos meses tan intensos. Siempre seré un verde más, seguro que el equipo conseguirá su propósito, no tengo duda.

MERCAT: LLEIDA CF I L’HOSPI ACCELEREN

Quant a futbolistes, a destacar la doble incorporació de Sergio De Cea (Saragossa), Unax del Cura (Vila-real C) al Lleida CF, i el fitxatge de Kaiser pel CE Sabadell.

A la Tercera Federació han estret a última hora el CE L’Hospitalet i el CFJ Mollerussa. Els primers, amb la idea de mirar cap a la cinquena plaça de promoció mentre que els segons, ara amb nou inversor, només pensen en la permanència.

1ª FEDERACIÓ

NÀSTIC:

Alta: Roberto Torres. Baixa: Biel Vicens

ANDORRA

Alta: Dani Villahermosa (Castellón) i Manel Royo (NAC Breda).Baixa: Assane Ndiaye

2ª FEDERACIÓ

BADALONA FUTUR

Alta: Ibra Balde

CORNELLÀ

Baixa: Tècnic Albert García

ESPANYOL B

Alta: Leo Salazar (juvenil)

EUROPA

Baixa: Albert García (Villarreal B)

LLEIDA CF

Altes: Sergio De Cea (Zaragoza), Unax del Cura (Villarreal C). Baixa: Juanan Casanova (Alzira)

SABADELL

Alta: Kaiser (Torrent). Baixes: Adrián Salguero (Cádiz), Carlos Pérez

3ª FEDERACIÓ

BADALONA

Alta: Alberto Cuéllar (Manchego)

EUROPA B

Alta: Shinnosuke Katsushima ’Shinno’ (Girona B)

GIRONA B

Alta: Hugo Anglada (Huesca)

L’HOSPITALET

Altes: Jorge Carreón (Europa), Adán Cabrera. Baixa: Carlos Martínez

MANRESA

Alta: Isma Fagir (Llanera). Baixa: Marc Cuello

MOLLERUSSA

Alta: Omar El Amrani (Maghreb Fès). El Mehdi Motassim (Tourga Rabat), Franc Carbonell (Zuera)

PRAT

Baixa: Ashot Kerobyan

SABADELL B

Alta: Juan Carlos Kaiser (Torrent)

VILASSAR MAR

Alejandro Suárez (Sabadell B)

The post Poc moviment al mercat de fitxatges appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jofre Graells complirà 27 anys aquest pròxim 23 de gener, una edat ideal per a tot i, a nivell futbolístic, per al millor. I això es correspon amb aquesta situació d’actual Pitxitxi de Tercera Federació (12, Grup V).

Guissonenc de Guarda-si-venes, aquest davanter que compleix la seva sisena temporada al CFJ Mollerussa i que combina la seva passió amb ser bancari, està sofrint com tots els seus companys.

DOS MESOS D’IMPAGAMENTS

“Ja m’agradaria parlar del Pitxitxi i de tot això i no dels impagaments, però aquesta és la nostra situació”, es lamenta Jofre hores després de confirmar una setmana més la seva condició de màxim realitzador. “Portem molt temps amb paciència i esperant solucions, però no arriben i sumem novembre i desembre sense cobrar”, afegeix.

Aquest històric CFJ Mollerussa, immers en una situació de “caos i desgavell” perquè no hi ha president ni junta visible, ja fa temps que va per un camí complicat. De fet, “s’ha estirat més el braç que la màniga i, encara que aquest estiu semblava que es podia arreglar, s’ha continuat malament”.

“EL MÍSTER MOHA S’HA INVOLUCRAT AL MÀXIM”

Les sensacions a l’equip dirigit per Moha el Yaagoubi són molt dolentes. “Sembla com si només ens importés a nosaltres que continuem donant la cara i cada vegada en pitjors condicions”, destaca Jofre. En resum; “mentre podem, continuarem jugant i defensant la samarreta”.

Encara que l’entrenador “s’ha involucrat al màxim amb nosaltres i fins i tot s’ha reunit amb gent per a buscar solucions”, no hi ha, ara com ara, sortida i això “en una categoria on fa falta una plantilla de nivell”.

Per aquesta raó, també es queixen els jugadors, ja que aquesta situació els impedeix reforçar molt més l’equip.

“TINC OFERTES PERÒ VULL SEGUIR A MOLLERUSSA”

Tres derrotes consecutives ja mostren clarament el desgast d’una plantilla la intenció de la qual és “acabar la temporada aquí sempre que es pugui”. No obstant això, les ofertes es comencen a succeir, però “soc a casa meva i si soc aquí és gràcies a Mollerussa i, mentre pugui m’agradaria ser aquí”.

Esportivament no es pot queixar: “Està sent la millor de la meva vida encara que estic pensant més en coses que no són futbol que una altra cosa. La temporada que estem fent és molt meritòria, la veritat. Vinc de jugar en Segona Catalana, eh”.

“EL BO DELS GRAELLS ÉS EL MEU GERMÀ PETIT”

Graells assumia el nou curs molt il·lusionat ja que, per primera vegada, podia jugar al costat del seu germà petit Miquel (20 anys). “Li ha costat una mica entrar en l’equip però acabarà tenint tots els minuts que mereix; el bo dels Graells és ell, sens dubte. Des de petits sempre hem volgut jugar junts i ho hem aconseguit”, comenta amb un somriure.

Jofre i Miquel formen part d’aquest grup familiar que dirigeix el seu pare, també exfutbolista amateur, amb diverses granges de jònecs per la zona. ‘Ramaderia Graells’ tenen el seu segell particular a la zona així com Guarda-si-venes “el nostre municipi al costat de Guissona” on conviuen 80 o 100 habitants.

“TANT DE BO ARRIBI A SER PITXITXI”

Per tots aquests arguments, “nosaltres no podem fer més del que fem i sempre barallarem pel nom de Mollerussa”. I en l’àmbit personal, intentar ser Pitxitxi, cosa que “al principi de temporada ni em passava pel cap. Seria increïble”.

The post Jofre Graells només pensa en la salvació del CFJ Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.

A punt de complir-se el primer terç de la competició de Lliga (fase regular), el grup V d’aquesta #3federacio5 torna a col·locar al Reus FC Reddis al capdavant. Igualat amb un golejat Manresa -un partit menys-, els de Marc Carrasco han sumat 11 gols en els seus últims quatre compromisos.

I el que també cal destacar: només tres gols encaixats per Verdejo enfront dels del Congost i a l’Europa i a Vilassar. El dol Prat-Reus, encara sense data, pot llançar seriosament als roig-i-negres.
A destacar la capacitat golejadora d’Aitor Serrano i, per descomptat, del jove Joan Torrents enfront de la FE Grama.

TONA ÉS ‘LA BOMBA’ DE TERCERA

Des del passat 20 de setembre (4a jornada) que van caure a casa seva enfront del Peralada per la mínima, ha estat sumar i sumar amb 4 triomfs i un empat.

AIXÍ HO CELEBREM pic.twitter.com/b6rbEb0BFN

— FUE Tona (@FundacioUETona) November 10, 2024

Més o menys, el mateix que la UE Tona ja que van rebre un sever 5-1 a Mollerussa (5a Jornada). L’equip de Ricard Farrés ha agafat la directa i ja acumula 3 triomfs i 2 empats en els seus últims cinc partits. Gran feina realitzada pels tonencs en la seva tercera temporada consecutiva a Tercera i amb un futur molt prometedor. Cinc porteries a zero parlen molt bé de l’exercici defensiu de tot el grup.

I atenció a aquest 5-0 enfront del Manresa que ja forma part de la història d’un equip que té a Marc Roquet, Xavi Aparicio i Nil Salarich amb tres gols cadascun.

I SEMPRE… JOFRE GRAELLS

Clar que els gols és una cosa molt especial per a Jofre Graells. El davanter guissonenc, que només sap marcar, ja suma 8 (el 47,3% del seu equip) i comparteix posició amb el xaval Whalid de la FE Grama.

Amb 19 gols anotats per part d’aquest Mollerussa de Moha, igual que el Reus FC Reddis i a només 1 del Tona, ja compta amb 4 jornades consecutives invicte. Serà a la tercera, la vençuda? És molt aviat, sens dubte, però…

És igual quan ho llegeixis. @jofgm98 https://t.co/fJ49vHjjW7 pic.twitter.com/goxlbZbsUg

— CFJ Mollerussa (@CFJ_Mollerussa) November 10, 2024

The post Tres coets que volen alt a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

No sols marquen de dos en dos sinó que els seus gols són decisius o, com a mínim, ho han estat aquesta cinquena jornada de Lliga. Mentre el colomenc Walid ja acumula 5, l’arlequinat Miquel Ustrell forma part d’un nombrós grup (Minsu Kim, Miguel Fernández, Marc Roquet, Boris Garrós, Martín Alonso i Alvaro Vázquez) amb 3 cadascun.

Li segueixen en aquesta llista privilegiada un altre bloc de golejadors, amb dos, entre els quals està l’ilerdenc Carlos Martínez i el riberenc Sehou Saar.

DE DOS EN DOS I GOLS DECISIUS

El cuer FE Grama pren així gràcies als dos encerts d’un Walid extraordinari cridat a confirmar-se com una de les grans apostes del campionat. Tercera temporada a la Tercera Federació i nou Pitxitxi en superar l’exlíder Prat al Sagnier.

També va fer de líder el vallesà Sehou Omar Sarr amb l’Hospi quan més falta li cap al seu equip. En el primer va superar al badaloní Juanvi (64′) i en el segon (67′) va saber sorprendre el porter rival. Els riberencs tornen a zona de promoció encara que sigui la cinquena plaça.

D’altra banda, doble alegria va sentir també el sabadellenc Ustrell a la seva visita al Nou Sardenya per a igualar el dol de filials. Primer va col·locar l’1-1 (34′) i, poc després, va avançar als seus (64′) des del punt de penal. Tercer gol de Miquel després d’estrenar-se enfront del Mollerussa en la segona jornada de Lliga.

I, finalment, decisiu també Carlos Martínez per als de Moha Yaagoubi enfront del Tona. Va col·locar el 2-0 (4′) i el 3-0 (8′) en només quatre minuts de joc. Primer i sonor triomf del conjunt del Pla d’Urgell en aquesta Lliga.

The post Sehou, Ustrell, Walid i Carlos Martínez, gols de dos en dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Balaguer, Lleida Esportiu, Sporting Mahonès, Olímpic Xàtiva, Ascó, Balaguer, Inter Escaldis, i Mollerussa des d’un llunyà 2006. Dificilíssim trobar a algú que no parli bé d’aquest futbolista exemple per a molts. Aquesta tarda es va acomiadar davant la seva afició després de rebre moltes mostres d’afecte per part de tot el món. Segur que no serà un adeu definitiu i que el món del futbol continuarà comptant amb els seus serveis d’alguna manera.

El ‘mestre’ balaguerí sempre ha estat protagonista per als mitjans de comunicació i amb Futbolcatalunya hem parlat diverses ocasions amb ell. Gràcies.

MISSATGE DEL ‘PISTOLER’

The post ‘El Pistoler’ Genís Soldevila s’acomiada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Divendres Sant i amb futbol a La Devesa encara que el xoc entre Rapitenca i Mollerussa no ha arribat al final (0-0). El col·legiat del Baix Llobregat, Xavi Ariño Jiménez, va decidir en el minut 27 de la segona meitat la seva suspensió, pel que sembla, per haver rebut uns insults en primera persona o bé els seus auxiliars.

L’àrbitre, que va advertir en dues ocasions al delegat local i que se’n va adonar per megafonia, no va aguantar una tercera ocasió. El que no s’entén és que demanés la presència dels Mossos al camp i, quan van arribar, va decidir suspendre’l definitivament.

LA RAPITENCA NO OBLIDA

“Durant el partit no ha passat res per cap de les dues parts”, afirma a Futbolcatalunya el president local, Fernando García. Això sí, “la gent estrenyia de veritat i es van sentir insults com en qualsevol altre camp. Està malament, però com en molts llocs, desgraciadament”, afegeix.

Fernando García es lamenta d’aquesta circumstància que obligarà el Comitè de competició a jugar-se els 18 minuts pendents o a donar per finalitzat el partit.

A Sant Carles de la Rápita encara no han oblidat el xoc del passat curs 2022-2023 enfront de la Pobla de Mafumet i que va acabar amb 2-2 al marcador. Els locals van remuntar un 0-2 en contra en només 1 minut (88′ i 89′) i aquesta circumstància continua fresca per als del Montsià.

EL MOLLERUSSA, TAMBÉ SORPRÈS

Cal recordar que aquest Rapitenca –Mollerussa és un dels tres desplaçaments més llargs de la categoria. Pràcticament, 5 hores de viatge, més de 300 km, només superada aquesta distància des de Peralada i des de Girona.

Per part seva, l’entrenador visitant, Jordi Cortés ,també oferia la seva versió dels fets a través del compte de twitter del club. En qualsevol cas només quedarà que admetre la decisió del Comitè de torn.

The post Rapitenca i Mollerussa no entenen res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Repassin, si els sembla bé, la trajectòria de Salvador ‘Kiko’ Tàpies perquè és una nova demostració de lleialtat i lliurament cap al futbol català. Als seus 35 anys, aquest tècnic de laboratori que sempre ha tret hores a la seva agenda, fa un pas al costat per a tornar al Bellvís. El capità del Mollerussa durant els últims 14 cursos fa un apart en la seva extensa trajectòria, però no el deixa.

Encara més, no sols Kiko continuarà jugant al futbol sinó que el compaginarà amb el seu treball professional i la direcció tècnica del primer juvenil del Mollerussa amb qui ha aconseguit ascendir a la lliga Nacional.

KIKO, MOLLERUSSA I MOLT MÉS

Després de 14 temporades a l’equip del Pla d’Urgell se’n va i ho fa, als seus 35 anys, per a jugar al Bellvís, per què?

Perquè encara tinc ganes de jugar, a més fa vuit anys que no hi havia futbol a Bellvís, el meu poble, i, segons sembla, després d’haver dit que jo me n’anava s’ha animat més gent. Ara hi ha una junta nova i tornarem al futbol

Ara s’emportarà amics i coneguts per a jugar allí?

El problema que vam tenir fa sis anys a Bellvís, un poble d’uns 2.300 habitants, és que hi havia molta gent de fora i els d’aquí el van deixar perquè ja eren majors. Ara, per sort, ens hem ajuntat 14/15 del poble, tenim ganes i hem tornat a posar-lo en marxa.

Vostè es recorda de tots els equips pels quals ha passat fins a arribar a estar catorze cursos al Mollerussa?

Clar. El meu primer any de futbol base va ser al Bell-lloc, La Noguera, infantil i aleví del Mollerussa (campions de Lliga), AEM, cadet Mollerussa, juvenil Tàrrega, juvenil nacional al Lleida E. (ascens a DHJ) i primer any d’amateur a Mollerussa. Dos anys a l’Alcarràs, filial del Lleida, dos anys al Bellvís i els últims 14 a Mollerussa.

“ENCARA TINC GANES DE JUGAR AL FUTBOL”

Són moltes 14 temporades al Mollerussa!

Sí, són moltes i hem pogut viure de tot: ascensos, descensos, quatre Lligues, quatre últims anys bestials amb rècord d’imbatibilitat (56), play-off perdut a Ascó l’any passat, i ara ascens a Tercera

Segur que Kiko ha rebut ofertes superiors en aquest temps, però per què no es va decidir a canviar d’aires?

Perquè sempre he estat molt a gust aquí, ho sento com alguna cosa meva, és amor pel club molt orgullós d’haver defensat tants anys aquesta samarreta i aquest escut. És un orgull i un privilegi. Sempre he tingut ofertes, però sempre m’he volgut quedar.

Vostè viu només del futbol?

No, què va! Treball en un laboratori d’anàlisi com a tècnic, començament a les 7 del matí i acabo a les 15 hores. Després toca entrenar i dirigir també el juvenil del Mollerussa, primers i ascens enguany. La veritat és que porto dues o tres setmanes de gom a gom jugant-nos la Lliga tant amb el primer equip com amb el juvenil, són dues setmanes plenes de felicitat.

“ME’N VAIG PER LA PORTA GRAN”

I, ara, com és clar que Kiko és un ‘milionari’ del futbol, què farà?

Jo sóc un apassionat del futbol i el viu molt, per això, crec, puc estar molts anys més entre Tercera i Quarta Catalana. Físicament em cuido molt i, a nivell personal, he estat pare i m’agradaria molt passar vivències amb el nen.

Enguany s’ha creat la Superlliga, ara Lliga Elit, un altre problema més per a pujar de categoria

Sí, Costarà més arribar al futbol professional i la Primera Catalana s’afebleix molt i obligarà a equips de molts pobles a desplaçar-se a Barcelona, per exemple. Com estava, ja estava bé, la Primera Catalana estava molt bé mentre que ara augmenten els desplaçaments. Ells sabran..

El vídeo que li van gravar com a comiat va ser sensacional, especialment quan parla de valors.

Jugar al futbol és un gran sacrifici i t’ensenya molts valors. Ara tinc 35 anys i he complert sempre pel que ara vull gaudir.

“LA PRIMERA CATALANA JA ESTAVA BÉ COM ESTABA”

Puja a Tercera amb el record etern d’aquell Mollerussa de Segona (1988)

Enguany he tingut poc protagonisme a l’hora de jugar encara que m’he sentit molt important ja sigui per la figura de ser capità. Jo sabia que era el meu últim any i me’n vaig per la porta gran perquè, a més, el Mollerussa està ara en la categoria que li toca. Feia 30 anys que no estàvem en Tercera i me’n vaig super orgullós.

I, ara, a Bellvís a gaudir!

Sí, a lluitar per poder jugar encara que sigui en Tercera Catalana però amb moltíssima il·lusió

The post Des de Bell-lloc a Mollerussa, tota una vida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Trobar-se a 7 punts de l’intractable líder del Grup II de Primera Catalana (Mollerussa) i a 3 del segon (Rubí), després de dues derrotes i un empat consecutives, ha estat definitiu per a Josep María Turull al capdavant de l‘At. Lleida. El conjunt ilerdenc ha comunicat aquest dilluns la seva destitució i el seu substitut doncs arriba Alberto ‘Beto’ Company, ex Nàstic, Pobla Mafumet i Rapitenca, entre molts.

La derrota del passat dissabte a les Instal·lacions Olympia de Sabadell (4-2), unida al dolorós KO enfront del Mollerussa en el Ramon Farrús (1-2) i l’empat (0-0) davant la Guineueta, han tancat l’etapa de l’excel·lent tècnic de Verdú.

ELS NÚMEROS DE TURULL

La veritat és que l’etapa de Josep María Turull per la banqueta dels blaus no es pot considerar reeixida. Es va anunciar el seu fitxatge el juliol del 2021 després d’un llarg període de cinc temporades al club del Pla d’Urgell on va sumar, entre altres objectius, una ratxa de 54 partits seguits sense perdre.

Haver sumat tres Lligues i dos ascensos va fer que tingués ofertes de molts llocs encara que es va inclinar per l’ambiciós projecte del president Xavi Batalla. No obstant això, “la insatisfacció” era reconeguda al final de curs per tots els protagonistes. Els números eren rotunds: sisena posició amb 40 punts, a 15 del veí Mollerussa i a 17 del líder Rapitenca.

MÀXIMA APOSTA

Per aquesta raó l’aposta es va doblegar aquesta temporada 2022-2023 encara que Batalla declarés a Futbolcatalunya que “l’At Lleida era un candidat, no un favorit”. Pocs esperaven que finalment els ambiciosos desitjos no es veiessin complerts.

Encara que els números no siguin molt inferiors al Mollerussa, els 7 punts amb aquest líder han decidit a la directiva a fer un gir total.

BETO COMPANY, NOU TÈCNIC

Finalment la notícia del relleu es va produir aquest dilluns a la nit i va arribar amb el vallenc Alberto ‘Beto’ Company.

Amb un extens historial malgrat la seva joventut, aterra en una categoria que controla encara que els seus últims tres anys va dirigir La Pobla i Rapitenca.

Beto, que arriba a fi d’aconseguir pujar de categoria encara que aquest curs no podrà ser, excepte miracle. La seva coincidència amb el director tècnic, Xavi Bartolo, en el Nàstic li han portat ara a Lleida.

The post Adeu del At. Lleida a Turull; arriba ‘Beto’ Company appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’At. Lleida va sofrir el pitjor guió que es pogués imaginar en el seu enfrontament contra el veí Mollerussa en la seva lluita pel lideratge de la Primera Catalana (Grup II). Cert que el vent va molestar molt, però va anar per als dos equips i cert que el primer gol visitant va poder ser fos de joc al cap de 4 minuts, però els blaus van donar la seva pitjor versió.

UN MOLLERUSSA PRÀCTIC

El gol de Soldevila (4′) va marcar el camí d’un duel que es va igualar gràcies a una aparició de Farré unit a un error de càlcul del porter Pnric Puigrós (19′).

No val la pena parlar de pressió o de nervis, ja que el Mollerussa va aprofitar els errors blaus per a sumar tres punts que poden ser definitius. Un posterior xut de Guillem Porta (28′) va ser l’avantsala de l’1-2, obra d’un atent Moró Sidibe.

VA SOBRAR EL SEGON TEMPS

La segona meitat va sobrar encara que el miler d’aficionats presents a les graderies esperava i es mereixia molt més. Els dos entrenadors van moure les banquetes encara que els dos porters no van haver ni d’aparèixer. Llàstima de 45 minuts, ja que estava en joc moltíssimes coses, especialment els tres punts. L’ascens no està decidit encara que gairebé.

DECLARACIONS LLEIDA TV

JOSEP MARÍA TURULL (AT. LLEIDA)
No hem estat còmodes en cap moment i els dos gols s’han produït per situacions dubtoses com el primer per fora de joc.

Ens hem merescut l’empat i ara toca valorar; no ha estat pel tema de la pressió sinó per a l’aire que hem vist que ens ha creat problemes entre línies.

L’escenari ha estat idíl·lic per a ells encara que no està tot dit encara. Estem tres equips lluitant encara i ara cal intentar guanyar els 18 punts que ens queden.

JORDI CORTÉS (AEJ MOLLERUSSA)

Definitiu? No hi ha res definitiu sinó que cal intentar guanyar els 18 punts que ens queden. Ha estat un pas important i veure a tota la gent que ha arribat des de Mollerussa em posa la pell de gallina.

Hem apostat per guanyar i ens ha sortit bé. Només pensem a intentar guanyar els 18 punts que queden, partit a partit.

The post El vent dóna ales al Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els números mai enganyen encara que tampoc es tracta de considerar-los al 100% sense observar contextos o protagonistes, per exemple. Sempre han dit els entrenadors que les Lligues o les permanències es guanyen a casa i després es tracta de sumar els punts que et deixin a domicili. I això es torna a demostrar aquesta temporada 2022-2023.

I aquests números marquen al Mollerussa com el millor equip de la categoria amb 45 punts en el Grup 2; els ilerdencs, al costat dels veïns del At. Lleida, no han perdut encara a casa seva igual que el Reus FC Reddis. Tampoc han caigut Rubí ni els roig-i-negres.

A CASA SÓN INTRACTABLES

Aquest grup segon marca molta igualtat entre aquests dos grans aspirants amb 28 punts en el Ramon Farrús per 15 en les seves sortides. D’altra banda. El ‘Molle’ de Jordi Cortés ha aconseguit, fins a aquesta data, 24 al seu Municipal per 15 lluny.

No obstant això, el major aplaudiment se l’emporta el Rubí perquè els de Jordi Peris presenten un 10/0/0 espectacular. Ningú ha pogut emportar-se un sol punt de Can Rosés encara! Impressionant! Això es tradueix en 30 punts a casa per 8 fora. El Rubí continua com a màxim golejador de la categoria amb 49 gols.

L’ESCALA I ‘SANTFE’, EXCEPCIONS

Aquest detall casolà sol es trenca, ara com ara, amb L’Escala, UE Figueres i Santfeliuenc perquè han sumat més lluny de casa. En el Grup I, els d‘Arnau Sala presenten 19 per 23 per a un total de 42 punts. Aquest parcial de 6/1/1 s’assembla al del Lloret (5è) d’Albert Batllosera amb 6/1/4 – 19 i 12- i al del Can Gibert de Gerard Lechuga (8è) amb 6/1/2 – 19 punts casolans i 8 a domicili-.

D’altra banda, el Grup III manté a Valls (només una derrota enfront del Viladecans) i Reddis FC Reus (equip menys golejat de 1a Catalana amb 13) igualats a 43 punts. Els de Manel Cazorla han sabut mantenir el pols amb un parcial de 8/0/1 mentre que els de Marc Carrasco continuen invictes al seu Municipal per a un actual 7/2/0. 24 punts enfront de 19 per al Valls per 23 contra 20 per al Reddis.

La segona excepció es diu Santfeliuenc perquè ha sumat 20 punts lluny de Les Grases per 19 en el rs.seu camp. Els d’Andrés González estan a 4 punts dels dos primers.

The post Jugar a casa puja la nota de Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Superada la jornada de descans pel Carnestoltes, que alguns presidents van aprofitar per a censurar encara que sempre apareixen muts en les Assemblees, torna la competició de Primera Catalana amb força. I ho fa amb L’Escala, Mollerussa i Valls al capdavant dels tres grups.

Tres punts separen als d’Arnau Sala del seu immediat seguidor (Granollers) mentre que el Mollerussa de Jordi Cortés li treu 2 a l’At. Lleida, els mateixos que presenta el Valls de Manel Cazorla al Reus FC.

PRIMERA CATALANA, 17A JORNADA

Una curiositat: l’equip més golejador durant aquestes 17 jornades és el Rubí (43) seguit pel Valls (40) mentre que el menys golejat és el Reus FC (13) igual que el Santfeliuenc.

POLS MOLLERUSSA-AT LLEIDA

En el grup II es manté el pols esperat entre Mollerussa i At. Lleida. Qui serà el primer que perdi a casa, si arriben a perdre, clar? Ara com ara han perdut 6 i 2 punts, respectivament. Encara queda molt perquè arribi aquest enfrontament de tornada; també val la pena recordar que altres equips com Rubí, San Mauro i Sabadell es mantenen amb el seu caseller a zero de derrotes a casa.

En el capítol de golejadors estan Alex Muñoz (Rubí 10 gols) seguit amb 9 per Youssef (At Lleida), Jofre Graells (Mollerussa) i Toni García (Turó Peira).

EL VALLS MANA… ARA COM ARA

Mollerussa i Valls, amb 39 punts, són els dos equips líders amb més punts, ja que L’Escala compta amb 36. Els de Cazorla, que només han cedit una derrota a l’EM del Vilar, marquen gols amb diferència (40 a favor per 19 rebuts). Molta culpa la té Aitor Serrano (10) seguit amb 9 per Contreras (Vilanova) i Ngom (Santboià).

Seguits a dos punts pel Reddis CF de Marc Carrasco i 3 pel Santfeliuenc d’Andrés González, ningú pot aventurar el seu desenllaç. Una curiositat: els roig-i-negres encara no han sofert una derrota al seu Municipal.

The post Torna la Primera Catalana amb força appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sorteig esperat i desitjat de la 1a eliminatòria de la Copa del Rei per part de 110 clubs amb 8 catalans, a l’espera que s’incorpori el FC Barcelona. De fet, els 4 participants en la Supercopa d’Aràbia i el Racing (?) queden exempts mentre la resta s’enfrontaran, a partit únic, el cap de setmana del 12/13 de novembre.

Després d’una presentació que va recordar temps molt antics, va arribar la posada en escena de documental avorrit i el discurs de Luis Rubiales per a culminar una jornada d’autopromoció que tant necessita. I, finalment, el sorteig.

LA GROSSA I EL SORTEIG

La majoria dels clubs, encara que es tracti d’equips amateurs, van acudir atents a l’acte de Las Rozas com si tothom hagués decidit no treballar aquesta matinal de dilluns. Primer va sortir el Mollerussa, encara que va ser l’últim dels procedents de la prèvia, i va tocar el Rayo Vallecano per a decepció local.

És el que té somiar més del compte: “Supercontents de rebre el Rayo Vallecano, per l’equip, la ciutat i l’afició”, va dir Salvador Tapies ‘Kiko’, una altra cosa, per descomptat, no podien dir.

Posteriorment, el Terrassa va ser el següent com a club procedent de la Copa RFEF i se li va adjudicar el Real Unió d’Irun. Posteriorment, li va tocar el torn al Girona de Míchel i haurà de jugar-la-hi a Quintanar del Rey (Cuenca).

Manacor-Andorra, Olot-Llevant -Jordi Xumetra i Gonzalo Pereira-, Lleida Esportiu-Dep. Alabès, Manresa-Pontevedra, Rioja Racing-Nàstic i Rincón-RCD Espanyol completen els aparellaments.

MANRESA-PONTEVEDRA

Des de El Congost va parlar el capità Putxi va ser el responsable de valorar l’encreuament amb els gallecs. El Manresa, que ve de sumar el seu primer KO aquesta temporada enfront del Dep. Aragó, desitja viure una festa.

Més reaccions: a la Terra Ferma esperava rival i la Grossa el Lleida Esportiu i va tocar el Dep. Alabès amb la presència de Joan Monterde.

The post La Grossa de la Copa passa de Catalunya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana començarà la Primera Catalana 2022-2023, l’última categoria amateur a aparèixer encara que sembli mentida. 48 equips, dividits en 3 grups de 16, començaran a jugar per a fugir d’una categoria que el curs pròxim deixarà de ser de primera per a convertir-se en la ‘Superlliga Soteras’ per capritx de la FCF.

El futbol català viurà una reculada important sota la responsabilitat d’un president incapaç davant la RFEF, ja que admet no poder (voler) lluitar per una Tercera de dos grups i prefereix agenollar-se.

D’aquesta manera, atenció a una Primera Catalana amb 3 campions que pujaran a Tercera i que portarà a segon, tercer, quart i cinquè de cada grup a l”elit’. Baixaran els cuers a Segona Catalana a més dels dos pitjors quinzens encara que del sisè fins a aquesta 15a plaça també perdran una categoria. Així ho van voler els clubs en l’Assemblea de Blanes i ara toca callar i jugar.

PRIMERA CATALANA AMB ‘3 GRUPS DE LA ‘MORT’

30 jornades de competició, amb final marcat per al 28 de maig (8 mesos) i 5 caps de setmana de descans (4/12, 25/12, 1/01, 19/2, 9/4), enlaira una competició amb ‘tres grups de la mort’. Així ho defineixen molts dels participants amb aquesta Primera Catalana i així val la pena destacar, ja que tenen bastant raó en els seus arguments.

Amb especial atenció, com sempre, als conjunts que vénen des del descens de Tercera del curs passat, dona principi la temporada del final. 48 equips a jugar per a fugir del pou que representarà una categoria que va néixer com la referent del futbol català i que la mateixa FCF (al costat dels clubs) s’ha carregat abans de començar.

LA UE FIGUERES, MOLT FAVORITA

Un repàs detingut a les plantilles dels tres grups deixa en evidència als grans favorits per a la glòria. En teoria, per descomptat, ja que després toca demostrar-ho en el terreny de joc. No obstant això, els pronòstics de molts tècnics, jugadors, directius i aficionats tenen nom propi.

Per exemple: pocs deixen d’assenyalar a la UE Figueres com el màxim candidat a tot en el Grup 1. Els de Vilatenim han confeccionat una plantilla poderosa amb l’il·lusionant entrenador Io-io Gálvez al capdavant; noms com Josu Currais, Ferru, Ferró, Pime, Pepu o Baldeh, entre molts, col·loquen l’etiqueta de superfavorit als empordanesos.

Compten en aquest pòquer de noms propis amb opcions altres rivals com el Manlleu de Sala, el Granollers de Vilajoana, el Vic de Carrascal o el Lloret de l’habitual Albert Batllosera. En total, 6 tècnics nous en les 16 banquetes d’aquest grup 1 amb cares noves també com Joan Bayona (Palamós), el sempre estimat Arnau Sala (L’Escala) i l’històric Roger Vidal (Banyoles).

AT. LLEIDA-MOLLERUSSA, GRUP 2

La coincidència també apareix en el Grup 2 amb tots els números per a Atlètic Lleida i Mollerussa. La veritat és que la rivalitat dels uns i els altres garanteixen un pols de categoria amb dos grans responsables en les banquetes com són Josep María Turull i Jordi Cortés.

Dos blocs ja formats i fitxatges estel·lars conformen dos equips considerables i dignes d’una Tercera divisió amb cara i ulls. Repassar futbolistes com Fall, Youssef, Sebi o Valcárcel amb els del Segrià o Nico Magno, Soldevila, Bernat o Taiwo en els del Pla d’Urgell convida a qualsevol a treure una entrada.

Amb només 3 entrenadors nous (Tito Lossio-Martinenc, Jordi Peris-Cardedeu, Toni Centella/U.Llefià) i la presència d’habituals com Tornero Alpicat), els Gallego (Luis/Guineueta) i Eladio/Pirinaica) i Milán (San Mauro), entre altres, l’emoció està segurada. No oblidem als Alcázar (Sant Cugat), Manu (Turó), Biosca (Balaguer), Fontes (Horta), Milà (Tàrrega) o Jordi López (Sabadell B).

A aquesta parella ilerdenca caldrà afegir a històrics com EE Guineueta, Igualada o Martinenc com a alternatives de poder.

TOTS CONTRA EL REUS FC REDDIS

En el Grup 3 passa com amb el primer perquè la majoria assenyala al Reus FC Reddis per a aquesta primera plaça d’ascens. La veritat és que el seu tècnic Marc Carrasco ha sabut confeccionar un grup espectacular. Repassar noms com Argilaga. Mesegguer, Notario o Sergi Moreno donen ales als roig i negres en la seva lluita per recuperar el mal fet temps enrere pels seus majors enemics.

Clar que no ho tindrà fàcil perquè Santfeliuenc, Valls, Ascó, o Viladecans donaran guerra com altres eterns candidats (Vilanova, Martorell, Can Vidalet o Santboià). Com ocorre en el grup 1 també hi haurà 6 cares noves en les banquetes (Coco/Ascó, Romero/At Sant Just, Ruiz/Europa B, D’Amo (Santboià, Vargas/Sarrià i Viladegut/Vilanova).

Esment especial per a l’històric Andrés González (16a temporada en el Santfe) i altres clàssics com Cuesta (Martorell), Eloy Martínez (Molins Rei), Cazorla (Valls) o Triguero (Viladecans).

The post Arrenca una Primera Catalana que ja no serà primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Antoni Palau de Torrefarrera acollirà aquest divendres (20 hores) la final de la Copa Lleida amateur entre el Club Esportiu Atlètic Lleida i el Club Futbol Joventut de Mollerussa sota l’arbitratge del col·legiat Adrià Zucar González. A priori, partit espectacular entre dos dels millors equips ilerdencs que sortiran també amb els millors números per a la temporada 2022-2023 en Primera Catalana Grup II.

Els equips dirigits per Josep María Turull i Jordi Cortés, respectivament, que no s’han enfrontat en cap ocasió aquesta pretemporada, arriben amb totes les il·lusions per a jugar-se la setena edició. Després, fins a la jornada novena (desembre) no es veuran en la Lliga.

AT LLEIDA-MOLLERUSSA, NÚMEROS

Els ‘locals’ de Turull han disputat els tres partits previs amb triomfs enfront de Balaguer (0-2, anada i 3-1, tornada) i Borges (5-0) mentre els ‘visitants’ de Cortès es van imposar a Alpicat (4-0 anada, 0-4 tornada) i Tàrrega (3-1). En resum: At Lleida (10 gols marcats per 1 rebut; Mollerussa: 11 anotats per 1 en contra.

Un repàs pel MERCAT 2022-2023 ens demostra que l’un i l’altre s’han mantingut molt fidels al seu bloc de l’any passat. Els del Segrià continuen amb 14 futbolistes del bloc que l’any passat no va aconseguir el seu objectiu d’ascens , mentre que els del Pla d’Urgell segueixen amb 15; o dit d’una altra manera: mentre els primers han realitzat 9 fitxatges, els segons ‘sol’ han fitxat 7.

Partit especial per al migcampista argentí Nico Magno, ara en les files del Mollerussa, després de dues temporades com a futbolista de l’At Lleida.

TORREFARRERA I NO ARTESA NI CAMP D’ESPORTS

La part curiosa d’aquesta Copa Lleida la protagonitza, com sempre, la Federació Catalana. Es va preguntar per la possibilitat de jugar la final al Camp d’Esports, però la Delegació manté que Torrefarrera és un camp federatiu i que ha de ser aquest escenari SÍ o SÍ. No va servir de res insistir que el camp del Segrià només pot acollir a 100 persones assegudes i la resta dempeus; no va servir de res perquè no hi ha pitjor sord (Espasa) que qui no vol escoltar.

A més, el superdelegat ha oblidat amb facilitat que fa dos anys es va jugar la final a Mollerussa, ja que ho van sol·licitar els locals per gaudir del seu centenari i es va jugar (EFAC 4-1 Borges), el mateix que ha fet enguany Artesa de Segre. No obstant això, la FCF es va tancar totalment a tal
possibilitat i això que l’Ajuntament d’Artesa assumia totes les despeses d’organització de la final. Un altre capritx de la Federació

The post At. Lleida-Mollerussa, final ‘capritxosa’ de la Copa Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

A les pròximes hores tenim la possibilitat d’acudir a un nou ‘festival’ de 700 km. preparat per la Federació Catalana de futbol en tres escenaris. La Ràpita, Mollerussa i Badalona acolliran les semifinals del Campionat de Catalunya amateur i la final Fase autonòmica de la Copa RFEF, respectivament.

Mentre en el primer cas s’enfrontaran Mollerussa-Montañesa i Rapitenca-Tona, en el segon es trobaran Badalona i Terrassa, ja que han estat els únics que han decidit anar a aquesta llarga competició.

700 KM I DINERS A LES ESCOMBRARIES

El grandiloqüent Campionat de Catalunya és una altra de les ‘barbaritats’ que Soteras manté de manera ferma. Diversos clubs (‘Monta’ i Tona, en concret) ja li van dir el mes de maig passat que no es podia jugar al juny. Semblava clar que, una vegada finalitzada la Lliga dels grups I i 2 (14 equips) enfront de l’III (final 29 de maig), hi havia avantatge per als rapitencs.

És més, els de Nou Barris i Osona ja van acomiadar als seus jugadors fins al pròxim curs. Els va costar assimilar aquest NO al carrer Sicília i ara tornen a la càrrega.

La UE Tona haurà de desplaçar-se 460 km (anada i tornada) a La Ràpita en aquestes semifinals mentre als de Pedro García li esperen 260. Això es tradueix en despeses d’autocar i manteniment de la plantilla, ja que als àrbitres (que, lògicament, cobren) els paga el Comitè des que l’expresident Andreu Subies ho va decidir.

Després arribarà la final en seu neutral (curiosament Prat. 3 setembre, 18 h.) encara que els desplaçaments també seran a càrrec dels clubs. En resum: 2.000 euros per als osonencs aquest dissabte (18h. La Devesa) i poc més de 2000 per als barcelonins (Mpal. Mollerussa 19.30 h.). De la calor no val la pena ni parlar.

Els tres campions de grup i el millor subcampió (Mollerussa) lluitaran per veure qui és el millor equip de Catalunya amateur. Val per a alguna cosa? Al ‘mut’ Soteras, a qui esperen a La Ràpita o a Mollerussa, sí, encara que li ve de gust més Badalona com a representant de la ‘trista figura’ per a l’Espanyola.

COPA RFEF: BADALONA-TERRASSA

D’altra banda, toca la final de la fase autonòmica de la Copa RFEF entre Badalona i Terrassa. Curiosa competició que pot donar diners i més prestigi si es guanya, però que deixa molts km. I lesions pel camí. Per a aquesta edició només s’han apuntat els dos finalistes, és a dir, que l’interès dels clubs queda clar. Per cert, el Cornellà va intentar jugar la Copa RFEF, però l’FCF va denegar el seu concurs perquè la RFEF va deixar mans lliures a les seves delegacions per a decidir els seus participants.

La conya és tan evident que mentre l’Espanyola diuen que SÏ que poden jugar aquesta Copa RFEF (en altres autonomies és així), la Catalana de Soteras li ho ha impedit als verds

The post Campionat Catalunya: 700 km per a res appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera Catalana no s’atura i mou peces a falta de tota una segona volta; aquest dilluns li ha tocat el torn a Jordi Cortés i a Pablo Becerril, és a dir, a Mollerussa i Sabadell Nord.

Mentre Cortès aterra al club del Pla d’Urgell com a relleu d’Alexis Pintó (adéu pactat dilluns passat), els de Sabadell no han volgut aguantar més temps i destitueixen a Becerril (informació de Ràdio Sabadell) sense que se sàpiga encara el nom del seu substitut.

ADÉU A BECERRIL

Pablo Becerril, que va signar el maig passat del 2020 en substitució de Quico Díaz, deixa al conjunt de Can Oriac com a antepenúltim del grup II de Primera Catalana. Amb 10 punts de 39 disputats (3 victòries, 1 empat i 9 derrotes), i 4 KO consecutius, la directiva no ha aguantat més i s’ha decidit per la destitució. No es coneix el substitut.

BENVINGUT JORDI CORTÉS

Mentrestant, a Mollerussa, es consumava el fitxatge de Jordi Cortés per l’Alexis Pintó. Als seus 42 anys, Jordi, germà de l’exentrenador del FC Barcelona, ara a Ucraïna, Lluis Cortés, signa amb el repte d’endur el més alt possible a l’equip.

Cortès ha dirigit equips com Balaguer i Alcarràs i ha format part de l’equip tècnic del Lleida Esportiu, s’estrenarà aquest pròxim cap de setmana a casa davant del Martorell.

NOU TÈCNICS SUBSTITUÏTS

El cessament de Becerril és la novena novetat (gairebé una quarta part) en una banqueta d’aquesta categoria des que va començar la Lliga el mes d’octubre passat del 2020. Fins a aquest moment el MERCAT ofereix aquestes novetats, segons els grups I, II i III; va ‘destacat’ el primer

The post Jordi Cortés, fitxat; Pablo Becerril, destituït appeared first on FutbolCatalunya.com.

La història d’Alexis Pintó a la banqueta de l’històric CFJ Mollerussa ja té final. Dimissió o destitució?, només ho saben el mateix interessat i el president de l‘entitat, Jaume Vallverdú. La veritat és que l’entrenador ilerdenc va aterrar el mes de juliol passat i deixa a l’equip a la novena posició de la classificació de Primera Catalana (Grup III) per “motius personals”.

4 triomfs, 2 empats i 6 derrotes són el resultat de 12 partits, amb 14 punts, a moltíssims punts del líder (At Lleida, 25) encara que amb tota una segona part per a poder competir.

SORTIDA SORPRESA DE PINTÓ

Els del Pla d’Urgell, que aquest passat diumenge van superar al Gavà a la Bóbila per 1-2, tancaran aquesta primera volta contra el Martorell. Finalment s’acomiadaran a Sant Carles de la Rápita ja sense Alexis Pintó amb el recordatori permanent per la gran actuació a la Copa del Rei.

Els dos partits disputats enfront de la Penya Independent d’Eivissa i Leganés sempre seran història d’un club que ha de lluitar contra present i un passat espectacular. Per això, potser, ha estat major sorpresa la sortida de Pintó.

L’entrenador ilerdenc (40 anys) es va formar 10 anys a les categories inferiors del FC Barcelona; després va passar per la Selecció catalana sub 14 i va iniciar aquest passat estiu l’aventura a Mollerussa.

No obstant això, no ha pogut ser i és el cinquè entrenador que cau (g. III) després d’Ivan Cristino, Carlos López, Victor Vera i Viladrich; a l’II també van sortir Pedro Milla i Juan C. Torres mentre Ramon Calderé va caure a l’I.

REPASSAR MERCAT 2021-2022

The post Alexis Pintó i el Mollerussa se separen en silenci appeared first on FutbolCatalunya.com.

Molts entrenadors haurien d’aprendre de les paraules del tècnic de l‘Atlètic Lleida, Josep Maria Turull, després de caure derrotat, per primera vegada en aquesta Lliga, al Municipal de El Catllar. Marc Enríquez (15′) i Marc Soldevila (28′) van col·locar un 0-2 rotund en 28 minuts a favor seu, però l’equip dirigit per Àlex González va saber remuntar.

Jordi Prades (31′), Rafa (44′) i Bilal (65′) van girar aquest marcador, van sumar el seu segon triomf a casa i assorteixen de l”infern’. Excel·lent treball enfront d’un dels grans favorits d’aquest grup III, màxim realitzador (21) i un dels tercers menys golejats (10). Fins a aquest moment havien encaixat 7 gols en vuit partits, però llaura ja sumin 10 en 9.

“L’ÀRBITRE? SOM NOSALTRES”

El resum que Josep María Turull realitzava davant els mitjans del club era clar. “Han estat un cúmul de circumstàncies, ja que entrem molt bé, ens vam posar per davant amb un 2-0, ens van arribar dues vegades, una d’estratègia i una altra per un error individual”.

Això va ser així, però després “són coses que poden passar i la gestió d’aquest 2-0 no ha estat correcta. No ens ho podem permetre encara que ha estat un cúmul d’accidents”

Segons Turull, “en la segona part vam tenir dues ocasions molt ràpides. Una acció a pilota parada i ens va costar costa igualar el marcador encara que El Catllar va fer el seu partit. Intentem accelerar una mica el joc amb els canvis, però vam perdre continuïtat i ja sabíem que en un camp com aquest ens trobaríem el que esperàvem”.

Conscient que “un 2-0 en 30 minuts no és fàcil aconseguir-ho a la Primera Catalana” reitera que va haver-hi “bona disposició encara que va faltar una mica de sort en accions puntuals enfront d’un equip que ens ha disparat tres vegades”.

EL CAMÍ CORRECTE

El que no admet és qüestionar el treball del col·legiat Moreno Martínez. “La gestió de l’àrbitre és la que és i els qui no la fiquem dins som nosaltres i ja sabíem que El Catllar treballa moltíssim els seus partits, juguen les seves armes i han sortit guanyadors”.

Per si queda algun dubte, Turull reitera que, encara que “tinc la tranquil·litat que l’equip en la primera part ha treballat i que calç corregir coses”, també afegeix que “calç ser més efectius i controlar. Ens queda amb la sensació de l’inici és el camí per a seguir”

Aquesta pròxima jornada toca tancar aquest 2021 enfront de l‘Igualada al Ramon Farrús per a començar el 2022 a Mollerussa, un altre partidàs.

The post “L’àrbitre? Som nosaltres els qui la fiquem dins” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No va poder ser i menys si Jaime Mata anota un hat trick (dos gols en cinc minuts), però el Mollerussa va complir amb escreix en la seva cita copera. Més de 4.500 espectadors van presenciar un duel amb dues parts molt diferenciades perquè el gol inicial de Putxi (3′) va convidar ràpidament a tothom. En la segona meitat tots vam tornar a la realitat.

GOL DE PUTXI PER AL MOLLERUSSA

La il·lusió dels 4.500 espectadors van animar als locals que van sortir per totes enfront d’un rival molt ben posicionat i amb la paciència necessària per a anar guanyant terreny. No obstant això, el primer cop va ser per als ilerdencs amb golàs de l’habitual Putxi (3′) en aprofitar una recepció dins de l’àrea i superar, entre les cames, al porter Yáñez.

La bogeria es va instal·lar al camp per part local encara que aviat es va rebaixar l’optimisme amb gol, de penal, de Jaime Mata després de caure derrocat innocentment per Sasha. Era el minut 18 i ja s’havien vist dos gols.

A partir d’aquí, poc més. Respecte, control, deixar passar els minuts i ‘recital’ de Florentino al centre del camp que el col·legiat canari Hernández Hernández va permetre.

MATA, ‘MATADOR’

Els sis primers minuts de la segona meitat van ser letals. Tot va començar amb el segon penal comès per Pau encara que la situació de Sandro convidava al fora de joc. No va anar així i va caure l’1-2 i l’inici de la fi.

En el 57, tercer de Mata davant una indecisió de Kiko i en el 58, rebot i gol per al exazulgrana Sandro. Massa càstig per a un Mollerussa desconcertat perquè no ho mereixien.

D’aquí al final només es van donar males notícies amb el quart de Poveda, una vermella a Trota i 4 minuts de joc aturat en queixar-se un assistent d’alguna acció des de la graderia que ja destacarà l’acta.

Va acabar el somni de la Copa del Rei per al Mollerussa i es reprèn una Lliga molt interessant aquest pròxim diumenge davant el líder, Vilanova

FITXA TÈCNICA

MOLLERUSSA

Pau Bosch, Fabregat (Modol 78’), Kiko, Joan Martí, Guillem Porta (Totti 73’) , Baron , Jofre, Putxi (Douba 79’), Delgado (Franki 60’), Trota i Sasha.

GETAFE

Yáñez, Cabaco, Nyon, Florentino, Algobia (Totti 84’), Mata (Pablo 72’), Macías (Sandro 23’), J. Sila, Darío, Iglesias i Kofi

ARBITRE: Hernández Hernández (Las Palmas). Groga a Fabregat 36’, Graells 63’, Barón 90’ / Kofi 49’. Vermella a Trota (88’)

GOLS: 1-0 3’ Putxi; 1-1, 18’ Mata p.; 1-2 52’ Mata p., 1-3 57’ Mata; 1-4 59’ Sandro; 1-5 75’ Darío Poveda

CAMP: Municipal. 4.500 espectadors

The post Mata acaba amb el somni coper del Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.