El Sabadell va de decepció en decepció des que va baixar a Primera Federació a Anduva el 2021. Primer, va fer un equip per pujar i no va aconseguir classificar-se ni pel playoff. La temporada passada, molt irregular, es va salvar finalment amb una classificació per la Copa del Rei.

La retallada pressupostària s’ha acabat notant al camp, ja que ara mateix els arlequinats són tercers per la cua, només han guanyat dos partits d’onze i la Nova Creu Alta s’impacienta. Hi ha temps, està clar, però ara mateix l’únic camí és trobar la tecla per repetir “un Olot” com el de 2019. Què li passa al Sabadell? Quina és la solució? Responen els periodistes arlequinats.

EL CE SABADELL, PROTAGONISTA

Sergi Garcés (Ràdio Sabadell): “Si es permet una mica la broma comença a donar per una sèrie de capítols a Netflix. Bàsicament, és un cúmul de decisions que no han estat encertades ni han donat el resultat esperat. Començant per l’estiu, amb la renovació de Miki Lladó. No era una decisió presa des de la certesa absoluta, sinó que més aviat era un premi per la temporada anterior”.

“LA RENOVACIÓ DE MIKI NO ES VA PRENDRE DES DE LA CERTESA ABSOLUTA“

“Això va començar a desgastar la relació amb el director esportiu, amb el Jaume Milà, i va acabar provocant la prematura decisió de prescindir dels serveis de Miki Lladó després de la setena jornada. No s’estava aconseguint que una plantilla que, teòricament, a ulls del director esportiu està feta per lluitar el playoff d’ascens aconseguís els objectius”.

“Aquest canvi a la banqueta va provocar una aposta molt personal i arriscada, la de donar confiança al seu segon Gerard Bofill. L’equip encadena cinc derrotes consecutives, quatre des de l’arribada de Bofill. Ara estem en un panorama d’ultimàtum i el punt de mira està més en Jaume Milà que en Gerard Bofill. Tots dos es juguen el seu futur immediat aquesta propera jornada”.

“LA PLANTILLA ESTÀ AL DIA, PERÒ LA SITUACIÓ ECONÒMICA ÉS LÍMIT”

“Econòmicament el club tampoc travessa el seu millor moment, ja que les negociacions amb grups inversors no han acabat de fructificar. El panorama és complex a la parcel·la esportiva, com també, tot i els esforços, a la part econòmica. A dia d’avui la plantilla és al dia, però la situació és límit també pel que fa a la caixa i no només pel que passa damunt la gespa”.

Pere Figueras (Diari de Sabadell): “És un cúmul de circumstàncies. Ara és evident que l’equip travessa una dinàmica negativa (resultats, lesions, manca de confiança) i amb un dèficit molt important: la falta de contundència defensiva. És el més golejat. Només una porteria a zero. Això és fatal en una categoria com aquesta”.

“D’altra banda, alguns fitxatges no han donat el nivell esperat, cert desequilibri en algunes posicions i sobretot, manca de lideratge al mig del camp. La destitució de Miki Lladó a la jornada 7 demostra una evident desconfiança i ara el segon, Gerard Bofill, ha tingut un calendari molt complicat també. Les expectatives inicials eren de lluitar zona mitjana-alta i ara, el perill és evident i preocupa moltíssim”.

Adrián Arroyo (Ràdio Sabadell): “Com tota situació de crisi esportiva, les causes són multifactorials. Si anem a la vessant esportiva, veient la celeritat amb la qual es va prescindir de Miki Lladó i les posteriors declaracions, la sensació és que no acabaven de creure-hi massa quan es va decidir optar per la renovació del tècnic santcugatenc”.

“QUAN S’OPTA PER ALGÚ DE LA CASA S’ASSUMEIX UNA QUOTA DE RISC ALTA”

“Ell havia agafat les regnes de l’equip la temporada passada quan van cessar Gabri, de qui n’era el segon entrenador. I el fet de repetir fórmula amb Gerard Bofill ha deixat una idea col·lectiva entre l’afició de ser més del mateix, quan realment la manera de funcionar és diferent. I això per a mi recau més sobre la direcció esportiva que no pas del propi tècnic, perquè quan s’opta un altre cop per algú de la casa i inexpert en la categoria ja s’assumeix una quota de risc molt alta, no perquè no estigui capacitat, sinó perquè l’exposes i el cremes més que si qui ve arriba de nou i sense heretar cap motxilla prèvia”.

“Què ha modificat Bofill? Ha canviat l’esquema habitual (del 5-4-1 de sortida al 5-3-2 i provant també, sense èxit, el 4-3-3 a Majadahonda) i també alguns dels jugadors. En el dia a dia també s’ha variat la manera d’entrenar. I s’hi ha sumat l’excapità Àngel Martínez com a segon. La renovació sembla agradar dins del vestidor, però el fet que les coses no hagin rutllat des de l’inici -ara ja amb 0 punts de 12- és una llosa enorme”.

“Si mirem el rendiment de l’equip, és evident que la fuita la tens al darrere. La quantitat d’errors no forçats en defensa és impròpia de la categoria, amb gols còmics i una manca de contundència que et fa perdre molts partits. A més, la plantilla està un pèl descompensada, amb molts perfils que són polivalents per poder actuar en diferents posicions però no específics per a una idea de joc molt marcada, com és la sortida de tres amb carrils llargs.

Per exemple, trobo a faltar algun central amb més ofici (en tens que realment no són centrals nats o joves que ni han jugat encara com Biel Farrés) i també un pivot defensiu que faci d’escombra (l’únic pur és Raúl Baena i ha estat lesionat tota la temporada). Per contra, tens molt jugador per dins arribador, de segona línia o directament mitja punta”.

“SI ELS QUE HAN DE SOSTENIR EL VAIXELL SÓN ELS JOVES, MALAMENT”

“L’últim partit és l’exemple de com els joves estan donant més la cara que els més contrastats. Davant la Real Sociedad ‘B’ els que van rendir a millor nivell van ser l’incombustible David Astals, Marc Domènech, Sander Ballero i Vladys Kopotun, que va revolucionar el partit amb la seva entrada. I que se m’entengui: ja va bé que els joves aportin. Però si els que t’han de sostenir el vaixell són els joves, malament rai. Hi ha gent que estava cridada a ser important i que no estan rendint ni de bon tros el que s’esperava d’ells. Són els que t’han de treure les castanyes del foc”.

“L’infortuni de les lesions és també evident. Tens dos de gravetat (Javi Gómez i Pablo Monroy) que pateixen exactament la mateixa lesió: trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret. I si li sumes que Baena tampoc ha jugat encara i les absències de gent com Amelibia, Baselga, Beitia… amb problemes menys greus, però que no et permeten consolidar un bloc, tot penalitza. Ase magre tot són mosques”.

“Tancaria la radiografia amb una lectura més en clau institucional. El club està sanejat i estabilitzat a la categoria, però cada estiu és una guerra per saber de quants recursos es disposaran, amb negociacions per tancar inversors o vendre el club que s’allarguen molt en el temps. Això ha provocat que sovint els darrers anys s’hagi de treballar amb diferents escenaris econòmics, sense saber mai del cert de quin pressupost es disposarà per afrontar un nou mercat de fitxatges, la qual cosa també condiciona”.

“UN CANVI CONTINUISTA A LA BANQUETA VA SER EQUIVOCAT”

Joan Muñoz (TV Sabadell): “Crec que molts factors han precipitat l’equip a la situació actual. Des de la planificació esportiva, les lesions, passant per les malaurades decisions arbitrals que ha patit en alguns partits, l’infortuni de no haver completat un partit rodó fins ara i la decisió equivocada de fer un canvi continuista a la banqueta. Tot plegat ha portat l’equip a generar una desconfiança que cal fer desaparèixer com abans millor”.

The post Què li passa al Sabadell aquesta temporada? (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després d’At. Balears i Mèrida (Grup II), el primer tècnic destituït al Grup I és Miki Lladó al capdavant del CE Sabadell. Set jornades, amb 2 victòries, 1 empat i 4 derrotes -tres últimes consecutives- i una quinzena posició han estat suficients.

Miki, que aquest passat diumenge ja va poder sentir crits de ‘Miki, ves-te’n ja!’ d’una part de l’afició arlequinada, posa el final d’aquesta etapa que va iniciar com a màxim responsable el desembre del 2022. Després d’estrenar-se en el juvenil (2019-juny 2022), va estar com a segon cinc mesos (de juliol a desembre) abans de ser el primer tècnic.

ADEU A MIKI LLADÓ

El curiós d’una situació que ja es preveia a Sabadell és que, només cinc hores abans, es recordaven a través de les xarxes socials les paraules de Miki en la seva última roda de prensa. . “Anirem a Majadahonda a guanyar. La lliga és molt llarga i volem corregir la nostra posició. Volem anar cap a amunt i canviarem les coses”, va dir. No serà així

The post Miki Lladó, destituït, i Gerard Bofill nou tècnic del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sabadell és el tercer equip de Catalunya. Ho diu la història, amb les 14 temporades que ha disputat a Primera Divisió o les 44 que ho ha fet a la segona categoria del futbol espanyol. Ara, el club només ha militat a Segona en una de les últimes vuit temporades i aquest curs se li presenta una nova oportunitat. Miki Lladó segueix a la banqueta després d’una lliga, la passada, molt irregular que finalment va acabar amb la classificació per la Copa del Rei. Esportivament s’espera un pas endavant, però també a nivell social. Aquest és el repte.

I és que des del Sabadell s’ha plantejat l’objectiu d’arribar als 6.000 socis. El club vol despertar l’orgull arlequinat i ara mateix la xifra de socis és de 3.000. Cal recordar que cada soci que en porti un de nou aconsegueix un 50% del seu carnet i que la temporada passada l’equip arlequinat va arribar als 4.886. Queda una setmana per l’inici de la lliga al camp del Real Unión d’Irún, mentre que el debut a casa serà el 3 de setembre a les 21:30hrs contra l’Osasuna B. Aleshores caldrà veure si la xifra de socis es tradueix amb assistència a la Nova Creu Alta.

PRETEMPORADA IRREGULAR DEL SABADELL

Aquesta temporada, la 2023/24 és especial, ja que coincideix amb el 120 aniversari del club. El Sabadell, fundat el 1923, arriba a la competició oficial després d’una preparació irregular pel que fa a resultats. Amb alguna llum, però també amb ombres. El debut contra el Villarreal B va ser horrible i els de Miki Lladó van caure golejats (4-0).

El filial de Miguel Álvarez era un equip de superior categoria, però després el Sabadell no va poder guanyar al Tona de Tercera Federació (1-1 i victòria 5-6 als penals) ni al Badalona Futur de Segona Federació (3-2). Tampoc l’Al-Arabi, amb qui va empatar a un. Les dues victòries de la pretemporada van ser davant l’Olot (0-2) i a l’últim test contra l’Ibiza, que va acabar remuntada i victòria a la Nova Creu Alta (2-1).

MANEL-NARANJO, UNA PARELLA IL·LUSIONANT

La plantilla arlequinada compta a dia d’avui amb 31 futbolistes, 25 del primer equip i sis del filial. Es manté un bloc de 10 jugadors de la temporada passada i s’han fet nous fitxatges. Els més il·lusionants, sense cap mena de dubte estan a la parcel·la ofensiva. Guillem Naranjo arriba cedit del Zaragoza B i Manel Martínez torna a la Nova Creu Alta procedent del Racing de Ferrol.

Naranjo va ser el màxim golejador del grup 3 de Segona Federació la temporada passada amb 12 gols i Manel va ascendir a Segona amb el Racing de Ferrol. Tots dos arriben per deixar el buit de Pau Víctor (+10 participacions de gol la temporada passada) i acompanyar a un renascut Cristian Herrera. Aconseguirà el Sabadell tots els seus reptes aquesta temporada

The post CE Sabadell: 120 anys i un repte per davant appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una temporada que semblava complicada a Sabadell ha deixat dos ídols que engresquen – i de quina manera – a la Nova Creu Alta. El curs va començar amb una roda de premsa preocupant d’Esteve Calzada fent una crida a inversors, va seguir amb la tràgica marxa de Gerard Escoda i la destitució de Gabri i va tenir un moment especialment delicat amb Miki Lladó. Tot plegat s’ha superat, especialment des del passat gener. I és que l’arribada de Cristian Herrera ha dinamitzat un equip que, ara sí, està a punt de complir l’objectiu.

El davanter català ha marcat set gols en tretze partits i a més ha donat una assistència. Són uns números espectaculars per un dels millors fitxatges d’hivern que es recorden al futbol català. L’acompanya Pau Víctor a la davantera, amb sis gols i sis assistències. Entre tots dos 20 participacions de gol, un registre realment espectacular.

SABADELL: PERMANÈNCIA, COPA O PLAYOFF?

L’equip a nivell col·lectiu ja fa dies que funciona com un rellotge. I és que són tres victòries consecutives que deixen el Sabadell amb 45 punts, a cinc de la Copa, a set del playoff i a cinc de la zona de descens. La situació és privilegiada, més si tenim en compte com estava l’equip arlequinat fa unes setmanes.

El Sabadell és el segon millor equip de les últimes cinc jornades (10/12 punts) i el tercer que ha sumat més punts (18) en els darrers deu partits. Intercity, La Nucía, Cornellà i Osasuna B. Fins a on arribarà l’equip arlequinat?

The post Herrera-Pau Víctor, parella de moda a Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinquè partit sense sumar el triomf per part del CE Sabadell i disgust tremend per part del seu tècnic, Miki Lladó. Una vegada finalitzat el xoc amb un 1-0 en el marcador al Pepico Amat van quedar molt clares les seves queixes.

Atenció perquè les paraules de Lladó deixen entreveure relacions problemàtiques (patrocinador de l’Eldense i de la RFEF) que podria costar-li un seriós disgust.

“L’ELDENSE CONTINUA LÍDER”

Miki va veure així la jugada del penal en el minut 65 per part de Cris Montes, “Hi ha una acció molt dubtosa, passen 30 segons de la jugada, una cosa surrealista, però l’àrbitre xiula penal, cosa que no s’entén. I després va arribar l’expulsió d’Alberto que va ser la ‘ginduilla’ del pastís… crec que ‘Finetwork’ és patrocinador de la RFEF també no? perquè aquí es nota. Tot va bé, tot de puta mare, l’Eldense continua líder i nosaltres en descens.

“ELS ARBITRATGES HAN DE CANVIAR”

L’argument del tècnic arlequinat va ser més lluny. “Cal competir en igualtat de condicions, l’àrbitre no ha de ser protagonista mai, ja que són elements conductors del joc per a canalitzar el que passa dins del partit. Decantar la balança per una acció molt dubtosa no té sentit, és una queixa, sí. Cal fer un pas al capdavant com a institució, els arbitratges han de canviar i canviaran aquesta setmana vinent el Logroñés”

Segons Lladó “la idea era concedir poc i ho hem aconseguit. Hem tingut situacions en els quals podríem haver generat una mica més”

La clau passa per seguir tots junts: : “Estem fent un camí que és difícil, però l’estem fent amb molta energia. Aquest equip necessitava competir els partits i ho està aconseguint. Hem de seguir remant i estar tots endollats per a fer la millor feina possible”.

The post “Tot va bé, de puta mare, l’Eldense continua líder” appeared first on FutbolCatalunya.com.